Internet: http://www.bcn.es Núm. 10 / Any XCIII 30 de març de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 27-I-2006 ... 718
Acords sessió 24-II-2006 ... 749
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 754
Creació d'una Comissió per a l'estudi del fe-nomen de l'ocupació il·legal d'immobles de Barcelona ... 754
Convenis Convenis de col·laboració i autorització pai-satgística ... 755
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 28-II-2006 ... 775
Districte 2. L'Eixample. Acords sessió 1-III-2006 ... 776
Districte 4. Les Corts. Acords sessió 2-III-2006 ... 777
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió 28-II-2006 ... 780
Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 22-II-2006 ... 781
Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 5 concursos per a la provisió de 6 llocs de treball ... 783
2 llocs de treball de responsable de Projectes del Sector d’Urbanisme ... 784
Cap de l’Oficina d’Atenció als Ciutadans ... 785
Assessor/a tècnic/a ... 785
Responsable administratiu de centre cívic ... 786
Cap de Projectes de Serveis Tècnics de Dis-tricte ... 787
Anuncis Concursos ... 788
Notificacions ... 792
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de gener de 2006 i aprovada el dia 24 de febrer de 2006
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set de gener de dos mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Mara-villas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carrei-ras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Car-mona (a partir del dictamen núm. 22), Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les de hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 23 de desembre de 2005, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2005 (S1/D/2005 6019), que aprova la creació del fitxer in-formatitzat denominat “Queixes a la Sindicatura de Greuges de Barcelona” sempre i quan no s’hi hagin formulat, en el termini d’informació pública, al·lega-cions que facin palesa la necessitat d’introduir-hi rec-tificacions, publica la resolució d’aprovació i l’annex de declaració del fitxer al Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona, i comunica a l’AgènProvín-cia de Protecció
CONSELL MUNICIPAL
de dades la creació d’aquest fitxer als efectes de la seva inscripció.
2. Decret de l’Alcaldia, de 9 de gener de 2006 (S1/D/2006 146), que designa el Sr. Ramon Massa-guer i Meléndez gerent d’Urbanisme i Infraestruc-tures.
3. Decret de l’Alcaldia, de 9 de gener de 2006 (S1/D/2006 17), que designa el Sr. Josep M. Luc-chetti i Piu gerent Adjunt d’Urbanisme.
4. Decret de l’Alcaldia, de 9 de gener de 2006 (S1/D/2006 16), que designa el Sr. Màxim López i Manresa gerent del Districte de l’Eixample en substi-tució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.
5. Decret de l’Alcaldia, de 10 de gener de 2006 (S1/D/2006 23), que aplica, des de l’1 de gener de 2006, a les retribucions del personal funcionari i labo-ral l’increment del 2% autoritzat per la Llei 30/2005, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2006, conforme a les previsions establertes en el vigent Acord de condicions de treball per al personal munici-pal.
6. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2006 (S1/D/2006 148), que designa l’Im. Sr. Joan Puigdo-llers i Fargas membre del Consell d’Administració del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona.
7. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2006 (S1/D/2006 149), que proposa a la Societat Barcelo-na de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la propos-ta següent: Designar el Sr. Alfred Morales i González membre del Consell d’Administració de Tractament i Selecció de Residus, SA, en substitució de la Sra. Núria Badia i Brugués.
8. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2006 (S1/D/2006 145), que crea l’Oficina administrativa en-carregada de tramitar els procediments sancionadors previstos en l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, li assigna funcions i l’adscriu a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona.
9. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2006 (S1/D/2006 144), que encarrega a la Comissió d’Ins-pecció, creada per decret de l’Alcaldia de 4 de febrer de 2004, la redacció del manual operatiu previst a l’article 75 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que ha de desenvolupar i concretar l’actu-ació dels diversos òrgans i agents municipals impli-cats en la seva aplicació.
10. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2006 (S1/D/2006 143), que designa la Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, portaveu adjunta del Grup Muni-cipal del Partit Popular en substitució de la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas.
12. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2006 (S1/D/2006 147), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí el Sr. Francesc Carmona i Pontaque en substitució de la Sra. Laia Serra i Sellarès.
