INDICADORS DEL
SISTEMA EDUCATIU
DE LES ILLES BALEARS
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE)
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2011
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears
Redacció de l’informe, anàlisi i explotació de dades
Mateu F. Ambrós Toledo Joan Borràs Seguí
Bartomeu Cañellas Roca Heracli Portas Fuentespina
Suport estadístic
Javier Gámez Bauzà Manuel Valín Rodríguez
Assessorament lingüístic
Catalina Noguera Nicolau
Edita:
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
Primera edició: juny de 2012 Nombre d’exemplars: 100 ISBN: 978-84-15029-30-4
ÍNDEX
GLOSSARI DE SIGLES ... 4
FONTS ... 5
INTRODUCCIÓ ... 7
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable ...10
E1.2. Escolarització de l’ensenyament (segons titularitat del centre) ...13
E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys ...16
E.2. Taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ...18
E2.2. Taxes netes d’escolarització a l’educació secundària postobligatòria ...22
E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior ...27
E3. Alumnat estranger ...32
E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup ...36
E4.2. Alumnat per professor ...39
INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació, en relació amb el PIB ...42
F1.2. Despesa pública total en educació ...43
F1.3. Despesa pública destinada a concerts ...45
F2. Despesa en educació per alumne ...47
INDICADORS DE RESULTATS R.1. Competències bàsiques a 4t curs d’educació primària R1.1. CB en comunicació lingüística (4t EP) ...50
R1.2. CB en matemàtiques (4t EP) ...59
R1.3. CB en el coneixement i interacció amb el món físic (4t EP) ...63
R1.4. CB social i ciutadana (4t EP) ...67
R.2. Competències bàsiques a 2n d’ESO R2.1. CB en comunicació lingüística (2n d’ESO) ...70
R2.2. CB en matemàtiques (2n ESO) ...79
R2.3. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic (2n d’ESO) ...83
R2.4. CB social i ciutadana (2n ESO)...87
R3. Competències clau als 15 anys (PISA) R3.1. Competències clau als 15 anys en lectura ...90
R3.2. Competències clau als 15 anys en matemàtiques ...94
R3.3. Competències clau en ciències ...98
R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ... 102
R4.2. Alumnat repetidor ... 106
R5. Abandonament escolar prematur ... 109
R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació a l’educació secundària obligatòria ... 111
GLOSSARI DE SIGLES
CB: competència bàsica
CEE: centre d’educació especial
CEIP: centre d’educació infantil i primària
CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)
CINE 0: educació infantil
CINE 1: educació primària
CINE 2: educació secundària, primera etapa (ESO)
CINE 3: educació secundària, segona etapa (ed. Secundària postobligatòria)
CINE 4: educació postsecundària, no superior
CINE 5B: ensenyament superior no universitari
CINE 5A: ensenyament superior universitari de primer i segon cicle
CINE 6: doctorat
CFGM: cicles formatius de grau mitjà
CFGS: cicles formatius de grau superior
EE: educació especial
EI: educació infantil
EP: educació primària
EPA: enquesta de població activa
ES: educació secundària
ESO: educació secundària obligatòria
ESPA: educació secundària per a persones adultes
EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea
FP: formació professional
IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears
IES: institut d’educació secundària
INE: Institut Nacional d’Estadística
INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa
GS: programes de garantia social
MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
PIB: producte interior brut
PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes
PQPI: programes de qualificació professional inicial
TRI: teoria de resposta a l’ítem
UE: Unió Europea
________________
Nota 1: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren els privats concertats i els
privats no concertats.
Nota 2: excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix
FONTS
Ensenyaments no universitaris
Curs 2010-2011: Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.
Curs 2008-2009: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2011
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=3131&area=estadis
ticas&contenido=/estadisticas/educativas/cee/Edicion2011/cee-2011.html
Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no
universitarias.Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.educacion.gob.es/horizontales/estadisticas/no-universitaria/alumnado/matriculado/series.html
Datos y Cifras. Curso escolar 2011/2012. Ministeri d’Educació.
http://www.educacion.gob.es/dctm/ministerio/horizontales/estadistica
s/indicadores-publicaciones/datos-cifras/datoscifrasweb.pdf?documentId=0901e72b8053c5a2
Ensenyaments universitaris
Cursos 2008-2009 i 2009-2010: Avance de la Estadística de Estudiantes Universitarios.
http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html
Despesa pública en educació
Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina deEstadística del Ministerio de Educación.
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisti cas&contenido=/estadisticas/educativas/gasto/2008/gastos2008.html
Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.
Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears.
http://ibestat.caib.es
Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010 i Avaluació de diagnòstic 2010-2011. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.
http://iaqse.caib.es
Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4ºcurso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/ievaluacion/publicaciones/ev aluacion-diagnostico.html
Competències clau als 15 anys
PISA 2009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/internacion al/pisa-2009-con-escudo.pdf?documentId=0901e72b808ee4fd
Indicadors del sistema educatiu
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. ISEIB 2010.Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. IAQSE.
http://iaqse.caib.es
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2010. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/ievaluacion/sistema-INTRODUCCIÓ
Els indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, mostren els aspectes més significatius de l’educació a la nostra comunitat autònoma, a través de la informació estadística provinent de diferents fonts, i presentada mitjançant taules i gràfics. Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l’IAQSE té com a objectiu proporcionar una visió sintètica i clara sobre l’estat de l’educació a les Illes Balears, que pugui ser utilitzada fàcilment, tant pels responsables de l’Administració educativa, pels professionals de l’educació, com per totes les persones interessades en el tema.
Es presenten trenta indicadors agrupats en tres grans blocs o categories: indicadors d’escolarització, indicadors de despesa en educació i indicadors de resultats educatius.
L’àmbit d’aquesta publicació abasta des de l’educació infantil fins a l’educació superior, tal com es defineix en la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació (CINE).
Per tal de facilitar l’anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents nivells de desagregació: la titularitat dels centres, el sexe de l’alumnat i les comunitats autònomes. Quan s’ha disposat de dades, també s’ha desagregat la informació per illes.
