Professor: Joaquim Anyó
1. Avaluació del desenrotllament de la programació didàctica en els diferents nivells i grups.
a) Continguts impartits i temporalització Valencià 1r ESO D
Primera Avaluació Unitat 1
• Els textos de la vida quotidiana.
• Les classes de textos segons l’àmbit d’ús. • La carta personal.
• Notes, avisos, instruccions i normes. • La diversitat lingüística.
• El llenguatge i les llengües. • Les llengües d’Espanya.
• Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i escrits.
• L’alfabet i els dígrafs. Unitat 2
• La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. • Les seccions d’un diari.
• La notícia.
• Concepte de substantiu.
• Gènere i nombre del substantiu. • Classes de substantius.
• La síl·laba.
• Els diftongs i el hiat. El triftong. Unitat 3
• La narració: concepte i estructura. • La narració literària. El narrador. • Els personatges, l'espai i el temps. • L’adjectiu qualificatiu: concepte. • El gènere i el nombre de l'adjectiu.
Llibre de lectura: Una setmana tirant de rock de Gemma Pascual. Ed. Voramar Segona Avaluació
Unitat 3
• El grau de l'adjectiu. • Classes d'adjectius. Unitat 4
• Els determinants: concepte. • Adjectius demostratius. • Adjectius possessius.
• Adjectius numerals. • Adjectius indefinits.
• Regles generals de la dièresi. Unitat 5
• El pronom.
• Pronoms demostratius i possessius. • Pronoms numerals i indefinits. • Pronoms personals (febles). • L’apostrofació.
Unitat 6
• El verb. Concepte de verb. • La forma del verb.
• Formes verbals simples i compostes. • Verbs regulars i verbs irregulars. • Les grafies b / v.
Llibre de lectura: Colman i jo de Rudiger Bertram. Ed. Bromera Tercera Avaluació:
Unitat 7
• El mode indicatiu: formes simples i formes compostes. • El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes. • El mode imperatiu.
• Els verbs irregulars.
• Les lletres p / b, t / d, i c / g. Unitat 8
• Les paraules invariables. • Els adverbis.
• Les preposicions i les conjuncions. • La essa sorda i la essa sonora. Unitat 9
• L’estructura de la paraula. • Família lèxica.
• Lexemes i morfemes. • Formació de paraules.
• Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. Unitat 10
• L’oració. El subjecte i el predicat. • La localització del subjecte. • El sintagma. Classes de sintagmes
• El sintagma nominal. El sintagma verbal. • La concordança.
• Subjecte omés
• El dígraf ela geminada Unitat 11
• El punt i la coma.
Llibre de lectura: Rondalles valencianes 7 d’Enric Valor. Ed. Tàndem
Taller de llengua 2n d’ESO Primera Avaluació
-Ortografia.
L’alfabet, els dígrafs, l’accent, la síl·laba, el diftong, el hiat, la dièresi, l’apòstrof, les contraccions, el guionet, els fonemes palatals, la ele geminada, r/rr, la hac.
-Literatura.
El teatre, el diari literari, les cartes literàries, la novel·la fantàstica, policíaca, històrica, romàntica.
Segona Avaluació: -Gramàtica
Les paraules: lexemes i morfemes, les categories gramaticals, el nom, l’adjectiu, l’oració copulativa, els pronoms febles, les preposicions, les oracions simples, l’adverbi i les locucions adverbials, els complements: directe, indirecte i circumstancials, els temps de passat, les conjuncions coordinants i subordinants.
Tercera Avaluació: -Lèxic
Els diccionaris, hipònims i hiperònims, les frases fetes, els barbarismes, les abreviatures, topònims i gentilicis, els prefixos, els sufixos, els dubtes lingüístics.
-Tècniques de treball Escriure amb l'ordinador Els recursos ortotipogràfics -Taller de llengua
Text dialogat, narratiu, descriptiu 3r ESO A
Primera avaluació Unitat 1
La realitat plurilingüe d’Espanya. Origen i evolució de les llengües. La nostra llengua: dels orígens als primers escrits.
L’esplendor de la llengua.
De la decadència als nostres dies. La societat medieval.
La literatura medieval.
Característiques de la nostra literatura medieval. Sons i grafies.
Unitat 2
Els trobadors i l’amor cortés. Trobadors i joglars.
La síl·laba, el diftong i el hiat. Unitat 3
La paraula.
Estructura i classes de paraules.
Procediments de formació de paraules. Significat i sentit. El canvi semàntic. Camps lèxics i semàntics.
Les quatre grans cròniques. El Llibre dels fets.
La Crònica de Ramon Muntaner. Les normes d’accentuació.
Unitat 4
Els sintagmes: conceptes i classes. El sintagma nominal.
L’oració i els seus constituents. Les perífrasis verbals.
Les modalitats oracionals. L’accent diacrític
Llibres de lectura:
La muntanya invisible de Francesc Gisbert Cartes d'hivern d'Agustín Fernández Paz Segona avaluació
Unitat 4
Vida de Ramon Llull.
Obra Literària: Blanquerna i el El Llibre de meravelles. Unitat 5
Els pronoms febles.
Combinació de pronoms febles. El complement directe.
El complement indirecte.
La predicació oral i escrita: Eiximenis, Vicent Ferrer i Turmeda. Les paraules compostes.
Unitat 6
L’atribut i el predicatiu.
El complement de règim verbal. El complement agent.
El complement circumstancial. La dièresi.
Llibres de lectura :
Collidors de neu de Pepa Guardiola
Tercera avaluació Unitat 6
L’humanisme. Trets distintius. Bernat Metge.
Lo somni. Unitat 7
L’oració composta.
Enunciat, oració i proposició. Proposicions coordinades.
Proposicions subordinades substantives. Proposicions subordinades adjectives. L’apòstrof i la contracció.
La literatura del segle d’or. Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella. Unitat 8
La novel·la del segle XV.
Novel·la de cavalleria i novel·la cavalleresca. Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. La essa sorda i la essa sonora.
Unitat 9
Ús de g, j, tg i tj.
La lírica del segle XV. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Unitat 10
Ús de x, tx i ig. Llibre de lectura
Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo 1r Batxillerat A i B
Primera avaluació
UNITAT 1. El naixement d’una cultura -El llatí i les llengües romàniques.
-El primer romanç. -Els préstecs lèxics. -Els primers textos. -La poesia trobadoresca.
-Aprendre a aprendre: el resum, l’esquema i el mapa conceptual. -La comunicació.
-Les funcions del llenguatge. -Els àmbits d’ús lingüístic.
-L’estudi tradicional de la llengua. -La lingüística textual.
-Les tipologies textuals.
-Els gèneres literaris i els gèneres textuals. -Categories i tipus de paraules.
-Interferències: lo neutre.
-L’ortografia de les vocals (I): apòstrof, contraccions, guionet. UNITAT 2. La creació de la prosa medieval
-El context social europeu del segle XIII. -Ramon Llull.
-Les cròniques medievals. -La variació lingüística. -Les propietats del text.
-L’adequació pragmàtica (I): àmbit d’ús, canal, temàtica, marc cultural. -L’ortografia de les vocals (II): accent i dièresi.
UNITAT 3. La cultura urbana del segle XIV
-Les institucions polítiques i econòmiques del segle XIV. -Les institucions religioses.
-La poesia cortesana. -La prosa moralitzadora. -Francesc Eiximenis. -Vicent Ferrer. -Anselm Turmeda. -Bernat Metge.
-La variació diatòpica.
-L’adequació pragmàtica (II): la intenció comunicativa, la tipologia textual, les veus del discurs
Llibres de lectura
Llibre de les bèsties. Ramon Llull. Ed. Bromera. Crònica Ramon Muntaner. Ed. Bromera.
Segona avaluació
UNITAT 4. La prosa del segle XV -Entre cavallers i burgesos.
-L’estàndard literari del segle XV. -La narrativa cavalleresca.
-Curial e Güelfa.
-Joanot Martorell i Tirant lo Blanc. -Isabel de Villena.
