L’Eixample celebra el Dia interna-cional de la dona treballadora amb la presentació del llibre Dones de l’Eixample. Itineraris històricsi un seguit d’actes des de final de febrer fins a mitjan març. El llibre s’ha elaborat a partir de fotografies del final del segle XIX i començament del XX, on les dones són les prota-gonistes. A partir d’aquests docu-ments gràfics, es fa una recons-trucció històrica amb ulls de dona. Els actes centrals se celebraran el dissabte 7 de març –vigília del Dia internacional, el 8 de març– al cen-tre cívic de les Cotxeres Borrell. També hi haurà diverses exposi-cions, xerrades i el premi de relats curts, el qual enguany arriba a la novena edició.
Dia internacional de la
dona treballadora
L’Eixample desplega el mapa
de construccions escolars
ESCOLES
La primera prevista és
el CEIP Cartagena de
la Dreta de l’Eixample
INSTITUTS
N’hi haurà un de nou
a Fort Pienc i un altre a
l’Esquerra de l’Eixample
BRESSOL
Els propers anys
s’hi obriran
set noves escoles
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Anna Jolonch
Coordinadora de l’Àrea d’Educació de la Fundació Jaume Bofill
“Les polítiques
socials no poden
actuar com a meres
gestores de l’exclusió”
E N T I TAT S Pàg. 4
Associació de
Veïns de l’Eixample
Compleix 40 anys
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Cursa Sant Antoni
Driss lakhuaja i Meritxell Calduch, els guanyadors
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Barcelona tindrà
la seva pròpia
targeta de crèdit
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Racó Jove de les
Cotxeres de Borrell
Anima els adolescents del barri
Pàg. 5
EIXAMPLE
F O R T P I E N C·
S A G R A D A F A M Í L I A·
D R E T A D E L' E I X A M P L E·
S A N T A N T O N IL ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E
·
L A N O V A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L ESUPLEMENT
EIXAMPLE
2 Febrer 2009
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Divendres 13 de febrer
David Giorcelli Trio
A les 21 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491) Pianista de blues i boggie woogie que ha participat en els festivals de blues més importants.
Diumenge 15 de febrer
Octet Kocian Nostitz
A les 19 h. L’Auditori (Lepant, 150)Obres de Txaikovski i Xostakòvitx pels millors músics de la República Txeca.
Dilluns 16 de febrer
De Bach al segle XX
A les 20.30 h. Centre cívic Casa Elizalde (València, 302) Intèrprets: Lluís Guinovart (violí) i Maria Carme Poch (piano). Obres de Bach, Brahms, Bloch i Ravel.
Divendres 20 de febrer
Fem tard
A les 20 h. Espai Escènic Tísner (Viladomat, 2-8) Un jove grup de l’Esquerra de l’Eixample que toca rock al-ternatiu i punk rock.
Dimecres 18 de febrer
IV Mostra de Peces curtes dansa +a prop
A les 20.30 h. Centre cívic Casa Elizalde (València, 302) Espectacle de les tres companyies finalistes de la con-vocatòria 2008-2009.Divendres 27 de febrer
Me veo en tus ojos
A les 22 h. Espai Ecènic Tísner (Viladomat, 2-8) Dues ànimes es troben en un somni en aquesta vida. Dansa de Laura Morales i Donald van der Werff.
Fins al 22 de febrer
A la ciutat xinesa
CCCB (Montalegre, 5)Documents arqueològics, obres d'art, maquetes...
Fins a l’1 de març
La Gran Guerra en imatges (1914-1918)
Museu d’Història de Catalunya (pl. Pau Vila, 3) Mostra fotogràfica d’imatges de la Primera Guerra Mun-dial d’agències alemanyes, angleses i franceses.Dilluns 16 de febrer
Sota les sabates
A les 18 h. Bibl. Sant Antoni-Joan Oliver (Comte Borrell, 44) Heu rebut mai la carta d’una formiga o un cuc de seda? Contes per descobrir els petits animals que viuen a sota nostre.
Dijous 19 de febrer
El cau dels somnis
A les 18 h. Bibl. Fort Pienc (Ribes, 12)L'arlequí del cau us hi portarà a través d'enigmes, jocs i sorpreses per als qui portin un comentari o dibuix.
