El nou Hospital de Dia per a Adoles-cents de les Corts i Sarrià-Sant Ger-vasi, que és al carrer Taquigraf Mar-tí, ofereix un dispositiu assistencial adreçat a pacients amb trastorns afectius greus, psicòtics, trastorns neuròtics greus, adaptatius, de con-ducta alimentària i de la personalitat i el comportament. Els adolescents i joves que seran atesos compten amb un equip multidisciplinari format per vuit professionals (metges-psi-quiatres, psicòlegs clínics, diplomats en infermeria, diplomats en treball social, terapeutes ocupacionals, edu-cadors socials i personal administra-tiu) que s’encarregaran de realitzar un diagnòstic diferencial de la seva patologia i dissenyar l’abordatge te-rapèutic més adequat.
Les Corts i Sarrià comparteixen
un nou hospital de salut mental
Bones idees per renovar
els aparadors dels comerços
CURS
Els projectes són la
culminació d’un curs
de Barcelona Activa
PARTICIPANTS
Són botigues de
l’Eix Comercial
Sants-Les Corts
ATRACCIÓ
L’aparador és
una invitació a
entrar a la botiga
Pàg. 3 E N T R E V I S TA Pàg. 8
Albert Huc
Matabosch
President de l'Associació de Veïns del barri de la Mercè
“Al barri de la Mercè,
s’hi viu com en
un poble dins de
la ciutat”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
La regidora
informa sobre els
Fons Estatal
d'Inversió Local
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Rècord històric
a la Marató de
Barcelona amb
9.702 participants
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Període d’inscripció
per a les activitats
d’estiu
E N T I TAT S Pàg. 6
Espai d’Art
10 anys fent sortir l’art al carrer
Pàg. 5
LES CORTS
L E S C O R T S
•
L A M A T E R N I T A T I S A N T R A M O N
•
P E D R A L B E S
SUPLEMENT
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutiérrez, Jordi Miró i Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
LES CORTS
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected] Divendres 17 d’abril
X-Men
A les 18 h. Centre cívic Pere Quart (Comandant Benítez, 6)
En un futur no molt llunyà, la humanitat comença a veure aparèixer una nova raça: els mutants. Cicle de ci-nema de superherois.
Divendres 24 d’abril
Tast de paraules per Sant Jordi
A les 18 h. Casal de joves (Dolors Masferrer, 33-35)
Recital literari amb motiu del Dia del Llibre.
Dimarts 28 d’abril
L’amor en el temps del còlera
A les 19 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Adaptació de la famosa novel·la del premi Nobel Ga-briel García Márquez.
Dimecres 29 d’abril
Dia Internacional de la Dansa
A les 19 h. Centre cívic Can Deu (pl. Concòrdia, 13)
El centre cívic oferirà un petit espectacle amb danses i balls com el swing, el bhangra o el xarleston.
Dijous 30 d’abril
Concurs pastissos
A les 20 h. Casal de Joves (Dolors Masferrer, 33-35)
Celebrem la primavera d’una manera ben dolça.
Dijous 7 de maig
Com superar l’ansietat i l’estrès
A les 19 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Xerrada sobre entrenament mental per superar aquests estats, a càrrec del psicòleg Rafael Santandreu.
Diumenge 19 d’abril
El mite de Paganini
A les 18 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Obres de: N. Paganini, R. Schumann i F. Kreisler.
Orquestra de Cambra d’Acordions
de Barcelona (OCAB)
A les 18.30 h. C. cívic Pere Quart (Comandant Benítez, 6)
Directora: Pepita Perelló. Sotsdirector: Jesús Otero.
Diumenge 3 de maig
Duo Synkopa
A les 18 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Obres de Toldrà, Morera, Serra, Martínez Valls, C. Ze-ller, Kalmán, Lehár, Grieg, J. Strauss i J. Offenbach.
Diumenge 19 d’abril
Diumenges en família
A les 11 h. CEIP les Corts (Eugeni d’Ors, 2)
Triatló familiar. Tres esports, tres competicions...
Dijous 23 d’abril
Festa Medieval Infantil
De 17 h a 20 h. Av. Sant Ramon Nonat
Diversos tallers (de circ, de creació de xapes, de roses, nomenament de dames i cavallers, manualitats....), cas-tell inflable, viatge en carruatge de cavalls per l’avingu-da, música medieval i una xocolatada.
Diumenge 26 d’abril
Baobab
A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Un home jove, una dona embarassada i un vell partei-xen de la seva terra natal, l’Àfrica, amb l’esperança d’u-na vida millor. De Microcosmos Teatre.
