Quan l’any 2004 la Generalitat de Catalunya concedia al barri de les Roquetes els ajuts de la Llei de barris, s’iniciava un període de transformació urbana sense precedents al barri. Sis anys des-prés, el projecte d’intervenció in-tegral al barri ha culminat amb prop de 30 milions d’euros d’in-versions en tots els àmbits, des de l’urbanístic, al social i l’econò-mic. 11 milions d’euros han estat d’inversió directa de la Llei de barris, i els 19 restants correspo-nen a altres projectes públics i privats.
A les actuacions de la Llei de bar-ris, cal sumar-hi, a més, l’arriba-da del metro a les Roquetes, una fita en la història del barri.
La Llei de barris ha deixat
30 milions d’euros a les Roquetes
Nou Barris estrena el
seu primer camí escolar
VIANANTS
S’han fet millores
en diversos carrers
de l’entorn
VALORS
Es fomenta l’autonomia,
la cooperació
i la responsabilitat
FESTA
El 22 de gener
va celebrar-se
la inauguració
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Ricard Fernández
Valentí
President de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
“L’Arxiu pretenia
crear una identitat
i un sentiment de
pertinença”
E N T I TAT S Pàg. 4
Velocitat sense
accelerador
Competicions de vehicles sense motorP O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Tot a punt per a una
nova edició de la
Marató de Barcelona
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 7
Casa d’acollida per a
dones que pateixen
violència masclista
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Serveis educatius
Suport a la comunitat escolar del districtePàg. 5 L’ascensor del carrer Alcántara ha estat finançat per la Llei de barris.
JOSEP MARIA CONTEL
PEP HERRERO. INSTITUT BARCELONA ESPORTS
ARXIU
NOU BARRIS
PORTA·
EL TURÓ DE LA PEIRA·
CAN PEGUERA·
LA GUINEUETA·
CANYELLES·
LES ROQUETES·
LA PROSPERITAT VERDUN·
LA TRINITAT NOVA·
TORRE BARÓ·
CIUTAT MERIDIANA·
VALLBONA·
VILAPICINA I LA TORRE LLOBETASUPLEMENT
LUIS CLÚA
T E AT R E
Dissabte 26 de febrer
Teatre Màgia Cafè
18.30 h. Espai Jove Les Basses (Teide, 20).
Espectacle a càrrec del grup de teatre Lapsus, de la Fundació Ateneu Sant Roc.
EXPOSICION S
A partir del 16 de febrer
Segones versions
Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274).
Mostra fotogràfica de com moltes de les situacions que viuen les persones amb discapacitat poden tenir una segona versió (o més) si es canvien algunes de les circumstàncies que les envolten.
A partir del 10 de març
YAK-42
Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274).
Mostra fotogràfica de l’avió ucraïnès Yakolev 42 que es va estavellar el 26 de maig de 2003 a Turquia. A càrrec d’Isabel G. Ortiz de Urbina i Eugeni Gay.
Dijous 10 de març
Mirada interior
18 h. Centre cívic Torre Llobeta (c. Santa fe, 2 bis).
Exposició de mandales, a càrrec de Margarita Herrero, pedagoga i arterapeuta. Organitza l’Associació de Dones en forma.
MÚSIC A
Divendres 18 de febrer
Les Nits de Cap i Bola Blues
22 h. Espai Jove Les Basses (Teide, 20).
Concert de blues a càrrec de l’associació Capibola Blues. Preu: 5 euros. www.festivalbluesbarcelona.com
Divendres 4 de març
El turno del pez Simon + Pèl de Gall
22.30 h. Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274).
Concert de Rock, organitzat per Radio RSK i el centre cívic Can Basté.
ACT IVI TAT S
Dijous 17 de febrer
El teatre
18 h. Centre cívic Torre Llobeta (c. Santa fe, 2 bis).
Col·loqui “El teatre, un camí per obrir-nos cap a dins i cap als altres”, a càrrec de l’Associació de Dones en Forma.
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Directora adjunta:Rosa Pueyo.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redactora en cap:Felicia Esquinas.Redacció:Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Belén Ginart, Pere S. Paredes, Daniel Romaní, Alexandra Rubio, Beatriu Sanchís, Daniel Venteo i Rosa Farga.Coordinació general:José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rufina Redondo.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera i Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:Ascensió García. Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
NOU BARRIS
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions bcnrevistes@bcn.cat ATENCIÓ CIUTADANA
Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) Districte
Pl. Major de Nou Barris, 1.
Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) Zona Nord
Costabona, 3.
Telèfon d’informació 010
(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.
Centre cívic Zona Nord 93 256 29 00 Vallcivera, 14.
Centre cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.
Espai Jove Les Basses 93 256 36 00 Teide, 20.
Ateneu Popular de Nou Barris 93 350 94 75 Portlligat, 11.
Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, 4.
Casal de barri de La Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, 1.
Casal de barri Torre Baró 93 353 03 58 Escolapi Càncer, 1.
Centre cívic Porta-Sóller 93 276 80 77 Pl. Sóller, 1.
Centre cívic Ton i Guida 93 354 87 21 Romaní, 6.
Casal de barri Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8.
Casal de barri La Cosa Nostra 93 420 18 43 Biure, 1.
