“Estat actual de les zones de conreu
abandonades al Garraf des de finals
del segle XIX”
Promotor:
Parc
Natural
del
Garraf
Tècnic redactor:
Jordi Riera i Mora
ÍNDEX
1. Antecedents ____________________________________________
2. Justificació tècnica de l’estudi ______________________________
3. Objectius de l’estudi ______________________________________
4. Introducció: la vegetació potencial del massís del Garraf _________
5. Metodologia del treball ____________________________________
6. Resum de l’evolució de les zones de conreu del Garraf des de finals
del segle XIX fins a l’actualitat (2004)
6.1. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf a finals del segle XIX ___ 6.2. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf en el període 1900–1960 6.3. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf en el període 1960–1980 6.4. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf en el període 1980-2004 _ 6.5. Resum: evolució de les zones agrícoles en el període 1900-2004 ________
7. Estat actual de les zones de conreu abandonades al Garraf des de
finals del segle XIX
7.1. Metodologia aplicada ___________________________________________ 7.2. Resultats ____________________________________________________ 7.3. Discussió i conclusions _________________________________________
8. Valoració de la importància de l’abandonament agrícola per diferents
sectors del Garraf
8.1. Metodologia aplicada ___________________________________________ 8.2. Sectors considerats ____________________________________________ 8.3. Resultats ____________________________________________________ 8.4. Discussió i conclusions _________________________________________
9. Bibliografia citada ________________________________________
10. Annex fotogràfic _________________________________________
Cartografia
pàg. 1
pàg. 2
pàg. 2
pàg. 3
pàg. 4
pàg. 5 pàg. 6 pàg. 7 pàg. 9 pàg. 10 pàg. 12 pàg. 13 pàg. 17 pàg. 19 pàg. 19 pàg. 20 pàg. 22pàg. 23
pàg. 24
1. ANTECEDENTS
A partir de l’any 1995, i com a resposta a la importància de l’incendi de 1994, es va iniciar al Parc Natural del Garraf una línia d’investigació amb l’objectiu d’estudiar la regeneració de la vegetació i l’evolució de les comunitats cremades.
En aquesta línia s’han realitzat, pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, tres estudis tècnics:
Títol de l’estudi i data de realització Principals continguts de l’estudi
Estudi de la regeneració de la vegetació del Parc Natural del Garraf després dels incendis de 1982 i 1994. Estat actual i propostes de gestió (1996).
• Elaboració d’un mapa de vegetació del massís del Garraf actualitzat després dels darrers incendis.
• Avaluació dels efectes dels incendis a les comunitats vegetals més característiques del massís.
Efectes de l’incendi de 1994 sobre la vegetació: resultats del control de les parcel·les de
seguiment (1998 i 2001).
• Recull de les dades dels seguiments realitzats en parcel·les permanents de vegetació (20 parcel·les) delimitades a les principals comunitats vegetals del massís durant el període 1995-2001. Les parcel·les triades recullen situacions ecològiques diferents (parcel·les testimoni, zones cremades el 1982, el 1994 o tots dos anys). • Estudi i anàlisi de les dades anteriors.
Evolució de la vegetació del Garraf entre els anys 1900 i 2000 (2001)
• Estudi de l’evolució de la vegetació del Garraf en els darrers 100 anys.
• Evolució de la vegetació del Garraf en els propers 25 anys.
• Estimació de la biomassa de les principals comunitats vegetals del massís del Garraf. • Realització de cartografia temàtica de tots els
2. JUSTIFICACIÓ TÈCNICA DE L’ESTUDI
Aquests treballs previs han permès conèixer el funcionament i les bases ecològiques específiques de les comunitats del massís del Garraf, i estudiar la seva dinàmica en els darrers 100 anys. Amb aquestes dades es pot arribar a preveure quina evolució tindran les comunitats vegetals partint de la hipòtesi que estan en fase de recuperació després dels incendis forestals dels anys 80 i 90.
Una de les conclusions d’aquests treballs ha estat posar de manifest la important disminució, en termes de superfície, de les zones de conreu al Garraf. Amb l’arribada de la fil·loxera i el despoblament del massís, els espais agrícoles han passat de les 3.700 hectàrees que ocupaven a finals del segle XIX fins a les poc més de 300 hectàrees actuals. Aquests espais han estat digitalitzats a partir de fotografies aèries a escala 1:5.000 i treball de camp.
D’acord amb les necessitats del Parc Natural del Garraf, que preveu la recuperació d’algunes d’aquestes antigues zones agrícoles, és necessari fer un estudi més a fons sobre l’evolució de la vegetació d’aquests espais.
3. OBJECTIUS DE L’ESTUDI
• Realitzar un estudi detallat sobre la dinàmica vegetal de les zones agrícoles abandonades en el període 1.900 – 2.004. Aquesta anàlisi ens aportarà informació sobre l’evolució d’aquestes zones i ens explicarà com les espècies forestals reconverteixen aquests espais.
