Les obres de rehabilitació del ca-sal Font d'en Fargas comencen aquest mes de gener. La interven-ció permetrà recuperar l'edifici, inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i al-catàleg del Districte d'Horta-Gui-nardó, i adaptar-lo als nous usos que tindrà com a casal de barri: un espai cultural i lúdic orientat principalment a activitats relacio-nades amb la música. La inter-venció durarà aproximadament vint mesos i té un pressupost de més de 4,6 milions d'euros. L'edi-fici, de l'arquitecte Adolf Floren-sa, es va inaugurar al final del 1928. És un espai molt conegut al barri i dipositari d'una llarga tra-dició cultural i social.
Comencen les obres al
casal Font d’en Fargas
Comença l'enderroc del
viaducte de la ronda del Mig
CALENDARI
Els treballs inicials
comencen a mitjan
gener
PROCÉS
Els voladissos es
destruiran amb unes
pinces demolidores
MESURES
S'hi utilitzarà una
maquinària que reduirà
l'impacte dels enderrocs
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Dra. Núria Pardo
Vicepresidenta de la Fundació Enriqueta Villavecchia
“La millor prevenció
del càncer és portar
el nen, com a mínim,
dues vegades a l'any
al pediatre”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
El Consell Plenari
aprova el pressupost
del 2009
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Torneig Vila d'Horta
de Natació
Arriba a la 18a edició
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Eleccions als consells
escolars dels centres
públics i concertats
G U A R D O N S Pàg. 6
Lliurats els premis
Horta-Guinardó
2008
Pàg. 5
H O R TA - G U I N A R D Ó
E L B A I X G U I N A R D Ó
·
C A N B A R Ó·
E L G U I N A R D Ó·
L A F O N T D ’ E N FA R G U E S·
L A T E I XO N E R A EL CARMEL·
SANT GENÍS DELS AGUDELLS·
MONTBAU·
LA VALL D’HEBRON·
LA CLOTA·
HORTASUPLEMENT
L ’ A G E N D A
W
Divendres 16 de gener
El nen gris
A les 18 h. B. Horta-Can Mariner (Vent, 1)
El Martí no té els mateixos sentiments que els altres nens: no l’emocionen les girafes, ni els volcans, ni les balenes...
Dissabte 17 de gener
El petit món del bosc
A les 18 h. B. Guinardó-Mercè Rodoreda (Camèlies, 76-80) Cicle Mots en joc.
Diumenge 18 de gener
Màniga curta show
A les 12 h. Centre cívic Taxonera (Arenys, 75) Espectacle de màgia.
Diumenge 25 de gener
Tinc por
A les 12 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27) Espectacle a càrrec de Grimpallunes.
Dimecres 28 de gener
Contes per a l’amistat
A les 18 h. B. El Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135-145) Contes de petit format.
Dissabte 31 de gener
Room on the Broom
A les 18 h. B. Guinardó-Mercè Rodoreda (Camèlies, 76-80) Cicle Mots en joc.
Diumenge 1 de febrer
El pa dels àngels
A les 10 h. Sortida: centre cívic Taxonera (Arenys, 75) Sortida cultural a l’exposició El pa dels àngels, col·lec-cions de la Galeria dels Ufizzi al CaixaFòrum, amb obres de Boticelli i Luca Giordano.
Dijous 5 de febrer
Josep Lluís Aguiló
A les 20 h. B. Guinardó-Mercè Rodoreda (Camèlies, 76-80) Xerrada amb el que ha estat el guanyador de la darrera edició dels Jocs Florals de poesia de Barcelona.
Dijous 12 de febrer
Cantando bajo la lluvia
A les 18 h. Centre cívic El Carmel (Santuari, 27) Projecció del mític film protagonitzat per Gene Kelly.
I N F O
Ú T I L
t
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutiérrez, Jordi Miró, Jordi Domingo. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé i Joan Soto. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro.
Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N A
www.bcn.cat/publicacions [email protected] ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte
Rda. Guinardó, 49.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.
Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.
Centre cívic Taxonera 93 429 12 05 Arenys, 75.
Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.
Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.
Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.
BIBLIOTEQUES
Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.
Bibl. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.
Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.
Bibl. Horta-Can Mariner 93 420 82 85 Vent, 1.
SERVEIS SOCIALS
C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.
C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.
C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.
C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Of. benestar social del Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.
GENT GRAN
Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.
Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.
El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.
Casal gent gran Baix Guinardó 93 450 27 47 Marina, 380.