-Joan Roís de Corella.
-La variació diastràtica i la variació diafàsica. -La varietat estàndard.
-La coherència semàntica (I): tema i estructura del tema. -Les preposicions.
-Les consonants alveolars.
UNITAT 5. La poesia del segle XV -El context
europeu.--Els corrents estètics. -Jordi de Sant Jordi. -Ausiàs Marc. -Jaume Roig.
-Joan Roís de Corella. -La mètrica.
-Les figures retòriques. -Les consonants palatals. Llibres de lectura
Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Ed. Bromera, col·lecció Els Nostres Autors.
Leandre i Hero. Història de Josep de Joan Roís de Corella. Ed. Bromera. Tercera avaluació
UNITAT 6. L’edat moderna -El context històric.
-El Renaixement. -El Barroc.
-El neoclassicisme.
-El teatre de tradició medieval: el Misteri d’Elx. -Els pronoms personals i adverbials.
UNITAT 7. Del romanticisme a la Renaixença -El context europeu.
-El romanticisme. -La Renaixença.
UNITAT 8. Del realisme al modernisme -La narrativa europea del XIX.
-El costumisme. -El realisme. -El naturalisme. -El modernisme. -Els relatius. -Els barbarismes. Llibres de lectura:
Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Ed. Hermes. L’escanyapobres de Narcís Oller Edicions 62.
b) Continguts que no s’han impartit i que figuraven en la programació didàctica. Valencià 1r ESO D
Unitat 4
• L’exposició: concepte.
• Fases en l’elaboració d’un text expositiu. • L’exposició oral.
• La descripció: concepte. Classes de descripcions. • Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.
Unitat 5
• El text literari. • El llenguatge literari.
• Les figures retòriques. Unitat 6
• Els gèneres literaris. • La narrativa.
• La poesia. • El teatre. Unitat 7
• El mite.
• La funció dels mites. • Els mites grecs. • La mitologia hebrea. Unitat 8
• Les llegendes. Concepte. • Tipus de llegendes. • Les llegendes literàries. Unitat 9
• El conte. Concepte de conte. • Els contes populars.
• Les rondalles. • Les faules. Unitat 10
• La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.
• La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc.
Unitat 11
• L’estrofa.
• Poemes estròfics: el sonet. • Poemes no estròfics: el romanc. • Oracions enunciatives.
• Oracions interrogatives i exhortatives.
• Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. Unitat 12
• El teatre. • El text teatral. • Diàleg i monòleg. • La representació.
• El text. Concepte de text. • La cohesió textual. • Els connectors.
• La puntuació dels diàlegs. Taller de llengua 2n d’ESO Tercera avaluació
-Taller de llengua Text expositiu i instructiu 3r ESO A Primera avaluació Unitat 2 Monolingüisme i pluriligüisme. Bilingüisme i diglòssia. Conflicte lingüístic. Registres lingüístics Tercera avaluació Unitat 8 L’oració composta.
Proposicions subordinades adverbials. Proposicions causals.
Proposicions finals. Proposicions concessives. Proposicions condicionals.
Unitat 9
El text i les seues propietats. Concepte de text.
La cohesió textual. Els connectors. Tipologies textuals. Unitat 10
Les modalitats textuals. La narració.
La descripció. El diàleg. L’exposició.
La literatura renaixentista.
La nostra literatura en el Renaixement. La poesia renaixentista.
El teatre renaixentista. Unitat 11
Textos dels mitjans de comunicació.
La premsa i el diari. Els gèneres periodístics. La notícia.
El reportatge.
La crònica i l’entrevista. La literatura del segle XVII.
La prosa del segle XVII. Els dietaris. La literatura del segle XVIII.
La coma, el punt i coma, el punt i els dos punts. Unitat 12
Textos de la vida quotidiana. El diari personal.
L’informe, l’acta i el projecte. Els reglaments.
Els fòrums.
La literatura popular. Els col·loquis. La lírica popular.
El teatre popular. El Misteri d’Elx. Parèntesis, claudàtors, guió i cometes.
1r batxillerat A i B Primera avaluació UNITAT 1
-L’origen del lèxic: paraules patrimonials, arcaismes, préstecs, neologismes i barbarismes.
UNITAT 2
-Llengua oral i llengua escrita. -Anàlisi de textos orals: el debat. -Anàlisi de textos escrits.
-La variació diacrònica. -El gènere.
-El nombre. -La concordança.
-Els diccionaris i les enciclopèdies. UNITAT 3
-El comentari de text i el comentari literari.
-La presència de l’emissor (dixi, modalització, impersonalització) i la variació lingüística.
-La creació de lèxic (I): la derivació. -L’oració i l’enunciat.
-El sintagma nominal.
-L’ortografia de les consonants oclusives i les fricatives labiodentals. Segona avaluació
UNITAT 4
-El comentari literari: l’adequació pragmàtica en l’àmbit literari. -La creació de lèxic (II): la composició.
-L’abreviació. -El sintagma verbal. -Els complements. UNITAT 5
-El corrent satíric valencià.
-La coherència semàntica de l’obra literària: tema i estructura del tema. -Les llengües del món.
-La coherència semàntica (II): la progressió temàtica, les isotopies i la selecció de la informació.
-El verb.
-Les locucions lèxiques verbals i nominals. -Les perífrasis verbals.
Tercera avaluació UNITAT 6
-El comentari literari: la cohesió dels textos literaris. -Llengua i societat.
-Les comunitats lingüístiques. -La sociolingüística.
-La cohesió sintàctica (I): la modalitat, el temps verbal i la polifonia com a factors de cohesió.
-L’adverbi.
-Les locucions lèxiques adjectives i les adverbials. -Les consonants nasals, vibrants i laterals.
UNITAT 7
-Els textos expositius. -Els textos argumentatius. -Llengües en contacte. -Bilingüisme i diglòssia.
-Consciència idiomàtica i lleialtat lingüística.
-La cohesió sintàctica (II): els connectors i la referència. -Classes d’oracions.
-L’oració simple. -Les relacions lèxiques. -Ús de la h.
UNITAT 8
-Els gèneres en l’àmbit acadèmic. -Els gèneres en l’àmbit periodístic. -Les noves tecnologies.
-Les actituds i els prejudicis lingüístics. -Les polítiques lingüístiques.
-La normalització i la normativització.
-La cohesió sintàctica (III): els recursos de condensació de la informació i els recursos d’ampliació de la informació.
-Els signes de puntuació.
c) Causes per les quals no s’han impartit tots els continguts Valencià 1r ESO D
En aquest curs ha estat possible donar més matèria. El rodatge adquirit en el curs anterior, primer del nou llibre de text, i un alumnat un poc més treballador ha permés avançar més ràpidament. Al final, i com es preveia, s’han treballat els aspectes més essencials sense deixar-ne cap d’aquests fora, encara que no s’haja donat res de l' últim temes. En conclusió, els temaris són cada vegada més inabastables perquè sembla que l’objectiu ara és donar de tot en tots els cursos, la qual cosa no permet aprofundir en cap dels més importants. Bé, l’administració educativa ja fa temps que ha perdut l’oremus.
Taller de Valencià 2n ESO
En general s’ha treballat bastant bé, donades les característiques de l’alumnat. S’ha treballat la major part de la programació i per tant la part no impartida és escassa i de menor rellevància.
3r ESO A
Com que era el primer any que donàvem el curs amb el llibre de text actual, ens ha costat trobar el ritme adequat. Finalment, s'ha impartit la part més important. Així, com que és el primer any que els alumnes donen l'oració composta, hem deixat fora les subordinades adverbials. Pel que fa a la literatura s'ha tractat tota la literatura medieval i s'ha deixat fora la literatura de l'Edat Moderna.