Diumenge 22 de febrer
Carnestoltes
A les 12 h. Jardinets de l’Alguer Espectacle d’animació infantil.
Dissabte 28 de febrer
Oriol el camperol
A les 12 h. Bibl. Fort Pienc (Ribes, 12) Cicle Sac de Rondalles.Llums, llapis, acció!
A les 18 h. Bibl. Sagrada Família (Provença, 480) Taller participatiu de descobriment del món del cinema.
Dimarts 10 de març
Contes a la tarima
A les 18.15 h. Bibl. Lola Anglada (Rocafort, 236) Cicle Sac de Rondalles de contes catalans.
Dilluns 16 de febrer
Max Aub, entre l’exili interior i exterior
A les 19 h. Bibl. Sagrada Família (Provença, 480) Les biblioteques commemoren els 70 anys de l’inici de l’exili amb un cicle dedicat a alguns escriptors i poetes exiliats, com Max Aub.Dijous 26 de febrer
María Zambrano i l’exili com
a distanciament filosòfic
A les 19 h. Bibl. Joan Miró (Vilamarí, 61)A càrrec d’Antoni Clapés, poeta, editor, traductor i crí-tic. Dins el cicle Exilis.
Dimarts 10 de març
Peix, marisc i bacallà
A les 19 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491) Xerrada a càrrec de Mariona Quadrada, cuinera i autora de diversos llibres de cuina.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutierrez, Jordi Miró i Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
E I X A M P L E
B A R C E L O N A
www.bcn.cat/publicacions [email protected]
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)
Aragó, 328, pl. baixa
Telèfon d’informació 010
(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.
Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Casal d’associacions juvenils 901 515 253
de Barcelona
Ausiàs March, 60.
Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45 Padilla, 210.
Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
Aula Ambiental 93 435 05 47 Lepant, 281.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480.
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 Comte Borrell, 44-48.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2a.
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.
GENT GRAN
Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46.
Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425.
Of. de l’habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.
Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS
U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs Marc 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379.
Núria Mahamud
E
l mapa escolar aprovat per al període 2006-2010 al districte de l’Eixample co-mença a completar-se. Una de les properes construccions escolars serà l’institut Ange-leta Ferrer, el qual pren el nom de qui va ser la mestra d’una altra gran pedagoga, Marta Mata. El nou institut és una de les prioritats desta-cades en el conveni del pla quadriennal (2008-2012) denoves construccions signat entre l’Ajuntament de Barce-lona i el Departament d’Edu-cació, i el seu projecte serà aprovat per la Generalitat en acord de govern en el trans-curs de 2009. El projecte constructiu està en fase de redacció per l’empresa públi-ca GISA i el solar on s’aixe-carà és situat al carrer Mari-na amb Consell de Cent. L’IES Angeleta Ferrer acollirà tres línies d’Educació
Se-cundària Obligatòria (ESO) i dues de Batxillerat, segons el ser vei de Planificació del Consorci d’Educació de Bar-celona.
El barri de la Dreta de l’Ei-xample també completarà la seva oferta educativa en les etapes d’Infantil i Primària amb el futur CEIP Cartagena, que es construirà en un solar al carrer Castillejos 180-184. El col·legi públic disposarà d’una doble línia a les dues
etapes i és previst que co-menci la seva activitat el curs 2009-2010 amb dos grups de P3.
D’altra banda, el mapa esco-lar de l’Esquerra de l’Eixam-ple es coml’Eixam-pletarà en els pro-pers anys amb la construcció d’un col·legi el qual, de mo-ment, s’ha anomenat CEIP Model, perquè ocuparà part del terreny de la presó Model quan aquest edifici sigui completament desballestat per ubicar-hi equipaments educatius i socials i un gran espai verd. Al mateix barri és prevista la construcció d’un altre institut, l’IES Vilado-mat, que serà un dels consi-derats grans, ja que comptarà amb quatre línies d’ESO i tres de Batxillerat.
Les places públiques d’escoles bressol també s’ampliaran els propers anys per donar res-posta a les necessitats de les famílies amb una oferta
edu-cativa de qualitat per als in-fants de 0 a 3 anys. Així, de cara al 2011, s’incorporaran cinc noves llars d’infants, i es construiran dues més que substituiran les de dos vells centres: el Roure, de l’avingu-da Roma, i Els Barrufets, del carrer Marina, que passaran a anomenar-se Els Llorers i Jardins de la Indústria,
res-pectivament. Les altres cinc seran la Carme Biada (Roger de Llúria, 132), la Jaume Pe-rich (Bailén, 49), la Joan Brossa (Rosselló, 191), la My-rurgia (Provença, 405-418) i la Urgell (Urgell-Provença-Mallorca).
