El projecte de regeneració urbana de la Trinitat Nova ha estat seleccionat pel Programa Iniciativa Urbana 2007-2013 del Fons Europeu de Des-envolupament Regional (FEDER). El fons concedirà un total de 8,1 mi-lions d’euros per realitzar aquest projecte, mentre que l’Ajuntament de Barcelona hi aportarà 8,1 milions d’euros més. La inversió total, doncs, serà de 16,2 milions d’euros, “una injecció que ens permetrà avançar moltíssim en la transformació que ja està tenint lloc al barri. I no només urbanísticament, perquè aquest ajut es destina també a projectes socials”, explica la regidora del Districte, Car-men Andrés. El projecte de la Trini-tat Nova ha esTrini-tat seleccionat entre més d’un centenar de propostes.
Inversió de 16 milions d’euros
per regenerar la Trinitat Nova
Estrenada la nova plaça
de Garrigó i entorns
CELEBRACIÓ
Una festa popular
celebrada el 29 de
juny estrena la plaça
ACTUACIÓ
S’ha renovat la plaça,
amb la construcció
d’un nou aparcament
VEHICLES
El nou aparcament
té capacitat per a
290 places
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Jesús Morales
Alpinista
“No cal pujar a
l’Himàlaia per veure
espectacles
impressionants”
E N T I TAT S Pàg. 4
L’Associació Cultural
Aula de Gent Gran
Torre Llobeta
Compleix el primer any
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Millores a les pistes
poliesportives de la
Via Favència
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
S’obre el període
d’inscripció
als centres cívics
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6L’Institut Escola
d’Hoteleria i Turisme
de Barcelona
Centre pioner a Catalunya
Pàg. 5
NOU BARRIS
PORTA·
TURÓ DE LA PEIRA·
CAN PEGUERA·
LA GUINEUETA·
CANYELLES·
ROQUETES·
LA PROSPERITATVERDUM
·
TRINITAT NOVA·
TORRE BARÓ·
CIUTAT MERIDIANA·
VALLBONA·
VILAPICINA I TORRE LLOBETASUPLEMENT
I N F O
Ú T I L
t
W
W
L ’ A G E N D A
L ’ A G E N D A
Diumenge 28 de setembre
El tresor amagat
A les 12 h. Ateneu Popular Nou Barris (Portlligat, 11)
De la Companyia Animamundi, dins del Festival de Ti-telles de Roquetes.
Dimecres 1 d’octubre
Circ a la biblioteca
A les 18 h. Biblioteca Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)
Dissabte 4 d’octubre
Princess and pea
A les 18 h. Biblioteca Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)
Cicle Mots en joc.
Dimarts 7 d’octubre
Frederick
A les 18 h. Biblioteca Canyelles (rda. Guineueta Vella, 32-34)
En una família de ratolins, tots treballen preparant l’arribada de l’hivern fred, gris i avorrit. Tots, menys en Frederick.
Del 18 de setembre al 4 d’octubre
A gresca
Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)
Fotografies de l’intercanvi cultural 9 Barris – Cerceda (Galícia) 2007.
Fins al 28 de setembre
Dalí, retratat per Robert Descharnes
Palau Robert (pg. de Gràcia, 107)
Una trentena d’instantànies on es veu la relació de Dalí amb els personatges del seu entorn a l’Empordà.
Fins al 12 d’octubre
Maternitats. Fotografies de Bru Rovira
CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6)
El fotògraf Bru Rovira ha recorregut el món copsant amb la seva càmera un dels sentiments humans més profunds i universals: la maternitat. Cadascuna de les fotos de l’exposició reflecteix un relat vital, tan apassio-nant com commovedor.
Fins al 9 de novembre
Àfriques (La mirada d’Occident)
Museu Etnològic (pg. Santa Madrona, 39-41)
Una imatge calidoscòpica d’aquest continent; un joc de veus i mirades que ens aporten tant africans que han vingut a casa nostra com europeus que han anat allà.
Dimecres 25 de setembre
Presentació del Programa del curs
2008-2009 a l’Aula de Cultura
A les 18 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Dissabte 27 de setembre
16è Festival de polipoesia
A les 19 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Sota el lema “Poetes de l’Anarquia”. Amb la participació dels poetes Adolfo Castaño, David Castillo, David Gon-zález, Enrique Falcón, Iguanas, Jaume Sisterna, Jesús Lizano, Joan Vinuesa, Jon Andoni Goikoetxea, Orlan-do Guillén i Xavier Sabater.
Dissabte 27 de setembre
Kartik SirKas
A les 22 h. Ateneu Popular Nou Barris (Portlligat, 11)
Combinat de circ solidari.
