Númm. 29/ Any XCV
M
G
Consell M Acta se Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Disposic Acords de Modific Decrets d Modific ció E tiva Modific de PVIII
MU
GA
Municipal essió extraord essió 30/9/20 s sessió 28/10ó de Govern essió 19/10/2 essió 26/10/2 s sessió 26/10 s sessió 2/11/2
cions genera
els òrgans de cacions de crè de l’Alcaldia cació de la den Estratègica de
... car la denomin Promoció Econ
UN
A
dinària 23/9/2 11 ... 0/2011 ... 011 ... 011 ... 0/2011 ... 2011 ... ls govern èdit pressupos nominació de e Comunicació ... nació del la Ge nòmica ...N
AS
S
011 ... ... ... ... ... ... ... st 2011... la Direc- ó corpora- ... erència ...NIC
SE
SUMA
3033 3043 3101 3108 3112 3118 3124 3128 3129 3129CI
E
ARI
Rectificaci cions de Denomina Esmenar l 31/8/20 de Mana Nomenam cia d’Hà Nomenam Econòm Nomenam nència d Modificació ció TècnCartipàs Delegacion Consells Designació del Con de Barc
P
ET
ó decret d’Alc el regidor de M
ció d’espais p ’error materia 011 sobre la D agement i Pre ment de coordi àbitat Urbà .... ment de directo mic. ... ment d’assesso d’Alcaldia ... ó de la denom nica d’Anàlisi E
ns de les pres s Sectorials ... ó membre de sorci Agència elona ...
PA
TA
caldia sobre at Mobilitat ... públics ... al del Decret d Direcció de l’O essupost Exec nadora de la G ... or de Creixem ... ora de la Sego ... minació de la D
Estratègica. .. sidències dels ... l’Assemblea G d’Ecologia Ur ...
10 de novembr
AL
A
tribu- ... 3 ... 3 de data Oficina
utiu ... 3 Gerèn- ... 3 ment
... 3 ona Ti-
... 3 Direc-
... 3
... 3 General rbana
... 3
Proposar designació membre del Consell d’Administració de Clavegueram de Bar-
celona SA ... 3134 Proposar designació membre del Consell
d’Administració de Tractament i Selecció
de Residus, SA ... 3134 Designació membres del Consell d’Adminis-
tració de la Societat Barcelona Holding
Olímpico, SA ... 3134 Designació membre Consell Rector de la
Comissió delegada del Consorci Casa Àsia 3134 Designació vocals del Consell Assessor d’Es-
cultures ... 3135 Designació membre de Patronats i Funda-
cions assenyalades ... 3135 Nomenament Patró de la Fundació Barcelo-
na Cultura ... 3135 Designació transitòria de la presidència del
Consell del Districte de Gràcia ... 3135 Nomenament president del Consell de De-
fensa i Protecció dels Animals ... 3136 Designació membre Patronat de la Fundació
Dieta Mediterrània ... 3136 Designació membres del Patronat de la Fun-
dació privada Bioregió de Catalunya ... 3136
Designació membres del jurat del Premi del .. Consell Municipal de Benestar Social i Mit-
jans de Comunicació 2011 ... 3136 Designació membres de la ponència tècnica
de la Subcomissió d’Urbanisme de Barce-
lona ... 3137 Designar membres suplent de la Subcomis-
sió d’Urbanisme de Barcelona ... 3137
Personal
Concursos i oposicions
Convocatòria per a la selecció per promo- ció interna de 4 places de tècnic/a supe- rior en Arquitectura i Enginyeria.(Branca-
enginyeria) ... 3139 Concursos
Modificació del tribunal del concurs 1405/11 . 3159 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball ... 3159 Suport Operatiu de l’Arxiu Municipal ... 3161 Nomenaments
Concurs 1403/11. Cap d’oficina ... 3165
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió extraordinària del 23 de setembre de 2011, aprovada el 28 d’octubre de 2011
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de setembre de dos mil onze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Maria Elisa Casanova Doménech, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre a les deu hores i cinc minuts aquesta sessió extraordinària convocada pel Sr. Alcalde que té per objecte debatre i aprovar la declaració institucional, l'enunciat de la qual llegeix tot seguit.
Única. I. El Català és la llengua pròpia de Catalunya. Una llengua mil·lenària que compta amb una comunitat lingüística de més de 13 milions de persones, esdevenint la novena llengua més parlada a Europa, i que s’ensenya a 162 universitats de tot el món.
II. El model denominat d’immersió lingüística –l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament– ha tingut resultats molt positius tant des del punt de vista educatiu, en la preservació del català i, sobretot, en termes de cohesió social a Catalunya.
III. A nivell educatiu els alumnes a Catalunya assoleixen el coneixement del català de la mateixa manera que aprenen el castellà, tal com afirma el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Demostra, doncs, que l’adquisició del castellà està garantida en aquest model. D’altra banda l’informe PISA 2009 de l’OCDE constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat Espanyol.
V. Des del punt de vista social el model d’immersió lingüística ha contribuït a evitar la fractura social entre comunitats lingüístiques diferenciades. L’escola, estenent el coneixement i l’ús del català, garantint l’aprenentatge i el domini del castellà i, no segregant en centres o classes diferenciades als alumnes per motius lingüístics, ha permès que la llengua no sigui motiu de fractura social i faciliti l’establiment d’una sola comunitat a Catalunya.
VI. Les noves realitats socials, fruit de l’arribada de famílies nouvingudes als nostres municipis, reforcen la idoneïtat d’un sistema educatiu que ajuda a mantenir la cohesió social als barris i als municipis, i que exerceix de sistema d’acollida i arrelament dels nois i noies immigrants.
VII. El català és la llengua pròpia de Catalunya i es troba encara en una situació de desavantatge pel que fa al seu coneixement i al seu ús; la bona aplicació i actualització de la immersió lingüística és una eina fonamental per garantir-ne la normalització, a més de garantir la cohesió social al nostre país.
VIII. Atesa la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS) i la interlocutòria que ha dictat el TSJC que, malgrat la suspensió de la seva executivitat fins a la resolució del recurs, evidència el criteri d’aquest tribunal contrari al model d’immersió lingüística.
IX. Atès que aquest Consell Plenari ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la nostra llengua pròpia i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar, de nou, el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent:
Primer. Expressem el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social al nostre país.
Segon. Ens oposem a la divisió de la nostra comunitat educativa en dues comunitats lingüístiques separades, que amb el temps correrien el risc d’estar enfrontades, comportant una perillosa pèrdua de cohesió social al nostre país.
Tercer. Posem de manifest el nostre compromís vers el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’educació de Catalunya.
Quart. Donem suport als membres de la comunitat educativa així com a totes les institucions i governs que defensin l’actual sistema d’immersió lingüística als nostres centres educatius.
Cinquè. Ens adherim a la iniciativa Somescola.cat i convoquem tots els barcelonins i les barcelonines a donar-hi suport.
Sisè. Manifestem el desacord amb la sentència del Tribunal Suprem que qüestiona, de nou, un model que s’ha demostrat d’èxit, convivencial i plenament acceptat per la societat catalana.
Setè. Ens comprometem a fer arribar aquest acord al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal Suprem espanyol, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, als diputats i diputades del Parlament de Catalunya, així com als membres del Congrés dels Diputats i del Senat espanyols.
En acabar la lectura de la declaració institucional, el Sr. Puigdollers obre els torns de paraula que, d'acord amb la decisió de la Junta de Portaveus, aniran per ordre de menor a major.