• Realitzar una cartografia temàtica d’aquests espais, diferenciant al massís del Garraf diverses zones segons la densitat de les zones agrícoles respecte el total de la superfície forestal. Aquesta classificació serà útil de cara a definir en quines zones pot ser necessari ampliar aquests espais tenint en compte aspectes de gestió diferents (com poden ser, per exemple, criteris faunístics).
4. INTRODUCCIÓ: LA VEGETACIÓ POTENCIAL DEL MASSÍS DEL GARRAF
El massís del Garraf presenta un clima mediterrani típic, amb unes precipitacions anuals que oscil·len entre els 730 mm a la zona interior (Begues) i els 600 mm del litoral (Gavà). La temperatura mitjana anual a l’interior (zona de Begues) és d’uns 13ºC, i a la costa puja fins els 16ºC.
Aquests valors posen de manifest l’existència d’un gradient tèrmic i pluviomètric des del nivell del mar cap a l’interior del massís. Per tant, la vegetació que creix des del litoral fins a uns 300 metres d’altitud (territori potencial de la màquia de garric i margalló - associació Querco-Lentiscetum) és força diferent a la de les zones d’interior (territori potencial de l’alzinar litoral (associació Viburno-Quercetum ilicis). L’acció antròpica sobre el Garraf sempre ha estat important (incendis forestals, ramaderia, agricultura, etc.) i, per tant, són freqüents les comunitats pròpies de la sèrie de regressió de la vegetació potencial de la zona, com les brolles calcícoles (de l’Aliança Rosmarino-Ericion), les garrigues
(Rhamno-Quercion cocciferae) i els prats xeròfils (Thero-Brachypodion), especialment llistonars i extensions de
càrritx.
La vegetació del Parc Natural del Garraf ha estat força estudiada a les darreres dècades, destacant els estudis florístics i cartogràfics de:
9 BOLÒS, O. de (1962): “El paisaje vegetal barcelonés”.
9 CAMARASA, J.M.; FOLCH, R. i MASALLES, R.M. (1977): “El patriomonio natural de la comarca de
Barcelona”.
9 SORIANO, I. i BUSQUET, I. (1993): “Mapa de vegetació del delta de Llobregat i el Garraf”.
9 RIERA, J. (1997): “Estudi de la regeneració de la vegetació del Parc Natural del Garraf després dels
incendis de 1982 i 1994. Estat actual i propostes de gestió”.
Els treballs anteriors presenten, a més d’un estudi botànic de la vegetació del Garraf, una cartografia temàtica que permet disposar, actualment, d’una informació històrica que pot ser utilitzada per estudiar l’evolució recent de les principals comunitats vegetals del Parc Natural del Garraf.
Aquest recull històric pot ser completat amb l’anàlisi de les fotografies aèries disponibles de la zona (diferents vols des de 1956) i els estudis dels registres pol.línics que s’estan portant a terme actualment al Garraf.
5. METODOLOGIA DEL TREBALL L’estudi s’ha plantejat en dues parts:
a) PART I. Anàlisi dels inventaris fitosociològics realitzats al massís del Garraf. A partir dels inventaris fitosociològics realitzats al Garraf entre els anys 1997 i 2004, s’ha comparat l’evolució de la vegetació de les zones agrícoles abandonades amb la de les zones no conreades, tenint en compte diversos aspectes:
• Zones potencials de vegetació diferents (litoral i interior).
• Règims d’incendis forestals diferents (zones no cremades, afectades per l’incendi de 1982, pel de 1994 o per tots dos).
Aquesta anàlisi s’ha completat amb un treball de camp qualitatiu realitzat la tardor de 2004.
b) PART II. Cartografia de les antigues zones de conreu i classificació de les zones del Garraf en
funció de la densitat d’aquests espais. Aquesta cartografia es presenta a escala 1:25.000. Amb
aquestes dades s’ha delimitat el massís del Garraf vàries àrees en funció de:
• La relació entre la superfície de conreu i la superfície forestal (expressada en percentatge). • La disminució de la superfície de conreu entre finals del segle XIX i l’estat actual (any 2004).
6. RESUM DE L’EVOLUCIÓ DE LES ZONES DE CONREU DEL GARRAF DES DE FINALS DEL SEGLE XIX FINS A L’ACTUALITAT (2004)
6.1. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf a finals del segle XIX.
La ocupació humana i l’activitat agrícola del Garraf eren molt importants a finals del segle XIX. Els darrers incendis forestals han deixat al descobert gran quantitat de construccions de pedra (estretes feixes) que ocupen de forma esglaonada molts vessants, des dels fons de vall fins a la mateixa carena, i que no són res més que el record històric d’una activitat agrícola important.
