Mossèn Martí, núm. 3 43800 Valls (Tarragona)
Llorenç Casanova
Tècnic del Consell Comarcal de l’Alt Camp
ÍNDEX
1.
Introducció.
2.
Metodologia i fonts.
3.
El context econòmic internacional, estatal i català.
3.1. Context internacional i europeu.
3.2. Context estatal.
3.3. Context català.
4.
El comportament del mercat de treball. Resultats comarcals.
4.1. Atur registrat.
4.2. Evolució comparada de la taxa d’atur comarcal.
4.3. Evolució de la taxa d’atur a l’Alt camp per grups d’edats i
sexe.
4.4. Evolució de l’atur segons nacionalitat.
4.5. Evolució de l’atur per sectors d’activitat.
4.6. Evolució del percentatge de població aturada segons nivell
formatiu.
4.7. Durabilitat de l’atur.
4.8. Població ocupada per sectors d’activitat.
4.9. Contractació.
4.10. Perfil habitual de les persones en situació d’atur.
5.
El comportament del mercat de treball. Resultats municipals.
5.1. Evolució de l’atur registrat.
5.2. Afectació de la crisi segons grups de població.
5.3. Afectació de la crisi segons sectors d’activitat.
6.
Resum i conclusions.
1. INTRODUCCIÓ
L’anàlisi de la realitat econòmica i, especialment, del mercat de treball de la comarca es consolida com una font de coneixement necessària per a una eficient planificació de la gestió política i administrativa sobre la població i l’economia, així com per descriure, preveure i intuir les dinàmiques de comportament de l’activitat econòmica establertes en el territori. Aquesta font de coneixement és especialment important, amb una conjuntura adversa com l’actual.
Amb aquesta premissa des del Consell Comarcal de l’Alt Camp oferim el present informe de conjuntura laboral. Aquest estudi pretén, doncs, analitzar la realitat sociolaboral, per tal d’orientar les diferents fases de planificació, execució i avaluació de les polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local i comarcal que es duen a terme a l’Alt Camp, així com oferir un instrument que faciliti el treball dels diferents agents econòmics de la comarca, per tal d’interpretar i intervenir sobre la realitat comarcal.
En cadascun dels diferents apartats es fa una anàlisi de l’evolució dels principals indicadors, introduint diferents variables com el sexe, l’edat o la nacionalitat, per tal de veure les diferències més significatives existents entre els diversos col·lectius socials. D’altra banda, s’incorpora també una perspectiva temporal a través de sèries històriques que faciliten la comparativa entre períodes.
Per tal d’aprofundir en l’anàlisi, també s’adjunta en l’apartat final del document una anàlisi detallada a nivell municipal. Finalment, es resumeix el contingut de tot l’informe, per tal de facilitar-ne una lectura i aproximació general.
En l’informe d’aquest 2010, s’han incorporat nous elements d’anàlisi com: un aprofundiment en l’anàlisi contextual, la durada de l’atur o les formes de contractació a la comarca, amb la finalitat d’enriquir el resultat obtingut.
La realitat econòmica i social no és estàtica, sinó dinàmica i per tant, l’observació ha de ser permanent per poder identificar els canvis que se succeeixen. D’aquesta manera, el present estudi treballa amb les últimes dades disponibles sobre mercat de treball i l’economia, les quals són comparades sempre amb les dades dels anys anteriors.
2. METODOLOGIA I FONTS
En aquest estudi de diagnosi del mercat de treball a la comarca de l’Alt Camp es presenten una sèrie de resultats, fruit del treball i l’explotació de diferents fonts de dades com les ofertes per l’IDESCAT, l’INE, l’Observatori del Treball de la Generalitat o els registres d’afiliació de la Seguretat Social.
Per al càlcul de les taxes d’atur registrat s’ha emprat la següent metodologia: estimació de les taxes a través de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat (atur registrat per sexe, grups d’edat, nivell acadèmic i sector d’activitat) i de l’IDESCAT (població activa projectada segons sexe i grups d’edat; escenari mitjà-alt, en base 2005). En el cas de les dades referents al conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol s’han utilitzat els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA)1 publicades a través de l’IDESCAT i l’INE dels anys i trimestres corresponents.
Les dades de població ocupada s’han obtingut a través dels registres d'afiliació a la Seguretat Social que és obligatòria per a totes les persones incloses en el camp d'aplicació de la Seguretat Social (ja siguin població assalariada o autònoma). L'organisme encarregat de dur a terme aquestes funcions és la Tresoreria General de la Seguretat Social.
3. EL CONTEXT ECONÒMIC INTERNACIONAL, ESTATAL I CATALÀ
L’evolució de l’economia de la comarca de l’Alt Camp no és aliena a la conjuntura econòmica de Catalunya, del conjunt de l’Estat espanyol, del continent europeu o de les dinàmiques que se succeeixen a nivell internacional. Per aquest motiu és important tenir present la realitat contextual en la que es mou l’Alt Camp.Aquest apartat pretén, doncs, il·lustrar resumidament, les evolucions que es produeixen dins de l’economia general, a partir de l’informe de conjuntura econòmica realitzat per la Generalitat de Catalunya2.
3.1. EL CONTEXT INTERNACIONAL I EUROPEU
Durant el darrer any 2010, l’economia internacional ha continuat immersa en la recessió econòmica, encara que la intensitat i generalització és menor que el 2009. A partir del 2009 es produeix una desacceleració d’alguns indicadors que feia entreveure el camí vers la recuperació durant el període de 2010. Així, Europa ja apunta cap a un tímid creixement durant el 2010 encara que resta per sota del seu potencial i el creixement de l’atur es desaccelera. No obstant això, es parlar d’una recuperació econòmica que es configura com a fràgil i desigual per la inestabilitat del sector financer i dels mercats de deute sobirans en alguns països de la zona euro.
A escala mundial es continua produint una recuperació a dues velocitats, i mentre que les economies emergents mostren una forta expansió (liderades pels països asiàtics i llatinoamericans), les economies avançades encara s’enfronten a grans ajustos, en un context d’elevat atur i amb fortes mesures de contenció cap a la consolidació fiscal. A la zona euro, tot i la sotragada derivada de la crisi del deute públic, han millorat les perspectives sobretot gràcies als bons resultats d’Alemanya (país que es consolida com el motor de la recuperació a nivell europeu). La resposta per afrontar la crisi del deute sobirà ha estat profund, i s’ha centrat en la posada en marxa de durs plans d’ajust fiscal als països afectats, nous instruments financers a escala europea i àmplies mesures de suport a la liquiditat i al crèdit.
L’economia alemanya dóna mostres de fortalesa, mentre que les pitjors perspectives corresponen als països més afectats per l’augment del risc sobirà. En qualsevol cas, dins de la zona euro les pitjors perspectives corresponen als països més directament afectats per la crisi del deute públic: Grècia, Irlanda i Espanya. A la zona euro l’activitat s’ha accelerat, tot i l’amenaça que va suposar la crisi del deute públic sobretot abans de l’estiu. La millora es basa en el dinamisme de les exportacions industrials, impulsades pel creixement del comerç internacional i també beneficiades per la tendència de depreciació de l’euro.
3.2. EL CONTEXT ESTATAL
L’economia espanyola, per la seva part, continua immersa dins d’una situació recessiva caracteritzada per uns resultats extremament negatius en el pla laboral. En qualsevol cas, i a pesar de la gravetat del context, la situació del 2010 presenta certs símptomes de millora i per tant, probablement s’ha superat la fase de més contracció econòmica. Encara que la recuperació es veu llunyana, la millora dels mercats internacionals ha revertit en la reactivació de les exportacions i del sector industrial.