Casal gent gran Horta 93 428 78 29 Feliu i Codina, 43.
Casal gent gran Vall d’Hebron 93 428 73 37 Arquitecte Moragas, 5.
Casal gent gran Parc del Guinardó 93 435 70 06 Garriga i Roca, 62
Casal Gent Gran Taxonera 93 429 68 43 Besòs, 17
Casal Gent Parc del Guinardó 93 435 70 06 Garriga i Roca, 62
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Rda. Guinardó, 49.
Centre de Normalització Lingüística93 435 96 13 Marina, 343.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Marina, 347.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.
CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.
CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.
CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de Montserrat, 16-18.
CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.
CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Hospital de Sant Pau 93 291 90 00 Mas Casanovas, 90
Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Divendres 16 de gener
Hip Hop
A les 20 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45) Daey&Seman VdeBarna, Agresividad Lírica, Xela i Proyecto K.
Dijous 22 de gener
Nit de Beat
A les 22 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45) Miguel Marín (música electrònica)+ cinema mut.
Divendres 23 de gener
Stompers
A les 22 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27) Música irlandesa.
Dimarts 13 de gener
Medea
A les 19 h. B. Horta-Can Mariner (Vent, 1) Comentari de la versió de la tragèdia d’Eurípides programada al Romea i dirigida per Magda Puyo.
Dijous 15 de gener
Clown
A les 22 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45) A càrrec de la Cia. Panettone Brothers.
Dimarts 17 de febrer
Mort d’un viatjant
A les 19 h. B. Horta-Can Mariner (Vent, 1)
Entrevista amb algun dels components de l’equip de muntatge dirigit per Mario Gas.
Del 27 de gener al 17 de febrer
Passejant la natura
Centre cívic Taxonera (Arenys, 75)
Exposició de fotografies a càrrec de María Serrano.
Fins al 22 de febrer
A la ciutat xinesa. Mirades sobre les
transformacions d’un imperi
CCCB (Montalegre, 5)
Daniel Venteo
A
mitjan mes de gener co-mençarà l'enderroca-ment del viaducte de la ronda del Mig, a la boca sud del tú-nel de la Rovira. Entre els tre-balls previs a l'inici de les obres, que un cop comença-des duraran aproximadamen uns sis mesos, s'hi destaquen totes les mesures que s'apli-caran per garantir la normali-tat de la vida quotidiana al barri. Entre aquestes mesu-res sobmesu-resurt la reordenació i els desviaments de trànsit, els quals permetran la mobi-litat mentre durin els treballs d'enderrocament. De totple-gat, se'n donarà compte de-gudament gràcies a les diver-ses accions informatives rela-cionades a l'obra, les quals inclouen una assemblea veï-nal que tindrà lloc dies abans del començament de les obres.
L'enderrocament del viaduc-te es farà gradualment. Co-mençarà pels voladissos, con-tinuarà pels nuclis del tauler i després es continuarà pels pi-lars. Tot això es farà d'acord amb uns criteris que donen preferència a l'eficàcia de la maquinària i, sobretot, a la reducció de l'impacte sonor sobre l'entorn per
minimit-zar les molèsties al veïnat. Les principals màquines que s'utilitzaran en aquesta obra seran les pinces demolidores, les quals s'encarregaran de la
destrucció dels voladissos i altres elements del viaducte. El que fa especialment inte-ressant l'ús d'aquesta ma-quinària és que fa poc soroll en comparació amb altres
sis-temes. Les pinces aniran des-truint els voladissos a banda i banda del nucli central, de manera gradual. Als peus del viaducte, s'hi col·locarà tota mena de materials, especial-ment sauló, per evitar que es malmeti l'actual superfície abans de la reurbanització definitiva.
Després de les parts per on circulen els vehicles actual-ment, es continuarà amb el nucli del tauler, el qual serà tallat amb fil de diamant i,
un cop a terra, destruït amb les pinces. Finalment, els nu-clis de formigó que suporten tota l'estructura, tant els pre-tesats com els de formigó ar-mat, seran demolits amb el mateix mètode: fil de dia-mant i pinces demolidores. Un cop desaparegut el via-ducte, s'haurà de remodelar tot l'espai per reordenar el trànsit i crear nous espais pú-blics. En total s'actuarà sobre una superfície aproximada de prop de 52.000 m2.
El viaducte en el punt que uneix la sortida de túnel de la Rovira amb el vial que ve de la ronda del Guinardó.