Als indrets de més pendent i amb menys sòl es practicava una agricultura dedicada al conreu d’arbres fruiters (garrofers, ametllers, oliveres i vinyes) i, a les zones de pendent més suau i amb sòl més profund, es sembrava cereal i es feia una mica d’horta si hi havia disponibilitat d’aigua per regar. Els importants canvis socials, econòmics i polítics de finals del segle XIX, i l’aparició de la fil·loxera, provocaren un abandonament agrícola quasi total. Les anàlisis pol.líniques realitzades en aquest sector (IZQUIERDO, 1992; RIERA, 1995, 2001) reafirmen aquesta teoria.
A partir de l’estudi d’aquests treballs s’arriba a les següents conclusions generals:
• A finals del segle XIX, al massís del Garraf s’hi desenvolupava una activitat agrícola important associada al conreu de la vinya en terrasses. La zona forestal del massís ocupava una superfície força menys important que l’actual.
• Aquesta superfície forestal estava constituïda per quatre tipus principals de comunitats vegetals: alzinars, pinedes de pi blanc, brolles i màquia litoral.
• Els alzinars estaven en fase de regressió i eren substituïts principalment per màquies d’arboç amb boix a la zona interior i per brolles a l’àrea litoral. Aquesta regressió era més important a l’interior, perquè segurament en aquestes zones hi havia més activitat agrícola.
• A l’àrea costanera, la màquia litoral també estava en fase de regressió per efecte de l’activitat agrícola, i era substituïda per brolles. En canvi, les pinedes de pi blanc mostren una expansió en aquesta zona.
A partir de la cartografia presentada a l’estudi realitzat per RIERA (2001), es considera que les zones agrícoles del massís ocupaven, a finals del segle XIX, poc més de 3.600 hectàrees, un 36% del total de la superfície del Parc Natural del Garraf (taula 1).
Taula 1. Caracterització i superfícies (hectàrees) de la vegetació del Garraf a finals del segle
XIX. La classificació temàtica s’ha fet seguint els resultats obtinguts per les anàlisis pol.líniques realitzades en aquest sector per RIERA (2001).
Caracterització de la vegetació Superfície
(ha) % respecte el total
Conreus de vinya (zones de terrasses) 3.066 29,9
Conreus de cereals o altres (garrofers, ametllers, horta) 593 5,8
Alzinar litoral (litoral) i alzinar amb roures (interior) 47 0,5
Complèxida de màquia d'arboç, brolla calcícola, garriga i
prats secs 3.866 37,7
Complèxida de màquia litoral, brolla calcícola i prats secs 1.537 15,0
Pinedes de pi blanc 1.150 11,2
TOTAL 10.258 ha
6.2. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf en el període 1900 - 1960.
En aquest període, les anàlisis pol.líniques analitzades a la bassa de Can Planes (al sector litoral), evidencien una reducció de l’expansió de les pinedes i una recuperació de taxons relacionats amb una vegetació més estable i madura (Quercus ilex, Quercus caduc, bosc de ribera i màquia litoral). Aquesta recuperació posa de manifest la disminució i el final de l’activitat agrícola i ramadera més important, i la regeneració de les comunitats vegetals més afectades per aquestes activitats antròpiques.
Al sector interior del massís (anàlisis de la bassa de Can Liona), la pràctica desaparició de la vinya associada a l’entrada de la fil·loxera al massís (1890) afavorí l’abandonament de les terrasses i l’expansió del pi blanc. Paral·lelament, els taxons de les brolles davallen a favor d’una formació de màquia més madura composta pels gèneres Juniperus, Olea i Pistacia.
• L’activitat agrícola més important del Garraf, la viticultura, desapareix totalment i es produeix un abandonament de la majoria de les terrasses que ocupaven els vessants del massís i que estaven dedicades quasi exclusivament a aquest conreu.
• Les zones de conreu abandonades són lentament ocupades per espècies herbàcies i arbustives pròpies de les brolles i les màquies.
• La quasi total desaparició de l’activitat humana al Garraf permet la recuperació de les espècies arbòries (pi blanc, alzina i roure), que segurament eren explotades per a l’obtenció de fusta i que ara, per l’abandonament progressiu del sector, deixen de ser explotats.
6.3. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf en el període 1960 - 1980.
En aquest període s’observa una reducció de la diversitat a la zona litoral del Garraf, amb una extensió de les pinedes i una reducció d’altres taxons arboris i arbustius com el Quercus ilex, els Quercus caducifolis (que arriben pràcticament a desaparèixer), l’Olea i la Pistacia. Cal destacar el manteniment dels taxons associats a les brolles, com els gèneres Erica i Buxus, així com la regeneració de Juniperus. Es posa també en evidencia el total abandonament agrícola del sector. En el grup de les espècies herbàcies, hi ha un nou augment molt significatiu del càrritx (Ampelodesmos mauritanica).
En resum, aquesta tercera etapa es caracteritza per:
• Un domini de la brolla calcícola, de la garriga i dels prats secs. Al vessant sud del massís, especialment als vessants calcaris assolellats de la part sud-oest del Garraf, es troben restes de màquia litoral.
• Un augment de les espècies pròpies de les sèries regressives de la vegetació del Garraf que està directament relacionat amb la recuperació de la vegetació després de l’activitat agrícola del massís.
• Un augment de la superfície forestal arbrada del Garraf, associat a l’extensió de les pinedes de pi blanc.
A partir de la cartografia presentada a l’estudi realitzat per RIERA (2001), es considera que les zones agrícoles del massís ocupaven, l’any 1980, unes 600 hectàrees, un 6% del total de la superfície del Parc Natural del Garraf. Les zones de conreu abandonades evolucionaven cap a brolles, garrigues i màquies, augmentant molt la superfície del Garraf poblada per comunitats arbustives (taula 2).
Taula 2. Caracterització i superfícies (hectàrees) de la vegetació del Garraf en el període
1960-1980. La classificació temàtica s’ha fet seguint els resultats obtinguts per les anàlisis pol.líniques realitzades en aquest sector per RIERA (2001) i amb l’estudi de fotografies aèries de 1972.
Caracterització de la vegetació Superfície
(ha) % respecte el total
Conreus de cereals o altres (garrofers, ametllers, horta) 593 5,8
Zones desproveïdes de vegetació (pedreres, abocador de
Barcelona i urbanització de Plana Novella) 209 2,0
Alzinar litoral (litoral) i alzinar amb roures (interior) 58 0,1
Complèxida de màquia d’arboç i fragments d’alzinar 495 4,8
Complèxida de brolla calcícola, garriga i prats secs 4.115 40,1
Complèxida de màquia litora, brolla calcícola i prats secs 1.837 17,9
Pinedes de pi blanc 2.952 28,8
6.4. Caracterització de les zones agrícoles del Garraf en el període 1980 - 2004.
En aquest període tres importants incendis forestals afectaren el massís del Garraf els anys 1978, 1982 i 1994. Aquests incendis provoquen:
• Una important disminució de la superfície forestal arbrada com a conseqüència, especialment, de l’incendi forestal de 1982. La regressió afectà a les àrees amb alzinar i, sobretot, als boscos de pi blanc.
• Una major dominància de les comunitats arbustives de les sèries de degradació (brolles i garrigues) després de l’incendi.
• Un augment quantitatiu (que es posa de manifest al comparar inventaris realitzats en els mateixos punts) del càrritx (Ampelodesmos mauritanica), espècie herbàcia que presenta una gran capacitat de regeneració per germinació i per rebrotada.
• La recuperació forestal que s’estava produint al Garraf des de l’abandonament de l’activitat agrícola es veu interrompuda pels efectes dels incendis de 1978 i 1982, que afectaren un total de més de 7.000 ha dins el Parc Natural.
Per caracteritzar aquest període disposem de la cartografia realitzada per RIERA (1997). Aquest estudi posa de manifest la continuació de la devallada de les zones de conreu del massís, que ara agrupen menys de 300 hectàrees (un 3% del Parc), mentre que les comunitats arbustives i els prats secs augmenten com a conseqüència dels incendis forestals recurrents (taula 3).
Taula 3. Caracterització i superfícies (hectàrees) de les principals unitats del paisatge vegetal del
Garraf en el període 1980-2000. El càlcul s’ha fet agrupant les unitats diferenciades a l’estudi presentat per RIERA (1997).
Caracterització de la vegetació Superfície
(ha) respecte % el total
Zones agrícoles, generalment de secà, en explotació o abandonades
recentment 294 2,8
Zones desproveïdes de vegetació (pedreres, abocador de Barcelona i
urbanització de Plana Novella) 314 3,1
Alzinar litoral i alzinar amb roures pur o poc degradat 112 1,1
Complèxida de màquia d’arboç (d) i fragments d’alzinar (l) 759 7,4
Complèxida de brolla calcícola (e), garriga (e) i prats xeròfils (l) 4.062 39,6
Pinedes de pi blanc sobre màquia litoral, brolles i/o prats xeròfils 498 4,9
Prats secs: llistonars (e), prats d’albellatge (l), fenassars (l) i prats
de càrritx (e) amb elements de màquia, brolla o garriga 326 3,2
Complèxida de màquia litoral (e), brolla calcícola (e), garriga (e) i/o
prats xeròfils (l) intercalada amb afloraments rocosos 3.893 37,9
TOTAL 10.258 ha
(l: comunitat localitzada, d: comunitat dominant i e: comunitat extensa).
6.5. Resum: evolució de les zones agrícoles en el període 1900 – 2004.
Aquest període de 100 anys comença amb una importància manifesta de la ramaderia i l’agricultura. Les terrasses, dedicades quasi exclusivament al conreu de la vinya, configuren el paisatge del Garraf i limiten l’extensió de la superfície forestal. Les 3.659 ha de terrasses i conreus que han estat cartografiades posen de manifest que molts dels vessants del Garraf avui ocupats per brolles, màquies i garrigues eren destinats a conreus. Els sectors interiors eren les zones on l’acció humana era més important.
La davallada de la vinya està associada a la plaga de fil·loxera (1890). Després d’aquesta plaga, el conreu tan sols es mantingué en els sectors més interiors, on encara el trobem actualment. Als sectors litorals, la desaparició de la vinya fou total. Des d’aquesta data les superfícies destinades als conreus davallen de forma molt important i arriben a ser, actualment, testimonials (taula 4).
Taula 4. Evolució de la superfície (hectàrees) ocupada per conreus de vinya i cereals en el període
1900-2004.
Període estudiat Superfície ocupada per
conreus (ha) % respecte a la superfície total
Finals del segle XIX 3.659 36
Període 1900-1960 593 6
Període 1960-1994 298 3
Període 1994-2000 294 3
En aquestes zones de terrasses abandonades es va iniciar un procés de successió vegetal amb la introducció progressiva d’espècies herbàcies, arbustives i arbòries. Aquest ha estat un dels motius que han fet augmentar considerablement la superfície forestal del Garraf ocupada per comunitats herbàcies i arbustives des de l’any 1900 fins a l’actualitat (figura 1).
3. 600 600 300 300 1. 200 3. 000 900 600 5. 400 6. 500 8. 800 9.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 10.000 1900 1970 1990 2000 Anys S u p e rf íc ie ( h a )
Conreus Pinedes i alzinars Comunitats arbustives
Figura 1. Evolució en el període 1900-2004 de la superfície (hectàrees) del Garraf ocupada per
7. ESTAT ACTUAL DE LES ZONES DE CONREU ABANDONADES AL GARRAF DES DE FINALS DEL SEGLE XIX
7.1. Metodologia aplicada
L’estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi dels inventaris florístics realitzats1 durant el període 1995-2004.
L’anàlisi de les dades ha seguit les pautes següents:
A. Classificació fitosociològica de tots els inventaris disponibles (més de 300), diferenciant quatre unitats bàsiques de vegetació: a) garrigues; b) brolles calcícoles; c) zones afectades pels incendis forestals de 1982 i 1994, amb l’estrat arbustiu encara en fase de recuperació; i d) prats secs.
B. Classificació dels inventaris corresponents a cada unitat segons si han estat realitzats en zones de conreu abandonades (amb antigues terrasses), o en zones de vessants, rarament conreats (sense terrasses).
C. Classificació dels inventaris segons la seva localització: a) zona litoral (des del nivell del mar fins als 300 – 350 metres d’altitud); i b) zona interior.
D. Càlcul dels valors mitjans per a cada grup d’inventaris dels següents paràmetres: Recobriment (en %) de l’estrat arbustiu i herbaci.
Alçada (en cm) de l’estrat arbustiu.
Valors de presència de les espècies presents als inventaris (relació del número d’inventaris on és present respecte el número d’inventaris totals).
Valors mitjans de cobertura de les espècies presents als inventaris (percentatge mitjà de recobriment).
7.2. Resultats
En aquest apartat es presenten els resultats obtinguts agrupats en les quatre unitats de vegetació diferenciades.
7.2.1. Garrigues
Les garrigues del Garraf (que corresponen a una comunitat mixta on s’hi barregen àrees de garriga, de brolla i de màquia litoral) que creixen en vessants o en antigues feixes de conreu presenten diferències poc significatives entre els valors de recobriment i alçada dels estrats de vegetació (taula 5).
Taula 5. Caracterització de les garrigues del Garraf tenint en compte la presència o absència
d’antigues terrasses de conreu abandonades.
Paràmetres estudiats Antigues zones de
terrasses Zones sense terrasses
ESTRAT ARBUSTIU
Recobriment (%): 69% 77%
Alçada (cm): 100 cm 80 cm
ESTRAT HERBACI
Recobriment (%): 76% 64%
Si analitzem les dades a nivell d’espècies presents, s’observen les diferències que es detallen a continuació:
Espècies només presents a les zones de feixes: Olea europaea
Dorycnium pentaphyllum Juniperus oxycedrus
Espècies amb més presència i/o recobriment als vessants sense
feixes: Daphne gnidium
P+R
Ampelodesmos mauritanica P+R Quercus coccifera R
Smilax aspera R Thymus vulgaris P
7.2.2. Brolles calcícoles
Les brolles del Garraf (que corresponen a una comunitat mixta on s’hi barregen àrees de brolla i de màquia litoral) desenvolupades en vessants o feixes no presenten diferències entre els valors de recobriment i alçada dels estrats de vegetació (taula 6).
Taula 6. Caracterització de les brolles calcícoles del Garraf tenint en compte la presència o
absència d’antigues terrasses de conreu abandonades.
Paràmetres estudiats Antigues zones de
terrasses Zones sense terrasses
ESTRAT ARBUSTIU
Recobriment (%): 34% 32%
Alçada (cm): 80 cm 93 cm
ESTRAT HERBACI
Recobriment (%): 56% 59%
Si analitzem les dades a nivell d’espècies presents, s’observen les diferències que es detallen a continuació:
Espècies amb més presència i/o recobriment a les zones de feixes: Erica multiflora P+R Rhamnus lycioides P+R Arbutus unedo P+R Juniperus oxycedrus P+R Cistus albidus P+R Brachypodium phoenicoides P+R Dorycnium hirsutum P+R Dorycnium pentaphyllum R
Espècies només presents als vessants sense feixes: Teucrium chamaedrys
Espècies amb més presència i/o recobriment als vessants sense
feixes: Quercus coccifera
P+R Chamaerops humilis P+R Rhamnus alaternus P+R Brachypodium retusum R
7.2.3. Zones afectades pels incendis de 1982 i 1994 en fase de recuperació
En aquest apartat s’han inclòs les zones del Garraf més afectades pels incendis de 1982 i 1994. Com a resultat de la coincidència de gran part del perímetre dels dos focs, l’estrat arbustiu de les comunitats vegetals que es desenvolupen en aquesta àrea encara està en fase de recuperació. Aquesta regeneració segueix un ritme similar amb independència de la presència o absència de feixes, tot i que l’estrat herbaci es veu afavorit per la presència de terrasses de conreu abandonades i mostra un percentatge de recobriment superior en aquestes zones (taula 7).
Taula 7. Caracterització de les zones afectades pels incendis de 1982 i 1994 del Garraf tenint en
compte la presència o absència d’antigues terrasses de conreu abandonades.
Paràmetres estudiats Antigues zones de
terrasses Zones sense terrasses
ESTRAT ARBUSTIU
Recobriment (%): 8% 6%
Alçada (cm): 80 cm 70 cm
ESTRAT HERBACI
Recobriment (%): 67% 43%
Si analitzem les dades a nivell d’espècies presents, s’observen les diferències que es detallen a continuació:
Espècies amb més presència i/o recobriment a les zones de feixes: Erica multiflora P+R Daphne gnidium P+R Brachypodium retusum P+R Dorycnium pentaphyllum P+R Juniperus oxycedrus P+R Genista scorpius P+R Ulex parviflorus P+R Dorycnium hirsutum R Cistus salviifolius R Quercus coccifera R Pistacia lentiscus R Ampelodesmos mauritanica R
Espècies només presents als vessants sense feixes: Teucrium chamaedrys
Espècies amb més presència i recobriment als vessants sense
feixes: Chamaerops humilis
NOTA: R: espècie que presenta més recobriment; P: si té més presència; P+R: si s’observa més recobriment i presència.
7.2.4. Prats secs
Els inventaris classificats fitosociològicament com a prats secs presenten poques diferències entre zones amb o sense terrasses de conreu. Tan sols l’estrat herbaci es veu afavorit per la presència de feixes abandonades i presenta, tal i com ja s’observava en el cas anterior, un percentatge de recobriment més elevat (taula 8).
Taula 8. Caracterització dels prats secs del Garraf tenint en compte la presència o absència
d’antigues terrasses de conreu abandonades.
Paràmetres estudiats Antigues zones de
terrasses Zones sense terrasses
ESTRAT ARBUSTIU
Recobriment (%): 6% 11%
Alçada (cm): 74 cm 70 cm
ESTRAT HERBACI
Recobriment (%): 72% 59%
Si analitzem les dades a nivell d’espècies presents, s’observen les diferències que es detallen a continuació:
Espècies només presents a les zones de feixes: Pinus halepensis
Espècies amb més presència i/o recobriment a les zones de feixes: Lavandula latifolia P+R Dorycnium hirsutum P+R Cistus salviifolius P+R Cistus monspeliensis P+R Arbutus unedo P Brachypodium retusum R Ampelodesmos mauritanica R Dorycnium pentaphyllum R
Espècies només presents als vessants sense feixes: Phillyrea angustifolia
Espècies amb més presència i/o recobriment als vessants sense
feixes: Quercus coccifera
P+R Smilax aspera P+R Teucrium chamaedrys P+R Carex halleriana P+R Gallium lucidum P+R Ononis minutissima P+R Chamaerops humilis R
NOTA: R: espècie que presenta més recobriment; P: si té més presència; P+R: si s’observa més recobriment i presència.
7.3. Discussió i conclusions
Un cop analitzats els resultats obtinguts, podem arribar a les següents conclusions:
L’estrat arbustiu presenta valors totals de recobriment similars a totes les unitats de vegetació
estudiades, sense observar una influència entre aquest paràmetre i la presència o absència de feixes. Aquest fet s’explica fàcilment si es té en compte que l’abandonament agrícola més important data d’inicis del segle XX, i ha passat suficient temps com per permetre una recuperació de la vegetació a les antigues zones de conreu.
Les millors condicions edàfiques que s’observen a les antigues terrasses de conreu, relacionades
amb una major retenció del sòl (més profunditat útil de sòl), permeten un creixement superior de l’estrat arbustiu (en termes d’alçada mitjana de les seves espècies) i de l’estrat herbaci (en termes de percentatge de recobriment) respecte a zones de vessant sense feixes.
La presència o absència de terrasses de conreu té un efecte directe en el grau de presència i en el
valor de recobriment de certes espècies.
Hi ha un grup d’espècies que milloren molt el seu creixement a les zones d’antigues feixes de
conreu, i mostren valors de presència i/o recobriment superior respecte a les zones de vessant. Les més importants són:
Ampelodesmos mauritanica (càrritx)
Arbutus unedo (arboç)
Dorycnium pentaphyllum, D. hirsutum (botja d’escombres)
Erica multiflora (bruc)
Genista scorpius (argelaga)
Juniperus oxycedrus (càdec)
Lavandula latifolia (espígol)
Rhamnus lycioides (arçot)
Ulex parviflorus (gatosa)
Altres espècies presenten valors de presència i/o recobriment superiors a les zones de
vessant respecte a les antigues zones de conreu abandonades, fet que pot relacionar-se amb la dificultat de dispersió d’aquestes espècies i en una menor capacitat per colonitzar espais. En destaquem:
Chamaerops humilis (margalló)
Quercus coccifera (garric)
Smilax aspera (arítjol)
Teucrium chamadrys (camedris)
Thymus vulgaris (farigola)
Totes les altres espècies presents als inventaris no mostraven diferències significatives al comparar
8. VALORACIÓ DE LA IMPORTÀNCIA DE L’ABANDONAMENT AGRÍCOLA PER DIFERENTS SECTORS DEL GARRAF
8.1. Metodologia aplicada
Amb l’objectiu de determinar quins sectors del Garraf han canviat més en funció de la quantitat de zones de conreus que s’han abandonat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, s’ha realitzat la següent anàlisi:
A. S’ha dividit el Garraf en 8 sectors tenint en compte criteris de localització, topogràfics i de vegetació, intentant agrupar zones de característiques similars.
B. Per a cada sector s’ha calculat la superfície de conreu estimada a finals del segle XIX i l’actual. Als Annexes del treball s’adjunta un mapa a escala 1:25.000 on es veuen els sectors diferenciats i les dades calculades per a cada sector.
C. Per a cada sector s’ha calculat la densitat de superfície de conreu respecte a la superfície total, expressant els valors en percentatge.
8.2. Sectors considerats
S’ha dividit el massís del Garraf en 8 sectors, quatre a la zona litoral i quatre més a la zona d’interior (taula 9).
Taula 9. Localització i superfície (ha) dels sectors diferenciats al Garraf per avaluar la densitat
de zones de conreu respecte a la superfície total i la seva variació en el temps.
Sector Localització Superfície (ha)
ZONA LITORAL
Sector 1 La Desfeta i Fondo del Celler 545,0
Sector 2 La Pleta i Serra de Vallbona 1.927,8
Sector 3 Campdàsens i Serra de la Costa 952,2
Sector 4 Vallcarca i Coll de la Fita 783,8
ZONA INTERIOR
Sector 5 Vallgrassa i Jafre 2.226,7
Sector 6 Serra de la Guàrdia i La Pleta Xica 1.079,2
Sector 7 La Maçana i Serra dels Vaquers 1.374,3
Sector 8 La Mola i El Mas Vendrell 1.369,6
TOTAL: 10.258,5
8.3. Resultats
Els resultats obtinguts es recullen diferenciats per sectors a les taules 10, 11 i 12. Als annexes es presenta una cartografia a escala 1:25.000 on es mostren visualment els resultats per sectors.
Taula 10. Evolució de les zones de conreu en termes de superfície (ha) entre finals del segle XIX i
2004 dels sectors diferenciats al Garraf.
Sectors estudiats Superfície de conreus – any 1900 (ha) Superfície de conreus – any
2004 (ha) % Conreus – any 1900 % Conreus – any 2004 Disminució (%)
SECTOR LITORAL Sector 1 178,5 7,7 32,8 1,4 96% Sector 2 176,2 2,5 9,1 0,1 99% Sector 3 560,8 92,9 58,9 9,8 83% Sector 4 441,4 32,5 56,3 4,1 93% SECTOR INTERIOR Sector 5 1.359,4 0,9 61,1 0,0 100% Sector 6 135,8 98,1 12,6 9,1 28% Sector 7 222,2 27,8 16,2 2,0 88% Sector 8 584,7 31,6 42,7 2,3 95% TOTALS 3.659,0 294,0 35,7 2,9 92%
Taula 11. Evolució de les zones de conreu en termes de superfície (ha) entre finals del segle XIX i
2004. Mitjanes dels valors estudiats pels sectors litoral i d’interior diferenciats al Garraf.
Zona Superfície de conreus – 1900 (ha) Superfície de conreus – 2004
(ha) Superfície total (ha) % Conreus – 1900 % Conreus – 2004 Disminució (%)
Zona
litoral 1.356,9 135,6 4.208,8 32,2 3,2 90%
Zona
interior 2.302,0 158,4 6.049,7 38,1 2,6 93%
Taula 12. Classificació dels sectors estudiats al Garraf en funció de l’evolució de les zones de
conreu en termes de superfície (ha) entre finals del segle XIX i 2004.
Classificació Sector
Comparació Superfície de conreus any
1900-2004 (ha) Avaluació de la disminució
Sectors on la superfície de conreu
ha disminuït menys del 50% Sector 6 De 98 a 13 ha Disminució dels conreus Sector 3 De 561 a 93 ha
Disminució dels conreus
Sectors on la superfície de conreu ha disminuït entre el 50 i el 90% Sector 7 De 222 a 28 ha Disminució dels conreus Sector 4 De 441 a 33 ha Disminució important dels conreus Sector 8 De 585 a 32 ha Disminució important dels conreus Sector 1 De 179 a 8 ha Disminució important dels conreus Sector 2 De 176 a 3 ha Pràctica desaparició dels conreus
Sectors on la superfície de conreu ha disminuït més del 90%
Sector 5 De 1.359,4 a 1 ha
Pràctica desaparició dels
8.4. Discussió i conclusions
Les zones de conreu han disminuït de forma molt important al Garraf entre finals del segle XIX
i l’any 2004: s’ha passat d’unes 3.760 hectàrees l’any 1.900 (un 36% del total) a 294 hectàrees l’any 2004 (un 3% del total).
Si analitzem les dades tenint en compte els resultats globals per a les zones litoral i d’interior, es
posa de manifest que les zones de conreu han disminuït una mica més a l’interior del Garraf (un 3% més). Això ha fet que, mentre que a finals del segle XIX hi havia un 6% més de superfície de conreu a la zona interior, ara la situació s’hagi equilibrat i els conreus ocupen un 3% de la superfície total a tots dos sectors.
Si analitzem els canvis per sectors, es posen de manifest tres situacions diferents que cal
conèixer per si en el futur es vol tenir en compte aquest aspecte en la planificació del Parc:
Zones on la superfície de conreus ha disminuït, però on encara hi ha certa activitat
agrícola: SECTOR 6 (Serra de la Guàrdia) i SECTOR 3 (Campdàsens). En aquests sectors el % de superfície de conreu respecte la superfície total és, aproximadament, del 10%.
Zones on la superfície de conreus ha disminuït de forma molt important, i pot ser que la
densitat actual de zones agrícoles sigui insuficient per altres temes de gestió com pot ser la fauna: SECTOR 4 (Collet de la Fita), SECTOR 7 (Serrat del Vaquers), SECTOR 8 (El Mas Vendrell) i SECTOR 1 (La Desfeta). En aquests sectors el % de superfície de conreu respecte la superfície total és, aproximadament, del 2%.
Zones on la superfície de conreus pràcticament ha desaparegut, tot i que el passat
ocupava importants extensions: SECTOR 2 (La Pleta i Vallbona) i SECTOR 5 (Vallgrassa i Jafre). En aquests sectors el % de superfície de conreu respecte la superfície total no arriba ni al 0,1%.
9. BIBLIOGRAFIA CITADA
BOLÒS, Oriol de (1962). El paisaje vegetal barcelonés. Barcelona: Cátedra Ciudad de Barcelona, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona.
BRAUN BLANQUET, J. (1979). Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Ed. Blume. Madrid. 820 pàgs.
CAMARASA, J. M.; FOLCH, R., MASALLES, R.M. (1977). El patrimonio natural de la comarca de
Barcelona. Medidas necesarias para su protección y conservación. Barcelona: Corporació Metropolitana
de Barcelona.
RIERA, S. (1995). Evolució del paisatge vegetal Holocè al Pla de Barcelona a partir de dades
pol.líniques. Barcelona: Tesi Doctoral. Facultat de Geografia i Història. Publicacions de la Universitat de
Barcelona. 432 pàg.
RIERA, S. (2001). Resultats de les anàlisis pol.líniques de les basses de Can Liona i Can Planes. Barcelona: Projecte del Parc Natural del Garraf.
RIERA, J (1997). Estudi de la regeneració de la vegetació del Parc Natural del Garraf després dels
incendis de 1982 i 1994. Estat actual i propostes de gestió. Projecte Final de Carrera. Lleida: Universitat
de Lleida. 228 pàg.
RIERA, J (2001). Evolució de la vegetació del Garraf entre els anys 1900 i 2000. Servei de Parcs Naturals. Document intern. Diputació de Barcelona. 30 pàgs.
SORIANO, I.; BUSQUET, I. (1993). Mapa de vegetació del delta del Llobregat i el Garraf. Barcelona: Museu de Gavà i Universitat de Barcelona. 38 pàg.