13. Decret de l’Alcaldia, de 24 de gener de 2006 (S1/D/2006 152), que actualitza la composició i fun-cions de la Comissió d’Obres i Circulació, li assigna les funcions i hi constitueix el Comitè Permanent amb les funcions que concreta.
14. Decret de l’Alcaldia, de 24 de gener de 2006 (S1/D/2006 150), que encarrega a la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori, cinquena tinenta d’alcalde i regido-ra ponent d’Educació, l’elaboregido-ració de la proposta de les normes de funcionament de l’Observatori Perma-nent per a la Convivència, previst a l’article 8 de l’Or-denança per fomentar i garantir la convivència ciuta-dana a l’espai públic de Barcelona, que regularan les seves funcions, organització, composició i recursos.
15. Decret de l’Alcaldia, de 24 de gener de 2006 (S1/D/2006 151), que encarrega a la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà, regidora ponent de Dona i Drets Civils, l’elaboració del Pla per a l’abordatge integral del treball sexual d’acord amb allò previst a la dispo-sició final 4a de l’Ordenança per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona.
b) Mesures de govern
Mg 1. Projectes d’actuació al barri del Carmel (2006-2007).
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge, Sr. Casas, recorda que avui es compleix un any del greu incident que patí el barri del Carmel a conseqüència de les obres de prolongació de la línia 5 del metro que estava executant GISA per encàrrec de la Generalitat, incident que es convertí en un malson per als veïns i veïnes del barri perquè, a pesar que les mesures preventives adoptades els dies 25 i 27 evitaren que es produís cap desgràcia personal, tingué uns costos socials elevats donat que 1.276 persones hagueren de deixar les seves llars, l’activitat comercial se’n ressentí, i les escoles queda-ren tancades en el seus emplaçaments habituals.
Significa que, tanmateix, un balanç de la implicació i del compliment dels compromisos adquirits permet constatar que tant la Generalitat com aquest Ajunta-ment s’han abocat en l’atenció i el suport als ciuta-dans i ciutadanes afectats i han posat en marxa tots els dispositius al seu abast per a minimitzar les difi-cultats i solucionar el problema creat per l’esfondra-ment; que el dispositiu municipal començà immedia-tament a treballar per a atendre els perjudicats sense cap demora i demostrà la seva capacitat per a assu-mir un problema de dimensions desconegudes fins a aquell moment i sense precedents en les respostes a donar, ja que aconseguí reallotjar provisionalment més de 1.000 persones en menys de dotze hores; i que poc després prengué el relleu la Generalitat as-sumint, en inici i prioritàriament, la reparació de l’es-voranc i treballant posteriorment sobre els edificis de la zona d’actuació especial per a facilitar el retorn a la normalitat, que encara no és total però ja comença a albirar-se el final del procés: les escoles ja tornen a funcionar amb normalitat, molts comerços han pogut reobrir les seves portes, moltes façanes llueixen
refe-tes i els veïns van retornant a casa seva, concreta-ment ja ho han fet més de 1.000 i 250 podran fer-ho abans de l’estiu.
Reconeix que encara resta camí per recórrer, però assegura que el compromís polític i moral es mantin-drà viu fins que el darrer veí hagi recuperat el seu ha-bitatge o en tingui un de nou i definitiu, i fins que tots els comerços afectats hagin tornat a obrir o hagin es-tat indemnitzats; que la ferida oberta en el territori tri-garà a tancar-se, però ja s’està treballant per crear un espai públic ciutadà amb edificis d’habitatges de llo-guer i nous equipaments; que es finalitzarà el projec-te inprojec-terromput de prolongació del metro i l’entrada en servei de la nova estació del Carmel, cosa que les previsions de la Generalitat situen en l’any 2008, i comportarà una millora fonamental en la vida quoti-diana de tal barri; i que el cas del Carmel ha obert no-ves perspectino-ves en suscitar una reflexió conjunta de les Administracions sobre els procediments adminis-tratius i la seva influència en el resultat dels projectes i obres d’infraestructures i ha servit també per a do-nar un impuls definitiu al procés de millora del barri, el qual requeria unes inversions importants que no eren assumibles només per aquest Ajuntament.
