Núm. 33 / Any XCIV 20 de desembre de 2007 Consell Municipal
Acta sessió 26-X-2007 ... 2130 Acords sessió 30-XI-2007 ... 2169
Comissió de Govern
Acords sessió 23-XI-2007 ... 2174
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 2175
Cartipàs
Delegació Presidència del Consell General del Consorci del Campus Internuniversitari
del Besòs ... 2178 Designació membres del Plenari del Consell
Econòmic i Social de Barcelona ... 2178 Modificació Decret d'Alcaldia de 21-VII-1995
relatiu al Comitè Executiu ... 2178 Designació membres Comitè Executiu ... 2178 Proposta designació representants en el
Con-sell d'Administració de la Societat BCN Ven-tures, SGER, SA ... 2179
Encarregar la direcció executiva del
Progra-ma especial sobre l'Espai Públic ... 2179 Designació representant de l'IMU i delegat
de l'Ajuntament de Barcelona en l'AIE
ACEFHAT ... 2179 Designació president del Consell
d'Adminis-tració de l'IMAS ... 2179 Designació vicepresident i vocals del
Con-sell del Patrimoni Cultural de Barcelona ... 2179 Designació representants al Grup de Treball
Ajuntament-Generalitat Equipaments
Peni-tenciaris ... 2179 Proposta vocal del Consell Rector del Centre
d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència
112 Catalunya ... 2180
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
pai-satgística ... 2181
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió
4-XII-2007 ... 2223
Districte 2. L’Eixample. Acords sessió
3-XII-2007 ... 2223 Districte 4. Les Corts. Acords sessions
20-IX-2007, 4-X-2007, 3-XII-2007 ... 2224 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 3-XII-2007 ... 2234 Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 4-XII-2007 ... 2235
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convo-catòria de tres concursos per a la
provi-sió de quatre llocs de treball ... 2237
Un lloc de responsable tècnic de
manteni-ment (via pública) ... 2238 Un lloc de recepcionista de centre de
ser-veis socials ... 2239 Dos llocs de tècnic/a de gestió i/o
plani-ficació de serveis personals ... 2239
Nomenaments
Nomenaments funcionaris/àries de carrera .... 2241
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 26 d’octubre de 2007 i aprovada el dia 30 de novembre de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis d’octubre de dos mil set, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Imma Mayol i Beltran, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Ricard Josep Gomà i Carmona, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Fran-cesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Aven-daño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 28 de setembre de 2007, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con-sistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’organització municipal, es comuniquen les resolu-cions següents:
1. Decrets de l’Alcaldia, de 21 de setembre, 2 i 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designen mem-bres del Consell General del Consorci de Comuni-cació Local, com a representants de l’Ajuntament de Barcelona, les persones següents: l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, l’Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido, la Sra. Eulàlia Ferrando i Serra i el Sr. Carles Vivancos i Martí.
2. Decret de l’Alcaldia, de 26 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3991), que designa l’Im. Sr. Ramon Gar-cía-Bragado i Acín i el Sr. Enric Lambies i Ortín vocals de la Subcomissió d’Urbanisme del Municipi de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Casas i Masjoan i de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
3. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 4073), que proposa a l’òrgan competent de Barcelona de Serveis Municipals, SA, com accio-nista de Mercabarna, SA, elevar a la Junta General de Mercabarna, SA, la proposta de designació del Sr. Ricard Frigola i Pérez com a membre del Consell d’Administració d’aquesta darrera empresa en substi-tució del Sr. Alfred Morales i González.
4. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 4083), que designa membres de la Co-missió d’Ordenances Fiscals la Sra. Griselda Sán-chez i Jimenez i el Sr. Jordi Campillo i Gàmez en substitució, respectivament, dels Srs. Antoni Martos i Carrasco i Joan Conde del Campo; i deixa sense efectes les designacions dels Srs. Alfredo J. Juan An-drés i Guillem Sánchez i Juliachs com a membres de l’esmentada Comissió.
5. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 4086), que delega en el Sr. Ignasi Car-delús i Fontdevila la representació de l’Ajuntament de Barcelona en la Federació de Municipis de Catalunya en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
6. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 4049), que adscriu diferents òrgans a la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar; crea la Direcció de Serveis de Participació i Associacio-nisme, la Direcció de Programa de Dones, la Secreta-ria Executiva, el Departament d’Administració de Per-sonal, la Secretaria Tècnico Jurídica i el Departament de Comunicació i Qualitat; i amortitza el Sector de Serveis Personals, la Secretaria Executiva de Coope-ració, Solidaritat i Relacions Ciutadanes i el Depar-tament de Participació Ciutadana.
7. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 4099), que modifica la denominació de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans per la de Gerència de Medi Ambient i li adscriu diferents òr-gans; adscriu el Departament de Comunicació i Qualitat de la Gerència de Medi Ambient a la Direcció de Comunicació i Programes Ambientals; i amortitza la Gerència del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.
8. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2007 (S1/D/ 2007 4096), que designa l’Im. Sr. Jordi William Car-nes i Ayats i el Sr. Andreu Puig i Sabanés membres del Consell d’Administració de Barcelona Holding Olímpico, SA, en substitució del Sr. José I. Cuervo i Argudín i de la Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà.
9. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2007 (S1/D/ 2007 4097), que proposa a l’òrgan competent de Bar-celona de Serveis Municipals, SA, com accionista de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, elevar a la Junta
General de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, la proposta de designació del Sr. Àngel López i Ro-dríguez com a membre del Consell d’Administració d’aquesta darrera empresa en substitució del Sr. Guillem Sánchez i Juliachs.
10. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2007 (S1/ D/2007 4171), que crea la Secretaria Executiva ads-crita a la Gerència Municipal.
11. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4156), que designa membres del Consell d’Edicions i Publicacions el Sr. Eduard Vicente i Gómez en substitució del Sr. Alfredo J. Juan i Andrés, i el Sr. Jordi Campillo i Gámez en substitució del Sr. Joan Conde i del Campo.
12. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4157), que designa membre dels òrgans de govern de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida i del Patronat Municipal de l’Habi-tatge el Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja en subs-titució, en ambdós casos, del Sr. Ramon Massaguer i Meléndez.
13. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4167), que designa els Srs. Joan Conde del Campo i Jesús M. Canga i Castaño representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta General de Port Fòrum Sant Adrià, SL, en les reunions de ca-ràcter ordinari i extraordinari, i proposa a l’esmentada Junta General la seva designació com a membres del Consell d’Administració de l’esmentada Societat.
14. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4168), que designa com a vocals del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Bar-celona, l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín en substitució del Sr. Xavier Casas i Masjoan, i l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats en substitució de la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
15. Decret de l’Alcaldia, de 8 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4185), que designa el Sr. Pere Alcober i Solanas membre del Consell Rector del Consorci Barcelona World Race en representació de l’Ajunta-ment de Barcelona.
16. Decret de l’Alcaldia, de 8 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4184), que designa la Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña membre del Consell General del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch.
17. Decret de l’Alcaldia, de 8 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4183), que designa la Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja.
18. Decret de l’Alcaldia, de 8 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4182), que nomena la Ima. Sra. Assump-ta Escarp i Gibert presidenAssump-ta de l’Observatori Per-manent per a la Convivència i la Promoció del Civisme i li encarrega l’actualització de les seves normes de funcionament.
19. Decrets de l’Alcaldia, de 8 i d’11 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4186-4280), que nomenen la Sra. Núria Carmona i Cardoso Vicepresidenta del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó, i els Srs. Francisco Salvador i López i José Antonio Calleja i Clavero Vicepresidents dels Consells Municipals dels Districtes de Ciutat Vella i de Sants-Montjuïc, res-pectivament.
20. Decret de l’Alcaldia, de 8 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4187), que nomena l’Im. Sr. Xavier Flo-rensa i Cantons Regidor adscrit del Districte de Gràcia en substitució de l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo, que ha estat nomenat el 27 de se-tembre de 2007 president del Consell Municipal de l’esmentat Districte.