De l’1 d’octubre al 22 de juny
Curs de danses afro llatinoamericanes
Casal de Barri de Prosperitat (pl. Àngel Pestaña, 1)
Projecte “Temps de barri, temps educatiu compartit”.
Del 3 al 5 d’octubre
III Festival Foliada
Consultar horari. Ateneu Popular Nou Barris (Portlligat, 11)
Concerts amb Mal ejemplo, Kabrons, Proyecto Luisbo, Hermanos +Kintos, Os chiquilicuatres, Machina, La vaga banda. Pasacarrers amb Xaranga del metal, Charanga los croquetas i Os Festicultores. Trobada de ràdios lliures, tallers de titelles, circ, gastronomia...
Dimecres 8 d’octubre
Haikai renga
A les 19 h. Biblioteca Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)
El Haikai és un poema fet de versos de 17 i 14 síl·labes que parla de la vida quotidiana amb jocs de paraules.
Dimarts 16 de setembre
Coral de veus amigues
A les 19 h. Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)
De la zona recreativa Barcinova, sota la direcció de Ju-lián Carmona.
Divendres 26 de setembre
La Cobasky/Soulados
A les 22 h. Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)
Espectacles de petit format de rock i soul.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Rosa Farga, Marcos Freijo. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
NOU BARRIS
B A R C E L O N A www.bcn.cat/publicacions [email protected]ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte Doctor Pi i Molist, 133.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.
Centre cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.
Centre cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.
Centre cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.
Ateneu Popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.
Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.
Casal de barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.
Casal de barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.
Centre cívic Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).
Centre Ton i Guida i Casal 93 354 87 21 de joves de Roquetes
Romaní, 6
Centre d’activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.
Casal La Cosa Nostra 635 88 22 11 Biure, 1
CULTURA
Arxiu municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.
Bibl. pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.
Bibl. pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.
Bibl. pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.
Bibl. popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).
C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.
SERVEIS SOCIALS
CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (centre cívic). CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (c. cívic Les Basses).
CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.
GENT GRAN
Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.
Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.
Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.
Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.
Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.
Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.
Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.
Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.
Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.
Casal de gent gran de Roquetes Garigliano, 52-56.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS
U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris Marie Curie, 20.
Comissaria Mossos d’Esquadra Aiguablava, 33.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088 Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 Bombers 080
SALUT
CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.
CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.
CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.
CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.
CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.
CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.
FARMÀCIES
Redacció
L
a festa popular per cele-brar la plena entrada en funcionament va comptar amb la participació, entre d’altres, de l’alcalde de la ciu-tat, Jordi Hereu, i la regidora del Districte, CarmenAn-drés. Entre les activitats de la festa, s’hi destaquen les ani-macions musicals, els jocs in-fantils inflables, un refrigeri i els tallers de jocs musicals, que van ser una de les inicia-tives més ben valorades pels participants.
La nova plaça de Garrigó és el resultat de la remodelació de l’espai públic sorgit arran de la construcció d’un nou aparca-ment subterrani, cosa que ha permès la creació d’una nova gran esplanada entre les faça-nes dels edificis dels carrers d’Antoni Costa i de La Jota. El nou aparcament, que té capa-citat per a 290 places de vehi-cles, té un règim de dret ex-clusiu mitjançant concessió administrativa per un període de cinquanta anys i té una su-perfície de prop de 7.500 m2.
La nova plaça és el resultat de la urbanització en secció contínua d’aquests carrers, la qual ha fet possible guanyar
un espai que ja no és d’ús ex-clusiu per als vehicles, sinó per als vianants i per a la rea-lització de tota mena d’activi-tats cíviques. Dins de la ma-teixa intervenció de millora urbana també s’ha dut a ter-me la remodelació del carrer
de Vèlia, entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer d’Escò-cia, i s’ha donat prioritat als vianants al carrer de La Jota entre Antoni Costa i Pardo. Una de les principals caracte-rístiques de la nova plaça de
Garrigó és la seva suau topo-grafia, que permet que tot l’espai tingui una superfície contínua amb molt poca pen-dent, la qual cosa ha fet pos-sible la creació de noves zo-nes de jocs infantils, així com zones d’estada i d’ombra, en la part més propera amb el carrer d’Escòcia, amb l’objec-tiu d’augmentar la separació d’aquesta zona d’activitats ciutadanes del trànsit de vehicles. La nova remodela-ció de la plaça ha permès que es plantessin nombrosos ar-bres de diverses espècies i s’ha renovat totalment el mobiliari urbà, com ara bancs, papereres i enllume-nat.