Casal de barri Verdun 93 354 79 04 Luz Casanova, 2.
Arxiu municipal de Districte 93 291 68 37 Pl. Major de Nou Barris, 1.
Biblioteca Nou Barris 93 291 48 50 Pl. Major de Nou Barris, 2.
Biblioteca Les Roquetes 93 359 65 27 Via Favència, 288 B.
Biblioteca Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.
Biblioteca Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).
Biblioteca Zona Nord 93 353 75 19 Vallcivera, 3 bis.
C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Rosselló i Porcel, 12.
SERVEIS SOCIALS
CSS Ciutat Meridiana, Torre Baró 93 276 99 57
i Vallbona
Av. Rasos de Peguera, 25 (centre cívic).
CSS El Turó de la Peira 93 256 49 71
-Can Peguera
La Selva, 61.
CSS La Guineueta-Verdun- 93 274 91 50
La Prosperitat
Juan Ramón Jiménez, 4-6.
CSS Canyelles- Les Roquetes- 93 256 43 20
La Trinitat Nova
Alcántara, 22.
CSS Porta-Vilapicina 93 256 51 60
i la Torre Llobeta
La Selva, 57.
GENT GRAN
Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.
Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.
Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.
Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.
Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.
Casal Verdun-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.
Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.
Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.
Casal Roquetes 93 353 48 92 Vidal i Guasch, 31.
Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS
U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris
Marie Curie, 20.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Aiguablava, 44.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Bombers 080
SALUT
CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.
CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.
CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.
CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.
CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.
CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.
Dilluns 21 de febrer
Torneig de ping pong
17.30 h. Casal de barri Torre Baró (av. Escolapi Càncer, 35).
Més informació al telèfon 93 353 03 58.
Dijous 3 de març
Truites i paraules de colors
18 h. Centre cívic Torre Llobeta (c. Santa fe, 2 bis).
Animació amb la participació del públic amb contes i cançons, a càrrec del col·lectiu de dones de Matagalpa. Organitza l’Associació Dones en forma.
Divendres 11 de març
7 días
23 h. Ateneu Popular de Nou Barris (c. Portlligat, 11).
Concert de flamenc d’Alba Guerreo Manzano, inclòs a “Les nits del taller flamenco a l’Ateneu”. Preu: 6 euros.
INFAN T IL S
Dimecres 16 de febrer
Companys de barri
18 h. Biblioteca Nou Barris (pl. Major de Nou Barris, 2).
Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al programa Llibres a escena. Activitat per la sensibilització de les disminucions. De 3 a 8 anys.
Divendres 18 de febrer
El sastre sapastre
18 h. Biblioteca Zona Nord (av. Vallcivera, 3 bis).
Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al programa Sac de rondalles, a càrrec de Paula Hernández. A partir de 4 anys.
Dimarts 22 de febrer
Sota les sabates
18 h. Biblioteca Les Roquetes (Via Favència, 288 B).
A càrrec d’Ada Cusidó. Proposta a partir dels contes de Toon Tellegen. A partir de 4 anys.
Dimarts 8 de març
La banyera d’Ulisses
11 h. Biblioteca Nou Barris (pl. Major de Nou Barris, 2).
Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al programa Sac de rondalles, a càrrec de Roger Cassadellà. A partir de 4 anys.
Dimecres 16 de març
La gallina ponicana
17.30 h. Biblioteca Nou Barris (pl. Major de Nou Barris, 2).
Daniel Romaní
Q
ue els nens i nenes que van a l’escola Prosperitat puguin arribar-hi caminant sols i de manera segura i tran-quil·la és l’objectiu del camí es-colar de l’escola Prosperitat, que permet alhora que els in-fants se sentin responsables. El nou camí escolar també be-neficia l’institut Galileo Galilei i la ludoteca municipal La Guineu. Per fer-lo possible s’han fet una sèrie de millores als carrers de l’entorn: s’ha re-novat el carrer Tissó, des de Pablo Iglesias fins a la Via Jú-lia, el carrer Molí, des de Tissó fins a Flor de Neu, i el carrerPoeta Masifern i Pou. Al car-rer Tissó s’han ampliat les vo-reres, s’ha fet una zona d’a-parcament als dos costats i s’han establert zones de càrre-ga i descàrrecàrre-ga i un únic carril de circulació. A més, els car-rers Molí i Poeta Masifern són ara de plataforma única –amb l’espai de vianants protegit. En aquests dos carrers s’han soterrat els serveis aeris, s’ha millorat la xarxa d’embornals i s’ha instal·lat nou mobiliari urbà, nou enllumenat i s’han plantat arbres. També s’ha re-forçat la senyalització vertical i horitzontal dels carrers d’a-questa àrea. Al camí escolar
s’hi han adherit desenes de comerços, que tenen un adhe-siu identificatiu (si un nen cau a terra o es desorienta anant a l’escola, el comerciant es com-promet a ajudar-lo i a trucar al centre o a la família). Amb motiu de la creació d’aquest camí escolar, els alumnes de
l’escola Prosperitat han fet treballs sobre les matemàti-ques (tot analitzant les figures geomètriques, les formes i els volums que hi ha als carrers, o bé, els més menuts, comptant arbres i contenidors). La inauguració del camí esco-lar de l’escola Prosperitat va tenir lloc el passat 22 de ge-ner. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va presidir l’acte, va afirmar que “és un exemple que està cridat a es-tendre’s pel barri, pel distric-te i per tota la ciutat” i va subratllar que l’educació no només s’ha de realitzar a l’es-cola sinó també a fora.
