1 ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA
A la Capella de Santa Àgata de Barcelona, a les 19.15 hores del dia 25 de març del 2010, sota la presidència de l’alcalde, l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, es reuneix en sessió extraordinària el ple del Consell de Ciutat.
Hi concorren
Vicepresidenta primera: Sra. Marta Cots Sastre. Vicepresident segon: Sr. Alejandro Goñi Febrer.
En representació dels grups polítics municipals
Im. Sr. Raimon Blasi, grup municipal de Convergència i Unió; Ima. Sra. Ester Capella i Farré, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya; Im. Sr. Javier Muleras, grup municipal del Partit Popular de Catalunya i Im. Sr. Ramon Garcia – Bragado i Im. Sr. Ricard Gomà, grup Municipal d’IC-Eua.
En representació dels consells ciutadans de districte
2 En representació dels consells sectorials de ciutat
Sra. Maria Pilar Díaz López, Consell Rector de l’Institut de Persones amb Discapacitat; Sra. Maria Dolors Martí Solà, Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sr. Antoni Navarro Monteys, Consell Assessor de la Gent Gran; Sr. Enric Piquet Miquel, Pla Estratègic de l’Esport; Sr. Enric Frances Gaspar, Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr. Vicenç Gasca i Grau, Consell de Ciutat i Comerç.
En representació de les institucions rellevants de la ciutat
Sr. Vicenç Tarrats, Comissions Obreres (CC.OO.); Sr. Jordi Giró, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB); Sra. Miriam Aranda, Unió General de Treballadors (UGT); Sr. Julio Ríos Gavira, Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales en Cataluña (FECARECAT); Sr. Buenaventura Bassagoda, Universitat Autònoma de Barcelona; Sr. Xavier Abadia , Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC); Sra. Carmen San Miguel, Associació Barcelona Consell de Cent; Sra. Àngels Guiteres Mestres, Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.
En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes
Sr. Enric Canet, Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris; Sr. Lluís Domingo Llobet, Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès; Sra. Ester Hernán, Associació Benestar i Desenvolupament; Sr. Amadeu Quintana Jolonch, Coordinadora d’Entitats del Poble Sec;Sra. Francina Alzina, Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS); Sra. Maria Rosa Lunas Masnou, Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Famílies; Àngel Essomba, Centre UNESCO Catalunya i Sr. David Prujà, President del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB).
Persones d’Especial Rellevància Ciutadana
Sr. Joaquim Calvo Jaques; Sr. Carles Duarte Montserrat; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sra. Maria Assumpció Vila Planas; Sr. Sr. Enric Estrenjer Mortes, Sra. Elisenda Rius
3 Persones del Registre Ciutadà
Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sr. Jacint Ribas Deix; Sr. Emilio Ruiz Pérez; Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Lluïsa Bertran Martí, Sr. Lluís Martin García, Sra. Estel Muñoz Díaz; Sra. Maite Regodón Muñoz; Sr. Enric Tomás de Castro; Sra. Mercedes Cerdà Ramos.
També hi assisteix
Sr. Ramon Nicolau, Comissionat de l’Alcaldia per a la Participació Ciutadana
Assistits per la secretària delegada, la Sra. Maria Jose Calvo.
Han excusat la seva assistència a aquesta sessió
Sr. Enric Sánchez Arias, Sr. Antonio Guillén Martínez, Sr. Jordi Gras Mateu, Sr. Albert Palazuié, Sra. Purificació Canals i Ventín, Sr. Josep Molina Ayala, Sr. Jordi Rogla de Leuw, Sr. Ricard Riol, Sra. Montse Benito, Sra. Muntsa Villanueva, Sra. Marga Serra, Sr. Josep Carles Rius, Sr. Joan Rosell,, Sr. Daniel Serra, Sra. Marisol Marqués, Sr. Lluís Sans, Sra. Eulàlia Perarnau, Sra. Concepció Pujolar Contijoch, Sr. Ramon Salla Ardèvol, Sra. María José Vázquez Arias, Sr. Jordi Puig, Sr. Javier Garcia i Bonomi, Sra. Trinitat Capdevila Burniol, Sra. Adela Subirana, Sra. Carmen Fisse Segarra, Sra. Marta Galceran, Sra. Marta Gallego, Sr. Josep Ortiz; Roser Vallhonesta; Sra. Alba Cuevas
Ordre del dia
Sessió monogràfica sobre la transformació urbanística de l’avinguda de la Diagonal de Barcelona.
1. Presentació dels projectes objecte de la Consulta.
2. Presentació de la Proposta de Dictamen sobre la tercera fase del procés participatiu.
3. Torn d’intervencions.
4 1. Presentació dels projectes objecte de la Consulta
L’alcalde dóna la benvinguda a tothom i agraeix l’assistència al plenari extraordinari del Consell de Ciutat. Recorda l’ordre del dia i explica que la sessió se celebra a la capella de Santa Àgata perquè al Saló de Cent, a la mateixa hora, s’estan donant els premis del Concurs Internacional de Piano Maria Canals.
Dóna les gràcies a tots els membres del Consell de Ciutat, i també a la Comissió de la Diagonal, que des de l’inici es va encarregar de fer el seguiment d’aquest procés tan important i transcendent per a la ciutat de Barcelona: decidir de manera col·lectiva la modificació d’una via com la Diagonal. Considera que una de les coses que ha donat molt sentit a aquest procés és el fet que, des del començament, el màxim òrgan d’expressió i de representació d’aquesta ciutat fos el garant del seguiment en totes i cadascuna una de les fases del procés.