En total, amb la remodelació de la plaça de Garrigó i els seus entorns s’ha actuat so-bre un espai de més de 8.000 m2, segons el projecte de
l’ar-quitecte Màrius Quintana.
Imatge de la festa popular amb que el barri va donar la benvinguda a la nova plaça Garrigó.
Una festa popular va donar la
benvinguda, el passat 29 de juny,
a la nova plaça de Garrigó, ara
dotada d’un nou aparcament
subterrani, i al nou carrer de Vèlia
en el tram comprès entre
Fabra i Puig i Escòcia
La nova plaça de Garrigó
s’estrena amb una festa popular
La nova plaça és
el resultat de la
construcció d’un
nou aparcament
soterrani amb
capacitat per a
290 vehicles
C I U TA D A N S O P I N E N
Maria Herrera
Operària tèxtil
La plaça ha quedat molt bé, tot i que està molt adaptada per als nens. Ja ho va dir l’al-calde el dia de la inau-guració: hi falta una mica d’ombra.
Àlex Merino
Taxista
Està més aprofitada que abans i tot i que sempre s’hauria pogut fer millor, està força bé, encara que les diferents edats no acaben de poder conviure-hi.
Susanna Rey
Mestra
Ha quedat millor del que estava, tot i que l’àrea de jocs és força petita i haurien d’estar més definides per edats. Potser també falta una zona per jugar a pilota.
Lluïsa Cerrillo
Comercial
Ha quedat força bé. En un principi era petita, però al final l’han fet més gran, és molt ade-quada per a la canalla. Només hi falta que creixin els arbres.
Julio Meroño
Muntacarreguista
La plaza ha quedado bonita, es lo que tendrí-an que hacer en todas las plazas. Los niños apenas tienen sitio para poder jugar y en estos sitios disfrutan mucho.
Eva Miró
Administrativa
Em sembla molt maca, però la zona de jocs és petita. La veritat és que li calia una millora i ha millorat, encara que hi ha pocs arbres i la gespa s’ha convertit en un pipicà.
Imatge dels tallers del Nord l’any 1922. (Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu.)
E N T I T A T S
Beatriu Sanchís
L’
octubre vinent, l’As-sociació Cultural Aula de Gent Gran Torre Llobeta compleix el seu primer aniversari. L’entitat neix dins el marc del Cen-tre Cultural de Torre Llo-beta, on té la seu, i arran d’un estudi que van realit-zar de manera conjunta la Universitat de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Aquest estudi va ser fi-nançat per la Unió Europea amb l’objectiu d’investigar com s’integra la gent gran a les activitats de caire cultu-ral. En aquest escenari i amb la cooperació d ’un grup de veïns i veïnes del barri es va constituir l’asso-ciació, formada per 48 per-sones grans de Nou Barris, a partir dels 55 anys d’edat.L’entitat forma part també d’AFOPA, l’Agrupació d’Au-les de Formació Permanent per a la Gent Gran de Cata-lunya. És una entitat socio-cultural sense afany de lucre que es dedica essencialment
a la promoció i difusió de la cultura a través de les seves Aules per a la Gent Gran, distribuïdes arreu de Cata-lunya. Hi ha dos tipus d’Au-les agrupades a AFOPA: d’Au-les d’Extensió Universitària, com és el cas de Torre Llo-beta, i les de Difusió
Cultu-ral. Les primeres estan tute-lades per les universitats, i les de Difusió Cultural no, si bé cal dir que, en general, el nivell de les conferències és gairebé el mateix. El presi-dent de l’associació, Joan Maria Rius, destaca entre les finalitats de l’Aula el fet “d’aconseguir que la gent gran del barri surti de casa, s’engresqui en les activitats i tingui un lloc de trobada i d’intercanvi de coneixe-ments nous i adquirits”. Amb l’inici de la nova tem-porada, el proper 1 d’octu-bre tindrà lloc la conferèn-cia “Música i pensament”, a càrrec del musicòleg Fran-cesc Lozano, al centre cívic de Torre Llobeta, i el dia 15 la conferència “La guerra del francès. Històries a Catalu-nya”, a càrrec de l’historia-dor i metge J. Maria Gua-nyabens.
Més informació: Centre Cívic Torre Llobeta C. Sant Fe, 2 bis.
L’Associació Cultural Aula de Gent
Gran Torre Llobeta fa un any
Membres de l’associació en el transcurs d’una reunió.