Solar del carrer Marina on es construirà l’IES Angeleta Ferrer.
L’IES Angeleta Ferrer, al barri de
Fort Pienc i el CEIP Cartagena,
de la Dreta de l’Eixample, seran
els primers projectes que es
posaran en marxa per completar
el mapa de construccions
escolars del districte 2008-2012
A l’espai on és
actualment la
Model, s’hi
construirà un
col·legi de Primària
C I U TA D A N S O P I N E N
Diana Castro Mestressa de Casa
Está muy bien, porque así se ayudará a las familias que se quedan sin plaza para los niños. Hay mucha falta de plazas, por lo tanto, es positivo.
Rafel Clusellas Jubilat
Em sembla bé. Totes aquestes coses són ben-ficioses per al barri i penso que si en fan és perquè hi ha una man-cança.
Monika D. Terapeuta
Por una parte estoy triste, porque venimos muchas veces a este parque y ya no lo ten-dremos, pero por otra parte me parece bien que se hagan nuevos centros, porque la edu-cación es el futuro.
Maria Jesús Jover Arquitecta
Em sembla perfecte, ja que tenint en compte que hi ha una man-cança de llocs educatius està bé, tot i que és una pena per l’espai lúdic que desapareixerà i al qual estem acostumats.
Janelly Madrazo Estudiant
Me parece bien, porque hay mucha inmigración aparte de toda la gente que hay aquí por natu-raleza. Pienso que hacen falta estos cen-tros, porque son los niños los que van a hacer el futuro.
Toni Puyal Òptic
Sempre va bé que hi hagi places, tot i que tal com va la natalitat actualment no sé si realment cal. Si és que sí, llavors em sembla perfecte.
Q u è l i s e m b l a e l p r o j e c t e m u n i c i p a l q u e p r e v e u l a c o n s t r u c c i ó d e n o u s c e n t r e s e d u c a t i u s a l d i s t r i c t e d e l ’ E i x a m p l e ?
EIXAMPLE
4 Febrer 2009
E N T I T A T S
Pere S. Paredes
L’
Associació de Veïns de Sant Antoni va néixer el 1968, als locals de l’esglé-sia de la Preciosíssima Sang, al carrer Viladomat, 78, i, com era normal en aquells temps, amb un marcat afany de millorar la qualitat de vida dels seus conveïns amb certes inquietuds polítiques. El novembre de l’any passat va celebrar els seus 40 anys de treball per a la ciutat. El vicepresident de l’Associa-ció de Veïns de Sant Antoni, Toni Sánchez, creu que “ac-tualment a les associacions de veïns encara hi ha el sen-timent de treballar i voler el millor per als nostres con-ciutadans”.Aquesta associació ha estat molt activa durant aquests 40 anys i la Junta vol que tothom se n’assabenti mit-jançant un llibre preparat amb motiu d’aquest aniver-sari.
“L’associació”, comenta Sán-chez, “està constantment en contacte amb la gent del car-rer gràcies al local social que
tenim, que està a peu de ca-rrer i que permet que tot-hom hi pugui entrar a fer-hi qualsevol tipus de consulta o manifestar alguna inquie-tud”.
Aquesta associació, que par-ticipa des de fa més de tren-ta anys en l’organització de la Festa Major de Sant Anto-ni, té uns 800 associats que treballen “dia i nit per al bar-ri i per a Barcelona”, ens diu el seu vicepresident. Els passats 15 i 16 de no-vembre van celebrar l’acte central del seu aniversari
amb tot un seguit de mos-tres i tallers que es fan a l’as-sociació, juntament amb un acte institucional on van par-ticipar l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la regidora del Districte, Assumpta Escarp. A més a més d’oferir als bar-celonins activitats o tallers com dansa, elaboració de puntes de coixí, anglès, ser-veis jurídics, esports, cultura, etc., l’Associació de Veïns de Sant Antoni és, des de fa vint anys, la coordinadora i direc-tora de l’únic esplai laic del barri de Sant Antoni.
