Zoo Club Barcelona. Any 2, núm. 05 (1987)

(1)

(2)

• S

Cartagena, 321

-BARCELONA-(D' VANT DE L'HOSPITAL DE SANT PAU)

Col-labora amb la natura, el treball i la creativitat

24 filma amb cambra

SONY

Video8

JOGUINES

ltOS

S

e~e

AI poseïdor del Passaport

ZO

JOGUINES

'_//eIlBS

tindrà la deferència cap als seus clients d

afavorir-los

amb eI200/o de descompte en les seves compres a

Travessera de Gràcia, 225 - 0801 2 Barcelona

(3)

La resposta ciutadana a la campanya d'adopció dels nostres animals està

cons-tituïnt un gran èxit.

Per

primera vegada, dofins, cangurs, panteres negres, tortugues i conills

en-tre alen-tres espècies, estan sent adoptats per empreses i particulars. Això vol

dir molt a favor del canvi positiu de la nostra societat envers al món dels

ani-mals. Grans i petits s'estan bolcant en aquesta mostra de suport cap al nostre

Zoo.

L'arribada d'un mascle de Pantera de les Neus ha permès aparellar la bonica

femella d'aquesta espècie pràcticament extingida, potenciar la nova

instal.la-ció de felins que vàrem inaugurar a finals de l'any passat i on podem veure

el linx, la pantera negra, el guepard, la pantera de Sri-Lanka i els jaguars. Tots

ells en un ambient força natural i amb l'espai suficient per poder-los observar

d'aprop, amb molta dignitat.

Fa

unes setmanes vàrem assistir a Rotterdam a la constitució de l'Associació

Europea de Zoos i Aquaris (E.CAZA)

com a membres fundadors. Aquesta

associació representa als Zoos de països del Mercat Comú. De l'Estat Espan-

1 yol som representats els Zoos de Madrid i Barcelona, de moment. Caldrà

im-pulsar la creació de l'Associació Espanyola de Zoos i Aquaris per donar força

a aquesta representació dins del Mercat Comú de Zoos recentment creat.

Jaume Vergés

Gerent

LA NOVA INSTAL-LACIO PER AFELIOS

Parc Zoològic de Barcelona

es membre oe la Uruo

Internacional per a la Conservació de la Natura

idels Recursos Naturals.

LA MANDRA DEL PERESOS

Consell de Hedacció:

Jaume Verges

(Ge/em Pare Zoaoçede Barcelona S A)

Equip tecruc det Parc Zooloçic Manel Areste (Ieerar)

Lu sCaor (Aus

Ferran Cosia (Aocarama)

Saívaoo- re a Hero arnem)

Mque .i.era(Ser /e lerer ner )

JoseoM'"eZ(JreC!or Iee=e

Jaurr-e XaC"oe1\ (Mam fers)

Director' Mar810HS~a10

Redaccio:

"alel Ce ora"(B oleg)

Joao., m.ac..eva (B oleg)

Joseo LL SN'eera(Boeç)

M'Joseo NOlO(Balaga

Dccurnentacró graflca:

AIX u Zoo Ca la F10raia "on Gare 2

·0·Gasoa

Gooo rOlO

Maqueta:

Lanzaçona Cer-a

Xaver Bas

SOCIS protectors'

Drposrt legal' B 41969 86

Pnnted In spam by JTV/GRA8ASt

Edita:

AG 11è~er")t oe Baree012

Pare Zoo.oç e oe Barcelona S A

Parcae a

e

ctace a

08037 Bareel01á

(4)

2

Les primeres mstal lacions per a fèlids al nos-tre zoo van ser construides el segle passat, en elles s'exhibien fonamentalment lleons I d'al-tres fèlids de considerable grandària a gàbies construdes amb grosses barres, que eran ubi-cades junt a l'edificI de la Direcció.

En Iniciar-se el 1955 la rnodernnzació I amplia-CiÓdel Zoo (es va passar en pocs anys de 2'5 Ha a les 13 Ha actuals), un dels primers pro-jectes va ser el disseny d'mstal lacions moder-nes per a lleons I tigres, que van ser Inaugu-rades l'any 1959 Aquestes mstal lacions, en-cara plenament en vigor, van permetre exhi-bir els animals «sense reixes», separant-les del públic per mitjà d'un fossat d'aigua I disposant de molt mes espai a la instal lació exterior Quant a la mstal lació interior es va construir un complex sistema de dormitoris, paridores, etc, que permetia Inclús mantenir més d'un grup d'animals I anar alternant la seva exhi-bició

L'any 1964 es van construir les mstal lacions per a la resta de fèlids, d'acord amb els co-neixements del moment La dificultat de les

ms-taí

lacions per a aquestes espècies (pantera, puma, jaguar, etc) resideix en què són animals

molt àgils I grimpaires, que no poden ser col 10-cats en espais que no siguin gàbies tancades més o menys grans Aquest complex constaba de 13 mstal Iacions de cara al públic I 23 ms-tal lacions Interiors (entre dormitoris I reserves) Les mstal lacions extenores tenien de 12 a 18 m2 En el moment de la seva mauquració era un dels complexos per a fèlids més moderns del món, però els seus gairebé 25 anys de VI-da l'havien convertit en una de les zones més antiquades del zoo, I per bé que es van SUpri-mir alguns envans per donar més espai als ani-mals, això no va ser suficient I es va decidir la construcció d'un nou pavelló

A part del problema d'espai, ja esmentat, un dels temes que més preocupa, quant aquest grup d'animals, és el de la seguretat, tant del públic com de les possibles fugues d'algun exemplar. A les mstal lacions antigues, cada mòdul, tant Intern com extern, tenia la seva prò-pia porta que comunicava directament a l'ex-terior, en total més de30portes tancades amb un pany que s'assegurava amb un cadenat AIXò suposava un constant perill potencial, que en un descuit, o per una bretolada, quedés una porta oberta Afortunadament, en

qane-L'amplitud s'ha tingut molt en compte a l' hora de dissenyar les noves qames

(Foto ARXIU ZOO)

bé 25 anys de funcionament mal va succeir cap acctdent greu. D'altra banda la llum de la malla de 10x20 cm I la distància del púbhc, 1'20 m suposava un perill, ja que els animals podien treure les potes per la malla I s'havien produn varis accidents de poca Importància amb alguns vistants Imprudents

Al dissenyar la nova mstal lacó es van tenir molt en compte les mesures de seguretat, per la qual cosa es va establir una distància del pú-blic als animals de 2'5 m a la part frontal I de

1'30m a la part superior A fi d'evitar que els animals puouessm treure les grapes, la malla és de 6x6 cm a les parts Inferiors, fins a una altura de l'80 m, I el sostre I la resta dels late-rals és de 11x 11 cm, la qual cosa permet que no s'acumulin les fulles seques dels arbres pro-pers al sostre

(5)

tan-cament, amb la qual cosa s'evita al màxim l'error humà

Les mstal lacions exteriors són mòduls de 11'4x7'4 m, o SigUI, 84'3 m2, visbles pel pú-blic des de la part frontal o per la part supe-rior, ja que hi ha un ampli corredor damunt la galeria de servei, al qual el públic pot accedir per mitjà d'escales o d'una rampa que permet l'accés a rrunusvàhts I cotxets d'Infants En aquest pas superior cada mstal lació disposa d'un vidre, Inclinat per evitar reflexos, de 2x1 m, que facilita l'observació I fotografia dels ani-mals sense que es vegi la malla

Entre les mstal lacions exteriors, hi ha un es-pai de 1 m amb malla a ambdós costats que separa un mòdul de l'altre per Impedir que els animals d'mstal lacions contigues es puguin barallar I facilitar la separació visual d'algunes espècies, com la pantera de les neus, que ne-cessita major intimitat, col lacant cortines ve-getals (heures, bardisses o arbustos) A ambdós costats dels corredors de servei hi ha els dormitoris, un mínim de tres per mstal la-CiÓque permet la separació a la nit dels ani-mals que cal mengin per separat o l'aillarnent d'animals malalts o femelles gestants o amb

cries

Tant les mstal lacrons exteriors com Interiors dis-posen de petites bevedores automàtiques que subrrurustrer-constantrneru aigua neta, I totes les mstal lacions exteriors, aix! com les jardi-neres superiors de separació disposen d'un sistema de reg per aspersió I goteig Les mstal lacions exteriors tenen el sòl de te-rra natural amb gespa I s'han decorat amb troncs I travesses de ferrocarril

Inicialment d'acord amb l'espai disponible, s'havien previst 8 mòduls però es va suprimir la separació entre dos mòduls, I en aquesta mstal lació de 170 m2 s'ha ubicat els

gue-pards, que necessiten més espai que les al-tres espècies

EI dia 15 de desembre de l'any passat va ser Inaugurada la mstal lac.ó en la qual s'exhibei-xen les seguents espècies

- Una familia de pumes composta per un mascle I tres femelles, nascuts tots ells en el Zoo

- Una parella de linxs del Canadà que ja fa algun temps formen part de la nostra col lecció I van arribar al Zoo fa 6 anys pro-cedents del Zoo de Berna