Dissabte 9 de maig
Chicken Little
A les 11 h. Ludoteca La Tardor (Riera Blanca, 1-3)
La història del valent pollet Chicken Little, que vol ne-tejar la seva reputació. Cinema infantil.
Fins al 24 d’abril
Viure i treballar al gel
Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Exposició de fotografia a càrrec de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC.
Fins al 30 d’abril
Palestina, sobrevivint dia a dia
Centre cívic Can Deu (pl. Concòrdia, 13)
Exposició de fotografia d’Albert Masies i Carme Esteve.
Abril-maig
El mar de Barceló
CaixaForum (av. Marquès de Comillas ,6)
Mostra del procés de feina de Miquel Barceló en la cú-pula de la sala dels Drets Humans de l’ONU.
Fins a l’1 de juny
Bamako. Trobada africana de fotografia
CCCB (Montalegre, 5)
Gairebé 150 fotografies dedicades a la urbanitat entesa com a xarxa de relacions. La mostra inclou un home-natge al desaparegut Serge Jongué i a Samuel Fosso.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte
Pl. Comas, 18.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.
Centre cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.
Centre cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.
Centre cívic Joan Oliver 93 339 82 61
“Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca de les Corts- 93 499 31 07
Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3.
Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.
SERVEIS SOCIALS
Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.
Centre serveis socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.
Centre serveis socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.
GENT GRAN
Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.
Casal Can Novell 93 409 88 46 Caballero, 29
Casal de Gent Gran 93 339 71 68
Joan Oliver “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal i Residència 93 439 41 41
de Gent Gran Montnegre
Montnegre, 25.
Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.
Centre Educacional 93 430 47 20
Fundació ACE-Alzheimer
Marquès de Sentmenat, 35-37.
Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.
Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63
Fundació Santa Eulàlia
Cardenal Reig, 32.
ALTRES SERVEIS
Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07
per a la Gent Gran-Est
Pl. Concòrdia, 13.
Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99
per a la Gent Gran-Oest
Riera Blanca, 1-3.
Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.
Arxiu Municipal del Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana de les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Travessera de les Corts, 319-321.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080 SALUT
CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.
CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.
Centre de Salut Mental 93 419 09 19
Infantil i Juvenil
Numància, 107-109.
Centre de Salut Mental 93 227 56 67
Infantil i Juvenil
Mejía Lequerica, 1.
Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.
FARMÀCIES
Daniel Romaní
L’
aparador és la targeta de presentació d’un eta-bliment. El que s’hi exposa, i la manera com s’exposa, vol ser una invitació a entrar-hi. La part pràctica d’un curs de Barcelona Activa sobre apara-dorisme ha consistit a projec-tar la renovació total dels aparadors d’algunes botigues de l’Eix Comercial Sants-Les Corts.El passat 12 de març van atorgar-se els premis als mi-llors projectes del curs d’apa-radors i van exposar-se’n les maquetes. L’acte de
lliura-ment va tenir lloc a la seu del Districte de les Corts i va ser presidit per la regidora, Montserrat Sánchez. “El jurat ho ha tingut molt difícil”, va afirmar tot posant en relleu l’alta qualitat de les propos-tes. Montserrat Sánchez va subratllar que el comerç és un dels principals motors del desenvolupament econòmic de la ciutat.
Segons la professora del curs d’aparadorisme, Anna Ripoll, “quan hi ha tantes botigues que ofereixen el mateix tipus de productes –pastisseries, carnisseries, sabateries...–,
l’aparador és un dels ele-ments que els diferencien”. Anna Ripoll explica que a l’hora de fer els projectes s’ha tingut en compte el fet que els aparadors tinguessin un important impacte visual i que el cost de realització –en cas que el propietari volgués
dur a terme la renovació– fos baix”.
“La sensació que he volgut transmetre és la diversió, el descobriment i l’aprenentat-ge a través del joc”, explica Elena Márquez Lucena, que va guanyar el primer premi del concurs d’aparadorisme amb una proposta de renova-ció de l’aparador de Joguines Patricia, situada al carrer Joan Güell, 133. Un dels principals trets del projecte d’Elena Márquez, que fa ser-vir la fusta com a element constructiu, són quatre grans orificis de diferents formes geomètriques a través dels quals es veu l’interior de la
botiga. Paola Karina Soria va guanyar el segon premi amb el projecte d’un nou aparador per a la merceria del carrer
Vallespir, 164, amb una pro-posta d’estil vintage. Victoria Punsoda Castella va obtenir el tercer premi amb un pro-jecte per a l’establiment Os-ram (c. Joan Güell, 149), ba-sat en un joc de miralls.