Més informació:
Avinguda Mistral, 30, planta baixa Telèfon: 93 423 93 54 de 17 a 20.30 h www.barrisantantoni.inf
Imatge promocional de l’aniversari de l’associació.
Aquesta associació
dirigeix l’únic
esplai laic del barri
de Sant Antoni
Aquests tipus
d’associacions no
només se
circumscriuen al
seu barri, sinó que
van més allà i els
seus associats
treballen per la
ciutat en global
L’Associació de Veïns de Sant
Antoni compleix 40 anys
Monument a Eduardo Dato, benefactor del centre, inau-gurat el 6 d'abril de 1930. (Foto: JMC)
El Palau de la
Mutualitat (IV)
L’Aliança va anar perdent, a poc a poc, el seu caràcter obrerista i es va anar obrint cap a la petita burgesia, la qual hi trobava, amb aquelles instal·lacions i amb el seu cos facultatiu, un bon referent sanitari . El 1933, els as-sociats a l’Aliança arribaven als 100.000. Una fita, aquesta, que fou àmpliament celebrada amb la presèn-cia del president de la Generalitat, Francesc Macià, de l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, i del governador civil. Pocs dies després d’haver estat Lluís Companys elegit president de la Generalitat, també visità l’Aliança, acompanyat de diferents consellers. Durant la Guerra Civil, l’Aliança passà a mans de la Generalitat de Catalu-nya. Acabada la guerra, l’entitat va tornar als seus antics gestors, moment en què començà una expansió de la mutualitat per tot Catalunya.
En el 1954, es compliren els cinquanta anys de la insti-tució. En aquest període s’havien atès 242.000 malalts, i en aquells moments la institució havia arribat a la xifra de 131.000 socis. Amb l’aparició del “Seguro Obligatorio de Enfermedad”, la Quinta de Salut l’Aliança va passar a ser-ne col·laboradora. Per completar el complex hospita-lari del Palau de la Mutualitat, el 1956 es va bastir un nou edifici, de planta baixa i tres pisos, a la banda del carrer Padilla, el qual ha estat substituït no fa gaire per un de nou que acull diferents facultats de la Universitat Ramon Llull. Els anys han anat passant i l’Aliança ha complert els cents anys, però el Palau de la Mutualitat continua essent l’emblema de l’Aliança.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28
J. M. Contel
N O T Í C I E S
f
El carnestoltes a l’Eixample
Entre el 19 i 21 de febrer es podrà gaudir de les dife-rents festes del carnestoltes que s’han convocat als barris de l’Eixample. Fidel a la tradició, la festa co-mençarà Dijous Gras, 19 de febrer, d’11 a 13 hores, amb l’arribada del rei carnestoltes i de tot el seu se-guici al Centre Comercial Gran Via. El 21 de febrer hi haurà dues grans rues de Carnestoltes: l’una co-mençarà a la plaça Fort Pienc i l’altra sortirà del car-rer Provença, 480.
Els secrets de la Ruta de la Seda
Durant la segona quinzena de febrer es realitzaran diferents activitats de divulgació de la història, la cultura i les religions de la Ruta de la Seda, les quals organitza l’Espai 210 i comptaran amb la participa-ció d’experts i viatgers d’Àsia Central. Del 17 al 27 de febrer hi haurà l’exposició “Mirades de la Ruta de la Seda”, i els dies 17, 20, 24 i 27, a les 19 hores, tindrà lloc el cinefòrum amb la projecció de pel·lícules.
Música a ritme de divendres
El centre cívic Fort Pienc engega aquest mes un cicle de música que té com a objectiu donar a conèixer al-tres cultures. Aquests concerts es faran els divendres a les 19 hores. El dia 20 es farà un recital líric amb la soprano Lourdes Álvarez i el pianista Ricardo Estra-da. Per al dia 27, és previst que els Joves Intèrprets del Liceu interpretin el Cançoner espanyolde Robert Schumann. I el 6 de març un conjunt format per do-nes oferirà un repertori de gospel i soul.
II Setmana per Àfrica
La Fundació Ajuda en Acció portarà a terme al barri de la Sagrada Família la II Setmana per Àfrica. Del 23 al 28 de febrer es desenvoluparà una programació que posa èmfasi especial a la situació de les dones i el seu paper en el desenvolupament d’Àfrica. Entre les activitats que es duran a terme hi haurà l’exposició “Mou-te per Àfrica. Les dones, el futur d’un conti-nent”, al centre cívic Sagrada Família.