3

- Un mascle I dos femelles de guepards que van arribar uns mesos abans de la mauqu-ració procedents d'una reserva de Narru-bla Aquests animals ocupen la mstal lació doble ja esmentada

- Una parella de panteres negres, procedents del sud-est

asiànc

- Una parella de jaguars que va arribar al Zoo el 1986 procedent del Zoo de Lisboa - Una parella de lleopards de Sri Lanka,

subs-pècie amenaçada d'extmció I dels quals hi ha pocs exemplars en captivitat

- En darrer lloc un dels 4 mòduls és ocupat per una parella de panteres de les neus, ce-dides al zoo pels zoològics de Zunch I Howlets

Creiem que les tnstal lacions reuneixen tots els requisns perquè aquests animals puguin repro-duu-se, un cop passat un cert temps podrem fer un balanç de l'escaiença del nou disseny

(6)

ELS "

MUSTELlDS(I)

LA SUBFAMíLIA

DELS MUSTELlNS

4

«Ets més llest que una mostela» Aquesta dita popular fa referència més que al nivell d'mtehqèncra, a la rapidesa de moviments I a la capacitat contorsionista que fan d'aquests petits carnívors uns excellents caçadors La forma tubular del cos, amb potes molt curtes, permet als mustèlids d'introduir-se per forats veritablement petits arribant, en el cas de l'esmentada mostela, a caçar els ratolins dintre dels seus caus SI bé aquesta descnpcó no s'ajusta a tots els Integrants de la família dels mustèlids SI que ho fa amb els de la subfamília dels rnustehns, representada als Paisos Catalans per la mostela (Mustela nival/s), l'ermini

(Mustela erm/nia), el turó I la seva varietat domèstica, la fura (Mustela

pinonue;

la marta (Martes martes), la fagina (Martes foma) I una petita població de VISÓamericà

(Mustela v/son), escapada de qranjes de pelleteria Tambe trobem un membre de la subfamília dels rnehns, el teixó (Meles meles), I un de la dels lutnns, la llúdria

(Lutra lutra)

Els mustèlids són normalment animals solitaris I territorials que delimiten el terreny que ocupen amb excrements I secrecions oloroses de les glàndules anals Aquestes secrecions solen despedir una ferum penetrant I desagradable I poden ser utilitzades com a arma defensiva, en el cas de les mofetes americanes, projectant-les a la cara dels vistents Inoportuns A casa nostra, SI bé cap espècie no arriba a l'extrem de la mofeta, és ben coneguda la fortor que desprenen les fures I els turons que els ha fet batejar en algunes zones amb el nom de «pudentes»

L'elevat metabolisme d'aquests animals es el responsable de la gran lleugeresa amb que es desplacen, però també ho és d'un enorme desgast enerqènc que no els permet de dejunar durant massa temps sense debilitar-se d'una manera Irreversible

AIXò comporta que la major part de l'activitat dels mustèlids vagi dirigida a consequir l'aliment, composat per petits animals I un percentatge de vegetals que varia en les diferents espècies, I que no acostumin a despreciar qualsevol possible presa que estiguI al seu abast. A les espècies, com la mostela o la fagina, que s'han adaptat a viure en zones

urbanitzades per l'home se'ls pot presentar una situació Impensable a la natura un galliner. En aquest cas, tanmateix no massa freqúent, l'animal es troba envoltat per una munió d'éssers esverats I escandalosos que poden desencadenar el seu Instint

predador EI resultat no es fa esperar, les gallines moren desnucades per les fines dents del desorientat carnívor o a causa del xoc produtt per la por I les querxelades Indiscriminades Finalment el caçador recuperarà les forces atipant-se amb una petita part de la carrussena, que s'hagués evtat SI les víctimes haguessin tingut la possrbihtat de fugir

Hem de considerar però, que la major part de les preses dels rnustehns està composta per rosegadors, amb la qual cosa

mantenen un equilibri benenciós per l'agricultura La composictó de la dieta varia evidentment en cada espècie, tot depenent de les seves facultats fíSiques I del nínxol ecològic que aquestes els permeten ocupar AiXí, la mostela, que trobem a tot npus d'hàbitat, des de l'alta muntanya fins a zones urbanes, I l'ermini que VIU als prats alpms I subalpins dels PIrineus s'alimenten pnnctpalment de rosegadors, sobretot talpons I ratolins, encara que poden arribar a caçar preses de la mida del conill EI turó habita zones boscoses no massa denses amb corrents d'aigua I s'alimenta, a més dels rosegadors que s'Inclouen a la dieta de tot el grup, d'amfibis, peixos I crancs de nu A les vores dels nus podem trobar els restes de caps de granotes que l'animal desprecia, doncs és on s'acumulen les glàndules verinoses, amb les marques de mossegades.

La fagina I la marta són especialment arborícoles, sobretot la segona, desplaçant-se per les branques amb rapidesa I agilitat gràcies a les ungles corbades I a la cua llarga I espessa que els serveix de balancí Aquests dos animals són practicarnent els únics mamífers capaços de capturar els esquuols, que Juntament amb d'altres rosegadors, ous, polls I fruites componen el seu menú

L'època de zel comença en aquest grup de carnívors a la primavera en la mostela, l'ermini I el turó, I a l'estiu en la marta I la fagina Normalment les conductes

prenupcals var acompanyades de reaccions força agressives per part dels mascles que sembla ser que influeixen directament en la fisiologia de la femella provocant-li l'ovulació. La mostela I el turó tenen un temps de qestación de 5 I 7 setmanes respectivament després del qual pareixen entre 3 I 9 cries En les altres tres espècies, malgrat que la qestacró real lingul una duració semblant a la dels anteriors, entre la còpula I el part poden passar més de 10 mesos L'òvul, una vegada fecundat, resta lliure dins de l'úter en estat latent i no s'Implanta a la pared d'aquest, I per tant no es comença a desenvolupar, fins mesos després Aquest fenòmen és conegut com unplantactó retardada.

En

l'ermini, I al nord d'Europa també en la mostela, es produeix un canvi de coloració estacional destinat a rrumentzar l'animal amb el medi que l'envolta Als mesos de primavera, estiu I fins Ja entrada la tardor el color de les parts superiors del cos és d'un to canyella, les Inferiors blanques I la punta de la cua negra.

En

arribar els freds I les primeres neus apareix el pelatge d'hivern, completament blanc, mantenint-se només la taca negra de la cua. La muda es desencadena per la vanació d'hores de llum diàries I no com es podria esperar pels canvis de temperatura, de manera que les dates en què es produeix no es veuen afectades per la tardança o l'avançament de les estacions

(7)

MOSTELA

COMADREJA

Mustela nivalis

Classe: Mamífers

Ordre: Carnívors

Família: Mustèlids

Subfamília: Mustelrns

Descripció:

Amb una mida que, amb la cua Inclosa, poques vegades ultrapassa els 30 cm. de llargària és el carnívor més petit. EI cos és prim I allargat, com el de tots els mus-tehns, amb una gran flexibilitat. EI color del pel és marró a la part superior del cos I

blanc a la Inferior.

Alimentació:

Els rosegadors, sobre tot talpons I ratolins, poden arribar a formar el 70% de laseva

dieta. Els mascles, que són més grans que les femelles, poden arribar a capturar

conills.

Reproducció:

EI zel comença als voltants del mes d'abril i 5 setmanes després de la còpula neixen

entre 3 I 9 cries.

Distribució:

Norcarnènca, Euràsia I nord d'Àfrica,

MARTA

Martes martes

Subfamília: Mustehns

Descripció:

AI ser un animal de costums arborícoles té una cua llarga I espessa. EI cos pot arri-bar a mesurar més de mig metre I la cua 250 cm. EI pel és d'un color marró rogenc amb una taca a la gola de color

gro-gós,

Alimentació:

Esquirols I d'altres rossegadors, ous I polls d'aus, mel I tnnta.

Reproducció:

EI zel comença a l'esnu. Presenten Implan-tació retardada I els petits neixen a la

pri-mavera següent.

Distribució:

Europa. A la península Ibèrica només la tro-bem als Pirineus I a la serralada

cantàbri-ca. També és present a les Balears.

FAGINA

GARDUÑA

Martes foina

Subfamília: Mustellns

Descripció:

Molt semblant a la marta, se'n diferencia per tenir la taca de la gola blanca I sovint

bifurcada.

Alimentació:

Hàbits alimentaris semblants als de la marta.

Reproducció:

Cicles reproductors paral lels als de la marta,

Distribució:

Europa I ÀSia excepte les zones més nòr-diques. En les àrees que coincideix amb la marta ocupen diferents nínxols ecològics

per no entrar en competència

(8)

ERMINI

ARMIÑO

Mustela erminea

Subfamília: Mustellns

Descripció:

Una mica més gran que la mostela, se'n diferencia per tenir la cua més llarga amb la punta negra La coloració estival és molt semblant a la de la mostela, però a l'hi-vern muda el pell es torna completament blanc, mantenint només la taca negra de

la cua

Alimentació:

Petits mamífers, fins a la mida de la llebre, I aus

Reproducció:

EI zel comença a la primavera, I tot I que el temps de qestaoó real és d'aproxima-dament un mes, les cries -entre 3 I 9-no neixen fins un any després, doncs, l'òvul fecundat s'Implanta retardadament a la

pa-red de l'úter

Distribució:

Zones fredes I temperades de Nordamè-rica, Europa -on arriba fins els

Plrlneus-I ÀSia

TURÓ

TURÓN

Mustela putorius

Subfamília: Mustehns

Descripció:

Pot arribar a mesurar més de mig metre amb la cua Inclosa. La part Inferior del cos és negra I la superior fosca, però deixa veure el to blanquinós del bornssol. La ca-ra és blanca amb una taca fosca al voltant

dels ulls a manera de màscara.