Els dies 1 i 15
d’octubre hi haurà
dues conferències,
l’una sobre música i
l’altra sobre història
Entre els objectius de l’entitat cal
desta-car l’ampliació dels coneixements dels
associats per mitjà de conferències i
sor-tides culturals quinzenals
Els tallers del Nord (II)
Amb el pas dels anys i l’augment del servei ferroviari, els tallers del Nord van duplicar la seva superficie i s’esten-gueren fins a la llavors carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, l’actual passeig de Valldaura. Un punt on s’aixe-cava el pont del Dragó i que permetia travessar les vies sense gaire complicació.La prosperitat que generava aquest taller es va veure trun-cada durant la Guerra Civil, quan els bombardejos fran-quistes malmeteren les instal·lacions i destrossaren moltes locomotores. Fou un moment crític, perquè la manca de peces de recanvi, la falta d’homes i les circumstàncies de l’època afectaren la posada en marxa del material mòbil avariat. Acabada la guerra, els primers mesos de la post-guerra també es mostraren de gran precarietat. Finalment, amb la creació, el 1941, de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), en la qual l’Estat va englobar totes les companyies ferroviàries de via ampla, van començar a as-sentar-se les bases per a una certa recuperació econòmica, la qual es produí a partir de la dècada de 1950.
Els tallers es dedicaven a recuperar locomotores de vapor i aquesta activitat ben aviat es va veure afectada, perquè van anar entrant en servei cada dia més locomotores elèctriques fins al punt de fer-los canviar de feina i passar al desballestament de les màquines de vapor. Arribats als anys seixanta del segle XX, la línia fèrria que passava per l’avinguda Meridiana, com també el baixador de Sant An-dreu–Arenal, foren soterrats, i els tallers del Nord tancats el 1964 i enderrocats en el transcurs de les dues dècades següents.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36
J. M. Contel
Redacció
T
rinitat Nova rebrà 16,2 milions d’euros, 2.700 milions de pessetes, per a la seva regeneració urbana. La meitat de la inversió, 8’1 mi-lions d’euros, l’aporta el Fons Europeu de Desenvolupa-ment Regional (FEDER), el qual concedeix aquests ajuts a través del seu Programa Ini-ciativa Urbana. L’altra meitat correspon a l’Ajuntament. El Programa Iniciativa Urbana promou la regeneració urba-nística, econòmica, mediam-biental i social de zones urba-nes d’atenció especial. El projecte de la Trinitat Nova ha estat seleccionat entre més de cent propostes.“És una injecció que ens per-metrà avançar moltíssim en la transformació que ja està produint al barri. I no només urbanísticament, perquè aquest ajut es destina també
a projectes socials”, explica la regidora del Districte, Car-men Andrés.
La Trinitat Nova està situada a l’entrada Nord de Barcelona, al costat de l’avinguda Meri-diana. Té una població enve-llida i 1.590 habitatges dels anys cinquanta i seixanta “amb patologies gravíssimes
de construcció”, diu Andrés. Tot això comença a transfor-mar-se. Per als propers anys es preveuen canvis a la pobla-ció i necessitats noves. El projecte per regenerar la Trinitat Nova ha estat elabo-rat amb la col·laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes.
Una àrea d’intervenció està dedicada a la qualitat de vida, amb actuacions com la crea-ció d’un centre dedicat a pro-jectes sostenibles a la Casa de l’Aigua. També inclou la posa-da en marxa d’un itinerari educatiu per la Trinitat Nova, d’un programa de formació de dones, un altre d’inserció sociolaboral, un servei d’a-companyament per als veïns reallotjats i, accions per a dinamitzar el comerç al barri. Un altre objectiu és potenciar la participació dels veïns en la vida comunitària.
Una part important de la do-tació pressupostària es desti-narà a la urbanitzacio de la zona de remodelació del bar-ri, on s’està duent a terme la substitució de 1.009 habitat-ges amb patologies estructu-rals per habitatges nous, en un procés que es va iniciar l’any 1999. Coincidint amb l’inici d’aquest projecte, din-tre de poques setmanes s’i-naugurarà la nova estació de metro de la Trinitat Nova de la línia 3.
N O T Í C I E S
f
Festival de Blues de Barcelona a Nou Barris
El Festival de Blues de Barcelona torna a posar la banda sonora a Nou Barris aquest setembre. Al tan-cament d’aquesta edició, s’havia previst, entre el 12 i 14 de setembre, al poliesportiu Valldaura, l’actua-ció de grups i cantants com ara Greg Slapczynski, de Polònia, Mr. Hurricane Band & Lluís Coloma, Los Reyes del KO amb Christian Rannenberg & Tommy Schneller, i Stefano Franco.