Aquest mes de gener comença
l'enderrocament del viaducte del
Guinardó, a la boca sud del túnel
de la Rovira. El sistema tècnic que
es farà servir garantirà que
l'impacte de les obres en el seu
entorn sigui el mínim possible
Compte enrere per a la desaparició
del viaducte del Guinardó
Es preveu que el
viaducte sigui
enderrocat en uns
sis mesos
C I U TA D A N S O P I N E N
Hortènsia Sánchez
Jubilada
En principi, fer un pro-jecte de millora de la zona ja és bo, perquè penso que fa falta, però també penso que s'ha d'informar molt deta-lladament de com que-darà i que sigui un pro-jecte de millora real.
M. Ángeles Martínez
Cuinera
Pues me parece bien. Pienso que será una mejora para el barrio y ganaremos en tranqui-lidad y menos ruido.
Eva Asensió
Atur
Em sembla perfecte. Penso que no sols millorarà estèticament, sinó que millorarà la mobilitat de la zona, que ara està aïllada.
Ismael Capó
Construcció
Me parece bien que se haga, porque es impor-tante que se mejore la zona, pero pienso que tiene que ser un proyec-to fuerte para que no lo levanten todo en dos días.
Òscar Ratia
Mecànic
Em sembla bé. La zona guanyarà pel que fa a infraestructures i en l'impacte visual, el qual actualment no és bo.
Lluís Blanco
Jubilat
La reforma convé, per-què en tots els anys que fa que visc a la zona he vist que hi ha mancança d'aparcament, i ara això millorarà. Pel que fal al soterrament del cinturó, a mi no em molesta, ja m'hi he acostumat.
P L E D E L D I S T R I C T E
Daniel Romaní
C
omplir els criteris d'es-tabilitat pressupostà-ria, posar èmfasi en la des-pesa en acció social i en promoció econòmica i man-tenir l'alt nivell d'inversió del 2008 són alguns dels principals objectius del pressupost d'aquest any 2009 de l'Ajuntament, dels quals es va informar en Consell Plenari del Districte d'Horta-Guinardó, que va tenir lloc el passat 2 de de-sembre. Pel que fa al pressu-post del Districte, que va ser aprovat en el mateix Ple, se'n pot destacar que el 35% es destinarà als serveis a les persones, el 19% a netejaviària i el 18% al mateni-ment de la via pública. “Aquest pressupost dóna una molt bona resposta a la crisi. Mantenim a l'alça les
inversions i dediquem espe-cial atenció a la despesa so-cial”, va afirmar la regidora del Districte, Elsa Blasco. La sala Lluís Companys del Districte, on es va celebrar el Consell Plenari, es va om-plir de gom a gom. Lluís
Bou (CiU) va subratllar que el seu grup advoca, en un moment de dificultat econòmica com l'actual, per “més inversió, més beneficis fiscals als qui ho necessiten i un finançament just, tal com recull la Carta Munici-pal”. Manuel Conde (PP) va expressar els seus dubtes que es compleixi el Pla d'Ac-tuació del Districte i va la-mentar que “l'Ajuntament dediqui els recursos a arbres de Nadal costosos i no a es-coles bressol”. Jordi Coro-nas (ERC) va posar de ma-nifest que “queda molta feina a fer, per exemple, en petites obres i especialment en l'accessibilitat”. Al ma-teix Consell Plenari es va aprovar el Pla Especial Ur-banístic per a l'ajust de l'illa del mercat del Guinardó i la rehabilitació i reforma del casal Font d'en Fargas.
El Consell Plenari aprova
el pressupost del 2009
El president i la regidora del Districte en un moment del Ple celebrat el passat 2 de desembre.
El Ple va aprovar
el Pla Urbanístic
per a l'ajust de
l'illa del mercat del
Guinardó
Manteniment a l'alça de les inversions i
especial atenció a la despesa social són
alguns dels punts destacats del
pressu-post del Districte
El Palau de la
Mutualitat (III)
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
El Palau de la Mutualitat amb el nou edifici annex inau-gurat el 6 d'abril de 1930. (Foto: Arxiu L'Aliança)
Revista d’informació i pensament urbans.
www.barcelonametropolis.cat
La informació i el pensament urbà ja tenen el seu lloc a la xarxa. Et presentem el nou web i el nou blog de la revista Metròpolis. Benvingut al debat obert i plural.