Alimentació:

Micromarnïters, amfibis, peixos I crancs de

riU

Reproducció:

EI zel comença a la primavera I les cries -entre 3 I 7- neixen després de 7

setma-nes de qestació.

Distribució:

Europa I nord d'Àfrica.

TUI ta ARXI!)lOO).

(9)

EL MEU ZOO

És del coneixement públic que en el món ani-mal, dins d'una mateixa espècie, existeixen jerarquies, piràmides de poder, que en el seu vèrtex es podria situar en la major part dels casos un mascle dominant i cap a baix es tro-ben les femelles favorites, les seves cries i a la base perdut en l'anonimat, aquells exem-plars que per la seva edat i condició (uns per molt joves i altres per molt vells), ocupen el darrer lloc de la cua.

Aquestes estructures jeràrquiques es troben fermament establertes i el canvi brusc es pro-dueix molt rarament, però quan això passa vénen determinades per una situació límit que desencadena resultats imprevisibles. No vaig a parlar-vos de jerarquies en els pri-mats que es troben molt estructurades i són molt conegudes. En el nostre Zoo, l'exemple més palès el constitueixen els papions en el

seu gran fossat, on són fàcilment reconeixi-bies tots els nivells d'aquesta jerarquia estra-tificada en nivells de poder.

Em vaig a referir als més modestos, a nivell etològic, cocodrils, en ells encara que sem-bli estranyes produeixen, a vegades, de ma-nera molt evident, aquestes situacions de ni-vells de poder.

Es tractava d'un grup de caimans sud-ame-ricans compost per nou individus dels quals sobresortia pe! seu tamany i agressivitat un mascle dominant, que era el primer en men-jar i el que ocupava el millor lloc a l'hora de prendre el sol quan els raigs de l'astre rei en-traven tímidament en el terrari. AI seu voltant es distribuïa la resta del grup d'acord amb el seu nivell de poder. Junt a les femelles es tro-bava un altre mascle més jove que de mane-ra periòdica probava la seva força amb l'exem-plar dominant.

Aquesta situació es va allargar durant varis anys, fins que un dia el jove impulsiu va me-surar la seva fortalesa amb el -jete», la lluita no va ser cruenta, però d'ella va ressorgir un nou líder, l'antic va perdre el seu lloc

premi-nent en els banys solars quotidians, menja-va sempre el darrer quan la resta havia sa-dollat la seva apetència i va perdre contacte amb les seves femelles favorites, les quals es van adaptar molt ràpidament al seu nou sultà. Per últim el van haver de separar del grup i el van posar en una altra installació, poc a poc es va anar recuperant de la «Síndrome malenconiosa de la pèrdua de poder»,

Per cert, no li recorda al lector aquesta petita història, situacions produïdes en el nostre món humà? Crec que aquest pot constituir un bont motiu de reflexió.

Jose M' Ruiz

(10)

• Rbla. Catalunya / Aragó Tel. 215 13 65

• Casanova / Diagonal Te\. 3223852

• Plaça Bonanova, 7 Tel. 4182607

desitgem donar-vos

.,~<. ';.~

.' y" . itj.

-

.

"-\ -, r

..

....

~~

....

•"

"",,--"~""'~"""ñ..

6if'

t ~

'"

.~".

i/.,..~I ~ .. ~""" ""

"""",' , •• /t '..,..

~ ~~!-., ~_'\oi ~-~ ;l¡".

...~- ....i ~.

v ..~

~

....

""_

...

cridi

1. ¿~

~a:dJ

~

de /~

~

¿án¿p ...

a~

Q ~

:k

p~7S

a conèixer tot el que sabem

(11)

-CIGONYES ,

A ~EMPORDA

10

Una de les funcions més Importants que acompleixen els zoològics moderns és la de reproduir en captivitat les espècies que es troben en perill d'extmció I retornar els nous Individus al seu hàbitat natural És llavors quan la utilitat de la tasca dels Zoos en defensa de la natura es posa de manifest EI Parc Zoològic de Barcelona realitza nombroses accions d'aquesta mena, principalment amb diferents espèCies daus Alxr, en els darrers anys s han alliberat martinets, esplugabous, anecs I tam be un ocell molt conegut I

La parella reproductora que es troba al zoo Inslal lada al seuniU

(Folo ARXIU ZOO)

Les cigonyes rarament nidifiquen als

arbres, sinó que normalment el niu

es troba dalt de construccions

huma-nes com campanars, xemeneies i

edi-ficis antics,

La dieta de la cigonya és en la seva

totalitat d'origen animal. Es compon,

entre d'altres, de

peixos,~ranotes,

gripaus,

capqrossos.eotcbres,

sar-gantanes, petits mamífers i tota

me-na d'insectes,

estimat per tothom, la cigonya blanca

tCtconu: c/coma)

Aquesta espècie, molt comuna com a nidificant a la major part de la Penrnsula

íbénca

no fa gaires anys, en l'actualitat pateix una forta reqressió deguda sobretot a la contsrrunacró de les algues dels rius I llacs on s'alimenta, la destrucció dels nius I la caça Indiscriminada que pateix malgrat ésser un animal protegit per la llei Als Paisos Catalans tan sols nidifiquen avui dia 23 o 24 parelles localitzades al Baix Cinca, al Segrla, la llitera I la Noguera L'any 1979 va tenir lloc una rudmcació excepcional als aiguamolls de Castelló d'Empúries EI niu era situat a un arbre I els polls,

malauradament, van ser morts

És precisament aqui, dins de l'actual Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on el nostre Zoològic Intenta desenvolupar un projecte de reiotroducció de cigonyes blanques en el seu medi natural Aquest projecte es vauucrar amb una parella, que actualment té uns 23 anys d'edat, cedida per l'ICONA el 12 de febrer de 1977 Durant els primers anys els animals no van arribar a criar perque cal un penode d'adaptació a les noves condicions, però en els últims cinc anys ho han fet amb

èxn

I alxr, cada any, cap a l'abril o el maig acostumen a néixer un parell de polls que, abans d'arribar a l'any d'edat, són enviats a l'Empordà I acomodats en una àmplia mstal lació al aire lliure Situada a la zona que es pretén repoblar Les cigonyes són animals migradors que cada tardor es dirigeixen a l'Àfrica per passar l'hivern Per tal que els exemplars dels aiguamolls no , marxin se' ls hi tallen les plomes primàries

d'un ala (operació totalment Innòcua per l'animal Ja que les plomes tornaran a creixer passat el temps de la rruqracio), Ja que s'ha comprovat que SI s evita la rruqracio durant dos anys seguits, no ho fan mal més En

canvi

es permetrà migrar els filis d aquests primers pobladors amb I esperança que en arribar a la seva maduresa tornin per criar al lloc on van neixer D'aquesta manera s'establira a I Empordà una coloma reproductora que esperem torni a omplir els nostres cels amb I entranyable silueta de la cigonya

GEGANTS

ABANDONATS

En els darrers anys s'ha estès el costum de mantenir serps I d'altres rèptils com animals domèstics Deixant de banda el perill que suposa en el cas d'espècies verinoses, n'hi ha d'altres que també presenten força inconvenients És el cas de les grans serps (pitons, boes I anacondes), que es venen quan son cries I, per tant, de petita mida, pera creixen fins a una grandària que fa Impossible el seu manteniment en un domicili particular, amb el problema afegit que Implica haver-les d'alimentar amb preses vives també cada

Pita reticulat (Foro ARXIU ZOO)

(12)

cop més grans

Per aquest motiu, molts d'aquests animals acaben al Zoològic, ja siguI per donació del seu propietari o per recollida d'Individus abandonats mconscientrneru Actualment, s'exhibeixen al terrari del Zoo cinc pitons reticulats, tres pitons reials, tres boes constrictores, quatre anacondes, tres pitons tlgnns I quatre pitons de Seba EI més gros de tots aquests animals és un

puó

reticulat (python retlculatus) de gairebé cinc metres de longitud Aquesta espècie és una de les serps més grans que existeix, doncs pot arribar als 8-9 metres VIU al Sud-est asauc, des de Birmània fins a les illes Filipines, ocupant zones

d'abundant veqetacró sempre a prop de l'aigua És una bona nedadora que arriba a travessar braços de mar, I prova d'aixa és que va ser un dels primers rèptils que, des de Java, va repoblar l'illa de Krakatoa després de la famosa erupció de 1883 La seva reproducció és força Interessant perquè, a duerencia de la majoria dels reptils, construeix un niu per posar els ous I els "cova" la femella és capaç d'elevar SIS o set graus la temperatura del seu cos per tal d'escalfar la posta enroscant-se al seu voltant