Diu que només té paraules d’agraïment a la funció de seguiment, de validació i de control que ha dut a terme el Consell de Ciutat fins a aquesta fase i que continuarà exercint fins al final del procés, moment en què els ciutadans hauran de decidir. També dóna les gràcies a la Mesa de Seguiment i de Garanties i Control, que és l’altre òrgan encarregat de validar tots i cadascun dels processos per garantir la democràcia del procés.
Explica que des del moment en què es va prendre la decisió d’afrontar la reforma de la Diagonal s’han anat construint diferents etapes:
a. L’etapa «Coneguem», consistent a donar als ciutadans i ciutadanes tota la informació necessària perquè poguessin conèixer amb profunditat que és la Diagonal.
b. L’etapa «Imaginem la Diagonal», on es van recollir 30.000 butlletes amb les opinions, els suggeriments i les propostes de la ciutadania, les quals han enriquit el treball desenvolupat per l’Oficina Tècnica.
c. L’etapa «Devolució», en què es van respondre individualment les propostes formulades per totes i cadascuna de les entitats i els ciutadans i ciutadanes.
d. I, ara, l’etapa «Dibuixem», orientada a la presentació dels projectes, pas previ a la setmana del 10 al 15 de maig, en què es durà a terme la consulta ciutadana.
5 Comenta que és un gran procés —innovador i inèdit— sobre una decisió estratègica de la ciutat, just quan s’està celebrant l’any dedicat a Ildefons Cerdà, amb ocasió del cent cinquantè aniversari del que va ser un procés històric d’expansió de la ciutat de Barcelona. Li sembla ben adient repensar la Diagonal que Cerdà va definir com un tret d’identificació de Barcelona amb una xarxa ortogonal, racional, que encara és la solució a molts dels aspectes quotidians de la nostra ciutat.
Recorda que el 1998 —ara fa tot just dotze anys—, es va obrir la Diagonal al mar, fet que va permetre iniciar el gran desenvolupament del nord de la ciutat i construir la Barcelona oberta al mar en una dimensió metropolitana des de Montcada. Fa referència als prop de seixanta projectes sobre el riu Besòs, que inclouen, entre altres, el desenvolupament de tot el Poble Nou, el nou districte tecnològic, i l’estació de la Sagrera, última gran peça que s’encarrila després de dos anys de transformació de tota la zona de Sant Andreu – la Sagrera, i des del Clot fins a Trinitat Vella.
També a l’altre extrem de la ciutat, al sud; ha tingut lloc un important desenvolupament de la ciutat: el port, l’aeroport, el Consorci de la Zona Franca i la generació de noves centralitats més enllà de Montjuïc, com ara la Marina del Prat Vermell, i la Marina de Port, sense oblidar, més amunt, a les Corts, l’antic Campus Universitari, que és el principal pol de coneixement del sud d’Europa, i el Campus Sud de la Diagonal, on ja s’està veient un paisatge urbà que comença a esdevenir ciutat.
Diu que és en aquest moment —quan al nord, al sud, a l’est i a l’oest de la ciutat s’estan fent transformacions ben importants— quan hem de repensar la Diagonal en el seu tram central, en el seu tram més històric, el qual forma part de l’imaginari de la nostra ciutat des de fa 150 anys; quan els usos i l’evolució n’han canviat alguns trets. Considera que cal transformar la Diagonal, perquè cal mantenir tots els seus valors originals i, a la vegada, adaptar-la a les necessitats presents i futures de la nostra ciutat al llarg de les properes dècades. Pensa que la millor defensa de la Diagonal consisteix a transformar-la preservant els valors evidents que des de sempre ha tingut.
Explica que la Diagonal ha de ser un carrer per passar-hi; un gran instrument de la mobilitat de la nostra ciutat, i també un gran passeig; un gran carrer per estar-hi, per construir-hi convivència, cosa que ara no es compleix, perquè no és una via eficient de pas i de mobilitat, ni la via que fa 150 anys va dissenyar Cerdà com un gran passeig de la ciutat.
6 ambicions de la ciutadania: una Diagonal per poder gaudir més de la ciutat, i una Diagonal al servei de tota la ciutat com a sistema de mobilitat actiu. Es tracta de dues propostes que incorporen potenciar el transport públic, que afavoreixen el pas de molta més gent, que generen més mobilitat, que serviran molt més per connectar els dos extrems de la ciutat.
Són dues propostes que no es desentenen del pas necessari de les mercaderies ni de la lliure elecció i l’ús racional del cotxe, que és la tesi del Pacte per la Mobilitat de la ciutat de Barcelona, coherent amb un model global de mobilitat que contempla l’ús eficient i necessari de tots els sistemes modals, on hi ha una aposta evident perquè la gent es pugui desplaçar en transport col·lectiu i caminant. Una transformació que, si no es fes, agreujaria molts problemes, no només en l’àmbit de la cohesió territorial i social, sinó també en el dels aspectes més bàsics de la nostra mobilitat.
Concretant, diu que la característica bàsica de la proposta «A» (Bulevard) és que la Diagonal, sense necessitar de canviar els arbres de lloc, esdevingui un gran passeig, de manera que l’espai per al vianant, segregat de l’espai destinat a les bicicletes, generi dos grans espais en forma de passeig, gràcies als quals es mantindria l’estructura històrica de la terciana que va dissenyar Cerdà. Diu que en aquests moments aquesta terciana té dos grans problemes que no tenia quan Cerdà la va dissenyar: d’una banda, les seves dimensions —li demanem massa funcions pels pocs metres que té—, i de l’altra, que a una banda i a l’altra dels arbres està ple de cotxes, amb la qual cosa esdevé un espai que no és útil per a ningú, perquè la proporció entre les calçades i l’espai per al ciutadà està descompensat, ja que en alguns llocs les voreres no tenen més d’1,10 metres i no compleixen cap dels principis de l’accessibilitat. La Diagonal d’ara no convida a passejar-hi. També es proposa una gran calçada per al transport públic —tramvia, bus— i els cotxes, i un espai lateral entre els arbres i la façana, per tal que esdevingui una via de servei per a la mobilitat local, com la que s’acaba de fer a la reforma de l’avinguda de Roma.