Qua-tre nens van explicar el que suposava per a ells tenir el nou camí escolar. La festa va acabar amb “El baile de la mano”, que van
protagonit-zar uns quants alumnes. La major part de pares i veïns del barri que van aplegar-se a l’acte –i també les autoritats– van participar en aquest ball, que va contribuir a fer passar el fred intens que feia.
Un grup d’infants utilitza el nou camí escolar el dia de la inauguració.
Els alumnes que van
caminant sols a l’escola
Prosperitat poden fer-ho de
manera molt més segura i
tranquil·la que abans gràcies
al nou camí escolar
Nens i nenes de Prosperitat
ja tenen camí escolar
E L P R I M E R C A M Í E S C O L A R D E N O U B A R R I S
A
El camí escolar de l’escola Prosperitat és el primer de Nou Barris. La iniciativa fa temps que va iniciar-se: el curs 2005-06, aquesta escola va començar a treballar-la amb les famílies. Una enquesta va permetre fer un estudi d’hàbits de mobilitat dels nens i nenes de l’escola. Després es van proposar una sèrie d’actuacions als carrers del voltant, que ara ja són una realitat.
VICENTE ZAMBRANO
Desenes de
comerços de la zona
s’han adherit al nou
camí escolar
C I U TA DA N S O P I N E N
Montse Rojas
Aturada
Personalment no m'a-fecta gaire, perquè només utilitzem l'últim tram. Però per als altres nens està molt bé perquè han fet els carrers més amples. Hi ha altres carrers que també s'han d'arreglar.
Antonio Martínez
Ferroviari
Em sembla una inicia-tiva molt bona de cara als nens que són acom-panyats en el seu camí cap a l'escola. Les enti-tats que hi participen han fet una labor molt bona.
Francisco Ruiz
Construcció
Era necesario para que los chavales tengan seguridad y tranquili-dad. Antes los coches y las motos iban muy rápido.
Albert Abad
Cambrer
Fantástico, ya era hora que hicieran algo para los niños, porque había muchos accidentes. Ahora podemos andar más tranquilos. La anchura de la aceras nos irá muy bien.
Olga Garcia
Funcionària
S'hi ha treballat molt de temps. I no només és una reforma urba-nística sinó que dóna peu a poder transmetre als nostres fills valors com l’autonomia, la res-ponsabilitat, el respecte i l’amistat.
Sílvia Garcia
Auxiliar administrativa
Està bé de cara als nens que van a peu a l'escola, però no s’ha pensat en les mares que porten els nens amb cotxe. Es podrien haver fet les dues coses i estar tots contents.
E N T I T A T S
Belén Ginart
Q
uè en seria, del pilot Fernando Alonso, si s’hagués d’espavilar amb un vehicle fet per ell mateix, sense cap tipus de motor, davant el repte de recórrer més ràpidament que ningú un circuit ple de pendents i revolts? No, no és una fantasia sense fonament. Aquestes són les caracterís-tiques de la inèrcia, una dis-ciplina que va començar amb finalitat recreativa per esdevenir un esport abocat a la competició. Arrelada de forma desigual en el terri-tori espanyol, té força afi-cionats en terres catalanes. Tanta que fa uns anys es va constituir l’Associació d’Inèrcia de Catalunya, amb seu a Nou Barris. Alberto Tornos, el seu president, té 23 anys i una llarga afició a la inèrcia. Fa vuit anys, va construir el seu primer vehicle i a poc a poc, amb els coneixements de mecà-nica que li ha ensenyat el seu pare, també aficionat, ha aconseguit fer un cotxe prou digne per convertir-seen subcampió de Catalu-nya. Perquè la inèrcia té aquí el seu propi campio-nat, amb quatre categories en funció del tipus de vehi-cle (carretons pneumàtics, carretons ploma, Long-board i Street luge), i
baixa-des per distintes localitats catalanes i per Euskadi, co-munitat amb llarga tradició en aquest camp. Ja té mèrit que, confiant únicament en la força de la gravetat, sen-se accelerador, els vehicles puguin arribar a superar els
100 kms/hora. Tot depèn de la destresa a l’hora de construir-los i pilotar-los. “Si no fas bé un revolt, el copilot haurà de baixar a empènyer”, il·lustra l’Alber-to. El president de l’associa-ció assegura que no és un esport car. “Si no és que, en comptes de fer-te el vehicle tu mateix, el facis fer a un mecànic.” Qui sap, potser si li garantissin el cotxe més aerodinàmic, lleuger i ben dissenyat, Fernando Alonso també s’atreviria a compe-tir sense motor.
Més informació: Associació d’Inèrcia de Catalunya
www.campionatinercia .com
Tel. 625 640 638 atornos@hotmail.com
Un dels vehicles d’autoconstrucció, en plena cursa.
Els pilots creen els
seus propis cotxes,
aerodinàmics
i tan lleugers com
poden
Hi ha vehicles que
assoleixen velocitats
de vertigen amb
l’únic ajut de la
força de la gravetat.