Festes de San Froilán
Arriben les festes de San Froilán. Aquesta festa galle-ga se celebrarà els dies 3, 4 i 5 d’octubre, a la plaça major de Nou Barris. Ja fa més de deu anys que els veïns festegen aquesta data. Enguany actuaran les or-questres José Galisteo, d’Operación Triunfo, Satélites d’A Coruña i Nueva Generación de Viveiro. A més, hi actuarà la Banda de Música de Nou Barris i diferents grups folklòrics.
Millores a l’espai públic
Les obres que durant tot aquest estiu ha realitzat l’empresa Pronoubarris han permès una millora dels espais públics i del parc d’equipaments del districte. Així, pel que fa a les obres de manteniment de la via pública, es va portar a terme l’arranjament d’un mur de grans dimensions al barri de Ciutat Meridiana i d’un altre mur a l’avinguda d’Escolapi Càncer, a la Torre del Baró. També s’han remodelat diversos accessos del carrer de Viladrosa.
Cicle Música al Parc
Durant el mes de juliol, l’aqüeducte del parc central de Nou Barris es va convertir, un any més, en un magnífic escenari a l’aire lliure on es va poder gaudir gratuïtament de la millor música gràcies al cicle Mú-sica al Parc. El cicle, que enguany va ser els dijous del 3 al 24 de juliol, va tenir com a principals protagonis-tes el jazz i la música clàssica . A més, aquest any s’hi ha incorporat un concert de flamenc.
L’alcalde i la consellera de Salut col·loquen la primera pedra del complex.
Primera pedra del complex sociosanitari de Cotxeres Borbó
Redacció
E
l passat 21 de juliol es va posar la primera pedra del nou complex sociosanitari que forma part de l’illa d’equipa-ments sanitaris i municipals de les Cotxeres Borbó. A l’acte, hi van assistir l’alcalde de Barcelo-na, Jordi Hereu, la consellera de Salut de la Generalitat, Ma-rina Geli, i la regidora del Dis-tricte de Nou Barris, Carmen Andrés, els quals van estar acompanyats perrepresen-tants veïnals i nombrosos veïns i veïnes.
El projecte de les Cotxeres Bor-bó és el resultat d’un procés participatiu que ha permès de-finir la forma d’una de les in-tervencions urbanes més im-portants que s’estan duent a terme a Nou Barris.
El complex, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajunta-ment i la Generalitat per a la millora de la qualitat de la xar-xa sanitària de Barcelona,
in-clourà sis centres: d’atenció primària, de diagnosi per la imatge, d’urgències, d’atenció primària, de rehabilitació, un sociosanitari i un altre de salut mental. L’Ajuntament també hi construirà una biblioteca i un casal de gent gran.
La inversió és de 26 milions d’euros. És previst que els equi-paments, que donaran servei a més de 24.000 persones del seu entorn d’influència, entrin en funcionament el 2010.
El projecte de regeneració del barri ha
estat seleccionat pel fons europeu FEDER,
el qual aportarà 8’1 milions d’euros
Parc infantil i habitatges de protecció oficial, a la Trinitat Nova.
La Casa de l’Aigua
serà un centre
dedicat a projectes
sostenibles
La Trinitat Nova rep una
E Q U I P A M E N T S
David Sabaté
L’
Institut Escola d’Hote-leria i Turisme de Bar-celona, inaugurat el passat mes de maig, és el primer centre públic d’aquestes ca-racterístiques. A més, uneix per primera vegada els cicles d’Hoteleria i Turisme i els d’Indústries Alimentàries. “Es tracta de l’únic centre de Barcelona i de Catalunya que combina aquestes dues famí-lies, que són al mateix temps dues de les indústries més potents de Catalunya”, expli-ca el director de l’escola, José Antonio Martín. El centre, que imparteix cicles forma-tius de grau superior i de grau mitjà, té, a més, una gran peculiaritat: “La simula-ció és l’eix transversal de tot el centre. Així, per exemple, la cafeteria és una aula de bar i els tres menjadors són aules de restauració”. Tant el servei com els clients són els mateixos alumnes, però aquests espais estan oberts també als veïns amb reserva prèvia per telèfon, en el cas dels restaurants, i a unspreus assequibles. Amb 600 alumnes matriculats aquest curs i una superfície cons-truïda de 8.000 metres qua-drats, l’escola es completa, entre altres espais, amb di-verses aules teòriques, una aula de demostració, dues
pastisseries, dues grans cui-nes totalment equipades amb capacitat per a 30 alumnes, una biblioteca-mediateca es-pecialitzada, una sala d’actes amb capacitat per a 150 per-sones, i una aula de microbio-logia destinada a la
investiga-ció. Així mateix, compta amb una bugaderia industrial i amb l’aula habitació, rèplica d’una habitació i un bany d’hotel. D’altra banda, el cen-tre té conveni de pràctiques amb diverses empreses i vol potenciar els idiomes amb classes exclusives en anglès i francès, i amb pràctiques a diversos països europeus. També ofereix cursos ocupa-cionals i té prevista l’obertura d’una agència de viatges i d’un punt d’informació turís-tica sobre les activitats del districte i de la ciutat.
