La Botalària (2013) Segona època Núm 04

Texto completo

(1)

(2) 2. La Botalària. SUMARI. Sumari EDITORIAL ACTUALITAT. 3 4-17. FOTOS ANTIGUES. 36-43. TRADICIONS. 44-49. Borriol: Crònica de l’any 2012 a través de la premsa. Redacció.....................................................................4-5. Històries dels avis:Vicente Vaquer Vicent. daVid Roco alafonT.........................................44-45. Breus. Redacció .......................................................6-8. Jocs tradicionals. MaiTe Vidal BeRnad...................................................46. Què opina la gent sobre. Redacció..........................9 Borriolencs pel món. Àlex Tena Roca............10-11 Nous Borriolencs. MaiTe Vidal BeRnad.............12-13 La línia de molt alta tensió (MAT). diego keRsTing.......................................................14-15. Recepta de cuina: olives trencades de Borriol. MaiTe Vidal BeRnad...................................................47 Cavar i Raure: treballs i oficis del borriolencs. ignasi faloMiR palau..........................................48-49 ART I LITERATURA. 50-58. Cabanes acull les XVII Jornades Culturals a la Plana de l’Arc. daVid Roco alafonT......................16-17. Pasqual Juan, Pasqualet “el dolçainer”. daVid Roco alafonT i Àlex Tena Roca.........50-53. ASSOCIACIONS. Sarabanda s’acomiada del escenaris. Àlex Tena Roca..................................................54-56. 18-21. 15 anys de Lira Borriolenca. Redacció.............18-19. És el torn d’Agraviats. daVid Roco alafonT......57. Món Obert: accions locals per un món més just. Àlex Tena Roca.....................................................20-21. Artistes locals: Paco Canós. Redacció.................58. EDUCACIÓ. TERME. 22-23. 59-62. Activitats didàctiques sobre el terme de Borriol. Josep cRisTiÀ linaRes Bayo....................................22-23. Dauradella o “doradilla”. daVid gonzález escRig.....................................59-60. HISTÒRIA. Caminant per Borriol. isRael gonzález escRig.....................................61-62. 24-35. Borriol en la Guerra del Francès. xaVieR andReu MiRalles.......................................24-27. ABANS I ARA. 63. Borriol, un poble d’arriers. fRancisco delcaMpo BeRnad...............................28-31 Arquitectura popular: les baranetes. Josefina esTeVe BeRnaT..........................................32-35. consell de Redacció: Xavier Andreu Miralles, Simón Francisco Griñó, David Roco Alafont, Àlex Tena Roca, Ivan Torres Pallarés, i Maite Vidal Bernad.. ediTa: Associació Cultural La Botalària (Borriol). ReVisió lingüísTica: Teresa Agut Escrig i Salva Belenguer. foTogRafia de poRTada: l’Alquerieta. Fotografia de David Roco Alafont. col·laBoRadoRs en aquesT VoluM: Francisco Delcampo Bernad, Josefina Esteve Bernat, Ignasi Falomir Palau, David González Escrig, Isarel González Escrig, Diego Kersting, Josep Cristià Linares Bayo. agRaïMenTs: A totes les persones que ens han ajudat a la redacció dels articles i a l’aportació de la secció de fotos antigues, així com de manera especial a tots els comerços que ens han recolzat econòmicament mitjançant les publicitats, sense els quals, aquesta revista no hauria estat possible.. disseny i MaqueTació: Ivan Torres Pallarés. dipòsiT legal: CS 394-1997 issn: 1888-8402 ediToRial: De Tinta iMpRiMeix: Grupo Zona conTacTe: [email protected] Facebook: Associació Cultural La Botalària.

(3) La Botalària. EDITORIAL. Editorial - El Consell de Redacció. A. quest 2013, la segona època de La Botalària compleix cinc anys. Per a l’equip de redacció d’aquesta revista han estat uns anys apassionants, en què hem aconseguit consolidar un projecte que vam reprendre amb moltíssima il·lusió el 2009. Tot això ha estat possible amb l’esforç de molta gent, però també amb l’ajut inestimable dels borriolencs i borriolenques que han seguit fidels a La Botalària cada mes de gener, i a la col·laboració d’uns comerços que ens anys de crisi i d’estretors han seguit donant-nos el seu suport.. ficació i cooperació, com ara l’especialització agrària en productes de qualitat amb un “valor afegit” propi (quants cops no s’ha parlat de potenciar les “olives trencades” de Borriol?), el reaprofitament de les noves zones de bosc per atraure un turisme urbà que cerca la muntanya per passar el dia o per passejar (però que requereix també tenir cura del terme i dels seus boscos, una proposta que projectes com el de la M.A.T. no semblen contemplar), una millor distribució dels diners públics en l’impuls de projectes locals o en l’ocupació pública.... I és que aquests anys han estat també els més difícils que ha viscut el nostre poble en dècades. La maleïda crisi econòmica ens ha colpejat a tots els nivells, i ha posat en relleu que resulten urgents una transformació de les estructures socioeconòmiques de la vila i una profunda regeneració democràtica. L’agricultura sembla haver entrat a Borriol en una decadència definitiva. El terme de Borriol torna a cobrir-se de boscos, al temps que es perden molts conreus i cauen a terra els vells ribassos. Activitats com el cavar i raure, o com l’arrieria, de les quals trobaran articles en aquesta revista, formen part ja d’un passat que no tornarà. Fàbriques que havien donat feina a molts borriolencs i borriolenques (mobles, ceràmica) capegen com poden una crisi que en realitat els afecta des de fa dècades. Els edificis per acabar que trobem ací i allà arreu del poble són una mostra de la paràlisi que viu la construcció. El comerç local se’n resent d’aquesta davallada de l’activitat econòmica. Enmig de tantes dificultats, esdevé indefugible pensar i traçar estratègies conjuntes que ens marquen objectius viables de cara al futur. Algunes d’aplicació immediata, com ara el “comerç de kilòmetre 0”: consumir a les tendes i comerços del nostre poble. Altres, necessiten plani-. Fer-ho és possible. En aquests cinc anys de crisi, la vida associativa de Borriol ha mostrat seguir tenint una vitalitat extraordinària. La vida musical, especialment, segueix molt activa, tot i l’adéu d’una orquestra que ja és part de la història del nostre poble, Sarabanda. La Unió Musical ha respost a les dificultats amb un programa d’actuacions extraordinari, mentre incombustibles com Pasqualet el dolçainer semblen capaços de fer front a qualsevol entrebanc. A més, han nascut noves associacions com Món Obert que, de forma esperançadora, han mobilitzat enmig de la crisi la solidaritat dels borriolencs i borriolenques. Altres associacions, com Cáritas, s’han multiplicat davant els contratemps. Aquest és l’esperit al que cal apel·lar per superar tantes dificultats. Al cap i a la fi, la història ens diu que han hagut èpoques molt més dures i en què el futur semblava més incert. Tot just aquests anys, es commemora el bicentenari de la Guerra del Francés, en què la fam, la misèria i la guerra van assolar cruelment les nostres terres. D’aquells anys va néixer l’impuls que engegaria una revolució liberal que posaria fi al sistema feudal i crearia una societat més justa i lliure. Potser és temps ara, també, de fer de vells somnis una realitat.. Vistes del poble des del Calvari Fotografia: Ivan Torres Pallarés. 3.

(4) 4. ACTUALITAT. La Botalària. Borriol: crònica de l’any 2012 a través de la premsa Aquests titulars han estat extrets de l’hemeroteca digital dels següents diaris: Mediterraneo, Levante-emv i Las Provincias..

(5) La Botalària. ACTUALITAT. 5.

(6) 6. La Botalària. ACTUALITAT. Veus contràries al fracking a les comarques de Castelló. L. a província de Castelló podria ser una de les escollides per a la perforació i extracció d’hidrocarburs mitjançant una tècnica hidràulica coneguda com fracking. Més de 180 hectàrees es veuran afectades. Contra aquest projecte hi ha un col·lectiu anomenat Plataforma AntiFracking Comarques de Castelló, per tal d’aturar la concessió de permisos a l’empresa Montero Energy Corporation, SL. Diverses investigacions. anomenen el fracking com un sistema altament contaminant a causa de la utilització de prop de 500 substàncies químiques. Malalties, xicotets terratrèmols, contaminació d’aigües i terres podrien ser les conseqüències. Encara que aquest projecte no afecta directament a territori borriolenc, la salut dels veïns i del medi ambient de tota la província podria estar en perill.. Enganxa’t a Borriol. D. es de l’Associació Cultural La Botalària ha eixit una nova iniciativa. Vols identificar-te com a borriolenc o borriolenca allà on vages? Només has d’enganxar al teu vehicle. l’adhesiu del Bruixot de la Joquera. Pots aconseguir-ne una de manera gratuïta als punts de venda de la revista La Botalària. Estan disponibles en blanc i en negre..