Són l’ànima de
l’Associació d’Inèrcia
de Catalunya
L’associació dels amants de
la velocitat sense accelerador
Manuel Vital en mig de dos companys. (Foto: Cedida per l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.)
Manuel Vital 1923-2010
A la recerca d’informació per a l’àlbum històric del mes de gener, dedicat al segrest d’un autobús que Manuel Vital va fer el 7 de maig de 1978, han anat aflorant mol-tes informacions sobre aquest veí il·lustre de Nou Barris que configuren una petita biografia d’aquest lluitador traspassat no fa gaire.
Manuel Vital Velo va néixer el 2 d’octubre de 1923 a po-blació de Valencia de Alcántara, a Càceres. Amb 24 anys, el 1947 va emigrar a Barcelona i visqué poc temps al barri del Clot. Dos anys després, el 1949, en una de les demandes que la companyia de Tramvies de Barcelona va fer per admetre personal, hi va entrar com a conduc-tor d’autobusos i troleibusos. Poc després, el 1951, va traslladar la seva residència al barri de Torre Baró. El seu esperit inquiet i lluitador el va dur a formar part del sindicat Comissions Obreres, llavors clandestí, i, dins de la política dels antifranquistes d’entrar en les institucions del règim, va ocupar durant cinc anys la presidència de l’Aso-ciación de Cabezas de Familia de Torre Baró. El 1970, va fundar, amb altres destacats líders veïnals, l’associació de veïns de Nou Barris, secció Vallbona-Torre Baró-Trinitat, de la qual va ser el primer president. Uns anys més tard, el 1978, el mateix any que va segrestar l’autobús, va arribar a la presidència de l’AV de Torre Baró. Jubilat de la compa-nyia de Transports Metropolitans de Barcelona el 1983 –moment en el qual rebé una condecoració–, aquell any també va deixar la presidència de l’AV de Nou Barris i el 1994 la de Torre Baró. El 1998 va rebre la medalla d’Ho-nor de l’Ajuntament de Barcelona. El passat 13 de setem-bre de 2010 va morir a l’edat de 86 anys.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65 J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Tenen peces d’argent, bijuteria i minerals.
H
i ha vegades que les coses petites adqui-reixen una força desmesurada. Aquest és el cas dels detalls que trobem a Genuí. Es tracta d’una botiga de complements d’ar-gent, bijuteria i artesania que van obrir fa nou anys la Blanca i el Josep. Hi trobem arracades, penjolls, polseres i anells d’argent, com bijuteria artesana i creativa, feta per ells mateixos. També tenen molta bijuteria amb minerals, la qual darrerament té molta tira-da, no només per l’atractiu visual, sinó tam-bé per les seves propietats beneficioses.Ide-es no ens mancaran si volem fer algun regal a les persones que estimem i a més quedar la mar de bé. Si tenim bones mans i el temps necessari, també hi trobem peces i accessoris per separat per fer les nostres pròpies crea-cions a casa. La Blanca i el Josep poden pre-sumir d’una clientela fidel, que no dubta a l’hora de demanar-los consell.
Genuí
Avinguda Borbó, 31 Telèfon: 93 408 38 28
E L T A U L E L L
El valor dels petits detalls
Joan Anton Font INERCIA
f
Concurs literari Nou Barris
Fins al divendres 18 de març es pot participar a la 23a edició del Concurs Literari Nou Barris, certa-men que porta gairebé un quart de segle promovent la creativitat literària entre els veïns i veïnes del districte. Al concurs, s’hi poden presentar poemes, textos i relats d’humor. Més informació i bases: www.bcn.cat/noubarris
Cinema als centres cívics
Aquest mes, els cinèfils tenen una cita amb els centres cívics. El 18 de febrer, a les 19 h, es projectarà la pel·lí-culaYo también,d’Àlvaro Pastor i Antonio Navarro (2008), al centre cívic Porta-Sóller (pl. Sóller, 1). I el centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis) continua amb el cicle dedicat a la comèdia clàssica ambLos
caba-lleros las prefieren rubias,de Howard Hawks (1953), la qual es podrà veure el 24 de febrer a les 17 h.
Gent gran activa
Tres propostes per a la gent gran durant el febrer. El dia 11, una caminada pel parc Torreblanca, un jardí romàntic que es troba al Baix Llobregat. El 15 es farà una visita guiada a l’aeroport. I el dia 25, de 10 a 11 h, hi haurà una xerrada sobre temes de salut al centre d’atenció primària Turó. Organitza el Programa de Di-namització Gent Gran de Nou Barris. Més informació: 93 353 68 33 (matins, de dilluns a divendres).
Descobreix la teva història
Amb aquest lema s’han posat en marxa uns itineraris històrics per Barcelona que tenen l’objectiu de divulgar la història i el ric patrimoni dels barris de la ciutat. La iniciativa dels Grups de Recerca Local arrenca amb cinc rutes que segueixen el rastre de la Setmana Tràgica a Montjuïc, Gràcia, Clot i Camp de l’Arpa, Poble Sec i Sant Andreu de Palomar, i una exposició sobre la Set-mana Tràgica. Més informació: IRMU. T. 977 40 17 57 www.sre.urv.cat/irmu/itineraris/index.php
Espai on s’ha de construir el nou ascensor.