Ensenya i comenta les imatges virtuals de la proposta «A» (Bulevard), i remarca que no es tracta d’un lifting, sinó que és una transformació profunda, perquè incorpora els dos grans principis: més espai per al ciutadà —i, per tant, més vida ciutadana—, i també més capacitat de mobilitat.
7 Explica que la gran dicotomia entre l’opció «A» i la «B» és «passeig versus rambla», i que no és la primera vegada que tant a la ciutat de Barcelona com a diferents barris hi ha hagut aquesta disjuntiva, en aquest cas molt atractiva i certament polaritzadora.
Comenta que una de les disfuncions actuals és el mal diàleg bicicleta–vianant, senzillament perquè estem demanant massa coses a la terciana actual, i l’esclat en l’ús de la bicicleta ha canviat —i no sempre en un sentit positiu— la convivència en la Diagonal actual. Aquestes tensions es veuen agreujades per un transport públic per la Diagonal cada vegada més ineficient, i una congestió creixent que fa que només un 8 per cent de vehicles utilitzin aquesta via per anar d’un extrem a l’altre de la ciutat. Aquests són els millors indicadors d’ineficiència. Diu que les dues propostes donen una solució a tot això.
Ensenya i comenta les imatges virtuals de la proposta «B» (Rambla). Diu que la proposta fa una racionalització molt important de l’espai, i remarca les diferències amb la proposta «A»: dues estratègies diferents, que encarnen i incorporen molts dels valors i de les aportacions ciutadanes, aspectes sobre els quals incideix molt especialment.
Recorda que hi havia l’opció de no consultar-ho a ningú i fer un encàrrec a un arquitecte internacional, però van optar clarament per fer l’encàrrec a uns arquitectes que coneixen perfectament la nostra ciutat, perquè, versus la Diagonal d’autor, hi ha la Diagonal dissenyada per gent que té el mateix talent, però, que, a més a més, coneixen la ciutat de Barcelona dels últims trenta anys. Considera que aquesta decisió és molt important a l’hora d’afrontar la reforma de la Diagonal, perquè la Diagonal ens identifica com a ciutat, perquè no és qualsevol carrer.
Diu que la millor manera de ser fidels a l’esperit de la Diagonal dels últims cent cinquanta anys és afrontar la seva renovació —tal com es va afrontar fa cent cinquanta anys—, incorporant-hi tots els valors de sempre, però preparant-la molt millor per al futur. I és que Cerdà, que ara és un clàssic, va ser un gran renovador, i és una sort que dissenyés amb aquesta estratègia la Barcelona que havia de tirar endavant en el futur.
Creu que som davant d’una gran oportunitat, i que les ciutats han d’aprofitar les oportunitats, perquè hi tenim molt a guanyar i res a perdre. Creu que Barcelona hi sortirà guanyant. La Barcelona viscuda dia a dia als barris històrics, com ara el Camp d’en Grassot, Gràcia, Sant Gervasi, i la dreta i l’esquerra de l’Eixample; perquè la intervenció representa donar molt més valor al districte central de l’Eixample, té transcendència en tota la ciutat, i pot esdevenir el gran «carrer major» de la Barcelona metropolitana.
8 Hi sortirà guanyant la Diagonal, i l’espai públic, que és convivencial, que és una font d’energia per a la cohesió social, per al dinamisme econòmic, per al dinamisme comercial. Guanyarem un espai que podrem ensenyar a tot el món, però, i això és el més important, que dia a dia serà més viscut pels nostres ciutadans i ciutadanes.
Hi sortiran guanyant els veïns de la Diagonal; hi sortirà guanyant la mobilitat, perquè es farà en el conjunt de mesures de tota la ciutat. Hi sortirà guanyant el transport públic, el medi ambient, i fins i tot la qualitat de l’aire, perquè serà una artèria magnífica, molt més neta, que també ens ajudarà a millorar la qualitat ambiental. Hi sortirà guanyant l’accessibilitat, perquè serà una Diagonal per a tothom, i només aquest motiu ja en justificaria el canvi: el motiu de la transformació que s’està duent a terme a la resta de la ciutat per fer de Barcelona una ciutat més accessible.
Expressa la il·lusió amb què vol afrontar aquest procés. Diu que si prenem qualsevol de les dues propostes i la comparem amb la Diagonal actual, veurem que el canvi és molt substancial i que expressa un concepte determinat de ciutat amb el qual creu que tots els presents s’hi poden sentir identificats. Quant a la pregunta «I per què ara?», diu que és en moments complicats del present quan és més necessari afrontar reptes del futur. Perquè transformar la Diagonal implica inversió, mobilització de recursos, foment de la nostra indústria. Perquè és el que necessitem versus el que seria un escenari de no tocar res, que ni genera llocs de treball, ni genera foment de la nostra indústria, ni mobilitza recursos d’inversió. En definitiva, perquè també des del punt de vista econòmic és un instrument per combatre la crisi.