21. Decrets de l’Alcaldia, de 8 i 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que proposen a la Junta General de la Societat Capital Risc Barcelona Emprèn la designació com a representants d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració de l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, els Srs. Andreu Puig i Sa-banés i Rafel Suñol i Trepat, i la Sra. Isabel Monfort i Barril.
22. Decrets de l’Alcaldia, de 8 i 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designen representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis de Catalunya les Sres. Iolanda Villar i Abuado i Maravillas Rojo i Torrecilla, i els Srs. Ignasi Cardelús i Fontdevila, Antonio Sorolla i Edo i Andreu Puig i Sabanés.
23. Decret de l’Alcaldia, de 9 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4217), que crea, amb efectes 1 de se-tembre de 2007, el lloc de treball de cap de Gabinet de Tinències d’Alcaldia i de Regidories assimilades.
24. Decret de l’Alcaldia, d’11 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4282), que proposa, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, el nomenament del Sr. Jordi Martí i Grau com a vocal del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya en substitució de l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
25. Decrets de l’Alcaldia, de 15 i 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designen la Ima. Sra. As-sumpta Escarp i Gibert i el Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué com a representants de l’Ajuntament de Bar-celona al Consell de Direcció de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya; i el Srs. Xavier Vilaró i Camps i Joan Pedreny i Abellà com a representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Pedagògic i Científic de l’esmentat Institut.
26. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4315), que designa membres de la Co-missió Especial de Desenvolupament d’Infraestruc-tures, les persones següents:
Grup Municipal Socialista: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Grup Municipal de CiU: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina.
Grup Municipal PP: Ima. Sra. Angeles Esteller i Ruedas, Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil.
Grup Municipal ICV-EUiA: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Grup Municipal ERC: Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
27. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4323), que designa la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, la Sra. Isabel Ribas i Seix i els Srs. Francesc Robredo i Aleu i Jordi Varela i Pe-dragosa membres de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
29. Decret de l’Alcaldia, de 16 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4325), que designa l’Im. Sr. Ramon Gar-cía-Bragado i Acín representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió d’Ordenació Territorial Me-tropolitana de Barcelona en substitució del Sr. Xavier Casas i Masjoan.
30. Decret de l’Alcaldia, de 16 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4324), que designa les Sres. Isabel Ribas i Seix i Elia Diez i David com a representants polític i tècnic, respectivament, als òrgans de govern de la Xarxa Sida i Mon Local a Catalunya.
31. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4366), que modifica el decret de l’Alcaldia de 9 de setembre de 2002 que aprova les Normes de funcionament de la Ponència Ambiental Municipal, en el sentit que l’esmentada Ponència estarà presidida per la tinenta d’alcalde de Medi Ambient.
32. Decret de l’Alcaldia, de 18 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4510), que amortitza les Unitats de Pre-venció Operativa, Règim Interior i Gestió d’Emer-gències adscrites als Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS); i crea les Unitats Territorials 1 i 2, la Unitat de Protecció Civil, la Unitat de Procediments i Planificació i la Unitat de Tec-nologies i Coordinació, dependents del SPEIS.
33. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que proposa a la Junta General de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, la designació, com a representants d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració, de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín i els Srs. Antonio Sorolla i Edo i Ramon Massaguer i Meléndez.
34. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designa el Sr. Daniel de Torres i Barderi representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Xarxa Local per a la Diversitat i la Ciutadania.
35. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designa representants de l’Ajunta-ment de Barcelona a les Fundacions que es relacio-nen, les persones següents:
Fundació del Gran Teatre del Liceu: Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós.
Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona, Fundació Privada (CIDOB): Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Fundació Maria Aurèlia Capmany: Ima. Sra. Itziar González i Virós, Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Fundació Privada Apel·les Fenosa: Sra. Marta Clari i Padrós.
Fundació Privada Biblioteca Pública Arús: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Fundació Privada Centre Internacional de Premsa de Barcelona: Sr. Vicenç Sanclemente i García.
Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Funda-ció Privada (IBEI): Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Fundació per a la Motivació dels Recursos Hu-mans: Sr. Carles Arias i Casal.
Fundació Privada Habitatge Lloguer: Sr. Antonio Sorolla i Edo, Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja.
Fundació Privada Museu Marítim i Drassanes Reials de Barcelona: Sr. Jordi Martí i Grau.
Fundació Teatre Lliure – Teatre públic de Barcelo-na: Sr. Jordi Martí i Grau.
Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona: Ima. Sra. Itziar González i Virós, Sra. Glòria Figuerola i Anguera.
Fundació Institut d’Humanitats de Barcelona: Ima. Sra. Itziar González i Virós, Sr. Jordi Martí i Grau.
Fundació Privada Antoni Tàpies: Sr. Jordi Martí i Grau.
Fundació Privada Call de Barcelona: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Ima. Sra. Itziar González i Virós, Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà.
Fundació Consejo España-China: Im. Sr. Jordi Por-tabella i Calvete, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Fundació Privada per a la Navegació Oceànica de Barcelona: Sr. Pere Alcober i Solanas.
Fundació Fòrum Ambiental: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya: Sr. Jordi Maymó i Asses.
Fundació Privada Bioregió de Catalunya: Patronat: Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Sr. Ricard Fri-gola i Pérez; Comissió Executiva: Sr. Màrius Rubert i Català.
Fundació Privada Barcelona Digital: Sr. Ricard Fri-gola i Pérez.
Fundació Internacional Olof Palme: Sr. Ignasi Car-delús i Fontdevila.
Fundació Centre de Medicina Regenerativa de Bar-celona: Sr. Jordi Camí i Morell.
Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner.
Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Sr. Eduard Vicente i Gómez.
Fundació Els Ulls del Món: Sr. Jordi Varela i Pedragosa.
Fundació Institut Guttmann: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Fundació Privada Mobilitat Sostenible i Segura: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós.
Fundació Artur Martorell: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
Fundació Joan Miró – Centre d’Estudis d’Art Con-temporani: Sr. Jordi Martí i Grau, Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Cata-lana: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Sr. Jordi Martí i Grau.
Fundació Privada Barcelona Formació Professio-nal: Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats.
Fundació Privada President Samaranch: Sr. Pere Alcober i Solanas.
Fundació Barcelona Cultura: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Sr. Andreu Puig i Sabanés.
36. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designa membres de la Junta de Direcció del Consorci del Besòs en representació de l’Ajuntament de Barcelona, com a president, l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher i, com a membres, els Ims. Srs. Ramon García-Bragado i Acín, Francesc Nar-váez i Pazos i Jordi Portabella i Calvete, i les Imes. Sres. Gemma Mumbrú i Moliné i Elsa Blasco i Riera.
37. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designa representants de l’Ajun-tament de Barcelona als Consorcis que es relacionen a continuació, les persones següents:
Exe-cutiva: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón, Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs: Junta General: Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné.
Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona: Junta de Govern: Im. Sr. Ri-card Martínez i Monteagudo; Sr. Jordi Martí i Grau.
Consorci Barri de la Mina: Consell de Govern: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Sr. Joan Conde del Campo, Sra. Glòria Figuerola i Anguera; Comissió Executiva: Sra. Glòria Figuerola i Anguera.
Institut Europeu de la Mediterrània: Junta de Go-vern: Membres: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Sr. Narcís Serra i Serra, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, Sr. Jordi Martí i Grau; Comissió Delegada: Sr. Narcís Serra i Serra; Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Consorci del Palau de la Música Catalana: Patro-nat: Sr. Jordi Martí i Grau; Comitè Executiu: Sr. Jordi Martí i Grau.
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Bar-celona: Consell de Govern: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Consorci Institut Infància i Món Urbà: Consell de Govern: president: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona; Vocals: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Sr. Antoni Martorell i Solanic, Sra. Glòria Figuerola i Anguera; Comitè Executiu: president: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona; Vocals: Sr. Antoni Martorell i Solanic, Sra. Glòria Figuerola i Anguera.
Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barce-lona: Consell Rector: Vocals: Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner.
Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona: Consell General: Vocals: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Pa-drós, Sr. José Corredor i Matheos, Sr. Sergi Aguilar i Sanchís; Comissió Delegada: Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós.
Museu Nacional d’Art de Catalunya: Patronat: Vocals: Sr. Jordi Carulla i Font, Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós, Sra. M. Eugènia Sánchez i Carraté; Comissió Delegada: Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós.
Consorci de l’Habitatge de Barcelona: Junta Gene-ral: Vicepresident: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín; Membres: Sr. Antonio Sorolla i Edo, Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja, Sr. Jaume Fornt i Paradell, Sr. Ramon Lamiel i Vilaró.
Patronat Català Pro Europa: Ple: Vocal per dele-gació: Sra. Antònia Sabartés i Ruescas.
Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar: Con-sell General: Membres: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Ima. Sra. Itziar González i Virós, Sra. M. Eugènia Sánchez i Carraté.
Consorci de les Drassanes de Barcelona: Consell General: Membres: Ima. Sra. Itziar González i Virós, Sr. Jordi Martí i Grau, Sr. Miquel Lluis Muntané i Sicart.
Consorci del Mercat de Les Flors. Centre de les Arts de Moviment: Consell General: Membres: Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós, Sr. Miquel Lluis Muntané i Sicart, Sr. Carles Sala i Marzal.
Consorci per a la Normalització Lingüística: Ple: Membres: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Im. Sr. Ri-card Martínez i Monteagudo, Sr. Daniel de Torres i Barderi, Sr. Miquel Lluis Muntané i Sicart.
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona: Assem-blea General: Membres: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Im. Sr. Al-berto Villagrasa i Gil, Sr. Ricard Fayos i Molet, Sr. Josep García i Puga, Sr. Antoni Renalias i Sullia, Sr. Antonio Romero i Barcos, Sr. Guillem Clapés i Cosialls.
Consorci dels Serveis Socials de Barcelona: Con-sell de Govern: Vicepresident: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona; Membres: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Sra. Glòria Figuerola i Anguera, Sra. Gemma Calvet i Barot.
Consorci Sanitari de Barcelona: Junta General: Membres: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, Ima Sra. Esther Ca-pella i Farré, Sra. Isabel Ribas i Seix; Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona: Vicepre-sident: Sr. Jordi Varela i Pedragosa; Membres: Sr. Joan Guix i Oliver, Sr. Josep Farrés i Quesada; Con-sell de Salut: Membres: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, Sra. Isabel Ribas i Seix
IMAS: Consell Administració: Membres: Ima. Sra. Angeles Esteller i Ruedas, Sra. Isabel Ribas i Seix, Sr. Jordi Varela i Pedragosa, Sr. José I. Cuervo i Argudín.
PAMEM: Consell Administració: Membres: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, Im. Sr. Joan Puig-dollers i Fargas, Sra. Isabel Ribas i Seix, Sr. Josep Farrés i Quesada.
Hospital de la Creu Roja: Comissió Delegada: Sr. Jordi Varela i Pedragosa.
Consorci Hospitalari de Catalunya: Junta General: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Consorci del Gran Teatre del Liceu: Junta de Go-vern: Ima. Sra. Itziar González i Virós, Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós; Comissió Executiva: Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós.
38. Acord de la Comissió d’Hisenda i Pressu-postos, de 18 d’octubre de 2007, que aprova ini-cialment l’expedient de modificacions de crèdit en el Pressupost de l’exercici 2007 de l’Ajuntament de Bar-celona, per un import de 2.537.747 euros, crèdit extraordinari a finançar amb baixes de crèdits del capítol 3 de despeses del Pressupost 2007, d’acord amb el document annex (referència 07092190); i el considera com definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
39. Acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupos-tos, de 18 d’octubre de 2007, que aprova inicialment l’expedient de modificacions de crèdit en el Pressu-post de l’exercici 2007 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 17.725.536 euros, com a suplement de crèdit (referència 07082690) d’acord amb el document annex a finançar amb els majors ingressos obtinguts a la partida pressupostària 9901-42017-61114 Liquidació definitiva 05 (Fons complementari de finançament); i el considera com definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
annex a finançar amb els majors ingressos obtinguts a la partida pressupostària 0101-53700-61114 Dis-tribució de dividends d’empreses “Barcelona de Serveis Municipals, SA”; i el considera com definiti-vament aprovat en cas de no presentar-s’hi recla-macions en contra en el termini d’exposició pública de quinze dies.
41. Acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupos-tos, de 18 d’octubre de 2007, que aprova inicialment l’expedient de modificacions de crèdit en el Pressu-post de l’exercici 2007 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 4.625.000 euros, transferències de crèdit, d’acord amb el document annex (referència 07101290); i el considera com definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública de quinze dies.
42. Acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupos-tos, de 18 d’octubre de 2007, que aprova inicialment l’expedient de modificacions de crèdit del Pressupost de l’exercici 2007 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 5.143.139 euros, com a suplements de crèdit (referència 07101490) d’acord amb el docu-ment annex a finançar amb els majors d’ingressos obtinguts a la partida pressupostària 9901-42017-61114 Liquidació definitiva 05 (Fons complementari de finançament); i el considera com definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública de quinze dies.
43. Acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupos-tos, de 18 d’octubre de 2007, que aprova inicialment l’expedient de modificacions de crèdit del Pressupost de l’exercici 2007 de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 7.200.000 euros com a crèdit extraor-dinari (referència 07101390) d’acord amb el docu-ment annex a finançar amb els majors d’ingressos obtinguts a la partida pressupostària 9901-42017-61114 Liquidació definitiva 05 (Fons complementari de finançament); i el considera com definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública de quinze dies.
El Sr. Trias expressa l’absolut desacord del seu Grup amb els decrets de l’Alcaldia comunicats en els punts núms. 35 i 37 perquè, a juí seu, menystenen el paper del segon Grup municipal del Consistori atès que la representació municipal en les fundacions i consorcis on aquest Ajuntament és present no és pro-porcional amb el pes polític que té en el si d’aquest Consistori el Grup de Convergència i Unió, que està constituït per dotze regidors i, per tant, pot aspirar a tenir un representant, com a mínim, en aquells organismes en què l’Ajuntament té quatre o cinc representants, més encara quan el seu Grup estaria disposat a admetre que els nomenaments poguessin recaure en persones consensuades i independents.
Creu, doncs, que amb tals nomenaments es comet un error i comunica la renuncia del seu Grup a partici-par en el PAMEM i en l’Agència d’Ecologia Urbana, alhora que recorda que en el seu discurs de presa de possessió, el Sr. Alcalde indicà que la nova situació creada en aquest mandat oferia una gran oportunitat per a recuperar la política com a instrument per a construir acords i per a reconstruir la confiança en el valor de la participació en els processos democràtics, i que calia encertar en les formes i en el fons i recupe-rar el valor de la política i la política dels valors: per
tant, se sent tremendament decebut perquè tals paraules no s’hagin complert.
El Sr. Fernández Díaz expressa també la decepció del Grup del Partit Popular perquè la representació municipal en diversos organismes i consorcis amb participació d’aquest Ajuntament posa de manifest una doble actitud en funció del règim d’acords d’aquest Plenari, ja que quan es tracta de propostes que exigeixen un pronunciament d’aquest Plenari mitjançant votació, es procura cercar el diàleg i la unanimitat donat que el govern municipal és ben conscient de no tenir la majoria necessària per a tirar-los endavant, però quan es tracta de nomenaments que poden ser decidits per decret de l’Alcaldia simplement comunicat a aquest Plenari, es canvia de criteri i, en comptes de cercar acords integradors i de ciutat, es prenen decisions unilaterals d’exclusió.