(7) La Botalària. ACTUALITAT. Exposició fotogràfica dels “Amics de les Entrades”. E. n les darreres festes d’agost, els Amics de les Entrades van presentar la I Mostra de Fotografies de l’Entrada de Borriol. Va ser una exposició diferent i original, ja que va tenir lloc en el propi recorregut de l’entrada. Tot un recull. d’imatges dels millors moments, actuals i passats, de la tradicional entrada de bous i vaques celebrada cada matí de jornada taurina. Després de l’èxit d’aquesta primera edició, esperem en siguen moltes més.. Borriol es queda sense aigua. E. l passat 1 de desembre, l’empresa gestora encarregada del subministre d’aigua a masets i explotacions agrícoles en la zona nord de Borriol, Facsa, dugué a terme el tall unilateral del servei que porta prestant des de fa més de 20 anys, i és que durant l’últim any Facsa, ha intentat renegociar les condicions del contracte de subministrament, al·legant nombroses pèrdues econòmiques en la xarxa que fan inviable la seva gestió per més temps, sense arribar a cap acord amb els regants. En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista i després de les gestions realitzades pels regants, Facsa havia reprès el subministrament fins el 15 de gener, data límit per arribar a una cord entre les dues parts implicades.. Paral·lelament, els regants estan tramitant des de fa un any de forma oficial, la seua constitució com a Comunitat de Regants, i poder fer-se càrrec així, del suministre, encara que vist l’estat actual de la xarxa, serien nombroses les despeses per poder garantir les actuals condicions del servei.. 7.

(8) 8. ACTUALITAT. La Botalària. Lluís Pallarés: medallista als Jocs Europeus de Policies i Bombers. E. l borriolenc Lluís Pallarés, del Club Muntanyer la Pedrera, ha aconseguit 4 medalles als Jocs Europeus de Policies i Bombers celebrats del 6 al 15 de juliol a l’illa de Tenerife. Van ser un total de 6 proves en les que va participar, però va guanyar les medalles en les següents modalitats: Stair race (bronze), ciclisme corno-escalada (plata), carrera per muntanya (or) i carrera d’orientació (plata). Aquest any es celebraran els Jocs Mundials de Policies i Bombers a Belfast, on Lluís intentarà repetir la seua bona actuació.. Recollida de fotos antigues. L. a secció de fotos antigues és una de les més valorades pels lectors de La Botalària. Imatges que desperten records i sentiments i que, d’alguna manera, formen part de la història i el passat del nostre poble,. És per això que almenys dos dissabtes a l’any, ens presentem a la Font per recollir les teues fotos antigues. Només cal portar-les, nosaltres les digitalitzem en un instant i, després de recollir la informació corresponent, ja estan llestes per a eixir a La Botalària. Estigueu atents a la propera recollida. Vos esperem!.

(9) La Botalària. ACTUALITAT. Què opina la gent sobre… 1- Què feries per millorar l’economia local? 2- Com promocionaries el turisme i l’oci a Borriol? 3- Què opines del paper de la comissió de festes en les darreres festes d’agost?. Constancio Llorens Soliva 61 anys. Merxe Vilarrocha Bernad 39 anys. Emilio Valls Ucher 41 anys. 1- Promocionar-ho tot més i posar. 1- A partir del turisme local milloraríem la venda en bars i tendes locals. També crec que les reformes, construccions i despeses de l’Ajuntament siguen a través d’empreses locals és una bona forma de millorar l’economia local. 2- El millor que té Borriol són les seues muntanyes. Tenim moltes rutes i s’haurien de promocionar més. 3- Se podrien fer altres activitats a banda dels bous.. 1- Fer promocions als comerços lo-. més interés. Ens interessa a tots que l’economia local vage a més, ja que d’ací mullem tots. 2- Molta cosa i per tots els mitjans. Tenim moltes coses i tenim grans persones. En dir que eres de Borriol, ja és molt. Tenim bona agricultura, la Botalària, la Moreria... 3- No he estat en totes les festes. Tot el que sigue pel bé del poble, em pareix perfecte. cals. A nivell d’ocupació, la cosa està molt difícil. 2- Promocionar l’oliva de Borriol, el senderisme i l’escalà, ja que tenim bon terreny. 3- Malament. Què ha fet la comissió de festes? Res.. Teresa Balaguer Pallarés 18 anys. Emilio Ferrer Ferrando 25 anys. 1- Fer una campanya d’alguna manera (tiquets descomp-. 1- Principalment intentar fomentar el treball entre els més joves i crear campanyes per a què la gent compre més en el petit comerç del poble i no en les grans superfícies. 2- Crec que no estarie malament publicitar provincialment i autonòmicament totes les festes del nostre poble, creant un departament de turisme o alguna cosa semblant. 3- Crec que han desenvolupat un gran paper, introduint millores i innovant en algunes coses, però particularment pense que hauríem de tornar a fer bous el dimarts de festes i el divendres de Sant Vicent.. te,...) per a què la gent compre en els comerços locals i no se’n vage als grans magatzems de Castelló. 2- Fent més publicitat de tot el que tenim a través d’agències de turisme rural. Es podrie fer una guia turística pels llocs més característics (el castell, la moreria, el campanar...) 3- No he notat en res que ha hagut una comissió. Tot ha seguit igual. Falte gent jove i en ganes de treballar pel poble.. 9.

(10) 10. La Botalària. ACTUALITAT. Borriolencs pel món:. Vicente J. Luna, borriolenc resident a Tòquio (Japó) - Àlex Tena Roca. Vicente J. a Matsushima.. M. olts són els borriolencs i borriolenques que, per unes raons o altres, viuen en ciutats arreu del món. En aquesta ocasió, viatgem ben lluny per trobar-nos amb Vicente J. Luna, borriolenc de 43 anys resident a Tòquio. Què t’ha portat al Japó? Com vas arribar?. A què et dediques exactament? Sóc especialista en màrqueting, i en internet. Treballo ja uns quatre anys al gabinet de comunicació de la delegació (ambaixada) de la UE al Japó. Adaptació: clima, menjar, idioma, costums... Estudiant empresarials als Estats Units, i amb interès en disseny (tant tradicional com industrial) Tot es diferent, el menjar japonès, òbviament, vaig buscar la oportunitat de finalitzar l’últim però el clima amb molta pluja té moltes impliany de carrera a la universitat de Sofia, a Tòquio cacions. Tot verd que està, jo ho valoro molt, potser més que els japonesos que ho prenen Quant de temps fa que estàs? com estàndard. Vaig vindre al 1990 i llevat de 2-3 anys a Europa, estic al Japó..

(11) La Botalària. Què portaries de Borriol al Japó? Què portaries a Borriol des del Japó? No res, cada poble té les seves coses. Potser una exhibició fotogràfica, això ens faria vore el que existeix pel món i el valor del que tenim.. ACTUALITAT. Idea de tornar? Quan? Com t’ho planteges? Depén del treball; hi ha moltes coses que es poden fer per desenvolupar un Castelló més competitiu –sobretot en temps de crisis. Curiositats i anècdotes.... Quina relació tens amb Borriol?. La família de la meva dona és de la regió més Vaig de vacances, i després per correu electrò- afectada per el tsunami del març del 2011. A nic. Amb internet s’està molt més connectat banda del treball a Tòquio, em dedico a certs que els immigrants de veritat de fa 30-40 anys. aspectes del desenvolupament –per no dir reconstrucció- de Miyagi/Sendai. Com veus Borriol des del Japó? La foto que veieu, és a Matsushima, un poblet Per Google Maps (riu). Miro els canvis i el que coster que em recorda molt a Peníscola. roman. És una pregunta més difícil del que sembla... Moltes gràcies!. Vista nocturna dels carrers de Tòquio.. 11.