AI Zoològic totes les serps s'alimenten exclusivament d'animals VIUS En el cas dels pitons les preses habituals són rates, polls I conills, subministrades amb una trequencia d'una cada qumze dies a l'hivern I d un o dos cops per setmana a l'esnu És Imprescindible fer-ho alxi perquè aquests repnls localitzen les preses mitjançant uns receptors tèrmics situats damunt del llavI superior, que els hi permeten detectar la calor d'un animal VIU però no reconèixer com a presa a un animal mort Un altre requeriment necessari per la seva supervivència en captivitat és el manteniment d'una temperatura ambient constant I elevada, la qual cosa s aconsegueix al terrari gràcies a un sofisticat sistema de caletacció situat sota el terra de les mstal lacions, que les mante a uns 25°C durant els mesos d'hivern Tot això confirma les dificultats evidents que comporta el seu manteniment I provoca com ja hem dit que apareixm Individus abandonats En efecte fa quatre anys es va trobar un pitó enfilat a un arbre de Nadal a I Interior d una botiga d electrodomèstics I fa tres anys es va descobrir un altre damunt d un cotxe al Poble Nou En ambdos casos va ser necessar a lmtervencro oe la Guàrd a Urbana per reduir I animal I portar-lo sense problemes fins al Zoo oavant la sorpresa de tots els vianants

MONGO

EI mandril (Papio sphmx) és un dels primats que més crida l'atenció degut a la vistosa coloració dels mascles En efecte, la cara és una exuberant cornbmació de vermell escarlata, blau cobalt, blanc I groc Curiosament, aquesta mateixa cornbmació de color es troba també a les naíjes, de tal manera que l'animal resulta fàcilment vrsible tant pel davant com pel darrera Però, per què resulta tan Important pels mandrils fer-se veure? Doncs, d'una banda, aquests primats són forts I açressius I estan proveïts d'uns ullals Impressionants que els

anomenat Mango Aquest esplèndid animal va néixer a la desembocadura del riu Congo, al Zaire, fa aproximadament uns dotze anys Però de ben petit va ser capturat I venut per un mdíqena, I després de nombroses aventures va anar a parar com a regal a una masia de Sant Andreu de Llavaneres, propietat de la familia Rabassa-Obregón Allà es va Improvisar una gàbia on l'animal pogués viure amb el màxim de comoditats possibles, però, passats uns anys, en Mango havia crescut molt I l'açressvuat caracterjsnca de la seva espècie es començava a manifestar amb írequència Davant d'aquesta situacró, la familia Rabassa-Obregón va decidu fer donació de l'animal al Zoo de Barcelona El 9 de setembre de 1985 en Mongo, que ja pesava 48 Kg , va arribar al Zoo, on ja hi havia un grup de mandrils amb un altre mascle adult Com no és possible mantenir junts a dos mascles adults dins de la mateixa mstal lació, va resultar inevitable

11

permeten defensar-se amb probabilitats d'èxit de qualsevol depredador I per aquest motiu no precisen de camuflament Per altra banda els mandrils habiten les denses jungles africanes, on gairebé mal no hi entra la llum del sol, I d'aquesta manera la conspícua coloració facilita el reconeixement dels membres del grup AI Parc Zoològic de Barcelona es pot veure actualment un magnífic grup de VUit mandrils format per quatre femelles I tres cries sota la dueccio d'un mascle adult

Encara que, en estat lliure,

acosíu-men a viure entre 25 i 30 anys, en

cap-tivitat els mandrils arriben a l'edat de

50 anys.

EI mandril viu a les selves més intrin·

cades del Camerun, Guinea Equato·

rial, Gabon, Zaire, Burkina Fasso,

le-go, Benin i sud de Nigèria.

En Mango a la seva mstalac.o Hom pot observar la coloracio tacra mes evident en els mascles que en les lemelles

(Foto ARXIU ZOO)

triar entre ambdos exemplars Considerant la joventut I bona salut d'en Mango, ell va ser l'escollit, mentre que l'altre va ser enviat al Zoo de Colombo, a l'illó de Sri Lanka Malgrat que en el decurs de la major part de la seva vida en Mango no s'havia relacionat amb cap congenere la seva adaptació va ser rapida I totalment sanstactona I així en els dos anys que porta entre nosaltres, ha sigut pare en tres ocasions la primera al setembre de 1986 quan va tenir una petita amb la femella Mel I posteriorment de dos mascles

(13)

ffi~

."\1'"",, .,."11'",,

L1J~

((!)@

-'- (J .L

pICAN'70l--

~

SABRíEU ACABAR D'OMPLIR AQUESTS MOTS ENCREUA,TS AMB

NOMS D'ANIMALS?

.--

.--T

P

IM

A

L

~I

e

O

E

e

L-

L-PER ON PASSARA PER REcuPERAR.

L'ASc?

<¡>UANTS PEIXOS HI HA EN AQUEST DIBUIX?

o o

o _o

NOMÉS DOS D\AQUESTS ÀNECS

s6N

IDÈNTICS,

(j)UINS '2

AMB LES INICIALS DELS NOMS D'AQUESTS DIBUIXOS PODEU FORMAR E:LNOM D'UN ANIMAL.

~

O

(14)

JA boL TiNC.!

!...

ÒNDiA. IboMSEMaLA

QUE. HA. BE.LLll<TA."T LA C.~AH

t&\

,

~

.

~

,

-rr

SENYOR Gu",~, ~L LLEÓ 5/H~

ESC..A.?A"T

ESCOLTAM ,I 'D'ON L:HA":>

visr

ESCA?AR-SE.. ELLLEó,

"?~P"QuÈ-

A LA GÀ.BiA \-li SÓN iOTS!

?EP, QUÈ NO M'l-IO 'HAS DiT ILu;.Ó"DOLE.t\\TI

(15)

ENQUESTA

ZOO-CLUB

Aqrairn des d'aquestes pàgines la col.laboració que ens han donat més de 700 SOCIS al contestar l'en-questa que els hi vam trametre el passat mes de desembre, I de la qual publiquem els resultats Estudiar els criteris I valoracions que hem rebut ens resulta de gran Interès, ja que els mateixos ens ser-viran per a projectes de futur I per corregir a la me-sura del possible, les deficiències que puguem tenir

Referent a la revista Zoo-Club, aquests Criteris han quedat molt equilibrats quant a l'augment del nom-bre de pàgines, I el pagament d'una quota, inde-pendent a la del SOCI.

Deixem doncs, per a l'any vinent aquest projecte, esperant rebre en el seu dia un percentatge més elevat de respostes afirmatives.

Creiem que els que han participat en aquesta en-questa, se sentiran interessats en les respostes dels altres SOCIS, I que per tots en general, resultarà tam-bé d'mieres saber el que els altres han opinat del Zoo-Club, per tot això, dediquem aquestes pàgines a la pubhcació del resultat de l'esmentada enques-ta, que com podran veure ha estat satisfactòria, la qual cosa celebrem sincerament

14

PROPORCiÓ DE RESPOSTES

~

enviades 7000 apr no retornades 90540 o ~ retornades 1002% (702)

200 400 200 400 600

3A

RESPECTE A LA NOSTRA ATENCiÓ

7A

QUÉ OPINEU DE LA REVISTA? TELEFÒNICA: És

QUina opimo us mereix? ALTRES6

NC368 EXCELLENT92 DESCORTESAo BONA498 NORMAL68 'MEDIOCRE92 CORRECTA176 DOLENTA4 EXCELLENT84 NC 16

200 400 O 200 400 600

38

Pel que fa a la Informació que

78

sot.ncneveu oa la resolució d'algun Els temes que tracta són problema, aum grau de settstecoo vau

obtemr?

ALTRES2 N020 MOLTINSATISFET14 ALTRES12

INSIJISFET24 MASSAESPECIALITZATS14 CORRECTA260 SUPERFICIALS108 EXCELLeNT90 INADEOUATS2 NC 312 ~DEOUATS546

200 400 O 200 400 600

7c

La presentació és

1

QUIN YA SER EL VOSTRE PRIMER

CON1'ACfE AMB ZOOCW8?

o 200

EN AQUEST PRIMER CONTACTE: EI tracte que vau rebre va ser: NC 46

D flCIENT 10 NORMAL242 BO 274 EXCELLENT130

200

La informació que se us va proporcionar va ser:

400

4

COM US HEU SENTIT TRACTAT QUAN HEU VINGUT PERSONALMENT A LES OFICINES DE ZOO CWB?

XCELLENTflIENT82

MB CORRECCIO294 I

O MASSABÉ 8 ~MENT2

~ÉS6

cm I

O 200 400

5

HEU TINGUT ALGUN PROBLEMA PERVISITAR EL ZOO EXHIBINT EL PASSAPORT DE ZOO CLUB? SOVINT4

ALGUNAVEGADA32 MAI628 NC32

600 600 200 400

6

CONSIDEREU QUE LA GESTIÓ DE COBRAMENT ÉS

200 400

(16)

Considereu que arribaalvostre domicili

O 200

SI AUGMENTEM EL NOMBRE DE PÀGINES DE LA REVISTA A 64, A FI D'INTRODUIR-NE MÉS INFORMACiÓ SOBRE TEMES D'ECOLOGIA, NATURA, ZOOLOGIA, ETC., US FARIA RES PAGAR UN SUPLEMENT ANUAL A LA QUOTA DE SOCI?