L’economia espanyola ha donat mostres de millora durant el 2010, i el PIB va reprendre un creixement positiu. La demanda interna ha reduït el seu to contractiu, sobretot per la recuperació del consum privat. Aquesta variable torna a avançar per la millora de la confiança, si bé és cert que també han jugat a favor alguns elements com l’anticipació de decisions de compra abans de l’alça en l’IVA (que va ser efectiva a
2 Per a més informació veure: “Nota de conjuntura econòmica. Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn”. Número 66. Octubre de 2010. Direcció General d’Anàlisi i Política Eonòmica (Generalitat de Catalunya).
partir de juliol) i abans de la finalització del pla d’ajuts a la compra d’automòbils. No obstant això, la desaparició dels estímuls fiscals durant la segona meitat de l’any 2010 fa perdre empenta al consum privat.
Les exportacions també han mostrat un dinamisme notable, impulsades per la millora del comerç internacional, i la inversió en béns d’equipament ha tornat a créixer. Per sectors, han retornat a un creixement positiu els serveis i sobretot el sector industrial (gràcies a l’augment de la demanda externa).
Així mateix, les finances públiques comencen a millorar lleument per les mesures de consolidació fiscal aprovades al maig, i per la finalització d’algunes mesures posades en marxa al 2009 per esmorteir la crisi (com ara les pròrrogues en els pagaments d’alguns impostos).
Segons l’FMI, l’economia espanyola sortirà de la recessió al 2011. En aquest context, l’FMI preveu que la caiguda de l’economia espanyola en el conjunt de 2010 és d’un -0,3%, mentre que per a l’any vinent es registrarà un creixement modest, d’un 0,7%, dels més baixos dins de les economies avançades.
Aquest escenari es basa en el comportament favorable de les exportacions, així com en la reactivació del consum privat i de la inversió en béns d’equipament. En canvi, continuarà la contracció de la inversió en construcció, sobretot per la retallada en l’obra pública (finalització dels fons FEIL), que contrasta amb l’estabilització del component de construcció residencial.
Finalment, es preveu que durant el 2011 l’ocupació abandonarà la seva caiguda i registrarà un petit augment d’un 0,3%, la qual cosa permetrà una lleu retallada de la taxa d’atur.
D’altra banda, la confiança, que és un altre factor fonamental, no s’acaba de recuperar i l’augment de l’estalvi reflecteix aquest comportament més prudent que denota la poca predisposició al consum.
3.3. EL CONTEXT CATALÀ
També a nivell català, sembla que la fase més intensa de l’ajustament del mercat laboral ja s’ha superat i a pesar de les elevades taxes d’atur, els indicadors econòmics comencen a ser positius i s’estabilitza la destrucció d’ocupació en alguns sectors. El fet que l’economia catalana estigui més internacionalitzada que l’espanyola n’està afavorint la seva més ràpida recuperació.
La recuperació es deu principalment al sector industrial gràcies a l’estímul de la demanda externa. La recuperació de la producció industrial a Catalunya és també més potent que al conjunt estatal. Per contra, la construcció continua enfonsada i l’activitat continua en una situació molt feble. Les previsions de com pugui evolucionar la licitació d’obra civil als propers mesos també són negatives per la forta repercussió de la consolidació fiscal en la inversió pública.
Per altra banda, el sector turístic millora i la despesa turística augmenta. La dinàmica del sector turístic és, en part, responsable de la millora de l’ocupació i de l’activitat del sector serveis en general. La temporada d’estiu ha estat especialment positiva
A pesar de tot, però, l’ocupació es resisteix a abandonar la tendència de caiguda anual. L’Enquesta de població activa mostra que al tercer trimestre de 2010 s’han tornat a crear llocs de treball, en bona part per factors estacionals i pel to de recuperació al sector turístic. No obstant això, en termes anuals la població ocupada continua amb una tendència descendent, si bé el ritme de contracció s’ha seguit moderant i es pot parlar d’una situació pròxima a l’estabilització. El registre de l’afiliació a la Seguretat Social també confirma la menor destrucció de llocs de treball.
De fet, l’Enquesta mostra que Catalunya figura dins de les comunitats autònomes amb una evolució més favorable de l’ocupació, després del País Basc (l’únic territori que ja crea llocs de treball en termes anuals) i de Madrid.
Per altra costat, una nota positiva és que l’ocupació indefinida també es comença a recuperar, amb un augment al tercer trimestre de 2010 (concentrat al sector serveis), mentre que els treballadors temporals moderen notablement el seu descens
La població activa s’accelera fins a un 1% anual, i la taxa d’activitat de 16 a 64 anys marca un màxim històric (78,5%). La població activa va registrar l’any 2009 un descens com a resultat del deteriorament de les expectatives laborals, però des del segon trimestre de 2010 es va produir una forta recuperació en els actius. Aquest increment, centrat sobretot en la població nascuda a l’estranger, ha conduït a un nou màxim històric en la taxa d’activitat, que s’ha situat en un 78,5% de la població de 16 a 64 anys. A Espanya la població activa també segueix un patró de recuperació, però amb menys intensitat que a Catalunya.
La taxa d’atur a Catalunya i a Espanya es troba molt per sobre dels altres països de la zona euro. La població aturada continua amb un creixement notable. Pel que fa a la situació d’atur dels diferents col·lectius, la taxa de les dones continua per sota de la dels homes, com ha estat habitual des de l’esclat de la crisi econòmica, mentre que l’elevada taxa d’atur dels menors de 25 anys es manté amb valors similars als de fa un any. En el cas dels estrangers, tot i que mostren un comportament positiu de l’ocupació, la forta entrada d’actius els passa factura i la taxa d’atur continua en uns valors molt alts (un 28,6%), molt per sobre de la taxa dels autòctons. Al conjunt de l’Estat la taxa d’atur se situa ja en la barrera psicològica del 20%. Per tant, Catalunya continua amb una taxa notablement per sota de la mitjana estatal, si bé les taxes més baixes per comunitats autònomes corresponen al País Basc (10%) i Cantàbria (12,5%).
D’altra banda, les diferències de Catalunya i Espanya respecte de la zona euro segueixen sent molt àmplies i Espanya continua tenint la taxa més alta de la zona euro i de tota la UE-27 (on la taxa mitjana és d’un 10,1%).
Cal dir, però, que l’atur registrat alenteix l’augment fins al ritme més baix des de finals de 2007. Per sectors, la millora més clara és la de l’atur registrat procedent de la indústria, l’únic que disminueix respecte a un any abans, si bé la construcció i els serveis també presenten creixements continguts. Per comparació a Espanya, l’atur registrat també mostra un millor comportament a Catalunya, com la majoria d’indicadors laborals.
4.
EL COMPORTAMENT DEL MERCAT DE TREBALL. RESULTATS
COMARCALS
4.1. ATUR REGISTRAT
El millor indicador per aproximar-nos a la realitat de la desocupació, és la seva taxa, ja que permet posar en relació la població desocupada amb el total de població activa del territori, més enllà de ser l’indicador de referència en la majoria d’estudis sobre mercat de treball i per tant, en facilita la seva comparació.
La dinàmica de la taxa d’atur ve determinada pel comportament de la població ocupada/desocupada i del conjunt de la població activa. De manera que la taxa d’atur es compon pels canvis deguts a l’evolució de la població ocupada i per les variacions causades per l’evolució dels actius. Així, si el 2009 s’havia produït un retrocés de la població activa pel conjunt de Catalunya per primera vegada des de 1992, com a conseqüència de l’enfonsament de les expectatives laborals arran la recessió, l’any 2010, els actius han tornat a augmentar, la qual cosa es tradueix en un context general de no creació de nova ocupació en un nou augment en la taxa d’atur. Així, durant el 2010 l’increment de les taxes d’atur és produït sobretot, per l’increment d’efectius actius.
