• No se han encontrado resultados

Universitat de les Illes Balears. Facultat d Educació

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Universitat de les Illes Balears. Facultat d Educació"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

Facultat d’Educació

Assignatura:

(5144)-Psicologia de l’Educació.

Curs 2003-04.

ESTUDIS DE MESTRE (2n. curs. Especialitats: Ed. Musical i Llengua Estrangera Crèdits de l’assignatura: 4,5 (3T+1,5P)

[Els CT es realitzaran de forma conjunta, en el mateix horari, per ambdues especialitats; mentre que els CP tindran un horari propi per a cada especialitat]

Temporalització de l’assignatura: 1r. quadrimestre Professora: Mª Teresa Adame.

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA.

1. Adquirir coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar els problemes educatius, la realitat escolar i els diferents factors que incideixen en el fet educatiu així com en els processos d'ensenyança-aprenentatge.

2. Adquirir una metodologia de treball que possibiliti l'aplicació dels aprenentatges realitzats a la situació educativa.

3. Facilitar la participació activa, crítica i creativa dels/de les estudiants/es en la construcció del propi aprenentatge, que permeti adquirir uns hàbits de feina autònoma i independent, així com el desenvolupament d'una postura raonada en el tractament dels problemes.

4. Aprendre a analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i a participar en discussions, tant en petit grup com en gran grup, sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.

CONTINGUTS DE L'ASSIGNATURA.

TEMA 1. Psicologia i educació: aproximació a la conceptualització i continguts de la Psicologia de l’Educació.

Conceptualització: definició i objecte d'estudi Objectius i temes prioritaris

Perspectiva històrica

TEMA 2. Els processos d'aprenentatge.

Concepte d'aprenentatge

Principals models d'aprenentatge i la seva aplicació a l'àmbit educatiu:

conductisme (CC, CO), teoria de l’aprenentatge social (Bandura), i cognitivisme (Piaget, Vygotsky, Bruner i Ausubel)

Fonaments psicopedagògics del currículum: la concepció constructivista de l'aprenentatge

TEMA 3. Factors intrapersonals del procés d'ensenyança-aprenentatge.

Intel.ligència

Motivació i autoconcepte

(2)

Estils cognitius

Estratègies d'aprenentatge.

TEMA 4. Factors sòcio-ambientals i interpersonals del procés d'ensenyança- aprenentatge.

L’escola com a context d’aprenentatge i desenvolupament

Aspectes afectius, relacionals i de construcció de significats en els processos d’interacció educativa i de mediació

La disciplina i convivència al centre escolar METODOLOGIA DE TREBALL.

Per a possibilitar situacions de comunicació a classe que facilitin l'anàlisi i reflexió de la matèria en l’establiment de relacions entre el que s’aprèn i la realitat, es treballaran els temes del programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics:

• Els crèdits teòrics es treballaran a través de:

— Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de part de l'alumnat i d’altre professorat, si escau.

— L’estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s’aniran presentant al llarg del curs, just a l’inici de cada un dels temes del programa.

— La lectura obligatòria i anàlisi dels llibres que s’especifiquen a continuació:

Tema 2: Monereo Font, C., Castelló Badia, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Cómo incorporarlas a la práctica educativa. Barcelona:

Edebé.

Tema 3: Alonso Tapia, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Teoría y estrategias. Barcelona: Edebé.

— A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l’assignatura, l’alumna/e disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar

• Els crèdits pràctics es treballaran a través de:

— Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que s'aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la coordinació de la professora (En alguns casos es demanarà la lectura prèvia).

— Anàlisi de situacions educatives.

— Debats en petit i gran grup.