("ÑcTs;'

PAGARIA EL SUPLEMENT ANUAL A LA Q orA 408

LA REVISTA ACTUAL ES SUF CIENT 246 200 400

En cas afirmatiu, us semblaria correcte pagar 350 pts. anuals?

NO50

SI390

NC262

200

Quina quantitat suggeriu?

500 pts 2 250 pIS 4 225 pts 1 200 pts 16 100pts 2

NC676

200 400 600

8

COM CONSIDEREU LA

CORRESPONDÈNCIA INFORMATIVA QUE US ENVIEM?

NC14 ALTRES 18 INSUFICIENT 82 ADEQUADA 5B2 EXCESSIVA 6 400 600 400 BOa

9

HEU PARTICIPAT EN ALGUNA DE LES ACTIVITATS ORGANITZADES PEL ZOO CWB?

SI72

NO626

NI!; 4

200 400 600

En cas afirmatiu, expresseu el grau de satisfacció

MOLT SATISFET 26

SATISFET 32

NO MASSA SATISFET 8 DECEB T4

20

Sino heu participat indiqueu-ne, si us plau, els motius

NC74

PREU MASSA CAR190

ALTRES 126

NQ VAIG REBRE LA INFORMACIO A TEMPS 62

NOMINTERESSEN 30

NO M ANAVEN BE LES DATES220

40 BO 120 160 200 240

INDEPENDENTMENT DE SI HEU

1O

PARTICIPATO NO, QUALIFIQUEU CADA A ACTIVITAT D' tA 5, SEGONS EL GRAU

D'INTERÈS

Excursions a Parcs Naturals(2/3 dies)

NC B2 I 66 2 56 3 B6 4 104 530B

O 200 400

1

O

BViatges (més de3dies)

O 200 400 600 _o ₄₀ ₈₀ ₁₂₀ ₁₆₀ ₂₀₀

1

O

C Sortides de Camp(1 dia)

NC 90 _I

. 46 _I 2 88 _I 3 126

4 140

S 212 _l

o 40 80 120 160 200 240

800

40

100cursets

NC 98 I

1 62

262

3 136 _I

4 132 _I 5 212

o 40 80 120 160 200 249

10 E Curs d'estiu (Montseny)

NC 126 I

rr

48 l

2 80

130 _I

112

5 206 I

40 80 120 160 200 240

15

1

O

FVisites comentades al Zoo

NC 108 I

I 68 70 _J 110

110 _J

10236

_.J

40 80 120 160 200 240

11

EN LíNIES GENERALS, QUINA OPINiÓUS MEREIX EL FET DE PERTÀNYER AL ZOO CWB? NI!; 4 NEGATIVA 6 ALliRES 6 INDIFERENT 20 SATISFACTÒRIA 420 MOLTSATISFACTORIA 246

(17)

LES ILLES

MEDES

Quan l'any 1932 el faroner de la Meda Gran abandonava l'Illa, tot deixant un far automàtic, s'estava posant punt I final a la presència hu-mana a les Illes Medes Una presència carac-teritzada per la llarga història de lluites I rivali-tats en torn de la possessió d'uns trossos de terra que al llarg del temps havien allotjat PI-capedrers, pirates sarral ns, ordres religiosa-mi-litars I guarnicions de soldats sota diverses ban-deres Les dures condicions de vida, sense aigua potable ni possibilitat d'obtenir recursos que asseguressin la subsstercia I que per tant havien de ser portats des de terra, I el despla-çament de les tensions bèl uques a l'escala planetària van ser causa de que les Illes

que-16

dessin deshabitades D'aleshores ençà els ga-vians han esdevingut amos I senyors del petit

arxipèlag

Separades del litoral de l'Estartit per un canal de 900 m d'ample (EI Freu), les Medes no són més que la contmuació cap al mar del massís del Montgrí I, sens dubte, fa uns milers d'anys, quan el nivell del mar era més baix que ara, estaven unides al continent Tanmateix el fet que el mar hagi establert una líquida barrera ha estat decisiu en l'Interès que l'home ha tin-gut sempre per aquests turons, per raons es-tratègiques en el passat, naturalïsnques I con-servaciorustes en l'actualitat

L'Illa principal és la Meda Gran que s'alça 75 m per sobre del mar I no arriba al 700 m en la seva dimensió més gran, prop d'ella s'hi tro-ben la Meda Petita (o Xica) I els penyals dels Tascons Grossos, Tascons Petits, Carall Bernat I el Medallot

Nlla veqetació mla fauna terrestres són gaire espectaculars ja que la seva proximitat a la cos-ta.ta que les formes que s'hi troben siguin en gran mesura trivials, és més, la petita superfí-cie I l'excés de salinitat ambiental (les partícu-les de sal provinents dels esquitxos són trans-portades per l'aire), fan que la diversitat biolò-gica quedi recuida amb respecte a les terres vemes Així ens trobem que la vecetació ar-bòria és mexrstent, éssent de upus herbaci la major part del recobriment vegetal

Pel que fa als vertebrats terrestres, les Medes són massa Inhòspites per qualsevol amfibi,

pe-rò hi ha tres espècies de rèptils el dragó (Ta-rentola mauntamea), la sargantana de paret

(Podare/s h/spamea) I la sargantana cuallarga

(Psammodromus alg/rus), tots ells força comuns

Tres són també els mamífers presents la mu-saranya comuna (Croc/dura russula), el ratolí domèstic (Mus museulus) I el conill (Oryetola-gus eumeulus), que probablement han estat mtrornnts per l'home (els dos primers de ma-nera íortuna)

Els ocells, en canvr, gràcies a la capacitat de volar resten menys afectats per l'Insularitat, de manera que s'han citat 61 espècies d'aus a les Illes, d'elles unes 10 són rudmcants regulars, la resta sojorna durant el pas migratori o hi va a refugiar-se cercant la tranquí.htat que pro-porciona el fet de que estiguin deshabitades, aquest és el cas, per exemple, de l'ànec coll-verd (Anas platyrhynehos)

(18)

ga-Un grup de corballs de roca(Sc/aena umbra) (Foto TONI GARCIA)

Les qorçorues son molt abundants en els fons coralüqens

(Foto TONI GARCIA)

Sobre el fans rocas cobert d'algues, l'esproqral

(Sp/rograph/s spallanzanl/)

-un cuc pollquet-desplega des d'el seu tub el plomall de blanques

branques

vians argentats I, a més,faque aquesta siguI la colònia més Important d'aquesta espècie a la Mediterrània OCCIdental Una població de tal magnitud no pot deixar de tenir efectes so-bre la resta d'organismes de les Illes, ultra les ocasionals depredacions dels gavians sobre Invertebrats I vertebrats més petits que ells, cal considerar l'enorme quantitat de guano que es produeix I que determina en gran manera els tipus de comunitats vegetals, tan terrestres com litorals. Val a dir que hom ha calculat que durant l'època de ena, I tenint en compte no-més els adults, són consumides 7 tones dià-ries de menjar per part de la colònia L'altra cara de la moneda la tenim en el corb marí emplomallat (Phalacrocorax anstotells),

ocell marí que no és en absolut colonial I que també es troba a les Medes, però en nombre tan escàs que fins ara només s'ha localitzat una parella reproductora; atès que a Catalunya no-més s'en coneixen tres no-més, aquesta parella representa la quarta part de les que es troben a tota la costa catalana

Aquest darrer fet, Juntament amb la presència de l'Important colònia de gavians, fóra motiu suncient per establir mesures de protecció que emparessin l'arxipèlag Però ens falta encara per conèixer I apart veritablement Important de les Illes Medes Per fer-ho ens caldrà un XIC de decrsró. fer un petit salt, abandonar el nos-tre familiar medi aeri, I endinsar-nos agosara-dament sota la superficie de l'aigua, tot deixant-nos envoltar per l'element primigeni, bressol de la Vida EI mar.