Subratlla que en el barri del Carmel s’està treba-llant, intensament i d’acord amb els veïns i les entitats del barri, per a remodelar-lo donant resposta a les di-ficultats urbanístiques d’una trama urbana amb forts pendents i desenvolupada en algunes zones, mitjan-çant un procés d’ocupació no programat, i per a asso-lir una millora urbanística i de qualitat de l’habitatge, un model de desenvolupament econòmic i social, també de qualitat, la dinamització comercial i econò-mica i l’impuls del teixit social; que la declaració de l’àrea extraordinària de rehabilitació integral del Carmel i entorns acordada per la Generalitat de Catalunya a petició d’aquest Ajuntament el 8 de fe-brer de 2005 permet plantejar una actuació integral amb accions a tots els nivells; que l’Agència de Pro-moció del Carmel i Entorns, SA, demostra la voluntat real d’aquest Ajuntament d’actuar de manera ràpida i contundent si bé la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de la Vivienda també hi tindran un paper important en l’objectiu de tenir rehabilitats el 2012 el 50% d’edificis, és a dir, més de 10.000 habitatges amb un pressupost de 31 milions d’euros.
d’Hebron o la modificació del planejament dels Tres Turons faran desaparèixer l’herència d’un urbanisme caòtic i donaran pas a una nova realitat; que en el camp de l’habitatge, cal esmentar les promocions del Patronat Municipal de l’Habitatge i de l’Institut Munici-pal d’Urbanisme; i que tot això es farà tenint present els treballs de la Comissió de seguiment de l’àrea ex-traordinària de rehabilitació integral i d’acord amb els veïns.
Acaba dient que el document lliurat als membres del Consistori expliciten les diverses actuacions que demostren la voluntat d’actuar sobre un barri que re-quereix la intervenció d’aquest Ajuntament.
El Sr. Trias considera, d’entrada, un error que avui no s’hagi fet un plantejament del cas del Carmel que permeti tenir un debat, no per a aprofundir els proble-mes, sinó per a encarar el futur, cosa que no pot fer en els tres minuts de què disposa en la seva interven-ció: per tant, després d’expressar un cop més la seva solidaritat personal i la del seu Grup amb els afectats, es limitarà a fer unes reflexions sobre els compromi-sos assumits pel govern municipal en la sessió del fe-brer de l’any passat.
En aquesta línia recorda, en primer lloc, que s’hi parlà d’exigir responsabilitats, de recuperar la con-fiança, de mesures per a cobrir les necessitats dels afectats, de donar suport a les famílies i comerços afectats, de transparència, d’informació i de garantir la seguretat a les persones; i comenta que la gestió de la crisi ha estat molt complexa amb respostes po-sitives i un treball exhaustiu de moltes persones lliga-des amb l’Ajuntament, però, malgrat tot això, hi ha el sentiment que no s’ha fet allò que calia; i que l’esvo-ranc del Carmel creà un gran forat en la confiança de la ciutadania envers l’obra pública i envers aquest Ajuntament, el qual no ha tingut una actitud de lideratge i no s’ha posat clarament al costat dels afec-tats exigint responsabiliafec-tats a qui sigui el culpable de la situació creada, a pesar que aquests dies s’han produït uns informes que deixen ben clara aquesta qüestió i que, tanmateix, no han arribat a l’opinió pú-blica ni a la gent afectada; que, per tant, té seriosos dubtes que s’hagin resolt les necessitats de les per-sones afectades, les quals massa vegades s’han sentit soles i lluitant contra les Administracions, cosa que no té cap sentit en el cas d’aquest Ajuntament, que havia de liderar les reclamacions de la gent i, no obstant això, encara avui es troba persones a les quals s’han denegat les seves reclamacions i que no entenen que l’Ajuntament no s’hagi posat de la seva banda, sensació que també tenen els comerciants del barri que no veuen resolts els problemes que els afecten.