Alexandra Rubio
L
es obres d’instal·lació d’un nou ascensor que ha d’enllaçar els carrers Costabo-na i Les Agudes a la zoCostabo-na del Revilux, una àrea situada al barri de Ciutat Meridiana que està en procés de remodela-ció, ja han estat licitades per Pronoba. Continuen així els projectes de millora i accessi-bilitat d’aquest sector. L’as-censor salvarà una alçadaaproximada de 12 metres, i tindrà quatre parades (una a peu de carrer, dues més a les galeries comercials, distribu-ïdes en dues plantes, i una darrera a l’accés interior dels blocs).
Paral·lelament a aquesta ins-tal·lació, es remodelarà l'en-torn dels edificis situats al carrer Costabona. Aquesta urbanització preveu la reno-vació de tots els serveis, la
instal·lació de nou mobiliari urbà i de nova il·luminació, seguint els criteris d’eficièn-cia energètica i de poca o gens de contaminació lumíni-ca. Les obres s’iniciaran a fi-nals d’aquest mes i s’ha pre-vist que s’acabin el pròxim mes de març.
Més informació: Al web del Districte:
www.bcn.cat/noubarris
Un nou ascensor enllaçarà els carrers Costabona i Les Agudes
N O T Í C I E S
Daniel Venteo
E
n la història de les Roque-tes, mai abans de les últi-mes dècades el barri s'havia beneficiat d'una inversió pú-blica tan extraordinària com en el període 2004-2010. Gràcies a les aportacions a parts iguals de l'Ajuntament i la Generalitat, la Llei de bar-ris, amb prop de 30 milions d'euros d'inversió, ha fet possi-ble una transformació urbana sense precedents en aquest emblemàtic barri del districte de Nou Barris.Les millores no s'han limitat a projectes de transformació urbanística, sinó que també han incidit en la mobilitat i la sostenibilitat, la millora del parc d'habitatges, l'atenció a les persones i la dinamització
cultural, econòmica i comer-cial del barri. Tampoc s'ha oblidat la prevenció i la segu-retat i la participació ciutada-nes. Tot plegat amb la
volun-tat, en paraules de l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, d'un "ambiciós programa global que ha d'aportar, sens dubte, més i millors oportunitats de
futur als veïns i veïnes de les Roquetes en el marc de la Barcelona dels barris". Així, gràcies al Llei de barris, les Roquetes ha millorat l'es-pai públic i s'ha dotat de nous espais verds, com ara els nous carrers Artesania, Llobera i Romaní. I pel que fa a la su-pressió de barreres arquitectò-niques i la millora de l'accessi-bilitat, en un barri de les característiques físiques de les Roquetes, cal subratllar-hi el nou ascensor del tram final del carrer Alcàntara. També s'han modernitzat els equipa-ments, com el centre cívic Ton i Guida, l'ateneu popular de Nou Barris o el casal infantil o el nou centre de serveis so-cials del carrer Alcàntara. La inserció laboral i la cohesió social també han estat priori-tats del Llei de barris, amb l’a-favoriment del programa "Treball al barri" i diferents plans d'ocupació de neteja i manteniment que han acon-seguit donar una formació professional bàsica als partici-pants.
Entre els anys 2004 i
2010, les Roquetes ha
estat escenari d'unes
inversions milionàries
gràcies a les aportacions
d'Ajuntament i
Generalitat en el marc de
la primera convocatòria
de la Llei de barris
Jardins de Rodrigo Caro.
Les Roquetes va
ser un dels primers
a rebre els ajuts
de la Llei de barris
el 2004
Culmina la inversió de la Llei
de barris a les Roquetes
ARXIU
VICENTE ZAMBRANO
JULIO PARRALO L ' A R R I B A D A D E L M E T R O
A
Beatriu Sanchís
E
ls serveis educatius de Nou Barris s’acaben de traslladar a un edifici del carrer Nil per tal de donar un mi-llor servei als seus usuaris. Els serveis educactius són equips multiprofessio-nals que donen suport i assessora-ment als centres educatius públics i privats concertats de nivellseduca-tius no universitaris (professorat, alumnat i famílies). Els centres de re-cursos pedagògics (CRP), els equips d’assessorament i orientació psicope-dagògica (EAP) i els equips d’assesso-rament en llengua i cohesió social (ELIC) són els serveis educatius que actuen en els centres d’una zona edu-cativa específica. Formen el servei
educatiu de zona. Els tres equips ac-tuen de manera integrada.
Els CRP són equips que donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat, especial-ment en assumptes de formació, recur-sos pedagògics i dinamització. Els EAP són equips d’assessorament psicope-dagògic que donen suport al professo-rat i als centres davant la diversitat de l’alumnat, als alumnes que presenten necessitats educatives especials i a les seves famílies. Els ELIC són equips d’assessorament en llengua, intercultu-ralitat i cohesió social que donen su-port al professorat en l’atenció a la di-versitat relacionada amb l’alumnat, especialment procedent de la immigra-ció i/o amb l’alumnat amb risc d’exclu-sió social.