Més informació:
Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona C. Pintor Alsamora, 3 93 408 00 18 www.iesehtb.com
El centre obrirà
una agència de
viatges i un punt
d’informació
turística
El primer centre
públic d’aquestes
característiques de
la ciutat inclou els
cicles d’Indústries
Alimentàries i forma
600 alumnes per
curs
Instal·lacions del nou IES Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona.
L’IES Escola d’Hoteleria i Turisme de
Barcelona, centre pioner a Catalunya
A
l carrer de la Font d’en Canyelles hi ha la Font Dolça, una botiga que ens ajuda a en-dolcir la vida i que ens tempta perquè siguem condescendents amb nosaltres mateixos i ens concedim algun caprici. Hi trobem tota mena de llaminadures, de les formes i colors més va-riats. Per als nens és com un petit paradís, un lloc on concedir-se una alegria a la sortida de l’escola i on recuperar les forces amb l’energia del sucre. Les llaminadures, però, no són exclu-sivitat dels nens; als adults els dónal’oportuni-tat de tornar per uns instants a la infantesa i re-trobar-se amb els sabors de quan eren petits. La Magdalena Sánchez porta l’establiment, el qual a més de les llaminadures ofereix tota mena de detalls per a casaments, comunions i bateigs, amb una àmplia varietat de figuretes de record, de diferents estils, perquè cadascú triï la més adequada al seu gust.
La Font Dolça
C. Font d’en Canyelles, 100 Tel. 93 353 75 02
E L T A U L E L L
Un racó on la vida té un sabor més dolç
També ofereix detalls per a casaments, comunions i bateigs.
Joan Anton Font
S E R V E I P Ú B L I C
El setembre és el mes per inscriure’s als cursos i ta-llers que els centres cívics de la ciutat programen per al darrer trimestre de l’any. A continuació hi ha les adreces i els telèfons dels equipaments.
CIUTAT VELLA
Barceloneta. Conreria, 1-9. Tel. 93 256 33 20 Convent de Sant Agustí. Comerç, 36. Tel. 93 310 37 32 Drassanes. Nou de la Rambla, 43. Tel. 93 441 22 80
Pati Llimona. Regomir, 3. Tel. 93 268 47 00
EIXAMPLE
Ateneu Fort Pienc. Fort Pienc, 1-4. Tel. 93 232 78 27
Casa Golferichs. Gran Via Corts Catalanes, 491. Tel. 93 323 77 90 Cotxeres Borrell. Viladomat, 2-8. Tel. 93 324 83 50
La Casa Elizalde. València, 302. Tel. 93 488 05 90
Sagrada Família - Centre Cívic. Provença, 480. Tel. 93 450 89 17
SANTS-MONTJUÏC
Estació de Magòria. Gran Via Corts Catalanes, 247. Tel. 93 432 48 01 Casa del Rellotge. Pg. de la Zona Franca, 116. Tel. 93 432 24 89 Casinet d’Hostafrancs. Rector Triadó, 53. Tel. 93 423 04 40 Cotxeres de Sants. Sants, 79-83. Tel. 93 291 87 01
Sortidor. Pl. Sortidor, 12 Tel. 93. 443 43 11
Font de la Guatlla. Rabí Rubèn, 22. Tel. 93 424 85 06
La Cadena. Mare de Déu de Port, 397. Tel. 93 331 34 98 Pepita Casanellas - La Sala. Zona Franca, 185-219. Tel. 93 256 37 30
LES CORTS
Can Deu. Pl. Concòrdia, 13. Tel. 93 341 010 07 Joan Oliver - Pere Quart. Comandant Benítez, 6. Tel. 93 339 82 61 Les Corts. Dolors Masferrer i Bosch, 33-35. Tel. 93 291 64 62 Riera Blanca. Riera Blanca, 1-3. Tel. 93 448 04 99
SARRIÀ-SANT GERVASI
Orlandai. Jaume Piquet, 23. Tel. 93 252 42 62 Can Castelló. Castelló, 1-7. Tel. 93 241 78 74 Casa Sagnier. Brusi, 51-61. Tel. 93 414 01 95
Casal de Sarrià. Eduardo Conde, 22. Tel. 93 256 27 20
Elèctric. Carretera Vallvidrera Planes, km 6,5. Tel. 93 205 40 09
Vallvidrera Vázquez Montalbán. Reis Catòlics, 16.