1r Batxillerat A i B
El temari de 1r de batxillerat és inabastable des de qualsevol punt de vista, ja que ha acabat per recollir tots els continguts que abans es donaven en 1r i 2n de batxillerat. No hi ha més remei que triar. La nostra decisió ha estat centrar-se en els apartats de literatura, ja que és l’únic curs en què els alumnes poden conéixer amb un cert aprofundiment els corrents i autors més importants de la nostra literatura. A més, s’han tractat els temes recomanats pel professor de 2n de batxillerat, sobretot en els quatre primers temes (els que apareixen com a impartits i no són de Literatura) i s’ha repassat els aspectes més conflictius d’Ortografia: accent, alveolars, palatals... i de Gramàtica: pronoms febles i relatius
2. Avaluació
Valencià 1r ESO D
Es pot dir que el curs ha estat millor que el de l'any passat, sense que això vulga dir bo. El resultat final defineix la marxa del curs: 11 aprovats: 47,82 % i 12 suspesos: 52,17 %. En general ha esta un curs al que li costava treballar. A destacar l'absència de problemes greus de disciplina, fet favorable en els temps que corren.
Taller de Valencià 2n ESO
El balanç final del curs cal considerar-lo com a positiu. En general es pot parlar d’un ambient de treball suficient malgrat les excepcions habituals. De 13 alumnes han aprovat 11 (84,61 %) i només han suspés dos, un absentista des de la primera avaluació i l’altre que ha abandonat al final de curs. En tot cas, es pot dir també que l'alumnat no ha aprofitat suficientment l'assignatura per a superar les mancances que portaven.
3r ESO A
El balanç final ha estat molt decebedor quant als resultats acadèmics. Així, de 28 alumnes i comptant un abandonament des de principi de curs i un altre a la tercera avaluació, només han aprovat 7, el que significa un 25 %. La raó està en l'actitud dels alumnes, ja que la majoria no ha treballat gens. Només 12 han presentat llibreta en la tercera avaluació i dels quals 6 han presentat una llibreta amb un contingut diguem-ne suficient. A pesar d'això, no hi ha hagut problemes greus de disciplina.
1r batxillerat A i B
1r A: 19 aprovats de 19 alumnes, 100 % d’aprovats 1r B: 21 aprovats de 28 alumnes, 75 % d’aprovats
El resultat del 1r A és un tant enganyós en el sentit que no ha estat un curs tan bo com sembla. Sí que hi havia una part molt bona: 3 alumnes han aconseguit 10. Hi havia per contra, un grup d'alumnes que no ha treballat en classe, que s'han esforçat al final i han aconseguit aprovar. Cal indicar també un grup que durant el curs ha anat bé però ha hagut d'aprovar en la recuperació final.
El resultat del 1r B seria tota una sorpresa, donat l'inici amb problemes greus de disciplina. L'eixida d'un grup d'alumnes a altres centres ha millorat molt l'ambient de la classe i ha permés recuperar a alguns que d'altra manera no haguera aprovat.
Activitats del Departament
Josep Forés
PRIMER D’ESO
1.-Avaluació del desenvolupament de la programació didàctica 1.1.-Continguts impartits
Primera avaluació
UNITAT 1
• Els textos de la vida quotidiana.
• Les classes de textos segons l’àmbit d’ús.
• La carta personal.
• Notes, avisos, instruccions i normes.
• La diversitat lingüística.
• El llenguatge i les llengües.
• Les llengües d’Espanya.
• Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i escrits.
• L’alfabet i els dígrafs.
UNITAT 2
• La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals.
• Les seccions d’un diari.
• La notícia.
• Concepte de substantiu.
• Gènere i nombre del substantiu.
• Classes de substantius.
• La síl·laba.
• Els diftongs i el hiat. El triftong. UNITAT 3
• La narració: concepte i estructura.
• La narració literària. El narrador.
• Els personatges, l'espai i el temps.
• L’adjectiu qualificatiu: concepte.
• El gènere i el nombre de l'adjectiu.
• El grau de l'adjectiu.
• Classes d'adjectius.
• L’accentuació.
• L’obertura de les vocals.
• L’exposició: concepte.
• Fases en l’elaboració d’un text expositiu.
• L’exposició oral.
• La descripció: concepte. Classes de descripcions.
• Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.
• Els determinants: concepte.
• Adjectius demostratius.
• Adjectius possessius.
• Adjectius numerals.
• Adjectius indefinits.
• Regles generals de la dièresi. Segona avaluació
UNITAT 5
• El text literari.
• El llenguatge literari.
• Les figures retòriques.
• El pronom.
• Pronoms demostratius i possessius.
• Pronoms numerals i indefinits.
• Pronoms personals (febles).
• L’apostrofació.
UNITAT 6
• Els gèneres literaris.
• La narrativa.
• La poesia.
• El teatre.
• El verb. Concepte de verb.
• La forma del verb.
• Formes verbals simples i compostes.
• Verbs regulars i verbs irregulars.
• Les grafies b / v.
UNITAT 7
• El mite.
• La funció dels mites.
• Els mites grecs.
• La mitologia hebrea.
• El mode indicatiu: formes simples i formes compostes.
• El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes.
• El mode imperatiu.
• Les lletres p / b, t / d, i c / g.
UNITAT 8
• Les llegendes. Concepte.
• Tipus de llegendes.
• Les llegendes literàries.
• Les paraules invariables.
• Els adverbis.
• Les preposicions i les conjuncions.
• La essa sorda i la essa sonora. Tercera avaluació
UNITAT 9
• El conte. Concepte de conte.
• Els contes populars.
• Les rondalles. • Les faules. • L’estructura de la paraula. • Família lèxica. • Lexemes i morfemes. • Formació de paraules.
• Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
UNITAT 10
• La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.
• La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc.
• El sintagma. Classes de sintagmes
• L’oració. El subjecte i el predicat.
• El sintagma nominal. El sintagma verbal.
• La concordança.
• La localització del subjecte.
• Subjecte omés
• Els complements del verb.
• El dígraf ela geminada.
UNITAT 11
• L’estrofa.
• Oracions enunciatives.
• Oracions interrogatives i exhortatives.
• El punt i la coma. UNITAT 12 • El teatre. • El text teatral. • Diàleg i monòleg. • La representació. 1.2.-Continguts no impartits
Alguns continguts corresponents al Bloc 4. Educació Literària de les Unitats 11 i 12, relacionats amb la poesia (estrofisme), amb la tipologia textual i el teatre.
UNITAT 11
• Poemes estròfics: el sonet.
• Poemes no estròfics: el romanc.
UNITAT 12
• El text. Concepte de text.
• La cohesió textual.
• Els connectors.
• La puntuació dels diàlegs.
1.3.-Causes per les quals no s’han impartit els continguts citats:
El temari de l’assignatura de Valencià de 1r d’ESO pràcticament s’ha complit en la seua totalitat. El fet de no haver impartit alguns continguts corresponents al Bloc 4. Educació Literària de les Unitats 11 i 12 es deu al fet que hem preferit aprofundir en els altres continguts del curs, especialment en Ortografia i Gramàtica. També cal tindre en compte que en els pròxims cursos es tracten àmpliament i detalladament la poesia i els recursos retòrics que li són propis, especialment en 3r d'ESO; i el teatre (acte, escena, acotacions, etc), particularment en 4t d'ESO.
2.-Avaluació dels resultats acadèmics, la metodologia i els materials didàctics: 2.1.- Resultats:
1r ESO E
Alumnes Resultats Observacions %
Aprovats 13 50,00
Total 26
Per a entendre els resultats cal tindre en compte que la casuística respecte de l'alumnat és variada i complexa. Per un costat tenim el cas d'un alumne que, per motius de salut sobradament justificats, ha faltat freqüentment a classe, especialment durant el primer trimestre i part del segon. Aquest alumne era repetidor de primer d'ESO i presenta unes notables llacunes quant al nivell de coneixements que se li pressuposa assolits en Primària. Des de mitjan segon trimestre i fins el final de curs, se li ha fet un seguiment especial per part del professor de Pedagogia Terapèutica, que ha estimulat el treball de l'alumne i ha contribuït a consolidar i ampliar els seus coneixements bàsics en les assignatures instrumentals. El resultat ha estat satisfactori.