Segons recull La Veu de Sant Martí, el segon pis del cos central acollia els malalts de pit, al costat de la galeria, per aprofitar el sol. A més a més, hi havia tres habitacions de dos llits cadascuna per a persones que necessitessin o volguessin estar soles. El Palau de la Mutualitat disposava també d'estufa per a la desinfecció, rentadors, assecadors, habitació de planxar per a la roba i un muntacàrregues que unia la cuina amb els diferents pisos per distribuir els menjars. Les habitacions dels malalts, disposades al vol-tant de les galeries dels diferents pisos, que formaven els patis centrals dels pavellons extrems, tenien dos llits, bal-có o finestra a l'exterior, calefacció central, aigua corrent en els rentamans i llum elèctrica.
L'any 1925, es va obrir una escola d'infermeria en el Pa-lau de la Mutualitat per tal de dotar el centre de personal auxiliar sanitari format a la mateixa casa, cosa que esde-vingué una fita important al nostre país.
N O T Í C I E S
f
Emili Teixidor a la Biblioteca del Carmel
L’escriptor Emili Teixidor (Barcelona, 1933), autor de Pa negre, ha participat al cicle de xerrades “NARRA el DORS del Carmel”, que organitza la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé (c. Murtra, 145 / T. 93 407 28 70). La trobada amb Teixidor va tenir lloc el 16 de desembre i durant el seu transcurs l’es-criptor va dialogar amb un grup de lectors sobre la seva obra Laura Sants.
Can Mariner llegeix
Mort d’un viatjant
El febrer, el club de lectura de la Biblioteca Horta-Can Mariner estarà dedicat a Mort d’un viatjant, d’Arthur Miller. L’obra es llegirà el dimarts 10 de febrer (19 h) i el dia 17 (19 h) s’entrevistarà alguns membres de l’equip del muntatge dirigit per Mario Gas i progra-mat al Teatre Lliure del 30 de gener al 22 de febrer. Les activitats són gratuïtes i cal inscripció prèvia. In-formació: T. 93 420 82 85
La Biblioteca del Carmel millora
l’accessibilitat
Al final de gener s’acabaran les obres per millorar l’accessibilitat a la sala d’actes de la Biblioteca del Carmel-Juan Marsé. La remodelació s’està fent a les escales del carrer Alguer, on s’ha habilitat un sistema de rampes per facilitar l’accés a la biblioteca. També s’hi han refet les baranes i altres elements de l’equi-pament. El projecte ha requerit una inversió de prop de 230.000 euros.
Casal de barri i ludoteca a la Vall d’Hebron
Han començat les obres d’adequació interior del nou casal de barri i ludoteca infantil de la Vall d’Hebron. Tots dos equipaments estaran situats a la planta bai-xa d’un edifici de nova construcció que es troba al carrer Can Travi 30B, dins de l’illa formada pels car-rers Can Travi, Berruguete i Cardenal Vidal i Barra-quer i l’avinguda de Can Marcet. Les obres s’acabaran aquest febrer.
F.E.
A
quest mes comencen les obres de rehabilitació del casal Font d’en Fargas. L’edifi-ci, amb tres plantes i situat a la conf luència del passeig Font d’en Fargas i el carrer Pe-drell, data del 1928. És un es-pai molt conegut al barri i di-positari d’una llarga tradició cultural i social. L’Ajuntament el va adquirir l’abril del 2008 per convertir-lo en un equipa-ment públic, d’acord amb les reivindicacions veïnals. La intervenció que comença ara recuperarà l’immoble i ho farà preservant els trets ar-quitectònics i ornamentals que l’han fet figurar al Pla Especial de Protecció del Pa-trimoni Arquitectònic i al catàleg del Districte d’Horta-Guinardó. També servirà per adaptar-lo als nous usos que tindrà com a casal de barri. Elnou equipament serà un es-pai cultural i lúdic, que desen-voluparà principalment acti-vitats relacionades amb la música.
El projecte preveu recuperar el bar i la sala originaris de la planta primera, com també
els seus elements ornamen-tals (rajoles i baranes). A la planta baixa hi haurà la recep-ció i l’administrarecep-ció. La planta semisubterrània s’habilitarà per acollir sales d’activitats, serveis, magatzems, vestidors i administració. També es conservarà el pati de l’edifici. Pel que fa a les façanes,
tin-dran un tractament diferen-ciat. A la cantonada entre passeig Font d’en Fargas i Pe-drell, d’estil noucentista, es reconstruiran les cornises, motllures i elements orna-mentals. A les de la sala poli-valent es deixarà el maó mas-sís a la vista, mentre que les corresponents a l’escenari s’enderrocaran per fer un nou volum.