Dolors Roset
D
ones de l’Eixample. Itine-raris històricsés el títol del llibre del qual és autora Isa-bel Segura, el qual es presen-tarà coincidint amb la celebra-ció del 8 de març d’enguany. A partir de fotografies del final del segle XIX i tot el XX, s’ha reconstruït la vida de les do-nes com a part de la vida de l’Eixample d’aquells anys. El llibre arranca amb el Pla Cerdà, de 1859, origen de la urbanització dels carrers ac-tuals, i arriba fins als anys 90, pràcticament a les acaballes del segle XX.Pel que fa al programa d’actes, començarà el 23 de febrer amb l’exposició “Dones d’empresa” a la casa Elizalde i s’acabarà el
16 de març amb la xerrada “El paper de la dona en l’alimenta-ció”,organitzat per l’Assem-blea de Joves de l’Eixample Nord i que es realitzarà a l’Es-pai 210. El 12 de març es farà el lliurament dels premis de
relats curts, i per al 7 de març, a les Cotxeres Borrell, és pre-vista una activitat d’interès per a totes des dones, com també la representació de l’obra de te-atre humorística Penèlope.
Al-tres activitats que es duran a terme són: l’exposició de foto-grafies “Cada dia”, també a les Cotxeres Borrell, i una con-ferència sobre la pensadora María Zambrano a la Casa Golferichs, el dia 5 de març. El llibre sobre l’Eixample és un testimoni de com era el barri en el seu inici i la transforma-ció que ha experimentat, com també els llocs d’origen de les persones que hi van anar a viure. Recull també el treball domèstic i la cura de les perso-nes a les cases, dues tasques habitualment realitzades per les dones i que gairebé mai no queden reflectides en els estu-dis històrics i econòmics. Un altre apartat està dedicat a la vida de la comunitat i els es-pais de relació informal, des de les festes dels carrers fins a les reclamacions de millores per al barri, posant èmfasi en el pa-per i protagonisme que hi han tingut les dones. El llibre acaba amb un nomenclàtor dels car-rers i espais públics amb nom de dona amb una biografia de cadascuna.
Després de la reforma, l’interior d’illa ha guanyat 300 m2.
Celebració del Dia internacional
de la dona treballadora
Més de 1.000 m
2
per al joc i el descans al barri de Sant Antoni
RedaccióE
l barri de Sant Antoni ha guanyat espai verd públic de qualitat, gràcies a les obres d’ampliació dutes a terme a l’interior d’illa delimitat pels carrers Comte Borrell, Manso i Parlament i la ronda Sant Pau, que ha obert de nou al públic no fa gaire amb 300 m2 més de superfície.El reestrenat espai públic, que ha estat uns sis mesos tancat per obres, té ara una
superfí-cie de 1.100 m2. L’ampliació ha permès eixamplar la zona de jocs infantils i afegir-ne de nous, així com crear una pista de petanca, instal·lació que compta amb un gran públic potencial, donat que el jardí forma part d’un conjunt d’e-quipaments on hi ha un espai de gent gran, a més de la bi-blioteca Sant Antoni. Durant les obres, el paviment de sauló s’ha substituït per un altre de formigó per tal de
fa-cilitar l’accés tant a la zona en-jardinada com a l’espai de gent gran. També s’han col·lo-cat bancs nous i s’ha reubicol·lo-cat la font. S’hi ha instal·lat nous punts de llum i s’han ampliat els que hi havia a les mitgeres. Quant a la vegetació, s’ha am-pliat el nombre d’exemplars de tamarius, que eren els ar-bres ja existents, i s’han plan-tat roures. A les parets mitge-res, s’hi ha col·locat vinya verge i heura.
El 8 de març se
celebra el Dia
internacional de la
dona treballadora.
Per commemorar-lo,
a l’Eixample es
publica un llibre i
s’ha preparat un
programa d’actes
per a les setmanes
d’abans i després
El llibre recull fotografies de final del segle XIX i tot el segle XX.