Cal destacar la importància del treball en xarxa del servei, no només entre els equips que el formen, sinó amb les fa-mílies i tota la ciutadania.
Més informació: www.xtec.cat
www.eapnoubarris.com
Telèfon: 010.Preu de la trucada: 0,46 euros es-tabliment de trucada (IVA inclòs). 0,06 euros minut (IVA inclòs) tarifat per segons.
Els serveis educatius del
districte estrenen seu
E Q U I P A M E N T S
Seu de l’equip de serveis educatius de Nou Barris, al carrer Nil, 27. JULIO PARRALO
E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N
O
G R U P S M U N I C I PA L S
El passat mes de gener vam pre-sentar les inver-sions en matèria educativa al nos-tre districte. Un mandat on s’han estrenat vuit reformes integrals a escoles públiques i comptem amb quatre noves escoles bressol. Les millores han arribat a tots els barris. Això ha estat possible per l’a-cord institucional i la posada en marxa del Consorci d’Edu-cació de Barcelona. Més de 37 milions d’euros puja la inversió feta. Mentrestant, des del Dis-tricte s’han millorat els en-torns amb la construcció de rampes, urbanització de car-rers o instal·lació de noves zo-nes de joc per als infants. Con-tinuem apostant per l’educació i la formació amb la instal·lació de la seu de la UNED a Porta, amb un nou espai de formació i inserció laboral dedicat als i les joves del districte a l’espai de les Basses. Continuem tre-ballant fermament per facilitar la incorporació dels joves al món de la formació i el treball. L’educació és el patrimoni i la garantia de progrés.
Més i millors escoles. L’educació,
una prioritat
PSC. Carmen Andrés
La Carmen An-drés és la regido-ra del nostre Dis-tricte des de fa gairebé quatre anys, els mateixos que fa que jo hi estic adscrit. Tots dos vam tenir l’honor de ser triats com a regidors per primer cop l’any 2007, i tots dos hem treballat junts, en propostes alternati-ves, per a Nou Barris i per al conjunt de Barcelona. Falten poc més de deu setmanes per a les eleccions i abans que la campanya ho arrossegui tot vull dir ben alt que la Carmen ha estat una bona regidora per al districte. S’hi ha dedicat en cos i ànima. La Carmen ha vis-cut per a Nou Barris i jo en puc donar fe. Hem discrepat i dis-creparem sobre el què i el com, sobre la manera d’enfocar els problemes i les solucions, però allà on hem coincidit és en la feina i en la vocació de servei públic. La Carmen, tan menu-da, tan mínima, és una política gran, que s’ho creu, que defen-sa amb passió i seny els seus principis. Gràcies, Carmen, per aquests anys, i seguirem treba-llant.
Carmen Andrés
CiU. Antoni Vives
Nou Barris pateix una manca d’equi-paments clara que el Govern Munici-pal no ha sabut solucionar durant aquests qua-tre anys de mandat. La ciutat necessita garantir 1.000 places noves d’escola bressol concerta-des i crear 5.000 noves places públiques. A més, cal millorar l’atenció a la tercera edat i als discapacitats al nostre districte amb més equipaments. Portem anys esperant els equipaments i els pisos protegits de Canyelles i durant aquests quatre anys no s’ha construït res en aquest es-pai. A més, el districte pateix un greu problema de dèficit de pla-ces d’aparcament sobretot a la zona més propera a la munta-nya. Nou Barris ha de centrar sus esfuerzos en prioridades como salir de la crisis, crear ocupación, la atención a las per-sonas, firmeza contra la delin-cuencia, una inmigración inte-grada que cumpla la ley, menos administración y más sociedad apoyando a los emprendedores. En definitiva, recuperar la me-jor Barcelona, la ciudad de la que nos sentimos orgullosos.
Més equipaments socials per a Nou Barris
PPC. Alberto Fernández
Barcelona dispo-sa d’una àmplia xarxa de 75 ca-sals públics de gent gran, que arriben al conjunt de barris de la ciutat. En aquest mandat, hem invertit més de 20 mi-lions d’euros a remodelar-ne integralment una desena, com el casal de gent gran de Ro-quetes, i construir nous edifi-cis per a 14 equipaments més. Al costat de l’esforç inversor en els espais, que ha suposat també ampliar la xarxa en tres equipaments de nova creació, hem apostat per promoure un canvi de model per modernit-zar els usos i el funcionament dels casals, incorporant-hi la participació de les persones usuàries en la gestió, i apor-tant-hi prop de 50 professio-nals de la dinamització social. Avui els casals, amb unes 98.000 persones usuàries al conjunt de la ciutat, ofereixen serveis d’orientació, activitats d’oci, tallers nombrosos i molt diversos, i aules d’informàtica per fer front al repte de supe-rar la fractura digital que pa-teixen les persones grans.