SI hem tingut la precaució de proveir-nos d'unes ulleres adequades (no és

nnprescmdi-17

Les Illes Medes des de la platja deIEstartit

(19)

ble res més) davant dels nostres ulls s'oferirà un espectacle Irresistiblement captivador Cap ambient terrestre és comparable en diversitat, cromatisme I delicadesa amb les comunitats submarines de fons rocosos SIestan ben con-servades, I aquest és precssrnent el tresor que s'amaga sota l'aigua de les Medes

Ací, els factors que afecten les condicions de vida dels organismes marins són essencial-ment la llum I l'açnacró de l'aigua que, com veurem tot seguit, varien amb la fondària, de manera que els organismes es distribueixen en profunditat d'acord amb les seves prefe-rències

La llum solar és absorbida per l'aigua I per tant, com més qrurx d'aigua cal travessar, més va atenuant-se la lluminositat, fins que arriba un punt en què la llum Incident Ja no és suficient per permetre la vida vegetal I a partir del qual desapareixen les algues, però no els animals que no estan tan directament lligats a la llum Dels colors de l'espectre de la llum solar el pri-mer que s'absorbeix és el vermell I el blau és l'últim, les diferents espècies d'algues s'adap-ten també a aquestes duerencies I cadascu-na té el sue propi òptim Es eviden que l'agi-tació de l'aigua condiciona tam be on aparei-xeran els diferents tipus d'organismes, en llocs

18

La forcadella (Anlh/as anrh'as) es un del/cat habitant oe coves Illocs

ombnvols

on la força de les onades siguI gran, aquests hauran de disposar de mecanismes per aferrar-se al substracte I no aferrar-ser arrosaferrar-segats, la qual cosa no serà necessària on les algues estiguin més encalmades, és a dir, a major fondària La cornbmació de tot això dona lloc a una me-na de «franges» de diferents organismes que van succeint-se l'una a l'altre en funció de la fondària I que constitueixen comunitats ben de-finides amb característiques pròpies D'aques-ta manera a les Medes es troben diferents estatges

Començant per la superfície, en primer lloc hi hal'estatge supralitoral que ürmta amb la zo-na pròpiament terrestre I està poblat per or-ganismes que no suportarien una Immersió massa llarga però reben bé els esquitxos I les Immersions ocasionals, també s'Inclouen aquí les petites cubetes que queden plenes d'aigua durant les tempestes formant bassetes alllades, són molt pocs els organismes capaços de su-portar unes condicions tan dures I es reduei-xen a uns pocs líquens I alguns cargolins I In-sectes Aquest estatge forma un cinturó de co-lor negre al voltant de les Illes, Just per sobre d'on trenquen les onades

Troben després l'estatge mediolitoral cons-ntuu per la zona de trencament de les onades I que és mullat regularment I frequentment, en ell els organismes no toleren una Immersió con-tinuada però tampoc quedar-se en sec A les Medes aquesta zona té la particularitat de pre-sentar una mena de cornisa o sortint que sem-bla una excrecència de la roca, però que en realitat està formada per la concreció d'algues calcàries que han anat creixent les unes per sobre de les altres, la capa més exterior és for-mada per algues vives I l'Interior són els es-quelets calcans d'algues mortes compactats Ja permanentment submergit, l'estatge infra-litoral compta amb organismes que mal que-den en sec I que no sofreixen gaire la força de les onades, s'hi troben les algues que ne-cessiten un bon apart lumínic I a les Medes arriba fins els 15-20 m, la diversitat és molt més gran que als estatges anteriors I troben tot ti-pus d'Invertebrats (garotes, crustacis decàpo-des, cucs poliquets, ascídies esponges, ) I molts peixos especialment gòbits (GoblUs sp.)

I bavoses (Blenmus sp) També es troben en aquest estatge els «alguers» de Posidorua, Im-portant planta que no és una alga, sinó una fanerògama descendent de plantes terrestres, forma Importants praderes submergides sobre fons sorrenc que són hàbitat d'Infinitat d'orga-nismes

f!.les Medes com a tot el nostre litoral el nero

(Epmephelus guaza) es un ventable rel de les pror.mdnats

(Foia TONI GARCIA)

Pel,lbanc de salpes

(Sarpa eetoe; cercanr menjar eure les gorgon es

(20)

En darrer terme teniml'estatge circalitoral en el què es troben aquelles algues adaptades a viure amb poca quantitat de llum A les Me-des en aquest estatge apareix un fons molt ca-racterístic anomenat coral-liqen consistent en massrssos formats a partir de concrecions d'al-gues calcàries En ell s'hi troben molts animals que aprofiten els muers de mtersncrs, clivelles I forats que hi queden I que quan rnonn pas-saran a formar part de la concreció. altres or-ganismes senzuarnent viuen a sobre Aquest és l'estatge de les belles gorgònies I del coral vermell (Cora/hum rubrum), temps enrera molt abundant, però la arrabassat pels primers es-caíandnstes que hi va haver als anys cinquanta,

Malgrat el saqueig ha que ha estat sotmes hom pot admirar encara el coral vermell(CoralllUm rubrum)

a aquestes algues A la Iota apareix tambe

(Leptosammla pruvotl)

madreporan de color groc Intens

també són els dorrurus del nero (Eprnephe/us guaza), foragitat a la seva vegada de nivells superiors per l'aCCIÓdels pescadors subma-rins.

No es pot parlar de les Medes sense esmen-tar les nombroses coves submarines que fan la delícia dels cabussadors La natura calcà-na de les Illes és la causa d'aquesta abundàn-cia de coves, les quals alleten comunitats molt Interessants formades exclusivament per ani-mals, la que les algues no hi poden viure per manca de llum Entre les més conegudes des-taquen la Cova de la Vaca, I el Túnel Llarg, que travessa tota la Meda Petita.

Finalment les Illes Medes han merescut la qua-hncació de Zona Vedada I gaudeixen d'una certa proteccó llargament esperada, però aquesta declaració no ha de ser

smó

en pri-mer pas, que cal continuar, per a la defensa dels valors naturals, culturals, estètics I cientí-ncs de les Medes I de tot el nostre litoral

19

L'aspecte elegant de la milana (Myllobatls aqU/la)

(21)

LA MANDRA

_,

DEL PERESOS

20

SI bé a molts animals els són aplicades valo-racions extretes de virtuts I defectes humans, potser el dels peresosos és un dels casos més notoris en aquest sentit EI nom que porta sem-bla, a primera vista, ben Justificat EI peresós es mou extremadament a poc a poc I amb mol-ta parsirnorua, el seu rostre és estranyament mexpressiu I, tal com diu l'Enciclopèdia Larous-se de la Vida Animal, «Larous-sembla no tenir emo-crons, Ja siguin d'Ira, Odi, estimació, compa-nyonia, disgust, por o agosarament Fins I tot durant la còpula no hi ha cap senyal d'ansie-tat» (SI un petit peresós es despenja de la se-va mare I cau, aquesta rarament presta cap

atencró als seus Crits, I molt poques vegades anirà a recollir-lo -com SIaixò representés un esforç massa gran per ella)

Però parlar així del pobre peresós és atnbuu-II una prerneduacró que no te, és suposar que es voluntàriament gandul I que hauria d'afanyar-se més De fet, tot el sistema loco-motor del peresós és adequat per a una

eXIs-tència

arborícola U n dels caràcters més no-tables es la capacitat de quedar-se fermament penjat en els arbres durant hores, mentre les ungles (tres a cada pota al gènere Bradypus

I dues al gènere Choloepus), molt corbes, su-porten tot el pes del cos Per aconseguir això calen uns músculs de característiques espe-cals que contreuen I es relaxen amb molta més lentitud que els de la resta de mamífers, sem-bla ser que arxó és una precaució que Impe-deix que el peresós es moqin Imprudentment I puguI arribar a perdre aferrall En definitiva, dmcilrnent podria moure s més de pressa del que ha fa

Els reflexes del peresós funcionen en sentit contrari al de la resta de mamífers Mentre que al mom els nostres músculs esdevenen riglds en la pOSICiÓestesa de relaxacró, els del pere-sós ho fan en la pOSICiÓcontreta de fleXió Un

peresós mort roman penjat de la branca fins que es descompon A més no tenen cap pro-blema en dormir penjats cap per avall, SI bé és més corrent que ho facin cargolats a l'en-forcadura d'un arbre, semblant un suau ter-miter.

La mateixa forma I mida de les extremitats són adaptades a aquesta forma de vida en suspen-SiÓ Les potes anteriors són més llargues que les posteriors, I a terra l'estructura de les ex-tremitats I els peus en forma de ganxo deixen el peresós pràcticament desemparat, a la mer-cè dels depredadors No pot aixecar el ventre de terra, encara que aconsegueix arrossegar-se clavant les ungles a les Irregularitats del te-rreny. No és sorprenent, per tant, que aquests animals rarament baixin a terra Normalment passen d'un arbre a l'altre per la part supe-rior, fent servir ponts de llanes o branques En canvi, a l'aigua, la qual suporta el pes del seu cos, el peresós és un molt bon nedador, tot fent servir un braç darrera l'altre com un crol des-manegat Poden nedar 500 m en una hora I hom sap que creuen grans nus

Encara que són molts lents I no es desplacen a grans distàncies, són de bon tros els mamí-fers més Importants de la selva plujosa de Cen-tre I Sud-Amèrica A determinades àrees fores-tals la población pot arribar als VUito nou Indi-vidus per hectàrea Tan sols hi ha quatre

es-pèces

de peresós de tres dits(Bradypus spp.) I dues espècies de peresós de dos dits (Cho-loepus spp), però entre ells sumen dos terços de la biomassa I la meitat de consum d'ener-gia corresponents a tots els mamífers selvàncs Els peresosos consumeixen, com a mínim, un 2% de les fulles de la selva Totes aquestes da-des demostren l'èxit adaptanu d'aquest grup Una densitat de població tan crescuda és pos-sible gràcies a que cada mdividu consumeix relativament poc aliment en relació a la seva mida I no estableix competència seriosa amb cap altre animal HI ha diverses raons per a que un peresós no mengi gaire A part de mou-re's molt a poc a poc, la qual cosa redueix el seu consum enerqèuc, tenen un molt baix me-tabolisme basal, això vol dir que els aliments no es cremen de sequida Però atès que és la cornbusnó dels aliments la que origina el ca-lor corporal, el peresós SOVintté dificultats en mantenir estable la temperatura del seu cos, tot I que és força més baixa que la de la major part dels mamífers I aquesta fluctua d'acord amb la temperatura ambient

Aquests problemes de temperatura estan re-lacionats també amb una altra característica Interessant de l'anatomia dels peresosos I

exis-tència de xarxes de vasos sanguinis a les arti-culacions de les extremitats Aquestes xarxes reben el grandlloquent nom deretia mlrabllla

(<<xarxesadrrurables-) En elles les pnncipals venes I artèries es fragmenten en un reticle de vasos més petits. molt propers els uns als

al-tres, de manera que la calor que porten les ar-tèries des de les parts centrals del cos passa directament a les venes que hi retornen, sen-se passar per les extremitats, on es perdria cap a l'aire cucundant. AIXò és especialment Im-portant en aquesta mena d'animals, ja que les llargues extremitats presenten una gran super-fície cutània en contacte amb l'atmosfera, ge-neralment més freda que l'organisme. Aques-tesretia mlrabllla són molt Importants a les ale-tes I cua dels mamífers marins que viuen a algues relativament fredes.