Exposició de les maquetes que van participar en el concurs d’aparadorisme.
Els alumnes d’un curs
d’aparadorisme de Barcelona
Activa han fet projectes per
renovar els aparadors de diverses
botigues de l’Eix Comercial
Sants-Les Corts
Les millors propostes per als
aparadors de les botigues
C I U TA D A N S O P I N E N
Victòria Punsoda 3r premi
Dóna seguretat en allò que fas i et crea la sen-sació que l’esforç que fas es valora. Hem tre-ballat tots moltíssim, nosaltres començàvem de zero i la constància de la professora ens ha ajudat molt.
Rut Macias Finalista
M’han semblat molt bé, tot i que l’organitza-ció de Barcelona Activa ha estat fluixa, ja que no sabíem que es feien els premis i, un cop sabut, hem hagut de canviar de projectes.
Paola Soria 2n premi
Ha estado bien. Para nosotras era el proyecto final de curso, así que el premio ha sido un regalo que ha servido para motivarnos.
Elena Márquez 1r premi
Ha estat una sorpresa que hi hagués premis per als projectes, ja que d’un bon principi no ho sabíem i penso que ha estat una gran motiva-ció per a tots.
Ruth Gil Finalista
Han estado bien, por-que así se valora nues-tro trabajo. Nos moti-vamos mucho cuando supimos que habría premios y lo cogimos con ganas y motiva-ción, ya que no nos lo esperábamos.
Elisabet Rosselló Finalista
Tal com ha estat enfo-cat ha estat una sorpre-sa, però ha estat bé, perquè després de la feina que hem fet està molt bé que se’ns valori. És una manera de posar en contacte els comer-ciants amb nosaltres.
Q u i n a é s l a s e v a o p i n i ó s o b r e a q u e s t s p r e m i s d ’ a p a r a d o r i s m e ?
El primer premi
va ser per a la
proposta de nou
aparador per a
Joguines Patricia
L’ E I X C O M E R C I A L S A N T S – L E S C O R T S
A
P L E D E L D I S T R I C T E
Dolors Roset
U
na part del Fons Es-tatal d'Inversió Local que el govern de l’Estat ha destinat a Barcelona s’in-vertirà en la millora de les Corts. La regidora, Mont-serrat Sánchez, va expli-car que es faran interven-cions a dotze carrers i places, s’instal·laran semà-fors a sis cruïlles i es millo-raran els centres de serveis socials Les Corts i Sant Ramon–Maternitat. Tam-bé es traslladaran els ser-v e i s d e l m e rc at d e l e s Corts, s’instal·larà clave-gueram prefabricat a la Diagonal, i el carrer Al-bert Bastardes s’obrirà a la Diagonal. Així mateix, es renovaran els jocs in-fantils,s’impermeabilitza-ran fonts ornamentals i se soterraran línies elèc-triques. Amb aquestes ac-tuacions s’espera millorar l’ocupació al districte. En total, s’hi invertiran més de vuit milions i mig
d’eu-ros. Un altre dels assump-tes tractats va ser la nova organització municipal, on el paper dels districtes és fonamental, perquè són els que coneixen què passa als barris i què hi cal. El pla in-clou la creació dels tècnics
de bar r i, els quals co-mençaran a treballar el se-gon semestre del 2009. En les inter vencions de resposta a la consellera, Núria Cuenca, d’ERC, va manifestar els dubtes que li suscitava l’eficàcia des-centralitzadora de la nova organització, i Sixto Cade-nas, del PP, va dir que no veia en què beneficiaria al ciutadà el nou pla. Al seu torn, Carles Domingo, de CiU, va dubtar de si el re-forçament de l’estructura amb els tècnics de barri i més eines només represen-taria fer una estructura més sobredimensionada. Albert Pérez, d’ICV, va ma-nifestar que és una oportu-nitat per augmentar la par-ticipació ciutadana. I Jordi Vázquez, del PSC, va as-senyalar que el nou model permet adequar els meca-nismes municipals a la rea-litat existent i les noves necessitats.
Un moment del Ple del mes de març.