Total Homes Dones Diferencial Dones-Homes 2002 5,44 3,46 8,58 5,12 2003 5,14 3,47 7,73 4,26 2004 5,54 3,72 8,25 4,53 2005 7,47 5,29 10,73 5,44 2006 7,48 5,46 10,46 5,01 2007 7,61 5,09 11,32 6,22 2008 10,34 8,53 12,97 4,44 2009 16,00 14,34 18,38 4,04 Gener 17,46 16,12 19,38 3,26 Febrer 18,04 16,61 20,08 3,47 Març 18,45 16,76 20,89 4,13 Abril 17,82 15,83 20,66 4,83 Maig 17,43 15,36 20,41 5,05 Juny 16,73 14,74 19,59 4,85 Juliol 16,13 14,06 19,10 5,04 Agost 16,40 14,34 19,34 5,00 Setembre 15,92 13,65 19,18 5,53 Octubre 16,71 14,72 19,55 4,83 Novembre 16,03 13,85 19,16 5,31 Desembre 16,64 14,90 19,13 4,23 Mitjana 2010 16,98 15,08 19,71 4,63 2 0 1 0
Evolució de la taxa d’atur estimada a l’Alt Camp per sexes (16-64 anys), 2002-2010
Taula 1.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.
Evolució de la taxa d’atur registrada a l’Alt Camp
L’evolució de les taxes d’atur (tant per homes com per dones) és en termes generals, creixent a partir de l’any 2004, però que s’accentua a partir de l’any 2008, moment en què esclata la crisi econòmica. A pesar d’això, durant el 2010 hi ha una desacceleració important en el creixement del registre de persones en atur. Així, si entre els anys 2007 i 2008 l’augment percentual de la taxa d’atur va ser d’un 36% i entre el període 2008 i 2009 d’un 55%, entre el 2009 i el 2010 l’increment percentual és d’un 6,2%. La tendència de 2010 és, doncs, vers un estancament en els registres d’aturats.
Pel que fa a l’evolució de l’atur durant el període de crisi econòmica, la taxa d’atur registrat de 2010 (mitjana anual) respecte de 2007 (any previ a l’inici de la crisi econòmica) ha augmentat en un 123% (sent d’un 196% l’increment de l’atur masculí i d’un 74% l’increment en les dones). Per tant, la crisi ha afectat amb major incidència als homes, a pesar que la taxa d’atur registrat de les dones és superior. El creixement percentual entre 2008 i 2009 és força significatiu, ubicant-se en el 55% (68% en el cas dels homes i 42% en el cas de les dones), però amb un estancament destacat entre 2009 i 2010, amb un creixement percentual d’un 6,2% (5,1% en els homes i un 7,2% en el cas de les dones). En tot cas, tot i que és evident que fins al moment la crisi econòmica ha afectat amb major mesura als homes que a les dones, el 2010 representa un canvi de tendència. Una dinàmica vinculada a la recuperació del sector industrial (sector masculinitzat) en l’economia espanyola i catalana.
Taxa de creixement interanual 2009-2010
-15,00 -10,00 -5,00 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set embr e Oct ubre Nov embr e Des embr e Homes Dones TotalPel que fa a l’evolució de la taxa d’atur al llarg dels mesos del 2010, en termes generals ja no es produeix una evolució creixent, a pesar que durant el mes de març s’arriba al màxim històric, amb una taxa d’atur d’un 18,45% (sent d’un 16,76% pels homes i d’un 20,9% per les dones). A partir d’aquest moment es produeix un canvi de tendència respecte els mesos (i anys) anteriors, en disminuir el valor de la taxa. Una tendència, que amb alguna excepció es manté fins al mes de setembre. A partir d’aquest moment la taxa es manté entre l’interval del 16 i el 17%. Cal entendre, doncs, aquest procés de reducció de les persones en situació d’atur com una dinàmica que va més enllà de l’estacionalitat del període estival (ocupació estacional).
Per altra banda, les taxes d’atur femení sempre són força superiors a les masculines (entre tres i cinc punts), un fet que com es veurà més endavant, contrasta amb les dades del conjunt de Catalunya.
L’evolució de les taxes d’atur en aquests mesos de l’any 2010 (gener-desembre) constata que s’ha produït una reducció de les persones aturades entre l’inici i el final de l’any. Per tant, la incidència de les polítiques actives d’ocupació impulsades des de les diferents administracions han tingut un impacte significatiu en la reducció de les taxes d’atur a la comarca la qual cosa ha permès una certa estabilització dins del mercat laboral. Així, entre gener i desembre de 2010, la taxa d’atur general s’ha vist reduïda percentualment un -4,7% (un -7,5% pels homes i un -1,3% per les dones).
Gràfic 1.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.
Evolució taxes d'atur a l'Alt Camp, per sexes (16-64 anys)
0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 20,00 22,00 Homes Dones TotalEvolució de la taxa d’atur registrada a l’Alt Camp per sexes
Hi ha una evolució diferencial de la taxa d’atur segons el sexe de referència, ja que el mercat de treball presenta comportaments diferents segons aquest. Si bé fins al moment la crisi havia tingut una major afectació entre els homes que entre les dones (reduint així les diferències entre les taxes d’atur d’ambdós sexes), en tant que els sectors d’activitat més afectats per la crisi eren predominantment masculins (construcció, sector automobilístic...), durant el 2010 es produeix un canvi de tendència. Així, per primera vegada des de l’inici de la crisi el creixement en nombre d’aturats és superior entre les dones que entre els homes (entre 2009 i 2010, l’increment percentual és d’un 5,1% en els homes i un 7,2% en el cas de les dones).
L’evolució al llarg dels mesos de 2010 presenta una tendència similar: el volum d’homes en situació d’atur s’ha reduït entre gener i desembre un -7,5%, mentre que en el cas de les dones aquesta xifra és només d’un -1,3%. No obstant això, l’evolució del 2010 presenta tres fases diferenciades: una primera etapa entre gener i març de 2010, en la qual el volum de persones en situació d’atur s’incrementa fins a assolir els màxims històrics; un segon període entre març i juliol de 2010, en el qual el volum d’aturats es redueix en general de manera significativa (en un -12,6%), i finalment un tercer període entre agost i desembre de 2010 en què es produeix una oscil·lació en el volum de persones a l’atur entre les 3.300 i les 3.500 persones.
Les dades d’atur per sexes mostren, doncs, una certa millora durant el 2010, especialment en el cas masculí, donada la recuperació de sectors com l’industrial. Aquesta reducció es fa més visible durant el període estival, un període tradicionalment de creació d’ocupació relacionat amb un increment de l’oci i el turisme dels mesos estiuencs, tot i que de manera general no ha trobat continuïtat en els mesos següents. Caldrà fer un seguiment, doncs, de l’evolució de l’impacte que pugui tenir sobre el territori la recuperació econòmica internacional i la seva repercussió sobre el mercat laboral.
Evolució de les taxes d'atur registrat a l'Alt Camp, per sexes (16-64 anys), 2010 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 20,00 22,00 Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set embr e Oct ubre Nov embr e Des embr e Homes Dones Total
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 Volum de persones en atur Taxes d'atur
Gràfic 3.
Gràfic 4.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.
RESUM: La taxa d’atur mitjana a la comarca durant el 2010 ha ascendit fins al 16,8%, sent d’un 14,9% pels homes i d’un 19,6% per les dones. Ens trobem davant dels nivells més alts d’atur dels darrers períodes observats (des de 2002). No obstant això, l’augment percentual entre els anys 2009 i 2010 ha estat el més baix des de l’entrada de la crisi econòmica. Es produeix, per tant, una desacceleració en el creixement del volum d’aturats/es. L’evolució de gener a desembre de 2010 és positiva, en la mesura que es produeix una reducció percentual de les taxes d’atur d’un -4,7%. Aquest fet constataria que els símptomes de recuperació econòmica, encara que molt dèbils, comencen a traduir-se en millores dins del mercat de treball. A diferència també del que ha succeït fins al moment, la reducció del volum de persones a l’atur es produeix sobretot en els homes, la qual cosa ens indicaria que la millora es produeix en els sectors d’activitat més masculinitzats.