Un altre cas particular és el d'una alumna absentista, que ha vingut esporàdicament a classe, amb un coneixements bàsics molt precaris, dificultats per a la integració i una actitud poc o gens predisposta al treball. I hi hagut un altre cas d'absentisme, encara que més lleu i més esporàdic, el d'una altra alumna.
Comentari a part mereixen aquells alumnes, en aquest cas tres, que tot i assistir habitualment a classe no s'han implicat en la dinàmica del grup i han adoptat una actitud passiva, sense provocar conflictes.
Per altra part, al grup hi havia altres quatre alumnes que han sigut molt irregulars i que presentaven dificultats de caràcter divers: falta d'organització i atenció, falta de concentració i de constància en el treball; i , per contra, una gran facilitat per a distraure's.
El que he exposat fins ací explica les notes negatives de 10 dels 13 suspesos. Els tres alumnes restants són els que més possibilitats tenen de recuperar l'assignatura en juliol, sense que això pressupose que la resta de l'alumnat no puga aconseguir-ho.
2.2.- Avaluació de la metodologia i els materials didàctics: 2.2.1.- Metodologia didàctica.
El professor ha actuat com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatge intentant que els alumnes s’implicaren i en foren protagonistes. A fi que l’alumne aprenguera a aprendre. A més, el treball dels continguts ha anat encaminat a contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició de les competències bàsiques.
S’ha fet èmfasi en la funcionalitat de la llengua i en allò que s’aconsegueix utilitzant-la. Aprendre llengua significa aprendre a usar-la, a comunicar-se millor en situacions més complexes o compromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per a aconseguir aquest propòsit. L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació en els processos de comprensió i producció.
El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. A més, considere que l’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector. 2.2.2.- Materials i recursos didàctics.
El llibre de text utilitzat és Valencià: Llengua i Literatura 1r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACIÓ, 2011), els autors del qual són Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador Vendrell Grau. La valoració del llibre és positiva, perquè facilita que el desenvolupament de les classes siga dinàmic i ofereix un ampli ventall d’exercicis de tot tipus. Així com una extensa gamma d’alternatives de reforç i ampliació.
Llibres llegits: 1r TRIMESTRE:
a) Una setmana tirant de rock, Gemma Pasqual i Escrivà Col·lecció Voramar, Editorial Alfaguara.
2n TRIMESTRE
b) Coolman i jo, Rüdiger Bertram.
Col·lecció Esfera, Edicions Bromera. 3r TRIMESTRE:
e) Rondalles valencianes - 7, Enric Valor i Vives. Tàndem Edicions
Carlet, 23 de juny de 2014 El professor
Josep Forés
TERCER D’ESO
1.-Avaluació del desenvolupament de la programació didàctica 1.1.-Continguts impartits
Primera avaluació
UNITAT 1
§ La realitat plurilingüe d’Espanya. Origen i evolució de les llengües.
§ La nostra llengua: dels orígens als primers escrits.
§ L’esplendor de la llengua.
§ De la decadència als nostres dies.
§ La societat medieval.
§ La literatura medieval.
§ Característiques de la nostra literatura medieval.
§ Sons i grafies.
UNITAT 2
§ Monolingüisme i pluriligüisme. § Bilingüisme i diglòssia. § Conflicte lingüístic. § Registres lingüístics.§ Els trobadors i l’amor cortés.
§ Trobadors i joglars.
§ Gèneres de la poesia trobadoresca.
§ La síl·laba, el diftong i el hiat.
UNITAT 3
§ La paraula.
§ Estructura i classes de paraules.
§ Procediments de formació de paraules.
§ Significat i sentit. El canvi semàntic.
§ Camps lèxics i semàntics.
§ Les quatre grans cròniques.
§ El Llibre dels fets.
§ La Crònica de Ramon Muntaner.
§ Les normes d’accentuació.
UNITAT 4
§ Els sintagmes: conceptes i classes.
§ El sintagma nominal.
§ Les perífrasis verbals.
§ Les modalitats oracionals.
§ Vida de Ramon Llull.
§ Obra Literària: Blanquerna i el El Llibre de meravelles.
§ L’accent diacrític. Segona avaluació
UNITAT 5
§ Els pronoms febles.
§ Combinació de pronoms febles.
§ El complement directe.
§ El complement indirecte.
§ La predicació oral i escrita: Eiximenis, Vicent Ferrer i Turmeda.
§ Les paraules compostes.
UNITAT 6
§ L’atribut i el predicatiu.
§ El complement de règim verbal.
§ El complement agent.
§ El complement circumstancial.
§ L’humanisme. Trets distintius.
§ Bernat Metge.
§ Lo somni.
§ La dièresi.
UNITAT 7
§ L’oració composta.
§ Enunciat, oració i proposició.
§ Proposicions coordinades.
§ Proposicions subordinades substantives.
§ Proposicions subordinades adjectives.
§ L’apòstrof i la contracció.
§ La literatura del segle d’Or. Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella.
UNITAT 8
§ L’oració composta.
§ Proposicions subordinades adverbials.
§ Proposicions causals.
§ Proposicions finals.
§ Proposicions concessives.
§ La novel·la del segle xv.
§ Novel·la de cavalleria i novel·la cavalleresca. Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
§ La essa sorda i la essa sonora.
Tercera avaluació
UNITAT 9
§ El text i les seues propietats.
§ Concepte de text.
§ La cohesió textual.
§ Els connectors.
§ Tipologies textuals.
§ Ús de g, j, tg i tj.
§ La lírica del segle xv. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.
UNITAT 10
§ Les modalitats textuals.
§ La narració. § La descripció. § El diàleg. § L’exposició. § Ús de x, tx i ig.
UNITAT 11
§ Textos dels mitjans de comunicació.
§ La premsa i el diari. Els gèneres periodístics.
§ La notícia.
§ El reportatge.
§ La crònica i l’entrevista.
§ La coma, el punt i coma, el punt i els dos punts.
UNITAT 12
§ Textos de la vida quotidiana.
§ El diari personal.
§ L’informe, l’acta i el projecte.
§ El teatre popular. El Misteri d’Elx.
§ Parèntesis, claudàtors, guió i cometes.
UNITAT 10
§ La literatura renaixentista.
§ La nostra literatura en el Renaixement.
§ La poesia renaixentista.
§ El teatre renaixentista.
UNITAT 11
§ La literatura del segle XVII.
§ La prosa del segle XVII. Els dietaris.
§ La literatura del segle XVIII.
UNITAT 12
§ Els reglaments. § Els fórums. § La literatura popular. § Els col·loquis. § La lírica popular.1.3.-Causes per les quals no s’han impartit els continguts citats:
El temari de l’assignatura de Valencià de 3r d’ESO pràcticament s’ha complit en la seua totalitat. El fet de no haver impartit els continguts corresponents a la literatura de l’Edat Moderna es deu al fet que hem preferit aprofundir en els autors i les obres de l’l’Edat Medieval i el Segle d’Or, posat que considerem que són molt més rellevants.
2.-Avaluació dels resultats acadèmics, la metodologia i els materials didàctics: 2.1.- Resultats:
3r ESO B
Alumnes Resultats Observacions %
Aprovats 7 28,00
Suspesos 18 6“abandonaments” de fet 72,00
Total 25
Dels 25 alumnes que conformaven el gup, 12 persones tenien dificultats, de les quals 6 persones han adoptat una actitud passiva, de fet podríem parlar d’una espècie d’abandonament. L’existència d’aquest grup de 6 alumnes que assistia amb regularitat a les classes, però que no solia dur els deures fets i dificultava que la classe poguera discórrer amb fluïdesa ha sigut un llast per al funcionament del grup en general. A tot això cal sumar-li les interferències provocades per l'actitud disruptiva de quatre alumnes que, al llarg del curs, han sigut expulsats del centre en una o més ocasions.
La conseqüència d'aquest cúmul de circumstàncies són els lamentables resultats acadèmics que hem obtingut en aquest grup.