(12) 12. La Botalària. ACTUALITAT. Nous borriolencs:. Sid Ahmed “Karim” - Maite Vidal Bernad. noM: Sid Ahmed (Karim) oRigen: Algerià pRofessió: Karim ha tre-. ballat a Porcelanatto, va ser xòfer en Marina D’or i també ha sigut repartidor.. Residència. 21 anys.. a. BoRRiol:. K. arim és un dels nous borriolencs que més anys fa que resideix al nostre poble, juntament amb la seva dona Atika i els seus fills Chemsi,Youcef i Amina, ens van acollir al saló de la seua casa i, mentre menjàvem Makrout (pastís de sèmola i ametlla), ens van contar les seues vivències i sentiments cap a Borriol. Perquè vau vindre a Borriol? Vaig vindre a Borriol perquè hi havia una situació complicada al meu país, era paregut a una guerra civil. A Borriol tenie un cosí i vaig decidir instal·lar-me ací. Deu anys després, per agrupació familiar va vindre la meva dona Atika.. Participeu en alguna activitat que es realitza al poble?. Assistim a les festes de Sant Vicent, Sant Antoni, Sant Bortomeu, La Passió,… però no participem, tot i que anem a vore els bous, cosa que ens pareix molt curiosa. A l’hora de comprar anem a les tendes del poble, especialment a la Què és el que més us agrada? Tenda del Barri de Núria i Eugenia, que des del primer dia que vam vindre es van convertir en El que més ens agrada és la tranquil·litat, la gent les nostres amigues. A més, per a la setmana amable que viu al poble, els amics que hem fet cultural cuinem, amb altres famílies àrabs, dolços típics del nostre país. i que molt prompte vam aprendre la llengua..

(13) La Botalària. ACTUALITAT. Quan tornem portem catifes i menjar algerià com pastissos, cus-cus casolans fets per les nosNo canviaria res, els nostres fills han nascut ací tres mares,… i ens agrada tot. Abans hi havia poca gent, el poble era menut però ara s’està fent més gran i Podríeu contar alguna curiositat del vostre açò li dona ambient. país? Canviaríeu alguna cosa de Borriol?. Com us heu adaptat al clima, al menjar, a la llengua… ?. Nosaltres celebrem totes les festes, les d’ací i les del nostre país ja que en la nostra televisió podem vore tots els canals d’Algèria. El dia 15 de novembre va començar l’any nou en el nostre país, ara és l’any 1434. Ens vam reunir alguns amics a la nostra casa i vam sopar junts. Dintre d’un mes celebrarem el naixement del nostre profeta Mahoma.. El clima d’aquesta zona és molt paregut al d’Algèria, per tant no ens ha costat adaptar-nos. El menjar, quasi és el mateix, excepte la carn que la comprem a una tenda àrab de Castelló. Respecte a la llengua, al principi ens va costar un poquet però ara em pareix més fàcil que el castellà, ja que té moltes paraules paregudes al Una altra curiositat és que les bodes no són francès. com ací. Són diferents i es convide a tota la gent i hi ha persones que no estan convidades i acuTornareu alguna vegada al vostre país? deixen igual, però no passa res perquè és un dia de festa i alegria. Tota la gent porta alguna cosa Anem moltes vegades de visita al nostre país, i les persones que no tenen res solen portar anem en avió des de Barcelona però sols són un paquet de sucre o alguna cosa dolça. Allí les visites. Potser tornem a Algèria però a llarg ter- bodes duren molt més dies que ací. La novia té mini, estem molt bé a Borriol i els nostres fills ja deu vestits i cada mig hora o menys se’l canvia. els podem considerar borriolencs. La carn, la comprem a carnisseries àrabs, ja Quan aneu de viatge al vostre país, porteu al- que per les nostres creences els animals han guna cosa que no es pot trobar allí? d’estar morts d’una determinada manera i sempre mirant cap a la Meca. Aquest tipus de carn Quan viatgem anem sempre carregats, portem s’anomena “halal”, tot allò que està permès en coses a Alger, la nostra ciutat i ens portem co- l’islam s’anomena així. ses cap a Borriol. Sempre que anem a Algèria portem ametlles ja que ací hi ha moltes i nosal- Moltes gràcies! tres les utilitzem molt per cuinar. També solem portar regals per a la família que allí no estan.. 13.

(14) 14. ACTUALITAT. La Botalària. La línia de molt alta tensió (MAT): què és i com ens afectarà - Diego Kersting, Plataforma NO MAT.. R. inclosos els recopilats per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i informes com el Bioinitiative Report, en el qual participen científics d’universitats dels EUA, Suècia, Àustria, Dinamarca i Xina ; o els treballs realitzats per una de les universitats mèdiques més prestigioses del món, l’Institut Karolinska a Suècia. En aquests treballs s’ha demostrat científicament la relació directa entre aquest tipus de línies i diversos tiEl traçat proposat per Red Eléctrica afecta llocs pus de càncer, principalment la leucèmia infantil, emblemàtics de la província de Castelló i zo- la qual cosa ha fet que els científics recomanen nes de gran interès mediambiental, que traves- no viure prop d’aquestes línies. sa àrees poblades sense respectar la distància mínima de seguretat actualment recomanada D’altra banda, el traçat d’aquesta línia s’ha es(1m/kV), en aquest cas un mínim de 400 m a tablert sense tenir en compte el seu impacte sobre els espais naturals protegits i la biodiverqualsevol casa habitada. sitat. L’impacte sobre la flora és significatiu, atès que la línia MAT ha d’estar proveïda d’una franPerò, què són les MAT? ja esbrossada de 50 m d’amplada que elimina Les línies de molt alta tensió (MAT) o auto- centenars d’hectàrees de vegetació i que, a més, pistes elèctriques són línies per al transport segmenta i fracciona el territori. Aquesta elimid’electricitat a grans distàncies, per vendre els nació sistemàtica de vegetació sota les línies excedents d’electricitat, connectant els mer- d’alta tensió provoca la proliferació d’espècies cats elèctrics europeus entre ells i amb el nord herbàcies, que, a causa de la sequera, resulten ald’Àfrica. No són línies de distribució d’energia tament piròfiles, i incrementen el risc d’incendis, per donar servei a llars i empreses, són part del agreujat, a més, per possibles avaries en la línia. El pas de la MAT està projectat per dins de zonegoci de les elèctriques. nes protegides de la Red Natura 2000 (xarxa Quins problemes causen les autopistes elèc- europea d’àrees de conservació de la biodivertriques o MAT? sitat) i per zones de nidificació d’aus rapinyaires en perill, com l’àguila de panxa blanca en la SeLes greus afeccions que aquest tipus de línies rra de Borriol. Les zones de muntanya i de difícil provoquen a la salut són molt alarmants, tal accés, com la Serra de Borriol, veuran el seu com s’assenyala en nombrosos estudis científics, terreny fragmentat pels nous accessos i pistes ed Eléctrica de España projecta una línia elèctrica de doble circuit de 400 kV d’Almassora a Morella, que creua 17 termes municipals de la província de Castelló, entre els quals es troba Borriol. És tracta d’una línia de molt alta tensió (MAT) amb torres de més de 70 m d’altura, tallafocs de 50 m i una distància mitjana entre torres de 450 m..

(15) La Botalària. ACTUALITAT. 15. necessaris per transportar les enormes torres i la maquinària necessària per al seu muntatge.. aquest tipus d’infraestructures arriben a construir-se, hauria de ser respectant la salut de les persones i el medi ambient, anteposant aquests L’alt impacte d’aquesta línia sobre el paisatge, i aspectes als merament econòmics. En aquest el fet que creua quilòmetres de zones de gran sentit, i seguint les recomanacions dels científics, valor natural i paisatgístic, tindran, sense dubte, les línies MAT haurien d’allunyar-se un mínim efectes negatius sobre el turisme d’interior i les de 400 m de qualsevol habitatge i el seu traçat activitats a l’aire lliure (senderisme, bicicleta de hauria de realitzar-se aprofitant els passadissos muntanya, carreres de muntanya, escalada, etc.). d’infraestructures. En molts dels municipis de l’interior de Castelló el turisme rural i d’aventura s’està transformant en una de les principals fonts d’ingressos, que es vorà hipotecada pel traçat de la MAT. Una vegada més, són els municipis de l’interior de Castelló els que han de carregar amb aquest tipus d’infraestructures, que no aportaran cap benefici social ni econòmic. En definitiva, un projecte que es disfressa d’interès públic i de projecte estratègic, quan respon a interessos privats que agredeixen la salut, el medi ambient i l’economia de les comarques de l’interior i els seus habitants. L’oposició a l’alta tensió. A l’Estat Espanyol hi ha més de 2 milions d’afectats per l’alta tensió. La forta oposició social ja ha paralitzat alguns traçats com el d’alta tensió entre Vitòria i Castejón, desestimat per Red Eléctrica el 2010. El Tribunal Suprem també ha paralitzat projectes d’alta tensió, com el de Cantàbria al País Basc en 2010 o el d’Aragó a França en 1999. La mobilització social i el suport de les institucions (Ajuntaments, Diputació) és vital per aconseguir la paralització d’aquest tipus de projectes. Demanem que s’avalue seriosament la necessitat real de les MAT, sobretot en l’actual context econòmic, en el qual la demanada elèctrica ha disminuït notablement; però la inversió pública en infraestructures elèctriques continua pujant, com també el rebut de la llum. En el cas que. Torre d’alta tensió al terme de Borriol.