4.2. EVOLUCIÓ COMPARADA DE LA TAXA D’ATUR COMARCAL
Per poder referenciar en un context més ampli els indicadors del mercat laboral de l’Alt Camp, s’ha procedit al càlcul de les taxes d’atur registrades per sexe, de dues comarques contigües territorialment (Baix Camp i Conca de Barberà), pel conjunt de la província de Tarragona, així com presentar els resultats pel conjunt català i espanyol. A tall comparatiu i segons àmbits geogràfics, a Catalunya la mitjana de la taxa d’atur durant el 2010 (dades de l’Enquesta de Població Activa) s’ubica en un 17,75% (amb un augment percentual respecte el 2009 d’un 9%), on l’atur masculí se situa en un 18,6% (augment del 8,8%) i l’atur femení en un 16,7% (augment del 9,7%). Així, doncs, a diferència de l’Alt Camp l’atur masculí continua sent superior al femení pel conjunt de Catalunya, però igual que en el conjunt de la comarca, el creixement de persones a l’atur s’ha desaccelerat durant el 2010, tot i que segueix incrementant el seu valor. Pel conjunt de l’Estat la taxa d’atur durant el 2010 (mitjana anual) és d’un 20% (amb un increment percentual respecte l’any anterior d’un 11,5%), amb una taxa masculina d’un 19,7% (increment d’un 11,3%) i una taxa femenina d’un 20,5% (increment d’un 11,3% també). Així, pel conjunt de l’Estat, a pesar que l’evolució trimestral durant el 2010 ha estat en alguns casos favorable s’ubica en la frontera psicològica del 20%, de manera que 1 de cada 5 persones actives a l’Estat es troba en situació d’atur. En el conjunt de l’Estat, igual que a l’Alt Camp, la taxa d’atur femenina és superior a la masculina.
D’aquesta manera les taxes d’atur general (homes i dones) de la comarca de l’Alt Camp durant el conjunt del 2010 se situen a nivells inferiors a la mitjana catalana i significativament per sota de les taxes d’atur del conjunt de l’Estat espanyol (en tres punts percentuals). Per sexes, les taxes masculines de l’Alt Camp se situen també significativament per sota de les mitjanes catalanes i espanyoles (en més de tres punts), però en el cas de l’atur femení se situa per sobre de la catalana (en més de tres punts) i lleugerament per sota de l’espanyola. No obstant això, tots els àmbits territorials es caracteritzen per mantenir una desacceleració en el creixement de les seves taxes.
Si comparem les taxes d’atur de l’Alt Camp amb les del conjunt de la província de Tarragona, tant els valors com l’evolució són pràcticament iguals. No obstant això, la província de Tarragona ha manifestat majors augments de les taxes d’atur (tan per homes com per dones) durant el darrer quadrimestre de l’any (una conseqüència lògica al partir d’una economia més orientada al turisme d’estiu). Si bé les taxes masculines de la comarca són sempre inferiors a les provincials, en el cas femení, aquestes són sempre superiors.
Evolució taxes d'atur registrat. Homes
0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Conca de Barberà Baix Camp Alt CampRespecte la comparativa comarcal (Baix Camp i Conca de Barberà), podem observar que l’evolució de les taxes durant el període d’anàlisi (2002-2010) és també coincident, encara que l’Alt Camp és qui presenta les taxes d’atur més elevades. No obstant això, la Conca de Barberà, a diferència de les altres dues comarques, ha aconseguit reduir la seves taxes d’atur (masculina i femenina) durant el 2010, fins a situar-se a una taxa general d’un 11,9%, molt per sota, doncs de l’Alt Camp i del Baix Camp.
A nivell europeu (UE 27), les taxes d’atur se situen a nivells significativament inferiors a les que es produeixen a l’Estat espanyol. A pesar que el seu valor és dels més elevats dels últims 10 anys, no arriba a superar el 10% (entorn del 9,5%). Espanya es converteix així, amb l’Estat amb la taxa d’atur més elevada de la UE-27, molt per sobre, fins i tot, de països com Portugal o Irlanda. Les taxes d’atur de la OCDE són encara menors (d’un 8,5%), la qual cosa reflecteix la magnitud de la crisi en el territori estatal.
RESUM: La taxa d’atur general a la comarca de l’Alt Camp se situa a nivells semblants a la província de Tarragona, però significativament per sota de la mitjana catalana i estatal.
Per sexes, els homes presenten taxes inferiors al conjunt tarragoní, català i espanyol, mentre que les dones presenten taxes superiors a la resta d’àmbits territorials (excepte en el cas espanyol).
En la comparativa comarcal s’observa, però, que les taxes d’atur de l’Alt Camp són superiors a les comarques veïnes del Baix Camp i de la Conca de Barberà.
Evolució taxes d'atur registrat. Dones
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Conca de Barberà Baix Camp Alt CampEvolució taxes d'atur registrat. Total
0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Conca de Barberà Baix Camp Alt Camp
Gràfic 6.
Gràfic 7.
Alt Camp
Província
Tarragaona Catalunya Espanya Alt Camp
Província
Tarragaona Catalunya Espanya Alt Camp
Província
Tarragaona Catalunya Espanya
2005 7,47 7,38 7,00 9,20 5,25 5,34 5,80 7,00 10,68 10,41 8,40 12,20 2006 7,48 7,21 6,60 8,50 5,41 5,23 5,30 6,30 10,41 10,12 8,40 11,60 2007 7,61 7,26 6,50 8,30 5,05 5,32 5,60 6,40 11,26 10,08 7,80 10,90 2008 10,34 10,04 9,00 11,30 8,45 8,79 9,00 10,10 12,89 11,83 9,00 13,00 2009 16,00 15,26 16,26 18,00 14,34 14,60 17,12 17,72 18,38 16,77 15,20 18,41 Gener 17,46 17,65 16,12 16,88 19,38 18,73 Febrer* 18,04 18,29 17,9 20,05 16,61 17,35 19 19,96 20,08 19,63 16,6 20,16 Març 18,45 18,35 16,76 17,40 20,89 19,70 Abril 17,82 17,89 15,83 16,86 20,66 19,35 Maig** 17,43 17,27 17,7 20,09 15,36 16,31 18,2 19,72 20,41 18,62 17,1 20,56 Juny 16,73 16,48 14,74 15,64 19,59 17,67 Juliol 16,13 15,69 14,06 14,75 19,10 17,02 Agost*** 16,40 16,14 17,4 19,79 14,34 15,28 18,1 19,29 19,34 17,37 16,5 20,4 Setembre 15,92 16,48 13,65 15,46 19,18 17,93 Octubre 16,71 17,10 14,72 16,01 19,55 18,64 Novembre**** 16,03 17,07 18 20,3 13,85 15,73 19,23 19,95 19,16 18,97 16,50 20,8 Desembre 16,64 17,24 14,90 16,08 19,13 18,88 Mitjana 2010 16,98 17,14 17,75 20,06 15,08 16,15 18,63 19,73 19,71 18,54 16,68 20,48
* Per Catalunya i Espanya, primer trimestre de 2010 ** Per Catalunya i Espanya, segon trimestre de 2010 *** Per Catalunya i Espanya, tercer trimestre de 2010 **** Per Catalunya i Espanya, quart trimestre de 2010
Dones 2 0 1 0 Total Homes
Taula 2. Evolució de les taxes estimades d’atur per sexes i territoris
Evolució de les taxes d'atur per edat. Homes
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Gener Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set embr e Oct ubre Nov embr e Des em bre 16-24 25-39 40-54 55-642010
4.3 EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR A L’ALT CAMP PER GRUPS D’EDATS I SEXE L’atur acostuma a presentar comportaments diferencials segons els grups de població de referència. Amb l’objectiu d’observar aquest fet, es presenten a continuació les taxes d’atur registrat segons sexe i per grups d’edat de la població. En aquest sentit, les dones i els grups d’edat més joves acostumen a ser els més perjudicats en els cicles de recessió econòmica i per tant, cal prestar especial atenció a la seva evolució dins del mercat de treball comarcal.