3r ESO C
Alumnes Resultats Observacions %
Aprovats 19 67,85
Suspesos 9 32,14
Total 28
Dels tres tercers, aquest era el que, en conjunt, presentava un major nivell acadèmic. L'alumnat d'aquest grup, d'acord amb els respectius pares, havia optat voluntàriament per formar part del grup de tercer que durant el Curs 2013/2014 ha utilitzat l'ordinador portàtil o la tauleta per a treballar tant a l'aula com a casa i ha disposat de llibres de text electrònics. Els requisits per a participar en aquest programa experimental eren: a)Tindre un bon expedient acadèmic (bones notes i sense pendents). b) Disposar d'ordinador portàtil o tauleta electrònica. c) Per suposat, la conformitat dels pares.
Tot això constituïa un punt de partida teòricament immillorable (implicació de les famílies, alumnat amb unes pressuposades aptituds i i una actitud positiva respecte als estudis i, a més a més, amb uns coneixements informàtics i una dotació de material ideal). Però l'experiència no ha sigut un camí de roses, tot i que el balanç és positiu. Les dificultats han sigut de caràcter divers:
a) Logístiques i tècniques: El primer trimestre del curs cada professor l'ha salvat com bonament ha pogut. Això ha sigut així perquè la plataforma a través de la qual hem treballat (Plataforma Eleven) va tardar molt a donar d'alta l'alumnat i perquè l'enllaç als llibres electrònics de les diferents editorials a través de la plataforma s'ha eternitzat i ha arribat al final del primer trimestre. A la qual cosa cal afegir les dificultats d'accés a la xarxa, problema que s'ha resolt en el segon trimestre mitjançant la instal·lació d'una sèrie d'antenes wifi per tot el centre.
b) Falta dels adequats coneixements tecnològics i metodològics, per part del professorat, per a adaptar-nos al nou sistema de treball i a les eines de les quals podíem disposar per a traure un millor rendiment acadèmic i de funcionament del grup.
c) Actitud indolent d'una part de l'alumnat, que pensava que amb el simple fet de portar l'ordinador portàtil o la tauleta electrònica ja estava tot resolt. Aquesta part de l'alumnat no solia dur el treball diari i es distreia fàcilment en classe, consultant pàgines web que no tenien res a vore amb la matèria.
Tot i això els resultats són acceptables, però haurien pogut ser millors de no ser per la sèrie de factors que han interferit en el funcionament del grup. És evident que els factors a) i b) descrits anteriorment han influït per igual en tot el grup. En canvi, no tots els alumnes han obtingut els mateixos resultats. És per això que, des del meu particular punt de vistal, considere que l'excés de confiança i la deixadesa d’un sector de l'alumnat han sigut determinants perquè obtingueren pitjors resultats.
No obstant això, 3r C és el grup que obté millors resultats acadèmics, degut a les raons exposades i al fet que el sector més conscient i responsable ha acabat imposant el seu ritme de treball, encara que li ha costat molt aconseguir-ho.
2.2.- Avaluació de la metodologia i els materials didàctics: 2.2.1.- Metodologia didàctica.
El professor ha actuat com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatge intentant que els alumnes s’implicaren i en foren protagonistes. A fi que l’alumne aprenguera a aprendre. A més, el treball dels continguts ha anat encaminat a contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició de les competències bàsiques.
S’ha fet èmfasi en la funcionalitat de la llengua i en allò que s’aconsegueix utilitzant-la. Aprendre llengua significa aprendre a usar-la, a comunicar-se millor en situacions més complexes o compromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per a aconseguir aquest propòsit. L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació en els processos de comprensió i producció.
El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. A més, considere que l’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector. 2.2.2.- Materials i recursos didàctics.
El llibre de text utilitzat és Valencià: Llengua i Literatura 3r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACIÓ, 2011), els autors del qual són Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador Vendrell Grau. La valoració del llibre és molt positiva, perquè facilita que el desenvolupament de les classes tinga un major dinamisme i ofereix un ampli ventall d’exercicis de tot tipus. Així com una extensa gamma d’alternatives de reforç i ampliació.
Llibres llegits: 1r TRIMESTRE:
a) La muntanya invisible, Francesc Girbés Col·lecció Espurna, Edicions Bromera. b) Cartes d'hivern, Agustín Fernández Paz.
Col·lecció Espurna, Edicions Bromera. 2n TRIMESTRE
c) Collidors de neu, Pepa Guardiola. Col·lecció Voramar, Editorial Alfaguara. d) L’Odissea, Homer.
Col·lecció El Micalet Galàctic, Edicions Bromera.
3r TRIMESTRE:
e)Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo. Col·lecció El Cangur, Edicions 62
Carlet, 23 de juny de 2014 El professor
Josep Forés
QUART D’ESO
1.-Avaluació del desenvolupament de la programació didàctica
1.1.-Continguts impartits Primera avaluació
UNITAT 1
§ Concepte de monema.
§ Classes de monemes: lexemes i morfemes.
§ Procediments de formació de paraules: derivació, composició, parasíntesi i acronímia.
§ Les paraules simples.
§ Les classes de paraules.
§ Els mots patrimonials, els cultismes i els préstecs.
§ Els neologismes i els barbarismes.
§ El sistema vocàlic del valencià.
§ El Romanticisme i la Renaixença.
§ La poesia de la Renaixença. Jacint Verdaguer.
§ Teodor Llorente i la Renaixença valenciana.
UNITAT 2
§ Concepte de sintagma.
§ Classes de sintagmes: nominal, adjectival, adverbial i preposicional.
§ L’oració simple: subjecte i predicat.
§ Classes de predicat: nominal i verbal.
§ Les perífrasis verbals.
§ Les oracions impersonals.
§ El complement directe i l’indirecte.
§ L’atribut i el complement predicatiu.
§ Les vocals e i o obertes.
§ El realisme i el Naturalisme.
§ La novel·la realista i naturalista: Narcís Oller.
§ El teatre culte: Àngel Guimerà.
§ El teatre popular: Eduard Escalante. UNITAT 3
§ El complement de règim verbal.
§ El complement agent.
§ El complement circumstancial.
§ Classes de complements circumstancials.
§ L’oració composta.
§ La proposició.
§ Les proposicions juxtaposades.
§ El sistema consonàntic de la nostra llengua.
§ El Modernisme.
§ La poesia modernista: Joan Maragall.
§ La narrativa modernista.
UNITAT 4
§ Concepte de subordinació substantiva.
§ Tipus i funcions de les subordinades substantives.
§ Els estils directe i indirecte.
§ Concepte de subordinació adjectiva.
§ Classes de subordinades adjectives.
§ Els nexes de les proposicions substantives i adjectives.
§ Les grafies p, b, t, d i c, g.
§ Característiques del Noucentisme.
§ Eugeni d’Ors.
§ Josep Carner. Segona avaluació
UNITAT 5
§ Les proposicions subordinades adverbials de temps.
§ Les proposicions subordinades adverbials de manera.
§ Les proposicions subordinades adverbials de lloc.
§ Les proposicions subordinades adverbials causals.
§ Les proposicions subordinades adverbials finals.
§ Els fenòmens consonàntics: enllaços, emmudiments i geminacions.
§ L’avantguardisme.
§ Característiques i moviments d’avantguarda.
§ El cal·ligrama.
§ Joan Salvat-Papasseit.
§ Carles Salvador.
UNITAT 6
§ Les proposicions concessives.
§ Les proposicions condicionals i la concordança temporal.
§ Les proposicions consecutives.
§ Les proposicions subordinades adverbials: tipus.
§ Les lletres minúscules i les majúscules.
§ La literatura dels anys trenta: característiques generals.
§ La poesia dels anys trenta i els seus autors.
§ La novel·la dels anys trenta: característiques i autors.
UNITAT 7
§ Concepte de text: coherència i adequació.
§ Mecanismes de cohesió textual: repetició, el·lipsi i substitució.