HI ha també un altre problema en la requlació tèrmica dels peresosos quan nosaltres tenim fred, tremolem, I el treball de la musculatura esquelètica en fer-ho genera calor Però el pe-resós té molt poca musculatura esquelètica. ja que no necessita que els músculs suportin el seu cos AiXí, els seus músculs representen només un 25% del seu pes corporal, pràcti-cament la meitat que en un altre mamífer de mida Similar No és estrany, doncs, que no tre-moli De fet, té un comportament similar al dels rèptils (animals de temperatura variable) de bon matí puia a la part superior dels arbres per escalfar-se després de la fresca de la nit, I postenornent passa la major part del dia a l'ombra per tal de no encalentir-se massa La requlació tèrmica dels peresosos ha pro-vocat força controvèrsia en els ambients cien-tífics HI ha qUI diu que es mouen lentament perquè el seu metabolisme basal és baix, al-tres asseguren que el metabolisme basal és baix perquè tenen molt poca musculatura pro-ductora de calor com a resultat evoluu del seu moviment lent També es diu que el baix me-tabolisme basal els ajuda a no escalfar-se mas-sa en el càlid clima tropical, o bé que el pelat-ge espès contribueix a evnar la pèrdua de ca-lor I permet viure amb poc menjar Però al mar-ge d'aquesta discussió del trpus «l'ou o la ga-llina» el fet és que ens trobem devant un ani-mal adaptat amb èxit a un consum d'energia baix I a una Ingestió d'aliment també baixa S'alimenten de fulles, les quals no són gaire nutritives Jaque contenen gran quantitat de fi-bra I altres materials no digeribles, és a dir hi ha pocs nutrients en relació a la quantitat d'ali-ment ingerit Aquesta dieta els permet d'ocu-par un nínxol ecolòqic a la selva que altres grans mamífers deixen lliure Les dents que te-nen per a mastegar les fulles, que arrenquen amb uns llavis cornis són molt senzilles I crei-xen durant tota la Vida per tal de compensar el desgast que pateixen en mastegar fulles Te-nen també un estómac molt gran que quan és ple de fulles esmicolades, pot arribar a re-presentar la quarta part del pes corporal Oms I estómac hi ha una munió de bactens degra-dadors de la cellulosa que ajuden a digerir les fulles I alliberen els nutrients que I Intestí absorbirà

(22)

menjar resta a l'estómac durant tres o quatre dies, assegurant així un alliberament màxim dels nutrients de les fulles, el recorregut al llarg del tub digestiu pot durar una setmana. Rela-cionat amb la lentitud del procés digestiu, es dóna el fet que els peresosos només defequen un cop cada SISdies, més o menys, d'altra ban-da, tenen tendència a fer-ho sempre al mateix lloc EIperesós de dos dits(Ch%epus) deixa caure els excrements des d'una branca deter-minada, mentre que el de tres dits(Bradypus)

fa una sorprenent I perillosa excursió a la ba-se del ba-seu arbre Allà fa un clot amb l'ajut de la seva curta cua, ciposna els fems, els cobreix amb fulles I torna a enfilar-se dalt l'arbre. És difíCil d'explicar per què el peresós de tres dits s'arrisca tant per defecar, tenint en compte que a terra és molt vulnerable, però diferents indi-vidus poden fer servir el mateix lloc I això pot ser una manera de mantenir un cert contacte social entre aquests animals que són força solitaris.

EInpus de vida antisocial dels peresosos té consequències Importants pel que fa a l'obten-CiÓd'aliment. No tenen un comportament pa-cífic amb els veïns, I SI es troben dos a la ma-teixa branca llUitaran de manera ferotge, fent servir les poderoses grapes fins que un dels dos siguI mort o ca.qin de l'arbre Aquest com-portament evita la sobreexplotació d'una de-terminada part del bosc. Tots els peresosos s'alimenten d'una ampla varietat d'arbres, I al-guns disposen de fins a noranta espècies al llarg de l'any, això contribueix també a no ex-haunr les fonts d'aliments. Durant molt de temps s'havia pensat que només menjaven fu-lles de l'arbre

Cectopu:

però s'ha comprovat que això no es cert, el que passa en realitat és que son tan ben camuflats que la major part de les vegades només són vrsibles quan es troben als

Cectoae.

arbres de branques es-clarissades I fulles disperses

De tota manera cada individu té certes prefe-rències particulars en qestions de menjar, I aquestes es transmeten de mare a fili La ma-re transporta a coll una única Cria, que ma-resta aferrada al pelatge matern, durant un perío-do de SISmesos AI cap d'unes dues setma-nes comença a menjar fulles, en un primer mo-ment prenent-les de la mare, I després arren-cant tot el que quedi al seu abast sense aban-donar el pelut medi de transport. És així com adquueix els mateix hàbits alimentaris que la seva progenitora Tal diversnat en les preferèn-cies gastronòmiques permet que diferents pe-resosos visquin a una mateixa zona sense ha-ver de competir pels mateixos recursos Crien una vegada a I any un sol petit Aquesta baixa taxa reproductiva és suficient per man-tenir estable la població ja que els peresosos adults tenen molt pocs depredadors sent els pnncipals les àguiles conegudes com harpies

(Harpia harplya) I els Jaguars(Panthera onca)

Peresos de tres dits de l'especie Bradypus mfuscatus prenent el sol

21

Malgrat la seva lentitud es desplacen amb gran facilitat per les branques

Amptaco d'alguns pels de peresos Es poden observar gran quantitat de cellules d'algues clan oficies en forma de puntets verds

(23)

22

les ganivetades que poden propinar amb les ungles són suficients per dissuadir atacants més petits A més estan extraordinàriament ben camuflats EI seu llarg pelatge és una ba-rreja de les gammes de negre, marró, taronja I blanc Cada pèl té petits solcs longitudinals on s'allotgen centenars d'algues cianofícies urucel lulars, que II transmeten el color de la veqetació circumdant, fins I tot esdevenen més verds quan hi ha humitat I groc-terrossos en condicions més seques AIXÓ,Junt amb la man-ca de moviment I el fet de restar suspesos de les branques, fa que siguin gairebé mvisibles al seu domini arbori

Les cianoñcies no són els únics organismes que viuen sobre el pelatge del peresós Cen-tenars de piràlids, Insectes de la mateixa fami-lia que les arnes, I diverses espècies d'escar-bats viuen damunt dels peresosos aprohtant-se dels periòdics trajectes detecatons per di-positar els ous als fems del mamifer Les lar-ves d'aquests Insectes s'alimenten de les de-fecacions, I quan surten els adults volen cap dalt dels arbres en recerca del seu propi pe-resos

Però tornant al camuflatge, fins I tot les agul-les, només els capturen quan emergeixen de les copes dels arbres per escalfar-se o bé quan son a terra, Indefensos Encara axí poden pro-vocar ferides Importants amb les ungles Els mateixos peresosos guareixen molt ràpida-ment de ferides molt greus De fet el seu ene-mic principal és (com noi) l'home Encara que hom diu que són força bons per menjar, no son capturats en nombre significatiu, en part per l'amenaça que representen les ungles, pera tam be perquè encara que s'els mati o fereixI d'un tret, resten penjat de les branques I son quasi Impossibles de recollir La principal ame-naça, tanmateix es la pèrdua del seu habitat a mesura que la selva va retrocedint destnn da pel

«proeres-Jill Bailey

Jraduccio Josep-Lluís Melero

Fotos Michael Fogden

'ê~OXFORD SCIENTIFIC FILMS FIRO FOTO

La seva constnuoc anatorruca fa que srqtn

(24)

Ifí¡.};;;;c

Sl

:.'

A Banco de Bilbao creixen les illusions i els

estalvis

de quasi

dos milions

de persones.

A B E 14593

(25)

LES ATENCIONS DEL CADELL PAS A PAS

ReRfoducció,(2): Ja han nascut els cadells

Després de l'espera impacient arriba el dia del part. Cada cadell aribarà em-bolcallat dins una bossa formada per una membrana transparent.