A partir d’enguany, es modifica la presentació dels indicadors. En lloc de realitzar només la publicació puntual d’una edició amb tots els indicadors —tal com es feia fins ara—, cada un dels indicadors s’anirà publicant al web de l’IAQSE al llarg de l’any a mesura que es vagin actualitzant les dades que
els indicadors. D’aquesta manera, s’avança el procés i les dades poden estar a l’abast general més aviat. De totes maneres, en tenir complets tots els indicadors, es mantendrà l’edició conjunta anual de tots aquests per obtenir una ―fotografia‖ periòdica. Quan un any no es puguin actualitzar determinades dades (per exemple, les proves PISA es realitzen cada tres anys), se’n publicaran les darreres disponibles.
La Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha facilitat la informació estadística referida al curs escolar 2010-2011.
Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, es proporcionen les dades elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport que, per norma general, corresponen a un curs o dos cursos anteriors segons la data d’actualització anual.
En aquest informe, també es presenten sèries referides a l’evolució dels indicadors a les Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars.
La presentació de cada indicador s’organitza segons un esquema similar, que inclou la definició de l’indicador, la desagregació de les dades segons diferents categories, l’evolució de l’indicador o sèries temporals i la comparació entre diferents comunitats autònomes. La informació sobre cada indicador es presenta mitjançant taules i gràfics que en representen les dades més significatives.
Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per anar avançant dia a dia en el seu millorament.
INDICADORS
E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ
E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE Definició: percentatge de població de 0 a 24 anys escolaritzada.
Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe.
Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat i taxes brutes d’escolarització en els estudis: EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.
La taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil, és la relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
La taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament, i el del total de la població de l’edat amb què correspon cursar-lo.
La taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0
Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada
Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs 2010-2011
5,6 21,1 31,1 94,0 90,9 87,0 88,9 91,8 90,8 93,1 91,9 93,8 91,893,3 90,8 90,1 83,8 72,4 46,1 34,7 26,8 21,5 16,7 13,2 10,1 0% 20% 40% 60% 80% 100% 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2009-2010
** Una taxa inferior a 100% en edats d’escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions amb què es realitzen els càlculs i les xifres reals de població
Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2010-2011 Dones Homes Població escolaritzada Edat 1425 1773 2123 2601 3116 3906 5037 7726 8789 9339 9461 9704 9721 10009 10353 10381 10598 10719 11046 10923 11415 11337 3812 2661 673 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0
Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2010-2011
19,9 90,4 95,1 96,9 101,5 17,7 0% 20% 40% 60% 80% 100%
1r cicle ed. infantil (0-2)
2n cicle ed. infantil (3-5)
Ed. primària ESO Estudis secundaris postobligatoris (*)
CF grau superior
* Batxillerat, CF Grau Mitjà, PQPI
Gràfic E1.1.4. Taxes brutes d’escolarització en estudis secundaris postobligatoris. Illes Balears. Curs 2010-2011
101,5 61,4 29,7 10,4 0% 20% 40% 60% 80% 100% Estudis secundaris postobligatoris (*)
Batxillerat CF grau mitjà PQPI
* Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5%
E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE
Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.
Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius.
Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat per estudis. Illes Balears. Curs 2010-2011
* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d’educació de persones adultes a: batxillerat, CFGM i CFGS.
Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs 2010-2011
100,0 88,0 12,0 0% 20% 40% 60% 80% 100%
total públic c. propis c. adscrits
Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs 2000-2001al 2010-2011
2000-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 Total règim general 61,3 61,5 62,1 62,4 63,0 63,4 63,7 64,1 64,5 65,7 65,1 EI 57,2 58,0 58,6 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 66,9 64,6 EP 59,7 60,5 61,3 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 63,1 62,3 ESO 57,5 57,5 58,2 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,2 60,9 Batx* 82,4 75,1 73,2 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 70,9 72,3 GFGM* 85,3 83,0 82,8 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 84,7 82,7 CFGS* 90,8 89,7 89,6 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 PQPI/ GS 68,4 68,9 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 88,2 78,7 Ed. especial 11,2 16,2 20,2 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 27,8 27,2
Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat per ensenyament en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2010-2011 (avanç)
TOTAL REG. GRAL. EI EP ESO Batxi llerat * CF GM* GS* PQPI GS CF Ed. Espe-cial Ed. univ. 1r i 2n Cicle / grau** Ed. univ. màsters oficials** ESTAT 67,9 64,4 67,5 65,9 74,3 75,6 77,6 77,0 84,0 56,1 80,6 Andalusia 75,1 70,1 76,1 75,1 82,4 73,7 81,1 77,2 57,7 100 Aragó 67,2 65,1 68,0 64,5 72,7 71,5 69,9 67,8 59,1 51,0 96,6 Astúries 70,5 70,7 68,8 65,0 76,3 75,3 82,3 94,1 59,1 100 100 Illes Balears 65,1 64,6 62,3 60,9 72,3 82,7 90,3 78,7 27,2 100 100 Canàries 77,5 72,7 74,8 75,4 85,5 92,5 94,6 99,2 72,9 100 100 Cantàbria 68,2 70,1 65,1 63,8 82,4 67,7 72,4 56,8 42,4 87,8 100 Castella i Lleó 67,4 65,0 67,0 63,3 75,6 69,6 74,7 63,2 58,1 100 73,6 Castella-La Manxa 81,9 77,4 82,3 80,8 89,2 87,7 90,0 85,4 0,0 61,8 96,1 100 Catalunya 65,4 65,1 65,8 61,3 64,7 75,1 70,2 64,5 42,3 87,2 88,1 C. Valenciana 67,8 63,1 67,4 65,5 74,7 73,5 83,4 92,0 79,4 89,9 87,7 Extremadura 79,2 75,5 78,5 76,9 85,9 88,1 93,0 92,0 46,7 100 100 Galícia 72,9 71,3 69,2 69,4 85,6 80,4 84,9 85,3 62,5 100 100 C. de Madrid 54,2 50,8 53,1 51,4 59,0 72,1 72,6 71,6 52,3 78,3 70,0 R. de Murcia 72,4 67,0 70,8 71,1 88,0 75,7 87,2 79,7 66,5 81,7 85,1 Navarra 64,4 64,9 63,6 61,1 65,1 76,4 77,4 65,8 89,9 62,6 46,2 47,0 País Basc 50,6 51,8 50,1 45,6 51,5 61,7 53,6 51,9 45,9 80,9 64,9 La Rioja 67,1 60,8 65,8 64,2 78,8 70,6 91,0 77,2 73,1 100 100 Ceuta 77,0 73,5 73,5 72,0 93,5 100 100 62,7 100 Melilla 84,2 73,7 79,1 89,9 97,1 100 100 100 100
* No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS) ** Inclou estudis universitaris presencials i a distància
E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA
ESCOLAR) ALS 6 ANYS
Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris.
Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.
Evolució de l'indicador: delcurs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques:
L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 29 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011
12,4 11,7 0,7 0 5 10 15 20
Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 12,2 12,0 12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11,7 0,7 0,8 0,8 0,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 12,9 12,8 12,7 12,5 12,3 12,3 12,1 12,2 12,3 12,4 0 5 10 15 20 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
Ed. universitària Ed. no universitària Total
Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
11,6 12,9 12,9 12,5 12,9 13,2 13,0 12,9 12,5 12,8 13,1 12,9 12,8 13,0 13,1 13,3 13,0 12,5 13,5 13,4 0,7 1,8 0,6 1,1 0,9 0,8 1,0 1,3 1,8 1,6 1,4 1,6 1,8 1,8 1,9 1,8 2,2 2,7 2,3 2,3 12,3 14,6 13,6 13,7 13,8 14,0 14,1 14,1 14,3 14,4 14,5 14,5 14,7 14,8 15,0 15,0 15,1 15,2 15,7 15,7 0 5 10 15 20 Il le s B a le a rs E st a t M e lil la C a n à ri e s C a st e lla -l a M a n xa C e u ta L a R io ja E xt re m a d u ra C . V a le n ci a n a R . d e M ú rci a C a n tà b ri a A n d a lu si a C a ta lu n ya A ra g ó A st ú ri e s G a lí c ia N a va rr a C . d e M a d ri d P a ís B a sc C a s te lla i L le ó
E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES
DELS NIVELLS NO OBLIGATORIS
E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: delcurs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques:
Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent, que aquest percentatge se superi o, com en el gràfic següent, que la taxa neta disminueixi dels 3 als 5 anys.
Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2010-2011.
5,6 21,1 31,1 94,0 90,9 87,0 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
3,2 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3
Gràfic E2.1.2. Percentatge d’escolarització en educació infantil 0-2 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 17,1 26,5 3,3 5,3 5,6 6,5 12,6 13,5 16,3 17,1 18,5 21,3 21,9 26,8 30,6 32,9 33,3 39,3 51,6 0,0 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t E x tr e m a d u ra N a v a rr a ( 1 ) C e u ta L a R io ja A st ú ri e s C a st e lla i L le ó M e lil la R . d e M ú rci a C . V a le n ci a n a C a n tà b ri a G a lí c ia A n d a lu s ia A ra g ó C a st e lla -l a M a n xa C a ta lu n y a C . d e M a d ri d P a ís B a s c C a n à ri e s (* ) (*) no aporta dades
Gràfic E2.1.3. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 3 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 89,5 99,1 90,2 91,0 92,2 93,6 96,4 96,9 99,4 99,6 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t C a n à ri e s C . d e M a d ri d M e lil la . V a le n ci a n a E xt re m a d u ra R . d e M ú rci a N a va rr a G a lí c ia a st e lla i L le ó L a R io ja C a ta lu n y a A ra g ó P a ís B a sc A st ú ri e s C a n tà b ri a A n d a lu s ia C e u ta lla -l a M a n x a
Gràfic E2.1.4. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 4 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 86,4 99,0 87,7 89,1 91,5 96,8 97,2 97,2 98,3 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E st a t M e lil la C a n à ri e s C . d e M a d ri d N a v a rr a R . d e M ú rci a C . V a le n ci a n a E xt re m a d u ra G a lí ci a A ra g ó C a s te lla i L le ó C a ta lu n ya A n d a lu si a P a ís B a sc A s tú ri e s L a R io ja C a st e lla -l a M a n xa C a n tà b ri a C e u ta
Gràfic E2.1.5. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 5 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 88,1 99,7 88,0 91,5 95,2 96,9 98,7 98,7 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t M e lil la C a n à ri e s C . d e M a d ri d C . V a le n ci a n a R . d e M ú rci a E xt re m a d u ra G a lí ci a N a va rr a A st ú ri e s A n d a lu s ia C a ta lu n y a A ra g ó C a n tà b ri a C a st e lla i L le ó P a ís B a sc L a R io ja C a st e lla -l a M a n xa C e u ta
Gràfic E2.1.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS
TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA
Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 en els ensenyaments corresponents.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització dels 16 als 18 anys és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat, respecte del total de la població de la mateixa edat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població.
Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs 2010-2011
83,8 72,4 46,1 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011 82,8 78,6 81,8 81,4 83,8 64,6 61,2 63,2 69,8 72,4 42,2 38,3 41,4 42,2 46,1 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2000-2001 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
16 anys 17 anys 18 anys
Gràfic E2.2.3. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
33,1 34,2 32,4 32,9 36,5 32,8 37,4 38,4 39,2 31,7 31,4 30,0 35,0 29,7 34,2 36,1 23,8 38,8 35,8 41,1 48,2 59,5 56,7 56,3 55,9 60,1 55,6 55,2 54,5 62,4 63,3 64,7 59,8 65,2 62,6 61,2 75,8 60,8 64,2 58,9 81,4 93,7 89,1 89,2 92,4 93,0 93,0 93,7 93,7 94,2 94,7 94,8 94,8 94,9 96,9 97,2 99,5 99,6 100 100 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t C . V a le n c ia n a A s tú ri e s E x tr e m a d u ra C . d e M a d ri d R . d e M ú rc ia C a n à ri e s A n d a lu s ia A ra g ó L a R io ja C a ta lu n y a C a s te ll a -l a M a n xa N a v a rr a G a lí c ia C a n tà b ri a P a ís B a s c M e li ll a C a s te ll a i L le ó C e u ta
Gràfic E2.2.4. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 11,8 12,4 10,1 15,1 14,4 13,8 7,3 15,3 14,7 10,0 12,7 14,3 9,8 12,6 7,8 16,8 15,6 15,1 16,3 8,4 57,9 71,2 67,9 65,5 66,9 68,4 75,4 67,6 68,9 73,6 71,4 71,5 76,8 74,4 79,3 71,0 72,3 74,1 75,3 90,1 69,7 83,6 78,0 80,7 81,4 82,3 82,7 82,9 83,8 83,8 84,1 86,0 86,7 87,1 87,2 87,8 87,9 89,2 91,7 98,6 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t C . V a le n c ia n a E x tr e m a d u ra A n d a lu s ia C a s te ll a -l a M a n xa C a ta lu n y a R . d e M ú rc ia C a n à ri e s L a R io ja M e li ll a C . d e M a d ri d A ra g ó G a líc ia N a v a rr a C e u ta C a n tà b ri a A s tú ri e s C a s te ll a i L le ó P a ís B a s c
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.5. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,0 1,2 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1 2,0 1,2 1,4 1,2 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8 29,3 35,0 33,9 35,2 35,3 34,6 35,7 38,3 32,2 33,4 35,9 33,2 41,2 38,0 35,9 32,6 36,7 43,0 42,3 35,0 1,4 3,6 2,5 4,7 3,0 1,7 3,6 2,8 3,1 2,0 3,1 4,3 4,6 4,8 4,1 3,5 5,3 5,0 4,0 7,1 10,5 27,4 11,3 8,1 13,0 17,0 15,2 17,1 25,7 27,2 23,8 29,4 20,9 25,5 29,2 41,4 36,5 30,1 31,9 40,6 42,2 67,1 48,8 49,3 52,3 54,9 54,9 59,2 61,5 63,7 64,7 68,0 68,1 69,5 69,9 78,2 79,0 79,1 79,6 83,4 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t C e u ta M e li ll a C a s te ll a -l a M a n xa E x tr e m a d u ra L a R io ja C a n à ri e s C . V a le n c ia n a R . d e M ú rc ia A n d a lu s ia C a ta lu n y a C a n tà b ri a G a lí c ia A ra g ó C . d e M a d ri d N a v a rr a A s tú ri e s C a s te ll a i L le ó P a ís B a s c
Gràfic E2.2.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 37,8 37,7 37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 33,1 33,4 44,8 43,2 45,1 44,4 44,6 45,3 44,9 47,3 48,2 50,4 82,6 80,9 82,7 78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81,3 83,8 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.7. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 17 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 11,5 10,6 9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 11,8 11,6 53,9 52,5 53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3 57,9 60,8 0,1 0,0 0,0 65,4 63,1 63,4 61,2 61,1 61,2 61,2 63,2 69,7 72,4 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
Gràfic E2.2.8. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 18 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 0,7 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,0 0,7 30,6 30,3 30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,3 33,4 1,6 1,6 1,4 1,2 1,2 1 1,3 2 1,4 1,2 9,8 10,1 9,8 9,7 9,2 9,5 9,5 9,9 10,5 10,7 42,7 42,6 42,0 42,4 39,5 39,5 38,3 41,4 42,2 46,1 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: delcurs 2005-2006 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.
Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011
0,7 0,3 33,4 17,4 8,5 4,4 3,3 2,4 1,4 1,2 4,2 5,2 4,2 3,0 1,8 1,5 10,7 12,8 13,1 12,8 10,3 9,0 7,2 46,1 34,7 26,8 21,5 16,7 13,2 10,1 0% 10% 20% 30% 40% 50% 18 19 20 21 22 23 24
Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2005-2006 i 2010-2011
0,5 0,7 0,3 28,8 33,4 15,5 17,4 7,0 8,5 4,0 4,4 2,3 3,3 2,4 1,4 1,0 1,2 2,5 4,2 3,2 5,2 2,8 4,2 2,2 3,0 1,8 1,5 9,5 10,7 12,5 12,8 13,5 13,1 12,7 12,8 11,4 10,3 9,0 7,2 39,8 46,1 30,5 34,7 23,7 26,8 19,5 21,5 15,9 16,7 13,2 10,1 0% 10% 20% 30% 40% 50% 18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
2005 -2006 18 19 20 21 22 2010 -2011 2005 -2006 2005 -2006 2005 -2006 2005 -2006 2010 -2011 2010 -2011 2010 -2011 2010 -2011 2010 -2011 2010 -2011
Gràfic E2.3.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,0 1,2 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1 2,0 1,2 1,4 1,2 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8 29,3 35,0 33,9 35,2 35,3 34,6 35,7 38,3 32,2 33,4 35,9 33,2 41,2 38,0 35,9 32,6 36,7 43,0 42,3 35,0 1,4 3,6 2,5 4,7 3,0 1,7 3,6 2,8 3,1 2,0 3,1 4,3 4,6 4,8 4,1 3,5 5,3 5,0 4,0 7,1 10,5 27,4 11,3 8,1 13,0 17,0 15,2 17,1 25,7 27,2 23,8 29,4 20,9 25,5 29,2 41,4 36,5 30,1 31,9 40,6 42,2 67,1 48,8 49,3 52,3 54,9 54,9 59,2 61,5 63,7 64,7 68,0 68,1 69,5 69,9 78,2 79,0 79,1 79,6 83,4 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t C e u ta M e li ll a C a s te ll a -l a M a n xa E x tr e m a d u ra L a R io ja C a n à ri e s C . V a le n c ia n a R . d e M ú rc ia A n d a lu s ia C a ta lu n y a C a n tà b ri a G a lí c ia A ra g ó C . d e M a d ri d N a v a rr a A s tú ri e s C a s te ll a i L le ó P a ís B a s c