§ La literatura dels anys trenta: el periodisme literari.
§ Josep Pla: etapes literàries i obres principals.
§ Escriptura dels numerals.
UNITAT 8
§ Els connectors: concepte.
§ Connectors temporals, explicatius i d’ordre
§ Connectors de contrast, de conseqüència i exemplificadors.
§ Els tipus de textos.
§ Les sigles i els acrònims.
§ La poesia des del 1939: la postguerra i la represa dels seixanta.
§ Salvador Espriu.
§ Pere Quart.
§ Vicent Andrés Estellés.
§ Miquel Martí i Pol.
§ Joan Brossa. Tercera avaluació
UNITAT 9
§ Les modalitats textuals: narració, descripció, exposició i argumentació.
§ L’argumentació: concepte i estructura.
§ La publicitat.
§ Les abreviatures i els símbols.
§ L’evolució del conte i la novel·la des del 1939.
§ Pere Calders.
§ Llorenç Villalonga.
§ Mercè Rodoreda.
§ Enric Valor.
UNITAT 10
§ Textos del mitjans de comunicació.
§ Els gèneres periodístics: informatius, d’opinió i mixtos.
§ L’article periodístic.
§ L’editorial.
§ Les cartes al director.
§ Els recursos ortotipogràfics (I): redona, negreta i cursiva.
§ El teatre independent.
§ Josep Maria Benet i Jornet.
§ Rodolf Sirera. § Manuel Molins. UNITAT 11 § La instància. § El currículum. § La lletra cursiva.
§ L’assaig com a gènere literari.
§ L’origen de l’assaig.
§ Joan Fuster.
UNITAT 12
§ La diversitat lingüística d’Espanya.
§ Bilingüisme i diglòssia.
§ Les varietats geogràfiques.
§ La varietat oriental i l’occidental.
§ El valencià.
§ Present i futur del valencià.
§ Els signes de puntuació.
§ La narrativa actual.
§ El teatre actual. 1.2.-Continguts no impartits
En general, podem dir que s’hi han impartit tots els continguts que estaven programats. Això sí, cal remarcar que els continguts relacionats amb Socioligüística han estat tractats de manera més superficial i, en aquest sentit cal dir que ens hem centrat a conéixer la diversitat lingüística que trobem arreu del món, el fet que les realitats lingüístiques estan per damunt de les divisions administratives i que la pluralitat de noms per a referir-se a un mateix idioma és un fenomen molt comú. I tot això amb la finalitat de prendre consciència que, com a valencians i valencianoparlants, som com molts altres pobles del món.
2.-Avaluació dels resultats acadèmics, la metodologia i els materials didàctics: 2.1.- Resultats:
4tESO A
Alumnes Resultats Observacions %
Aprovats 17 65,38
Suspesos 9 34,61
Total 26
Els resultats en l’assignatura de Valencià no són els desitjables en un grup de 4t d'ESO, en què se suposa que l'alumnat que el cursa sol tindre clar, en la seua majoria, que vol continuar estudiant. L'existència d'un grup de huit alumnes amb unes mancances notables en els coneixements que es pressuposa a l'alumnat de 4t d'ESO i una escassa implicació en les tasques diàries (exercicis, lectura, estudi, etc.); i, per altra banda, el conformisme i l'acomodació d'una part de l'alumnat amb major capacitat i recursos per a actuar com a revulsiu i motor del grup en conjunt, ha dut com conseqüència uns resultats que podríem qualificar de passables però no plenament satisfactoris.
Alumnes Resultats Observacions %
Aprovats 14 66,66
Suspesos 7 1 abandonament efectiu
+ 2 “abandonaments” de fet
33,33
Total 21
Pràticament podem repetir el comentari del grup anterior. Els resultats en l’assignatura de Valencià no són els desitjables en un grup de 4t d'ESO, en què se suposa que l'alumnat que el cursa pretén continuar estudiant. L'existència d'un grup de set alumnes amb unes mancances notables en els coneixements que es pressuposa a l'alumnat de 4t d'ESO i una escassa implicació en les tasques diàries (exercicis, lectura, estudi, etc.); i, per altra banda, el conformisme i l'acomodació d'una part de l'alumnat amb major capacitat i recursos per a actuar com a revulsiu i motor de tot el grup, ha dut com conseqüència uns resultats que podríem qualificar de passables però no plenament satisfactoris.
4tESO C
Alumnes Resultats Observacions %
Aprovats 21 95,45
Suspesos 1 1 abandonament efectiu 4,55
Total 22
És el grup del qual estic més satisfet. El clima a l'aula ha sigut distés, la sintonia amb l'alumnat ha sigut total i la cordialitat ha estat present entre els integrants del grup i en la seua interacció diària amb el professor. Això no ha sigut impediment perquè es parlara clar quan alguna cosa no funcionava com calia, ni tampoc ha sigut obstacle per a treballar de calent i alhora passar-ho bé. Realment, estic molt satisfet del funcionament d'aquest grup i del seu rendiment acadèmic. L'únic alumne suspés és un alumne que tenia Valencià de 3r ESO pendent i que pràcticament ha abandonat l'assignatura des del principi.
2.2.- Avaluació de la metodologia i els materials didàctics: 2.2.1.- Metodologia didàctica.
El professor ha procurat actuar com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatge intentant que els alumnes s’implicaren i en foren protagonistes. A fi que l’alumne aprenguera a aprendre. A més, el treball dels continguts ha anat encaminat a contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició de les competències bàsiques.
S’ha fet èmfasi en la funcionalitat de la llengua i en el que s’aconsegueix utilitzant-la. Aprendre llengua significa aprendre a usar-la, a comunicar-se millor en situacions més complexes o compromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per a aconseguir aquest propòsit.
L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació en els processos de comprensió i producció. La metodologia per a l’àrea propicia la realització d’activitats com ara: recerca de la idea central, jerarquització d’idees, organització lògica del discurs, etc.
El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. L’alumnat ha d’assolir les convencions pragmàtiques per intervenir en el discurs de manera adequada. A més, considere que l’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector.
2.2.2.- Materials i recursos didàctics.
En relació als materials didàctics, cal dir que hem utilitzat el llibre de text Llengua i Literatura 4t ESO, Projecte Adarve, Oxford Educació.
Respecte als llibres de lectura, el propòsit és mantindre aquelles lectures que han tingut major acceptació i anar introduint noves obres i autors, com ja ve sent habitual.
Llibres llegits: 1r TRIMESTRE:
a)La corona valenciana, de Jaume Fuster. Col·lecció L’ham, Editorial 3i4.
b)L’últim vaixell, Gemma Pasqual.
Col·lecció Voramar, Editorial Alfaguara. 2n TRIMESTRE:
c)L’infern de Marta. La màscara de l’amor, Pasqual Alapont i Vicente Garrido. Col·lecció Espurna, Edicions Bromera.
d)El Mètode Grönholm, Jordi Galceran. Col·lecció labutxaca, Edicions 62. 3r TRIMESTRE:
e)Ací no paga ni Déu, de Dario Fo. Bromera Teatre, Edicions Bromera. f)El Sopar dels idiotes, Francis Veber Bromera Teatre, Edicions Bromera
Carlet, 23 de juny de 2014 El professor
MEMÒRIA 2N BATXILLERAT (A I B) Avaluació del desenvolupament de la programació didàctica
S’han impartit tots els continguts previstos a la programació, fent especial incidència en aquells que més afecten a la preparació de la PAU. Els temes de literatura s’han concentrat en els dos últims trimestres, amb la intenció que els alumnes els tinguen més recents en acabar el curs i puguen enfrontar-se a la prova de selectivitat amb més garanties.
Avaluació
Pel que fa als resultats acadèmics, han estat molt positius, ja que han aprovat 34 dels 37 alumnes (91,9%), amb l’excepció de l’abandonament d’una alumna i altres dos alumnes que tenien l’assignatura pendent del curs anterior.