Dit això, comença la seva defensa de la immersió lingüística apel·lant a l'enfortiment de la responsabilitat de les forces polítiques que tradicionalment hi han donat suport, i demana que aquesta responsabilitat també sigui assumida per tots aquells dirigents polítics que han pogut mostrar tebiesa al respecte, que hi han estat contraris, o bé, que han restat indiferents a l'ús del català com a llengua pròpia de Catalunya.
Addueix, tot seguit, que hi ha aspectes que es revelen absolutament innecessaris per a la discussió, entre els quals que el català, com el seu mateix nom indica, és la llengua pròpia de Catalunya. A fi d'abonar aquesta obvietat, fa referència al missatge, datat el 7 d'abril de 1924, que la pràctica totalitat d'escriptors rellevants en llengua castellana de l'època –entre els quals Azorín, García Lorca, Azaña, o Sánchez Albornoz– adreça al president del govern militar, Miguel Primo de Rivera, d'elogi i de defensa de la llengua catalana, on literalment proclamen "las glorias de su idioma viven perennes en la admiración de todos nosotros y que serán eternas mientras exista en España el culto del amor desinteresado a la belleza".
Arran d'aquesta cita, reflexiona que, moltes vegades, s'acara el fet lingüístic de manera equívoca, buscant una confrontació, donant a entendre que la disminució de l'ús del català ha d'enfortir el castellà. Es remet, també, a les paraules recents de Pere Gimferrer, membre de la Real Academia Española de la Lengua, qui diu que anar en contra de la immersió del català no és anar a favor de l'espanyol, sinó a favor de la ignorància; entén, sens dubte, que la ignorància pot abocar a la desaparició de l'ús de la llengua catalana. Així, remarca que al món existeixen cinc mil vuit-centes llengües, i aproximadament dos-cents països amb representació a l'ONU; de manera que, si només hi hagués una llengua per estat representat, desapareixerien cinc mil sis-centes llengües. Igualment, assenyala que si això es trasllada a l'àmbit de la biodiversitat, significaria que el 96,5% de les espècies animals i vegetals del planeta també desapareixerien. En aquesta línia, posa en relleu que promoure actuacions en contra de la immersió lingüística, per tant, del coneixement i de l'ús del català, és evitar que el català continuï sent una llengua ferma i coneguda i, consegüentment, en risc de desaparèixer. Remarca que els atacs que rep el català, ara arran de la interlocutòria, són ancestrals i palesen la ignorància que suposa voler fer desaparèixer el 96,5% de les llengües del món.
Considera que es pot acordar que la societat catalana és una de les que té un nivell de convivència més elevat, que s'evidencia no només en allò relacionat amb la llengua, sinó també amb els aspectes econòmics i socials.
Adverteix, doncs, que les actuacions curtes de mires, excloents, agressives i que intenten fer que el català, a poc a poc, vagi perdent pistonada davant la llengua més forta, suposen una visió que no poden compartir de cap manera.
Observa que si l'objectiu és una societat bilingüe, cal que les persones coneguin, com a mínim, més d'una llengua, atès que una societat bilingüe no és pas aquella on uns parlen una llengua i els altres una altra, sense cap llengua de trobada. Remarca que a Catalunya, segons el corol·lari elaborat per la Generalitat, es parlen aproximadament dues-centes quaranta llengües i és obvi i inapel·lable que és la llengua pròpia del país la que ha de fer de nexe d'unió.
Posa en relleu que totes les persones catalanoparlants coneixen i parlen el castellà, però que no succeeix el mateix a l'inrevés, i és per aquí on falla el bilingüisme; per tant, l'esforç ha d'anar dirigit a aquelles persones que encara no parlen català, i la immersió lingüística és una peça clau i inequívocament necessària per al coneixement d'aquesta llengua.
Creu, en definitiva, que atacar la immersió lingüística és pretendre submergir en la ignorància un grup de persones; i adverteix que el dret a la ignorància no existeix. Atacar la immersió també és una escomesa a la convivència, perquè la llengua és una peça angular de l'entesa de les persones en una societat. Remarca que s'ha pogut comprovar com, arran de l'eliminació de la immersió lingüística en altres comunitats catalanoparlants com València, Mallorca o Perpinyà, s'ha produït un esllanguiment i la pèrdua de la llengua en el patrimoni cultural i social.
Els demana, doncs, que tots plegats estiguin a l'alçada de la situació i siguin prou responsables i lleials amb la llengua catalana, que ha acollit en peu d'igualtat a tota la ciutadania.
El Sr. Gomà expressa, d'entrada, tota la convicció del suport del Grup d'ICV-EUiA a la declaració institucional en defensa del model lingüístic de les escoles de Catalunya, que fa i ha de continuar fent del català la llengua vehicular.
Rebutja tota mena de retallada a l'àmbit educatiu, ni lingüística ni social; altrament, volen una escola pública i en català com a factor de construcció d'una societat justa i no fracturada. Denuncia amb la mateixa fermesa l'atac contra la immersió i les retallades, que planen com a veritables amenaces contra un sistema educatiu de qualitat, entès com un espai de cohesió, igualtat d'oportunitats i convivència.
Mostra la seva fermesa en defensa del model d'immersió i d'escola pública apel·lant al "no passaran"; insisteix que la llengua pròpia i oficial és el català que, tot i els avanços substancials de les últimes dècades, continua en condicions de desavantatge respecte al castellà, i encara amb elements de fragilitat. Afegeix que el català pateix desigualtat institucional atès que no té protecció d'estat, i no ha assolit la plena oficialitat a la UE; també té fragilitat social perquè continuen persistint espais d'activitat on la presència del català és minoritària, en la mesura que la lògica de l'estat no ha estat públicament regulada i les inèrcies de determinades burocràcies estatals no han estat superades. Afirma que, en aquest context, la presència del català al sistema educatiu és una qüestió clau, i concretament el seu caràcter de llengua vehicular de l'ensenyament és peça cabdal en el sistema de cohesió, de convivència i educació universal de qualitat del que s'ha dotat Catalunya i del qual volen continuar gaudint.
Recorda que el caràcter vehicular del català ve de quan, fa més de trenta anys, la Generalitat va rebre les primeres competències educatives, i la majoria social i política de Catalunya va optar per la no separació dels alumnes per raó de llengua i per fer del català l'idioma de l'ensenyament. Remarca l'aposta nítida i sense concessions del PSUC que, des de la seva capacitat d'articular molts sectors d'expressió castellana nouvinguts al país, va liderar l'impuls de la immersió, conscient que si Catalunya havia de ser un sol poble, el seu sistema educatiu havia de ser un espai d'equitat i convivència sobre la base de la llengua pròpia del país.
Remarca que durant aquestes tres dècades transcorregudes, el model s'ha anat implantant de manera sostinguda, acompanyat d'àmplies majories socials i polítiques de suport i sense generar mai cap mena de conflicte en les escoles i en els barris. Altrament, subratlla que la immersió ha estat un element d'equitat social, ha democratitzat l'aprenentatge de la llengua, ha creat nivells d'igualtat en el coneixement del català respecte del castellà, que no haurien estat possibles sense aquesta aposta. Igualment, diu que la immersió ha dotat la ciutadania amb una eina clau per fer efectiu, pel que fa a la llengua, el principi d'igualtat d'oportunitats; ha estat un factor de cohesió i de convivència, ha evitat la fractura del país en dues comunitats: una de bilingüe i una de monolingüe en castellà; i ha contribuït substancialment a fer del català la llengua compartida i vertebradora de la pluralitat lingüística del país. Defineix aquesta darrera afirmació com a molt important actualment, en la mesura que el català ha d'enfortir el seu paper d'idioma d'acollida, d'arrelament i convivència intercultural.