Considera que la representació municipal s’hauria de decidir sempre per unanimitat i consens amb independència que calgui o no votació; que els propers mesos deixen encara un marge de decisió per a intentar arribar a acords en aquest terreny i rec-tificar una decisió que avui es presenta, a parer seu, en uns termes equivocats donat que governar en minoria no sempre s’ha de veure com una adversitat, sinó que pot ser també una oportunitat per a arribar a punts de trobada també amb l’oposició, com es féu palès en la sessió del 3 de juliol on, a diferència d’allò que havia succeït els darrers anys, govern i oposició es varen posar d’acord en la representació municipal més enllà d’aquest Plenari, mitjançant acords inte-gradors i de ciutat, en els quals l’oposició majoritària renunciava a imposar cap tipus de criteri, pauta que també s’hauria d’aplicar, a juí seu, quan es tracti de nomenaments que no s’han de votar: i, per tant, confia que en el diàleg que l’oposició mantindrà les properes setmanes amb el primer tinent d’alcalde es puguin aproximar posicions i tornar al punt de partida d’aquest mandat.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Martí, contesta les intervencions anteriors dient que en els nomena-ments anteriors no hi ha hagut la imposició unilateral d’un govern en minoria quan governa per decret, perquè s’ha arribat a acords amb el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya que també és a l’oposició i amb el qual s’ha dialogat, pactat i arribat a acords; que el Grup de Convergència i Unió es dedica a gesti-cular i a fer-se l’ofès a pesar que se li oferien uns espais i uns consorcis i l’inici de negociacions i, tanmateix, va menystenir l’oferta i renuncià a nego-ciar; que els nomenaments que s’estan qüestionant afecten a òrgans no de representació, sinó de govern en els quals l’Ajuntament ha de mantenir una posició unitària en unes institucions amb qui es negocien qüestions que afecten el govern de la Ciutat, cosa que exigeix un criteri i una sensibilitat especial i uns acords previs molt clars. Afegeix que en la sessió de la Junta de Portaveus, els portaveus dels Grups de Convergència i Unió i del Partit Popular no exigiren pas la retirada dels punts que ara posen en qüestió.
perquè l’Ajuntament té quatre o cinc representants en el Consorci Sanitari de Barcelona i, tanmateix, el govern municipal no hi ha acceptat la presència de cap representant de Convergència i Unió, tot i cons-tar-li sobradament el paper que ell tingué en la gestació de tal Consorci.
Recomana, doncs, que quan el govern municipal vulgui negociar, ho faci de debò, ja que no és nego-ciar limitar-se a dir: si estan d’acord amb això, bé i si no, res; perquè a aquest capteniment no se li pot dir negociació, sinó imposició per la força i no respon a l’actitud de mà estesa que plantejà el Sr. Alcalde al començar el nou mandat.
El Sr. Martí replica que plantejar les coses a nivell personal denota que s’han perdut els arguments; que la representació en el Consorci Sanitari de Barcelona i les altres relatives al paquet sanitari ja varen ser debatudes el mes de juliol i es posaren damunt de la taula diverses propostes sobre les quals s’han assolit acords amb uns altres Grups: per tant, l’assumpte no es pot portar al nivell personal, ni plantejar en termes de gesticulació o d’ofensa, perquè el Grup de Con-vergència i Unió no s’ha assegut a la taula ni ha ofert res a negociar.
b) Mesures de govern
Mg 1. Programa Fàbriques per la creació a Barce-lona.
El tinent d’alcalde de Benestar i Cohesió Territorial, Sr. Martí, explica que per a fer de Barcelona una gran capital cultural feien falta grans equipaments de referència que construïssin simbologia de capitalitat i donessin espai a una xarxa d’equipaments menors i a una dinàmica de promoció i difusió de la cultura de Barcelona i de Catalunya, però també fa falta in-dústria cultural, teixit productiu capaç de generar productes culturals que competeixin en el mercat o que siguin capaços de tenir un espai en tals equi-paments; que, tanmateix, perquè les indústries culturals puguin arrelar i perdurar i perquè els grans equipaments de referència puguin oferir coses i ens permetin ser algú amb presència cultural pròpia més enllà d’un simple punt de parada d’espectacles pen-sats i dirigits des de cultures diferents de la nostra, ens falta tenir una gran capacitat de creació i estimu-lar al màxim la creativitat tal com preveu el Pla estratègic de cultura aprovat fa uns mesos per aquest Plenari que inclou, entre altres mesures, el desen-volupament de fàbriques per a creació cultural; que la promoció de la creativitat té el valor afegit que el talent crida talent, de manera que en el moment que s’aconsegueix tenir la suficient massa crítica en algun aspecte de la creació cultural, es poden generar sinèrgies amb la creativitat, la capacitat de creació i el talent que també és imprescindible en altres sectors industrials o socials; i que el Programa que presenta comporta una gran decisió col·lectiva per a afavorir les condicions per a la creació cultural.
Concreta que igual com es crearen els vivers d’em-preses i incubadores de recerca, es vol ara promoure fàbriques per a la creació cultural, a les quals es des-tinaran 20.000 metres quadrats i que oferiran grans possibilitats als molts creadors i equips de creadors i es convertiran en uns grans pols d’atracció cultural a la nostra ciutat; que aquests centres tindran, a més, el
valor afegit de la recuperació del patrimoni industrial, i del seu impacte en l’entorn immediat en què s’ins-tal·laran; que aquest model que és fruit de mesos de treball d’arquitectes, i de diàleg en el Consell de Cul-tura creat per aquest Ajuntament, preveu deu fàbri-ques que responen a criteris d’interès públic, d’interès artístic i cultural, de dimensió territorial i de dimensió tecnològica, i que volen donar sortida a les finalitats de creació i producció multimèdia, d’entrenament, assaig i creació per a professionals del circ, de taller per a artistes visuals, d’espais multimèdia per a les arts escèniques i les arts del moviment, i de centres de recursos musicals; que a aquest esforç es dedica-ran 23 milions d’euros que servidedica-ran també per a reha-bilitar l’Edifici Graner a Sants-Montjuïc, l’Edifici Cilin-dre a Horta-Guinardó, una part del recinte de Fabra i Coats a Sant Andreu, el recinte de La Escocesa a Sant Martí, l’ampliació de Can Ricart també a Sant Martí i la Galeria de l’Espai Fòrum, projectes als quals s’ha d’afegir el suport explícit a dues iniciatives d’arrel associativa, l’Ateneu Popular de Nou Barris i el Pro-jecte Workbox de la Galeria Metropolitana, mentre que els dos últims es triaran entre els espais ubicats al recinte de Can Batlló, els equipaments culturals del carrer d’Hondures, el Canòdrom de Meridiana o la Filatura de Jute del Poblenou.
El Sr. Ciurana comenta que aquesta mesura tindria molt sentit per al seu Grup si la proposés algú que acabés d’accedir al govern municipal, però l’expe-riència indica que al govern municipal li ha faltat previsió, sensibilitat i una política cultural clara i deter-minada, com reconeix la mateixa introducció de la mesura en debat quan diu que la transformació de les parts centrals de la Ciutat està fent disminuir el nom-bre de centres de producció, i és que, efectivament, la política urbanística municipal ha expulsat molts d’aquests centres de producció cultural: per tant, la responsabilitat que a Barcelona no hi hagi espais de creació cultural és imputable al govern municipal, que ha deixat perdre moltes oportunitats, com queda ben palès en els casos de l’Scènic, de l’Arnau i de tants altres espais, en benefici de l’habitatge de gran luxe.
Troba, d’altra banda, que la mesura de govern que es presenta és poc equilibrada territorialment, perquè cinc districtes es quedaran sense fàbriques de cre-ació cultural i, per tant, es repeteixen els errors co-mesos en relació a altres equipaments a pesar que el Grup de Convergència i Unió reclama una ciutat equi-librada en tot, també les fàbriques de creació cultural; que també resulta poc imaginativa i poc ambiciosa, perquè tals fàbriques de creació cultural haurien d’incorporar el concepte de capital risc aplicat també als nous creadors i no tan sols aplicat a les grans corporacions i als noms consolidats, i perquè no des-carta la introducció d’unes quotes per la utilització de l’espai, però no recull la possibilitat que tal pagament es pugui fer amb obra, cosa que contribuiria a enriquir el patrimoni cultural de la Ciutat.