Evolució de les taxes d'atur per edat. Dones
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em bre 16-24 25-39 40-54 55-64 2010 Gràfic 9.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.
De manera general, durant l’any 2010 tots els grups d’edat augmenten les seves taxes d’atur respecte l’any anterior, però amb menys intensitat que en els anys precedents. Amb l’excepció, però, del col·lectiu jove (16-24 anys), que disminueix un -3,3% el valor de la seva taxa. D’aquesta manera la taxa d’atur juvenil a la comarca se situa durant l’any 2010 en un 19%, una xifra que dista molt del 40% o del 43% d’atur juvenil que es dóna a Catalunya o al conjunt de l’Estat, respectivament.
En una situació contrària trobem al grup d’edat dels 55 als 64 anys que és el més perjudicat durant el 2010. L’increment percentual entre 2009 i 2010 és d’un 16%, mentre que el segon grup d’edat que més augmenta el valor de la seva taxa és el dels 40 als 54 anys (10,6%). Sembla, doncs, que els reajustaments dins del mercat laboral estan afectant severament a la població activa de més edat. La qual cosa pot derivar en un problema estructural dins del sistema de mercat laboral de la comarca, ja sigui per qüestions de formació, d’adaptació o de contractació.
Tal i com ja succeïa en els anys anteriors hi ha una dada que continua destacant per sobre de la resta: l’elevada taxa d’atur de les dones majors de 54 anys, que durant el 2010 se situa en el 32,6% (una de cada tres dones actives en aquesta franja d’edat es troba en situació d’atur). Són uns resultats que estan molt per sobre de la resta de grups d’edat i fins i tot de la taxa d’atur del homes d’aquesta mateixa franja d’edat (que és d’un 18%). Aquesta situació, però, no és atribuïble a la conjuntura econòmica actual, ja que persisteix des de 2002 (primer any analitzat) i per tant, es constitueix com un problema estructural i endèmic del mercat laboral a la comarca. A tall comparatiu, la taxa d’atur femenina del grup de 55 a 64 anys a Catalunya (mitjana
2010) s’ubica en un 12% i pel conjunt de l’Estat és d’un 13%. No obstant això, la taxa d’atur de les persones de més de 55 anys a Catalunya s’ha incrementat un 23% respecte l’any anterior. Per altra banda, durant el 2010, la taxa d’atur femenina del grup de 55 i més anys també ha incrementat de manera important (amb un increment respecte del 2009 d’un 12,7%, mentre que en els homes aquest increment ha estat del 33,2%). Sembla, doncs que la tendència generalitzada durant el 2010 és a una major afectació de l’atur entre els col·lectius de més edat.
A la província de Tarragona, la taxa d’atur del grup de 55 a 64 anys durant el mes de desembre de 2010 és d’un 21% (sent pels homes un 18,1% i per les dones d’un 26,3%). Encara que l’atur femení a Tarragona per aquest grup d’edat és força elevat en comparació amb Catalunya i Espanya no assoleix els elevats nivells de la comarca de l’Alt Camp. La província de Tarragona, però, igual que a l’Alt Camp són els grups de més edat els més perjudicats durant el 2010, presentant els increments percentuals més elevats (d’un 18,3% pel grup de 40 a 54 anys, i d’un 16,8% pel grup de 55 a 64 anys).
No obstant això, l’evolució dins de l’anualitat de 2010 presenta descens en els valors de les taxes per a alguns grups d’edat. Així, la taxa d’atur juvenil disminueix entre gener i desembre un -11% (-7,2% en els homes i -16% en les dones); una disminució que també es produeix en el següent grup d’edat (dels 25 als 39 anys) d’un -10,2% (-13,6% els homes i -6% les dones). El grup dels 40 als 54 anys, presenta un increment poc significatiu del 0,6% (en el cas dels homes disminueix un -4,1% i en els dones augmenta un 6%). Una realitat que contrasta amb el grup dels 55 als 64 anys, que presenta un increment del 3,7% en el valor de la seva taxa (d’un 2,5% pels homes i un 4,8% en les dones). Aquesta tendència és molt semblant a la que es dóna al conjunt de la província de Tarragona. Aquesta realitat constata dos fets:
• Que l’atur que afecta el grup de més edat és pot convertir en un problema endèmic i de llarga duració. Aquest grup d’edat es pot constituir com un grup d’elevada vulnerabilitat, donades les dificultats d’adaptació que pot comportar per aquestes persones.
• Que la disminució de les taxes d’atur en les edats més joves durant al llarg del 2010 podria atribuir-se a l’efecte generat per l’ocupació eventual de l’estiu i de Nadal, ja que és precisament el grup d’edat més jove el que acostuma a acumular el percentatge més elevat de contractes temporals. Si més no, però, és indicatiu d’un dinamisme del mercat laboral de la comarca que permet l’entrada al mercat de treball de la població més jove, però que també és el més afectat per l’estacionalitat i per tant, són els primers en ser-ne expulsats.
RESUM: l’únic col·lectiu que redueix lleugerament la taxa d’atur entre el 2009 i el 2010 són els joves (grup de 16 a 24 anys). Encara que la joventut sol ser el grup d’edat amb les taxes d’atur més elevades, l’Alt Camp presenta unes taxes molt inferiors a la del conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol, posant de manifest que, el mercat de treball a la comarca manté un dinamisme que facilita la incorporació de nova mà d’obra.
Per contra, els grups de més edat (dels 40 als 54 anys) i, sobretot el grup dels 55 als 64 anys, són els més afectats per l’increment en el volum d’aturats. Aquesta realitat pot situar a aquest col·lectiu com un grup de risc, en la mesura que la seva reincorporació en el món laboral pot presentar més dificultats i resistències donada la seva edat.
Evolució de les taxes d'atur per edat. Total
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 16-24 25-39 40-54 55-64Evolució de les taxes d'atur per edat. Total (2010)
10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 20,00 22,00 24,00 26,00 Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov embr e Des em bre 16-24 25-39 40-54 55-64 Gràfic 10. Gràfic 11.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.
Un altre indicador de referència per conèixer la situació del mercat de treball, o el seu “estat de salut” (dinamisme), és la taxa d’atur juvenil (l’atur registrat en la franja d’edat dels 16 als 24 anys), ja que aquest grup de població és un dels més afectats per les dinàmiques econòmiques i és simptomàtic de les dificultats que tenen els i les joves per entrar en el mercat laboral (en tant que nova població activa). Segons les dades més recents (desembre de 2010) l’estimació de la taxa d’atur juvenil a la comarca s’ubica al 18,96% (corresponent a una taxa masculina del 18,9% i una taxa femenina del 19%). A diferència del que havia succeït fins al moment, l’atur masculí juvenil se situa en valors equivalents al femení, la qual cosa pot indicar-nos canvis en les estructures i comportaments dins del sistema educatiu. Tradicionalment les dones acostumen a entrar a edats més tardanes al mercat de treball en mantenir-se més temps en el sistema educatiu, la qual cosa es traduïa en unes taxes menors d’atur i que facilitava o hauria de facilitar la seva inserció laboral posterior. Les dificultats dins del mercat laboral i les baixes expectatives poden haver repercutit en un augment de les taxes d’escolarització i per tant, en una disminució de la població activa juvenil. A nivell comparatiu, la taxa d’atur juvenil pel conjunt de Catalunya durant el 2010 se situava en un 39,5% (sent d’un 45,4% pels homes i un 32,6% en les dones), i pel conjunt de l’Estat espanyol és ja del 41,6% (és a dir, que quatre de cada 10 joves es troben, doncs, en situació d’atur), sent d’un 43,2% en els homes i un 39,8% en els dones. En el conjunt de Catalunya, doncs, es reprodueixen les elevades diferències entre els homes i les dones joves. Tant al conjunt de l’Estat com de Catalunya, les taxes d’atur dels homes joves són sensiblement superiors a les de les dones (especialment en el conjunt de Catalunya, on la taxa masculina juvenil supera en 13 punts a la femenina). A la província de Tarragona, la taxa d’atur juvenil al 2010 se situa al 18,2% (18,3% pels homes i 18,1% per les dones), lleugerament per sota de l’Alt Camp. Igual com ha succeït a l’Alt Camp, el grup d’edat que més disminueix l’atur al llarg del 2010 és el col·lectiu d’edat més jove.