Finalment, subscriu que la immersió ha estat un model d'èxit educatiu, que ha acreditat el domini elevat del català i del castellà per part de tothom al final dels ensenyaments obligatoris, tal i com ha palesat en múltiples ocasions el Consell Superior d'avaluació del sistema educatiu. Afegeix que, tan important com això, és que el model ha permès a la comunitat educativa tirar endavant projectes escolars de qualitat sobre bases lingüístiques molt sòlides.
Postula el ple suport a la comunitat educativa per la tasca quotidiana que desenvolupa, i que fa de les escoles espais comunitaris d'aprenentatge i de ciutadania. Afirma que cal que siguin conscients que compten amb tot el suport per aprofundir i millorar el model lingüístic, i que mai no hauran de renunciar a la immersió per cap sentència insolent.
Afegeix que també és indispensable el suport a l'articulació social de la resposta a través de la plataforma somescola.cat; i adverteix, en aquest sentit, que cap avenç social o lingüístic amenaçat, en clau judicial o política, no es port preservar sense un fort component de mobilització ciutadana.
Subratlla que el seu Grup entén aquesta declaració institucional com un missatge nítid als tribunals perquè ho deixin estar, atès que cap sentència no podrà doblegar la voluntat majoritària del país, ni l'entramat lingüístic de la convivència. Recorda que, en aquesta línia, el TC ja va cometre, amb la sentència de l'Estatut, una agressió antidemocràtica contra la voluntat de la ciutadania de Catalunya, i es referma en què no accepten aquella agressió ni cap que se'n derivi en matèria lingüística.
En definitiva, expressa que vol deixar ben clar que refusen les decisions judicials del Suprem i del TSJ explícitament orientades a malmetre un model lingüístic d'èxit educatiu, social i convivencial. Amb tot, avisa que cal ser conscients que darrere dels tribunals hi ha un impuls polític: l'estratègia del PP, dels qui han imposat la limitació antidemocràtica de l'autogovern, dels qui avalen la catalanofòbia, dels qui pretenen desmantellar la immersió i posar en risc l'equitat i la convivència.
Acaba, doncs, amb la demanda als membres del PP que no creïn problemes artificials socialment inexistents; que no facin de la política un àmbit de conflicte en espais de convivència, atès que suposa fer marxa enrere en espais que volen futur, imposicions a una societat que reclama més i millor democràcia.
Remarca que el PP promou les tisorades lingüístiques i CiU les socials, que en aparença són diferents, però no en són en el fons. Adverteix, en aquesta línia, que és ben probable que avui se sentin dos discursos ben diferents en aquesta cambra per part de les formacions polítiques a què acaba d'al·ludir, tot i que fora d'aquestes parets les pràctiques són força semblants; així, en ple atac a la immersió lingüística, CiU signa el pacte de govern amb el PP a Castelldefels; l'alcalde de Vic vota, amb el PP i Plataforma per Catalunya, contra el dret de vot dels ciutadans catalans d'origen marroquí; i aquí, fa ben poc, CiU i el PP tanquen files en favor d'un model privatitzador de l'educació de 0 a 3 anys a Barcelona.
Conclou, doncs, que l'escola pública en català acara dues agressions equivalents: l'atac a la immersió i les retallades, amb l'impuls polític del PP i de CiU –espanyolisme i dreta catalana de bracet–, que posen en risc la cohesió del país. Reitera que l'atac a la immersió afebleix la igualtat social, però les retallades deixen tocada, també, la dignitat nacional; la dignitat d'un país modern del segle XXI, que mira al futur, que es construeix a partir d'un sistema educatiu públic potent, blindat a tota mena de retallades. Contràriament, però, CiU fa servir d'excusa la crisi per afeblir l'escola pública i, això, tant com la immersió, posa en risc la cohesió social i nacional que, per a ICV-EUiA són les dues cares de la mateixa moneda.
Entén que no és pertinent citar avui tot el reguitzell de retallades educatives, tot i que sí que escau formular algunes qüestions com ara si és un atac a l'equitat o no que famílies amb pocs recursos vegin incrementades substancialment les factures de l'escola bressol, el transport o el menjador escolar; o que s'hagin ampliat concerts amb escoles d'elit, amb ben poca voluntat d'aplicar la immersió. Demana si consideren un atac a la cohesió o no situar les famílies nouvingudes en desavantatges arran de la nova baremació d'accés; el restabliment de les desigualtats entre escoles públiques i concertades amb la supressió de la sisena hora; deixar barris populars de la ciutat sense centres educatius compromesos.
Pregunta, en definitiva, si no consideren que tot plegat afebleix Catalunya i Barcelona, que haurien de construir un horitzó nacional lliure, amb un sistema educatiu públic potent i invulnerable a les retallades com a palanca de justícia i prosperitat.
Catalunya ni una Barcelona duals, amb les oportunitats concentrades en els sectors benestants, i les exclusions escampades entre els sectors populars.
Reivindica un país de llibertats i de justícia format per un sol poble, per a la qual cosa cal la immersió lingüística i acabar amb les retallades.
Es referma en el compromís d'ICV-EUiA pel manteniment del català com a llengua vehicular de l'educació; un compromís que defineix tan nítid com el del PSUC ara fa trenta anys, com el de la comunitat educativa i el teixit social; alhora que confirma que estaran al costat de les escoles, dels barris i de la gent, de la unitat civil, política i institucional i de les mobilitzacions socials que calguin; aportaran raons, sentiments i mans per entonar el "no passaran", perquè creuen en la immersió, en l'educació de qualitat com a factor d'igualtat i en un futur de convivència intercultural vertebrat pel català com a llengua compartida.
El Sr. Fernández Díaz observa que avui, a la pràctica, és la primera sessió de plenari del mandat, extraordinària i, al seu parer, excepcional. Posa en relleu que l'assumpte a tractar sigui la immersió lingüística, i que es faci en sessió extraordinària i monogràfica; tot i que entén que si haguessin preguntat als barcelonins, haurien considerat lògic que en el primer plenari s'hagués tractat de quines són les prioritats del nou govern municipal, valorar i calibrar les seves primeres decisions de govern, quines mesures es promouran per lluitar contra la crisi econòmica, en favor de l'ocupació, per garantir més seguretat i eficàcia en la lluita contra la delinqüència o per resoldre els dèficits socials, agreujats per la conjuntura econòmica.
Feta aquesta primera consideració, suggereix que la data de celebració d'aquest plenari monogràfic sobre la immersió lingüística no és casual; s'ha escollit la vigília de la Mercè, decisió de la qual responsabilitza directament l'Alcalde, i que interpreta com la voluntat de politització de la festa major de la ciutat. Altrament, entén que la vigília de la Mercè cal posar l'accent en el valor la convivència, i tot allò que uneix, i no buscar la confrontació i la divisió en aquesta cambra.
Diu que no qüestiona la legitimitat d'aquesta sessió perquè forma part de la legitimitat de tots els Grups municipals per defensar allò que sigui pertinent; tanmateix, entén que s'hauria pogut fer la setmana passada, o la vinent. Posa en relleu, a més, que aquest plenari s'ha convocat per una resolució judicial que ni tan sols és ferma; i assegura que els sobta que resolucions judicials d'aquest mateix tribunal, en altres ocasions els hagin satisfet. Diu que les sentències judicials s'han d'acatar sempre, sense excepcions.