Diu, en conclusió, que al seu Grup li sap greu que el govern municipal no hagi plantejat aquesta mesura molt més abans i intenti ara arranjar allò que havia malmès amb una política urbanística que menystenia els creadors culturals i afavoria massa sovint els habitatges de gran luxe en zones on hi havia tallers de creació cultural.
damunt la taula un veritable pla d’equipaments cul-turals que defineixi clarament aquells que són ne-cessaris per a garantir una programació cultural esta-ble i de qualitat i per a donar realment suport a la creació i difusió de les arts, pla que, segons el seu criteri, hauria de comprendre tant la rehabilitació com la construcció de nous equipaments especialitzats i també el concert amb les sales privades: en con-seqüència, la mesura en debat resulta, a parer seu, parcial i incompleta quant a la xarxa d’espais que es posen a disposició dels joves creadors en els dife-rents àmbits culturals i artístics; i, d’altra banda, el Grup del Partit Popular anima a obrir la xarxa de fàbriques per a la creació cultural al patrocini privat i a finançar-la mitjançant contractes-programa.
Entrant en el conjunt de la mesura presentada, demana aclariments sobre determinats aspectes que, a juí seu, no queden prou clars, tot indicant: que el model de gestió hauria d’estar més definit, aspecte que li fa preguntar fins on pot arribar l’Ajuntament de Barcelona, quines Administracions públiques són aquelles que es corresponsabilitzaran amb els usu-aris, quin serà el seu grau de corresponsabilitat, quines accions s’han previst per a acostar les em-preses, quines possibilitats hi ha que el programa que es proposa pugui comptar amb patrocinadors privats. Afegeix que tampoc queda clar quin és el calendari per a l’entrada en funcionament dels deu equipa-ments que el programa preveu, ni quan es decidirà l’ús final de cada un d’ells; que la mesura de govern parla de vertebració territorial, però concentra la ubicació de les fàbriques que preveu, principalment en tres districtes (Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí) i, tanmateix, l’equilibri territorial exigiria mirar de trobar uns emplaçaments repartits millor per tota la Ciutat.
Troba, en definitiva, que el programa presentat es caracteritza per la seva parcialitat i manca d’ambició, i resulta insuficient si realment es pretén oferir un veritable suport als nous creadors culturals i facilitar la seva projecció.
El Sr. Martínez significa que l’exposició del Sr. Martí ha deixat clar que la mesura de govern presen-tada se centra molt en l’inici del procés de gestació de les fàbriques de creació cultural i no tant en la gestió posterior d’aquestes fàbriques, la qual encara està en fase de discussió; que el Grup d’Esquerra Republica-na de Catalunya està d’acord amb la mesura en el seu conjunt, perquè la Ciutat s’ha de dotar estra-tègicament d’uns elements cabdals que promoguin l’economia de la cultura, tanmateix se li plantegen alguns dubtes en veure que la mesura conté una quantificació de 23,5 milions d’euros, però després in-dica que la intervenció arquitectònica encara està per definir; mentre que, d’altra banda, pel que fa a la dimensió territorial, pensa que els districtes hi haurien de tenir també quelcom a dir, en el debat dels seus Programes d’actuació, quant a la idoneïtat dels espais i del procés a seguir.
Observa, més endavant, que els espais triats són els residuals de l’antiga industrialització que van aflorant a la Ciutat, però, en alguns casos, els seus usos estan encara en debat en el Districte i en el conjunt de la Ciutat i això constitueix un element d’inseguretat quant a la concreció d’aquests espais; que sumant els 23,5 milions previstos en la mesura de govern a altres propostes que s’han d’incloure en
el Programa d’actuació municipal del present mandat perquè són compromisos de la Ciutat, com són el Centre Cultural del Born, el Centre del Disseny, el Pla de Biblioteques, el Fons de risc, el Circ, el Centre per la Pau, el Museu d’Arquitectura, etcètera, s’ultra-passen les inversions del mandat anterior en cultura, cosa que el seu Grup celebra, alhora que fa notar l’existència d’interrogants que poden fer derivar les propostes que avui es presenten cap a altres indrets, malgrat constar en una mesura de govern que és d’obligat compliment.
Diu, en resum, que el seu Grup troba bé aquesta iniciativa, però tal vegada seria bo incorporar al pressupost de la inversió un fons de risc, és a dir, una reserva per a poder intervenir en qualsevol element nou que pugui aflorar a la Ciutat.
La Sra. Blasco manifesta que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA es felicita d’aquesta me-sura de govern, perquè incorpora les múltiples di-mensions de la creació cultural en una ciutat com la nostra i això és fonamental per a abordar aquesta part de la cultura que es vol incorporar a la nostra ciutat, perquè respon a una contradicció existent a la Ciutat, ja que les ciutats es construeixen a base de contradiccions i de la resolució de tals contradiccions i, així, si s’observa l’evolució dels espais de creació cultural a Barcelona, hom s’adona que han sobre-viscut en edificis amb una certa precarietat des de punts de vista físic o urbanístic, però no han pogut trobar el seu encaix en els nous planejaments urbanístics, perquè el mercat immobiliari actualitza els seus preus i els deixa fora de l’abast dels creadors i creadores culturals: per això, el govern municipal promou, com expressa l’Acord de govern, una línia política que afronti aquesta qüestió i, per tant, allò que importa no és que en la Ciutat hi hagi contradiccions, perquè sempre n’hi haurà, sinó que es posin els mitjans per a resoldre-les. Agrega que la Ciutat és en ella mateixa una producció cultural i un espai es-tretament relacionat amb altres sistemes més globals, i aquesta relació s’ha de veure expressada en la concepció de les polítiques culturals dissenyades i potenciades des dels governs locals; que les polí-tiques culturals han de reflectir, tant com sigui pos-sible, aquests principis i encaminar-se a potenciar la creativitat, generar sinèrgies dinamitzadores i facilitar el coneixement de les opcions i realitats culturals existents com una manera d’afavorir la cohesió social i de garantir la igualtat de drets de la ciutadania, també en matèria cultural; que aquesta és, justament, una de les virtuts de la mesura de govern presentada, que posa, negre sobre blanc, el projecte, inclòs en el Pla estratègic de cultura, fàbriques per a la creació cultural com a xarxa d’espais orientats a l’assaig i a la creació d’arts visuals, música, teatre, dansa, circ, lite-ratura, audiovisuals, i articula un conjunt de mesures per a facilitar l’accés a tals espais a fi que puguin ser usats per als creadors i creadores en condicions més assequibles que aquelles que el mercat els ofereix.
El Sr. Martí agraeix el suport expressat pels Grups d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA, tot precisant que els vuit espais seleccionats ja tenen avantprojectes fets, en-cara que no projectes executius, i són fruit del treball d’arquitectes i altres professionals que han valorat el seu cost en fase d’avantprojecte; que la quantitat de 23,5 milions sembla una aproximació que val la pena tenir en compte a l’hora de fer les reserves pressu-postàries; que els debats que es puguin produir en els districtes seran lògicament incorporats, però prèvia-ment ja s’ha fet amb ells un treball d’aproximació per a la incorporació de finques concretes que consten a la mesura de govern presentada i que ja són de propietat municipal, de manera que tenen solven-tades les qüestions de planejament; que és equivocat intentar posar en contradicció la renovació de la Ciutat amb el programa que ha presentat, perquè tal programa pretén emfasitzar la voluntat de la Ciutat d’entrar des de la iniciativa pública en un terreny que fins ara estava fonamentalment en mans de la iniciati-va priiniciati-vada o social, injectant-hi esforços, diners i propietats al servei de la creació cultural: aquest és el sentit últim del programa que ha presentat, el qual versa sobre uns equipaments no de districte, sinó de ciutat, encara que tindran un impacte en els res-pectius territoris, i que estan, però, localitzats bàsi-cament a Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí, perquè són els districtes industrials de la Ciutat.