Atenció: L’entrega de les activitats pràctiques per part de l’alumna/e serà durant els primers 15 dies hàbils després de la realització de cadascuna d’elles. Així i tot, el termini per entregar aquestes pràctiques serà el 23 de gener de 1’any 2004. Totes les pràctiques no entregades en el termini indicat i/o pendents de revisió no podran ser incloses a la convocatòria corresponent. Aquestes activitats pràctiques es realitzaran en petit grup i seran treballades en sessions de classe, això significa que aquelles persones que deixin d’assistir a alguna de les sessions de treball pràctic es veuran obligades a fer l’entrega de la o les pràctiques pertinents de forma individual.

(3)

AVALUACIÓ.

Per aprovar l’assignatura cal ser avaluat/ada i haver superat els crèdits teòrics a més dels crèdits pràctics, és a dir, per superar l’assignatura és necessari haver estat avaluat/ada positivament dels crèdits teòrics a més d’haver entregat i superat les tasques referides als crèdits pràctics.

• L’avaluació dels crèdits teòrics es farà a partir de:

— Un examen final, que tindrà lloc en el mes de febrer, durant el periode que la universitat estableix a tal efecte. En aquesta prova l’alumna/e haurà d’examinar-se de la totalitat de la matèria. Per a la seva preparació, caldrà utilitzar els materials treballats durant el curs, així com les lectures obligatòries dels llibres abans indicats juntament amb els continguts i materials didàctics exposats a classe.

• L’avaluació dels crèdits pràctics es farà a partir de:

— La participació a classe.

— La participació i els resultats de les sessions de discussió.

— L'entrega i superació de totes les activitats pràctiques proposades: les pràctiques que es considerin superades podran ser qualificades amb nota numèrica sempre que s’hagin respectat els terminis d’entrega indicats; en el seu defecte únicament tindran dret a la qualificació d’apte.

La qualificació final es realitzarà d’acord a la proporció entre els crèdits teòrics (65%) i els crèdits pràctics (35%) en el conjunt de l’assignatura.

OBSERVACIONS.

És obligatori presentar abans del dia 31 d’octubre una fitxa personal amb totes les dades corresponents a cada alumne/a. Així mateix, l’alumnat que no pot assistir regularment a classe té l’obligació de comunicar-ho a la professora en qualsevol de les hores de tutoria abans del 31 d’octubre.

Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica (teresa.adame@uib.es).

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Arancibia, V.; Herrera, P.; Strasser, K. (1999). Psicología de la educación. México:

Alfaomega

Barca Lozano, A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 3. Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB.

González Cabanach, R., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 1.

Aspectos históricos, explicativos y metodológicos. Barcelona: EUB.

González Pienda, J.A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 2.

Componentes cognitivos del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB.

Goñi Grandmontagne, A. (Ed.) (1996). Psicología de la educación sociopersonal.

Madrid: Ed. Fundamentos

(4)

BIBLIOGRAFIA GENERAL

AA. VV. (1991): Una escuela para pensar. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

AA.VV. (1990): Identitat i reconeixement públic del mestre. Barcelona: Cruïlla.

Aguirre, A., i Álvarez, J. Mª (1987): Psicología de la Educación. Barcelona: PPU.

Alonso, J. (1991): Motivación y aprendizaje en el aula. Madrid: Aula XXI/Santillana Alonso, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Barcelona: Edebé

Álvarez Bello, M.A. et al. (1996). Orientación y tutoría en la educación primaria.

Langreo: Centro de Profesores y Recursos.

Álvarez, L., Soler, E. (1997). ¿Qué hacemos con los alumnos diferentes?. Cómo elaborar adaptaciones curriculares. Madrid: SM.

Araújo, J. B., i Chadwick, C. B. (1988): Tecnología educacional. Teorías de instrucción.. Barcelona: Paidós.

Arnaiz, P. (1987): Aprenentatge en grup a l'aula. Barcelona: Graó.

Arnaiz, P. (1988): Qui és qui. Les relacions humanes al grup classe. Barcelona: Graó Arnáiz, P., i Isús, S. (1995). La tutoría, organización y tareas. Barcelona: Graó.

Arnau, J. (Dir.) (1978). Métodos de investigación en las ciencias humanas. Barcelona:

Omega.