Pel que fa als costos, aclareix que Barcelona també té prou capacitat per fer aquesta reforma. La intervenció no ha de tocar el subsòl; només tocarà la pell de la Diagonal per tal de poder absorbir els nous usos que se li volen donar, i això vol dir una intervenció més curta en el seu desenvolupament i molt més abastable per a la ciutat, perquè no és un projecte de ciutat en funció d’un carrer, sinó que és la transformació d’un carrer al servei d’un determinat concepte de ciutat.
Acaba dient que una ciutat amb aquest passeig serà molt més important, més capital i un referent molt més important a tot Europa. Pensa que aquest serà un carrer d’aquells que se’n sentirà a parlar, i que Barcelona també serà una ciutat que s’associarà amb uns grans passejos o bulevards determinats.
2. Presentació de la Proposta de Dictamen sobre la tercera fase del procés participatiu
9 El Sr. Alejandro Goñi dóna lectura a la Proposta de Dictamen sobre la tercera fase del procés participatiu que es presenta a debat i aprovació, i que s’adjunta a aquesta acta.
Finalitzada la lectura, l’alcalde dóna les gràcies al vicepresident segon del Consell i s’inicia el torn d’intervencions.
3. Torn d’intervencions
En primer lloc, l’alcalde dóna la paraula a les persones membres de la Comissió de Treball que hi vulguin intervenir i a la resta de membres del Consell, i reserva per al final les intervencions dels representants dels grups polítics municipals.
El Sr. Jordi Giró, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), saluda l’alcalde i diu que és un plaer poder participar en aquest plenari i representar la FAVB en aquest espai tan emblemàtic per a ells, en què fa poc han fet la mostra sobre els quaranta anys del moviment veïnal.
Comenta que tant l’exposició de l’alcalde, com el contingut de la Proposta de Dictamen que ha presentat el Sr. Alejandro Goñi recullen molt bé tot el treball que s’ha fet, tota una manera d’expressar, de trenar, de participar i d'afrontar un repte que ha estat molt de temps tancat en un calaix, sense transformar; ara, però, aquesta transformació ja no es podia ajornar més. Reconeix que els moments no són bons, però pensa que potser a vegades no hi ha moments bons per afrontar reptes difícils, i que això no ha de dur a renunciar a la qualitat de la nostra ciutat, a la qualitat de la convivència, a la qualitat de l’espai, a la qualitat de la mobilitat, sense perdre capacitat de mobilitat i sense perjudicar cap dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Fa un repàs del procés. Una fase inicial d’informació, que es va portar des de dins d’aquest Consell, que ha estat exemplar i modèlica, en què realment s’ha donat coneixement i informació i s’han expressat les primeres pinzellades del que podia suposar el canvi de la Diagonal. Considera que ha estat un exemple de bona pràctica per incitar a la participació.
Una segona fase d’aportacions, que ha estat rica, però també essencial, perquè ha estat el fonament dels projectes que avui s’han presentat. Diu que durant aquesta fase, la FAVB ha treballat en diferents consells i entitats de la ciutat, i que també ha pogut fer les seves aportacions. Destaca la importància de les aportacions del Pacte per la Mobilitat, molt interessants per a un projecte d’aquesta categoria, així com la participació a través de plataformes i de moviments ciutadans amb una vocació clara del transport públic.
10 han estat cabdals, com també ho ha estat el fet de poder-les respondre, però valora molt positivament, per damunt de tot, que es puguin veure reflectides en les dues propostes.
Referint-se en concret a les propostes, diu que totes dues recullen tres elements molt importants per a ells: el transport públic; la qualitat mediambiental a l’espai públic; i el comerç —a vegades el gran oblidat—, molt útil per generar espais, xarxa de barri, convivència. Les dues propostes recuperen aquest espai de la Diagonal, que al llarg dels anys ha anat perdent tota aquella capacitat que tenia, cedint-la a altres modes de mobilitat que s’han anat apropiant d’un espai que és de tots. Per tant, creu que s’han de tirar endavant, i que cal convèncer la ciutadania que, amb valentia i sense perdre capacitat, guanyem mobilitat, qualitat de vida i espai públic, equilibrant de manera justa un espai que és de tothom. També valora com a important el fet que el transvasament d’usos cap al transport públic que es proposa compleixi el que marca el Pla de mobilitat urbana, horitzó 2016.
Creu que és una ocasió irrepetible que pot marcar un abans i un després a la nostra ciutat pel que fa a la mobilitat, la qualitat de vida i la participació.
Acaba dient que cal fer un esforç d’informació per explicar que per a aquesta intervenció són bàsics els mitjans que ara tenim per al desenvolupament de rodalies: la línia 9, tota la xarxa de Ret Bus i la redistribució i el replantejament de la línia octogonal d’autobusos.
Pel que fa a la participació, felicita el president, la vicepresidenta primera, i tots els components de la Comissió de la Diagonal pel treball ben fet i pel tracte impecable, el qual ha permès parlar de tot, discutir i debatre, sempre en un ambient distès, però també apassionat, en què tothom ha après una mica de tothom, i els ha portat a veure que podem ser capaços de transformar aquest espai i de fer una Diagonal per a tothom.
El Sr. Vicenç Terrats, representant de CC.OO., manifesta la seva satisfacció per l’inici d’un procés que Comissions ja feia temps que havia reclamat.
Expressa el seu acord amb el Dictamen que es presenta a aprovació, considera que és equilibrat i que recull els aspectes més positius, la transformació en si mateixa i l’innovador procés participatiu dissenyat, sense fugir de criticar l’aparició sobtada de la tercera opció i les insuficiències que li sembla que encara tenen les opcions «A» i «B», però que confia que es podran anar millorant al llarg del procés que s’enceta a partir d’avui.