El Sr. Ciurana vol constatar que no ha sentit que el Sr. Martí donés resposta a cap de les qüestions que ell ha plantejat, com són les relatives a la intervenció municipal de capital risc o a la substitució del cànon econòmic per un intercanvi d’obra o d’activitat.
La Sra. Martín veu dues contradiccions en la posició expressada pel Sr. Martí, perquè les con-clusions de la mesura de govern parlen de verte-bració territorial i, tanmateix, els emplaçaments es concreten en determinats districtes, i perquè el fet de buscar preferentment fàbriques no hauria de servir per a excloure edificis d’altres districtes que també podrien ser idonis per a aquest nou ús; i insisteix en la necessitat de definir millor el programa que s’ha presentat i que ha de començar a ser executat el 2008, però a hores d’ara encara està en fase d’estudi i elaboració.
El Sr. Alcalde comenta que la iniciativa exposada ve a afegir una dimensió molt important a la política cultural municipal i, per tant, cal celebrar que aquest Ajuntament faci una aposta per la creació cultural com han fet també algunes, no gaires, ciutats eu-ropees.
Mg 2. Central de Generació d’Energies de Barcelo-na - Sud.
La tinent d’alcalde de Medi Ambient, Sra. Mayol, in-forma que el projecte de la Central de Generació d’Energies de Barcelona – Sud té un gran valor des del punt de vista energètic i ambiental: 1r) perquè utilitza l’energia d’una manera molt eficient ja que es tracta d’una central de trigeneració que n’aprofita el 85%, mentre que la central de cicle combinat o les centrals tèrmiques només n’aprofiten el 55 o 35 per 100 respectivament; 2n) perquè utilitza també l’ener-gia renovable existent a la Ciutat com és la biomassa generada a partir de les restes vegetals produïdes per Parcs i Jardins de Barcelona; 3r) perquè comporta també deixar de malbaratar quantitats ingents de
frigories que en aquests moments s’estan llençant al mar en no aprofitar-se el fred residual de la Re-gasificadora del Port: es tracta, doncs, d’un projecte que s’inscriu en la filosofia seguida per Barcelona els últims anys d’aprofitar les transformacions urbanes que es realitzen a la Ciutat per incorporar a les infraestructures d’aquestes transformacions, la lògica de la sostenibilitat energètica com ja es féu en el cas del Fòrum aprofitant el malbaratament de calor de la Incineradora, i també s’està fent en l’àmbit del 22@ amb el districting and cooling, és a dir, la Central de fred i calor, que és la millor manera de fer la climatització dels edificis. Afegeix que en aquest cas s’aprofitaran les transformacions que es produiran tant en el nou barri de la Marina com en els nous edificis de la Fira (el nou Centre de convencions i les oficines) i la remodelació de la Zona Logística del Consorci de la Zona Franca per a fer una aposta energètica significativa.
Explica que el projecte està constituït per tres elements: el primer és un sistema de generació i distribució de fred i calor que comporta un subsistema d’una Central de trigeneració que produeix electricitat, fred i calor i una xarxa de distribució de 5 quilòmetres que abastarà una zona de 380.000 metres quadrats i un tanc d’acumulació d’aigua freda que assegurarà la disponibilitat de fred a totes hores; que tal central anirà acompanyada d’una segona central de bio-massa ubicades ambdues a l’antiga Central d’energia de la Seat, en la qual s’aprofitaran les 14.000 tones de biomassa que es recullen cada any a la Ciutat per a produir electricitat, però, a més, el calor residual produït per aquesta central s’injectarà a la xarxa de distribució assegurant l’absoluta eficiència de tot el procés i resolent, a més, el problema d’eliminació de les restes vegetals que fins fa un any costava a Parcs i Jardins de Barcelona 300.000 euros anuals; que en una segona fase es tirarà endavant el projecte d’aprofitament del fred residual de la Regasificadora, que ha costat cinc anys de treball dels tècnics de l’Agència de l’Energia de Barcelona, l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE), l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i Enagas per a trobar un sistema de vaporitzadors que permetés aprofitar el fred residual derivat de la regasificació del gas natural líquid, de manera que es tracta d’un projecte d’I+D que es podrà reaplicar també a altres llocs del sud d’Europa que també tenen plantes regasificadores, i que té un valor ambiental molt gran, perquè aprofita una energia que s’està malbaratant.
El Sr. Puigdollers manifesta que el Grup de Convergència i Unió veu amb bons ulls la mesura de govern en debat i, per tant, li dóna suport i treballarà perquè es faci realitat donat que en política ambiental urbana hi ha un principi fonamental que és el d’in-tentar reproduir els cicles vitals en el funcionament de la Ciutat, i en el qual es basa el concepte de re-ciclatge que es posà de moda fa uns anys: li sembla, doncs, una bona idea la utilització de residus per a produir energia.
La Sra. Balseiro manifesta que el Grup del Partit comparteix la necessitat d’impulsar polítiques orien-tades a l’estalvi i l’eficiència energètica i, per tant, ce-lebra la presentació d’iniciatives en aquest sentit.
Significa, però, que la dificultat d’engegar projectes pioners i innovadors que no poden aprofitar expe-riències anteriors no pot servir d’excusa per a presen-tar mesures que s’acabin en simples declaracions d’intencions a desenvolupar, i ho diu perquè li crida l’atenció que aquesta mesura de govern es presenti al marge del Pla d’infraestructures del barri de la Marina que es debatrà en el curs d’aquesta sessió i perquè, òbviament, la posada en marxa d’aquesta mesura de govern ha d’estar emmarcada en el Pla esmentat i, tanmateix, desconeix els motius que han portat la Sra. Mayol a presentar aquest projecte en forma de mesura de govern.
Entrant en el contingut del document en debat, diu que al Grup del Partit Popular li hauria agradat que s’hi concretessin una mica més les passes a seguir, s’hi definissin els objectius a assolir, i hi hagués un estudi de viabilitat en termes d’estalvi energètic i en termes econòmics; que també li hauria agradat que el sistema d’aprofitament de fred i calor arribés acom-panyat d’una valoració de com està funcionant ja l’implantat en els àmbits del 22@ i del Fòrum; que la Central de Biomassa per a aprofitar el verd urbà procedent de la poda de l’arbrat li planteja dubtes, perquè s’hi preveu la cremació de 14.000 tones anuals, però en aquests moments només se’n gene-ren unes 10.000 i, a més, li agradaria saber si s’han valorat els possibles riscos que podria comportar en la salut de la ciutadania la combustió si no es fa de manera correcta; que, òbviament, la clau de l’èxit del projecte rau en la xarxa de distribució de l’energia ge-nerada i, tanmateix, li sembla que manca una anàlisi més acurada en aquest aspecte; i que l’aprofitament del fred residual procedent de la regasificació del gas natural es planteja com una possibilitat a l’espera d’un estudi de viabilitat i, per tant, té la sensació que s’està fent un castell en l’aire i ha d’instar que en un futur es presenti un informe més detallat dels compromisos existents amb altres Administracions.
El Sr. Florensa diu que per al Grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya aquesta és una mesura, posi-tiva i important per a Barcelona, que ve a complir el Pla de millora energètica de la Ciutat i que busca el reaprofitament energètic i una generació més eficient de l’energia.
Subratlla que el projecte comprèn una central de trigeneració que ha de permetre la producció centralitzada d’electricitat, de calor i de fred per a dis-tribuir-los en zones properes de creixement i de desenvolupament de la Ciutat com són el Consorci de la Zona Franca i el futur barri de la Marina, aspecte que considera remarcable, perquè, quan es tracta de dissenyar un futur barri, cal aplicar els màxims criteris de sostenibilitat; que també troba convenient la implantació d’una central de biomassa on es pugui procedir a l’eliminació dels milers de tones de residus vegetals que genera la Ciutat, aprofitant-los per a produir energia elèctrica; que l’aprofitament de fred residual de la Regasificadora Enagas és una bona mesura per evitar el cost ambiental de llençar aquesta aigua al mar: per tant, demana que es garanteixi l’execució de la segona fase del projecte presentat, que és la que pot produir un major estalvi
energètic i un menor nivell d’emissions, assegurant-ne el finançament.