(16) 16. ACTUALITAT. La Botalària. Cabanes acull les XVII Jornades Culturals de la Plana de l’Arc - David Roco Alafont. D. urant els dies 26, 27 i 28 d’octubre Cabanes es va convertir en la capital cultural de la Plana de l’Arc. Aquestes jornades s’han convertit en una cita imprescindible en el nostre calendari, ja que esdevenen un èxit participatiu i organitzatiu. Tot va començar l’any 1996, quan la Pobla Tornesa va organitzar i acollir les primeres. Des de llavors han continuat successivament pels pobles que formen la Plana de l’Arc, comarca natural de la qual forma part, també, el nostre poble.. i que ara, amb esforç i il·lusió, s’està intentant recuperar. Això va quedar demostrat amb vins d’excel·lentíssima qualitat, que posteriorment, vam poder apreciar en un tast. A les 20.30 hores es va realitzar la presentació i inauguració de l’exposició fotogràfica “Un objectiu, unes imatges... records”. Una exposició de fotos antigues de molts pobles del Pla de l’Arc, fetes per Carmen Sindro Muñoz del 1955 al 1966, que va donar peu a la publicació d’un llibre amb el mateix títol.. Finalment, a les 21 hores es va dur a terme un acte anomenat “Música i vi” on els presents vam gaudir d’un magnífic tast de vins de la terra, amenitzat per la Unió Musical El divendres 26, a les 18 Santa Cecília de Cabanes, on hores de la vesprada, es vam poder comprovar que donava la recepció als participants i es lliurava els nostres vins no tenen res que envejar als el material. En breu es va realitzar la inaugura- vins de les denominacions d’origen més coneció oficial a càrrec de l’Excel·lentíssim Sr. Vicent gudes. Climent, rector magnífic de la Universitat Jaume I. A continuació va tenir lloc la conferèn- El dissabte 27, els actes van començar a les 9.30 cia inaugural a càrrec de l’enòleg i farmacèutic, hores del matí amb la lectura de diverses coJuan Carlos Pavia Garcia de Leonardo, amb el municacions, coordinades per Hèctor Borrás títol “Passat, present i futur de la vinya i el vi a Segarra. A partir d’aquest moment els actes no la Plana de l’Arc”. Una interessant conferència vam parar d’encadenar-se durant tot el matí, i que va fer reflexionar a tots els presents sobre continuaren amb la presentació de l’exposició l’històric potencial vinícola de la nostra terra “Joieria” i del “Museu parroquial” a l’església de Cabanes agafava el relleu que va deixar Borriol, últim poble organitzador de les citades jornades..

(17) La Botalària. ACTUALITAT. Sant Joan Baptista. A les 11 hores es va fer un xicotet descans amb un bon esmorzar a la Plaça de l’Església. Es va continuar amb la presentació del llibre “Els llinatges i sobrenoms de Cabanes”, presentat per la seua autora Mercé Amer Collado, a les Escoles Velles. Aquest llibre és molt curiós també per als borriolencs ja que molts dels sobrenoms són també usats al nostre poble. Seguidament, vam poder gojar de la conferència “Deu anys d’excavacions pels termes de Cabanes i Orpesa” a càrrec de l’arqueòleg Gustavo Aguilella Arzo. Finalment, i abans de dinar, es va realitzar un homenatge a les Normes de Castelló a càrrec de Vicent Pitarch, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Els actes de la vesprada del dissabte van començar amb la taula rodona “Nous models turístics a les comarques de l’interior”, on representants de l’àmbit acadèmic, polític i empresarial van debatre sobre el present i futur del nostre turisme, i per tant, de la nostra economia, tan important en temps de crisi. La taula rodona va ser especialment interessant pels diferents punts de vista dels membres que la composaven. A més, el públic assistent la vam seguir amb gran intensitat i vam poder realitzar les intervencions oportunes. A les 19.15 hores va començar la festa al carrer amb l’actuació de la “Pasqualet Swing Band” a la Plaça Constitució, acte que, malauradament, es va haver d’acabar abans d’hora a causa del vent i el mal oratge. El següent acte es va traslladar a les Escoles Velles, on es va poder realitzar amb èxit la “Dansà popular del Tari Tai Ta”.. El actes del diumenge es van iniciar ben d’hora, a les 9.30 hores s’havia d’estar al paratge de Les Santes, on el Dr. Joan Mateu, catedràtic de Geografia de la Universitat de València, ens va realitzar una visita guiada molt interessant ja que ens va explicar el paratge i l’ermita de les Santes. A les 10.30 hores es va fer una pausa per esmorzar a la Plaça de l’Església. Posteriorment, el mateix Dr. Joan Mateu ens va mostrar les curiositats històriques més destacables de la vila de Cabanes, com un antic forn situat al casc antic, les restes d’una possible muralla que envoltava aquest poble, ornamentacions de cases senyorials, etc. Per finalitzar aquestes magnífiques jornades es va realitzar un dinar de cloenda. La bona organització, el gran ventall d’actes de qualitat i l’èxit de participació van fer que, un any més, aquestes jornades culturals esdevinguen un cap de setmana de referència dintre del calendari cultural de la nostra comarca.. Finalment, la jornada del dissabte va concloure amb un gran i abundant tast de pastes i dolços Ens veiem a Benlloch, poble organitzador de les comarcals. XVIII Jornades Culturals de la Plana de l’Arc.. 17.

(18) 18. ASSOCIACIONS. La Botalària. 15 anys de Lira Borriolenca - La Redacció. L. a Unió Musical Lira Borriolenca és una de les associacions més actives del nostre poble i aquest any està de celebració. Són ja més de 15 anys els que la banda ha estat activant el panorama cultural de Borriol. Mai hagueren imaginat alguns la gran i ràpida evolució que ha esdevingut des de que el novembre de 1997 es va constituir com a societat musical. Amb el seu naixement arreplegava tota la tradició musical de Borriol des de 1886, any en què es té constància documental de l’existència d’una agrupació musical a la nostra localitat. El treball conjunt de diversos membres de l’agrupació musical del moment i l’ajuntament, amb Nadal Escrig González com alcalde, van fer possible l’inici d’aquest projecte. La nova associació musical estava composada per gent jove amb il·lusió i ganes de promoure la cultura musical del poble. Ramón Sala Fontseré es va fer càrrec de la direcció, com ho havia fet fins al moment, i Marga Ramos Portolés de la presidència. En els seus inicis la banda estava formada per 23 músics, 97 socis, 71 col·laboradors i 34 alumnes a l’escola.. mació musical durant aquests anys. L’any 2000 Ramón Sala cedia la batuta a qui hui és l’actual director, Josep Miquel Martínez Giménez. Un jove director valencià que arribava amb força. Un any després, es va celebrar la trobada de bandes de música de la Plana Alta a la nostra localitat. Un acte que va congregar a centenars de músics i veïns de diferents pobles, i va omplir la plaça de la Font de gom a gom. El 2002 la banda participava en el seu primer certamen, encara que en 4º secció no competitiva. Aquest va ser el precedent de la participació l’any 2005 al certamen internacional de bandes Vall d’Aosta, Itàlia. La banda borriolenca triomfava en terres italianes i aconseguia el primer premi, la menció d’honor i el premi a la millor banda del certamen. Aquests guardons van fer que la societat musical continuara treballant amb il·lusió. Dos anys després, la Lira Borriolenca participava al Certamen Provincial de Bandes de Música de Castelló en 2a secció i tornava a aconseguir un primer premi. La banda anava creixent tant en músics com en qualitat. Més enllà de la diversitat d’actes a nivell provincial, l’any 2008 els músics es proposaven un nou repte: exportar la Durant aquests 15 anys la Lira Borriolenca ha seua música a nivell internacional. La destinació participat en multitud d’actes dins i fora del po- seleccionada va ser la Selva Negra, Alemanya. ble, a més d’aconseguir diversos guardons pel Recentment, l’any 2012, cal destacar una nova seu treball. Faré un repàs dels fets més impor- participació al Certamen Provincial de Bandes tant que han caracteritzat l’activitat de la for- de Música de Castelló, aquesta vegada amb un.