Ausubel, D. P., Novak, J. D., i Hanesian, H. (1983): Psicología Educativa: un punto de vista cognoscitivo. México: Trillas.

Aznar Minguet, P. [Coord.] (1992). Constructivismo y educación. Valencia: Tirant lo Blanch.

Barca Lozano, A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 3. Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB.

Beltrán, J., Moraleja, M., Alcañiz, E.G., Calleja, F.G., i Santiuste, V. (1987). Psicología de la Educación. Madrid: Eudema Universidad.

Bennet, N. (1979): Estilos de enseñanza y progreso de los alumnos. Madrid: Morata.

Biehler, R.F., i Snowman, J. (1990). Psicología aplicada a la enseñanza. México:

Limusa.

Bonals, J. (1996). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

Bruner, J. (1988): Desarrollo cognitivo y educación. Madrid: Morata.

Bruner, J.S. et al. (1984): Aprendizaje escolar y evaluación. Barcelona: Paidós Educador.

Carlson, J., i Thorpe, C. (1987): Aprender a ser maestro. Barcelona: Martínez Roca.

Carr, W., i Kemmis, S. (1988): Teoría crítica de la enseñanza. La investigación-acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez Roca.

Casamayor, G. (1988): La disciplina a l'escola. L'important és prevenir. Barcelona:

Graó.

Casamayor, G. (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Bardelona: Graó.

Castellví i Masjuan, P. (1994). Teories i models. Introducció a la psicologia evolutiva i educativa.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Universitat Ramón LLull.

(5)

Clemente, R.A., i Hernández, C. (1996). Contextos de desarrollo psicológico y educación. Málaga: Aljibe.

Coll, C. (1989): Conocimiento psicológico y práctica educativa. Introducción a las relaciones entre Psicología y educación. Barcelona: Barcanova.

Coll, C. (1990): Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento. Barcelona:

Paidós.

Coll, C. (1992, 2ª ed.): Psicología y currículum. Barcelona: Paidós.

Coll, C. et al. (1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó.

Coll, C., et al. (1997). Psicologia de la Instrucció. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

Coll, C., et al. (1999). Psicologia de l’Educació. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

Coll, C., Palacios, J., i Marchesi, A. [Comp.] (1990): Desarrollo psicológico y educación, II. Psicología de la Educación. Madrid: Alianza.

Cooper, J. M. (1993): Estrategias de enseñanza. México: Limusa

Curwin, R.L., i Mendler, A.N. (1983): La disciplina en clase. Guía para la organización de la escuela y el aula. Madrid: Narcea.

Darder, P. et al. (1991): El grup classe. Barcelona: EUMO.

De Miguel Maiza, M. et al. (1985): Guia de Orientación. Actividades de tutoría y orientación para el ciclo superior. Navarra: Dept. de Educación y Cultura.

Del Carmen, L.M. (1988): Investigació del medi i aprenentatge. Barcelona: Graó.

Delval (1991, 2a. ed.): Crecer y pensar. Barcelona: Paidós.

Delval, J. (1986): La psicologia en la escuela. Madrid: Visor Aprendizaje.

Díez de Ulzurrum, A., i Masegosa, A. (1996). La dinàmica de grups en l’acció tutorial.

Actitivitats per fer a l’aula. Barcelona: Graó.

Dowling, E., Osborne, E. (1996). Familia y escuela. Barcelona: Paidós.

Eisner, E.W. (1982): Procesos cognitivos y curriculum. Barcelona: Martínez Roca.

Elliot, J. (1990): La investigación - acción en educación. Madrid: Morata.

Entwistle, J.N. (1988): La comprensión del aprendizaje en el aula. Madrid: Paidós / MEC.

Escaño, J., i Gil Mª. (1992): Cómo se aprende y cómo se enseña. Barcelona: Horsori / ICE.

Escoriza, J. (1988): Psicologia educativa. Problemática conceptual. Barcelona: PPU.