Tel. 93 406 90 53 Vil·la Florida. Muntaner, 544. Tel. 93 254 62 65 Pere Pruna. Ganduxer, 130. Tel. 93 418 65 37
GRÀCIA
Coll. Aldea, 15-17. Tel. 93 256 28 77 La Sedeta. Sicília, 321. Tel. 93 207 36 13
HORTA-GUINARDÓ
Casa Groga. Jordà, 27. Tel. 93 418 65 31 El Carmel. Santuari, 27. Tel. 93 256 33 33 Guinardó. Rda. Guinardó, 101. Tel. 93 450 39 87 Taxonera. Arenys, 75. Tel. 93 256 33 88
Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20. Tel. 93 407 23 56
NOU BARRIS
Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274. Tel. 93 420 66 51
Les Basses. Teide, 20. Tel. 93 256 36 00 Porta - Sóller. Estudiant, 1. Tel. 93 276 80 77 Torre Llobeta. Santa Fe, 2 bis. Tel. 93 358 56 14
Zona Nord. Rasos de Peguera, 19. Tel. 93 276 99 50
SANT ANDREU
Baró de Viver. Santa Coloma, 110. Tel. 93 345 73 93
Bon Pastor. Enric Sanchis, 12. Tel. 93 314 79 47 La Sagrera La Barraca. Martí Molins, 29. Tel. 93 351 17 02 Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111. Tel. 93 311 99 53 Trinitat Vella. Foradada, 36-38. Tel. 93 345 70 16
Garcilaso. Juan de Garay, 116-118. Tel. 93 256 29 59
SANT MARTÍ
Can Felipa. Pallars, 277. Tel. 93 256 38 40 Besòs. Rambla Prim, 87-89. Tel. 93 266 39 36 Parc - Sandaru. Buenaventura Muñoz, 21. Tel. 93 309 06 35 Sant Martí de Provençals. Selva de Mar, 215. Tel. 93 308 97 93
Farinera del Clot. Gran Via Corts Catalanes, 837. Tel. 93 291 80 80
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Línea IV– 103.9 FM
Joaquim Valls, 82
Ràdio RSK– 107 FM
Pg. Fabra i Puig, 274-276
PUBLICACIONS
Calidoscopi
Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93
Gent del barri
La revista de Nou Barris Passeig Valldaura, 162. Tel. 93 427 33 61
Sport 9
Rosselló i Pòrcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02
INTERNET
Viu la Mercè
Un any més, el web de la Mercè torna a ser l’eina més eficaç per consultar a la xarxa tot el que vulgueu saber sobre aquestes festes populars de la ciutat: horaris, programació, escenaris, tradi-cions, activitats per a infants, música... També hi trobareu informació sobre el pregoner, el piromusical o les propostes de participació de la festa.
www.bcn.cat/merce
Coneix Jaume I
El rei català amb el sobrenom més heroic va néixer el 1208. Instal·lat en el mite, Jaume I acaba de fer vuit segles. Per cele-brar aquest aniversari, que és una bona excusa per fer un repàs del personatge, podeu visitar el web de Jaume I de l’Ajuntament. Hi trobareu una sèrie de vídeos que fan un retrat d’aquesta figura històrica i novetats editorials que us aju-daran a redescobrir el conqueridor català.
www.bcn.cat/jaumeprimer/
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
L’
adequació i modernització de les pistes poliesportives de Via Favència, amb noves cistelles de bàsquet i noves porteries de fut-bol sala, a més de la renovació i nova col·locació de xarxes de pro-tecció, faran que aquestes instal·la-cions siguin un dels punts referents de l’esport a Nou Barris.Aquesta pista poliesportiva urbana, situada a la Via Favència, entre els carrers Artesania i Almansa, conti-nuarà sent, com ara, d’ús públic i gratuït amb les seves pistes obertes a tots els esportistes.
Amb un pressupost de 81.169,05 euros l’actuació permetrà també re-parar tots aquells elements exis-tents que estaven en mal estat, com
també renovar la pavimentació, la pintura dels elements estructurals i l’enllumenat.
La col·locació de la xarxa de protec-ció, la qual envoltarà quasi tota la instal·lació, impedirà que les pilo-tes, tant de futbol com de bàsquet, vagin a parar a la calçada, amb el perill que això comporta per als usuaris de les instal·lacions i per als conductors que circulen per la Via Favència.
Mitjançant aquesta actuació, realit-zada a través de ProNouBarris, SA, els afeccionats al bàsquet podran gaudir de quatre noves cistelles per practicar el seu esport favorit. Tam-bé hi haurà dues noves porteries de futbol sala.