(19) La Botalària. ASSOCIACIONS. segon premi. A més de l’activitat de la banda, cal destacar la creació d’una banda juvenil. Un dels seus actes principals va ser la trobada de bandes juvenils de la Plana Alta a Borriol l’any 2008.. l’octubre serà testimoni d’una fanfàrria al calvari. A tots aquests actes es sumen les processons, els passacarrers i les actuacions en les quals participa la banda any rere any.. Encara que la història demostra la intensa activitat d’aquesta associació, el present no és gaire diferent. La banda està més activa que mai i el programa per celebrar el seu XVé aniversari ho fa visible. Aquest pretén ser un any musical per a Borriol. La banda ha preparat actes durant tots els mesos. El passat novembre es va iniciar la celebració amb la realització d’un concert de marxes mores, la festivitat de Santa Cecília i activitats per als xiquets de l’escola de música. Al desembre i junt amb la diada solidària que l’associació Món Obert organitza anualment, la banda juvenil va interpretar un concert de nadales. En el més de gener, la banda canviarà el seu lloc habitual d’actuar i participarà en diferents grups als pubs del poble. Més animat estarà febrer amb la celebració del carnestoltes a Borriol. Al març, i en lloc del concert de Sant Vicent que s’ha suspés pel mal oratge en més d’una ocasió, un concert de marxes de processó. Al mes d’abril participaran diferents bandes juvenils de la comarca i durant la festivitat de Sant Vicent els veïns de Borriol gaudirem d’una exposició musical al museu. El festival de pasdobles taurins que es realitzava a les festes patronals serà l’acte de maig. Com de costum, al juny, els alumnes de l’escola de música demostraran el que han aprés durant tot el curs en una audició. Al juliol, la Lira Borriolenca té preparat un concert especial a l’ermita de Sant Vicent. Un altre concert marcarà l’inici de les festes patronals d’agost. Després d’aquests intensos mesos, la banda pretén exportar la seua música a nivell nacional o internacional al setembre. I per finalitzar un any carregat d’actes,. Com podem observar, la banda de Borriol està fent un gran treball per promoure la música a la vila. Aquesta associació, presidida per Victoria Pallarés Escrig en l’actualitat, ha superat la xifra de 69 músics i 250 socis. Gran part de la feina s’està fent des de l’escola de música, un centre formatiu que té més de 60 alumnes. Aquesta escola està creant un teixit musical que va més enllà de la banda. La diversitat de grups musicals a Borriol són un fet palpable.. 19. La Banda amb “el Tio Sala” Cal felicitar a la Unió Musical Lira Borriolenca per l’èxit d’aquests 15 anys, per la seua tasca musical al poble i per l’esperançador futur que pareix que li espera. Només ens queda desitjarlos un feliç aniversari i animar-los a que seguisquen nodrint culturalment al poble de Borriol..

(20) 20. ASSOCIACIONS. La Botalària. Món Obert: accions locals per un món més just - Àlex Tena Roca. C. ca i iniciació a la guitarra) i el taller d’anglés. A més, es realitza un taller de valencià per a dones immigrants a càrrec de dos dones borriolenques. Dins d’aquest ample ventall, hem de remarcar- Una activitat molt pel ne una. Amb uns principis universals i transver- enriquidora sals ben definits als seus estatuts, com la no-vio- seu caràcter cullència, la igualtat, el respecte i la interculturalitat, tural, promovent i amb un caràcter apolític i aconfessional, el 22 l’ús de la nostra llengua, i integradora, facilitant l’adaptació als nouvinguts al nostre poble. d’octubre de 2009 naixia Món Obert. omentàvem en altres articles d’aquesta mateixa secció la rica vida cultural i associativa del nostre poble. Els borriolencs i borriolenques senten la necessitat d’ajuntar-se amb altres persones amb les seues inquietuds o aficions. És per això que trobem gran quantitat d’associacions.. També desenvolupen una gran quantitat d’activitats pel benestar i la salut de les persones: taller d’estiraments i de taichi. A banda dels tallers, amb periodicitat setmanal, també es desenvolupen activitats de conscienciació, com la Món Obert realitza moltes activitats relaciona- xerrada impartida per Dora Capdevila sobre el des amb l’educació i la cultura, com ara els ta- càncer i l’alimentació. llers musicals (dolçaina i tabal, guitarra flamenUna associació jove, amb poc més de tres anys d’activitat, però no per això menys potent. Un grup de persones que actuen per assolir els objectius plantejats..

(21) La Botalària. ASSOCIACIONS. Un dels principis que més marca a l’associació de Món Obert és la solidaritat. Solidaritat amb col·lectius desfavorits, tant propers a nosaltres com d’altres països.. Sense deixar el caire solidari dels companys de Món Obert, cal parlar de la Diada Solidària. És una altra activitat amb gran participació en la qual diverses associacions i ONG’s, exposen i venen articles fets per ells amb l’objectiu Aquestes accions es canalitzen a través d’ONG’s de recaptar fons per a fins benèfics. A més, es d’ajuda al desenvolupament o d’estaments pú- compta amb la col·laboració d’empreses i establics com ara Serveis Socials. bliments locals. El mercadet solidari és una de les accions més evidents. Es realitza el primer dissabte de cada mes per tal de recollir productes per a la gent més desfavorida amb una gran participació dels veïns i veïnes del nostre poble. Aquesta col·laboració s’ha establert amb associacions com Càritas, Campanya “Shoe Aid for Africa”, Parròquia Sant Josep de Castelló, Associació el Cau, Ivadis, Síndrome de Down, Associació Contra el Càncer, Proyecto Amigó, Smara... Un dels actes més importants i amb més impacte a tots els nivells ha sigut, sense dubte, el “Sopar Solidari”. És un sopar on col·laboren moltes persones i molts comerços locals i en el qual no falten actuacions musicals i altres sorpreses. El primer va ser l’any 2010 , amb beneficis destinats a l’associació Vicente Ferrer. L’any següent, els 5000 euros recaptats van anar destinats a Psicòlegs Sense Fronteres. Tot un èxit.. Poques setmanes han passat des de la darrera edició de la Diada Solidària de Món Obert, aquest any amb beneficis per a l’associació d’Alzheimer. La música de la banda juvenil de la Lira Borriolenca i la Coral Borriolenca fan més agradable, si es pot, aquesta jornada solidària. Ja ho han vist: una associació activa, que lluita i actua per aconseguir els seus objectius, sempre fidel als seus principis. Un grup de persones que, de manera totalment desinteressada, intenten fer, del nostre, un món més just per tots. Si esteu interessats a participar, d’una manera o altra, no dubteu en contactar amb ells, a través del seu correu electrònic: [email protected] Enhorabona per la feina feta, i,endavant!. 21.

(22) 22. La Botalària. EDUCACIÓ. Activitats didàctiques sobre el terme de Borriol - Josep Cristià Linares Bayo. A. mb les següents activitats didàctiques, anem a posar a prova els teus coneixements geogràfics municipals.. 1.-Quines d’aquestes partides estan situades en el Quarto de Dalt i quines estan situades en. el Quarto de Baix? 1.-el Bocaverd, 2.-l’Albaroc, 3.-el Clot de Perdiu, 4.-la Cucala, 5.-Borrús, 6.-les Ermites, 7.-el Fontanar, 8.- els Mallols, 9.-la Reptura, 10.-Purri, 11.-les Gralles. Quarto de Dalt. Quarto de Baix. 2.-Ara continuarem amb una activitat de límits geogràfics. Hauràs de destriar quins d’aquests noms de lloc pertanyen al nostre terme i quins pertanyen a termes veïns: a) Pantà de Maria Cristina: b) La Torreta d’Alonso: c) El Mollet: d) Les Costes de la Pobla: e) La Serra del Portell: f) El Castellet d’En Nadal: g) Barranc del Malvestit:. 3.-L’art a l’aire lliure ens ha deixat mostres escultòriques arreu del terme municipal, com les que et presentem tot seguit. Sabries dir com s’anomenen i en quines partides estan?. 1.-__________________________. 2.-___________________________.