11 Destaca la necessitat de desenvolupar un procés —no voldrien anomenar-lo «campanya»— per explicar què significa la transformació de la Diagonal. Diu que cal ser molt pedagògics a l’hora d’explicar els beneficis que comporta el fet de poder discutir, debatre i votar amb coneixement de causa qualsevol de les opcions.
Ressalta la importància estratègica d’unir les dues xarxes del tramvia per convertir el tram en un eix de mobilitat pública que sigui molt potent, que sigui molt útil al món del treball, per millorar la qualitat de vida, de l’aire, de la salut de l’Eixample, de la ciutat en el seu conjunt, i per facilitar l’accés en transport públic als llocs de treball dels treballadors i treballadores que, des del Baix Llobregat fins al Barcelonès nord, travessen tota la ciutat.
Per acabar, celebra i destaca l’exercici de salut democràtica, d’innovació i d’aprofundiment de la democràcia que representa la crida a la implicació dels ciutadans i ciutadanes en la construcció del futur de la ciutat. Diu que a la ciutat s'han fet moltes obres molt emblemàtiques i molt importants, però que aquesta, segurament, és una que serà especialment representativa de l’esperit de transformació de la ciutat, de la ciutat per a tothom, de la potenciació de la mobilitat pública, i creu que la transformació de la Diagonal i la unificació dels dos tramvies és la guinda final; és, justament, la clau de volta.
El Sr. Xavier Ruestes, president del RACC, llegeix un paràgraf del Dictamen que considera molt important, perquè és una proposta de la Comissió de Treball, i demana que es tingui en consideració:
«Els dos projectes presentats a consulta cal que siguin clarament diferenciats; la seva presentació cal que sigui prou clara, comprensible i pedagògica, i que expliqui els efectes i els impactes, tant a la Diagonal com a l’Eixample i a la resta de la ciutat, principalment pel que fa al transport públic i privat a curt, a mig i a llarg termini.»
Creu que en les properes setmanes s’ha de dedicar un esforç molt important a aconseguir que els ciutadans tinguin consciència del que tot això implica, però que val la pena d’esmerçar-hi esforços. Diu que no només s’està parlant de la reforma de la Diagonal, sinó que també s’està discutint i parlant del model de mobilitat de la ciutat de Barcelona i, essencialment, del que això implica; és per aquesta raó que li donen tanta importància al fet que els ciutadans n’estiguin molt ben informats.
12 importantíssima de la ciutat i donar sentit a la Barcelona que volem per al futur.
Diu que a la Comissió del Pla Estratègic de Turisme, de la qual també forma part, van parlar de desmassificar la ciutat i de buscar noves icones, i creu que la Diagonal ha de ser una d’aquestes noves icones per als ciutadans, però també per a la gent que ens ve a visitar.
Considera que a la Comissió de la Diagonal han treballat molt a gust i que l’experiència els ha enriquit a tots, perquè hi ha hagut una visió molt àmplia, molt transversal del que és la societat, amb veïns, amb mobilitat, amb accessibilitat, i tots han vist i han après de tots, i han fet aportacions per aconseguir que la consulta sigui un èxit. Diu que ara tenen el repte importantíssim de mobilitzar la gent a la qual representen en els diferents consells i de transmetre’ls la importància que això té, perquè també ho passin a les seves bases.
Creu que hi ha d’haver una transformació. Considera evident que el comerç tingui uns espais i que la gent pugui passejar-hi perquè es creï xarxa comercial, perquè es creï xarxa veïnal. Creu que quan hi ha la unió del veí i del comerç es creen espais socials, tranquils, segurs, i que això és el que volen que sigui la Diagonal.
Com a amic de la fotografia demana que quan es facin les visions «A» i «B», siguin objectivament similars, perquè a vegades hi ha visions que distorsionen la realitat, i les dues versions són bones.
Acaba dient que encoratja tothom a fer una campanya per a la participació, i que aquest ha estat el motiu pel qual han treballat molt a gust a la Comissió.
La Sra. Maria Pilar Díaz, representant del Consell Rector de Persones amb Discapacitat, es felicita i felicita a tothom perquè la consulta ciutadana serà plenament accessible en termes de comunicació. Diu que per primera vegada les persones amb discapacitat que tinguin una mobilitat reduïda podran votar per Internet des de casa; les persones invidents també tindran la informació en Braille, i la informació general també estarà subtitulada en llenguatge de signes per a les persones sordes.
Considera que és una oportunitat històrica, i creu que la consulta obre una nova via a la comunicació i a l’accessibilitat de les persones amb discapacitat, perquè a vegades, en moments de referèndums, no es tenen en compte les persones invidents.
13 passen, perquè tenen molts problemes quan treuen la rampa, malgrat que la xarxa d’autobusos sigui accesible.
El Sr. Carles Carreras i Verdaguer, vicerector de la Universitat de Barcelona, diu que és difícil parlar en nom de la Universitat, perquè les universitats tenen moltes veus, i més encara una universitat com la seva, que té un col·lectiu de cent mil persones, però els processos de participació també fan que les universitats es puguin anar decantant per unes opinions, sense que això signifiqui desqualificar-ne d’altres. Per tant, agraeix sincerament poder tenir l’ocasió d’intervenir en aquest debat.
En primer lloc assenyala que la inversió pública en aquest moment de crisi li sembla extraordinàriament positiva. No pot ser que les institucions públiques —com ara els ajuntaments i les universitats—, a causa de les enormes dificultats que de vegades plantegen les altres institucions públiques, es quedin aturades, ni des del punt de vista de la inversió, ni des del punt de vista de la imaginació i la creació, perquè això tindria uns efectes negatius tremends. Creu que també hauria de dir —des del punt de vista universitari— que els processos d’urbanisme participatiu de vegades presenten certs dubtes, per la contradicció que es planteja entre la creativitat, la llibertat de creació i el fet d’haver d’arribar a consensos. Les històries de les nostres ciutats estan plenes de grans encerts antidemocràtics que només al cap del temps es poden arribar a comprendre.