Els districtes són
clau, a la nova
organització,
perquè saben
què cal als barris
Al Ple del passat 5 de març, es va
explicar en què s’invertirien el diners del
Fons i els trets generals de la nova
organització de la ciutat
La regidora informa sobre el
Fons Estatal d'Inversió Local
Imatge del darrer partit al camp del carrer Galileu. (Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc)
El camp del carrer Galileu
Com esmentàvem en l’àlbum sobre l’obertura de l’avinguda de Madrid, un dels llocs que es perderen amb aquesta ur-banització fou el camp de futbol del Sants –“Sans” en aque-lla època. Un camp en el qual havia jugat la Unió Esportiva de Sants des de la seva creació, el 26 d’abril de 1922. La Unió Esportiva de Sants, que ha compaginat el futbol i el ciclisme, va néixer fruit de la unió de quatre entitats es-portives: el FC Internacional, el Centre d’Esports de Sans, el Club Ciclisme de Sans i el Velo Esport. La nova entitat va adoptar com a colors d’identitat el blanc i el verd. Unes franges blanques en record del FC Internacional i unes al-tres verdes per deferència al Centre d’Esports de Sans. El primer partit oficial que va jugar la Unió Esportiva en el camp del carrer de Galileu va ser el 22 de maig de 1922, contra el CE Europa, amb el resultat de 2 gols a 1 al seu fa-vor, amb el qual va guanyar el seu primer trofeu. Després assolí en aquest camp el subcampionat de Catalunya de Primera Categoria la temporada 1925-1926, el Campionat de Segona Categoria les temporades 1931-1932 i 1933-1934 i el Campionat de la Lliga de Tercera Divisió les tem-porades 1956-1957 i 1958-1959. El club va jugar en cinc ocasions la promoció d’ascens a Segona Divisió.
Finalment, el 23 de febrer de1964, enmig d’una gran festa, amb dues bandes de trompetes i tambors, la desfilada de la bandera del club seguida per antics jugadors i directius, la voladissa de coloms, un partit de veterans entre jugadors de Barcelona i de Sants i amb el camp ple de gent, el Sants va jugar el seu darrer partit en aquest camp contra el Giro-na, equip que va perdre per 1 gol a 0.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32
J. M. Contel
Núria Mahamud
E
ls adolescents i joves amb trastorns mentals greus i de la conducta requereixen una intervenció activa i pluri-dimensional per reinserir-se al seu entorn social. Una atenció que ara poden rebre en el recent estrenat Hospital de Dia per a Adolescents de les Corts i Sarrià-Sant Gerva-si, una unitat d’hospitalitza-ció parcial integrada a la xar-xa de salut mental del CatSalut que atendrà de for-ma ambulatòria nois i noies de fins a 21 anys.Es tracta del segon hospital d’aquestes característiques a la ciutat després del de Nou Barris. “Una peça més d’un engranatge integral de dife-rents equipaments que trac-ten aspectes de la salut men-tal”, segons l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. L’alcalde va inaugurar el nou centre, situat al carrer Taquí-graf Martí, el passat dia 2 de març, acompanyat de la con-sellera de Salut, Marina Geli, i la regidora del Districte, Montserrat Sánchez, entre altres autoritats. En l’acte, també hi va destacar el seu
caràcter de “proximitat”, pel fet de ser un centre especial-ment vinculat als districtes de les Cor ts i Sarrià-Sant Gervasi i gestionat per una entitat amb més de trenta anys d’experiència en aquest tipus d’equipaments.
L’objectiu és que aquests jo-ves i adolescents aconseguei-xin una estabilitat clínica, uns canvis en l’àmbit emocio-nal i cognitiu i una rehabilita-ció comunitària, ocupacional i escolar. “Es tracta d’un mo-del d’assistència que dóna resposta a les famílies i ofe-reix un servei de caràcter més preventiu”, va explicar Lluís Alucat, president del Centre d’Higiene Mental (CHM) les
Corts, entitat que gestiona el centre juntament amb altres equipaments de salut mental dels districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Un re-curs d’alta especialització que ensenyarà els joves a fer “una vida normalitzada amb una malaltia que els acompanyarà tota la vida”, va destacar la consellera de Salut. En aquest sentit, l’edat dels pacients s’ha tingut molt en compte a l’hora d’adequar el nou centre, al qual s’ha dotat d’accés a les noves tecnolo-gies de la informació. “Fona-mentalment són joves i for-ma part del seu pla terapèutic no deixar de pensar que són joves”, va remarcar Marina Geli.
D’altra banda, els joves en edat d’escolarització obligatò-ria, menors de 16 anys, tam-bé comptaran amb el suport de mestres per no interrom-pre el seu itinerari educatiu.