(23) La Botalària. EDUCACIÓ. 4.-Posarem a prova el que saps sobre els carrers del casc urbà:. a) Popularment se’l coneix com el Freginal. De quin carrer parlem? ______________________ b) En la confluència de quins dos carrers està la Porta del Sol de Borriol? _________________ c) Què significa Camí Fossar? ______________________ d) Quin d’aquests tres carrers es correspon amb el Torill? Atzavara, Alforges o Palau? _________________ e) Quins tres carrers del casc antic fan referència a motius vegetals? ______________________. 5.-L’etimologia de les paraules ens delata la riquesa cultural d’un poble, ja que així sabem les. diferents civilitzacions que l’han influenciat. En el cas de Borriol, són nombrosos els vestigis ibers, romans, musulmans, cristians i d’altres pobles. Sabries identificar a quina cultura devem aquestes paraules i explicar el seu significat? L’Assut: Les Mallades: La Vall: Benifaet:. 6.-Per últim, et proposem un exercici cronològic, en el qual haurem d’identificar el fet històric amb la datació temporal del mateix:. Fet històric 1.-Data de la Primera Carta Pobla de Borriol 2.-Primer Ajuntament democràtic després de la dictadura Franquista 3.-Riuada de la Sorreta 4.-Les tropes carlistes s’instal·len per la Serra 5.-Expulsió dels moriscos. Data a) 1949 b) 1250 c) 1977 d) 1609 e) 1874. SOLUCIONARI ACTIVITAT 1. Els números imparells (1, 3, 5, 7, 9 i 11) pertanyen al Quarto de Dalt i els números parells (2, 4, 6, 8 i 10) pertanyen al Quarto de Baix: ACTIVITAT 2. a) Pertany a diversos termes: Borriol, Moró, Castelló i l’Alcora. b) Pertany al terme de Castelló de la Plana. c) Pertany al terme de Vilafamés. d)Pertany al terme de Borriol, ja que “de la Pobla” no significa pertinença sinó el lloc on es tendeix a arribar per mig d’aquestes costes. e) Pertany tant al terme de Sant Joan de Moró com al de Borriol, ja que el límit la separa per la meitat, per la seua part més elevada. f) Pertany al terme de Castelló. El Castellet de les Ermites sí que està en terme de Borriol. g) Pertany al terme de Borriol i després entra en el de Castelló. ACTIVITAT 3. 1) El Senglar: Es troba a Raca, prop del Racó de Llando. 2) El Pensador: Es troba a la Serra, al cim del barranc de la Botalària. ACTIVITAT 4. a) Carrer de l’Hereu. b) Mesó i Sant Vicent. c) Camí del Cementeri. d) Alforges. e) Carrer de les Moreres, carrer de les Parres i carrer de l’Atzavara. ACTIVITAT 5. Assut: prové de l’àrab as-sud, que significa “salt d’aigua”. Les Mallades: és un terme llatí, evolucionat al català, significa “corrals de ramat”. La Vall: és un terme llatí per explicar l’espai entre muntanyes que, en el cas de Borriol, també coincideix amb el cabal del riu Sec. És una paraula femenina en la nostra llengua, per això també hem de dir la Vall d’Umbrí. Benifaet: topònim d’arrel àrab, amb el prefix Beni-, que vol dir “els de Faet” o “els del clan dels Faet”, “fills de Faet” (Faet, Fallet, Fayet, Fadet...). ACTIVITAT 6. 1-b, 2-c, 3-a, 4-e, 5-d.. 23.

(24) 24. HISTÒRIA. La Botalària. Borriol en la Guerra del Francès - Xavier Andreu Miralles. P. er escriure la història de Borriol cal recollir informació d’ací i d’allà, a sovint dispersa i atzarosa, i tractar de fer amb ella alguns traços gruixuts sobre el llenç de la pintura històrica del nostre poble. Alguns períodes resulten especialment boirosos. És el cas del que marca a Espanya l’inici de l’època contemporània, la guerra contra Napoleó de 1808 a 1814 i durant la qual s’engegà un procés revolucionari liberal que marcà el principi de la fi del règim feudal i del sistema social i polític de l’Antic Règim. Tot just en aquests anys es commemora el bicentenari d’aquella guerra i d’aquell procés revolucionari. Però sobre què ocorregué a Borriol en un període tan trascendental gairebé no tenim notícies. Tan sols algunes referències del pare agustí Josep Rocafort, que fou contemporani als fets, de l’historiador Juan Antonio Balbás, que escrigué vora un segle després, i alguna aportació de J. Rey Fernández, qui pogué consultar l’arxiu municipal unes dècades abans de la Guerra Civil, quan fou destruït.També trobem alguna menció als fets bèlics que tingueren lloc a Borriol a la premsa de l’època. A partir d’aquestes pistes i tenint en compte el context històric valencià i castellonenc, ens podem aventurar a plantejar un seguit d’hipòtesis. A primers de maig de 1808, en assabentar-se el poble madrileny que la família reial espanyola havia estat retinguda per Napoleó a Baiona i que el rei d’Espanya, Ferran VII, havia estat obligat a abdicar en el germà de l’emperador francés, Josep Bonaparte, es produí una revolta contra les tropes franceses que ocupaven la capital que s’estengué ràpidament per tota la península. A València, els fets de Madrid es conegueren a finals de mes. Una multitud enfurismada s’imposà. a les autoritats locals i demanà un allistament general per lluitar contra els francesos. Poc després, forçà la situació fins al punt de fer-se amb el poder a través de la constitució d’una Junta de Defensa, seguint el model del que passava a altres províncies espanyoles. Castelló de la Plana seguí el camí de la capital de l’antic regne i, com en aquella, s’inicià a més una ferotge persecució contra els francesos que vivien a la ciutat i contra els que eren acusats de col·laborar amb ells (inclós el governador de Castelló, Pedro Lobo, acusat d’afrancesat i que fou assassinat). El nacionalisme espanyol del segle XIX veié en. Contraforts de la muralla de Borriol.