No obstant això, encara que la joventut sol ser el grup d’edat amb les taxes d’atur més elevades, l’Alt Camp presenta unes taxes molt inferior a la del conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol, posant de manifest que, el mercat de treball a la comarca manté un dinamisme que facilita la incorporació de nova mà d’obra. Per altra banda, la disminució de l’atur juvenil al llarg del 2010 podria indicar que la recuperació va més enllà de les ocupacions estacionals i temporals.
Hi ha un altre factor que podria explicar les “relatives” baixes taxes d’atur juvenil a la comarca: una elevada taxa d’escolarització. Aquest fenomen també pot estar vinculat a un retrocés de la població activa com a conseqüència de l’enfonsament de les expectatives laborals arran la recessió i que està evitant una alça més intensa en la taxa d’atur juvenil.
Evolució de l'atur registrat per edat. Valors absoluts
0 500 1000 1500 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Gener Febr er Mar ç Abr il Mai g JunyJulio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em bre 16-24 25-39 40-54 55-64 2010 Gràfic 12.Font: elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori del Treball de la Generalitat.
A pesar que les taxes d’atur més elevades es donen entre el col·lectiu jove i la població més gran (55 a 64 anys), el gruix de persones aturades continua estant en els grups d’edat intermedis: entre els 25 i els 54 anys, que són d’altra banda, els grups majoritaris dins del mercat de treball.
Els grups d’edat que presenten majors increments de persones en situació d’atur durant el 2010 (gener-desembre) són els que se situen entre els 55 i els 64 anys (amb 20 persones) i els de 40 a 54 anys (amb un increment absolut de 7 persones). En aquest cas, són les dones d’aquests grups d’edat les principals afectades, ja que en el grup masculí d’entre 40 a 54 anys es produeix una disminució de -26 persones, mentre que les dones augmenten en 33 persones. Pel contrari, el col·lectiu que més redueix el nombre d’efectius és el de 25 a 39 anys (en -152 persones), especialment entre el col·lectiu masculí; mentre que la disminució de les persones aturades en el grup més joves es deu principalment al col·lectiu de dones.
Aquesta situació no deixa de ser preocupant, en la mesura que les dificultats per tornar a trobar ocupació a partir de certes edats pot representar una dificultat afegida.
Evolució de la població aturada per sexe (16-64 anys), 2002-2010 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Homes Dones Total
Evolució de la població aturada per sexe (16-64 anys), 2010
1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em bre
Homes Dones Total
Gràfic 13. Població aturada registrada. Valors absoluts. 2002-2010
Gràfic 14. Població aturada registrada. Valors absoluts. 2010
Aturats per grups d'edat. Homes
18,40 21,56 19,16 19,95 19,74 17,82 17,0414,05 11,96 12,49 12,62 11,91 12,12 11,52 12,20 12,02 11,48 13,09 12,56 12,00 28,4226,76 30,95 36,1439,9038,72 42,36 43,30 42,25 42,92 42,40 42,55 42,64 41,61 40,36 40,66 40,01 39,49 39,27 39,51 25,11 24,4922,83 24,58 24,22 27,1127,46 30,2631,91 30,92 31,19 31,56 30,57 31,58 31,94 31,72 32,48 32,22 32,31 33,10 28,06 27,19 27,06 19,33 16,14 16,3513,14 12,40 13,88 13,67 13,79 13,98 14,67 15,29 15,51 15,60 16,03 15,20 15,86 15,400%
20%
40%
60%
80%
100%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Gener Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em bre16-24
25-39
40-54
55-64
2010A pesar que, des de l’entrada de la crisi econòmica i en valors absoluts el nombre d’aturats homes ha estat superior al de les dones constatant que la crisi econòmica actual té, fins al moment, major afectació sobre sectors econòmics més masculinitzants (construcció, sector automobilístic i industrial en general), el 2010 representa un canvi de tendència en aquest sentit. Així, són els homes els qui més redueixen el nombre d’aturats al llarg del 2010 (amb -149 persones, davant de la reducció en -21 persones del col·lectiu femení). En d’altres paraules, el 88% de la reducció del volum de persones aturades al llarg del 2010 a la comarca és produeix en els homes.
Evolució del percentatge de població aturada per grups d’edat i sexe a l’Alt Camp
Aturats/es per grups d'edat. Total, 2002-2010
16,03 17,01 16,56 16,17 16,07 13,88 14,54 12,69 11,23 33,52 33,40 34,54 38,46 40,05 39,66 40,48 42,08 40,14 28,61 27,52 27,21 26,24 25,66 28,03 29,19 31,39 33,06 21,85 22,08 21,69 19,12 18,21 18,42 15,79 13,85 15,56 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 16-24 25-39 40-54 55-64Aturades per grups d'edat. Dones
14,51 13,84 14,80 13,40 13,24 11,28 12,15 11,15 10,62 10,08 10,97 10,98 11,52 10,27 9,55 9,67 10,37 9,51 9,65 9,05 36,78 38,01 36,97 40,17 40,18 40,29 38,68 40,71 39,65 39,78 39,70 39,45 39,26 39,04 38,40 37,97 38,48 39,23 38,77 37,78 30,84 29,63 30,16 27,46 26,77 28,64 30,8532,66 33,25 34,30 33,87 34,30 33,81 34,51 35,52 35,61 34,39 34,39 34,2535,70 17,87 18,52 18,08 18,97 19,81 19,79 18,3215,48 16,48 15,84 15,45 15,28 15,42 16,18 16,53 16,75 16,77 16,87 17,34 17,48 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Gener Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em bre 16-24 25-39 40-54 55-64
2010
Gràfic 16. Gràfic 17.Aturats/es per grups d'edat. Total, 2010
11,35 11,38 11,86 11,47 11,83 10,92 10,91 10,88 10,93 11,37 11,13 10,60 41,06 41,48 41,14 41,07 41,01 40,37 39,40 39,35 39,25 39,37 39,02 38,69 32,53 32,47 32,44 32,87 32,13 32,99 33,68 33,61 33,42 33,27 33,26 34,33 15,06 14,66 14,56 14,60 15,03 15,72 16,01 16,16 16,39 16,00 16,59 16,380%
20%
40%
60%
80%
100%
Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em bre16-24
25-39
40-54
55-64
Gràfic 18.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.
Pel que fa al percentatge d’aturats/es per grups d’edat, és en la franja situada entre els 25 i els 39 anys els que ocupen el percentatge més elevat seguit del grup dels 40 als 54 anys. Una situació normal, tenint en compte que són aquestes franges d’edat les que ocupen el gruix de la població activa (ja que els més joves, dels 16 als 24 anys, és un grup entrant i els més grans, dels 55 als 64 anys, és el grup sortint del mercat de treball). Tot i això, l’evolució de la sèrie històrica també ens indica que són aquests grups d’edat (especialment els que tenen entre 25 i 39 anys) els que més han incrementat el seu percentatge, passant de representar un 33,5% el 2002 a un 42% el 2009. Una tendència que s’inverteix durant el 2010, sent el grup dels 40 als 54 anys el que presenta una evolució creixent des del 2006 , passant del 25,7% al 33%.
El pes percentual dels grups “extrems” (els més joves i els de més edat) es va reduint, en general, amb el temps (la qual cosa no vol dir que es redueixi el nombre absolut d’aturats en aquests grups d’edat), sinó que el nombre d’aturats dels grup dels 25 als 54 anys incrementa per sobre de la resta.