N O T Í C I E S
f
Jocs Florals
Aquest any, els Jocs Florals de les Corts arriben a la XXXIII edició. S’hi pot presentar gent de totes les edats amb un poema inèdit i en català. Els premis es lliuraran el 22 de maig al centre cívic de Can Deu. Pa-ral·lelament se celebren els XXIII Jocs Florals Esco-lars, només per a nens i nenes que hi participen a través de les escoles. Els guanyadors participaran en els Jocs Florals Escolars de Barcelona.
Pati obert i diumenges en família
Dintre del programa Usos del Temps de les Corts, amb propostes per fer compatible el lleure dels nens i nenes amb les necessitats de les famílies, una de les iniciatives és la d’obrir el pati de l’escola Les Corts els dissabtes i diumenges de les 10.30 a les 13.30 hores. En aquest espai, un cop al mes, el Districte hi orga-nitza els Diumenges en família amb activitats espor-tives, mediambientals i lúdiques, entre d’altres.
Els grans fem contes
Aquest és el cinquè any que nens i nenes de les Corts conviden els seus avis i àvies a escriure i explicar con-tes, els quals després il·lustren els alumnes de primà-ria. L’objectiu és promoure la relació entre la gent gran i els infants. Amb l’intercanvi d’experiències, aprenen a valorar-se i a respectar-se. Amb tots els treballs s’elabora una publicació, que es presenta al centre cívic Can Deu en un acte amb els participants.
Festival de hip-hop
Els dies 7 i 8 de març, organitzat per l’Associació Ca-briolé, de comerciants d’El Mirall de Pedralbes, es va celebrar el Festival de Flow Jam. Els assistents van rebre classes magistrals d’especialistes que treballen amb artistes com ara Madonna o Beyoncé. A la cloen-da es va presentar el primer llibre de Cabriolé sobre el ball. Davant l’èxit, els organitzadors ja pensen en una segona edició per a l’any vinent.
L’hospital està
integrat a la Xarxa
de Salut Mental del
CatSalut i atendrà
joves amb trastorns
mentals i de la
conducta dels
districtes de les
Corts i Sarrià-Sant
Gervasi
L’alcalde i la consellera de Salut van visitar les instal·lacions.
“Els esmozars del monestir” inclouen una visita guiada.
Els diumenges, esmorzars i matinals al monestir de Pedralbes
Felicia Esquinas
E
ls diumenges de març, el museu-monestir de Pedral-bes ha celebrat una nova edició d’“Els esmorzars al monestir”. La proposta consisteix en una visita guiada que comença amb un esmorzar a base de xocolata amb melindros a l’aire lliure, a la plaça del monestir. Després, amb un guia, es visiten les de-pendències del recinte abans de gaudir una estona de la tranquil·litat del claustre.L’abril s’ha iniciat l’horari d’estiu, que és de dimarts a dissabte fins a les 17 h i els diumenges fins a les 15 h. A partir del 5 de maig, l’horari dominical s’ampliarà fins a les 20 h, i a partir de les 15 h l’entrada serà gratuïta. Aquest mes també comencen “Les matinals del museu-mo-nestir”, unes conferències que es fan els diumenges a les 11 h. El 26 d’abril, Núria Abe-llan, tècnica del Jardí
Botà-nic, parlarà sobre el jardí me-dieval del monestir. El 17 del maig, la matinal, a càrrec de Mònica Piera, presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble, versarà sobre “Arqui-lles i arquimeses al mobiliari del monestir”. El preu és 7,5 euros i cal inscripció prèvia.
Informació i reserves: T. 93 256 21 22 / www.museuhistoria.bcn.cat
Nou Hospital de Dia per a
adolescents amb malaltia mental
M
agenta és una botiga de roba per a la dona que va obrir la Isabel Palomar l’any 1987. La Isabel, però, fa 44 anys que es dedica al món de la moda per a dona i és, per tant, tota una garantia a l’hora de deixar-se assesso-rar i fer que cada dona llueixi al màxim amb l’estil que més li escau. Segons la Isabel, “la roba no té edat. La manera de vestir depèn més aviat del caràcter i els gustos de cadascú; hi ha noies joves que vesteixen clàssic i dones madures a qui els va un estil més extremat.” AMagenta, s’hi troben vestits, pantalons, faldi-lles, bruses, suèters, de diferents estils, tant de roba per al dia a dia com per a festes. Tenen una clientela habitual que valora la roba de qualitat, la importància de vestir bé i els bons consells. Moltes clientes són dels voltants, però Magenta és una botiga que també atreu clientes de la part de dalt de la Diagonal.