(25) La Botalària. aquella acció col·lectiva el renaixement d’una consciència nacional unitària i homogènia a tot el territori peninsular: l’aixecament s’entendria com el primer acte d’una Guerra de la Independència “nacional”. Ja fa dècades, però, que la historiografia ha posat en qüestió aquest relat: l’aixecament cal considerar-lo, al menys en les seves primeres fases, com una reacció monàrquica, religiosa i xenòfoba i entendre’l en el context històric en què es va produir (de fet, el nom de Guerra de la Independència no començà a fer-se servir sinó dècades després d’acabat un conflicte que en el seu moment fou conegut, generalment, com a Guerra del Francés) (1).. HISTÒRIA. por davant d’una imminent arribada de Napoleó: més que sentiment patriòtic, foren l’odi al francés, la religió i la defensa de les famílies i les economies locals, en unes circumstàncies de grans dificultats, les que dugueren a molts a prendre les armes i a deixar la vida en la “maleïda” guerra d’Espanya (3). Ara bé, els sectors més radicals aviat es feren amb el control del moviment i aquest prompte es convertí en un procés revolucionari contra l’Antic Règim per a disgust de les classes dominants, que veieren per exemple com molts municipis valencians deixaven de pagar els drets senyorials.. Hem de pensar que a Borriol la situació socioeconòmica prèvia a la guerra i les L’aixecament popuraons de l’aixecament lar s’emmarca en la degueren ser similars. zona de Castelló en Amb tot, l’únic que de el context d’una fasegur podem afirmar tídica successió de és que entre 1810 i males collites. En la 1813 les tropes frandarrera dècada del ceses entraren a la segle XVIII i la privila en diverses ocamera del XIX se sions. El 3 de març de El Mariscal Suchet succeïren tot un se1810 hi passaren els guit de sequeres, pluges francesos i, segons es feia torrencials, hiverns molt freds, pedregades... que menció a El Conciso de Cadis, el 16 d’octubre van malmetre la collita, van fer pujar meteòrica- d’aquell any ho feren les tropes espanyoles ment els preus del pa i van provocar un empi- del general Bassecourt (4). Poc més d’un any tjorament sobtat de l’alimentació que afavorí a després, segons Balbás, entre el 20 i el 22 de més l’aparició i propagació d’epidèmies. A més, setembre de 1811, els francesos ocuparen la les contínues guerres que la corona d’Espanya vila, amb el que això suposava per als seus hamantingué amb França primer i amb Anglate- bitants. El 22, el mariscal Suchet signà l’ordre rra després durant aquelles dècades, afectaren general donada a l’exèrcit imperial d’Aragó molt negativament una economia valenciana aquell dia en què manifestava la seva indignació orientada especialment cap al comerç exterior. en conèixer “que el pueblo de Borriol, en donde A tot això cal afegir l’element religiós: arran de había hecho noche la víspera la División Habert la Revolució Francesa de 1789 les tropes fran- y pasado la División Italiana, ambas observando ceses i Napoleó mateix eren identificats per un el mayor orden, ha sido en el día de ayer enterasector ampli de la població amb l’ateisme i amb mente saqueado y asolado por las tropas” (5). Els l’Anticrist. I, per últim, un secular odi contra els francesos, a més, necessitats de recursos per a francesos (la minoria més important en aquells la guerra, restabliren els drets senyorials i altres moments en aquestes terres) que s’havia deixat formes impositives que havien estat suprimits al sentir durant dècades amb esclats periòdics de principi de la guerra (això explicaria que, com violència com els que tingueren lloc durant els escrigué J. Rey Fernández en 1919, el 1813 se avalots de 1793 (2). Tots aquests factors en- seguiren pagant les rendes de censals al bisbe traren en joc en maig de 1808, animats per la de Tortosa pels seus drets a la vila) (6), amb. 25.

(26) 26. HISTÒRIA. la qual cosa es guanyaren el favor de les classes dominants valencianes, però també feren créixer l’odi de les populars.. En aquest context fou també habitual la formació de partides de guerrillers que, a sovint, tenien una dimensió merament local o comarcal. Alguns dels seus líders adquiriren un renom però molt més ampli, fins i tot internacional. Aquest fou el cas del frare de Nules Asensi Nebot, que tingué un paper destacat en els enfrontaments militars amb els francesos en terres valencianes i que dugué de cap al general francès Mazzuchelli, que fins i tot posà preu al seu cap. Nebot, conegut com El Frare, dirigí algunes accions que tingueren lloc en Borriol i els pobles dels seus voltants, especialment entre octubre de 1812 i gener de 1813 (7). Un dels seus objectius preferits, perquè podia fer servir partides de poca entitat, eren les patrulles encarregades de recaptar les contribucions pels pobles. L’atac a aquestes patrulles li feren guanyar encara més el favor popular.. La Botalària. Fou durant aquest període tan convuls, el 7 de novembre de 1812, quan es produí l’execució de l’alcalde de Borriol, N. Safont, i d’alguns dels regidors de l’Ajuntament. Foren acusats de desobediència i d’insubordinació i executats sense judici. Uns dies després, el 16 de novembre, foren penjats a Castelló a la forca pels francesos dos veïns de Borriol, de cognom Pallarés. Aquestes execucions poden entendre’s potser com una represàlia per una possible benentesa o col·laboració amb les partides guerrilleres de Nebot, ja que coincideixen en el temps en el moment en què les tropes franceses, cansades de la intensa activitat desenvolupada pel Frare, que els obligava a distraure nombrosos efectius per encarregar-se d’escoltar qualsevol tipus de convoi per la zona, reordenaren els seus efectius amb una columna mòbil formada per cinc companyies d’elit sota el lideratge del cap de batalló Ronfort, que inicià una persecució implacable, i adoptaren mesures contra els pobles que ajudaven a Nebot. Això, però, no aturà el guerriller, que el 22 de desembre d’aquell mateix 1812 atacà conjuntament amb el seu capità Benito Mulet a un grup de 90 francesos que havien entrat a Borriol la nit anterior i els derrotà. Nebot es feia fort al mateix temps que el poder de l’exèrcit imperial s’eclipsava. A aquelles altures l’imperi napoleònic començava ja a ensorrar-se, tant a la península Ibèrica com a la resta d’Europa. A Espanya, després de la derrota a Vitòria de les tropes franceses, Josep I fugí a França i el seu exèrcit començà a retirar-se. Finalment, entre els dies 8 i 13 de juliol de 1813, abandonaren terres valencianes. S’obrí llavors novament el procés revolucionari liberal. Els drets senyorials deixaren novament de pagarse i s’implementaren les reformes liberals que s’havien aprovat a les Corts de Cadis. Asensi Nebot era, a més de frare, un convençut liberal (pròxim als germans valencians Bertrán de Lis) i s’encarregà que a tots els pobles que ocupava s’aplicaren les mesures liberals i s’acatés la.

(27) La Botalària. Constitució de 1812. D’aquesta manera, si bé en un principi l’aixecament popular no havia estat “nacional”, al llarg de la guerra idees com “llibertat”, “nació” (entesa ara no només com el lloc de naixement, sinó com una comunitat cultural i política) o “política”, s’havien anat estenent entre capes cada cop més àmplies de la població, i s’havien associat a la lluita contra els senyors feudals i contra el despotisme. Quan en 1814 Ferran VII tornà a Espanya, abolí la Constitució i les Corts de Cadis i restablí l’absolutisme i el sistema feudal, però no pogué abolir ni els records d’aquells anys tan conflictius ni les esperances de millora i de llibertat que s’havien encès en molts dels seus protagonistes. Restava obert el camí de la Revolució Liberal, que en les dècades posteriors es reobriria una i una altra vegada i acabaria posant fi al sistema de l’Antic Règim.. HISTÒRIA. (1) ÁLVAREZ JUNCO, José: Mater dolorosa. La idea de España en el siglo XIX, Madrid, Taurus, 2000. (2) ARDIT LUCAS, Manuel: Revolución liberal y revuelta campesina. Un ensayo sobre la desintegración del régimen feudal en el País Valenciano (1793-1840), València, Ariel, 1977. (3) FRASER, Ronald: La maldita guerra de España: historia social de la Guerra de la Independencia (1808-1814), Barcelona, Crítica, 2006. (4) El Conciso, 17 de novembre de 1810, p. 3. (5) Citat per BABILONI TENA, Salvador: Borriol: en el umbral de la Plana, Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, 1984, p. 104. (6) Ídem, p. 106. (7) Diario de Mallorca, 20 de gener de 1813, pp. 2-3; El Conciso, 21 d’abril de 1813, pp. 5-7.. Fe d’errates. Per un problema de maquetació, en l’article “Els Boïl d’Arenós i el senyoriu de Borriol a mitjan segle XVIII” del número anterior no van aparèixer les notes al peu. Les incloem tot seguit: (1) Arxiu del Regne de València (ARV), Escribanías de Cámara, Año 1743, Exp. 11. (2) ARV, Protocolos, Antonio Ximénez. Any 1757. Llibre 8173. F. 114v. (3) CATALÀ, Jorge: Rentas y patrimonios de la nobleza valenciana en el siglo XVIII, Ma drid, Siglo XXI, 1995, pp. 75-80. (4) ARV, Protocolos, Vicente del Campo. Any 1757, Llibre 8173. F. 200v-222r. (5) ARV, Escribanías de Cámara, Any 1764, Expedient 63. (6) Vegeu, per a l’activitat econòmica, LINARES, Josep Cristià: “Borriol a l’època moderna (segles XVI-XVIII)” en Vicent Falomir (coord.), Borriol. Vol. II, Castelló, UJI, 2009, pp. 89115. En especial, pp. 131 i ss. (7) MILLÁN, Jesús: “La revolución liberal y la remodelación de la sociedad valenciana” en Paul Preston i Ismael Saz (eds.), De la revolución liberal a la democracia parlamentaria. Valencia (1808-1975), València, Biblioteca Nueva, 2001, pp. 49-74.. 27.