RESUM:els aturats/es que més afectats es veuen per la crisi durant el 2010 són els de les edats compreses entre els 40 i els 64 anys, especialment entre el col·lectiu femení, la qual cosa les situa en una situació de vulnerabilitat que es pot convertir en irreversible donada la seva edat.
Evolució de la població aturada. Percentatge per sexe (16-64 anys), 2002 - 2010 39,04 41,03 40,28 42,38 39,78 48,89 53,00 52,29 60,96 58,97 59,72 57,62 56,47 60,22 51,11 47,00 47,71 43,53 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes Dones
Evolució de la població aturada. Percentatge per sexe (16-64 anys), 2010
54,37 54,23 53,47 52,32 51,88 51,87 51,33 51,50 50,48 51,88 50,87 52,73 45,63 45,77 46,53 47,68 48,12 48,13 48,67 48,50 49,52 48,12 49,13 47,27 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Gen er Febr er Mar ç Abril Mai g Juny Julio l Agos t Sete mbr e Oct ubre Nov em bre Des em bre Homes Dones
Evolució del percentatge de població aturada per sexe a l’Alt Camp Gràfic 19. Evolució 2002-2010
Gràfic 20. Evolució 2010
A partir de gener de 2009, i per primera vegada en els darrers anys, el percentatge d’homes aturats (52,65%) és superior al nombre de dones en situació de desocupació (47,35%). Una tendència que persisteix al llarg del 2009 i també del 2010. Durant el 2010 la mitjana d’homes a l’atur sobre el conjunt de la població aturada és d’un 52,8% i en el cas de les dones representen un 47,3%. Aquest canvi de tendència es produeix també pel conjunt de la província de Tarragona.
No obstant això, durant el 2010 s’escurcen les distàncies percentuals entre els homes i les dones en situació d’atur, ja que la recuperació dels sectors econòmics es deu sobretot a activitats masculines.
Així des de gener fins a desembre de 2010, el nombre absolut d’homes aturats ha disminuït un -7,55%, mentre que el nombre de dones ho ha fet en un percentatge inferior: un -1,3%. Si la comparativa es realitza entre l’any 2009 i el 2010, es posa encara més de manifest la major afectació de l’atur en les dones: l’increment percentual és d’un 6% en els homes i d’un 9% en les dones (molt lluny, doncs dels increments i la tendència entre 2008 i 2009, que eren d’un 70% en el cas dels homes i d’un 44,1% en el cas de les dones).
RESUM: a pesar que partir de 2009, s’inverteix una tendència històrica, i el percentatge d’homes en situació d’atur supera per primera vegada a les dones, durant el 2010 s’escurcen les diferències entre sexes, donada la major afectació de la conjuntura econòmica en el col·lectiu de dones i a una certa recuperació en el món masculí. Una dinàmica que també s’observa pel conjunt de Catalunya i de l’Estat
.
Podem concloure, doncs, que el perfil demogràfic majoritari de població en situació d’atur continua sent el mateix que el 2009: homes d’entre 25 a 39 anys, els quals continuen sent els principals protagonistes “afectats” pel context de crisi econòmica. El 2010, però representa un canvi de dinàmica tendint a la feminització de l’atur i a un major equilibri entre sexes.
4.4. EVOLUCIÓ DE L’ATUR SEGONS NACIONALITAT
Més enllà de les variables edat i sexe, les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat ens permeten fer una primera aproximació a la situació del mercat de treball de la població de nacionalitat estrangera. Aquest és un fet important, si tenim en compte que, en molts dels casos es tracta de “població en risc d’exclusió social” des del punt de vista socioeconòmic i per tant, cal estudiar amb deteniment la seva situació laboral pel conjunt de la comarca. Per altra banda, no es disposa de les dades per a períodes anteriors a 2006, ni per a poder procedir al càlcul de les taxes d’atur de la població estrangera.
Abans d’analitzar la realitat laboral de la població estrangera cal tenir en compte l’evolució demogràfica d’aquets grup de població en el context comarcal. El creixement del volum de població estrangera a la comarca de l’Alt Camp, ha estat, igual que en el conjunt de Catalunya, molt significatiu. L’any 2000 el nombre de ciutadans residents a la comarca de nacionalitat estrangera sumaven un total de 636 persones. L’any 2010 aquest grup de població arriba a les 6.485 persones, passant a representar de l’1,8% de la població de la comarca l’any 2000 a un 14,3% el 2010. Un creixement significatiu, però que encara se situa per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya que a 1 de gener de 2009 era ja del 15,9%, i en el cas del Camp de Tarragona arriba a la xifra del 18,2%. Segons les dades provisionals publicades per l’INE a 1 de gener de 2010, el percentatge de població estrangera a Catalunya se situaria en el 15,9%,
2007 2008 2009 2010 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000
Persones estrangeres a l'atur
TOTAL
HOMES
DONES
mentre que a la província de Tarragona aquesta seria del 18,4% i al conjunt de l’Estat seria d’un 12,2%.Majoritàriament la població estrangera de l’Alt Camp és de procedència africana (representant un 42% del total de població estrangera resident a la comarca), que és un grup de població molt masculinitzat (un 65,5% d’aquest grup de població són homes). Així ens trobem amb un gruix de població, de perfil jove (el 75% de la població estrangera de la comarca s’ubica en la franja d’edat entre els 15 i els 49 anys), i per tant amb una taxa d’activitat elevada, i que majoritàriament ocupa llocs de treball de baixa qualificació, la qual cosa situa aquest grup en un espai d’elevada afectació de l’atur.
Persones estrangeres a l'atur
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 2007 2008 2009 Gen er Febr er Mar ç Abril Mai g Juny Julio l Agos t Sete mbr e Oct ubre Nov embr e Des embr eTOTAL HOMES DONES
2010 Gràfic 22.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.
L’evolució de l’atur de la població estrangera presenta, en general, una dinàmica semblant a la del conjunt de la població aturada de la comarca, però amb certes diferències que cal posar de manifest. Per una banda, s’observa un increment significatiu des de l’any 2007; entre el 2007 i el 2008, el nombre de persones estrangeres en situació d’atur es veu incrementat en un 121% (pel conjunt de la població de l’Alt Camp és només d’un 38%), mentre que entre el 2008 i el 2009, l’increment és d’un 75% (i pel conjunt de la població és d’un 57%). Finalment, entre 2009 i 2010 aquest increment percentual és d’un 18,3% (i pel conjunt de la població era d’un 7,4%).
No obstant això, l’evolució de l’atur de la població estrangera durant l’any 2010 (gener-desembre) és notablement diferent al del conjunt de població, i la població estrangera aturada presenta un increment d’un 9,2%, i continua sent superior al creixement experimentat pel conjunt de la població (que ha disminuït en un -4,7%). Pel que fa l’evolució de l’atur de la població estrangera durant el 2010, podem diferenciar tres fases: una primera de creixement entre el gener i març; una segona fase de disminució entre abril i juny i finalment, una nova fase de creixement entre juliol i desembre (amb certes oscil·lacions). Aquest fet constata diferents aspectes:
- El grup de població més perjudicat per la crisi econòmica continuen sent les persones estrangeres, especialment les dones.
- No existeix un retorn al país d’origen de la població estrangera (si més no, de manera generalitzada).
- Afectació positiva sobre aquest col·lectiu de població de l’estacionalitat laboral del període estival. Tenint en compte que la població estrangera, igual com succeeix amb la població jove acostuma a ocupar la part més “flexible” del mercat de treball (temporalitat i flexibilitat laboral), es podria
Persones a l'atur. Percentatge segons nacionalitat
11,46 18,36 20,47 21,62 21,78 21,68 22,26 22,06 21,70 22,50 22,49 22,07 23,74 24,30 24,76 88,54 81,64 79,53 78,38 78,22 78,32 77,74 77,94 78,30 77,50 77,51 77,93 76,26 75,70 75,24 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 2007 2008 2009 Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov em bre Des em brePoblació estrangera Població autòctona 2010
veure beneficiada per l’ocupació estacional generada pel sector turístic o agrícola de la comarca.