Magenta
C. Can Bruixa, 28 / Telèfon: 93 490 16 39
E L T A U L E L L
Roba per fer lluir el millor de cada dona
A Magenta saben assessorar les clientes.
Joan Anton Font
E N T I T A T S
Joan Anton Font
F
a deu anys que Espai d’Art planta les seves pa-rades d’art i artesania al car-rer per tal de donar-se a conèixer i potenciar el sector. En concret, la fira la trobem el primer dissabte de cada mes a la plaça Comas, convi-vint amb les parades de la fira d’alimentació. Hi ha para-des de bijuteria, pintura, cuir, vidre, paper, roba, tot elabo-rat artesanament i donant mostres d’una gran creativi-tat. La Núria Virallonga és la presidenta de l’associació Es-pai d’Art i hi té una parada de vidre i porcellana pintada a mà i cuita al forn. La Núria afirma que “l’objectiu de la fira és fomentar l’artesania en un món on gairebé tot és mecanitzat”. Per reforçar la fira aprofitant el desè aniver-sari, han pensat fer obsequis als clients en algunes de les fires i organitzar tallers per a nens cada dos o tres mesos, i no només per la fira Reis del3, 4 i 5 de gener, com es feia fins ara.
L’Anna Bafalluy és pintora i coordinadora de la fira i afir-ma que “Espai d’Art s’ha
con-solidat i a poc a poc ha acon-seguit fer-se el seu espai i una clientela fixa”. Així mateix, destaca que “la coincidència amb la fira d’alimentació con-tribueix a crear més ambient i a atreure més gent”. Actualment són deu els artis-tes que hi planten la parada. La Sara, de Sarart, és una de
les darreres incorporacions a la fira; hi és des de l’octubre de l’any passat. Té una parada d’articles de paper: targetes, llibretes personalitzades, lli-bres de convidats, punts de llibre... La Sara és del barri i està satisfeta de participar a Espai d’Art, ja que permet conèixer altres companys ar-tesans, conviure-hi i compar-tir experiències. Sap, però, que l’art és un sector que de-mana constància per fer-se un espai. El desè aniversari és una ocasió especial per do-nar-hi un nou impuls.
Més informació:
Espai d’Art
Tallers, exposició, venda Plaça Comas. Primer dissabte de mes, tot el dia
Hi ha previst
organitzar tallers
per a nens cada dos
o tres mesos
Enguany se celebra
el desè aniversari
d’Espai d’Art, una
fira que el primer
dissabte de cada
mes ocupa la plaça
Comas i que ha
aconseguit
consoli-dar-se al barri
Una de les parades que forman part de l’Espai d’Art.
Espai d’Art, 10 anys fent
sortir l’art al carrer
S E R V E I P Ú B L I C
Beatriu Sanchís
La campanya de vacances d'estiu és un programa municipal que proposa cada any, als infants i als adolescents d'entre 1 i 17 anys de Barcelona, una oferta amplíssima i variada d'activitats educatives i engrescadores per gaudir més plenament del pe-ríode de vacances. Un gran ventall de jocs per triar per a diferents edats i en diferents entorns. La data d'inici de les inscripcions serà a partir del dis-sabte 9 de maig. S'ha de consultar, però, els hora-ris, els dies i el procés d’inscripció que ha establert cada entitat organitzadora, perquè no totes tenen obert aquest dia i, a més, en alguns casos, es pot realitzar un sorteig per a l’assignació de places. En el cas dels Campus Olímpia, s'ha de prestar espe-cial atenció al seu calendari i procediment específic d'inscripció. La campanya la coordina l'Ajunta-ment de Barcelona, que fa arribar les iniciatives de les associacions i les organitzacions que treballen en el sector del lleure educatiu, ja sigui des del ves-sant lúdic o esportiu, a la ciutat. Les entitats orga-nitzadores són responsables del desenvolupament de les activitats que s'ofereixen.
Arran de la bona acollida que va tenir en l'edició de l'any passat la modalitat de “bressols d'estiu”, en-guany es consolida, s'amplia i es fa una aposta per l'estimulació educativa des dels primers anys de vida, a la vegada que s'avança en el suport a la con-ciliació familiar en la mesura del possible. La campanya d'activitats de vacances d'estiu, a més, facilita l'accés a tots els infants i adolescents de la ciutat gràcies al suport econòmic i de recur-sos humans de l'Ajuntament a aquelles famílies i infants que necessiten especial atenció per accedir a les activitats per motius econòmics o personals (discapacitat física/psíquica/sensorial). El catàleg d'activitats, el qual estarà disponible a partir de la segona quinzena d'abril, es pot demanar a les Ofi-cines d'Atenció als Ciutadans.