El Sr. Narváez explicita, òbviament, el més absolut acord del Grup Socialista amb la mesura de govern en debat, que és coherent amb l’experiència que té l’Àrea metropolitana en la producció de fred i calor anomenada Districlima, sistema centralitzat de gene-ració de refrigegene-ració, calefacció i aigua calenta sa-nitària que se subministra a una part molt important de la zona del Fòrum i de l’àmbit 22@ i que necessità el 2006 33.000 megawatts per hora i, tanmateix, el 92% d’aquesta energia sortí de l’energia residual reaprofitada pel sistema i això representa un 50% de l’estalvi de l’energia primària i un 56% de reducció en les emissions de diòxid de carboni, dades que són suficients perquè la mesura de govern rebi el ple vistiplau del seu Grup.
La Sra. Mayol agraeix el suport que ha rebut aquesta mesura de govern per part dels Grups municipals i assumeix el compromís que les diferents fases del projecte puguin ser seguides amb detall, perquè es tracta d’un projecte de la Ciutat i no només del seu govern.
Puntualitza, a continuació, al Sr. Puigdollers que el projecte té un cost de 32 milions d’euros, dels quals es preveu: que un 50% sigui aportat per l’operador del projecte; que altres 10 milions siguin aportats per l’Ajuntament, que els recuperarà de les empreses a mitjà termini mitjançant un cànon; i que els 6,5 milions restants s’obtinguin mitjançant subvencions de les altres Administracions.
En resposta a la Sra. Balseiro, aclareix que el Pla d’infraestructures de la Marina té en compte aquest projecte i inclou una xarxa de climatització i una addenda que especifica les relacions directes amb aquest projecte; que ella no ha presentat aquesta me-sura fins que se n’ha estudiat exhaustivament la viabilitat econòmica i ambiental i s’ha constatat que hi havia operadores interessades a participar-hi, de ma-nera que tot aquest treball li permet afirmar que el projecte té futur, el qual ve avalat també pel bon funcionament de les centrals, esmentades pel Sr. Narváez, del Fòrum i del 22@. Agrega que pel que fa al funcionament de la Central de Biomassa, a les 14.000 tones de restes vegetals generades per la ciutat de Barcelona, cal afegir-hi les procedents de l’àmbit de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hi-dràulics i el Tractament de Residus, de manera que, probablement, no haurà d’utilitzar el 10% de gas que s’ha previst; i que no hi haurà cap risc per a la salut perquè, segons els estudis ambientals fets, les seves emissions contindran molts pocs òxids de nitrogen i cap partícula i, per tant, el balanç ambiental és cla-rament positiu i els seus efectes sobre la salut seran nuls.
Finalment coincideix plenament amb el Sr. Flo-rensa en la conveniència de tirar endavant la segona fase del projecte, relativa a l’aprofitament del fred de la regasificació, perquè li acabarà de donar la virtualitat ambiental i energètica i, per tant, s’hi recla-ma el compromís de les altres Administracions, que tenen l’obligació de finançar-la.
Mg 3. Celebració de la Conferència Walk21 a Bar-celona.
es farà l’octubre de 2008; que els principis d’aquesta organització, definits en la Carta internacional pel ca-minar, defensen, en síntesi, una mobilitat que afavoreix la integració social, espais ben coneguts i ben gestionats destinats a les persones, una millor integració de les xarxes de transport públic, una millor planificació urbanística i un ús del sòl favorable a la marxa a peu, més seguretat viària i personal, la promoció de la participació i el foment de la marxa a peu; que gràcies a Walk21, el 2008 Barcelona es convertirà en un referent mundial i com que aquest Ajuntament ja porta anys desenvolupant aquestes línies d’actuació en favor dels desplaçaments a peu i la qualitat de l’espai per als vianants i en el seu dia va fer seus els principis de la Carta europea dels drets des vianants i el 1998 impulsà el Pacte per la mobilitat de Barcelona on s’establien deu grans objectius, el tercer dels quals és augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa dedicada als vianants, el govern municipal proposa per al 2008:
1) Adherir-se a la Carta internacional pel caminar. 2) Coorganitzar la Conferència Walk21 a la nostra ciutat el proper mes d’octubre de 2008.
3) Continuar afavorint la mobilitat a peu a la nostra ciutat promovent les següents polítiques:
– Pacificar vies amb trànsit per a millorar la seguretat viària: zones de vianants i zones 30.
– Ampliació de voreres.
– Millora de l’accessibilitat: guals, escales i trans-port públic.
– Implantació de camins escolars. – Senyalització adreçada als vianants.
– Aparcament per a motocicletes fora de les voreres.
– Temps semafòrics adaptats a les necessitats dels vianants.
– Millora dels passos de vianants, trajectes segurs, lògics i de mínim recorregut.
– Informació i educació viària: escoles i gent gran. – Publicacions i campanyes de sensibilització a fa-vor de les polítiques del caminar.
La Sra. Vila manifesta que l’humor ha estat sovint objecte de la literatura i la filosofia i així, segons Nietzsche, l’home pateix tan profundament que ha hagut d’inventar el riure, i, segons Platzman, riem per no plorar, mentre que Oscar Wilde definia l’humor com una gentilesa de la desesperació; que, actual-ment, l’humor pot consistir a no donar importància a les coses greus i donar-n’hi massa a les coses lleugeres, com fa, per exemple, Woody Allen; que no sap amb quina d’aquestes quatre definicions de l’humor encaixa més la mesura de govern que acaba de presentar el Sr. Narváez, perquè li sembla una broma ja que: davant el caos dels serveis ferroviaris de rodalies provocat per les obres del tren d’alta velocitat amb el tall de dues línies de Renfe i una dels Ferrocarrils de la Generalitat –caos que han de suportar els catalans, especialment els de l’Àrea me-tropolitana de Barcelona, sense que ningú no els defensi–, davant les declaracions indignades que fan avui en els mitjans de comunicació els alcaldes de Castelldefels, de Viladecans i de Gavà, davant els problemes que hi ha en els accessos a la Ciutat, i davant una ordenança, acabada d’aprovar, que evi-dencia mancances en posar en competència vianants i ciclistes, al Grup de Convergència i Unió no li sembla que sigui ara el moment més escaient perquè
el govern municipal posi damunt la taula el debat de les virtuts d’anar a peu.
Creu, doncs, que l’equip de govern no fa bé les co-ses i, en lloc de donar solucions, es riu dels ciutadans de Barcelona en comptes de riure’s, per no plorar, del seu propi ridícul.
El Sr. Villagrasa diu que el Grup del Partit Popular es congratula que el govern municipal es recordi, si més no una vegada, que a la Ciutat també hi ha vianants i pensi que cal prioritzar la defensa dels seus drets; i veu aquesta mesura de govern com el fruit del fracàs de la política de transport públic.
Indica, a continuació, que per a fomentar les ca-minades segures dels ciutadans a Barcelona cal, per una banda, potenciar el transport públic i, per l’altra, oferir unes vies públiques segures i en bon estat de manteniment.
En aquesta línia, referint-se als transports públics, observa que a Barcelona no estan pas en el seu millor moment perquè tothom sap com estan els serveis de Renfe-Rodalies i les obres del tren d’alta velocitat que estan afectant també els trens de la Generalitat i el metro, i perquè en quatre anys el transport públic nocturn del Nitbus ha augmentat molt poc en línies i autobusos i els anys 2004 i 2005 l’augment dels busos de barri fou zero, de manera que la potenciació dels transports públics no s’ha de fer tan sols amb campanyes, sinó també mitjançant unes tarifes assequibles, ja que actualment les aplicades a Barcelona són les més cares de tot Espanya i, per tant, valdria la pena establir una políti-ca d’abonaments que incentivessin els ciutadans a usar-los.