Gràfic E2.3.4. Taxes netes d’escolarització als 19 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 14,4 18,8 16,6 21,5 18,2 19,0 20,1 22,9 19,6 15,4 20,1 22,6 14,9 17,9 22,4 20,2 16,0 19,0 20,3 26,0 3,9 8,6 11,3 5,0 7,4 8,8 6,7 6,7 7,1 8,3 5,9 11,0 11,2 9,7 10,3 9,9 11,2 7,8 15,2 9,8 12,7 30,0 11,3 14,2 15,9 16,8 19,6 18,5 26,4 29,8 28,3 23,0 30,8 30,7 28,6 32,2 37,2 44,6 37,7 37,9 31,0 57,4 39,3 40,8 41,5 44,6 46,5 48,1 53,2 53,5 54,3 56,5 56,9 58,3 61,3 62,2 64,4 71,4 73,2 73,6 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t M e li ll a C e u ta C a s te ll a -l a M a n xa L a R io ja E x tr e m a d u ra C a n à ri e s A n d a lu s ia C . V a le n c ia n a R . d e M ú rc ia C a n tà b ri a C a ta lu n y a A ra g ó G a lí c ia A s tú ri e s N a v a rr a C . d e M a d ri d P a ís B a s c C a s te ll a i L le ó
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
Gràfic E2.3.5. Taxes netes d’escolarització als 20 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
7,1 10,5 9,0 9,4 12,4 10,1 10,2 13,7 12,9 10,1 11,3 10,1 8,5 8,3 10,7 13,4 7,4 10,4 11,8 15,7 4,6 9,4 8,9 7,7 7,5 11,0 8,3 7,1 9,7 8,3 6,4 9,5 11,1 12,0 10,2 11,0 12,3 8,4 15,0 10,1 13,0 30,9 11,1 16,7 14,9 18,4 21,2 19,1 22,6 27,5 28,3 30,1 30,5 32,0 32,4 30,5 40,1 45,0 38,0 39,2 24,6 50,8 29,1 33,9 34,8 39,5 39,7 39,9 45,1 45,9 45,9 49,7 50,1 52,2 53,4 54,9 59,8 63,8 64,8 65,0 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t M e li ll a C a s te ll a -l a M a n xa C e u ta L a R io ja E x tr e m a d u ra C a n à ri e s C a n tà b ri a A n d a lu s ia R . d e M ú rc ia C . V a le n c ia n a A ra g ó C a ta lu n y a A s tú ri e s G a lí c ia N a v a rr a C . d e M a d ri d P a ís B a s c C a s te ll a i L le ó
Gràfic E2.3.6. Taxes netes d’escolarització als 21 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 4,0 5,9 7,2 5,4 5,3 9,6 8,6 7,4 6,5 7,2 6,3 4,2 4,7 3,8 7,0 8,6 3,1 6,3 5,9 9,2 3,4 7,3 4,4 5,6 8,6 8,7 5,8 6,2 4,9 7,8 6,1 7,2 7,9 9,5 8,8 8,9 9,0 12,5 6,6 8,6 12,6 29,1 11,3 15,0 15,9 12,5 17,7 20,4 25,3 21,8 26,0 28,7 28,6 29,0 28,2 28,4 36,6 35,7 42,4 37,6 19,9 42,3 22,9 26,1 29,8 30,8 32,1 34,0 36,7 36,7 38,3 40,1 41,3 42,3 44,0 45,9 48,7 54,5 55,0 55,3 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t M e li ll a C a s te ll a -l a M a n xa L a R io ja C e u ta C a n à ri e s E x tr e m a d u ra R . d e M ú rc ia C a n tà b ri a A n d a lu s ia C . V a le n c ia n a A ra g ó C a ta lu n y a A s tú ri e s G a líc ia N a v a rr a P a ís B a s c C . d e M a d ri d C a s te ll a i L le ó
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
Gràfic E2.3.7. Taxes netes d’escolarització als 22 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
2,7 3,6 5,1 3,2 5,4 3,3 6,0 3,6 4,3 4,4 3,6 3,1 2,1 2,6 1,7 4,7 4,3 3,8 5,5 4,0 2,2 5,1 4,1 3,9 6,0 5,3 3,9 4,2 5,9 3,5 4,2 4,7 6,5 5,1 4,3 6,2 6,1 8,3 5,8 4,9 10,0 26,5 8,3 12,5 10,6 14,8 15,6 18,4 19,1 22,4 24,1 24,2 25,5 27,3 29,4 25,5 26,9 31,1 33,7 38,6 14,8 35,2 17,4 19,7 22,0 23,4 25,4 26,3 29,3 30,3 31,9 32,1 34,1 35,0 35,4 36,4 37,3 43,2 45,1 47,4 0% 20% 40% 60% 80% 100% Il le s B a le a rs E s ta t M e li ll a C a s te ll a -l a M a n xa C e u ta L a R io ja C a n à ri e s E x tr e m a d u ra C a n tà b ri a R . d e M ú rc ia A n d a lu s ia A ra g ó C a ta lu n y a C . V a le n c ia n a N a v a rr a G a lí c ia A s tú ri e s P a ís B a s c C a s te ll a i L le ó C . d e M a d ri d
Gràfic E2.3.8. Taxes netes d’escolarització als 23 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010 1,8 2,5 2,4 3,9 2,2 3,5 2,3 4,6 2,9 2,9 2,1 1,4 2,4 1,4 3,2 2,5 2,1 2,8 3,5 2,8 1,8 3,7 2,7 3,7 2,9 4,6 3,0 2,9 3,7 2,5 3,3 4,4 2,9 2,7 4,0 4,1 5,5 5,9 3,9 3,1 8,9 22,7 9,9 7,6 11,7 9,0 16,0 13,8 16,2 18,9 20,8 20,8 21,6 23,3 20,9 22,5 23,5 24,7 28,6 31,7 12,4 28,8 15,0 15,1 16,8 17,1 21,3 21,4 22,8 24,3 26,2 26,6 26,9 27,5 28,1 29,1 31,2 33,3 36,0 37,6 0% 10% 20% 30% 40% 50% Il le s B a le a rs E s ta t C a s te ll a -l a M a n xa M e li ll a L a R io ja C e u ta E x tr e m a d u ra C a n à ri e s C a n tà b ri a R . d e M ú rc ia A ra g ó C a ta lu n y a A n d a lu s ia N a v a rr a G a lí c ia A s tú ri e s C . V a le n c ia n a P a ís B a s c C a s te ll a i L le ó C . d e M a d ri d
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
Gràfic E2.3.9. Taxes netes d’escolarització als 24 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,3 1,7 1,7 3,3 1,6 2,8 1,6 3,3 2,0 0,9 2,0 1,6 1,8 0,9 2,4 2,2 1,3 1,7 2,4 1,8 1,2 2,5 1,7 2,0 1,8 5,1 2,7 2,2 2,1 1,6 1,6 2,0 2,4 3,1 2,7 2,8 3,2 4,0 2,4 2,3 6,9 17,6 7,5 7,1 12,5 8,1 11,8 11,0 13,0 14,8 14,6 15,7 15,4 16,0 16,7 17,4 19,0 18,3 21,6 23,6 9,4 21,8 10,9 12,4 15,9 16,0 16,1 16,5 17,0 17,4 18,2 19,3 19,5 20,0 21,8 22,4 23,5 23,9 26,4 27,7 0% 10% 20% 30% 40% 50% Il le s B a le a rs E s ta t C a s te ll a -l a M a n xa M e li ll a E x tr e m a d u ra C e u ta L a R io ja C a n à ri e s C a n tà b ri a N a v a rr a R . d e M ú rc ia A n d a lu s ia A ra g ó C a ta lu n y a G a lí c ia A s tú ri e s C . V a le n c ia n a P a ís B a s c C a s te ll a i L le ó C . d e M a d ri d
E3. ALUMNAT ESTRANGER
Definició: nombre d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola per cada mil alumnes en ensenyaments no universitaris.
Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i continent de procedència.
Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2010-2011 són un avanç.
Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears. Curs 2010-2011
15,6 11,9 15,7 16,7 19,5 10,6 18,1 27,5 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs 2010-2011
18,9 14,7 19,6 17,1 24,4 11,8 18,5 28,8 9,5 6,8 9,2 16,5 12,0 7,1 15,2 22,8 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI
públics privats
Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs 2010-2011
18,9%
81,1%
Alumnat estranger Alumnat no estranger
Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
5,8 8,2 10,1 11,1 12,3 13,5 14,4 15,5 16,2 15,6 0% 5% 10% 15% 20% 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 (a)
Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs 2010-2011
U.E.(27) 8.669 (31%)
Resta d'Europa 696 (2%) Àfrica
6.093 (22%) Amèrica del Nord
197 (1%) Amèrica Central
716 (2%)
Amèrica del Sud 10.387 (37%) Àsia 1.282 (5%) Oceania 24 (0%) No consta 26 (0%) U.E.(27) Resta d'Europa Àfrica
Amèrica del Nord Amèrica Central Amèrica del Sud Àsia
Oceania No consta
Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general per comunitats autònomes. Curs 2010-2011
18,9 11,5 3,9 4,0 4,1 5,8 6,4 8,0 8,8 9,2 9,2 9,3 10,2 12,6 13,9 14,4 14,7 16,6 18,8 19,5 0% 5% 10% 15% 20% Il le s B a le a rs E st a t E x tr e m a d u ra C e u ta G a lí ci a A st ú ri e s A n d a lu s ia C a n tà b ri a C a st e lla i L le ó M e lil la P a ís B a s c C a n à ri e s C a s te lla -l a M a n x a N a va rr a C . V a le n c ia n a A ra g ó R . d e M ú rc ia C a ta lu n ya C . d e M a d ri d L a R io ja
Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general per comunitats autònomes. Curs 2010-2011
% alumnat
estranger Total EI EP EE ESO Batxi-llerat FP PQPI
ESTAT 11,5 9,0 12,9 13,9 14,7 7,2 7,9 18,0 Andalusia 6,4 4,7 7,1 7,4 8,4 4,2 4,2 7,5 Aragó 14,4 13,7 17,5 14,0 14,6 6,7 8,6 32,6 Astúries 5,8 2,8 7,0 7,1 8,6 3,9 3,8 17,5 Illes Balears 18,9 14,7 19,6 17,1 24,4 11,8 18,5 28,8 Canàries 9,3 5,2 9,3 8,0 13,0 8,7 7,3 14,2 Cantàbria 8,0 3,5 9,2 8,8 12,3 5,9 6,8 20,9 Castella i Lleó 8,8 7,8 10,6 10,6 10,2 3,6 5,3 22,7 Castella-la Manxa 10,2 8,3 12,0 12,3 12,1 5,4 6,0 14,7 Catalunya 16,6 12,3 17,9 24,2 23,3 11,6 13,3 C. Valenciana 13,9 9,7 14,9 10,6 19,3 10,4 9,3 20,6 Extremadura 3,9 3,7 4,8 4,3 4,2 1,8 1,5 4,8 Galícia 4,1 1,9 5,2 7,9 5,7 2,5 2,9 9,3 C. de Madrid 18,8 15,4 21,6 22,7 23,7 12,2 10,8 35,2 R. de Múrcia 14,7 11,6 17,0 18,2 18,2 8,1 8,7 19,2 Navarra 12,6 7,7 15,8 20,8 15,7 5,6 7,6 25,1 País Basc 9,2 7,6 10,3 12,9 10,6 5,9 6,8 39,2 La Rioja 19,5 21,0 21,7 24,8 22,0 7,8 10,4 36,4 Ceuta 4,0 3,6 3,9 0,0 3,2 2,9 5,9 10,0 Melilla 9,2 13,4 11,0 11,4 8,5 3,5 3,2 5,7
E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR
E4.1. ALUMNES PER GRUP
Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari.
Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.
Evolució de l'indicador: delcurs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs 2010-2011 són un avanç (a).
Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears. Curs 2010-2011
12,4 22,4 22,5 4,8 24,5 27,6 17,4 17,6 12,2 0% 10% 20% 30%
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Batxillerat: règim ordinari.
CFGM i CFGS: règim ordinari i règim d’educació de persones adultes/nocturn.
Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2010-2011
12,6 22,0 21,3 4,4 23,6 28,0 16,7 17,5 12,3 11,9 23,2 24,8 5,0 26,0 26,6 22,2 18,5 11,8 0% 10% 20% 30%
Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació infantil. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 19,8 17,5 20,7 20,5 20,5 20,4 20,3 20,4 19,6 19,3 23,2 23,1 23,4 23,6 23,3 23,4 23,5 22,3 21,5 20,1 21,1 19,5 21,7 21,6 21,5 21,5 21,4 21,1 20,2 19,6 0 5 10 15 20 25 30 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 22,1 22,0 21,8 21,4 21,4 18,5 21,7 22,0 21,8 21,3 27,0 26,7 26,7 26,4 26,2 26,1 26,0 25,9 25,6 24,8 23,8 23,6 23,4 23,1 23,0 20,7 23,1 23,3 23,1 22,5 0 5 10 15 20 25 30 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011 24,1 23,9 23,5 23,3 22,9 22,4 21,6 21,9 23,3 23,6 29,1 28,7 28,3 27,7 27,6 27,0 26,3 25,5 26,1 26,0 26,0 25,7 25,3 24,9 24,6 24,0 23,2 23,2 24,3 24,5 0 5 10 15 20 25 30 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears / Estat. Curs 2010-2011
12,4 22,4 22,5 4,8 24,5 27,6 17,4 17,6 12,2 13,4 21,7 21,2 5,0 24,4 26,3 20,5 21,5 13,5 0 5 10 15 20 25 30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Illes Balears Estat
Taula E4.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs 2010-2011
cicle(1) EI 1r cicle(2) EI 2n EP(3) EE(4) ESO Batx(5) GM(6) CF CFGS(6) PQPI(7)
Illes Balears 12,4 22,4 22,5 4,8 24,5 27,6 17,4 17,6 12,2 Estat 13,4 21,7 21,2 5,0 24,4 26,3 20,5 21,5 13,5 Andalusia 13,1 22,5 21,8 4,7 25,6 29,4 20,8 22,7 15,2 Aragó 12,6 20,8 18,2 3,2 23,8 23,9 19,5 20,2 12,4 Astúries 13,2 19,3 19,2 4,5 22,9 23,2 15,0 17,3 8,5 Canàries 13,6 21,4 21,7 5,3 23,8 28,5 20,1 22,6 14,1 Cantàbria 15,9 20,3 19,8 4,9 21,0 22,9 22,7 18,4 11,6 Castella i Lleó 14,0 19,6 17,9 4,7 22,4 21,9 17,6 19,6 14,2 Castella-la Manxa 12,8 19,7 19,1 4,5 22,7 24,1 17,5 18,0 12,4 Catalunya 13,7 22,7 22,8 6,3 27,7 29,1 26,1 25,5 15,0 C. Valenciana 14,1 21,8 21,6 4,6 23,6 25,3 21,2 22,4 12,8 Extremadura 14,6 18,9 18,0 5,6 21,4 21,8 15,4 16,7 11,5 Galícia 18,8 18,6 4,1 21,1 23,1 18,6 19,7 9,0 C. de Madrid 13,2 23,3 23,2 6,0 25,6 26,2 23,3 23,5 16,1 R. de Múrcia 13,9 22,4 22,1 4,7 26,6 29,6 17,5 20,9 12,6 Navarra 11,2 19,6 19,4 4,6 22,8 25,4 17,2 17,8 9,8 País Basc 13,1 20,1 20,5 4,4 20,4 23,6 17,1 17,8 12,3 La Rioja 11,4 22,3 22,0 5,0 23,8 27,1 20,6 20,9 16,2 Ceuta 14,7 25,3 25,4 5,5 24,9 22,1 21,3 20,8 13,0 Melilla 16,7 25,4 25,5 5,8 28,6 26,1 23,5 25,1 22,3
(1) En centres autoritzats per l’Administració educativa.
(2) Unitats amb alumnat d’educació infantil de segon cicle i mixtes d’ambdós cicles.
(3) Unitats amb alumnat d’infantil i primària. També inclou unitats de primària amb alumnat de primer cicle d’ESO. (4) Inclou les unitats de centres específics i les aules d’educació especial en centres ordinaris.
E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR
Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari
Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs 2010-2011 són un avanç (a).
Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears. Curs 2009-2010 10,6 8,9 11,9 12,7 7,8 14,5 3,0 0 5 10 15 20 25 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/ CF Centres específics ed. especial
Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2009-2010
9,6 8,1 11,8 7,7 3,7 12,9 10,5 14,3 12,7 11,3 14,5 2,8 0 5 10 15 20 25 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària Centres ed. primària
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF
Centres ed. primària, ESO i
Centres específics ed. especial
Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears / Estat. Curs 2009-2010
Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-1011
11,0 10,9 10,5 10,3 10,1 10,0 9,7 9,7 9,6 9,9 15,0 14,6 14,3 14,2 13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,5 12,3 12,1 11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 0 5 10 15 20 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per comunitats autònomes. Curs 2010-2011
10,7 11,4 9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 10,3 10,5 10,8 10,8 11,1 11,4 11,5 11,7 12,1 12,3 12,4 12,8 12,8 0 5 10 15 20 s B a le a rs E st a t C a n tà b ri a A st ú ri e s G a lí ci a N a va rr a lla i L le ó -l a M a n xa P a ís B a sc re m a d u ra A ra g ó d e M ú rc ia C a ta lu n y a L a R io ja a le n ci a n a C e u ta A n d a lu si a d e M a d ri d C a n à ri e s M e lil la
INDICADORS DE DESPESA
EN EDUCACIÓ
F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ
F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AMB EL PIB
Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació.
Evolució de l’indicador: del’any 2000 al 2009.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 2000 a 2009
2,5 2,6 2,7 2,8 2,8 2,8 2,9 2,9 3,1 3,4 0% 1% 2% 3% 4% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007(p) 2008 (p) 2009(a)
(p): dades provisionals; (a) avanç
Gràfic F1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB per comunitats autònomes. Any 2009
3,4 0,2 2,9 3,5 3,6 3,7 3,8 4,1 4,2 4,3 4,3 4,4 4,8 5,0 5,5 5,5 5,6 6,0 0% 2% 4% 6% 8% Il le s B a le a rs M E C C . d e M a d ri d C a ta lu n ya L a R io ja N a va rr a A ra g ó A st ú ri e s C a st e lla i L le ó P a ís B a s c C a n tà b ri a C a n à ri e s G a lí ci a C . V a le n c ia n a R . d e M ú rci a A n d a lu si a a st e lla -l a M a n xa E x tr e m a d u ra
F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ
Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2008.
Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2009
22,0 19,6 2,3 0,4 0,1 0% 5% 10% 15% 20% 25%
Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals
* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis
Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2002-2009 30,2 24,8 24,9 20,9 23,5 22,1 22,5 22,0 0% 10% 20% 30% 40% 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 (a)
Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears. 2009 22,0 19,6 2,3 0,4 0,1 0% 5% 10% 15% 20% 25%
Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals
* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis
Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 2009
Despesa pe CA Ed. no
universitària universitària Ed. ocupacional Formació Beques i ajudes MEC i adm. educatives 73,2 20,6 3,3 3,5
MEC 26,5 20,2 0,0 63,3 Andalusia 75,7 23,3 0,0 1,0 Aragó 73,5 25,4 0,2 0,9 Astúries 74,4 23,5 1,3 0,9 Illes Balears 89,2 10,5 0,0 0,4 Canàries 81,2 17,7 0,0 1,2 Cantàbria 78,3 21,6 0,0 0,1 Castella i Lleó 75,0 24,3 0,0 0,8 Castella-la Manxa 86,5 13,5 0,0 0,0 Catalunya 77,3 22,2 0,0 0,5 C. Valenciana 73,2 26,8 0,0 0,0 Extremadura 84,1 14,8 0,0 1,1 Galícia 76,5 23,1 0,0 0,5 C. de Madrid 65,5 32,6 0,0 1,9 R. de Múrcia 79,2 19,9 0,0 0,9 Navarra 86,7 12,6 0,0 0,7 País Basc 81,4 16,4 0,0 2,6
F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS
Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.
Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.
Evolució de l’indicador: de l’any 2000 al 2009.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2009
18,2 3,8 5,2 5,8 1,0 0,4 1,9 0% 5% 10% 15% 20%
Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE
Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. De 2000 a 2009
20,6 19,8 20,1 19,6 19,1 19,2 18,0 19,2 18,1 18,2 0% 5% 10% 15% 20% 25% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008(p) 2009
Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2008
18,2 7,1 7,3 7,9 9,2 9,6 10,3 11,8 12,1 12,7 13,2 13,3 14,7 15,9 16,3 18,5 23,3 0% 5% 10% 15% 20% 25% Il le s B a le a rs C a n à ri e s C a st e lla -l a M a n xa E xt re m a d u ra A st ú ri e s G a lí ci a A n d a lu si a R . d e M ú rci a A ra g ó C a st e lla i L le ó C a n tà b ri a C . V a le n ci a n a L a R io ja C . d e M a d ri d C a ta lu n ya N a va rr a P a ís B a sc
F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE
Definició: despesa mitjana per alumnes en euros.
Desagregacions: titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: de l’any 2004 al 2009.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F2.1. Despesa pública per alumne. Illes Balears. De 2004 a 2009
4.391 4.705 5.103 5.306 5.721 6.051 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Gràfic F2.2. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics. Illes Balears. De 2004 a 2009 5.446 5.817 6.339 6.463 7.027 7.359 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000
Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any 2009 6.051 5.692 4.838 4.931 5.430 5.461 5.600 5.695 5.828 5.914 6.053 6.110 6.169 6.463 6.747 6.787 6.900 7.595 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 Il le s B a le a rs E st a t A n d a lu s ia C . d e M a d ri d R . d e M ú rci a C a n à ri e s C a ta lu n ya A ra g ó C . V a le n c ia n a L a R io ja C a s te lla -l a M a n x a E xt re m a d u ra C a st e lla i L le ó C a n tà b ri a A s tú ri e s G a lí c ia N a va rr a P a ís B a s c
Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics per comunitats autònomes. Any 2009
7.359 6.703 5.427 5.990 6.201 6.262 6.640 6.741 6.765 6.826 6.965 7.298 7.562 7.943 8.041 8.208 8.590 10.964 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 Il le s B a le a rs E st a t A n d a lu s ia C . d e M a d ri d C a n à ri e s R . d e M ú rci a C a st e lla -l a M a n xa C a ta lu n ya C . V a le n c ia n a A ra g ó E xt re m a d u ra L a R io ja C a st e lla i L le ó C a n tà b ri a G a lí c ia A s tú ri e s N a va rr a P a ís B a s c
R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 4t CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 21, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.
Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema
Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant
el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzaren, en l’àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es poden consultar a la web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
(http://www.institutodeevaluacion.mec.es).
R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4t EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic.
Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2010-2011.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA (4t EP)
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011 500 497 500 518 497 504 400 450 500 550 600 globa l M al lor c a M eno rc a Eiv is s a -F orm ent era pú bl ic s p ri v a ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP)
Gràfic R1.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011 45,0 53,1 44,3 52,7 48,9 51,3 46,9 57,6 33,0 52,4 65,9 54,4 30,2 30,5 29,6 30,6 37,1 33,4 28,3 27,1 35,0 30,3 21,7 30,7 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011
|--| interval de confiança del 95% per als percentates c. consolidada c. en procés de consolidació
global Mallorca Menorca Eivissa -Formentera públics privats
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA (4t EP)
Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011 500 501 486 504 497 506 400 450 500 550 600 g lo b a l M a llo rc a M enorc a E iv is s a -F orm ent era púb lic s pr iv at s
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011 0 0 1 0 0 0 11 11 15 9 12 9 27 26 27 28 27 26 42 42 39 43 41 44 14 14 15 16 14 15 5 6 3 4 5 6 global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats
Gràfic R1.1.6.Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011 55,6 61,9 57,4 62,2 56,9 57,8 41,3 62,7 45,8 60,5 72,6 64,3 26,7 26,6 25,8 26,4 28,8 26,6 32,0 27,9 30,1 26,7 20,9 26,4 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011 2008-2009 2010-2011
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
global Mallorca Menorca Eivissa -Formentera públics privats