(28) 28. La Botalària. HISTÒRIA. Borriol, un poble d’arriers - Francisco Delcampo Bernat. E. s coneix que Borriol ha tingut sempre fama d’haver-hi bons arriers. Així ho confirmen el saber, la tradició i la llegenda popular. Ara bé, caldria anar un poc més enllà d’aquest tòpic, que ens ha perdurat al llarg del temps, i esbrinar i esmicolar en els entrevills d’esta ocupació econòmica, que es veu ha tingut antigament certa rellevància entre la població d’esta localitat. Tot i això, no són moltes les fonts b i bl i o g r à fi q u e s que ens poden donar claredat al respecte. És una llàstima que no tinguem notícies més exhaustives i aclaridores d’aquest quefer que ha ocupat vida i ventura dels nostres avantpassats. La primera notícia escrita vers el tema la podem trobar en l’il·lustre botànic valencià, mossèn Antonio Josef Cavanilles Palop, en el seu tractat “Observaciones sobre la historia natural, geografía, población y frutos del Reyno de Valencia”, de l’any 1795. Cavanilles degué rebre la informació d’alguna autoritat del poble: el capellà, l’alcalde, el mestre... I ens diu: “... Los muchos edificios nuevos que se observan, y otros que se construyen, anuncian. el aumento de la poblacion... No se debe atribuir este pasmoso aumento al que la agricultura ha tenido, sino á la industria de arriería. Tienen los de Borriol muchas recuas de machos que traginan y corren por toda España, logrando por este medio riquezas considerables, las que aumentan cultivando los campos... “ La informació que ens dóna Cavanilles no té malbaratament. Pràcticament ens ho diu tot en dos línies. Aquest irrefutable testimoni és l’evidència clara i contundent de la importància que ha tingut l’arrieria a Borriol, almenys als segles XVIII y XIX. En 1826, Sebastián Miñano, en el seu “Diccionario Geogràfico-Estadístico de España y Portugal”, es pronuncia en els mateixos termes quan fa referència a Borriol. Cal dir que en la seva introducció, Miñano, sincerant-se, ens diu que la informació del Regne de València l’ha treta principalment dels llibres de Cavanilles. I refereix: “... sus naturales son inclinados a la agricultura, aunque la mayor parte se aplica á la arriería ... “.

(29) La Botalària. També D. Pascual Madoz, en 1845, en el seu “Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar”, fa referència a l’arrieria en parlar de Borriol, però ja no li dóna tanta importància com li va donar Cavanilles. L’insigne estadístic diu al respecte: “... IND.: alambiques de aguardiente y la arrieria, en la que se ocupan crecido número de caballerías mayores y menores, ...” Mundina Milallave, el 1873, i Fernando Miralles Meseguer, en 1902, en els seus respectius treballs, repeteixen el mateix en relació a l’agricultura i l’arrieria a Borriol. Tal vegada feren ús de la informació recopilada inicialment per Cavanilles i Madoz. Esta irrebatible bibliografia ens confirma que el transport a llom d’animals: matxos, burros, etc., ha significat, almenys al llarg dels últims segles (XVIII, XIX i principis del XX), una part important de l’economia i renda al nostre territori.. HISTÒRIA. nicacions terrestres. Doncs bé, la xarxa de camins de ferradura ha representat a Espanya, fins ben entrat el segle XIX, la major part i moltes vegades l’única via de comunicació entre pobles i ciutats. L’origen de les carreteres generals (camins reals de carros) i la legislació d’obres públiques a Espanya arranquen a meitat del segle XVIII, en l’època de Carles III, en temps del Conde de Floridablanca com a Secretari d’Estat. Es va crear la Superintendència General de Camins i es va proposar la construcció de camins aptes per al transport i el trànsit sobre rodes. Un projecte ambiciós de xarxa radial que tindria com a centre la capital d’Espanya. La tasca era complexa i costosa, quant a diners i a temps de realització. Tot i això, els camins de ferradura o “camins de pota” seguiran sent, durant molt de temps, la principal infraestructura de comunicació vial.. Valga, per tant, esta subtil aportació com a homenatge pòstum a uns sacrificats aventurers de mil penúries per tal de tirar endavant una família i un poble escassos de recursos i en uns temps difícils. Què era un arrier? Etimològicament, la paraula arrier es una derivació de l’àrab: harre!, harri!, arre!, que té com a significat: anar, arrear, arriar, apressar, estimular als semovents. Qui no ha sentit també el refrany o proverbi popular que diu: “arrieros somos, y en el camino nos encontraremos”, utilitzat per a advertir que qui nega un favor a un altre, tal vegada en un futur es canvien les tornes i siga ell el necessitat? Per descriure l’arrier caldrà fer un exercici d’imaginació i traslladar-nos a aquells temps llunyans. Pensem com seria la xarxa de comu-. Com a mostra direm que en l’any 1860 es va ampliar i es va condicionar l’antic camí de carro a Catalunya que passava per Borriol (camí real de València a Catalunya) al qual fa referència Madoz, en 1849, al parlar de Borriol: “... La mayor parte de los CAMINOS son de herradura, no pueden transitar carros sino por el ant. Camino de Cataluña...” També Sarthou Carreres, en 1913, en el seu llibre “Geografía General del Reino. 29.

(30) 30. HISTÒRIA. La Botalària. Podríem distingir dos tipus diferents entre els que exercien esta professió. Uns serien aquells agricultors que es dedicaven al transport només de forma complementària i temporal, quan no hi havia feina al camp. Traficaven productes Entenem així, en aquest context i circumstància, de la terra. Les distàncies que recorrien eren per què l’arrieria, i durant molts segles, va ser més bé curtes. I els altres arriers o mulers el mitjà de transport terrestre més adequat i professionals o ordinaris. Es dedicaven a l’ofici utilitzat. Portar mercaderies d’un lloc a un altre d’una forma plena. Realitzaven viatges llargs, cap només es podia fer a llom d’animals de càrrega. als mercats de venda i les grans ciutats. Moltes vegades portaven encàrrecs de compres o de L’arrieria és, per tant, l’ocupació amb la qual es vendes; altres, exercien per sí mateix de venetraginava amb bestiar de càrrega, transportant dors o comerciants. Transportaven aliments bàgèneres, mercaderies i fins i tot persones d’un sics: blat, grans en general, oli, vi, carbó vegetal, lloc a un altre. Els arriers seguien rutes més o llenya, espècies, teles, ferramentes, etc. Més tard, menys fixes i de forma periòdica. Recorrien estos arriers es convertiren en carreters, i candistàncies llargues i, per tant, passaven molt de viaven el transport a llom pel de carro. temps fora de casa. Era una professió dura i sacrificada. Menjaven i pernoctaven - si no ho Al llarg de la nostra història, els recursos nafeien a l’aire lliure - en ventes, posades, fondes turals que aportava el terme de Borriol a la i hostals. Entre els arriers hi havia una relació seva població mai han sigut els suficients com molt cordial, també amb les posades on para- per aportar les rendes necessàries per a viure, ven. Fins i tot, era prou habitual que vianants almenys per a una bona part de la població. esporàdics: estudiants, clergues, comerciants, Ha sigut necessari en estos casos tenir activietc., s’uniren en el camí a les rècules dels arriers, tats complementàries a l’explotació principal: coneixedors dels camins i sendes, i fer així una l’agricultura, o bé buscar ocupacions als pobles travessa més lleugera. Viatgers i mercaderies de més entitat dels seus voltants, principalment a la capital: Castelló. Tal vegada siga esta una de van i vénen junts pels camins d’Espanya. les raons, entre altres, per les quals una bona part dels borriolencs, de forma temporal o bé de forma permanent, a la fi de complementar els seus ingressos, exercien l’ofici d’arrier. Ofici que tal vegada, per ser massa sacrificat i dur, no s’ajustava o era deficitari a la capital: més industrial i especialitzada. També és possible que Borriol, com estava situat geogràficament a cavall entre la plana i l’interior més immediat, fera d’intermediari comercial o nexe comunicatiu quant al transport - per a l’abastiment dels pobles de l’interior- d’articles procedents de la capital i altres pobles grans de la Plana: Vila-real, Borriana, L’Alcora, Almassora, Nules... de Valencia. Provincia de Castellón”, ens diu que bona part de l’interior de la província de Castelló no té via de comunicació directa. El trànsit es fa per pèssimes sendes de ferradura..