Parlant, després, de les vies públiques comenta que, segons demostra l’Enquesta de victimització, els carrers de Barcelona no són segurs perquè hi ha un índex de victimització del 21% i, per tant, cal que hi hagi més policia, una millor seguretat vial, i més camins escolars segurs i que es millori la percepció que té la ciutadania de la seguretat dels nostres carrers, percepció que, segons l’enquesta publicada recentment, no era pas gaire bona perquè feia paleses mancances en l’enllumenat públic, la neteja i la vigilància, aspectes tots aquests que dissuadeixen la gent de passar per determinats carrers o places, a la qual cosa també contribueixen les actituds incí-viques, les apropiacions, que cal impedir, de l’espai públic per part de determinades bandes o per practicants de l’skating. Afegeix que cal també millorar la senyalització, tant horitzontal com vertical, de determinats carrers i places; que calen també campanyes de promoció dels desplaçaments i passejades a peu fent que els veïns de Barcelona coneguin també l’existència de rutes com la del Gòtic o del Modernisme; que també cal incentivar, però la mesura no hi fa cap esment, la solidaritat vial entre els vianants, és a dir, l’ajuda a persones invidents, minusvàlides o grans i a la mainada, per tal de fer de la via pública un centre de convivència cívica i segu-ra; i que cal que tot això vagi acompanyat d’un transport públic bo i de qualitat.
pro-bablement perquè, a més de l’èxit que té la nostra ciutat arreu del món, s’hi donen les contradiccions pròpies de les antigues ciutats mediterrànies en relació a la seva política de mobilitat, tenia com a lema “Putting pedestrians first”, és a dir prioritzar el vianant en totes les polítiques de mobilitat urbana, i partia d’uns items i d’uns objectius que el Sr. Narváez ha explicat a bastament, però ell en vol destacar, en-cara que no li n’han arribat les conclusions, dos aspectes que li semblen fonamentals, l’accessibilitat i l’equitat, que varen tenir un paper molt rellevant en totes les intervencions dels ponents ja que els reptes del segle XXI en el terreny de la mobilitat a les grans ciutats són garantir a tots els ciutadans i ciutadanes el dret a la mobilitat, especialment a peu, i, per això, en el seu temari tracta del paper dels barris de muntanya i les dificultats que té la mobilitat en aquests barris.
Recalca que el punt setè del Walk21 és justament promoure la participació; que Barcelona ha treballat en molts aspectes lligats amb la mobilitat dels vianants, no tan sols des de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i des dels districtes, sinó també des de la Delegació de Cultura i de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, com ho demostra l’èxit assolit per les rutes del Modernisme i de les Llibertats ben palès en l’adquisició de les guies i en la gent que les recorre a peu tot visualitzant la Ciutat i valorant-ne el patrimoni arquitectònic historicoartístic. Agrega que li hauria agradat que tots aquests as-pectes s’haguessin concretat en el si de la Comissió Cívica del Vianant i de la Bicicleta, que és el lloc que pot recollir l’esperit de l’esmentada conferència i l’esperit consensuat pel conjunt d’entitats de la Ciutat, comissió en la qual convindria potenciar més el vessant relatiu al vianant ja que la bicicleta ho ha estat mitjançant el Pla estratègic i la participació en el Congrés Català de la Bicicleta, perquè pogués en-tomar aquest debat: per tant, troba a faltar en el document lliurat una referència al valor de la cultura feta caminant, al valor de la vinculació entre l’esport i l’activitat física, per una banda, i la ciutat, per l’altra, és a dir al senderisme, a les caminades populars, etcètera.
Es congratula, en conclusió, de la celebració a Bar-celona de la propera reunió de la Conferència Walk21 i indica que el llistat final de les propostes incloses en el document lliurat tenen més aviat el caràcter d’unes declaracions d’intencions, contingut més propi d’una declaració institucional que d’una mesura de govern, perquè no s’hi expliciten mesures concretes, cosa que li sembla bé donat que el Programa d’actuació municipal està encara en fase d’elaboració i s’ha de reunir encara la Comissió Cívica del Vianant i la Bici-cleta per traçar les polítiques de mobilitat i entomar els debats que s’estan produint a la Ciutat sobre les zones 30, sobre les zones de prioritat invertida, sobre la integració o segregació dels camins cívics tant els comercials com els escolars, sobre els obstacles a la via pública, etcètera.
El Sr. Mestre anticipa que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA acull amb satisfacció aquesta mesura de govern i la proposta d’adhesió d’aquest Ajuntament a la Carta internacional pel ca-minar, i de coorganització de la 9a Conferència Walk21, tot subratllant que per al seu Grup anar a peu té virtuts ben evidents des del punt de vista de la qualitat de vida i de la convivència, però, a més, els
vianants tenen uns drets que aquest Ajuntament ha de vetllar perquè siguin respectats; que segons la Carta europea dels drets dels vianants, aprovada pel Parlament europeu, els i les vianants tenen dret a viure en un entorn sa, a gaudir amb tota llibertat de l’espai públic amb totes les condicions de seguretat que requereix la seva salut física i psíquica i, per tant, són necessàries polítiques actives en aquest terreny; que entre 2003 i 2006 els desplaçaments a peu dins la Ciutat i d’una durada superior als 10 minuts han crescut un 4,6% i l’espai global destinat als vianants ha crescut un 12,7% situant-se en el 39,4% davant al 60,6% en què tenen prioritat els vehicles, de manera que, a pesar d’aquests guanys, resta encara molta feina per fer; que les actuacions que es proposin en marc d’una mobilitat sostenible dins el Pla de mobilitat urbana que està elaborant aquest Ajunta-ment amb correspondència amb el Pla director de mobilitat de la Regió metropolitana de Barcelona han de tenir present els i les vianants; i que per al seu Grup, anar a peu ha de ser considerat un mode més de desplaçament en el continu urbà i, en aquest sentit, un bon exemple d’aquesta mobilitat més global són les zones 30, en les quals els vianants no tenen prioritat i, tanmateix, han comportat un augment de la seguretat viària per als vianants i els ciclistes, una millora dels espais d’estada i circulació dels vianants, una reducció del nombre de vehicles motoritzats i una disminució de la contaminació acústica.
Fa notar que en la mesura de govern presentada hi ha una reflexió important: per a aconseguir un bon ús del transport públic, cal que hi hagi itineraris a peu de qualitat i accessibles que portin fins a les parades; i assenyala quatre línies de treball: 1) que cal posar els instruments de planejament urbanístic al servei de la consecució futura de nous espais lliures per on es pugui caminar de manera segura i confortable; 2) que els nuclis històrics dels nostres barris han d’estar lliures de cotxes i, per tant, atenent a cada realitat, cal anar-hi restringint progressivament el trànsit rodat; 3) que cal aprofundir en els camins escolars i ampliar aquest concepte als camins cívics; 4) que cal conti-nuar, com es proposa, la renovació i ampliació de les voreres en el marc del Pla de manteniment integral de l’espai públic; per tant, el seu Grup treballarà perquè tot això estigui recollit en el proper Programa d’ac-tuació municipal.
El Sr. Narváez contesta les intervencions anteriors dient que la Conferència Walk21 ha triat Barcelona com a seu de la seva propera reunió anual per unes raons òbvies, la primera de les quals suposa que deu ser el reconeixement que, des de fa temps, la nostra ciutat està desplegant moltes i bones polítiques en fa-vor dels vianants ja que pel seu caràcter de ciutat mediterrània que conviu al carrer, el seu espai públic ha de reunir les condicions de qualitat requerides perquè la gent hi pugui desenvolupar les seves activitats sense problemes i inconvenients, però, a més, Barcelona està reconeguda com la ciutat més accessible d’Europa i, per tant, més apta per a la integració de tots els ciutadans que hi viuen i la fan servir i així ho demostren els següents exemples: actualment té adaptats el 100% dels autobusos de la seva flota de transport públic de superfície i el 98% aproximadament de la seva superfície urbana.