Esteban, C., Molero, C., i Alonso, F. (dir.) (1995). Condicionamiento operante.

Conceptos básicos y su práctica. Valencia: Promolibro.

Estrems, N., i Lladó, C. (1991): La pràctica de la tutoria a l'escola. Barcanova.

Barcelona: Barcanova.

Fernández Torres (1991): La función tutorial. Madrid: Castalia / MEC

Fernández, I. (1998). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.

Fernández, P., i Melero, M.A. (Comps.) (1995). La interacción social en contextos educativos. Madrid: Siglo XXI.

(6)

Fontana, D. (1989): La disciplina en el aula. Gestión y control. Madrid: Aula XXI/Santillana

Gagné, D. E. (1991): La psicologia cognitiva del aprendizaje escolar. Madrid: Visor Aprendizaje.

Gallifa i Roca, J. (1990). Models cognitius de l'aprenentatge. Barcelona: Raima.

Gallifa i Roca, J. [comp.] (1993): Perspectives metodològiques sobre processos d'aprenentatge. Barcelona: Raima

Genovard, C., Gotzens, C., i Montaner, J. (1987): Psicología de la educación: nueva perspectiva interdisciplinar. Barcelona: CEAC.

Genovard, C., i Gotzens, C. (1990): Psicología de la instrucción. Madrid: Aula XXI/Santillana.

Gimeno, J., i Pérez, A.I. (1993, 2ª ed.): Comprender y transformar la enseñanza.

Madrid: Morata.

González Cabanach, R., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 1.

Aspectos históricos, explicativos y metodológicos. Barcelona: EUB.

González Pienda, J.A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 2.

Componentes cognitivos del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB.

Goñi, A. (ed.) (1996). Psicología de la educación sociopersonal. Madrid: Fundamentos.

Gotzens, C. (1986): La disciplina en la escuela. Madrid: Pirámide.

Hernández Hernández, P. (1991). Psicología de la Educación. Corrientes actuales y teorías aplicadas. México: Trillas.

Imbernón, F. (1994): La formación y el desarrollo profesional del profesorado.

Barcelona: Graó

Jorba, J., i Casellas, E. (1996). Estratègies i tècniques per a la gestió social a l’aula.

Vol. 1: La regulació i l’autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: ICE/UAB.

Kozulin, A. (1994): La psicología de Vygotski. Madrid: Alianza

Lázaro, A., i Asensi, J. (1987): Manual de orientación escolar y tutoría. Madrid:

Narcea.

Machargo Salvador, J. (1991). El profesor y el autoconcepto de sus alumnos. Madrid:

Escuela Española.

Marcelo García, C. (1987): El pensamiento del profesor. Barcelona: Ceac.

Marcelo García, C. (1992). Aprender a enseñar: un estudio sobre el proceso de socialización de profesores principiantes. Madrid: CIDE.

Martínez, M. et al. (1992): Educar és un procés. Barcelona: Cruïlla.

Mayer, R. (1986): Pensamiento, resolución de problemas y cognición. Barcelona:

Paidós.

Mayor Sánchez, J. (Dir.). (1985): Psicología de la educación. Madrid: Anaya.

Mayor, J. (1987): La psicologia en la escuela. Madrid: Anaya.

MEC (1992): Orientació i tutoria.. Primària. «Caixes vermelles» Madrid: Secretaria de Estado de Educación, MEC.

Méndez, F.X., Antón, D.M. (1998). Modificación de conducta con niños y adolescentes.

Libro de casos. Madrid: Pirámide.

Monereo, C. [coord.] (1994): Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Barcelona: Graó.

(7)

Monereo, C., Castelló, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Barcelona: Edebé.

Mora, J.A. (1987): Acción tutorial y orientación educativa. Madrid: Narcea.

Nickerson, R.S. et al. (1987): Enseñar a pensar. Aspectos de la aptitud intelectual.

Barcelona: Paidós.