Més informació:
Telèfon 010 (Preu: 0,39 euros + IVA per establiment de trucada més 0,05 euros + IVA per minut, tarifat per segons)
www.bcn.cat/vacances
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12 a 14 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Zona Alta
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Revista mensual informativa
AV Barri de la Mercè
Torrent de les Roses, 64 Tel. 93 203 80 84
Gent del barri
Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 [email protected]
INTERNET
Moure's amb bicicleta
Paral·lelament a la inauguració de la nova Oficina de la Bicicleta, oberta a la plaça Carles Pi i Sunyer, 8, el web de la bicicleta s'ha renovat amb nous con-tinguts i seccions. S’hi poden trobar notícies i agendes i obtenir informació sobre la normativa de la bicicleta, les activitats a l'entorn de la bici i fer trà-mits relacionats amb aquest mitjà de transport.
www.bcn.cat/bicicleta
Blog Barcelona
Un espai perquè parlis de la teva Barcelona. Sobre com la vius, com la sents i què n'opines. Es tracta d'un espai compartit on pots veure l'opinió de l'alcalde, Jordi Hereu, i acostar-te a la seva acció de govern en aquells assumptes on participa la gent.
www.blogbarcelona.cat
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
E
l fondista kenyà Johnstone Che-bii, amb un registre de 2 h 14 min 01 s, i la jove etíop Tadelech Biru, amb un crono de 2 h 39 min 43 s es van imposar el passat 1 de març a la Marató de Barcelona, de 42,195 km, que es va disputar pels principals ca-rrers i avingudes de Barcelona i que ha batut un nou rècord històric de participació, amb 9.702 inscrits. Johnstone Chebii, de 39 anys i que repeteix el títol que va guanyar l’any 2007, va superar en un esprint final impressionant el seu compatriota Hosea Kosgei (2 h 14 min 06 s), guanyador de la passada edició. El primer català classificat, igual que en les últimes tres edicions, va ser Roger Roca, que va entrar en cinque-na posició (2 h 17 min 41 s). Amb aquesta posició, Roca aconseguia eltítol de campió de Catalunya de Ma-rató, ja que la cita barcelonina era també campionat català de distància. Roger Roca manifestava a la conclu-sió de la seva participació: “estic molt content amb aquesta posició i agraei-xo molt l’ajuda de Nacho Càceres, que ha actuat com una llebre”. En catego-ria femenina, la jove corredora etíop de 22 anys Tadelesh Biru no va tenir rival en tot el recorregut, i el seu re-gistre final de 2 h 39 min 43 s és el millor de les cinc últimes edicions de la prova i, a més a més, millor marca personal de la corredora africana en
la que era la seva tercera marató. La gironina Anna Rosa Romero va ser la primera catalana classificada, amb un crono de 2 h 57 min 60 s, que li ha donat el títol de campiona de Catalu-nya absoluta.
Entre els participants, l’Enric Solé, de les Corts, que era la segona vegada que participava, ens va dir: “tinc com a objectiu principal batre la meva marca personal, o acabar la cursa en un lloc digne. El circuit, aquest any, és una mica diferent, però la base és la mateixa”.
La nota trista de l'esdeveniment va ser la mort del corredor irlandès Co-lin Dunne, de 27 anys, mentre dispu-tava la prova. L'atleta va patir una aturada cardíaca al quilòmetre 34,5 i, tot i l'atenció immediata de la Creu Roja i el servei 061, no s’hi va poder fer res per salvar-li la vida.
Els atletes africans
tornen a copar les
primeres posicions en
una prova que, tot i
la pluja, va omplir
carrers i avingudes
La ciutat va acompanyar
en tot moment els
maratonians
Maratonians al seu pas pels carrers de les Corts.
Rècord històric a la Marató de
Barcelona amb 9.702 participants
Pere S. Paredes
E
ls objectes de segona mà que, del 6 al 14 de març, es van posar a la venda en la pre-sent edició del Trocathlon a les Corts, van tenir un gran èxit de vendes, en arribar –segons els organitzadors– al 80%. 200 persones van posar a la venta 235 articles en el local instal·lat per a l’ocasió a la plaça de la Concòrdia, dels quals no-més un 20% van ser tornats alsseus propietaris. Per als orga-nitzadors, aquest èxit pot haver estat influït per l’actual situació econòmica que es viu mundial-ment. “Ha augmentat el nom-bre de compradors i no tant el de venedors”.