Nous casals per a gent gran activa
ICV-EUiA. Ricard Gomà
El passat mes de setembre, el Ca-sal de Joves de Prosperitat (el més antic de la ciutat) va haver de tancar les seves portes per ordre del Dis-tricte a causa de les molèsties que algunes de les seves activi-tats causaven als veïns, mal-grat els esforços dels seus ges-tors per limitar el soroll i ajustar els horaris. Les obres d’insonorització realitzades pel Districte a l’equipament van suposar una despesa inne-cessària, ja que no van servir per solucionar el problema. Des d’Esquerra apostem per-què el Districte compleixi els terminis de construcció dels nous mòduls que han d’acollir el Casal de Prosperitat fins que es construeixi el nou edifi-ci on s’ha d’ubicar aquest espai juvenil. Creiem que això és bà-sic per tal d’agrupar en un sol espai les activitats del Casal i garantir el bon funcionament d’un equipament tan impor-tant per al barri i el districte. xflorensa@bcn.cat
Un nou espai per al Casal de Joves de Prosperitat
ERC. Xavier Florensa
Esport des
del segle XIX
Un viatge fotogràfic a la vocació esportiva de Barcelona i dels barcelonins des del final del se-gle XIX, on no falta el record dels Jocs Olímpics de 1992. Amb textos de Carles Santaca-na, professor d’Història Con-temporània de la Universitat de Barcelona.
Barcelona Esport
Edita: Ajuntament de Barcelona PVP: 20 euros
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV
“Connexió Barcelona”.
De dilluns a divendres, de 18 a 19.45 h “Info Barris”. Dilluns, a les 13.05 h. Canal 26 TDT
www.btv.cat www.btvnoticies.cat
RÀDIO
Ràdio Línea IV– 103.9 FM
Joaquim Valls, 82
Ràdio RSK– 107 FM
Centre cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig, 274
PUBLICACIONS
Nou Barris programació d’activitats
Publicació periòdica sobre les activitats del districte.
Tel. 93 291 68 35 issu.com/butlletinoubarris
Calidoscopi
Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93
Línia Nou Barris
Arcadi Viñas, 15, local 6
Mollet del Vallès. Tel. 93 519 44 10
Sport 9
Rosselló i Porcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02
INTERNET
Barcelona Cultura
En el nou web de Barcelona Cultura tro-bareu informació sobre tots els actes cul-turals de la ciutat, amb notícies, vídeos l’agenda i molt més.
www.barcelonacultura.bcn.cat/
Web de vacances d’hivern
En aquest espai trobareu tota la infor-mació sobre les activitats que ofereix l’Ajuntament durant les vacances d’hi-vern dels nens i les nenes.
www.bcn.cat/vacanceshivern
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
L
a Marató de Barcelona 2011 tornarà a reunir milers d’atletes de tot el món, el proper 6 de març, en aquesta prova reconeguda mun-dialment i que transcorrerà pels principals carrers de Barcelona. L’èxit de l’edició 2010, en què la pro-va es pro-va convertir en la més multitu-dinària de la història, amb 12.211 atletes participants, fa que l’organit-zació aquest any esperi superar el rè-cord del passat i anima de nou els ciutadans a participar-hi com a cor-redors o com a espectadors. La Marató de Barcelona, que tindrà el punt de sortida a l’avinguda de Maria Cristina a les 8.30 hores, està dividida en diverses categories: Sub 23, de 18 a 22 anys; Sènior, de 23 a 34 anys; Veterans A, de 35 a 44 anys; Veterans B, de 45 a 54 anys; Veterans C, de 55 a 64 anys, i, finalment, Veterans D, de més de 65 anys.El període d’inscripcions es tancarà el 20 de febrer de 2011. El preu de la inscripció, entre el 31 de gener i el 20 de febrer, és de 70 euros. Les inscripcions poden fer-se a través de la pàgina web oficial.
El dia de la Marató hi haurà 12 punts d’animació al llarg del recorregut de la cursa, la qual transcorrerà per dife-rents carrers i avingudes de Barcelo-na com: carrer de Sants, av. DiagoBarcelo-nal, Camp Nou, Gran Via de les Corts Ca-talanes, passeig de Gràcia, av. Meri-diana, rambla Prim, Fòrum, av. Lito-ral, Arc del Triomf, la Rambla i av. Paral·lel, entre d’altres.
Més informació: www.barcelonamarato.es
Queden pocs dies perquè
Barcelona tremoli amb
les petjades dels atletes
que recorreran els seus
principals carrers durant
la Marató de Barcelona
El preu de la inscripció
en la Marató de
Barcelona és, fins al 20
de febrer, de 70 euros
Atletes corrent la Marató del 2010.
Tot preparat per a l’edició 2011
de la Marató de Barcelona
PEP HERRERO. INSTITUT BARCELONA ESPORTS
D. R.
L’Ajuntament ha obert una casa d’acollida d’urgències per a les do-nes que pateixen violència masclis-ta i per als seus fills i filles. El cen-tre té deu habitacions i pot acollir fins a 27 persones. És per a una es-tada curta –no més de dues setma-nes. Té per objectiu proporcionar un espai de seguretat i suport a la dona, per tal que pugui reflexionar sobre la seva situació i sobre les di-ferents alternatives possibles, aju-dar-la perquè pugui explicar-la als seus fills i filles, si en té, i assegurar la cobertura de les seves necessi-tats bàsiques d’allotjament, manu-tenció i salut. A més, té la funció de
proporcionar-li atenció educativa i psicològica mentre dura l’acolli-ment d’urgència, de manera com-plementària amb l’atenció social i jurídica que proporciona l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD). L’acolliment d’urgència és un servei per a la dona maltractada que ha decidit abandonar d’immediat la seva llar i hi ha risc que la persona agressora la pugui localitzar i ame-naçar o agredir a ella, als seus fills o a les persones del seu entorn dis-posades a acollir-la.