En general, el funcionament de les classes ha sigut correcte, tot i que la major part de les hores de l’assignatura, tant en un grup com en l’altre, coincidien amb les últimes del matí, per la qual cosa calia enfocar-les d’una manera eminentment pràctica.
Quant al treball dels alumnes, cal esmentar que, en general, l’alumnat del grup A (científic) ha mostrat una actitud una mica més positiva que el grup B (humanístic), cosa que s’ha reflectit lleugerament amb les notes finals dels dos grups.
D’altra banda, els resultats de l’assignatura en la PAU ha estat ben positiu, amb 27 alumnes aprovats dels 29 presentats (93,1%) i una nota mitjana de 6, 9%.
Departament de Valencià
Professora: Lurdes Garcia i Taberner.
2n ESOD i E
Informe sobre la matèria impartida durant el 1r trimestre
Tema 1: L’exposició. L’oració simple.El palmerar d’Elx. - Els textos expositius. - El món vegetal.
- Els dígrafs i les síl.labes.
- Frases i oracions. L’oració simple. - La història de les paraules.
- Les llengües al món. - Els gèneres literaris
Tema 2: L’argumentació. El subjecte. - La rebel.lió de les dones. - Els textos argumentatius. - El centre d’ensenyament. - Puntuació i altres signes gràfics. - El subjecte en l’oració.
- Paraules preses d’altres llengües. - Les llengües a Europa.
- El gènere assagístic.
Lectura: “Marina” Gemma Pasqual i Escrivà. Voramar-Santillana.
Material complementari: Fotocòpies d’exercicis d’ampliació d’ortografia i gramàtica.
Informe sobre la matèria impartida durant el 2n trimestre
Tema 3: Els textos personals. El predicat.- El diari d’Amanda. - Els textos personals. - La família.
- Repàs d’accentuació. - El predicat en l’oració.
- Paraules que no pertanyen a l’estàndard (I). Barbarismes. - Fenòmens sociolingüístics relacionats amb la llengua. - El gènere autobiogràfic.
Tema 4: La información en la prensa. Els complements verbals (II) - Informació en la xarxa.
- Els textos periodístics i informatius. - Els jocs.
- La dièresi.
- Els complements del verb (I).
- Paraules que no pertanyen a l’estàndard (II). Vulgarismes. - La llengua a través del temps.
- El teatre (I): la tragedia i el drama.
Lectura: “El quadern d’Àngela” Raquel Ricart Leal. Editorial Tàmdem. La bicicleta negra.
Material complementari: Fotocòpies d’exercicis d’ampliació d’ortografia i gramàtica. També exercicis d’ampliació de textos periodístics.
Informe sobre la matèria impartida durant el 3r trimestre
Tema 5: L’opinió en la prensa. Els complements verbals (II)- Gent de teatre.
- Els textos periodístics d’opinió. - El teatre.
- La essa sorda i la essa sonora. - Els complements del verb (II). - Paraules pròpies d’una zona.
- Dialectologia (I): les varietats geogràfiques. - El teatre (II): la comèdia i el teatre popular. Tema 6: La publicitat. Tipus d’oracions (I).
- Benvingut a l’Olimp dels diesel. - Els textos publicitaris
- El cotxe.
- Les consonants palatals.
- Tipus d’oracions segons el predicat. Les oracions impersonals. - Expressions ficades en al llengua (I)
- Dialectologia (II): els parlars valencians. - L’evolució del gènere teatral.
Tema 7: El còmic i l’auca. Tipus d’oracions (II). - Tirant i Carmesina.
- Els gèneres gràfics.
- Les consonants oclusives. La B i la V.
- Expressions fixades en la llengua (II). Les locucions. - La llengua durant els segles XVI, XVII i XVIII Tema 8: Les predicccions.
Lectura: Joan, el Cendrós” de Carles Alberola i Robert Garcia. Bromera.
Avaluació
2n ESO D
Qualificació Nombre d’alumnes Percentatges
3 2 Alumnes suspesos 18’5% 4 3 5 6 Alumnes aprovats 81’5% 6 9 7 3 8 1 9 3 Total alumnes: 27
Els resultats del curs de segon ESO D han estat , en general, satisfactoris. Hem utilitzat el llibre de format digital de l’editorial Santillana que ha presentat una sèrie de mancances que ha entrebancat la marxa del curs. No obstant això, el curs ha aconseguit un bon aprofitament pel que fa als continguts del currículum i ha adquirit destreses en les noves tecnologies per a la recerca i per a processar informació.
2n ESO E
Qualificació Nombre d’alumnes Percentatges
1 3 Alumnes suspesos 36’6% 2 2 3 1 4 2 5 4 Alumnes aprovats 63’6% 6 1 7 6 8 2 9 1 Total alumnes: 22
En els resultats del curs de segon ESO E s’han comptabilitzat els resultats de dos alumnes amb ACIS. També cal tindre en compte els abandonaments, irregularitats d’assistència i comportament d’alguns alumnes a l’hora de valorar els resultats
Seguiment de la programació
S’han seguit els criteris d’avaluació establerts pel Departament en la programació. La matèria s’ha impartit en la seua totalitat exceptuant-ne el punt referent a les relacions de significat i l’oració composta. S’ha prioritzat reforçar qüestions gramaticals, de tipologia textual i ortogràfiques amb material d’exercicis complementaris a fi de millorar l’expressió lingüística de l’alumnat. També s’han realitzat activitats a classe per fomentar el gust per la lectura.
MEMORIA FINAL DE CURS PRIMER ESO GRUPS: A.B,C Professora : Mila Chenoll
Distr ibució temporal de les unitats didàctiques : Primera avaluació: Unitat 1 , 2 , 3
Segona avaluació: Unitat 4 , 5, 6 Tercera avaluació: Unitat 7, 8, 9,10
CONTINGUTS Unitat 1:
• Els textos de la vida quotidiana
• Les classes de textos segons l'àmbit d'ús.
• La carta personal. Notes, avisos, instruccions i normes. • La diversitat lingüística.
• El llenguatge i les llengües. Les llengües d' Espanya. • Els registres lingüístics.
• L'alfabet i els dígrafs.
Unitat 2:
• La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. • Les seccions d'un diari. La notícia.
• El substantiu. Gènere, nombre i classes. • La síl.laba.
• Els diftongs i el hiat. El triftong.
Unitat 3:
• La narració : concepte i estructura.
• La narració literària: el narrador, els personatges, l'espai i el temps. • L’adjectiu qualificatiu: concepte, gènere, nombre i grau.
• Classes d'adjectius. • L'accentuació.
• L' obertura de les vocals.
Unitat 4:
• L'exposició: concepte.
• Fases en l'elaboració d'un text expositiu. L'exposició oral. • La descripció: concepte i classes.
• Els determinants: concepte.
• Adjectius demostratius, possessius, numerals i indefinits. • Regles generals de la dièresi.
Unitat 5:
• El text literari.
• El pronom.
• Pronoms demostratius, possessius, numerals, indefinits, personals. • L'apostrofació.
Unitat 6:
• Els gèneres literaris.
• La narrativa, la poesia i el teatre. • El verb. Concepte de verb.
• La forma del verb. Formes simples i compostes. Verbs regulars i irregulars. • Les grafies b/v.
Unitat 7:
• El mite. La funció del mites.
• Els mites grecs. La mitologia hebrea. • El mode indicatiu, el subjuntiu i l'imperatiu. • Els verbs irregulars
• Les lletres p/b, t/d, i c/g.
Unitat 8:
• Les llegendes. Concepte. Tipus de llegendes. • Les llegendes literàries.
• Les paraules invariables. • Els adverbis.
• Les preposicions i les conjuncions. • La essa sorda i la essa sonora.
Unitat 9:
• El conte. Concepte. Contes populars. • Les rondalles i les faules.
• L'estructura de la paraula. • Família lèxica.
• Lexemes i morfemes. • Formació de paraules.
• Ús de les grafies g,j, tg,tj i x,tx,ig.
Unitat 10:
• La mesura del versos. • La rima.