Entrant en l'assumpte que avui els ocupa, considera que els Grups que defensen la declaració institucional ho fan amb tota legitimitat; però els adverteix que hi ha altres legitimitats per defensar allò que pensa un sector molt important de barcelonins. En aquest cas, defensen la immersió lingüística com a sinònim de garantia d'aprenentatge del català, i reitera que consideren que tenen tot el dret de fer-ho els qui s'ho creuen. La diferència de posicionament rau en què, contràriament al que consideren els Grups favorables a la declaració, no estan d'acord amb què els més petits comencin el seu cicle formatiu amb el català com a llengua única i, per tant, excloent o exclusiva en l'aprenentatge. Continua dient que, per al PP, l'eina que cal defensar per garantir el coneixement de les llengües és un model lingüístic a les escoles que no precisa que una única llengua sigui vehicular, i per tant excloent, sinó un model respectuós amb el dret dels pares a escollir en llibertat la llengua amb què els seus fills vehiculen l'ensenyament. Insisteix que aquest és el model lingüístic que defensa el PP, en i amb català, castellà i, cada vegada més, en anglès. Assegura que aquest model no és incompatible amb el que defensen quatre Grups d'aquesta cambra, atès que garanteix el ple coneixement de totes tres llengües, alhora que defensa els drets dels pares i la llibertat de decidir.
Remarca que el PP no vol una immersió lingüística, en vol tres: en català, en castellà i en anglès. Es pregunta per quin motiu es vol imposar un model lingüístic a les escoles, quan molts governants de la ciutat o de Catalunya, membres destacats amb responsabilitats públiques, porten els seus fills a escoles sense immersió; entén que tal vegada respon a contradiccions ideològiques i, alhora, de recursos públics que palesen una total incoherència atès que, d'altra banda, imposen a la resta de la comunitat educativa i de famílies catalanes un model lingüístic que ni desitgen ni apliquen als seus fills. Els convoca, doncs, a defensar allò que creguin, però reclama que no distorsionin ni falsegin el model lingüístic i l'aposta del PP per la llengua catalana.
Es refereix, tot seguit, a la proximitat de les eleccions generals, que, al seu parer, explica la intensitat i la virulència de molts atacs que rep la seva formació política, però avisa que això no els farà enrere en defensar la seva posició i les crítiques a l'oportunitat de celebrar aquest plenari tal dia com avui. Sospita que, de certa manera, els atacs al PP responen a l'interès que la ciutadania oblidi el que va significar el tripartit per a Catalunya; considera, igualment, que la federació nacionalista ha d'explicar per què en els últims anys ha donat suport al Govern encapçalat pel Sr. Rodríguez Zapatero. Entén que tot plegat ajuda a crear un caldo de cultiu i un ambient polític a fi que les properes setmanes no es debati la manera com decidir, amb unes eleccions generals, el futur de Catalunya.
Acaba reiterant l'advertiment que feia en iniciar la seva intervenció: les sentències i les lleis s'han de complir, agradi o no; les resolucions dels tribunals s'han de respectar. Insisteix que aquest és el pilar principal de l'estat de dret i de la democràcia. Recorre, a fi d'il·lustrar les seves paraules a l'exemple d'un veí que es negui a acatar una sentència perquè no li agrada o no li dóna la raó, i pregunta al Sr. Alcalde si, en aquest cas, li recomanarà que es declari insubmís.
Conclou expressant el desig que, en parlar d'escoles, es posi l'accent, no en la immersió lingüística, sinó en garantir l'educació en llibertat, de qualitat i en valors a fi de formar els millors professionals i les millors persones.
El Sr. Hereu avança el suport del Grup Socialista a la declaració institucional. Considera adient que Barcelona, com a capital de Catalunya, expressi amb fermesa i ple respecte el seu posicionament sobre un dels pilars bàsics del país.
Al·ludeix a la imatge quotidiana de les entrades a les escoles cada matí, amb plena normalitat i que, en veure-ho, es constata que els tots els nens i les nenes entren per la mateixa porta, i expressa el seu desig que mai no ho facin per dues portes diferents en funció de la seva llengua. Remarca que aquest fet normal i quotidià es basa en un model que fa trenta anys que es va construir; afegeix que no va ser fàcil, però actualment està instal·lat en la normalitat. Admet que les escoles poden parlar de mil reptes i insuficiències, de moltes incerteses, però mai no parlen que existeixi divisió a causa de la llengua. Destaca que avui, amb aquesta declaració institucional, s'aferma la validesa del model, i amb la qual no es pretén anar en contra de ningú, sinó que apel·la a la unitat i a la responsabilitat.
Subratlla, per tant, que el model pertany a tothom, genera igualtat d'oportunitats, és la base de la unitat civil i ha ajudat a la normalització del català. Afegeix que el seu Grup no pot fer altra cosa que donar suport a aquest model, ja que la mateixa fundació del PSC va ser per evitar la fractura i per treballar per la unitat d'un país divers.
Explicita, també, que el model està avalat per totes les anàlisis, i és ben palès que els nens i les nenes de Catalunya saben i tenen competència lingüística en català i en castellà.
Arribat a aquest punt, fa referència al pregó de la Mercè que ahir va fer Joaquim M. Puyal, qui va utilitzar moltes llengües diferents que es parlen a Catalunya; i apunta que és justament gràcies al model d'immersió lingüística que diverses generacions comprenen el pregó, en català i en castellà. Insisteix que això és un actiu de tot el país i reclama que no s'instrumentalitzi la llengua.
Al·lega que el seu Grup no està disposat a haver de parlar massa vegades en aquesta cambra de la llengua, que se sustenta amb la feina quotidiana de la comunitat educativa i de les famílies, que entre tots van construint el projecte. Així, assegura que el seu Grup mai no utilitzarà la llengua com a arma llancívola, altrament, consideren que la llengua serveix a la construcció d'un país, un sol poble; i de cap manera volen que aquest concepte es malmeti, i de fer passes enrere en aquest model contrastat per la realitat del dia a dia durant trenta anys, i que ha demostrat que els alumnes coneixen el castellà i el català.
Insisteix que tampoc és la seva intenció inflar la retòrica de moltes línies vermelles que són traspassades en un moment inflamat, amb el convenciment nítid que la llengua ha de ser un factor d'unió, que ha estat un element de suma importància al llarg de trenta anys. Malgrat tot, el 2011 es plantegen els mateixos reptes que fa trenta anys; el país continua sent divers, amb persones que han vingut per forjar el seu projecte personal, i les seves llengües són un actiu fonamental, tot i que és ben cert que el català ha de ser una finestra oberta a les oportunitats per construir Catalunya.
Admet, tanmateix, que el model d'ensenyament ha d'evolucionar, al català i al castellà cal afegir-hi, de ben segur, l'anglès, fet que suposa un pas endavant.
Insisteix que, com ell mateix ha pogut comprovar, la llengua no és un problema a les escoles; i aprofita per avançar la voluntat del seu Grup de tractar més endavant els assumptes que realment preocupen les escoles.
Es referma, doncs, en l'aposta que Barcelona parli alt i clar, amb ple respecte, justament perquè la llengua no esdevingui un assumpte recurrent en aquesta cambra; atès que el protagonisme no l'ha de tenir la política, ni tampoc la justícia, un àmbit on, apunta, la presència del català no només és minoritària, sinó que està en retrocés.
Advoca per tirar endavant el model de la immersió, per millorar-lo i, amb tota probabilitat, afegir-hi nous reptes, i expressa en nom del PSC que no admetran en la Catalunya del 2011, com no ho van fer el 1981, que la llengua sigui un element de divisió de Catalunya.
El Sr. Ciurana observa que, novament, són en aquest Plenari per defensar la llengua i, també, per defensar allò que són col·lectivament.