El pressupost del projecte és de més de 4,6 milions d’euros, i les obres duraran aproxima-dament vint mesos. El casal Font d’en Fargas és obra de l’arquitecte Adolf Flo-rensa. Es va inaugurar el de-sembre del 1928 com a seu social de l’Asociación de Pro-pietarios de Fargas, Mulassa y sus contornos, associació veï-nal constituïda pels propieta-ris de les cases de la Coopera-tiva de Periodistes. Després va ser cinema (Cine Casino), Casal Familiar de San Anto-nio de Padua i seu de l’Agru-pament Escolta Prat de la Riba i de l’Esplai Picabufa.
Els adolescents escolliran la programació de la Ludojove
D. R.
E
nriquir el temps de lleure de joves, utilitzar el joc com a eina de relació, sense oblidar la seva faceta lúdica, fo-mentar les relacions igualità-ries i de respecte, potenciar actituds de col·laboració i cipació, crear un espai de parti-cipació que promocioni les opi-nions pròpies i la capacitat d’escoltar i permetre ampliar el seu coneixement de la xarxa associativa del barri, són elsprincipals objectius de l’espai Ludojove, adreçat a adoles-cents, entre els 11 i els 16 anys, que s’inaugura el 24 de gener a les 11 del matí a la ludoteca El Galliner (plaça Santes Creus, 8, tel. 93 358 81 00). L’horari d’o-bertura de Ludojove és els di-vendres de les 18 a les 20 ho-res. A Ludojove els nois i noies poden trobar jocs de taula, que estan fora del circuit co-mercial –duts de països com Alemanya, França o els Estats
Units–, playstation, wii, jocs de CD, circuit de scalextric... S’ha previst un servei de préstec de jocs de taula. Hi ha també un petit escenari. “La programa-ció de Ludojove es fa d’acord amb els interessos dels matei-xos nois i noies. Ells hi diuen la seva, en parlem i hi posem els mitjans. Poden proposar, per exemple, un curmetratge, una sortida o tallers de cuina”, explica Sílvia Penón, coordina-dora de l’espai.
L’edifici, catalogat com a patrimoni
arquitectònic del districte, es convertirà en
un casal de barri especialitzat en música
Imatge de la sala d’actes del casal.
Interior de les instal·lacions del Galliner, on obrirà l’espai Ludojove.
El casal, obra de
l’arquitecte Adolf
Florensa, es va
inaugurar el 1928
G U A R D O N S
Redacció
E
l Centro Cultural Folkló-rico Andaluz Taxonera, la Fundació d'Oncologia In-fantil Enriqueta Villavecchia i l'Associació Alcohòlics Recu-perats Teral han estat les en-titats premiades XXII edició dels premis Horta-Guinardó corresponents a l'any 2008. El lliurament dels premis va tenir lloc en el transcurs d'un sopar presidit per la regidora del Districte, Elsa Blasco, ce-lebrat el passat dia 28 de no-vembre a l'Hotel Alimara. El Centro Cultural Folklórico Andaluz Taxonera té la seva seu al centre cívic Taxonera. Amb més de vint anys d'història, es dedica a la difu-sió de la cultura andalusa. Haestat guardonat per la seva contribució a l'animació so-ciocultural i la millora de la vida col·lectiva.
La Fundació d'Oncologia In-fantil Enriqueta Villavecchia ha rebut el premi per la seva tasca de millora de la qualitat de vida en el terreny de la
sa-lut infantil. Aquesta fundació dóna suport als nens i nenes malalts de càncer, i a les seves famílies, i ofereix, fins i tot, pi-sos per tal que els familiars pu-guin estar a prop dels pacients mentre estan hospitalitzats.
Teral (Associació Alcohòlics Recuperats) ha estat premia-da per la seva contribució a la millora de la vida col·lecti-va en l'àmbit de les addic-cions. Aquesta associació té la seva seu al CAS del carrer Sacedón al Carmel, i és una de les entitats més actives en l'àmbit del Consell de Sa-lut del Districte d'Hor ta-Guinardó.