Ara bé, dit això, creu que tot i que hi ha grans exemples de disbarats, tenen l’obligació de defensar la llibertat de creació, perquè altrament no hi hauria creativitat. Per tant, creu que abordar la reforma d’aquesta gran avinguda de la Diagonal és un exemple excel·lent; una reforma que gairebé s’hauria de dir en plural, perquè seran diverses Diagonals, i perquè és una avinguda comparable, per exemple, al «Paseo de la Reforma» de Mèxic.
Considera l’ampliació de les voreres un principi fonamental. Es decanta per la proposta que segrega els usos d’aquests nous espais d’una forma molt més clara, perquè la confusió d’usos que hi ha actualment a molts dels espais públics crea conflictes i pertorba extraordinàriament un dels grans valors de la nostra ciutat, que és la capacitat de poder-hi passejar a peu.
14 Per acabar, comenta que les universitats sempre estan fent filosofies estranyes, però que moltes vegades també tenen capacitat de concretar i de gairebé escollir una opció, i que en aquest cas vol expressar que estan a favor d’aquesta opció, però què, com a universitat, no poden votar.
El Sr. David Prujà, representant del Consell d’Associacions de Barcelona, diu que com a entitat es fixen sobretot en tot allò que té a veure amb la participació, i que aquesta els interessa molt en la configuració de les polítiques públiques de les associacions, però també en la dels ciutadans i ciutadanes.
Diu que no han participat en la Comissió, però que s’hi senten perfectament representats i volen felicitar el treball de la Comissió, la Proposta de Dictamen, i el plantejament del procés participatiu.
Creu que a les associacions se les coneix, probablement —entre moltes altres coses—, perquè sempre critiquen els processos participatius per les formes. Recorda que al procés de debat sobre el Consell de Ciutat, en la primera sessió de deliberació, moltes de les entitats van aconseguir que al cap de cinc minuts es fes un replantejament del procés que va ser del gust de tothom. Per tant, feliciten tot el procés participatiu i la seva qualitat, per iniciativa del govern, però també a partir de les aportacions del treball del Consell de Ciutat i de tots els consells de participació de la ciutat que han pogut anar fent aportacions. Consideren molt significatiu i molt positiu el fet que en aquesta consulta s’obri la participació a menors d’edat, a nois i noies de setze i disset anys, i a veïns i veïnes, homes i dones immigrants, que no tenen reconeguts els seus drets polítics, però que, en canvi, poden ser considerats ciutadans i ciutadanes amb responsabilitat penal. Des del convenciment que la participació es pot fer amb qualitat, creuen que aquesta decisió n’és un bon exemple, i pensen que, com a capital del país, tenim una responsabilitat molt important: aconseguir que el procés tiri endavant i ser capaços d’engrescar els ciutadans i les ciutadanes a participar-hi i a votar l’opció «A», l’opció «B» o l’opció «C».
Diu que, com a Consell d’Associacions, els interessa que la ciutadania hi participi, perquè si s’aconsegueix una elevada participació per part dels ciutadans i ciutadanes, l’Ajuntament es veurà obligat a fer consultes més sovint, i la ciutadania a reclamar més sovint processos de participació amb aquest nivell de qualitat, i així realment podran governar la ciutat d’una manera conjunta, contrastant opinions, confrontant-les quan calgui, però participant plegats en la construcció d’un espai públic.
15 També creu necessària una campanya de promoció que demani a la ciutadania que voti, que expressi les seves opinions sobre les propostes que es porten a consulta, perquè només si generem polèmica, controvèrsia, si generem una opinió informada sobre les diferents opcions, serem capaços de motivar els ciutadans i ciutadanes.
Per acabar, convida totes les entitats i institucions a tenir un paper actiu en el debat públic sobre les diferents opcions.
La Sra. Carme San Miguel, presidenta de l’Associació Consell de Cent, diu que no definirà la postura dels membres de la seva associació perquè són exregidors i exregidores de l’Ajuntament de Barcelona que provenen d’arcs polítics de tota mena i de sensibilitats molt diferents.
Agraeix la possibilitat que ha tingut de participar en les sessions de la Comissió, perquè li ha permès d’explicar a les reunions de l’Associació Consell de Cent què és el que s’està fent i què és el que s’està perseguint. Diu, en nom de tots, que el que els agrada i els anima i els omple d’alegria és veure que els seus successors tenen la força d’afrontar una obra d’aquesta magnitud i continuen treballant per a la millora de la ciutat.
Diu que valoren molt positivament aquest nou sistema de participació ciutadana que es posa en marxa i que, tenint en compte les facilitats que suposa la utilització de les noves tecnologies, probablement ja no tindrà retorn. Informa que tots els membres de l’associació han rebut l’informe que va rebre la Comissió de Treball sobre com s’ha posat en marxa aquest sistema i com s’espera controlar-lo, i creu que estan molt satisfets de veure com s’avança en la millora de la ciutat i en l’aplicació de les noves tecnologies.
El Sr. Enric Francès, vicepresident del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB), diu que els historiadors han explicat que quan es va fer la Diagonal no va ser un èxit democràtic de la ciutat. Ara, però, la consulta ciutadana els ofereix l’oportunitat de fer un carrer democràtic, i aquest serà el primer pas per tenir molt en compte la ciutadania a l’hora de decidir com volem la ciutat. Per tant, aquest carrer ens dóna l’oportunitat de democratitzar la manera de fer ciutat en un clar contrast amb els seus orígens no democràtics.