Nisbet, J., i Shucksmith, J. (1987): Estrategias de aprendizaje. Madrid: Morata.

Noguerol, A. (1989): Tècniques d'aprenentatge i estudi. Aprendre a l'escola. Barcelona:

Graó.

Novak, J. (1982, 1ª ed.): Teoría y práctica de la educaión. Madrid: Alianza Universidad.

Novak,J., i Godwin, D. (1988): Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez Roca.

Oleron, P. (1987): El niño: su saber y su saber hacer. Madrid: Morata / MEC.

Ontoria, A. (1992): Mapas conceptuales. Una tècnica para aprender. Madrid: Narcea.

Pérez, A, i Almaraz, J. (1988): Lecturas de aprendizaje y enseñanza. Madrid: Fondo de Cultura Económica, col. Paideia.

Perkins, D. (1995). La escuela inteligente. Barcelona: Gedisa.

Plaza del Río, F.S. (1996). La disciplina escolar o el arte de la convivencia. Málaga:

Aljibe.

Pozo, J. I. (1989): Teorías cognitivas del aprendizaje. Madrid: Morata.

Puig, J.M. et al. (1997). Com fomentar la participació a l’escola. Propostes d’activitats.

Barcelona: Graó.

Raths, L.E. (1988): Cómo enseñar a pensar. Barcelona: Paidós.

Rogers, C. (1994). Psicología social de la enseñanza. Madrid: Aprendizaje Visor.

Soler, E. et al. (1992): Teoría y práctica del proceso de enseñanza-aprendizaje. Madrid:

Narcea.

Swenson, L. C. (1987): Teorías del aprendizaje. Barcelona: Paidós.

Tonucci, F. (1990): Ensenyar o aprendre? L'escola com a recerca quinze anys després.

Barcelona: Graó.

Trianes Torres, M.V. (Coord.) (1996). Psicología de la educación para profesores.

Madrid: Eudema.

Trianes, M.V., Gallardo, J.A. (1997). Psicología de la educación y del desarrollo.

Madrid: Pirámide.

Watkins, C., i Wagner, P. (1991): La disciplina escolar. Propuesta de trabajo en el marco global del centro. Barcelona: Paidós / MEC.

Williams, C.V. (1986) Aprender con todo el cerebro. Estrategias y modos del pensamineto visual, metafórico y multisensorial. Barcelona: Martínez Roca.

Woolfolk, A. E.; Mc. Cune, L. (1986): Psicología de la educación para profesores..

Madrid: Narcea

Zabalza, M.A. (1991): Los diarios de clase. Documento para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

Referencias

Documento similar

Ara és més clara la llum matutina i ompli les hores de blaus i delits i la paraula és més tendra i més lina i els branquillons dels rosers, més florits. Noces sagrades dels cors en

Cal fer avinent que Adorno posa sempre el llistó de l’ètica el més alt possible, just per després dir-nos que no és possible realitzar-la. Com ja vam veure en remarcar l’herència

Per aquest motiu, l’àlbum Migrants és una eina que representa fidelment la situació dels refugiats i que pot permetre als xiquets i xiquetes saber més d’aquest tema.. A més a

La variació lingüística és un dels grans reptes per a la traducció, ja que cal tindre en compte les connotacions culturals específiques. El problema principal és trobar un

Resultats globals per assignatura de modalitat Resultats globals d'assignatures per universitat Resultats de reclamacions i segones correccions.. Resultats de terceres correccions

I la probabilitat de que més d’una mitjana del pes dels quatre sacs de 5 mostres consecutives estigui per sota de 9.755 Kg o per sobre de 10.245 Kg?... És

Després de d’haver acabat aquesta recerca educativa i haver analitzat totes les dades que s’han extret, és important reflexionar sobre com ha estat el procés

És per això que podem afirmar sense por a equivocar-nos que l’obra i la figura de Carles Salvador, i el seu treball en favor de la llengua i literatura dels valencians, han estat