Els premis Horta-Guinardó van ser instituïts fa 22 anys amb l'objectiu de reconèixer la tasca en favors de la vida col·lectiva de persones i enti-tats del districte. El guardó és una reproducció de l'escul-tura David i Goliathde l'artis-ta nord-americà Roy Shifrin. Situada a la boca nord del tú-nel de la Rovira, l'escultura és un homenatge a les Brei-gades Internacionals.
Aquest any el premi
ha recaigut en tres
entitats
El dia 28 de novembre es va celebrar l'acte de
lliurament dels premis Horta-Guinardó 2008
Foto de família dels premiats amb la regidora del Districte, a la dreta, de blau.
Lliurats els premis
Horta-Guinardó 2008
S E R V E I P Ú B L I C
Eleccions als consells
escolars dels centres
públics i concertats
En el procés electoral han participat
representants del professorat, PAS,
famílies i l'Administració a 500 centres
docents de Barcelona
Núria Mahamud
Més de 500 escoles públiques i concertades de Barcelo-na han renovat aquest passat mes de desembre el seus consells escolars de centre després d'un procés electo-ral en què han participat tots els sectors de la comuni-tat educativa [professorat, personal administratiu (PAS), alumnat, representants dels pares o tutors i de l'Administració]. D'aquests consells que renoven el 50% de la seva composició cada dos anys, n'hauran de sortir els representants dels consells escolars de distric-te, que, enguany, permetran renovar parcialment el Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB). El procés electoral per escollir els nous consells escolars de Districte ha començat aquest mes de gener i finalit-zarà al març. Aquests consells són part important de l'organització territorial educativa de Barcelona, ja que els deu presidents dels consells escolars municipals de Districte són membres del CEMB, l'òrgan que represen-ta la comunirepresen-tat educativa de la ciurepresen-tat de Barcelona i que funciona com a entitat assessora en matèria educativa de la Generalitat de Catalunya, el Consorci d'Educació i l'Ajuntament de Barcelona.
Els consells escolars dels centres educatius, de la seva banda, són l'òrgan de govern de cada centre docent i s'encarreguen d'aprovar el projecte educatiu de centre, els recursos, els pressupostos i el reglament de règim intern, entre altres qüestions. La seva funció, per tant, és molt important. Per aquest motiu, el CEMB ha dedi-cat el seu últim butlletí a explicar a la comunitat educa-tiva el reglament i les atribucions d'aquesta peça vital en el funcionament dels centres docents.
Més informació:
Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) Passeig de Gràcia, 2, 2a planta. 08007 Barcelona Telèfon: 93 342 97 50
F
a cinc anys que la Núria Bravo es va quedar la farmàcia del carrer Murtra. Tot i viure a Sant Boi, s'ha integrat plenament al barri i s'ha adonat del seu tarannà especial. Aquí el tracte és molt cordial, la gent es coneix, se saluda i un se sent com si formés part d'una gran família, afirma la Núria. Ella i el seu germà Jordi, que hi treballa d'auxiliar, han aconseguit que la farmàcia refermi aquest clima de confiança. No es tracta només de dispensar medecines, sinó també d'escoltar els clients, aconsellar-los i, sical, fer-ne el seguiment, tot per garantir la seva qualitat de vida. A la farmàcia tenen un servei de dietista, que hi va un cop al mes i fa el segui-ment de dietes, ja sigui per aprimar-se, per combatre el colesterol, el sucre... La Núria tam-bé es prepara per al repte que significarà l'en-trada en funcionament de la recepta electròni-ca l'octubre d'enguany.
Farmàcia Núria Bravo Anaya C. Murtra, 8 / Tel. 93 429 40 13
E L T A U L E L L
La farmàcia que veu el barri com una gran família
A la farmàcia s’ofereix servei de dietista.
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
Boca-Ràdio - 90.1 FM
Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41
Ràdio Horta-Guinardó
www.rhg.cat
Santa Rosalia, 91. Tel. 93 407 36 21
Radio y televisión del Carmelo
www.radioytelevisiondelcarmelo.com Calderón de la Barca, 99. Tel. 93 420 08 05
PUBLICACIONS
Ressò. AVV Montbau
Roig i Soler, 31. Tel. 93 428 29 34
La Vall d’Horta-Guinardó
Alt de Pedrell, 18. Tel. 902 36 23 55
La guineu. AVV Baix Guinardó
Pl. Alfons X el Savi, 3. Tel. 93 436 81 80
L’informador. AVV de La Clota
Alarcón, 3. Tel. 93 358 65 13
Temps d’Horta. AVV d’Horta
La Plana, 10. Tel. 93 407 20 22
INTERNET
Disseny Hub Barcelona
El Disseny Hub Barcelona és un nou cen-tre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús del disseny. Al seu web, hi trobareu informació sobre les seves exposicions, els museus que el componen i una agenda d'activitats.