Creu, en conclusió, que ha mancat lideratge i força; i agraeix la paciència i l’actitud constructiva que ha mantingut en tot moment la gent afectada.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que en complir-se un any de la tragèdia provocada pel nyap de cons-truir, sense que ningú hagi explicat per què, la cua de maniobra de la línia 5 del metro sota el barri del Carmel sense les degudes garanties, el govern muni-cipal pretén aixecar una cortina de fum amb una me-sura de govern sobre projectes d’actuació en tal barri en els anys 2006-2007, que silencia què hi succeí i també el dret d’aquest Plenari a rebre informació on es faci balanç de la gestió municipal i s’expliqui què succeí, i els compromisos de les altres
Administra-cions, la Generalitat i l’Estat en benefici dels afectats, dels veïns i del barri del Carmel.
Considera que tal mesura de govern inclou incom-pliments d’anteriors compromisos, perquè, concreta-ment, el planejament del Carmel aprovat el 1986 està encara pendent d’execució i, tanmateix, ara es pre-senta com una novetat; continua sense explicar les causes de la tragèdia viscuda per aquest barri, ni les responsabilitats que se n’han exigit, ni les actuacions impulsades per a evitar-les, ja que no hi ha cap refe-rència a la nova cua de maniobres, ni al conjunt de les obres de prolongació de la línia 5 del metro; re-produeix actuacions ja incloses en el Programa d’ac-tuació del Districte; no conté tampoc, cap mena d’au-tocrítica; i denota que l’equip de govern i el Sr. Alcalde, en comptes d’estar al costat dels veïns, do-nen cobertura política al Govern tripartit de la Gene-ralitat ajudant-lo a amagar les responsabilitats políti-ques i l’exigència de dimissions.
Matisa que el Grup del Partit Popular sempre esta-rà al costat d’aquells projectes que comportin la millo-ra del Carmel o de qualsevol altre barri, i que han de significar el compliment d’una obligació i no pas la re-paració d’un nyap en un barri que es féu a si mateix i que, com sempre, sabrà superar les adversitats.
La Sra. Blasco destaca que la crisi del Carmel no es podrà donar per tancada fins que la darrera perso-na que hagué de ser desallotjada ara fa un any de casa seva hagi pogut tornar-hi, però no s’ha deixat de treballar en cap moment per a fer-ho possible; que el darrer any ha estat molt dur per a aquell barri, però en tot cas les Administracions, amb aquest Ajunta-ment al capdavant, han preparat el terreny perquè de la crisi nasqués una gran oportunitat per al Carmel i, en aquest sentit, és paradigmàtic el cas del CEIP Carmel on la comunitat educativa ha retornat amb il·lusió i forces renovades després d’haver estat fet nou de dalt a baix. Afegeix que si fins ara l’Ajunta-ment havia hagut d’entomar en solitari les necessitats de tal barri, a partir d’ara podrà fer-ho anant de la mà amb la resta d’Administracions i s’obre la possibilitat d’accelerar i estendre el procés de rehabilitació més enllà de la zona afectada i, fins i tot, més enllà del mateix Carmel, ja que l’àrea extraordinària de rehabi-litació del Carmel i entorns comprèn també altres bar-ris, com el de la Taxonera, i s’ha creat un instrument per a gestionar les inversions, l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, se l’ha dotat d’un pressu-post, la llarga llista d’inversions ja està en marxa, s’ha constituït la Comissió ciutadana de seguiment de l’à-rea extraordinària de rehabilitació integral del Carmel i entorns, i s’està redactant un nou planejament que ha de partir forçosament de la revisió dels anteriors plans especials de reforma interior, executats ja en un 80%, per a fer noves propostes sobre el Carmel i més enllà de la Taxonera, els Tres Turons o la Font Baliarda, si bé l’impuls definitiu del Carmel i de la Taxonera arribarà amb el metro, reivindicació històri-ca d’aquest barri que retornarà la confiança a la seva gent i renovarà les idees, les il·lusions i la força del seu moviment associatiu i veïnal.
s’acordà, per unanimitat, la creació de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, i en la d’avui s’aprovarà el seu pressupost, mentre que la mesura de govern en debat concreta els projectes que es du-ran a terme en tal barri els dos propers anys per a abastar el conjunt de les seves necessitats, i entre els quals destaca especialment: el projecte general de rehabilitació que compta amb la participació dels Go-verns de l’Estat i de la Generalitat i preveu actuacions sobre més de 3.000 habitatges amb una inversió pú-blica de fins 9 milions d’euros; el projecte general de remodelació urbana amb actuacions per a revitalitzar el conjunt del barri, per a recuperar i crear espais pú-blics que contribuiran a millorar el teixit social amb la participació dels veïns i comerciants de la zona; el projecte d’execució de nou planejament i habitatge protegit amb la creació de 1.900 habitatges, un 60% dels quals serà de protecció; i les actuacions de reallotjament, nou habitatge i rehabilitació a la zona de l’esvoranc per a resoldre d’una manera definitiva la situació de les persones directament afectades.
Insisteix que aquest Ajuntament ha fet, perquè era la seva obligació, un esforç important en col·laboració amb les altres Administracions per tal de millorar els dèficits del barri del Carmel servint-se de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, que progressiva-ment anirà demostrant la seva efectivitat per a resol-dre no tant sols els problemes originats per l’accident, sinó el conjunt de mancances de tal barri.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors dient que s’ha presentat una mesura de govern positi-va que mira les necessitats del barri, afronta les reali-tats i planteja un futur millor per al barri.
Menciona, en concret: l’arranjament del carrer de la Mare de Déu del Coll entre els de Dante Alighieri i del Santuari; l’eix de connexió entre la carretera del Carmel i la Taxonera; l’arranjament de l’espai públic comprés entre els carrers de la Conca de Tremp i de l’Alcalde de Zalamea, de les places Boyeros i de Sal-vador Allende, de l’espai de la cantonada entre els carrers de la Conca de Tremp i de l’Alcalde de Zalamea; l’arranjament del carrer de Santa Gemma; la col·locació d’escales mecàniques als carrers de Sant Dalmir, dels Agudells i de la Manxa; el manteni-ment integral dels carrers del Santuari i dels Agudells, del Pantà de Tremp, de Josep Sangenís; la creació d’una nova plaça en l’espai de l’esvoranc; i les actua-cions en habitatges previstos a la Clota, Valldaura i al carrer de Dante Alighieri; com a actuacions que dei-xen ben palès el lideratge clar assumit per aquest Ajuntament: li estranyen, doncs, les crítiques de man-ca de lideratge que s’han fet malgrat haver-se afirmat en altres ocasions que la presència de l’Ajuntament està reconeixent la seva responsabilitat en els fets.
Recalca que des del primer moment hi ha hagut lideratge municipal mogut per la voluntat de donar servei, atenció i cura als veïns i veïnes afectats i de restituir la situació no pas on era abans, sinó on es vol que sigui en el futur, i d’arrossegar a tal tasca les altres Administracions.
Mg 2. Introducció de clàusules ambientals en els plecs tipus de la contractació municipal.
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Ser-veis Urbans i Medi Ambient, Sra. Mayol, explica que aquesta mesura de govern és complementària dels expedients aprovats inicialment per la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial per a la
introducció de clàusules ambientals en els plecs tipus de la contractació municipal d’obres, serveis i submi-nistraments; que, com a fruit de la mesura de govern presentada el 2001, s’han desplegat el Programa de l’Oficina Verda i moltes actuacions que milloren la co-herència ambiental de l’Administració municipal en matèria energètica de contracció, de construcció sos-tenible i de compra de fusta certificada i de tot això se’n donà compte en el balanç presentat en la sessió plenària tinguda el maig de 2004; i que després d’aquesta experiència de quatre anys, ara es pot fer un pas més amb la generalització d’aquestes clàusu-les en la contractació municipal, i amb tres accions de suport que en facilitin l’aplicació: a) incrementar la for-mació específica adreçada a gestors i responsables de la contractació municipal; b) augmentar la informa-ció específica a través de la web i oferir assessora-ment tècnic intern per atendre consultes específi-ques; c) difondre informació adreçada als proveïdors i empreses sobre la política municipal de compra sos-tenible.