“Com sempre”, diuen els orga-nitzadors, “els productes estre-l estre-l a s ó n estre-l e s b i c i c estre-l e te s , p e r ò aquest any s’han venut molts articles de golf, equitació i sen-derisme”.
El 1753 es comença a construir la Barceloneta. Exactament dos se-gles més tard comença la cons-truccció d'un altre barri singular de la ciutat, el de la Mercè. Quins són els seus orígens?
Va ser una iniciativa de l'Obra Sindical del Hogar y la Arquitectura, que era una entitat que primer va dependre del Ministeri de la Governació i després del d'Habitatge. La seva finalitat bàsica era la de fomentar i administrar la cons-truccció d'habitatges econòmics i cercar els recursos necessaris per al seu fi-nançament.
I quins van ser els veïns del nou barri?
La major part de les persones que van venir a viure al nou barri eren funcio-naris i les seves famílies. Tot i que en aquella època no hi havia gaire gent que volgués venir a viure aquí, perquè això estava molt apartat i les comuni-cacions eren fatals. La veritat és que hi havia molts inconvenients. El fet cert
és que no es van arribar a vendre totes les cases, i al final les van acabar ocu-pant coneguts. En total es van cons-truir 123 cases.
Un dels problemes històrics del barri ha estat el dels transports. Quina és la situació actualment? La situació ha canviat molt d’uns anys ençà, ja que tenim el bus de barri. Abans hi havia hagut algunes línies d'autobús que comunicaven el barri amb el centre de la ciutat, però en ma-les condicions. La millora de la connec-tivitat del barri ha estat una de les re-clamacions de tota la vida de l'associació de veïns. Abans estàvem aï-llats, totalment incomunicats. O lluità-vem o ens quedàlluità-vem tancats. I com s'ho fan amb l'aparcament en un barri amb els carrers tan es-trets i rodejats de la muntanya? Doncs com podem, aquesta és una ve-ritable dificultat del barri. Originària-ment, les cases no tenien garatge, així que l'aparcament s'ha de fer al carrer. Però és clar, hi ha el problema que les voreres d'aquest barri són molt estre-tes. I amb la forma que tenen, a vega-des causen problemes en les rovega-des dels cotxes, perquè és molt fàcil punxar la
roda d'un cotxe amb les voreres que ara tenim. És cert que el tema de l'aparca-ment és un tema molt delicat en aquest barri.
Aquí viuen com en un veritable poble dins de la ciutat, oi? Exactament. Pels orígens del barri i per la nostra situació dins del conjunt de la ciutat. Tot i que en els últims anys hi ha hagut molts canvis i moltes renovacions. Moltes de les persones
que van inaugurar el barri ja s'han fet grans i ja no hi són, cosa que ha permès l'arribada de noves famílies, moltes de les quals joves, cosa que és molt positiva. Ara al barri de la Mercè torna a haver-hi nens que juguen al carrer. Aquest barri és magnífic per a les parelles joves amb fills. Per a nosal-tres, la Festa Major és molt
impor-tant, perquè és una mostra de la unió del barri, des de sempre.La tradició ja ve de generació en generació. Aquí tothom es coneix.
A quins reptes s'enfronta el barri? Tenim un casal del barri que necessi-ta algunes millores. També vam llui-tar molt amb l'Ajuntament per poder tenir aquest espai, que és molt im-portant per a la vida col·lectiva del barri. Ha estat molt útil durant molts anys, però a mesura que ha anat pas-sant el temps al barri cada vegada es fan més coses, com ara la Festa Ma-jor, que comporta molts treballs a més d'altres activitats com ara el ta-ller de manualitat, entre molts altres. I l'espai s'ha fet petit. Ens caldria, per exemple, poder ampliar l'espai de magatzem. El casal ara també es veu una mica envellit i necessitaria algu-na actualització, això és el que creiem des de l'associació de veïns. També treballem en el projecte de millora del casal del barri. És inevitable que amb el pas del temps les coses s'ha-gin de millorar i, a més, hem de fer front a algunes pràctiques incíviques. Amb l'ampliació del magatzem del casal potser ho aconseguiríem.
E N T R E V I S T A
Albert Huc Matabosch
, president de l'Associació de Veïns del barri de la Mercè
Albert Huc, a la terrassa de casa seva.