Noves cistelles de bàsquet i porteries de futbol sala
donaran més oportunitats als esportistes
d’aques-tes pisd’aques-tes un cop s’hagin remodelat
L’adequació de les
pistes poliesportives
tenen un pressupost
de 81.169,05 euros
Aspecte actual de les instal·lacions.
Les pistes poliesportives de
Via Favència es modernitzen
Treballar sota terra fa que després necessiti agafar alçada?
No és necessari treballar al subsòl per sentir la necessitat de pujar muntanyes. La necessitat de gaudir de la natura fa que qualsevol feina que facis t’impulsi a evadir-te una mica.
Com va començar la seva relació amb l’alpinisme?
Fa uns dotze anys vaig quedar amb els companys de la feina per anar al santuari de Núria. Comences a pujar i el panorama que vas descobrint et meravella. Per això no cal pujar a l’-Himàlaia per veure espectacles im-pressionants, perquè als mateixos Pi-rineus tenim paisatges molt bonics que no te’ls acabes.
De Núria, cap a on va anar?
A Montserrat, i quan veus que t’agrada l’ambient, comences a perfeccionar-te fent cursos d’alpinisme per agafar més seguretat i poder enfrontar-te a reptes més importants. Vols formar-te més i et vas enganxant més.
L’alpinisme és una manera de tro-bar els propis límits?
No vaig a cercar els meus límits per competir amb ningú. Vaig a la munta-nya per treure partit de l’entusiasme i les ganes que tinc de veure coses boni-ques. M’agrada el costat romàntic de la muntanya, anar parant i contemplant el paisatge. Darrerament veig que això dels reptes i els rècords està molt de moda.
Quines són les seves fites?
Als Pirineus, hi he superat alguns rep-tes, igual que als Alps, on també he fet travessies amb esquís. He estat a l’Acon-cagua i després m’he llançat a Àsia, on he fet un vuit mil, el Dhaulagiri, que és la setena muntanya més alta del món (8.167 metres).
Va coronar el cim, però no va ser una ascensió feliç...
Sí, dels quatre que érem, vaig quedar jo només per pujar al cim. Un company, però, va tenir la mala sort de relliscar i caure al buit. Va ser el fet que va conver-tir l’ascens en una aventura absoluta-ment negativa.
Aquest tipus de coses et fan re-plantejar continuar practicant aquest esport?
Quan et trobes amb aquest tipus d’acci-dents, passa de tot pel teu cap, com per exemple no tornar a pujar cap munta-nya. Encara que és una experiència molt dolorosa, l’has de superar. Tot i que hi ha nits que no pots dormir, vas recordant l’amic que ja no hi és i penses en les coses positives que et va deixar.
Abans la gent tenia més respecte a l’Himàlaia?
Hi ha gent que va a la muntanya a la lleugera. Abans es feien expedicions a la temporada, quan tocava, però ara es tempta massa el diable, perquè a un vuit mil se li ha de tenir molt de respec-te i cal prendre mesures abans d’em-prendre una ascensió. La gent assumeix massa riscos últimament.
Quins són els pròxims reptes?
Jo continuo fent sortides als Pirineus. Quan puc, me’n vaig als Alps i quan es-tigui físicament preparat em veig fent un altre vuit mil a l’Himàlaia. No m’ob-sedeix pujar aquesta muntanya, perquè
als Pirineus ja m’ho passo molt bé, però quan veig que estic fort, busco finança-ment i intento organitzar una pujada a un vuit mil. De fet, hem començat a preparar una expedició a l’Himàlaia per celebrar el 75è aniversari de la UEC Horta l’any 2010. Si algú hi vol col·labo-rar, ara pot ser un bon moment.
Cal preparació física, mental i... econòmica?
Si et comencés a dir costos, et quedaries de pedra. És una cosa molt difícil d’aconseguir per a una persona sola, si no té un bon patrocinador. Només l’e-quip personal, bitllets d’avió, permisos i equip de suport ja significa una despesa molt elevada.
Com ensenyaria a estimar la mun-tanya i l’alpinisme?
És una manera de passar-s’ho bé i aprendre, perquè la muntanya és una varietat immensa de cultura: arbres, rius, glaceres, animals, etc. Tens tot un món per aprendre.
Baixant uns quants metres, quina ruta ens recomana?
Sóc un enamorat de Montserrat. És un paradís que està al costat de casa, igual que Collserola, un altre paradís que no coneixem prou.
E N T R E V I S T A
J e s ú s M o r a l e s
, a l p i n i s t a
Morales creu que la gent hauria de tenir més respecte als grans reptes.