Els equipaments
del districte
acullen activitats
de tota mena
R E L AT S C U R T S
A
EIXAMPLE
6 Febrer 2009
P
er a la majoria de nosaltres, la principal re-ferència del món de l’slot és l’Scalextric, un joc amb el qual qui més qui menys s’ha divertit algun cop. L’slot, però, és un món molt més ampli, de què es gaudeix a diferents nivells, des dels simples aficionats fins als grans com-petidors. Punt Slot és un establiment nou es-pecialitzat en slot que satisfà les necessitats tant dels aficionats que comencen com les d’a-quells que ja en són autèntics experts i cer-quen els cotxes i accessoris de les millorsmar-ques per a la competició. L’establiment el porta l’Amadeu, un expert en la matèria i gran apas-sionat de l’slot, que abans d’obrir el seu negoci feia molts anys que treballava en un altre esta-bliment del sector. A Punt Slot, també hi tro-bem peces de col·leccionisme i disposen d’una pista de sis carrils que permet preparar curses i posar els cotxes a punt.
Punt Slot
C. Diputació, 173 / Tel.: 93 451 70 45
E L T A U L E L L
Per gaudir de l’slot a tots els nivells
A Punt Slot també es troben peces de col·leccionisme.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Thaïs Gutiérrez
E
l Racó Jove és un espai dins del centre cívic Cotxe-res de Borrell dedicat als nois i noies del barri que funciona des de fa quatre anys a molt bon ritme i que cada cop té més èxit entre els joves. Es tracta d’una aposta clara, per part dels responsables del cen-tre, per desenvolupar espais de creació i comunicació on els jo-ves puguin gaudir d’activitats diverses, que van des de les arts plàstiques fins a l’esport, passant pel ball, el teatre, la música o els tallers de premo-nitors. Els principals usuaris del Racó Jove són adolescents entre 12 i 16 anys, als quals es pretén ensenyar que ocupin el lleure d’una manera creativa.Els tallers trimestrals que s’hi fan són tres: un de jazz, un de teatre i un de hip-hop, que és el qué té més èxit de tots. A més,
el Racó Jove funciona com a espai de trobada per als nois i noies els dimecres, de 18 a 20 h, per tal de potenciar la comunicació i el diàleg entre ells mateixos, i entre ells i els adults. D’altra banda, aquesta entitat ofereix, dins la seva programació estable, un cop al mes, una sessió de cinema en la qual es projecta una
pel·lícu-la d’interès per a adolescents i joves. També es fan Estades Artístiques, una activitat única que no fa cap altre centre cívic a Barcelona, que aquest any arriba a la cinquena edició. L’objectiu és crear un grup es-table i dinàminc per fomentar la coeducació i, sobretot, una participació més intensa dels nois. A més, la companyia de teatre independent Teatravie-sas té un espai de trobada amb grups de joves articulat al vol-tant del món del teatre. A part d’aquestes activitats, el Racó Jove celebra també les di-verses festes que hi ha al llarg de l’any, com el carnestoltes, Halloween, el Dia internacio-nal de la dansa, amb molt d’è-xit de participació.
Més informació:
Centre cívic Cotxeres Borrell. Viladomat, 2-8 08015 Barcelona
El taller de hip-hop
és un dels que té més
èxit entre els joves
del centre cívic
El Racó Jove del centre cívic Cotxeres de
Borrell s’ha convertit en un punt de trobada
dels joves i adolescents del barri
Els principals usuaris del Racó Jove són adolescents entre 12 i 16 anys.
El Racó Jove de les Cotxeres de Borrell
anima els adolescents del barri
S E R V E I P Ú B L I C
Daniel Venteo
La Fundació Barcelona Comerç, la Caixa i l’Ajunta-ment de Barcelona donen llum verd a l’emissió de la targeta financera anomenada “Barcelona Comerç” La nova targeta representa una acció destacada de promoció i suport al comerç urbà de Barcelona. Es tracta d’una targeta de crèdit o de dèbit de caràcter personal i de nova creació, pròpia i exclusiva per als clients, els comerciants i els empleats associats als eixos comercials de la capital catalana. Aquests són els tres beneficiaris bàsics de la targeta. Els consumi-dors podran accedir-hi de manera gratuïta i, gràcies a ella, podran gaudir d’avantatges i descomptes sig-nificatius en gasolineres, cinemes, aparcaments i es-pectacles, entre d’altres. I els segons beneficiaris són els mateixos comerços associats a la Fundació Barce-lona Comerç. La comissió d’utilització per als comer-ciants per les compres fetes amb aquesta targeta no-més serà del 0,50%. També és previst que la nova targeta tingui caràcter de targeta ciutadana, amb la possibilitat d’utilitzar-la en el futur en els serveis municipals, com ara biblioteques, piscines, especta-cles, museus, aparcaments, el zoo, el Tibidabo, etc. La nova targeta és una de les accions contingudes en el document “El comerç de Barcelona davant l’actual situació de crisi”, signat entre l’Ajuntament i repre-sentants del sector comercial de la ciutat el passat mes d’octubre, que té per objectiu l’adopció de mesu-res concretes de reforç, promoció, incentivació, di-vulgació i millora del teixit comercial de Barcelona.