Més informació: Telèfon d’urgències: 900 900 120 A partir de març:
Equip d'Atenció a les Dones C. Garcilaso, 23-27 Tel. 93 243 37 10 www.bcn.cat/dones
Casa d’acollida d’urgències
per a les dones maltractades
S E R V E I P Ú B L I C
Quan es va crear l’Arxiu?
La inscripció oficial està datada el 20 de novembre 1983, encara que l’Arxiu va començar a funcionar uns quants mesos abans a l’escola d’adults Freire.
I els fundadors?
Un grup de persones de les barriades de les Roquetes, Verdun i La Prosperi-tat, que estaven sensibilitzades per a la recuperació de la memòria històrica del districte i demostrar que Nou Bar-ris tenia història, sobretot abans del període deldesarrollismo. L’Arxiu tam-bé pretenia forjar, crear, una identitat i un sentiment de pertinença.
Algun objectiu més?
Recuperar el patrimoni històric i arqui-tectònic d’aquesta zona de Barcelona que antigament era el nord de Sant Andreu i part del seu territori històric.
Sí...
Aquesta zona, que era coneguda com els afores de Sant Andreu, estava divi-dida en dos grans sectors, el de Santa Eulàlia de Vilapicina i el de les
Roque-tes, separats per la carretera de Cor-nellà a Fogars de Tordera –avui pas-seig Valldaura.
Parlant de l’Arxiu, on es va instal·lar?
El primer local es trobava a la mateixa escola Freire, que era al carrer Marin, 55. L’espai era molt petit, amb alguna prestatgeria, i ben aviat es va saturar.
Com ho van solucionar?
El 1995 es va traslladar a l’Ateneu Po-pular de Nou Barris, un canvi que va permetre guanyar uns quants metres més per al dipòsit de la documenta-ció, però que estava condicionat per la utilització de l’espai de reunions i de consulta, el qual havíem de com-partir amb altres entitats de l’Ateneu.
Per què van escollir l’Ateneu?
Hi vam anar perquè alguns membres fundadors i socis de l’Arxiu havien participat anys abans en les activitats de reivindicació de la planta asfàltica com a ateneu popular.
I en aquest nou local, com hi arriben?
Com que l’espai de l’Ateneu també es va fer petit, vam començar a cercar una so-lució amb l’Ajuntament, la qual final-ment va arribar amb la cessió d’aquest
espai de Via Favència, 288, edifici A, i al qual s’accedeix pel carrer Vidal i Guasch.
Quan es va fer aquest trasllat?
Entre els mesos de novembre i desem-bre. L’inaugurarem oficialment el 18 de febrer a dos quarts de vuit del vespre.
Ha estat difícil el trasllat?
Una mica, amb més feina de la prevista. Ha estat una operació molt laboriosa. Primer vam haver d’empaquetar tota la documentació, després
desempaquetar-la i tornar a col·locar a les prestatgeries, armaris, calaixos, etc. Es va transportar tot en un munt de viatges de cotxe i furgoneta, i s’utilitzà també, un dissab-te, un camió de mudances que ens va oferir l’Ajuntament i que va servir per fer el trasllat definitiu.
Què han guanyat amb el canvi?
Sobretot hem multiplicat l’espai, cosa
que en permetrà créixer en el futur, i també comoditat i la possibilitat de poder oferir un servei al públic amb unes condicions òptimes. A més a més, aquest és un punt que està molt ben comunicat, accessible i a la vista de tothom.
Què ofereix l’Arxiu?
Diaris i revistes locals, un fons fotogrà-fic important, dossiers i estudis sobre la història de Nou Barris, llibres, cartells, mapes i plànols, reculls de premsa so-bre els nostres barris i també enregis-traments d’imatge i so.
A qui està obert l’Arxiu?
L’Arxiu està obert a tothom que necessi-ti fer consultes sobre la història de Nou Barris, com també a totes aquelles per-sones que se’ns vulguin fer sòcies. Men-sualment també oferim diferents activi-tats com són: itineraris pels barris, xerrades i projeccions històriques, rutes per Collserola i una activitat molt inte-ressant que anomenem “històries de cafè”, en les quals participen testimonis orals dels nostres barris que aporten les seves vivències. També prenem part cada any a “La cultura va de festa”, que se celebra el mes de maig en el parc de la Guineueta, entre altres coses.
E N T R E V I S T A
Ricard Fernández Valentí
, president de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
Ricard Fernández Valentí a la nova seu de l’Arxiu.
Durant una trajectòria de més de vint-i-cinc anys,
l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, ha
desenvolupat una magnífica tasca en la
recuperació i difusió de la història de Nou Barris
i ara, amb el seu trasllat al nou local de la Via
Favència, obre una nova etapa
“L’Arxiu està obert a
tothom que necessiti fer
consultes sobre la història
de Nou Barris”
“L’Arxiu pretenia crear
una identitat i un
sentiment de pertinença”
JOSEP MARIA CONTEL