www.dhub-bcn.cat/
Mobilitat i transport
En aquest web, hi trobareu tota la infor-mació sobre el transport públic de la ciu-tat: la xarxa de metro i autobús, el tren, el tramvia, els taxis, el Bicing... També infor-ma sobre l'estat del trànsit i de les princi-pals afectacions en la mobilitat de la ciutat.
www.bcn.cat/mobilitat
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
E
l passat 20 de desembre es va celebrar en la piscina coberta de les instal·lacions de la Unió Es-portiva Horta, el 18è Vila d'Horta de Natació, on van prendre part nedadors del CN Atlètic Barcelone-ta i de l'entiBarcelone-tat organitzadora, la UE d'Horta.Els participants estaven dividits en tres categories: aleví, infantil i jú-niors i més grans, els quals van ne-dar 50 metres de cada estil; la suma de temps va donar els gua-nyadors en cada categoria masculi-na i femenimasculi-na, amb l'opció de po-der classificar-se per als pròxims campionats de Catalunya o d'Es-panya, o per poder millorar les se-ves marques personals.
Per a Gustau Marcos, coordinador d'aquesta edició del Vila d'Horta de Natació, un dels fets més impor-tants d'aquesta competició “és que els nens i les nenes sàpiguen que cada any trobaran una prova com aquesta en el seu calendari. Una competició que es fa en la seva pis-cina, en les seves instal·lacions i en el seu barri”.
Per a Marcos, aquest tipus de com-peticions creen afició i “eleven molt el nivell de l'esport del districte, ja que el que cal és una promoció més
gran de les màximes activitats es-portives”.
Els més de 90 participants del Vila d'Horta de natació, en el conjunt de totes les categories, van estar
controlats en tot moment per jut-ges àrbitres de la Federació Catala-na de Natació i envoltats per un excel·lent ambient, tant a les grade-ries com entre els esportistes. Un dels participants va ser el Pau Brias, de 16 anys, que pertany a la disciplina de la Unió Esportiva d'Horta “des dels 4 o 5 anys, des de molt petit. Sempre m'ha agradat la
natació, perquè és un esport cons-tant, molt dur, i on has de ser tu mateix el teu entrenador i el con-trolador del teu estat”.
“Has de participar en aquests tipus de competicions”, comenta el Pau, “on prens part en totes les modali-tats. Jo sóc més fondista i he hagut d'esforçar-me en les proves que no domino. Això és una de les coses bones de la natació!”.
Pau vol promocionar la natació en-tre tothom i explica que “la natació és molt bona en molts aspectes: fí-sicament, perquè ajuda a tenir sa-lut i a millorar el teu estat físic. Tots els metges ho diuen. I també mentalment, perquè t'entrenes i, a poc a poc, vas agafant duresa men-tal en la teva manera d'entrenar-te, i això es tradueix i es reflecteix en la teva vida no esportiva, on pots superar tot tipus de reptes”.
Els organitzadors de la
present edició del Vila
d'Horta de Natació
treba-llen per promocionar
d'aquest esport al
distric-te d'Horta Guinardó
Els participants poden
classificar-se pels
Campionats de
Catalunya o d'Espanya
Els nedadors participen a les categories d’aleví, infantil i júnior.
El torneig Vila d'Horta de Natació
arriba a la 18a edició
Pere S. Paredes
E
l 13 de desembre es va cele-brar al Pavelló Poliesportiu Municipal Mundet la XIV edició del Torneig Internacional de Judo La Salle Horta, organitzat pel Club de Judo La Salle Horta. Els organitzadors han realitzat “el torneig més gran de nens i nenes en categories alevins i benjamins (de 3 a 10 anys)” i han reunit 257 participants. La competició també ha comptat amb la VIII Trobada de Judo d'Horta-Guinardó.El president del Club de Judo La Salle Horta, Jesús Iglesias, vol treure la por sobre la perillositat d'aquesta disciplina: “és l'esport que menys accidents té. Només heu de pensar que des de la pri-mera classe els practicants del judo aprenen a caure”. Segons el president del Club de Judo d'Horta-Guinardó, “els judo-ques poden trobar dues motiva-cions per practicar aquest esport: una, purament competitiva, i una altra com a art marcial.”