- Les millores produïdes en determinats sectors econòmics durant el 2010 no tenen un impacte real o significatiu sobre aquest col·lectiu de població. - Forta destrucció d’ocupació durant el darrer quadrimestre de l’any.
Gràfic 23.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.
En el conjunt comarcal, l’any 2007 (previ al cicle de desacceleració econòmica), l’11,5% de la població desocupada era de nacionalitat estrangera (una xifra proporcional al volum de població que representava al conjunt de la comarca que era del 10,6%). Però, aquesta percentatge augmenta significativament durant el 2008 fins a assolir el 18,4%. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que el percentatge de població estrangera sobre el total de població comarcal durant el 2008 era d’un 12,7%. Per tant, a partir de 2008 hi ha una sobrepresentació de la població estrangera entre la població en situació de desocupació.
La mitjana de població aturada estrangera sobre el total durant el 2009, es va estabilitzar entorn del 20%. Però, durant els mesos transcorreguts de l’any 2010, aquest percentatge incrementa fins a situar-se a desembre de 2010 en el 24,8% (la mitjana de l’any 2010 és de 22,6%, mentre que el volum de població estrangera sobre el total està entorn del 14%).
A pesar de la sobrepresentació de la població estrangera desocupada cal tenir en compte que l’estructura demogràfica d’aquest grup de població és majoritàriament favorable a produir-se aquesta situació, ja que:
Percentatge de persones estrangeres a l'atur segons sexe.
31,5 29,0 27,1 26,8 28,6 30,0 30,9 31,9 29,8 30,6 30,9 34,7 33,7 34,9 34,5 68,5 71,0 72,9 73,2 71,4 70,0 69,1 68,1 70,2 69,4 69,1 65,3 66,3 65,1 65,5 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 2007 2008 2009 Gen er Febr er Mar ç Abr il Mai g Juny Julio l Ago st Set em bre Oct ubre Nov embr e Des embr e Dones Homes 2010- el 75% de la població estrangera de la comarca s’ubica en la franja d’edat entre els 15 i els 49 anys i,
- un 60% d’aquesta grup de població són homes, la qual cosa repercuteix en què la majoria de les persones estrangeres en situació d’atur a la comarca siguin homes (més si tenim en compte que la crisi ha tingut major incidència en sectors econòmics masculinitzats). L’estructura de població d’aquest col·lectiu comporta que hi hagi una major participació dins del mercat laboral de la població estrangera en comparació amb la població de nacionalitat espanyola i per tant, es vegi més afectada per la situació econòmica actual.
En el cas de la població estrangera, i com ja succeeix en el conjunt de la població aturada, durant el 2010 és el sexe femení el que presenta major afectació de la crisi, de manera que al llarg de l’any el percentatge de dones en situació d’atur passa del 27% al 34,5%. Per altra banda, si bé entre els períodes 2007-2008 i 2008-2009 els majors increments de persones a l’atur eren entre el col·lectiu masculí, entre 2009 i 2010, les dones estrangeres en atur s’incrementen en un 37,4% (9% pel conjunt de dones) i en canvi els homes ho fan en un 11,2% (6% pel conjunt d’homes). Una tendència similar es produeix al llarg del 2010, mentre les dones incrementen un 41% (reducció d’un -1,3% pel conjunt de les dones), els homes estrangers disminueixen un -2,4% (un -7,6% pel conjunt d’homes).
Gràfic 24.
Evolució de l'atur per sectors d'activitat. Valors absoluts, 2004-2010
0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior (1) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
RESUM: la població estrangera pateix de manera severa els efectes de la crisi econòmica i la desocupació consegüent, a partir de l’any 2008 (amb un increment de les persones aturades d’un 121% entre 2007 i 2008, i per tant, molt superior als increments de la població autòctona). A pesar de la desacceleració del volum de desocupats entre 2009 i 2010, no hi ha símptomes de millora en aquest col·lectiu. Aquest fenomen es troba vinculat a la seva estructura demogràfica (població jove i masculinitzada) i als sectors d’activitat que majoritàriament ocupen (els de major destrucció d’ocupació). Per altra banda, una part d’aquest grup de població retorna durant el 2010 dins del grup de població activa, del qual n’havia sortit l’any anterior davant de la manca d’oportunitats laborals. Finalment, el mercat negre, especialment el del sector de la cura i la llar és en part un refugi per alguns col·lectius de població estrangera, i que no afloren en les dades oficials.
4.5. EVOLUCIÓ DE L’ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Evolució de l'atur per sectors d'activitat. Valors absoluts, 2010 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500
Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior (1) Gener Febrer Març Abril
Maig Juny Juiol Agost
Setembre Octubre Novembre Desembre
Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació
anterior (1) 2004 1,35 26,77 10,63 49,27 11,98 2005 1,98 26,13 10,55 54,67 6,66 2006 3,27 23,83 11,01 54,67 7,21 2007 2,13 26,55 9,34 56,24 5,74 2008 3,06 23,62 13,95 53,91 5,46 2009 3,74 25,39 15,04 52,86 2,96 Gener 5,04 25,23 15,26 51,75 2,73 Febrer 5,04 24,61 14,72 52,28 3,36 Març 4,79 24,31 14,93 52,45 3,52 Abril 5,07 23,91 14,54 53,05 3,43 Maig 5,07 23,94 13,98 53,03 3,97 Juny 5,20 24,20 14,63 53,48 2,50 Juliol 4,95 23,40 14,28 54,04 3,34 Agost 4,60 23,05 14,87 53,90 3,58 Setembre 4,35 22,83 14,43 54,71 3,68 Octubre 6,73 22,42 13,67 54,68 2,50 Novembre 6,36 22,62 13,26 54,80 2,97 Desembre 6,76 22,59 13,15 54,41 3,09 Mitjana 2010 5,32 23,62 14,32 53,51 3,23 2 0 1 0 Gràfic 26.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.
Evolució del percentatge d’aturats/es per sectors d’activitat Taula 3.
Atur per sectors d'activitat, 2010
5,3% 23,6% 14,3% 53,5% 3,2%Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Sense ocupació anterior (1)
Gràfic 27.
(1)Definició del Servicio Público de Empleo Estatal: demandants que busquen la primera feina.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.
La desocupació no és homogènia en tots els sectors d’activitat de la comarca, encara que amb la crisi, tots s’han vist afectats de manera negativa. Encara que sigui el sector serveis el que presenta el percentatge més elevat d’aturats/es (durant el 2010 la mitjana se situa en el 53,5% del total de persones aturades), aquest només reflecteix el pes del sector terciari en l’economia comarcal. Els sectors que percentualment més han augmentat el seu percentatge d’aturats/es entre els anys 2009 i 2010 són: el de l’agricultura (42,3%) i les persones sense ocupació anterior (8,9%); mentre que el sector de la indústria redueix en un -7% el seu percentatge i la construcció un -4,8%. El sector serveis incrementa el seu pes en un 1,2%.
Al llarg del 2010 (gener-desembre) són el sector de l’agricultura (34%), les persones sense ocupació anterior (13,4%) i el sector serveis (2,5%), els que incrementen el seu pes sobre el conjunt de les persones en atur. La indústria en canvi redueix el seu pes en un -10,4% i la construcció en un -5,2%, dos sectors amb un pes preponderant dins de l’economia comarcal. En valors absoluts és el sector agrícola el que presenta majors increments durant el 2010 (51 persones), seguit de les persones sense ocupació anterior (8) i els serveis (4 persones). Mentre que la indústria redueix significativament en -134 persones i la construcció en -99. Una evolució que, comparat en els anys anteriors és molt positiva.
També és significativa la reducció del pes de la població desocupada “sense ocupació anterior” (demandants de primera feina) en el transcurs dels darrers anys (i a pesar de l’increment, encara que menor, durant el 2010), la qual cosa es pot atribuir a dos factors:
