B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Llengua catalana
i literatura
2n
SOLUCIONARI DEL
LLIBRE DE L’ALUMNE
Comentari
pàgina 13
1.Emissor: Salvador Cardús, sociòleg Receptor: lector de l’Avui
Missatge: la gent acostuma a ser molt poc sociable Canal: el diari Avui
Intenció: fer adonar el lector de les relacions interpersonals de baixa intensitat Registre: culte
2.Tema: les relacions interpersonals de baixa intensitat
Relació amb el títol: cal ser més educats i dir, com a mínim, bon dia
3.Tipus de text: argumentació, perquè aporta documents que consoliden la seva postura 4.Organització: inductiva
Estructura: anècdota 1 + anècdota 2 + anècdota 3 = tesi 5.Resum:
Anècdota 1
Entro a l’oficina amb caixer automàtic i m’hi trobo una altra persona. Dic bon dia, no hi ha resposta. Anècdota 2
Sona el mòbil i responc. Demanen per una Núria. I, sense que l’interlocutor anònim demani excuses per l’error, ni s’acomiadi, penja i em deixa amb la paraula a la boca.
Anècdota 3
Vaig en cotxe, deixo passar un vehicle. Jo havia previst una salutació que no s’ha produït i he respost a un agraï-ment inexistent a un desagraït que ni m’ha mirat.
Punts en comú:
· Tracten de situacions de baixa intensitat comunicativa que comencen però que no tenen resposta explícita. Hi poden haver dos motius:
· Perquè un dels interlocutors hi veu una lleu relació interpersonal, mentre que l’altre no la reconeix (patró antic, propi de quan la coincidència territorial pressuposava un coneixement personal).
· Perquè sent incomoditat d’haver-la de reconèixer, de manera que prefereix fer veure que no ha vist ni sentit l’interlocutor que té davant (patró més urbà, busca l’anonimat).
Valor: Insistència de la gent a ser poc sociable
6. Ell no deixarà de reaccionar com fins ara, per més que els altres no ho facin.
7. Entro a l’oficina, Sona el mòbil i Vaig en cotxe, en aquests tres casos en situa en el lloc o en el context en què s’esdevé cada anècdota.
8. Després de tres situacions en què el narrador topa amb gent desconeguda que, per més que comparteixin amb ell cert espai o context, no li tornen la paraula o la salutació que ell els ofereix, reflexiona sobre la manera de ser de les persones, sobre la seva baixa intensitat comunicativa i en com pot afectar sobre la nostra vida quotidiana. La seva conclusió és que la seva postura és la més correcta i que continuarà actuant igual.
9. Resposta oberta.
Activitats
pàgina 18
1. a) El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic sense significat. b) El so és la realització material d’un fonema.
c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d’articulació, la sonoritat i el punt d’articulació. d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat.
e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d/, i // són [β], [ð ] i [γ].
g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d] neutralitza en [t]. h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses.
2. a) [eaə] c) [iea] e) [ea] g) [aeə]
b) [əeua] d) [əeɔa] f) [ea] h) [əeuɔ]
3. a) [oəoə] f) [aəəjuə] k) [ɔəawə]
b) [ɔəuεə] g) [aəa] l) [eəɔə]
c) [aəa] h) [εəɔə] m) [əuəuaə]
d) [aəiə] i) [ɔəi] n) [əuəe]
e) [oəia] j) [iɔə] o) [əua]
4. a) precisament [əiəe] l) pobrament [ɔəe]
b) magníficament [əiiəe] m) temperadament [əəaəe]
c) pacíficament [əiiəe] n) fantàsticament [əaiəe]
d) silenciosament [iəioəe] o) miraculosament [iəuoəe]
e) actualment [əuae] p) opulentament [uueəe]
f) obtusament [uuəe] q) percentualment [əəuae]
g) fredament [εe] r) legalment [əae]
h) necessàriament [əəaiəe] s) feliçment [əie]
i) ordenadament [uəaəe] t) càlidament [aiəe]
j) pacientment [əiee] u) sanament [aəe]
k) ignominiosament [iuiioəe]
5. boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj]
raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw]
feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw]
fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig
auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj]
guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə]
maduixa teula [ew] heura [ew] fuig
freixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw]
faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə]
aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet
guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix
mosaic [aj] reixa reu [εw] impermeable
pàgina 13
6. Aquest viatge finirà amb la feina¨ [ia] hiat; [a] elisió; [εj] diftong decreixent i brancs i fulls han d’ésser d’or i plata;
un nou vers pel camí demana feina¨ [ɔw] diftong decreixent; [εj] diftong decreixent i porta una muntanya en una plata.¨ [əw] diftongació; [ə] elisió
Badallo en els indrets on no tinc feina.¨ [wə] sinalefa; [εj] diftong decreixent Llampeguen els orígens de la plata.
Amb cames llargues va fugint la feina,¨ [εj] diftong decreixent
que és gepica –si us haig de parlar en plata.¨ [e] elisió; [ju] sinalefa; [ə] elisió Esclava de cap mot no vull la terra.
El pas de l’hora em va tapant la cara.¨ [ə] elisió
El paisatge es destria i cau per terra,¨ [əj] diftong decreixent; [ə] elisió; [iə] hiat; [əj] diftongació; [aw] diftong decreixent
i en el mirall em miro cara a cara.¨ [jə] sinalefa; [ə] elisió
Passa un home tibat, em tira a terra¨ [əw] diftongació; [ə] elisió i d’un revés li vull girar la cara.
7. a) que-hiha-res¨ 3, diftongació
b) mi-ra-liels-ulls¨ 4, sinalefa o elisió de la [ə] c) thiha-vi-es-fi-xat¨ 5, sinalefa i hiat
d) a-miem-sem-bla¨ 4, sinalefa e) hohe-o-bert¨ 3, diftongació
f) bai-xiao-brir¨ 3, triftongació [jəw]
g) queem-dius¨ 2, elisió de la [ə] i diftong [iw] h) que-to-quiel-dos¨ 4, sinalefa o elisió de la [ə]
i) u-naam-po-llaam-pla¨ 5, dues elisions (en una elocució més emfàtica podria tenir 6 síl·labes tot fent un hiat: am-po-lla-am-pla)
j) vao-lo-rar¨ 3, diftongació k) thies-ta-ràs¨ 3, sinalefa
l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui¨ 7, diftongació i redistribució sil·làbica m) quea-ga-fiel-tren¨ 4, elisió de la [a] i sinalefa o elisió de la [ə]
n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment¨ 6, diftongació o) liheen-vi-at¨ 3, sinalefa + elisió, i hiat p) de-bo-cao-re-lla¨ 5, diftongació q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va¨ 7, diftongació
r) noel-tro-bo¨ 3, elisió
s) siel-tan-ques¨ 3, elisió (o sinalefa, segons el nivell d’elocució) t) di-gui-hoa-ra¨ 4, diftongació
u) po-si-hoal-pres-tat-ge¨ 6, diftongació v) hoha-in-tu-ït¨ 4, diftongació i hiat w) hihaal-gú¨ 2, diftongació + elisió
x) no-hoo-bris¨ 3, diftongació
8. a) [mwə] d) [rəw][now] g) [fajfem] j) [jes]
b) [wəs] e) [tjəs] h) [jəs] k) [now]
c) [əwə] f) [njəlz] i) [jəs] l) [oj]
9. Quan [diftong] a primera hora [elisió] del matí entrà [hiat] la dona de fer feines [diftong] (amb la força que tenia [hiat] i amb [diftongació] les presses amb què anava [elisió] sempre, tot i que li havien [sinalefa i hiat] demanat moltes vegades que no ho [diftong] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fúria [hiat], de manera que, quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i diftongació] de dormir amb [sinalefa] pau [dif-tong] i tranquil·litat en aquella casa), de primer no notà res d’estrany en la curta visita que féu a en [diftong i elisió] Gregor. Va pensar que no es [elisió] movia a [hiat i elisió] gratcient [hiat], i que es [elisió] feia [hiat i diftong] l’ofès; el creia [hiat i diftong] capaç de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] te-nia a [hiat i elisió] mà l’escombra llarga, provà de fer pessigolles a en [elisió] Gregor de la porta estant. En vista del fracàs, es va enfadar [elisió] i es [diftongació] va posar a [elisió] burxar en [elisió] Gregor, i només quan [diftong] l’hagués desplaçat sense notar cap resistència [hiat], l’observà amb [elisió] més atenció [hiat]. Quan [diftong] finalment comprengué la situació [hiat] real [hiat], va fer uns [diftongació] ulls com unes taronges i deixà anar un [elisió i diftongació] xiulet [diftong], però no s’hi entretingué [sinalefa] gaire [diftong], sinó que obrí [elisió o diftongació] la porta del dormitori dels pares d’una bursada i [diftongació] cridà en [elisió] la foscor i a [diftongació] plena veu [diftong]:
–Vinguin-lo a [sinalefa] veure! [diftong] Ha petat! És allà terra estirat [elisió], ha fet l’ànec definitivament.
pàgina 22
Sons oclusius
10. Totes les consonants oclusives en posició final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Així, to-tes es transcriuran [p], [t] o [k].
11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perquè sonoritza per contac-te amb consonant sonora.
cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal.
b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit llunyà, dit dòcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora.
dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feliç, dit fort: es transcriu [t], ja que es manté per contacte amb conso-nant sorda o vocal.
c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc més, poc joc: es transcriu [] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora.
poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc ànec, poc àngel,: es transcriu [k], ja que es man-té per contacte amb consonant sorda o vocal.
12. a) [t] f) [k] k) [b] p) [] b) [k] g) [d] l) [] q) [k] c) [k] h) [d] m) [] r) [t] d) [] i) [p] n) [d] s) [] e) [d] j) [d] o) [d] t) [d] Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t). Ensordeixen: a).
Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i). Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).
Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).
13. a) [t] f) [t] k) [] p) [k] u) [d]
b) [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k]
c) [k] h) [] m) [k] r) [] w) []
d) [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d]
e) [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p]
Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y). Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius
14. [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.
15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas com sempre.
[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb ell, vas ben mudat, vas lleuger.
16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada
pàgina 23
17. Aquí de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix, juntament amb la novel·la L’ombra de l’at[z]avara, el llegat literari d’exili de vint-i-tre[z] any[z] a Mèxic. Amb aque[ø]t conjunt de nar-ra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió tendra i irònica alhora, a la peculiar vi[z]ió del món, de la vida i de la mort que emana de l’indi mexicà, en convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s].
18. a) [fe´zβe´jno´m ´rizək]
b) [kino´zβa´ŋəʎuliɔ´l ǀ no´zβa´ŋəkwa´mbɔ´l] c) [bɔ´ns ko´ mtəs fa´m bɔ´nz əmiks]
d) [mɔ´ŋəsǀ siβlzjɔ´wsfəra´ts ǀ se´mprəβa´nəpəɾəʎa´ts] Les sonoritzacions estan subratllades.
19. [kɔ´mme´zmənsəβo´nəsǀ me´zməmbru´təs ǀ sjəmbɔ´lznətəa´ ǀ ma´zdəðəʃa´sta´]
20. a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
c) fo[z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[z] encesos, fo[z] apagats, fo[z] de Sant Joan 21. [ʃ] / []
a) pe[] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[] ample, pe[] al cove, pe[ʃ] comprat
b) el mate[] dia, el mate[] any, el mate[ʃ] cas, al mate[] lloc, el mate[] infant c) flu[] de cap, flu[] i tendre, flu[] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu d) cre[] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[] ara [ts]/ [dz]
a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me [tʃ]/ [d]
a) fa[tʃ] pena, fa[d] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d] dedicatòries, fa[tʃ] postals b) ra[d] de llum, ra[d] incandescent, ra[d] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d] de sol
c) va[d] d’hora, va[d] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d] lent, va[d] de bon humor, hi va[d] ara d) ma[d] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d] esperat, ma[tʃ] sense pluja
e) mi[tʃ] partir, mi[d]diada, mi[d]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d]metratge f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d]dàlber, Pu[d]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver 22. a) El pe[] gros e[z] men[]a el petit.
b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ]. c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar. e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
f) Divide[] i vencerà[s].
pàgina 24
23. a) fer el [m]a[n]ta e) fer córrer l’u[ŋ]gla i) fer co[(]xorxa
b) fer el des[m]e[(]jat f) fer ci[ŋ]c cè[n]ti[m]s j) fer u[m]paperàs
c) fer ce[n]dres g) fer ate[n]ció k) fer avi[n]e[n]t
d) fer el dese[n]tès h) fer co[m]pa[(]ia l) fer bo[m] paper
24. a) ésser l’amo de[*] ball c) sa[l]tar la llebre e) pujar-se’n a[*]cel
b) posar-se de panxa a[*]sol d) tirar pe[*] camí de[*] mig f) quedar esca[l]dat
25. E[ʎ] llarg període de depe[n]dè[n]cia i[+]fa[n]ti[*] propi de [l]a [n]ostra espècie, el reduït [n]ombre de pau-tes de co[n]ducta co[(]gènipau-tes o heretades, [l]a i[n]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[*], un gra[n] cervell especia[l]me[n]t flexib[l]e i [l]a capacitat de comu[n]icar-se a través d’un pote[n]t i[n]strume[n]t com e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[+] fet que [l]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[l]me[n]t de [l]a cu[l]tura per subsistir, és a dir, que depe[ŋ]gui de [l]a possibi[l]itat d’apre[n]dre de [l]’experiè[n]cia co-mu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[n]de[n]sada en hàbits i tradicio[n]s que e[*] grup socia[*] ha acumu[l]at amb tota cura.
pàgina 25
26. a) [k] al sa[β]er ne[ð]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [ð]el Se[γ]re. c) Fe[β]rer, mes men[t]i[ð]er, un [d]ia [ð]olent i l’al[t]re [t]am[b]é. d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t]. e) [t]an[ø]s ca[p]s, [t]an[ø]s [β]arre[t]s.
f) Hos[t]es vin[]eren [k]e [ð]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren. g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.
27. Quan en Jor[d]i li [ð]onà la carta de Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]int un recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una manio[β]ra en les últimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la [γ]ran calaixera que li ser[b]ia [ð]’escriptori era un [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [ð]e [β]ellesa, somreia la imatge i[ð]eal de l’estima[ð]a, entre els [ð]aurats [ð]e la magnífica motllura.
pàgina 26
28. a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel. b) Bons com(p)tes fan bons amics.
c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r). e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.
29. a) [immε´ns], [tillə], [pa´llit], [ənneγr ´], [ənnubbl ´], [kunnəksio´], [kəlliγrəfia], [illə ´tim] b) [re´lə], [pɔ´bblə], [a´ŋlə], [sulu´bblə], [fe´bblə], [se´lə], [təm ´bblə], [do´bblə], [mɔ´bblə] c) [fubbɔ´l], [əbbuka´t], [əmmε´ʎʎə], [səmma´nə], [əllε´tik], [ra´ʎʎə], [biʎʎε´t], [buʎʎε´tə]
pàgina 28
30. No es pronuncien les r de:
a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser
b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, cançoner, maror 31. a) alt, cent, Sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre
b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant
32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltres b) San(t) Jaume, Sant Antoni, Sant Iscle, San(t) Joan, Sant Eliseu, San(t) Pere c) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseis d) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-se’n, ana(r) fluix e) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) bé
f) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbècil, aque(s)t jovent
33. a) car de veure h) porta(r) endins o) inflo(r) de mans
b) po(r) de caure i) bufa(r) i fe(r) ampolles p) teni(r) maldecaps
c) porta(r) l’aigua al seu molí j) fe(r) sorti(r) de polleguera q) intentar-ho tot
d) fer-ho veure k) passa(r) de llarg r) teni(r) mala sort
e) tenir-li votada l) passar-ho bé s) ballar-la magra
f) tira(r) pel dret m) pedra angular t) allarga(r) els braços
34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal)
b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars)
35. a) [+] labiodentalització f) [β] aproximant k) [β] aproximant
b) [p] neutralització g) [z] sonorització l) [ø] emmudiment
c) [t] ensordiment h) [ø] emmudiment m) [bb] geminació
d) [t] sensibilització i) [p] ensordiment n) [mm] geminació
e) [z] sonorització j) [bb] geminació o) [γ] aproximant
36. a) tant per tant h) punt mort
b) punt culminant i) punt flac
c) malaurat pa que menja j) lluna de mel
d) la setmana entrant k) ja en parlarem
e) infant de pit l) fem tard
f) el cant del cigne m) punt de vista
g) per començar n) la quinta punyeta
pàgina 29
37. a) [bb] c) [k] e) [ð], [ð], [β] g) [ð], [β], [β] i) [t]
b) [β], [ð], [γ] d) [t] f) [ø] h) [ø] j) [b], [d], []
38. Canvis i transcripció:
•el progrés de: velarització [*], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z]
•les nostres habilitats ha: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β], sonorització [z] •tingut: velarització [ŋ]
•conseqüències de: sonorització [z] •quals no: sonorització [z]
•podem: al·lòfon aproximant [ð]
•sentir: dentalització [n], emmudiment [ø] •història de: al·lòfon aproximant [ð] •plena d’actes: al·lòfon aproximant [ð]
•actes violents: sonorització [z], dentalització [n], emmudiment [ø] •depredacions: al·lòfon aproximant [ð]
•crueltat: dentalització [l]
•abús despietat de: al·lòfon aproximant [β] i [ð], sonorització [z] i [d]
•les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l] sonorització [z], sonorització [z] •del medi: al·lòfon aproximant [ð], velarització [*], al·lòfon aproximant [ð]
•tant: dentalització [n], emmudiment [ø] •és important: sonorització [z] emmudiment [ø] •pensant: dentalització [n], emmudiment [ø] •el primer: velarització [*], emmudiment [ø] •sentit: dentalització [n]
•del terme: dentalització [l] •cultura: dentalització [l]
•a les millors: sonorització [z], emmudiment [ø] •obres: al·lòfon aproximant [β]
•capaços de: sonorització [z]
•produir: al·lòfon aproximant [ð], emmudiment [ø]
•a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], emmu-diment [ø]
•potser: emmudiment [ø] •serveixen com: velarització [ŋ]
•model: al·lòfon aproximant [ð], velarització [*] •esmenar: emmudiment [ø]
•motiu de: al·lòfon aproximant [ð] •presumpció: emmudiment [ø]
•precisament: dentalització [n], emmudiment [ø] •aprenentatge: dentalització [n]
•un dels: dentalització [n] •trets més: sonorització [z]
•característics de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] •la vida: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð] •social: velarització [*]
•en definitiva: dentalització [n], al·lòfon aproximant [β] •abast: al·lòfon aproximant [β]
•tots els béns: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β] •col·lectiu: geminació [ll]
•capaç de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð] •produir: emmudiment [ø]
•amb: emmudiment [ø]
•fonamental: dentalització [n], velarització [*] •el gran: velarització [*] al·lòfon aproximant [γ] •avantatge: al·lòfon aproximant [β], dentalització [n] •cultura: dentalització [l]
•cada: al·lòfon aproximant [ð] •superar: emmudiment [ø]
•les dificultats del: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], sonorització [z], al·lòfon aproxi-mant [ð], velarització [*]
•medi: al·lòfon aproximant [ð]
•en forma de: labiodentalització [+], al·lòfon aproximant [ð] •tradició: al·lòfon aproximant [ð]
•i deixa: al·lòfon aproximant [ð] •sols el: sonorització [z] •problema: geminació [bb]
•resolt: dentalització [l], emmudiment [ø] •les generacions: sonorització [z]
•la via de: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð] •fer: emmudiment [ø]
•front: dentalització [n], emmudiment [ø]
39. a) [pa´inə], [a´wkə], [rəfləksio´], [indie´n], [əŋkura´], [pəjza´də], [rəwka´] b) [fəntəziə], [əze´mplə], [sənsəsio´], [o´nzə], [ubsəsio´ ], [əvənista´n] c) [dəzma´j], [əma´bblə], [dəntisio´], [sa´wnə], [kwa´zi], [əspa´j], [ube´ktə] d) [əskitʃa´ ], [mitʃ], [ ənus ´ði], [rəβizio´], [a´jγwa], [ə(əγa´], [dita´ðə] 40. a) [əlzi+fa´ns], [do´zm ´dus], [sa´mpa´w], [ba´diβ ´ŋ], [kre´mɔ´lpok], [ditzβru´ts]
b) [əm ´kzðəmpa´w], [to´dzðinε´wðɔ´ɾə], [ka´pziβərε´ts], [flu´ðəkɔ´r], [ma´dnəβa´t] c) [kɔ´bzðəka´p], [f ´ʎzəmpipəðo´s], [re´jzðəluɾie´n], [te´mzðəɔ´k], [tu´pəstrε´t] d) [rɔ´kspu(ʃəγu´ts], [fa´dmɔ´ltəfε´jnə], [t ´ŋsa´ŋ], [pɔ´dzəna´ɾi], [təmtε´dðəɔ´βə]
41. [ a´ɾiəs]
[ləma´ŋkəðəku+fia´nsəpɔ´tfəɾiu´nəβɔ´nəmista´tkəputse´zma´səsureəlistə ' no´ðəsku+f ´izðəlzutɔ´piks] [ta´wɾə]
[faɾa´zəls ´mðəlste´wzðəz ´duzme´z ´ntims siəktu´əzəmdipluma´siəjsε´( ' s ´γəzme´stε´ndɾəjðo´nətəndrε´zə] [e´minis]
[pulε´əlzðəre´zðəta´ʎzife´zməntəlmenləsa´dənəra´lðu´nnəγɔ´sikəsta´pu´n ' surtira´βe´] [ka´nser]
[e´zimpurta´nkəpa´rlizəmləte´βəpəɾε´ʎə ðəlspɾubblε´məspənde´ns ' siβɔ´lskəse+furtε´ʃiləβɔ´stɾərələsio´]
De la paraula al text
pàgina 30
1. [ε]: hem, crec
[e]: gent, fer, ben, pell
[ɔ]: com, sol, tros, lloc, prou, hort [o]: no, dos, tots
2. vegada: [ə, a, ə] escala, vacances, encara, terrassa enveja:[ə, ε, ə] permetre
treball:[ə, a] davant, cavalls, abans, relax, anar, passar calçotets:[ə, u, ε] descobert
sembla:[ε, ə] tela
3. Sonorització [], sonorització [z], sonorització [d], sonorització [z], sonorització [z] 4. [m], [ŋ], [(], [m], [n], [(], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [n]
5. llei [ej], gaudir [aw], prou [ow], feina [εj], creure [εw], atractiu [iw]
6. ss (essa sorda entre vocals), ix (després de a, per fer el so xeix), g (sempre davant e per fer el so de la j), s (es-sa sonora entre vocals), tx (so africat sord no final), c (derivat de capaç), gu (perquè soni velar)
pàgina 31
7.
8. vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
9. A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), més (quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom)
A la gent cada vegada li agrada més fer ostentació.
CI CCQ CI SV CCQ SUBJECTE
10. independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi 11. Baixar
Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Recórrer baixant.
Portar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell inferior. Transferir (fitxers) d’un servidor a un client.
Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat.
magne magna magnes magnes
bo bona bons bones
car cara cars cares
evident evident evidents evidents
blanc blanca blancs blanques
recòndit recòndita recòndits recòndites
Abaixar
Fer descendir a un nivell més baix. Dirigir cap avall.
Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior, a un grau inferior d’entonació o afinació.
Pujar
El mateix que baixar, però a l’inrevés. Apujar
Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.
Senyalar
Fer o posar un senyal (en alguna cosa). Assenyalar
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. Dir, manifestar.
Ésser senyal o indici (d’alguna cosa). Fixar, determinar (una data, una quantitat).
12. Emblanquinada (substantiu), emblanquir (verb), blancor (substantiu), blanquíssima (adjectiu superlatiu) 13. El sufix -arro/-arra. És valoratiu, no vol dir gran, sinó car, ostentós.
14. ostentació- pompa, recòndits- amagats, ocults, magna- colossal, enorme, gegantí, primordial- fonamental, essencial
15. La frase feta és trencar el color i vol dir: deixar d’estar blanc, pàl·lid, bronzejar una mica.
16. Emissor: La periodista Tura Soler. Receptor: el lector d’El Punt. Intenció: criticar un cert tipus de gent. Tema: l’ostentació. Missatge: ara tothom vol mostrar al món que és important. Canal: escrit, l’article d’opinió. Re-gistre: culte, literari. Funció del llenguatge: expressiva.
Gènere textual: columna. Tipologia: argumentativa. Organització: tesi - argumentació - conclusió. Marcadors textuals: contraargumentatius.
2. E
L CONSONANTISME
Comentari
pàgina 35
1. Títol: Temàtic
2. Tema: L’espai públic europeu. Analitza quina ha estat la importància de l’espai públic a Europa al llarg de la història per arribar a la revalorització actual.
3. Intenció: Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic, per tal que l’enfocament que se li doni a partir d’ara sigui l’adequat.
4. Estructura: Inductiva (del particular al general) 5. Tipus d’organització: Seqüència històrica
6. Resum: Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu. a) Sí
b) Sí c) Sí
7. El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema. De manera que, en primer lloc ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.
8. - La Barcelona medieval i moderna
Utilitzava l’espai públic per a les justes nobiliàries i els actes de fe, així com fires i mercats, entre d’altres. - Les metròpolis noucentistes
Modernitat
Desplegaren tots els factors de modernitat creant uns paisatges de qualitat i relativament uniformes, que aca-baren distingint les ciutats metropolitanes de les preindustrials.
Voluntat cultural
Transformaren un espai urbà envaït pel públic en un espai habitat, de sociabilitat, quasi moblat a la manera d’un interior. Un lloc on havia de ser possible una àmplia convivència d’usos, que donés suport a la mobilitat general de la ciutat, però que permetés, al mateix temps, ocupar-lo i fruir-ne com a àmbit comú de relació. - Abans de la Primera Guerra Mundial
Regles dirigides a garantir la seguretat i, sobretot, la fluïdesa del trànsit automobilístic.
Es canvien les relacions de superfície entre vorera i calçada. La velocitat és considerada com un valor bo. Pèrdua del caràcter plurifuncional.
El carrer esdevé una carretera i renuncia a la seva vocació d’espai públic. La prioritat dels vehicles per davant dels vianants.
- Des de la Segona Guerra Mundial
L’espai públic ha estat abandonat, no s’intervenia ni s’invertia.
Protagonisme del transport privat pel gran volum de població immigrada. Facilitats a l’especulació immobiliària.
Separació de funcions en el teixit urbà.
S’han anat perdent les capacitats de l’espai públic. - Des dels anys vuitanta
S’ha començat a tenir consciència d’aquesta carència. S’ha diagnosticat la malaltia.
S’han iniciat accions per corregir: la invasió de l’automòbil potenciar el transport públic afavorir els vianants i els ciclistes
recuperar espais industrials, portuaris o ferroviaris obsolets crear nous parcs
millorar els espais públics oberts dels polígons d’habitatges...
9. L’espai públic tenia infinitud d’usos; tot i que es comencés a ordenar urbanísticament, per facilitar la mobilitat de la gent, també se’l tenia en compte per la seva aplicabilitat social.
10. Les dificultats:
- Els graus d’irreversibilitat en les actuacions efectuades a la ciutat són molt elevats.
- El compromís entre l’actuació ideal i l’actuació possible és, per tant, el que forçosament ha d’acabar impo-sant-se.
- Quant a sostenibilitat. Per un costat, hi ha el model que orienta la filosofia d’actuació, al qual cal tendir i, per un altre, la realitat i els problemes urgents a solucionar.
Les millors iniciatives:
- Les més flexibles, susceptibles de ser perfeccionades amb un cost raonable. - Les que optin per intervencions que condicionin tan poc com es pugui el futur. 11. Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.
12. Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida. Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i/o funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.
13. Sobretot a partir de l’aparició del cotxe i de la seva expansió, l’enfocament de l’espai públic canvia: els cotxes prenen importància i la seguretat s’ha de garantir. Però des dels anys vuitanta del segleXXs’està recuperant
l’antiga valoració de l’espai públic.
14. Està a favor de recuperar l’aspecte més sociabilitzador de l’espai públic. Es concreta a través de mots que uti-litza (substantius, verbs, adverbis...): afortunadament, malaltia, corregir...
15. El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, des dels anys vuitanta del segleXXes tendeixi a
recu-perar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.
16. Resposta oberta.
Activitats
pàgina 36
1. a) adversativa, b) disjuntiva, c) copulativa, d) distributiva.
pàgina 41
2. Resposta semioberta. Model:
a) Que els exàmens s’acumulin a fi de trimestre és un problema difícil de resoldre. b) Recordar la infantesa provoca melangia.
c) Que les convocatòries de setembre hagin estat anul·lades significa per a molts estudiants la repetició del curs.
d) No és aconsellable manipular aliments.
e) Rebre els nous alumnes és una feina dels tutors.
3. a) La lliure expressió va ser una conquesta de la democràcia. b) La lluita contra la pobresa és el repte del nou mil·lenni. c) La ignorància de la història suposa repetir-ne els errors. d) Va ser molt difícil l’alliberament dels ostatges.
e) El trasplantament d’òrgans a humans ha estat un gran avenç de la cirurgia. 4. a) S’arrisquen que els expulsin de l’associació. (CR)
b) No sempre és fàcil combatre la peresa. (subjecte) c) Va preguntar si podien fer la feina plegats. (CD)
d) Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. (CD) e) M’agradaria que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
5. a) En Joan és qui t’ha traït. (Atr)
b) Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. (CN) c) La solució és preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
d) Els pares van estar molt contents que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj) e) Estic segur de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) La sensació que tots érem una família va durar poc. (CN) 6. Subjecte / CD
a) Li va prometre que aniria a la sessió inaugural. (CD) b) En aquests temps és difícil de fer-se entendre. (subjecte) c) No és convenient que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) Li interessa molt que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte) f) Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot. (CD) CD / CR
a) Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) No s’acostuma que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR) c) S’arrisca que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
d) Ens va prometre de dur-nos al cinema dimarts. (CD) e) S’abstindrà de votar a les properes eleccions. (CR)
pàgina 42
CN / CR
a) Té la confiança que l’ascendiran el mes vinent. (CN) / Confia que l’ascendiran el mes vinent. (CR) b) S’interessa que organitzem un bon fi de curs. (CR) / Té interès que organitzem un bon fi de curs. (CN) c) S’acostuma que el tractin bé. (CR) / Té el costum de tractar-nos bé. (CN)
d) Té la disposició d’entrar en combat. (CN) / Es disposa a entrar en combat. (CR) e) Es penedeix del que ha dit. (CR) / L’atreviment que té és fora de lloc. (CN) CN / CAdj
a) Té la certesa que els seus amics l’ajudaran. (CN) b) Estava content que li apugessin el sou. (CAdj)
c) El meu fill és capaç de fer la prova de resistència. (CAdj)
d) La confiança de ser els vencedors provocà que juguessin malament. (CN) e) El treball i l’estudi són difícils de compaginar. (CAdj)
CAdj / Subjecte
a) És fàcil que perdem les eleccions. (subjecte)
b) Estic encantat de presentar-me com a delegat. (CAdj) c) És important que t’assegurin a la feina. (subjecte)
d) Estem segurs que aconseguirem els nostres propòsits. (CAdj)
e) Convé que avaluem les conseqüències dels desastres naturals. (subjecte) 7. Resposta semioberta. Model:
a) Va demanar que el substituïssin. (CD) b) Escoltar és signe d’intel·ligència. (subjecte) c) Em molesta que sempre guanyis tu. (subjecte) d) Es penedia de tot el que havia fet. (CR) e) Va recomanar-los d’acabar tota la feina. (CD)
f) Vol que fem les paus. (CD)
g) És feliç de trobar-se amb els amics. (CAdj)
h) Tancar-se en una església de manera indefinida recorda vells temps. (subjecte) i) Assegura’t que tot estigui en condicions. (CR)
8. a) Els va assegurar que arribaria d’hora. (CD) b) Em molesta que no confieu en mi. (subjecte) c) Resulta difícil d’entendre el problema. (subjecte) d) Es va oblidar de portar la calculadora. (CR) e) És incapaç de recordar res. (CAdj)
f) No sabien si presentar-se d’etiqueta. (CD) g) Volia que li donessin una nova oportunitat. (CD) h) Tinc por que m’enxampin. (CN)
i) No sap encarregar-se de la germana petita. (CD) j) Va renunciar que li exposessin els quadres. (CR) k) No m’agrada que em parlin amb aquest to. (subjecte)
l) Us recomano que li feu una visita. (CD)
m) Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu. (CAdj) n) Està content que el portin a passejar. (CAdj)
o) M’agrada que portis arracades al melic. (subjecte)
p) Estalviar per a la vellesa és signe de prudència. (subjecte) 9. a) identitat de subjectes b) subjecte genèric c) subjecte genèric d) identitat de subjectes e) subjecte genèric pàgina 43
10. Resposta semioberta. Model:
Nat la contemplava esbalaït i li preguntà qui era. Ella li va respondre que era la Mort. Nat, sorprès, li tornà a re-petir la pregunta, i ella, en respondre per segona vegada, va demanar-li de seure perquè gairebé s’havia tren-cat l’espinada i estava tremolant com una fulla. Nat encara va preguntar-li un tercer cop qui era; ella va a tornar a respondre el mateix i li demanà un got d’aigua. Nat no entenia res i demanava explicacions. La Mort li féu no-tar el vestit negre i la cara emblanquinada per demostrar-li que deia la veritat, així com el fet que no era carna-val, i tot seguit tornà a demanar-li un got d’aigua amb certa impaciència. Nat va insinuar que es tractava d’una broma, però la Mort li va deixar anar un seguit de preguntes, com si tenia cinquanta anys, si es deia Nat Ac-kerman, si vivia al carrer Pacífic 118, tot afirmant que aquestes dades figuraven en una targeta de visita que li va mostrar després de remenar-se les butxaques. Finalment, Nat li preguntà què volia d’ell, i com que la Mort se sorprengué que li fes una pregunta tan òbvia, Nat va concloure que es devia tractar d’una broma, ja que gau-dia d’una salut perfecta.
11. a) Parla, parla i no sap què diu. (pronom)
b) Pregunta-li si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
c) M’has de dir quants nois convidaràs a la festa. (determinant) d) Li va demanar qui assistiria a l’acte. (pronom)
e) Pregunta-li què vol per sopar. (pronom)
12. Què (pronom) rumia el príncep? Rumia què (pronom) farà en el futur, quan hereti el regne, com (pronom) go-vernarà, quines (determinant) innovacions introduirà i quina (determinant) dona triarà perquè s’assegui al seu costat, al tron. 13. a) Va dir-li-ho. b) Els ho recomanava. c) Fes-ho. d) S’hi va acostumar. e) Se’n penedí. f) Hi renuncià. g) Els ho explica. h) S’hi exposà.
pàgina 47
14. a) Les tisores amb què m’he tallat són de punta fina.
b) La premsa que havia lluitat per la llibertat d’expressió està controlada per grups de pressió. c) Els infants del tercer món de qui tothom parla segueixen sense futur.
d) El pintor les obres del qual són molt cotitzades és parent meu. e) La corrupció contra la qual van lluitar segueix vigent.
15. a) Aquelles senyores viuen en un indret aïllat. La parla de les senyores és tan genuïna. b) La pel·lícula no és gens comercial. Jo t’he recomanat la pel·lícula.
c) La depressió té causes hereditàries. Ell ha lluitat tant contra la depressió. d) El ritme de vida és massa elevat. Ell s’ha acostumat a un ritme de vida. e) Ha escrit un article. Ningú no ha volgut publicar aquest article.
16. Clàusules adjectives especificatives: a), e), f). Clàusules adjectives explicatives: b), c), d), g).
17. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom que qualifiquen, l’antecedent, que tenen imme-diatament al davant. Posem entre parèntesis la funció del pronom relatiu:
a) L’escrit que hem redactat tots plegats està molt ben documentat. (CD) b) Els dies que hem passat a la vora del mar són inoblidables. (CD) c) La taula on escric és massa baixa. (CCLloc)
d) Hem negociat un contracte algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN) e) El minyó a qui vas donar aquell present viu amb els seus oncles. (CI)
f) El deute que vam contraure ens té lligats de peus i mans. (CD)
g) El càrrec al qual vas renunciar presentava grans avantatges econòmics. (CR) h) No tenen cap referència de la persona a qui han contractat. (CD)
i) El poble on he viscut la meva infantesa és ple de ginesta florida. (CCLloc) j) El jersei que t’has comprat no et durarà pas gaire. (CD)
k) El canvi del qual tothom parla tant no es produirà fins l’estiu. (CR) l) El conte de pirates que hem escrit sembla original de debò. (CD) m) El recipient on llencem la brossa està ben atrotinat. (CCLloc)
n) Les malalties que necessiten més dotacions econòmiques són la sida i el càncer. (subjecte) o) Els concursants a qui van lliurar les medalles s’han preparat físicament durant tot l’estiu. (CI) p) L’any que vas néixer va esclatar la Segona Guerra Mundial. (CCTemps)
q) El teatre el nom del qual és d’un escriptor famós obrirà les portes al mes de maig. (CN) r) El noi en qui pensa la teva germana és un tronera. (CR)
s) El moment històric que reflecteix la novel·la és apassionant. (CD)
pàgina 48
18. Resposta oberta.
19. Les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta. Els pronoms fan tots la funció de subjecte.
Hi ha també la casada del disset que sempre porta shorts, i el maricó del dotze, que viu sol i rep visites.
Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxe i tenen gos a totes les botigues
i la rossa del vint, que pren el sol sense sostenidors i té minyona. Hi ha la nena del vuit, que aquest estiu
ha menstruat per primera vegada i la vídua eixorca del divuit
que maldiu de tothom. Hi ha tres donzelles que es banyen nues d’amagat i es palpen mútuament en eixugar-se i riuen.
Hi ha botiguers gasius i un vell que surt cada tarda amb un caçapapallones i quan és lluny espia les parelles. Hi ha un funcionari retirat, que beu
més del compte els dissabtes. Hi ha adulteris d’una tendresa fonda, insospitada,
i subrepticis cobriments de cor que en el record esdevindran falenes. Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gent de tot arreu, que un dia qualsevol es veu en un mirall, i ja no té coratge ni vergonya per trencar-lo.
20. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta i entre parèntesis assenyalem la funció del pronom.
La nit del seu aniversari, en Max no va aclucar els ulls. Mentre els altres dormien, va esperar la fatal arribada d’aquella matinada que (subjecte) havia de marcar el comiat final al petit univers que (CD) s’havia forjat al llarg dels anys. Va passar les hores en silenci, estès al llit amb la mirada perduda en les ombres blaves que (sub-jecte) ballaven al sostre de la cambra, com si esperés veure-hi un oracle capaç de dibuixar el seu destí a partir d’aquell dia. Agafava amb la mà el rellotge que (CD) el seu pare havia forjat per a ell. Les llunes somrients de l’esfera brillaven en la penombra nocturna. Tal vegada elles tindrien la resposta a totes les preguntes que (CD) en Max havia començat a col·leccionar des d’aquella mateixa tarda.
21. Conjunció: a), b), d), g). Pronom: c), e), f), h), i).
pàgina 49
22. a) Tenia el neguit que no superéssim les proves. (substantiva) b) El neguit que té és infundat. (adjectiva)
c) La preocupació que compartim és una bona quimera. (adjectiva)
d) No comparteixo la preocupació que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e) La situació que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora és insostenible. (substantiva) f) L’esperança que guia la nostra feina és la desqualificació de la intolerància. (adjectiva)
g) Tenim l’esperança que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva) h) El cas que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació és alarmant. (substantiva)
i) El cas que porta el tribunal suprem afecta persones aforades. (adjectiva) 23. a) El que diu és incert i poc documentat.
b) No recorda qui el va visitar a l’hospital.
c) Els qui beuen massa els dissabtes dormen tot el diumenge. d) No facis cas del que et diuen aquells dropos.
e) Estudia el que entra a l’examen. 24. a) No ets conscient de les coses que fas.
b) Pensa en les persones que no han tingut les mateixes oportunitats que tu. c) Destria les persones que són amics de veritat.
d) Recorda’t de la feina que encara has de fer. e) S’estima la gent que el lloa sense fonament.
25. Resposta oberta.
26. a) El que diu és prou assenyat. (subjecte) b) No expliquis el que hem fet avui. (CD) c) Ho tornarà a qui li ho va deixar. (CI) d) No et refiïs de qui no coneixes. (CR)
e) Tothom qui tingui gana ha de seure ràpidament. (subjecte) f) Va recordar el que havíem de fer. (CD)
g) Reclama la pòlissa a qui et va fer l’assegurança. (CI) h) Aquell noi és qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) La sort dels que van baixar a la cova és a mans de l’atzar. (CN)
pàgina 50
27. a) CD
b) CD (Avui hem fet això) c) CI (Ho va deixar a algú) d) CD (No coneixes algú) e) subjecte (Algú té gana)
f) CD (Havíem de fer això)
g) subjecte (Algú et va fer l’assegurança)
h) subjecte (Algú ha organitzat els castells al poble) i) subjecte (Algú va baixar a la cova)
28. adjectives / substantives de relatiu
a) El cas que et van encomanar sembla perillós. (adjectiva, CN) b) El que diu en Pep és mentida. (substantiva de relatiu, subjecte)
c) Els qui escriuen amb ploma fan més bona lletra. (substantiva de relatiu, subjecte) d) El món que descrius no existeix. (adjectiva, CN)
e) No pararen de molestar el noi que havia entrat darrer. (adjectiva, CN)
f) Va recomanar prudència als qui viatjaven amb autocar. (substantiva de relatiu, CI) g) No facis allò que t’han prohibit. (substantiva de relatiu, CD)
h) El perfil que vas dibuixar era exacte. (adjectiva, CN)
i) Explica’m tot el que et va passar. (substantiva de relatiu, CD) substantives completives / substantives de relatiu
a) El director de teatre creu que l’obra estarà enllestida a l’octubre. (substantiva completiva, CD)
b) Els qui comprin l’entrada aquesta setmana tindran un 50% de descompte. (substantiva de relatiu, subjecte) c) No va saber el que li havien demanat. (substantiva de relatiu, CD)
d) Torna-ho a qui t’ho va deixar. (substantiva de relatiu, CI)
e) No sabien trobar la solució del problema. (substantiva completiva, CD) f) Acostuma’t a fer-te el llit. (substantiva completiva, CR)
g) Va confiar que li retornarien l’original. (substantiva completiva, CR) h) Explica’m el que t’ha succeït avui. (substantiva de relatiu, CD)
i) Que arribis tard no preocupa ningú. (substantiva completiva, subjecte)
j) Tots els qui embarquin l’equipatge s’exposen a perdre’l. (substantiva de relatiu, subjecte / substantiva com-pletiva, CR)
adjectives / substantives completives
a) Digues-li que faci aviat les maletes. (substantiva, CD)
b) Les maletes que vam preparar no es podien tancar. (adjectiva, CN) c) Recorda bé la primera feina que va tenir. (adjectiva, CN)
d) Fomentar l’educació i la cultura és una consigna governamental. (substantiva, subjecte) e) No em sembla bé que sempre et surtis amb la teva. (substantiva, subjecte)
29. Resposta oberta.
pàgina 51
30. a) L’article que has consultat (adjectiva, CN, CD) està molt ben documentat.
b) L’assistència hospitalària, que genera tants dèficits (adjectiva, CN, subjecte), dóna cobertura a tot aquell qui l’ha de menester.
c) Era impossible de resoldre els embolics (substantiva, subjecte) que va crear (adjectiva, CN, CD). d) Les conclusions a què es referí el parlamentari (adjectiva, CN, CR) tingueren un gran ressò periodístic. e) Vendre samarretes a bon preu (substantiva, subjecte) és un recurs que practiquen els estudiants (adjectiva,
CN, CD) que volen viatjar (adjectiva, CN, subjecte).
f) No sap fer la ressenya de la bibliografia del treball (substantiva, CD) que ha de lliurar (adjectiva, CN, CD). g) El treball que has de consultar (adjectiva, CN, CD) és una tesi doctoral l’únic exemplar de la qual és a la
bi-blioteca de Sant Cugat (adjectiva, CN, CN).
h) Els qui han preparat el sopar (substantiva de relatiu, subjecte, subjecte) diuen que guardis bé (substantiva, CD) el que t’ha sobrat a la carmanyola (substantiva de relatiu, CD, subjecte).
i) Es va adonar massa tard del que el públic demanava en aquell moment (substantiva de relatiu, CR, CD). j) L’objectiu que ens hem proposat (adjectiva, CN, CD) és eliminar la intolerància.
31. Quan va néixer Dani, ja vaig començar a preguntar-me per què el teu germà s’havia volgut casar amb mi (subs-tantiva interrogativa, CD). Després ho vaig anar entenent. Són coses que trobes tota sola (adjectiva, CN). Hi ha homes que es casen per tenir qui els cusi la roba, i els faci el menjar, i els doni els remeis quan estan malalts (adjectiva, CN). Les il·lusions duren poc. I el que fa més mal (substantiva de relatiu, CAtr) és adonar-te que no n’havies d’haver tingudes (substantiva, CR). Un dia et casaràs i potser seràs feliç i pensaràs que jo anava equi-vocada (substantiva, CD). La vida és alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viu-re (substantiva, CD). O t’imagines que n’hi ha que són feliços (substantiva, CD) i aleshoviu-res tot els sembla més bonic: potser un dia o altre et tocarà.
32. Activitats a) i b). La c) és resposta oberta: 33. a) el que b) qui c) els qui d) el qual e) (d)el que f) els qui g) la qual h) les qui i) la qual Oracions substantives
• que va morir el 16 d’agost de 1977 (subjecte) • que Elvis Presley encara és viu (CAdj) • que Elvis viu a l’Àfrica (CD)
• que està en companyia de Jim Morrison (CD)
• que a la tomba de Graceland hi ha enterrada una altra persona (CD) • que Elvis encara sigui viu (subjecte)
Oracions adjectives
• que (subjecte) el veu en algun racó dels Estats Units d’Amèrica, especialment en su-permercats i benzineres (CN)
• que (subjecte) no es resignen a viure sense el seu estimat Rei del Rock (CN) • que (subjecte) l’acompanyaven sempre (CN)
34. a) La bicicleta les rodes de la qual estan punxades és de segona mà. b) Vam fer un examen les preguntes del qual eren d’un curs superior. c) Van cometre un atemptat el mòbil del qual era provocar un cop d’eEstat. d) Hem visitat un poble la gent del qual és molt acollidora.
e) Aquella noia el promès de la qual és fill del doctor Planes està passant per un mal moment. f) La pel·lícula el protagonista de la qual és en R. R. està feta a Xile.
g) Aquella escola les aules de la qual són molt espaioses ha tancat per manca de matrícula. h) El curs la matrícula del qual era caríssima no ha respectat les demandes dels estudiants.
i) Hem conegut una noia la germana de la qual treballa a Brussel·les. j) Encara no he llegit el llibre l’autora del qual és veïna meva.
35. Resposta oberta.
pàgina 54
36. Resposta oberta.
37. a) de què / del qual (t’he parlat del negoci)
b) amb qui / amb els quals (vaig anar d’excursió amb els companys) c) a qui / al qual (us haureu d’adreçar al recepcionista)
d) amb què / amb el qual (rento la roba amb el detergent) e) en qui / en la qual (confio en la gent)
f) a qui / a la qual (he lliurat els beneficis a la institució) g) contra què / contra els quals (lluita contra els ideals)
38. a) El distribuïdor amb qui / amb el qual treballo té molts contactes. b) La casa les finestres de la qual són de fusta és molt antiga. c) L’estudiant de qui / del qual tant parla tothom és inofensiu.
d) M’agrada anar al poble on / en què / en el qual va viure la meva mare. e) Havia d’espavilar-me tot sol, la qual cosa / cosa que em va alegrar molt.
f) La situació en què / en la qual em trobo és fruit de decisions equivocades. g) És impressionant capbussar-se en la cova les aigües de la qual són tan clares.
39. a) de la qual e) de què / de la qual
b) que f) amb qui / amb el qual
c) a qui / al qual g) cosa que / la qual cosa
d) on / en què / en la qual
40. a) a qui / al qual e) que / el qual
b) del qual f) en qui / en la qual
c) on / en què / en el qual g) on / en què / en la qual d) des d’on / des del qual
pàgina 56
41. Resposta oberta. 42. Resposta oberta.
43. a) És tan despistat com la seva germana. (comparativa)
b) Tot i que no hi ha cap núvol, el temps canviarà a migdia. (concessiva) c) Era tan loquaç que fins i tot els adults quedaren muts. (consecutiva) d) Recollirem diners per contribuir a una causa humanitària. (final) e) Escriu el poema tal com indiquen les normes de versificació. (mode)
f) Quan acabi la temporada turística, els treballadors tornaran a casa seva. (temps) g) Malgrat que les previsions eren incertes, s’arriscaren a jugar. (concessiva) h) Si tens capacitat de decisió, escolliràs el que més et convingui. (condicional)
44. a) Escoltaren el concert asseguts a la gespa. (mode)
b) En tornar de vacances, comprarem el material escolar. (temps) c) Feien els deures tot mirant la televisió. (mode)
d) Esperant l’autobús, xerraren una bona estona. (temps)
e) Participaren en el torneig convençuts de la superioritat del seu equip. (causa) f) En acabar la cursa, tornaren a casa. (temps)
g) Commoguts per la desgràcia, assistiren els accidentats. (mode) h) Responent totes les preguntes, guanyaren el concurs. (causa)
i) En sortir el sol, iniciarem l’ascens a la Pica d’Estats. (temps) 45. Resposta oberta.
pàgina 57
46. Les construccions incorrectes són a les oracions b), c), d), e), h), i). S’han de corregir unint les dues proposi-cions amb la conjunció i.
Per exemple: Ensopegà per l’escala i caigué de formanera estrepitosaaparatosa. 47. a) Baldament ho empenyorin tot, no cobriran el dèficit. (concessiva)
b) Atès que hi ha majoria absoluta, reformarem els estatuts de la companyia. (causal) c) Estudiant com un escarràs no aconseguiràs superar la prova. (concessiva)
d) Era tan tossut que ningú no el podia fer canviar d’opinió. (consecutiva) e) Reunirem els socis per tal que coneguin les noves disposicions legals. (final)
f) Recollint roba usada aconseguiràs un bon jornal. (condicional) 48. Resposta oberta.
49. a) desigualtat –: l’Estatut d’Autonomia del 1931 / l’Estatut del 1932 – més que b) igualtat :– en Pere / el seu germà – tan com
c) desigualtat: – la situació als Balcans ara / fa cinc anys – més que
d) desigualtat: – la producció vinícola d’enguany / la de l’any passat – pitjor que e) desigualtat: – la meva generació / la dels meus fills – més que
f) desigualtat: – la decoració d’aquesta sala / la decoració de l’estudi – menys que g) igualtat –: Ell(a) / el seu amic Pere – tan com
h) desigualtat: – les interferències lingüístiques en les zones urbanes / en les zones rurals – més que i) desigualtat: – el color verd / el taronja – millor que
50. Resposta oberta.
pàgina 58
51. Causals: a), d), f). Finals: b), c), e).
52. Resposta semioberta. Model:
Condició Finalitat Concessió
a) si a) per a) malgrat que
b) posat que b) a fi de b) tot i
c) tret que c) per tal que c) tot i que
d) a menys que d) per tal de d) si bé
e) a condició que e) per e) baldament
Causa Conseqüència
a) perquè a) de manera que
b) vist que b) així que
c) com que c) tant que
d) per tal com d) massa... per
pàgina 59
53. Text 1
a) Clàusules adverbials:
«quan Rob Halford encara...»: simultaneïtat «després d’escoltar la cançó...»: posterioritat «quan havia gravat el disc»: simultaneïtat «després de conèixer...»: posterioritat
b) «d’incloure en les seves cançons...»: substantiva de CN «a desmentir-ho tot»: substantiva de CR
«que quan havia gravat el disc...»: substantiva de CD «que si volgués posar missatges...»: substantiva de CD
«en què havien crescut els dos joves»: adjectiva, CN. Pronom: CCLloc «que si posaven qualsevol disc a l’inrevés...»: substantiva de CD «que demanaven com a indemnització»: adjectiva, CN. Pronom: CD
«els que es dediquen a escoltar els discos a l’inrevés»: substantiva de relatiu, Atr. Pronom: subjecte c) Tots els pronoms personals febles marcats en negreta fan de CD.
Text 2
a) «quan es desplaçava amb el seu cotxe...»: temps «per veure si les investigacions policials...»: final «com que el tema no es resolia...»: causal «ja que sovint hi ha gent que assegura...»: causal «per extreure’n informació...»: final
b) «ha fet córrer molta tinta»¨ n’ha fet córrer molta (CD)
«quan es desplaçava amb el seu cotxe»¨ quan s’hi desplaçava (CC Iinstrument) «van trobar el seu cotxe abandonat»¨ l’hi van trobar / van trobar-hi el cotxe (C Pred) «superar el tràngol»¨ superar-lo (CD)
«assegura haver vist Richey James»¨ assegura haver-lo vist (CD) «que estigui senzillament mort»¨ que senzillament ho estigui (Atr) «que es fa al planeta Terra»¨ que s’hi fa (CCLloc)
c) «que ja és famós per l’elevat...»: CN de pont. Pronom: subjecte «que s’hi produeixen»: CN de suïcidis. Pronom: subjecte
«que tenia clares referències al seu company»: CN de disc. Pronom: subjecte «que assegura haver vist Richey James...»: CN de gent. Pronom: subjecte «que deia haver-lo vist...»: CN de persona. Pronom: subjecte
«que li deu fer que...»: CN de gràcia. Pronom: CD
«que es fa al planeta Terra»: CN de música. Pronom: subjecte
De la paraula al text
pàgina 60
1. [ɔ], [ε], [e], [o], [ɔ], [o], [ɔ], [e], [ɔ], [e], [ɔ], [ε], [ε], [o], [e], [ə], [e], [ε] 2. Resposta oberta.
3. [z], [], [ɾ], [ʎ], [z], [z], [ʃ], [s], [], [s], [r], [z], [s], [r], [s]
4. [d] sonorització, [n] dentalització, [ð] mode d’articulació, [z] sonorització, [γ] mode d’articulació, [ŋ] velaritza-ció, [ð] mode d’articulavelaritza-ció, [m] labialitzavelaritza-ció, [β] mode d’articulavelaritza-ció, [z] sonoritzavelaritza-ció, [d] sonorització.
5. sinalefa [əj], elisió, elisió, sinalefa [jə], sinalefa [aw], elisió, elisió, elisió, elisió
6. Accent diacrític: Accent gràfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homògrafs. Exemples del text: sóc, té, es, són, pel, dona...
pàgina 61
7. Determinants: el, la, el, els, la seva
Substantius: carrer, buidor, pas, peus, cops Verbs: era, s’avorria, m’arrabassava, donava Adjectius: buit
Quantitatius: massa
Adverbis de lloc: sota, pertot, aquí, allà Preposicions: de, amb
Conjuncions: i, i, i Pronoms: ell
8. Ja ho he dit - és un verb transitiu perquè porta un CD (ho). Aprenc a veure - és un verb intransitiu, no porta CD. Sóc a les beceroles - és un verb intransitiu, no porta CD.
Encara no me’n surto - és un verb intransitiu pronominal, no porta CD. Però ja m’espavilaré - és un verb intransitiu pronominal, no porta CD.
9. a) en - cara - CD, b) la - cara - CD, c) els - ells - CI, d) ‘ls - la gent - CD, e) la-hi - la cara a ell - CD, CI f) les - les cares - CD, CD
10. ser a les beceroles: ser a l’inici d’alguna cosa.
sortir-se’n: algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n.
trobar el desllorigador: trobar allò que ens dóna la solució d’una qüestió, d’un afer, etc., difícil, complicat. 11. No són ben bé sinònims.
Trencar: Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Estripar: Esquinçar. Rompre, fer trossos amb una estirada.
Esbocinar: Fer bocins (una cosa).
Desballestar: Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon (un mecanisme, un objecte ar-mat, etc.).
12. Malmetre / espatllar, desar / guardar, entotsolament / aïllament, mudar / canviar, destorbar / molestar, escruixir / pressionar
13. Veure: percebre la imatge (d’un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest formen al fons de l’ull sobre la retina.
Veure-s’hi: tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig. 14. a) Fer els ulls grossos. Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho.
b) No fer cap bon efecte a qui ho veu fer. c) Fingir.
d) Fer coses per cridar l’atenció de la gent. e) Escapar d’un greu perill.
f) Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà. g) Tenir-li una forta aversió.
h) Estar vivament satisfet.
i) Ésser curt de gambals o excessivament ingenu.
15. Àmbit: no especialitzat, Emissor/receptor: sense coneixements, Formalitat: baixa, Funció del llenguatge: poèti-ca, Finalitat: eina de treball.
Comentari
pàgina 65
1. Tema: la fama Tipus de títol: temàtic
Visió del món: pessimista i irònica
2. Mite de Jonàs i la balena: El llibre de Jonàs forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit durant el segleVIIIaC. Narra una coneguda història, que comença quan Jonàs va ser enviat per Déu a profetitzar a Níni-ve. Durant la travessa marítima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jonàs i el van llançar al mar, on se'l va empassar una balena. Després d'uns dies de meditació, la balena el va vomi-tar en una platja perquè pogués seguir les ordres de Déu. El Nou Testament veu una prefiguració de la mort i resurrecció de Jesús, ja que Jonàs va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La història és un signe de la misericòrdia divina.