Més informació: www.eixosbcn.org
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12 a 14 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Revista Esquerra de l’Eixample
Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
Revista Acelobert Sagrada Família
c/ Bofarull, 35. Tel. 93 534 94 53
Revista Acelobert Sant Antoni
c/ Bofarull, 35. Tel. 93 534 94 53
Revista Fort Pienc
Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46
Revista Sagrada Família
Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, pl. baixa.
INTERNET
Barcelona Metròpolis
El web de Barcelona Metròpolis, a l’a-bast de tothom en català, castellà i anglès, té un bloc que aspira a conver-tir-se en una eina per generar debat ciutadà i estendre’l més enllà del marc estatal. A més, es poden consultar els continguts de la revista, centrada en el pensament urbà, l'arquitectura, la geo-grafia i la sociologia.
www.barcelonametropolis.cat
Web de l'Àrea Verda
En aquest web, s’hi pot trobar tota la informació sobre la nova fase d’im-plantació de l’Àrea Verda amb l’amplia-ció de la segona nova corona i, per tant, de les zones en què també hi haurà estacionament regulat amb pre-ferència o exclusivitat per als veïns.
www.bcn.es/areaverda
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
L’
atleta marroquí Driss Lak-huaja i la manresana Merit-xell Calduch s’han imposat en els 10 km de la XXXI edició de la cur-sa de Sant Antoni, que el pascur-sat 25 de gener va ocupar un circuit urbà pels principals carrers de l’Eixample.Aquest any, en la categoria mas-culina, el corredor del FC Barcelo-na Roger Roca (31 min 32 s), que defensava la seva corona en la
prova, ha quedat segon. A l’acaba-ment de la prova es queixava de com l’hi havia anat: “molt mala-ment! He tingut una setmana molt cansada i no he tingut un bon dia”.
Per la seva part, Driss Lakhuaja (AA Catalunya), que ha acabat en primera posició amb un temps de 30 min 08 s, també es queixava, però, “del vent. Hi ha hagut ca-rrers en què per culpa del vent he perdut temps. Ha estat
impossi-ble superar la marca actual, que era el meu objectiu”.
En categoria femenina, l’atleta del FC Barcelona Meritxell Calduch, amb una marca de 35 min 49 s, s’ha imposat i ha revalidat el seu títol en aquesta cursa popular de l’Eixample, organitzada des de la Comissió de la Festa Major de Sant Antoni. L’any passat, en
l’e-dició 2008, quan celebrava tres dècades d’atletisme popular, la cursa va superar els dos milers de corredors i enguany les inscrip-cions de la cursa han aconseguit un nou èxit de participació: 3.100 corredors i corredores.
Per a Josep Maria Conesa, alma ma-terde la cursa de Sant Antoni, cada edició és un nou repte i una gran satisfacció “quan veig tots aquests corredors que prenen la sortida”. L’organitzador ha valorat molt po-sitivament la possibilitat que s’ha donat als corredors per inscriure-s’hi per Internet: “hem aconse-guit la increïble xifra de 3.100 inscrits i, finalment, el més im-portant, 3.035 corredors. Això ens referma en la idea que l’atle-tisme en general, i les curses po-pulars en ciutat en particular, te-nen una llarga vida!”.
3.035 corredors han
recorregut un circuit
urbà de 10 km pels
carrers de l’Eixample
La cursa es va celebrar el 25 de gener amb una participació record.