En què ajuda la fundació els nens amb càncer?
Des del principi, l'objectiu ha estat millorar la qualitat de vida del nen amb càncer. Hem dotat els hospitals d'aules hospitalàries i hem creat zo-nes d'esbarjo per als nens, a més de procurar que no els faltin joguines. No es tracta de sobrecarregar-los de regals, sinó que tinguin el mateix que podria tenir qualsevol altre nen. Fem viatges i colònies amb infants en ple-na fase de tractament, acompanyats de metges i infermeres, i ajudem econòmicament les famílies que es troben en situació difícil.
Un dels pilars de la fundació són els pisos que posen a disposició de les famílies. Per què són tan necessaris?
Hospitals que fan oncologia d'adults n'hi ha molts, però oncologia pediàtri-ca només hi ha als hospitals de Sant Pau, Vall d'Hebron, Sant Joan de Déu, el Parc Taulí de Sabadell i Can Ruti de Badalona. Per això tots els nens
on-cològics són remesos a aquests cen-tres. Per això els pisos que tenim es-tan al voles-tant d'aquests hospitals.
Quants pisos tenen ara?
En aquests moments tenim nou pisos, però són insuficients. Alguns són com-prats per la fundació i altres ens els han cedit els propietaris amb aquesta finalitat. Si el nen està en una fase molt crítica de trasplantament de me-dul·la o començant el tractament, li re-servem un pis de dues habitacions perquè l'ocupi només la seva família i tinguin intimitat. La majoria, però, són de quatre habitacions i són utilit-zats per diverses famílies que compar-teixen la cuina i els espais comuns.
Convivència que, m'imagino, serveix de suport psicològic en-tre els pares.
Sí, sí, absolutament. Intercanvien in-formació i experiències i conviuen molt estretament, tant dins de l'hos-pital com als pisos. Estableixen una relació gairebé de família.
No seria millor crear altres hos-pitals oncològ ics pediàtrics arreu de Catalunya?
No, perquè la incidència de tumors infantils és molt petita. A Catalunya, anualment es diagnostiquen uns 200
nous casos de càncer en nens. Hi ha pocs especialistes. El càncer en nens no té res a veure amb el de l'adult. El tipus de tumors són diferents i els tractaments també. Afortunadament, entre el 75 i el 80% dels càncers in-fantils es curen.
Els tumors infantils són més fà-cils de detectar?
Es detecten més fàcilment, però l'evo-lució és molt ràpida. Una leucèmia en un nen es diagnostica en pocs dies, perquè empitjora molt ràpid. I el ma-teix passa amb qualsevol altre tumor. Les cèl·lules creixen molt ràpidament. La millor prevenció és portar el nen al pediatre com a mínim dues vegades a l'any. Moltes vegades es dóna el cas que un nen que ha anat al pediatre el dia 1 està perfecte, però hi torna després de vuit o nou perquè la mare el troba
es-trany, menja menys, però té un gran panxot… o s'ha desmaiat o ha fet una convulsió… Signes com aquests són un motiu per anar al pediatre. Atenció, no a urgències, perquè a vegades no és el millor lloc per fer aquestes consultes.
I després del càncer, aquests nens poden fer una vida normal?
En un nen curat de càncer poden que-dar una sèrie de seqüeles que li com-pliquin la vida posteriorment. Molts dels nens curats fan una vida absolu-tament normal, poden tenir fills, tre-ballar…, però han de tenir un segui-ment mèdic. Quan dono d'alta els adolescents, als cinc anys de finalitzar el tractament, els faig una entrevista i els dic: “noi, han passat cinc anys, estàs curat. Ara el millor metge ets tu mateix”. Han de saber que hi ha una sèrie de coses que s'han de vigilar com ara bonys al coll, a les aixelles, a la zona engonal, una pèrdua de pes ràpi-da sense fer règim… Però sobretot els recordo que han de seguir una vida or-denada: pocs greixos, alimentació variada i amb productes el màxim de naturals, poc alcohol… I gens de tabac o drogues. Si has tingut un cos que ha tingut problemes, després no el pots maltractar.
E N T R E V I S T A
D r a . N ú r i a P a r d
, v i c e p r e s i d e n t a d e l a F u n d a c i ó E n r i q u e t a V i l l a v e c c h i a
La doctora Pard recorda als nens que s’han curat que han de seguir una vida ordenada.