La femella esquinçarà la bossa, tallarà el cordó umbilical i es menjarà la placen-ta. Això és perfectament normal. Nete-jarà els mocs del nas del cadell i lleparà el gosset de dalt a baix per deixar-lo com-pletament net. Si sembla una mica brus-ca és perquè està provobrus-cant la respiració i la circulació sanguínia en el cadell. Si la gossa no ha tallat el cordó umbili-cal, lligui un fil esterilitzat al seu voltant a un centímetre i mig aproximadament, del cm del cadell, talli el cordó amb unes tisores i netegi' Iamb iode.

Algunes femelles no tenen cura dels seus cadells però tampoc els agrada rebre ajut extern. Pot superar aquest inconvenient deixant un o dos cadells amb ella mentre \ ostè té cura dels altres. Aj udi la gossa només si veu que els cadells són en pe-rill. Les seves bones intencions podnen fer més mal que bé.

Els cadells neixen amb els ulls tancats i els mantenen així durant

!O

dies. A par-tir de llavors no han de ser exposats a la llum del sol durant alguns dies.

Asseguri's que totes les secundines han estat expulsades. Tot sovint, una placen-ta retinguda pot portar dificultats serio-ses a la mare novella. La descàrrega de color roig fosc posterior al part vol dir que han estat expulsades totes les secun-dines. Una descàrrega de color verdós dins les 48-72 hores després del part és símptoma d'infecció. Consulti tot seguit el seu veterinari. No intenti curar la fe-mella vostè mateix.

Com a norma, no permeti que les visites s'apropin a les cries els tres primers dies. Mantingui lluny les criatures fins que la seva gossa estigui segura que els seus ca-dells estaran bé. Però si cal que algunes persones s'hi acostin, que ho facin d'una

en una i que no toquin els nou nats. Hi ha femelles que pateixen molt quan veuen extranys que toquen els seus cadells. La mortalitat més gran de cadells es pro-dueix durant la naixença o dins la prime-ra setmana de vida. Vigili que cada ca-dell rebi normalment la seva part d'aliment. Ajudi aquell nou nat que sem-bla que no troba lloc per mamar. Cal que el guiï per fer-lo trobar un forat per po-der mamar.

A les darreres etapes de la gestació, el consum d'aliment diari de la mare s'in-crementarà, normalment en un 20OJD. Si se li suministra un aliment equilibrat, tal com ara DOG CHOW o TOP o HI-PRO, vostè pot esperar cadells normals i amb bona salut.

A les tres setmanes d'edat, i fins i tot abans, els cadells ja començaran a mos-segar tímidament el menjar de la seva mare. Des d'aquest moment ja pot co-mençar a donar-los PUPPY CHOW al mateix temps que la llet materna, i en el deslletament, és a dir a partir de la sete-na setmasete-na, PUPPY CHOW serà la seva alimentació exclusiva fins que els cadells compleixin un any d'edat.

Només cal afegir-hi aigua i ... el seu afecte.

PelDr.Jaume Camps, Veterinari,

(26)

•

om

SOCIS

Com tu i el teu fidel amic. Perquè

pertan-rem al mateix club, I'n club que protegeix

per clamunt de tot la vida animal.

En totes les ~e\ es formes

I

en les seves

ins-titucions

Com el Zoo de Barcelona,

I'na

~o-cietat que guarda gelosament

espècies sal

rat-ges de Ics més Iluny:lI1e~ terres i les apropa a

la nostra \ ida,

I

com Purina, una empresa

que ha cuidat i alimentat.

amb els scus

pro-durtcs. nuhons ele gossos i gat~ de tot el mor

])e~

dc fa més de 60 anvs

Pcrque. de~ dc sempre. Purina ha estat al

cmw dc la \'lJa arumal

f)e~ del pnnopi.

Pur.na és un eleh

pnnri-pah ~()m protector,

del Zoo-Club

Per aIXÒ, eles

dara

tu, el teu amic tlllel

I

Pu-nna sorn som

del

mateix

club

L

n

club

mera.

e]]()~

¡km

mgut alZo(J

Club'

~

Purina

(27)

(28)

ZOO

TENDA:

Venda per correu

1. Pams 2. Televrsro

3.Dominó figures

4.Domino numeros

490 Ptes. 200 Ptes. 790 Ptes. 950 Ptes.

5. Adhesius Zoo (Conill, Orca, Floquet, Tuca, Serpent Icercols ohrnpics) 525 Ptes.

6. Joc Adhesius Esp. Educacio (Peix emperador, gripau, pantera, cigonya, orca, tigre, llaqardarx) 300 Ptes

Posters ZOO (Llor. Xrrnpanze, Foques, Zoo-Club) 250 Pte s Retallables (Lleo Floquet. Orca, Agulla) 250 Ptes

Tires postals historia Floquet de Neu 175 Pte s

7.Corbatas Floquet de colors granat, verdIblau Corbatas Orca en granat I

blau t .675 Ptes.

8.Rellotge motiu Orca 2.900 Ptes

9, Pelurx mussol 2 400 Ptes tO. Mona 1 700 Ptes 11. Lleo 1.700 Ptes. 12. Gartreld 1.700 Ptes 13. Foca 2 400 Ptes.

14. Guant Cocodril 4 400 Pte s 15. Guant Llop 3 400 PIes 16. Guanl Tigre 3 400 PIes 17. Cangur 8 000 PIes

18. Guanl Orca 3 650 PIes 19. Guanl Mofela 4 400 PIes 20. Guanl Mapalxe 3 650 PIes

---~--NOM

ADREÇA

DISTRICTE POSTAL

TELÈFON

BUTLLETA DE COMANDA

PIS

EI Material es rep a taló rebut a les oficines del Zoo.

SOCIS Zoo club 10 % de descompte

(29)

ZOO

TENDA:

Venda per correu

21. Samarreta Zoo-Club Talles(10,

12) 700Ptes Talles (P, G, SG)

825 Ptes nomes en blanc

22. Samarretes cercols ohrnpics Talles(2, 6, 8,io,12) 700Ptes. Talles (P, M. G, SG)825Ptes (nomes en blanc)

23. Samarretes Elefant Talles(6,10. 12) 825Ptes Talles (P, G, SG)

950Ptes (nomes en blanc)

24.Samarretes Serpent Talles

(6,10,12) 825 Ptes Talles (P. G,

SG)950Ptes (nomes en blanc)

25. Viseres motiu Orca I Floquet

500Ptes

26. Gorra Model USA, motiu Orca I

Floquet (tricolor) 700Ptes

27. Gorra visera plastrc (groc, blanc)

200Ptes

-->{":--___ N'_,~

1

D_e_s_cr_'P_c_IO ~-- __ ~ -C__OI-o_r--_~~~--~~~~~~~~-T-a-ll-a-~~~~~-~__IE-p-ts-. __

I

24

23

29 30

\

/

28.Niki Zoo-Club Talles (P M G.SG )

2 500Ptes (nomes en blanc) Talles (12) 2 000Ptes

29. Niki cercols ohrnprcs. Talles (6,

8 10.12) en colors, verd blau. groc I rosa1 750Ptes

30.Niki Floquet de Neu. Talles (6, 8.

10 12)en colors verd, blau, groc I rosa2 250Pte s

Floquet de Neu Talles (6 8,10.

12)en colors verd blau. groc I

rosa1 750Ptes Talles (M, G. SG) en colors verd. blau, groc I rosa2 250Ptes

31. Niki Orca Talles(6 8,10 12)en

colors verd blau groc I rosa

1 750Ptes Talles (M G SG)

2 250 Ptes

32. Xandal Tigre Zoo Barcelona

Talles (4 6 8) 2 890Ptes Talles

(10 12)3180Pte s Talles(14 16)3475Pte s

35. Tovalloles amb motius ohmpics I Floquet de Neu en colors de platja (Blau,

verd, groc rosa) 1395Ptes

36. Tovalloles amb motius ohrnpics I Floquet de Neu en colors blau petita

(verd, groc rosa)950Ptes

37_Pilotes de platja vermelles I blaves 750Ptes

38. llibres diapositives ..Comportament .. I ..Vertebrats ..1 500Ptes.

39. Llibre Passejant per al Zoo .. (catala I castella) 400Ptes.

40. Revrstes Zoo-Club (n' 1) 175Ptes (n9'2y3)200 Ptes (n' 4) 250Ptes

41.Fitxes Zoo-Vru-Aquararna I Zoo Infantil 200Ptes

42.DISCOSZOO225Ptes

I" ' "

33.Carteres escolars vermelles I

blaves motius cercols ournprcs

2 650Ptes

34 Bohqrats Zoo (1 grua coronada.

Floquet Dofl Hipopotam Lleo

I tigre)60Pte s

44

43. Elefant vidre 4 400Pte s

44. Bloc peixos 1 810Ptes

45. Bloc granota 1 500Pte s

46. Oreneta 2 600Ptes

47. Mussol gran1 200Ptes.

48. Mussol petit700Ptes.

49. Tortuga gran 1250Ptes

50 Tortuga petita 950Ptes

I

(30)