• El sintagma. Classes de sintagmes. • L'oració. Subjecte i predicat.
Continguts que no s’ han impartit:
• Els complements del verb • El dígraf ela geminada. • L'estrofa.El sonet i el romanç. • Oracions segons l'actitud del parlant. • El text teatral. Diàleg i monòleg.
• El text. Concepte de text. La cohesió textual. • Els connectors.
Aquestos continguts no s'han impartit per falta de temps. He estat repassant els altres continguts assenyalats,ja que considere que els alumnes de primer deuen assolir
aquestos per poder accedir als altres.A més a més, els contingunts no impartits es donen tots en segon.
Al llarg del curs els alumnes han llegit les lectures que s’havien proposat per a cada avaluació:
Una setmana tirant de rock de Gemma Pasqual i Escrivà Coolman i jo de Rüdiger Bertram
Rondalles Valencianes Enric Valor
Tots els dies començava la classe amb quinze minuts de lectura. En primer lloc
l’alumne llegia el llibre de lectura obligada al trimestre. Després podia triar-ne un de la biblioteca d’aula o bé portar-ne ell. Normalment l’agafaven de la biblioteca d’aula. Cada alumne tenia un full de registre on indicava la data i les pàgines que havia llegit cada dia. També anotava per capítols les paraules que no coneixia i els personatges que apareixien. A més i més en els llibres de lectura obligatòria tenia que contestar a una sèrie de preguntes de comprensió lectora i així ja tenia aprovat el control de lectura i feia l’examen per pujar nota.
Per al tercer trimestre han llegit el llibre Rondalles Valencianes d’ Enric Valor. Els alumnes han treballat en grups. Cada un d’ells ha fet una representació d’una de les següents rondalles : Història d’ un mig pollastre, Comencilda, Secundina i Acabilda, La crida de la rabosa, El corb i la rabosa i Joan-Ratot.
AVALUACIÓ
CURS ALUMNES ACIS APROVATS %
1r B 25 3 14 63,63%
1r C 24 4 18 90%
Els alumnes amb ACIS han sigut avaluats pel professor de PT, per tant no entren en l’estadística que he fet del grup.
1r A és un grup com es pot apreciar molt nombrós. A més a més,tenia set alumnes repetidors., alguns d'ells absentistes .També cal assenyalar que hi ha dos alumnes diagnosticats amb TDH i dos més que necessitaven reforç. Aquestos alumnes
necessiten una atenció especial que moltes vegades no se li pot donar, ja que el grup és molt nombrós i es complicat poder atendre a tots. Ha sigut difícil mantindre un ritme de treball a classe , hi ha un grup d'alumnes que es costava molt posar-se a treballar i a més a més, tampoc treballaven a casa.
1r B en aquesta classe hi havia dos grups diferenciats: un que treballava i tenia interés i un altre que li costava molt posar-se a fer les activitats i més encara prestar atenció, a més a més, a casa tampoc treballava.S’ha conseguit que almenys en classe treballaren el dos grups però a ritmes diferents.
1r C els resultats d’aquest grup són el reflexe del seu treball al llarg de tot l’any. Normalment tant a casa com a classe tots treballaven . Participaven molt a classe, la majoria tenien interés per aprendre i fer el treball ben fet.
MEMÒRIA FINAL DE CURS SEGON ESO GRUPS: A , B, C Professora : Mila Chenoll
Distribució temporal de les unitats didàctiques Primera avaluació : Unitat 1 i 2
Segona avaluació : Unitat 3 , 4 i 5 Tercera avaluació : Unitat 6 , 7 i 8
CONTINGUTS Unitat 1:
• Els textos expositius. • El dígrafs i les síl·labes.
• Frases i oracions. L’oració simple • La història de les paraules.
• El món vegetal. • Les llengües del món. • Els gèneres literaris.
• Tècniques bàsiques d’estudi.
Unitat 2:
• Els textos argumentatius. • L’apostrofació i la puntuació. • El subjecte en l’oració.
• Paraules preses d’altres llengües: manlleus i préstecs. • El centre d’ensenyament.
• Les llengües a Europa. • El gènere assagístic.
• Tècniques d’interacció amb els companys
Unitat 3:
• Els textos personals. • Repàs d’accentuació. • El predicat en l’oració.
• Paraules que no pertanyen a l’estàndard: els barbarismes. • La família.
• Fenòmens relacionats amb la llengua • El gènere autobiogràfic
Unitat 4:
• Els textos periodístics informatius. • La dièresi.
• Paraules que no pertanyen a l’estàndard: els vulgarismes. • Els jocs.
• La llengua a través del temps. • El teatre: la tragèdia i el drama • Les fonts d’informació escrites.
Unitat 5:
• Els textos periodístics d’opinió. • La essa sorda i la essa sonora.
• Els complements del verb: complements necessaris i complements addicionals. • Paraules pròpies d’una llengua: els dialectalismes.
• El teatre.
• Dialectologia: les varietats geogràfiques. • El teatre: la comèdia i el teatre popular. • Les fonts d’informació digital
Unitat 6:
• Els textos publicitaris.
• Les consonants palatals: j/tj, g/tg, x/tx/ig. • Les oracions segons el tipus de predicat. • Expressions fixades en la llengua: els refranys. • El cotxe
• Dialectologia : els parlars valencians. • Evolució del gènere teatral
• Les fonts d’informació digital.
Unitat 7:
• Els gèneres gràfics. La historieta gràfica o còmic. L’auca. • Les consonants oclusives: p/b, t/d, c/g. Les consonants b i v • Les oracions segons l’actitud del parlant.
• La festa medieval
• Expressions fixades en la llengua: les locucions i frases fetes. • La llengua durant els segles XVI-XVIII
Unitat 8:
• Gèneres textuals predictius. • La grafia h. Les geminacions.
• Relacions de significat: sitnonímia i antonímia, polisèmia i homonímia. • El caràcter i les aficions personals.
• La llengua durant els segles XIX i XX. • Redacció de textos administratius
Continguts que no s’ han impartit
Els continguts següents no s’ han impartit perquè considere que no són adequats per a segon.
• Les oracions segons l’estructura: oracions simples i compostes.
Al llarg del curs els alumnes han llegit les lectures que s’havien proposat per a cada avaluació.
Marina de Gemma Pasqual i Escrivà El quadern d’Àngela de Raquel Ricart Leal
Joan, el Cendrós de Carles Alberola i Roberto Garcia
Tots els dies començava la classe amb quinze minuts de lectura. En primer lloc
l’alumne llegia el llibre de lectura obligada al trimestre. Després podia triar-ne un de la biblioteca d’aula o bé portar-ne ell. Normalment l’agafaven de la biblioteca d’aula. Cada alumne tenia un full de registre on indicava la data i les pàgines que havia llegit cada dia. També anotava per capítols les paraules que no coneixia i els personatges que apareixien. A més i més en els llibres de lectura obligatòria tenia que contestar a una sèrie de preguntes de comprensió lectora i així ja tenia aprovat el control de lectura i feia l’examen per a pujar nota.
El llibre del tercer trimestre és un obra de teatre que hem llegit a classe, els alumnes s’organitzaven i es preparaven el seu personatge per tal de fer una lectura dramatitzada.
AVALUACIÓ.
CURS ALUMNES ACIS APROVATS %
2n A 23 3 9 39%
2n B 23 3 5 21,7%
2n C 25 18 37,5%
2nC, la majoria dels alumnes d'aquest grup han treballat tant a casa com a classe. En el grup hi havia dos alumnes absentistes.M’agradaria assenyalar el treball de les alumnes repetidores que s’han integrat a la classe i han obtingut bons resultats.
2n A i 2nB , el nivell d'aprovats és molt baix . Tant en un curs com en l'altre hi havia un grup d'alumnes que eren el motor de la classe , i la resta no volia implicar-se no solia fer els deures ni participava en les classes. Es tractava d’alumnes que havien repetit o be primer o segon i estaven esperant cumplir setze anys per abandonar o accedir a FPB.