16 amigues de la gent gran, però que també es pot fer extensiva a les ciutats amigues de les persones.
Felicita la Comissió, que ha treballat els dos temes i les dues propostes, i també l’entusiasme de l’alcalde.
La Sra. Marta Cots, presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona, felicita la feina del president de la Comissió, que ha aconseguit una cosa molt important: que hi hagi un bon ambient i que hi hagi aquest acord entre la ciutadania.
Diu que el Dictamen recull, tant les bones pràctiques com les coses amb què s’ha trobat la Comissió: amb l’opció «C», amb el problema del temps que calia dedicar-li. Creu que la participació que hi ha hagut en aquesta Comissió és un bon exemple, però que han de millorar per tal que el tema del temps sigui més amable amb les persones que treballen en els projectes participatius.
Creu que els dos projectes són vàlids; és el que ha estat comprovant la Comissió. A la vegada, però, han hagut d’aprendre temes molt tècnics per tal de poder comprendre i validar tots els aspectes del procés. Diu que el Consell de la Joventut veu molt favorablement que els joves de setze a divuit anys també puguin votar durant tota una setmana, i que es pugui votar per Internet. Creu que s’ha d’incidir molt en això i dir que el tema de la Diagonal també és un procés participatiu important, que és un canvi radical i que obre una nova via a molts altres processos que han de continuar venint.
Assenyala que el fet que el Consell es pugui expressar amb el Dictamen i amb el treball és un bon principi, però també creu que han de continuar treballant perquè realment tota la consulta sigui un èxit. Acaba dient que des de la Comissió faran molts esforços —com han fet fins ara—, perquè aquesta feina també arribi a tots els ciutadans i ciutadanes.
El Sr. Alejandro Goñi, vicepresident segon, diu que no pensava intervenir, perquè com a president de la Comissió li sembla molt bé que parli tothom i no li agradaria influir en res amb les seves paraules.
17 Diu que fa trenta-cinc anys que forma part de comissions, que assisteix a reunions, a taules, amb persones del seu sector, però que mai no havia participat en comissions com les del Consell de Ciutat, integrades per persones de sectors tan diversos, que l’han enriquit. Diu que, a més a més, s’ho ha passat molt bé —alguna vegada no tan bé—, i que és un goig treballar per la teva ciutat, i que agraeix haver-ho pogut fer.
La Sra. Esther Capella, representant del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, felicita el Consell de Ciutat i la Comissió de Treball per a la transformació de la Diagonal. Manifesta que el treball ha estat realment molt fructífer, que han treballat a gust, que tothom ha pogut dir-hi la seva i que han posat sobre la taula les seves diferències i han arribat a consensos.
Diu que, com a Grup Municipal, estan d’acord amb la transformació de la Diagonal, perquè toca fer-ho, perquè s’ha d’ordenar el que passa ara a la Diagonal, i perquè governar és això: transformar, prendre decisions, avançar. Es felicita perquè han estat capaços de posar sobre la taula una altra manera de governar i de prendre una decisió. S’ha fet un procés participatiu previ d’aportació d’idees, i després un procés d’assumpció de les idees plantejades per la ciutadania que els arquitectes han recollit i han dibuixat. Creu que és un model a tenir en compte.
Pensa que aquesta forma de participar no s’acaba aquí, posant sobre la taula les diverses opcions, sinó que s’acabarà amb una consulta ciutadana, element bàsic i essencial d’allò que ha de ser l’aprofundiment democràtic. Creu que no hi haurà marxa enrere en aquest tema, i que els obligarà a governar d’una altra manera. Diu que també hi ha, com a determinant, el fet que puguin votar les persones majors de setze anys que estiguin empadronades, i que això és un pas més en la vinculació de la ciutadania amb el que ha de ser el projecte de ciutat: un projecte comú i compartit.
Considera que és un pas endavant, i valora l’avanç des del punt de vista tecnològic —el vot electrònic—, i el caràcter pioner d’una iniciativa d’aquest tipus, accessible per a tothom.
18 També diu que, òbviament, no expressarà el vot en el Consell de Ciutat, tal com ja han fet altres vegades, tot entenent que Consell de Ciutat té un rol, i que no els toca posicionar-se com a grup polític, perquè tenen altres òrgans on poden fer-ho, expressant d’una forma clara el seu vot i matisant algunes de les qüestions que es plantegen.
Diu que tampoc no voldria condicionar ningú amb el seu vot, ni que se’n fes una lectura incorrecta, atès que, òbviament, estan a favor de la transformació de la Diagonal, a favor del procés participatiu que s’ha fet i, òbviament, a favor de la consulta ciutadana. Manifesta que, en definitiva —i no diu de qui porta l’empremta—, per al seu grup és un punt d’inflexió que els obligarà a parlar d’un altre model de governança, d’una altra manera de fer les coses, de la coparticipació entre el govern i ciutadania, la qual no s’esgota en les conteses electorals, i que, per tant, s’ha d’avançar cap a un aprofundiment dels nostres models de participació. Diu que, en definitiva, la consulta ciutadana sobre la transformació de la Diagonal no és una altra cosa que l’aplicació correcta del que diuen les nostres normes de participació, que preveuen importants iniciatives d’aprofundiment democràtic.