Esmenta, tot seguit, les definicions del català que van fer els Presidents Maragall i Pujol, l'un el va qualificar com l'ADN de Catalunya, l'altre, com el nervi de la nació. Apunta que no és casual que, dues persones que han ostentat la més alta magistratura del país, parlin del català en aquests termes, atès que són coneixedors que, aquesta, no és una discussió filològica, o educativa, ja que ni una ni l'altra generen arguments en contra del sistema d'immersió; tampoc no és una discussió jurídica, atès que el sistema ha demostrat que funciona i ha estat avalat repetidament per les lleis. Altrament, afirma que es tracta d'una discussió política, nacional, on cal tenir present que els catalans no tenen estat que defensi la seva llengua, sinó més aviat un estat que la ignora i la combat.
aquest consistori, convençut com ho estaven molts dels seus predecessors, li pertoca no trencar la baula de la cadena en la defensa d'un futur cohesionat per a la ciutat.
Addueix que la pregunta subjacent en el debat que els ocupa és quina societat barcelonina i catalana es vol per a les generacions futures: una ciutat dividida i fragmentada, o bé una ciutat cohesionada i convivencial com la que s'està construint des de fa anys, i dóna per sobreentès que la resposta és òbvia. Així, considera una irresponsabilitat política la d'aquells que, per interessos partidistes, posen en risc la cohesió d'una societat i la pervivència d'una llengua i una cultura; irresponsabilitat que quedarà retratada davant les futures generacions de catalans.
Per acabar, afegeix que són les societats les que es doten de lleis, i no són pas les lleis allò que ha de modular les societats; entén que si es perd de vista aquest principi no es pot comprendre què passa.
Remarca que el referèndum quotidià de milers de famílies que, dia rere dia, donen suport al model d'immersió lingüística no es pot veure qüestionat per una minoria que utilitza la polèmica sobre la llengua per satisfer altres interessos.
Ratifica que és per això que el Grup de CiU dóna suport a la declaració institucional promoguda per ERC i renova el compromís de la capital amb el país i la seva llengua, i expressen la voluntat ferma que, sempre, la capital del país estarà a favor de la llengua pròpia.
El Sr. Alcalde tanca els torns de paraula i, en primer lloc, dóna les gràcies a tots els grups municipals que han votat favorablement la declaració, perquè han permès, com sempre es fa a Barcelona en moments de dificultat, alçar la veu per manifestar les conviccions. Avui és el moment, doncs, d'expressar el suport i el compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb l'actual sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes.
Manifesta que no veu cap inconvenient, sinó ben al contrari, en què la primera sessió de plenari del mandat es dediqui a fer aquesta acció de capitalitat, i lamenta que un dels grups municipals no s'hi sumi i es manifesti en contra, atès que hauria estat molt positiu que aquesta força barcelonina s'expressés amb més unitat.
Creu que, com a capital de Catalunya, Barcelona no pot restar en silenci davant de l'atac que suposa per al català i l'autogovern la sentència del Tribunal Suprem i la interlocutòria del TSJC. Assenyala que, per aquest motiu, tal i com va expressar en la declaració institucional del 6 de setembre passat, reitera el seu total desacord amb la decisió de qüestionar un model sense el qual la Barcelona i la Catalunya d'avui no tindrien la cohesió social que han assolit; un model sense el qual mai no s'hauria pogut normalitzar el català a les escoles i a la societat en general. Posa en relleu, però, que malgrat la feina feta és indispensable que el model es continuï aplicant a les escoles, atès que la presència i l'ús del català en la vida quotidiana no se situa encara al nivell del castellà, una realitat que no es pot obviar. Subratlla que la realitat diversa del país, vinculada al gran èxit que significa l'arribada de nous catalans, obliga a continuar treballant entre tots per preservar la llengua pròpia en igualtat de condicions que la resta; la convivència del català i el castellà durant aquests darrers trenta anys de democràcia és un llegat molt valuós que no es pot deixar perdre. Insisteix que cal garantir que la cohesió social tan preuada als barris sigui una màxima, també, a les escoles; i aprofita per agrair la tasca que, en aquest sentit, desenvolupa el col·lectiu de mestres i professionals de l'educació a Catalunya.
Assenyala que fa trenta anys que Catalunya fa fer una aposta decidida i valenta per assegurar un nivell excel·lent de competències lingüístiques, tant en català com en castellà, per a tothom i es va decidir enfortir el model de convivència i d'integració als barris. Tanmateix, alerta que ara no es pot permetre que les fites assolides facin cap pas endarrere, altrament s'ha de continuar avançant i, en un context cada vegada més global, també s'ha d'incrementar el nivell de competències en anglès de l'alumnat. Subscriu que, aquest, ha de ser un objectiu compartit per tothom i que, en cap cas, s'ha de generar un model monolingüe, sinó plurilingüe, atès que significa una gran riquesa cultural i de valors socials poder entendre i parlar com més llengües millor.
d'aquest model d'èxit; reitera que l'Ajuntament de Barcelona estarà al costat de la Generalitat en totes les seves accions de defensa del model lingüístic de les escoles i, a través de la participació d'aquest ajuntament en el Consorci d'Educació de Barcelona, en garantiran la continuïtat.
Per acabar, llegeix un fragment del poema contingut a la Pell de brau, de Salvador Espriu, que entén que recull el sentiment majoritari d'aquesta corporació " Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. "
Així, es referma en el convenciment que no es pot trencar la unitat per construir un país cohesionat, amb el tret definidor del català. Catalunya és un país divers i amb una realitat diversa, amb un teixit social que mostra aquesta diversitat, amb una cultura popular molt arrelada, amb associacions i entitats que treballen cada dia en benefici de la cohesió i la vertebració del país, amb una identitat forta, un patrimoni compartit i orgull de país.
Acaba dient que aquesta riquesa enorme s'ha de treballar per mantenir l'esperit de convivència i de cohesió que s'ha construït entre tots aquests trenta anys, i continuar treballant plegats, administracions, entitats, la comunitat educativa i la ciutadania, en defensa del català, de la cultura pròpia i, per damunt de tot, de la cohesió social.
S’aprova la declaració institucional en debat amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals, excepte el del Partit Popular.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i cinquanta-cinc minuts.
Acta de la sessió del dia 30 de setembre de 2011, aprovada el 28 d’octubre de 2011
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de setembre de dos mil onze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 1 i 14 de juliol de 2011, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i S'aproven.
PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Credencial expedida per la Junta Electoral de Zona de Barcelona expressiva de la designació de la Sra. María Elisa Casanova Doménech com a Regidora d’aquest Ajuntament, i l’acta de la presa de possessió que tingué lloc el 28 de juliol de 2011.
2. Decret de l'Alcaldia, d’11 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3384) que, designa els membres del Jurat dels Premis Consell d’Immigració, edició 2011, i delega la presidència del Jurat en el Sr. Daniel de Torres Barderí, Comissionat d’Immigració i Diàleg Intercultural.
3. Decret de l'Alcaldia, d’11 de juliol de 2011 (S1/D/2011) que, designa l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, representant de l'Ajuntament de Barcelona al Patronat de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Fundació Privada (IBEI).
4. Decret de l'Alcaldia, de 14 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3387) que, designa la Sra. Cristina Iniesta Blasco, Delegada de Salut, representant de l’Ajuntament de Barcelona al Comitè Local de la Creu Roja.
Executiva de Processos i Millora de la Gestió i la Dir. Executiva d’eAdministració a l’esmentada Direcció de Serveis.
6. Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3443) que, habilita als/a les Regidors/es dels Districtes per convocar la sessió de constitució dels Consells de Districte i presidir les sessions corresponents.