Driss Lakhuaja i Meritxell Calduch,
guanyadors de la cursa Sant Antoni
EIXAMPLE
8 Febrer 2009
Una de les conseqüències de la cri-si econòmica és que augmenten fà-cilment les desigualtats. Les desigualtats en la renda i les desi-gualtats a l’hora de tenir accés a les opor-tunitats: un treball estable, un sou digne, una formació qualificada, una plaça d’es-cola bressol, un habitatge digne… Alguns diuen que la crisi és una oportunitat per replantejar el mo-del de creixement i de societat. Sí. I jo crec que també s’ha de replante-jar el debat que se centra en els “exclo-sos” de la societat o dels qui viuen rele-gats als marges i deixa d’interpel·lar “el cor” de la societat. El repte és viure junts, la interdependència, la cohesió social del conjunt.
Es creu que són efectives les mesu-res que es duen a terme a favor dels menys afavorits?
No gaire, perquè són insuficients. Les polítiques socials no poden actuar com a meres gestores de l’exclusió, ni reparar el que la política econòmica genera. La
crisi actual ens ha d’ajudar a anar a les arrels dels problemes. Tenim el perill de crear el circuit paral·lel de la inserció per als qui han quedat fora, com ara oferir pisos d’inserció per a aquells els quals els preus desorbitats del mercat els han deixat fora, una feina d’inserció per al qui ha estat expulsat de la cursa compe-titiva del mercat laboral o espais de for-mació per als qui són fora de l’escola. Són espais d’inserció que asseguren te-nir un lloc, però que fan incerta la sorti-da, o més ben dit, l’entrada a un pis, una empresa, l’escola o l’institut. El capitalisme salvatge, la crisi econòmica galopant… ens fa a tots més vulnerables.
La vulnerabilitat forma part de la condi-ció humana. És el que ens fa més iguals. Tots som vulnerables. Si bé és cert que hi ha qui està més exposat al risc, ningú no en queda exempt. Molts dels qui passen a engreixar les llistes dels ano-menats “exclosos” fa deu o vint anys eren integrables. Si la població dels marges augmenta és perquè hi ha una vulnerabilitat creixent. Amb la crisi i l’endeutament de les llars, la incertesa és encara més gran i pot afectar i deses-tabilitzar els qui són estables. Cada
ve-gada més ens trobem en un món on tots fem equilibris: fem de malabaris-tes, de trapezismalabaris-tes, etc.
Però no tenim cap xarxa a sota que ens esmorteeixi el cop de la caiguda!
No, és clar. I cada cop hi ha més caigu-des! I el pitjor és quan tampoc no hi ha la darrera xarxa protectora, que és la fa-mília, els amics, els veïns... Perquè lla-vors potser no et tornes a aixecar.
Els nouvinguts són un col·lectiu especialment vulnerable. La meva feina a Càritas durant vuit anys m’han permès conèixer que l’im-migrant és una persona amb recursos i capacitats, que no s’adiu amb l’imagina-ri que tenim de la categol’imagina-ria d’exclosos. Arriben amb unes expectatives que no sempre podran assolir. Es troben que han de superar una cursa d’obstacles, i el primer és aconseguir la documentació en regla. Si viure sense
papers —que és com viure sense drets— s’allarga en el temps, entren en situacions de precarització: treball sub-mergit, explotació, infrahabitatge... Per més amunt que un estigui a l’escala social, si un dia li falla la feina, les amistats, la família... pot caure en picat.
I això ens ha de fer pensar que cal dei-xar de pensar en termes d’exclosos i in-closos, perquè reforça i consolida la lí-nia de divisió entre els aptes i els no aptes, els útils i els inútils, els recupera-bles i els irrecuperarecupera-bles. I a més a més, és una manera de pensar que ens fa li-mitar-nos a la responsabilitat individual en detriment de la responsabilitat col·lectiva davant la misèria i la mala fortuna.
Quins indrets aprecia especial-ment del seu barri, aquells on acostuma a passejar o a portar-hi de visita els amics que vénen de fora?
Em sento molt privilegiada de viure a l’Eixample, precisament pel fet de po-der passejar-hi sovint. M’agrada molt passejar per la rambla de Catalunya, i si vénen amics acostumo a fer una esca-pada a la Pedrera.
E N T R E V I S T A
Anna Jolonch
, coordinadora de l’Àrea d’Educació de la Fundació Jaume Bofill
Anna Jolonch se sent molt privilegiada de viure a l’Eixample.