El Sr. Ricard Gomà, representant del Grup Municipal d’Iniciativa Verds, diu que serà breu perquè creu que el plenari del Consell és l’espai de participació del conjunt de les entitats i dels representants de la ciutadania, però que vol fer ús de la paraula per expressar sobretot l’agraïment a tota la feina feta, per la quantitat i per la qualitat del treball que s’ha fet en el Consell de Ciutat i en el grup de treball de transformació de la Diagonal.
19 Diagonal i del que representa per a la ciutat, i creu que això s’ha aconseguit. Considera que les intervencions que hi ha hagut expressen de manera rotunda, sense pal·liatius, l’èxit d’aquest procés. Un procés que s’ha anat desenvolupant en diferents fases i en què, d’una banda, la ciutadania ha fet aportacions — més de trenta mil persones— i, de l’altra, el teixit social de la ciutat ha articulat les seves aportacions en el Consell de Ciutat i en altres espais, i els arquitectes de l’oficina tècnica han sabut desenvolupar el seu rol, no només amb ple rigor i solvència professional, sinó també de manera oberta, permeable a la interacció positiva amb la ciutadania.
Diu que ara el repte és fer la gran deliberació democràtica, i que entre el 10 i el 16 de maig un volum molt important de persones d’aquesta ciutat, majors de setze anys, empadronades a la ciutat, vinguin d’on vinguin, però amb voluntat d’arrelar-se a la ciutat, puguin expressar amb el seu vot la seva vinculació amb Barcelona a través d’una aposta important per transformar la Diagonal.
Diu que hi confien molt, que estan segurs que serà així, però també creu que tots plegats haurem de continuar treballant molt perquè d’aquí al 16 de maig el procés sigui un èxit absolut.
El Sr. Javier Mulleras, representant del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, diu que vol manifestar el seu agraïment a totes les persones que han intervingut i que han treballat, felicitar la feina feta pel Consell de Ciutat. Comparteix l’opinió que els grups polítics tenen altres fòrums de debat per debatre i expressar les seves opinions, però vol expressar el que pensen i el seu vot sobre el Dictamen.
Entenen que cal potenciar el transport públic, que cal millorar la Diagonal i fer-la més amable i més humana, i que, per tant, cal una modificació, però estan en desacord amb la manera com s’ha plantejat la consulta, perquè entenen que manca una pluralitat de projectes. Creuen que els dos projectes que es posen sobre la taula són, bàsicament, el mateix projecte amb petites diferències; que són les dues cares d’una mateixa moneda, i que a l’hora de fer una consulta s’haurien d’haver plantejat unes opcions més diverses i més plurals.
Diu que també estan en desacord amb el cost del procés. Pensen que dos milions d’euros és un cost massa elevat per tot el procés de consulta i de participació. També estan en desacord amb els problemes de mobilitat que es puguin generar, sobretot al districte de l’Eixample, a partir de les opcions que es plantegen i, per tant, expressa l’abstenció del seu grup enfront del Dictamen del Consell de Ciutat.
20 importants del Dictamen que creuen que és fonamental que el govern es faci realment seves, com ara: «El Consell considera que de cara a la consulta i a la campanya que ha de precedir-la, aquests dos projectes requereixen encara d’una millor explicació i reflexió tècnica, tant pel que fa a la seva definició com pel que fa als seus efectes, impactes i costos d’oportunitat». Consideren que la campanya és realment necessària i que s’ha de fer amb la màxima neutralitat per aconseguir una participació significativa dels ciutadans i ciutadanes en la consulta.
Creuen que el govern municipal hauria de prendre bona nota del Dictamen quan diu que «la tercera opció ha de ser interpretada com la disconformitat amb els dos projectes de reforma plantejats pel govern de la ciutat i no com la negativa de transformació de la Diagonal», perquè, de moment, el que sembla que s’està comunicant és que la tercera opció consisteix senzillament a deixar la Diagonal com està ara, cosa que —suposa que tots els presents hi estan d’acord— la ciutat no es pot permetre.
Creu que hi ha una gran diferència entre dir que la ciutat no es pot permetre reformar la Diagonal i dir que la manera de reformar-la ha de ser forçosament l’opció «A» o l’opció «B» de la consulta. Per això és important que tots hi juguin net, si realment es vol que hi hagi una participació ciutadana significativa que avali aquest procés.
4. Votació per a l’aprovació de la Proposta de Dictamen
L’alcalde agraeix les intervencions i diu que sempre que s’arriba a un plenari i es manifesta tot el que s’ha manifestat aquí és perquè pel camí hi ha hagut un treball constant, un treball generós per part de ciutadans i ciutadanes que, a part de fer les seves activitats, han dedicat unes hores a assistir a aquesta sessió plenària.
Tot seguit procedeix a la votació a mà alçada. Demana vots a favor, vots en contra i abstencions
Amb el vot favorable dels presents, una abstenció, i cap vot en contra, s’aprova el Dictamen sobre la tercera fase del procés participatiu per a la transformació de la Diagonal.
Cloenda
21 que la participació té un valor incalculable per a la ciutat, sobretot en la construcció del futur.
Demana als presents que el que fan des del Consell de Ciutat ho facin des de totes i cadascuna de les entitats que representen i des de tots els òrgans de participació. Diu que a partir d’això plena llibertat en l’elecció de l’opció pels cituadans i es compromet, al llarg de les properes setmanes, a aportar al debat ciutadà les eines i tota la informació que el ciutadà pugui necessitar per prendre la millor decisió.
Acaba dient que seran actius en el foment de la participació, en un nou sistema pioner d’expressar la voluntat democràtica, i que està convençut que entre tots i totes també aprendran a fomentar la participació i, sobretot, la informació com a base de la millor decisió lliure.
Finalitza la sessió a les 21.10 hores.
Certifica