7. Decrets de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3450-59) que nomenen membres del Consell Municipal dels Districtes les persones següents:
Districte de Ciutat Vella
CiU:Sr. Joan Anton Sànchez i de Juan Sra. Lydia Torné i Hernández
Sr. Pol Avinyó i Roselló Sr. Josep Zalacain i Suárez Sr. Jordi Galofré i Monleón
PSC:Sra. Maria José Arteaga Muñoz Sr. Nacho Cano Vidal
Sra. Carolina Pallés Calte Sr. Daniel Pío Gutiérrez Sr. Albert Rodríguez Roig PP:Sra. Elisabeth Jiménez Cara Sr. Ramón Molist Godó
Sr. Juan Herrero Sappeti
ICV-EUiA: Sr. Rubén Fernando Costa Ullua Sra. Rut Garrido Garcia
Sr. José Carlos Casanova Losilla
UpB:Sr. Xavier Roman i Pérez de la Lastra
Districte de l’Eixample
CiU:Sr. Josep Ramon Morell i Sau Sr. Joan Rodríguez i Portell Sr. Carles Ruíz i Riera Sr. David Abelló i Bajos
Sra. Teresa Maria Pitarch i Albos Sr. Jordi Cabrafiga i Macias Sra. Cristina Caballer i Ferrater Sr. Vicenç Enguix i Giménez Sr. Ignasi Oliva i Corrales Sr. Àlex Miró i Pujades PSC:Sr. Miquel Díez Folch Sra. Carme Mata Burgos Sr. Joan Ramon Riera Alemany Sr. Joan Sanchís Sánchez Sra. Marta Sendra Ibáñez
PP:Sra. M. Carmen Álvarez Domínguez Sra. Eugenia Ávila Correa
Sr. Jordi Martí Sió Sr. Amaro Tagarro Bas
ICV-EUiA: Sra. Isabel Giralt Sampedro Sr. Josep Maria Gómez Gómez
Sra. M. Carme Méndez Bota
UpB:Sra. Trinitat Capdevila i Burniol
Districte de Sants-Montjuïc
CiU:Sra. Anna Ma. Massó i Campamà Sr. Albert Martínez i Correo
Sra. Emilia Català i Peiró
PSC:Sra. M. Àngels Boix Junyent Sr. Jordi Cunill Giménez
Sr. Albert Deusedes Perelló Sra. Montserrat Gallego Creus Sra. Núria García García Sra. Maria Jesús Pérez Perales PP:Sr. José Antonio Calleja Clavero Sr. Juan Luís Sistac Vicen
Sra. Josefina Martínez Ruíz
ICV-EUiA: Sr. Cristòfol Ortolà Ortolà Sr. Joan Sanromà Bauló
Sr. Eduard Altés Esparza UpB:Sr. Jordi Suñé i Abelló
Districte de les Corts
CiU:Sra. Sònia Tubau i Garcia Sr. Carles de Francisco i López Sr. Marc Benaiges i Casanova Sra. Àngels Ventura i Gou Sr. Ferran Ros i Alcayde Sr. Sergi Sancho i José Sra. Lorena Tella i Pérez
PSC:Sr. Carlos Hornero Sánchez Sr. Javier López Fernández Sra. Emilia Torras Pastor PP:Sra. M. Luisa Ibáñez Sr. Sixto Cadena
Sr. Miguel Ángel Zamora Sr. Xavier Cañigueral
ICV-EUiA: Sr. Albert Pérez i Núñez
Districte de Sarrià-Sant Gervasi CiU:Sra. Ma. Antònia Rigat i Ballús Sr. Joan Figuerola i Bordas
Sra. Montserrat Cantín i Mas Sra. Rosa Ma. Baiges i Ballester Sr. Manel Sardà i Estren Sra. Concepció Molinas i Mallol Sr. Pol Lliró i Tey
Sr. Frederic Lloveras i Homs Sr. Josep Ma. Julià i Martínez Sra. Montserrat Guitarte i Gutés Sra. Ma. Teresa Laïlla i Jou PSC:Sr. Josep de Barberà Johera Sr. Xavier Hosta Rovira
PP:Sra. Concepción Ayarza Tovar Sra. Mercedes Viñeta Rieradevall Sr. Josep Antón Guillén González Sr. Braulio Gil Mor
Sr. Antonio González Muñiz
ICV-EUiA: Sra. M. Immaculada Clarà i Vila
Districte de Gràcia
Sr. Xavier Filloll i Gimerà PSC:Sr. Xavier Barberà Mir Sra. Carme Esquirol Jiménez Sr. Carles Maggi Gómez
Sr. Josep Anton Vinyals Giménez-Coral PP:Sra. Anna Maria Casas
Sra. Andrea Levy Soler
ICV-EUiA: Sr. Roger Amigó Junqué Sr. David Companyon i Costa Sra. Montserrat Aguilera Palomo UpB:Sra. Alba Metge i Climent
Districte d’Horta-Guinardó CiU:Sra. Lina Huélamo i Soriano Sr. Jaume Fibla i Papaseit Sra. Iolanda Latorre i Roldán Sr. Lluís Bou i Dalmau Sr. Gonzalo Puelles i García PSC:Sr. Ramón Carrión Duran Sr. Joan Ferrús Alborch Sra. Núria Galán Orriols Sra. Cristina Gómez Salmerón Sr. Joan Martínez Vendrell Sr. Raül Ortega Serrano Sr. Daniel Rosillo Molina PP:Sr. Manuel Conde García Sra. Felisa Vila San Millán Sr. Rafael Sánchez Cobo Sr. Carlos Torrubiano Blanco ICV-EUiA: Sra. Anna Mir Acebrón Sr. Germán Alonso Cantorné UpB:Sr. Jordi Coronas i Martorell
Districte de Nou Barris
CiU:Sra. Rosa Vallcaneras i Jimenez Sr. Xavier Larrosa i González Sr. Adrià Ventura i Ramos Sr. Santi Borrull i Puigarnau PSC:Sr. José Luís Díaz Torrevejano Sr. David Frontela Risueño
Sra. Núria Gaig Jané Sr. Gabriel García Duarte Sr. Mario García Gómez Sra. Isabel Iglesias Martínez Sr. Faustino Martín García Sra. Núria Ponce Pérez PP:Sr. Javier Barreña Flores Sr. Francisco López Ribera Sra. Montserrat Zafra Pocino Sr. Antonio Moral Marchal Sr. Francisco García Ortíz
ICV-EUiA: Sra. Mònica Palet Montero Sr. Pere Fernàndez Armengot
Districte de Sant Andreu CiU:Sr. Josep Vilà i Servià
PSC:Sr. Jordi Casares Martínez Sr. Enric Fernández-Velilla Cepriá Sra. Arantzazu González Campo Sra. Àngels Oró Grau
Sr. Andreu Raya Doñaque Sr. Miguel Ángel Soler Neira Sra. Noelia Torres Baños
PP:Sra. Carmen Santana González Sra. Montserrat Planes Martínez Sr. José Manuel Serrano Martínez Sr. Jesús Ruíz Martínez
ICV-EuiA: Sra. M. Blanca Port Gimeno Sra. M. Remei Gómez López
UpB:Sra. Montserrat Benedí i Altés
Districte de Sant Martí
CiU:Sra. Margarita Planas i Liebanas Sra. Mercè Oller i Casas
Sr. Genís Boadella i Esteve Sr. Jordi Asensio i Melich Sra. Rita Alvar i Sobrino Sr. Josep Ma. Bardés i Esteve PSC:Sr. Xavier Bañón Fàbregas Sr. José María Barroso García Sr. Juan Carpio Monreal
Sra. M. José del Caño Martín-Zamorano Sra. M. Luisa Latasa de Aranibar i Balagueró Sra. Silvia López Serrano
Sr. Juan Andrés Prieto Muriel PP:Sr. Manuel Gallardo Martínez Sra. Sacramento López Ruíz Sra. Rosario Adanero Ladero Sr. Ramón Sabaté Puig
ICV-EUiA: Sr. Francesc Carmona Pontaque Sr. Josep Vallhonesta Ballesté
Sra. Antònia Pascual Moreno UpB:Sr. Volker Liebermann
8. Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3472) que, designa membres de l’òrgan de coordinació del Programa Especial sobre l’Espai Públic les persones següents:
President: Im. Sr. Joaquim Forn Vicepresident: Im. Sr. Joan Puigdollers Membres: Ima. Sra. Maite Fandos
Ima. Sra. Mercè Homs
Im. Sr. Eduard Freixedes
Im. Sr. Gerard Ardanuy
Sr. Constantí Serrallonga
Sr. Joan Delort
Sr. Jordi Campillo
Sr. Evelio Vázquez
Sr. Àngel Miret
10. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3517) que, nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. Alejo Trullas Rosal en substitució de la Sra. M. Carmen Álvarez Domínguez.
11. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3513) que, designa l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs Regidor del Districte de les Corts, en substitució de la Sra. Elena Turalló i Huguet.
12. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3462) que, designa el Sr. Constantí Serrallonga Tintoré representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Civit.
13. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3463) que, designa representants de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General de l'Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i els Ims. Srs.: Jordi Martí i Galbis i Jordi Portabella i Calvete.
14. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3466) que, delega en l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis la representació de l'Ajuntament de Barcelona en la Federació de Municipis de Catalunya.
15. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3446) que, crea la Direcció de Planificació, Processos i Control de Gestió de l’Hàbitat Urbà, adscrita a la Gerència d’Hàbitat Urbà, amb un nivell de responsabilitat 3080H.
16. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3460) que, delega en el President de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Sr. Raimond Blasi i Navarro, la facultat de dur a terme els actes de tota mena que calguin per a la recuperació de béns de domini públic adscrits al Servei de mercats zonals i especials, inclosos els desnonaments administratius.
17. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3515) que, modifica l’apartat 1.1 del decret de l’Alcaldia d’1 de juliol de 2011, (S1/D2011-03209), de delegació d’atribucions en la Comissió de Govern.
18. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3516) que, complementa el decret de l’Alcaldia de 4 de juliol de 2011, (S1/D/2011-3258) de delegació d’atribucions en matèria de gestió econòmica.
19. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3461) que, designa l’Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro membre de la Comissió de Plenari de Seguretat i Mobilitat, en substitució de la Sra. Elena Turalló i Huguet.
20. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3704) que, estableix que durant el mes d’agost de 2011 les competències delegades a la Comissió de Govern per Decret del dia 1 de juliol de 2011 seran exercides directament per l’Alcaldia, atès que durant el període indicat no se celebraran sessions ordinàries de la Comissió.
21. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3717) que, designa representants de l'Ajuntament de Barcelona a la Red de Ciudades por la Bicicleta, l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor de Mobilitat, i el Sr. Miquel Ruscalleda i Bota, responsable de l’Oficina de la bicicleta.
facultats específiques del Gerent de Recursos i del Gerent Municipal, en matèria de gestió i administració de personal, les quals, continuaran essent exercides pels esmentats càrrecs, respectivament; així mateix estableix, en supòsits d’absència, les suplències dels directors/res de serveis de Llicències i Espai Públic i dels secretaris Tècnico-jurídics dels districtes que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec.
23. Decret de l’Alcaldia, de 10 d’agost de 2011 (S1/D/2011 3743) que, modifica l’apartat “Gerents de Districte” de l’Annex del Decret de l’Alcaldia de data 28 de juliol de 2011 ( S1/D/2011-03524 ), que estableix les suplències dels Gerents de Districte, en el sentit que la suplència prevista pel període comprès entre els dies 22 a 28 d’agost de 2011 s’atribueix al senyor Francesc Jiménez i Gusi, Gerent del Districte de Sants- Montjuïc.
24. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3525) que, faculta els/les regidors/res que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del regidor/ra de districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol altra competència atribuïda en la resta de decrets de delegació a favor dels/ de les regidors/res de districte.
25. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3530) que, nomena Regidors/es Presidents/es dels Consells Municipals dels Districtes les persones següents:
Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner del Districte de Ciutat Vella Im. Sr. Eduard Bolaños Rodríguez del Districte de l'Eixample Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido del Districte de Sants-Montjuïc Ima. Sra. Gloria Martín Vivas del Districte de les Corts
Im. Sr. Òscar Ramírez Lara del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Ima. Sra. Elsa Blasco Riera del Districte de Gràcia
Im. Sr. Jordi Martí i Grau del Districte d'Horta-Guinardó Ima. Sra. Carmen Andrés Añón del Districte de Nou Barris
Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez del Districte de Sant Andreu Im. Sr. David Escudé i Rodríguez del Districte de Sant Martí
26. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3578) que, designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en els Consorcis que es relacionen, les persones següents:
Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona: Consell General:
Vocal:Sr. Llucià Homs Capdevila Comissió Delegada:
Vocals:Sr. Llucià Homs Capdevila Sr. Josep Lluís Alay Rodríguez
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra: Consell Rector:
President (p.d.) Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Comissió Executiva:
Vocals:Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Sra. Marta Clari i Padrós
Consorci Mercat de les Flors - Centre de les Arts de Moviment: Comissió Executiva:
Vocals:Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Sra. Marta Clari i Padrós
Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya: Patronat:
Vocals:Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Sra. Marta Clari i Padrós
Sr. Josep Lluís Alay Rodríguez Sr. Jordi Carulla Font
Comissió Delegada:
Vocals:Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Sra. Marta Clari i Padrós
27. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3595) que, designa l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans membre del Consell d’Administració del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona en substitució de la Sra. Elena Turalló i Huguet.
28. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3596) que, designa l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot membre del Patronat i de la Junta de Govern de la Fundació Privada Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
29. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3597) que, designa la Sra. Cristina Iniesta Blasco, Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, com a Vicepresidenta del Consell Rector del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona.
30. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3603) que, designa la Sra. Cristina Iniesta Blasco, Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, com a Vicepresidenta de la Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona.
31. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3602) que, delega la presidència de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en la Sra. Cristina Iniesta Blasco, Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.
32. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3702) que, designa vicepresident i vocals del Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona, en representació de l'Ajuntament de Barcelona, les persones següents: Vicepresident, Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot; i Vocals, la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, la Sra. Marta Clari i Padrós i els Srs.: Vicent Guallart Furió, Josep Lluís Alay i Rodríguez, Jordi Rogent i Albiol i Joan Roca i Albert.
33. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2011 (S1/D/2011 3845) que, sotmet a la Comissió Especial de Comptes: el Compte General de l’exercici 2010, corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, als Organismes Autònoms Municipals, a les Entitats Públiques Empresarials, a les Societats Mercantils de capital íntegrament municipal, i els estats integrats i consolidats definits pel Decret d’Alcaldia de 29 d’abril de 1998, i inicia el període d’exposició a la Comissió Especial de Comptes en data 5 de setembre de 2011.
34. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2011 (S1/D/2011 3835) que, deixa sense efectes l’acumulació de la Sra. Marta Clari i Padrós per assumir les funcions de Gerent de l’Institut d’Educació de Barcelona, amb efectes 1 d’agost.
36. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2011 (S1/D/2011 3837) que, crea la Direcció del Pla Global de Comunicació, adscrita a la Direcció de Comunicació i Atenció al Ciutadà.
37. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2011 (S1/D/2011 3838) que, crea la Direcció de Serveis de Planificació i Control, adscrita a la Gerència de Cultura, Coneixement i Innovació.
38. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’agost de 2011 (S1/D/2011 3787) que, proposa a la Junta General de la Societat Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i Infrastructures, S.A., la designació com a representants d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs i Gerard Ardanuy i Mata, i els Srs.: Vicent Guallart i Furió i Joaquim Molins i Amat; així mateix proposa al Consell d’Administració de l’esmentada societat el nomenament de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs com a President i el nomenament del Sr. Vicent Guallart i Furió com a Vicepresident de l’esmentat Consell.
39. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4009) que, designa l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas membre de la Junta de Govern del Consorci Institut Europeu de la Mediterrània, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
40. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4010) que, modifica la composició del Consell d'Edicions i Publicacions que quedarà integrada per les persones següents:
President: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Vocals: Im. Sr. Jordi Martí i Galbis
Sr. Jordi Joly Lena
Sr. Vicente Guallart Furió
Sr. Àngel Miret Serra
Sra. Marta Clari Padrós
Sr. Miquel Guiot Rocamora
Sr. Marc Puig Guàrdia
Sr. Josep Lluís Alay Rodríguez
Sr. Josep Pérez Freijó
Sra. Pilar Roca Viola
41. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4011) que, designa l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello Vicepresident del Consell d’Administració del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità, en substitució de l’Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera.
42. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4012) que, designa la Ima. Sra. Míriam Casanova Doménech membre de la Comissió de Plenari d’Economia, Empresa i Ocupació, en substitució de l’Im. Sr. Oscar Ramírez Lara.
43. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4013) que, designa el Sr. Josep Roca i Roca representant de l'Ajuntament de Barcelona en la Fundació Privada Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
44. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4014) que, designa en representació de l’Ajuntament de Barcelona, membres de la Comissió Delegada del Consorci Casa Àsia, l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis i el Sr. Josep Roca i Roca.
de la Propietat Immobiliària Barcelona-Àmbit Metropolità i designar com a suplent la Sra. Marta Perelló Riera.
46. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4063) que, designa la Sra. Rosa Mach Farràs representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci per a la Normalització Lingüística en substitució del Sr. Daniel de Torres Barderi, i designa membres del Consell de Centre de Barcelona, les persones següents:
- Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot - Sra. Marta Clari Padrós
- Sr. Carles Sala Marzal - Sr. Miquel Guiot Rocamora - Sra. Rosa Mach Farràs
47. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4080) que, delega en el Primer Tinent d’Alcalde la facultat per retirar l’arma de foc als membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en els termes establerts al Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’armament de les policies locals.
48. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4067) que, delega en el Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat l’atorgament de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució, regulades al Decret 97/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya.
49. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4077) que, delega en el cap de la Guardia Urbana de Barcelona, la facultat de concedir i retirar les targetes per a la utilització d’armes de la categoria quarta, contemplada a l’article 105 del Reial Decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s’aprova el Reglament d’Armes.
50. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4083) que, actualitza la composició del Consell Assessor d’Escultures que quedarà format per les persones següents:
President: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Vicepresident: Sr. Vicent Guallart Furió
Vocals: Sr. Albert Civit i Fons
Sr. Josep Lluís Alay Rodríguez
Sr. Bartomeu Marí i Ribas
Sr. Xavier Antich i Valero
Sr. Carles Guerra i Rojas
Sr. Francesc Bacardit i Segués Sr. Joaquim Español i Llorens Sr. Andreu Arriola i Modorell Sra. M. Luisa Aguado i Martínez Secretari: Sr. Joaquim Vicente Ibáñez
51. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4085) que, designa representants de l'Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment prevista a l’acord de col·laboració entre les Administracions i d’informació als ciutadans en l’execució de les obres de la LAV a Barcelona, el Sr. Manuel Valdés López i la Sra. Pilar Soldevila i Garcia
52. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4115) que, designa membres de la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, les persones següents:
President, per delegació de l’Alcaldia:
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació.
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació.
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà.
Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Tinenta d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport.
Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor de Mobilitat. Sr. Jesús Portavella i Isidoro, Expert en Onomàstica. Sr. Joaquim Borràs i Gómez, Arxiver en Cap.
Sr. Josep Lluís Alay i Rodríguez, Director de Centres Patrimonials de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Sr. Salvador Giner i de San Julián, President de l’Institut d’Estudis Catalans. Sra. Assumpta Escolà i Jordà, Subdirectora del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
Sr. Lluís Sanz i Marco, Director d'Informació de Base i Cartografia. Sr. Ferran Seijas i Pérez, Cap del Servei del Plànol de la Ciutat. Secretària Tècnica:
Sra. Pilar Serrano i Gracia
53. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4096) que, designa membres de la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas i la Sra. Cristina Iniesta Blasco.
54. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4089) que, nomena pel procediment de lliure designació, el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, Interventor General de l’Ajuntament de Barcelona.
55. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4118) que, designa membres de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona les persones següents: Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, Ima. Sra. Isabel Ribas Seix i Sr. Àngel Miret Serra.
56. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4117) que, designa la Sra. Cristina Iniesta Blasco Presidenta del Consell d’Administració de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM).
57. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4123) que, designa representants de l’Ajuntament de Barcelona al Ple de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el Sr. Santiago Rovira Vallhonesta i el Sr. Ruben Estela Garcia.
58. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4125) que, crea la Direcció de l’Oficina de Management i Pressupost Executiu, adscrita a la Gerència d’Economia i Promoció Econòmica, amb un nivell de responsabilitat 2850E i amb efectes 29 d’agost de 2011.
59. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4126) que, crea la Direcció Adjunta de Serveis Generals, adscrita a la Direcció de Serveis Generals del Districte de Ciutat Vella, amb un nivell de responsabilitat 2850E i amb efectes 1 de setembre de 2011.
60. Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4154) que, comunica al Plenari del Consell Municipal, pel seu assabentament, la designació per part del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete com a Portaveu Adjunt d’aquest Grup.
part del Grup Municipal de Convergència i Unió de l’Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro com a Portaveu Adjunt d’aquest Grup.
62. Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4157) que, nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella la Sra. Anna Lliuró i Serra en substitució de la Sra. Lydia Torné i Hernández.
63. Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4145) que, designa l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot com a president o vicepresident, segons correspongui per torn, de la Comissió Executiva del Consorci Mercat de les Flors - Centre de les Arts de Moviment, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
64. Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4179) que, designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en els Consorcis que es relacionen, les persones següents:
Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona: Comissió Executiva
Vocal: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot
Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona: Comissió Tècnica
Representants: Sr. Marc Aureli Santos Sra. Rosa Mach Farras
65. Decret de l’Alcaldia, de 15 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4136) que, modifica la composició de la Comissió d’Ordenances Fiscals que quedarà formada per les persones següents:
Presidenta: Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina Vicepresident: Sr. Constantí Serrallonga i Tintoré Membres: Sr. Jordi Joly i Lena
Sr. Carlos Vivas i Urieta Sr. Pau Batalla i Roldan Sr. Lluís Viñas i Peitabí
Sra. Paloma González i Sanz
Sr. Jordi Campillo i Gámez Sr. Ignasi Armengol i Villà Sr. Vicente Guallart i Furió
Sr. Joan Delort i Menal
Sra. Marta Clarí i Padrós
Sr. Àngel Miret i Serra
Sr. Miquel Guiot i Rocamora
66. Decret de l’Alcaldia, de 19 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4222) que, designa la Sra. Marta Clari i Padrós representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona.
67. Decret de l’Alcaldia, de 19 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4227) que, designa l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports en substitució de la Sra. Elena Turalló Huguet.
68. Decret de l’Alcaldia, de 19 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4230) que, designa l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot i el Sr. Josep Lluís Alay Rodríguez representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Junta Directiva de l’Associació d’Amics del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí.