3. Resposta oberta.
4. Gènere i tipologia textual: narrativa, conte literari
5. Tipus de progressió temàtica: progressió de tema constant 6. Estructura: circular
Temps: Una milmilionèsima de segon, tot i que també hi ha flashbacks que ens remeten al passat més im-mediat o més remot de la vida d’Enric Sanoi.
Espai: el mar Mediterrani
Personatges: Enric Sanoi, el protagonista
Mòbil: Mentre neda és engolit per una balena, segons creu ell, tot i que, realment, resulta tractar-se d’un hi-droavió.
Conflicte: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i això el fa reflexionar sobre la pròpia existència. Quan ho ha resolt positivament tot, s’adona que no ha estat engolit per una balena, com pensava, sinó per un hi-droavió, que l’està llançant a un bosc en flames.
7. Tipus de narrador: narrador omniscient total
8. Relat: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i veu en això la manera d’escapar de la seva vida insípi-da, perquè creu que no només que podrà sortir d’aquesta sinó que ho podrà utilitzar en aquest sentit. La rea-litat, però, el precipita a la mort.
9. Fets externs: Enric Sanoi és engolit per un hidroavió que el precipita a un bosc en flames.
Sentiments del protagonista: S’adona que la seva vida és banal, veu en la situació que es troba la possibilitat de capgirar-ho, quan és conscient de la realitat de la situació es veu precipitat de manera inevitable a la mort. Passa, per tant, d’un estat d’angoixa a un estat d’eufòria per tornar a un estat d’angoixa encara major. 10. Descripció protagonista: El protagonista és un home que ha passat per la vida sense pena ni glòria; tot i que
havia estat una jove promesa, la rutina laboral l’ha convertit en aquest home gris que és. Se n’adona ara que es veu en una situació límit i pretén capgirar-ho. Trets essencials: ensopit i rutinari.
11. Sentit del títol: El títol refelecteix un complex joc de paraules entre allò que és abstracte o simbòlic i allò que és real. En primer lloc, el protagonista està alhora entre el cel (glòria - caient des de l’avió) i l’infern (vanaglòria - bosc en flames). Val a dir que la vanaglòria era el vuitè pecat capital, eliminat per Sant Tomàs d’Aquino, per això podem suposar que el protagonista peca de vanaglòria, per tant, va a l’infern. Fixe’m-nos que l’oficina és descrita per l’autor com una mena de purgatori: «L’oficina no és un lloc celestial, tampoc és un lloc infernal.» En segon lloc, podem afegir-hi un joc de paraules entre la caiguda física i la moral, així com la distància curta, física, entre el cel i la terra en una caiguda lliure i la distància curta, simbòlica, entre la glòria i la vanaglòria. 12. Joc de paraules final: La distància entre la glòria i la vanaglòria és ínfima i feta de fum. Tot i que podria
tractar-se d’una expressió metafòrica, el valor que té és el de la realitat: ínfima, una milmilionèsima de tractar-segon, i de fum, perquè hi ha un incendi. Aquesta és la distància entre el futur que ell havia albirat per a ell mateix i la realitat amb què es troba de sobte.
13. Resum: Enric Sanoi s’adona que la seva vida és grisa, massa grisa, quan mentre estava fent submarinisme es veu engolit per algú o per alguna cosa. Això el fa reflexionar i pensa que cal donar un gir a la seva vida i que la si-tuació en què es troba el pot ajudar, perquè pensa que ha estat engolit per una balena i que podrà sortir-se’n. En-mig d’aquest estat d’eufòria i excitació, però, s’adona que no hi ha salvació possible, que realment ha estat en-golit pel dipòsit d’un hidroavió que el precipita sobre un foc en flames. I no només no en podrà sortir en vida, sinó que, a més, fins i tot la seva mort serà ridícula, ja que acabarà enmig d’un bosc cremat vestit d’home granota.
14. Resposta oberta.
Activitats
pàgina 69
1. cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-à, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at, peix-at-er, crid-an-er
2. avant-projecte (tònic), inter-posar (tònic), bavi (àton), darrelar (àton), post-guerra (tònic), dis-sort (àton), es-fullar (àton), sub-apartat (àton), pre-història (tònic), trans-córrer (àton), con-viure (àton), extra-ordinari (tònic) 3. Resposta semioberta.
Transatlàntic, semivocal, menysprear, malpensar, exdiputat, col·lateral, infrahumà, perdurar, antinacionalista, desfer, postpart, inadequat, extraordinari, avantbraç
4. apamar (verb) pam (substantiu), inservible (adjectiu), contraatacar (verb), malviure (verb), embenar (verb) -bena (substantiu), super-home (substantiu), in-flamar (verb) - flama (substantiu), ex-diputat (substantiu), aconsellar (verb) consell (substantiu), desossar (verb) os (substantiu), sobrecàrrega (substantiu), esfullar (verb) -fulla (substantiu), des-natar (verb), nata (substantiu), il-legible (adjectiu), in-toxicar (verb) - tòxic (adjectiu). 5. pseudo = fals, espuri. Pseudocristià = fals cristià
post = darrere, després. Postguerra = després de la guerra. con = ensems amb, en comú. Conviure = viure amb algú. pre = abans, davant. Prejudici = jutjar abans de conèixer. ex = fora. Exportar = portar a fora.
sobre = abundància. Sobrealimentació = alimentació en abundància, en excés. anti = oposició, contra. Antihigiènic = que no és higiènic.
des = oposició. Desfullar = llevar les fulles.
arxi = superlatiu. Arximilionari = més que milionari. re = tornar. Redreçar = tornar a la seva posició.
pre = abans, davant. Pressentir = sentir abans que passi.
sobre = damunt. Sobrenatura = per damunt del que és natural o normal.
6. deslleial, inhumà, discontinuïtat, il·lògic, analfabet, dissort, inexacte, irregular, amoral, irremeiable, ingrat, infidel, exculpar, asimètric, disconformitat, inacceptable
7. Resposta oberta.
8. a) l’anomenis, b) van nomenar; a) senyalen, b) assenyalen; a) aguaita, b) guaita; a) abasta, b) basta; a) encreua, b) creuen
pàgina 73
9. codony-er (nominal), lent-itud (adjectival), defici-ència (nominal), gall-iner (nominal), a-terr-atge (nominal), lletj-or (adjectival), clau-er (nominal), fix-ació (adjectival), discre-ció (adjectival), xerr-adissa (verbal), malalt-ia (adjectival), ros-er (nominal), brut-ícia (adjectival), mati-n-ada (nominal)
10. Sufixos valoratius: a) cotx-arro (augmentatiu), b) noi-et (diminutiu), veu-arra (augmentatiu), c) animaló (diminu-tiu), d) homenet (diminu(diminu-tiu), metjastre o medicastre (pejoratiu-augmentatiu)
11. Resposta semioberta.
a) peu-arro/augmentatiu valoratiu (substantiu), b) bud-ista/doctrina (substantiu), c) besti-esa/qualitat (substantiu), d) fals-a-ment/acció i efecte (adjectiu), e) frega-dissa/acció i efecte (verb), f) ximple-ria/qualitat (adjectiu), g) sucr-era/lloc (substantiu), h) dign-itat/qualitat (adjectiu), i) amag-atall/lloc (verb), j) en-negr-ir/acció (adjectiu), k) humid-ificador/agent (adjectiu), l) financ-er/activitat (verb), m) fust-er/ofici (substantiu), n) menj-ador/lloc (verb), o) bis-be-tó/diminutiu valoratiu (substantiu)
12. codony, condonyer, codonyerar; mongeta, mongetera, mongetar; nou, noguer, noguerar; meló, meloner, melo-nar; cirera, cirerer, cirerar; carbassa, carbassera, carbasserar; oliva, olivera, oliverar; patata, patatera, patatar; fi-ga, figuera, figuerar; rellotger, rellotger, rellotgeria; porta, porter, porteria; teula, euler, teuleria; pastís, pastisser, pastisseria; carn, carnisser, carnisseria; jardí, jardiner, jardineria; sabata, sabater, sabateria; cafè, cafeter, cafe-teria; gelat, gelater, gelateria
13. decorador, massatgista, paracaigudista, boletaire, enginyer, aprenent, estudiant, cirurgià, pintor, teixidor, lloga-ter, sardanista, ocellaire, perruquer, firaire, ferrelloga-ter, boxador, comerciant, ermità