Anuncia també el compromís de fer un informe anual que avaluï les accions fetes en aquest sentit; i expressa el seu agraïment pel vot favorable que donà el Grup de Convergència i Unió a les seves propostes i per l’abstenció del Grup del Partit Popular a l’expe-dient que abans ha esmentat, i també la seva dis-posició a estudiar les aportacions que tals Grups hi puguin fer, alhora que davant la preocupació expres-sada pel primer d’aquests Grups sobre la introducció de clàusules socials en la contractació municipal, suggereix un debat específic en el qual la Sra. Rojo pugui comentar l’evolució d’aquesta qüestió.
El Sr. Puigdollers veu en aquesta mesura de go-vern la prova de dues coses que marquen el gogo-vern municipal: la primera, la manca d’una gran sensibilitat social ja que en aquesta sessió es dedicarà el mateix temps a parlar de l’estat del Carmel, un any després de l’accident que s’hi produí, que a la modificació dels plecs tipus de la contractació per introduir-hi clàusu-les ambientals, a pesar que aquest tema que no té pas la mateixa importància que l’altre; i la segona, la incapacitat de gestionar correctament perquè l’any 2001 ja es presentà una mesura de govern per a ambientalitzar i modificar els plecs de condicions i, tanmateix, això no s’ha posat en marxa fins cinc anys després, però, en tot cas, vol puntualitzar que en l’or-dre de prioritats del Grup de Convergència i Unió, per davant de la introducció de les clàusules ambientals hi ha la de les clàusules socials, sobre les quals el març de 2002 es presentà també una mesura de go-vern, però encara no se sap on són.
La Sra. Balseiro observa que en la reunió de la Co-missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo-rial que ha esmentat la Sra. Mayol, ja advertí que no bastava introduir les clàusules ambientals en els plecs de condicions de la contractació municipal, sinó que calia incrementar les accions de formació i infor-mació vers les empreses en general i, especialment, els proveïdors actuals d’aquest Ajuntament, i també en el si d’aquest Ajuntament i el seu conjunt d’empre-ses i organismes autònoms a fi de garantir la màxima coherència mediambiental en la pràctica diària i d’evi-tar incompliments flagrants en aspectes com els resi-dus generats pels embalatges.
sessió de fa una setmana; ara bé, pensa que aquesta mesura de govern arriba tard, perquè fa pràcticament cinc anys ja es presentà una mesura de govern cal-cada a aquesta i el 2002, un any abans de les darre-res eleccions municipals, s’aprovà una declaració ins-titucional que anava en la mateixa direcció, de manera que, d’aleshores ençà, no s’ha fet absoluta-ment res per a afavorir en la contracció municipal aquelles empreses que apostin clarament pel medi-ambient; però, a més, creu també que aquesta mesu-ra de govern es queda curta, perquè prescindeix del vessant relatiu a les clàusules socials que afavoreixin aquelles empreses que apostin per contractar perso-nes amb discapacitat i dels segments de població que tenen un índex d’atur alt.
El Sr. Florensa troba positiva la mesura de govern en debat, perquè comporta un avenç en el procés de millora de la qualitat ambiental de la Ciutat en aplicar els principis ambientals en l’àmbit d’actuació de l’Ad-ministració municipal, decisió que és important pel seu caràcter exemplificador en mostrar com l’Ajunta-ment els aplica en el seu funcional’Ajunta-ment diari, i també pel volum i la importància que té la contractació muni-cipal en el terreny econòmic i social; i posa en relleu que ve a complementar les actuacions endegades el 2001 amb el Programa Oficina Verda per tal d’avan-çar en la sostenibilitat de la Ciutat en la línia marcada per les Nacions Unides i per la Carta d’Aalborg, sig-nada per aquest Ajuntament, i en millora en aspectes ambientals, com la pol·lució de l’aire, que a la nostra Ciutat encara estan per dessota dels nivells fixats per la Unió Europea; i que el compromís d’elaborar un in-forme anual servirà per avaluar el resultat de la me-sura que es presenta i per a constatar els avanços que assoleixi en matèria ambiental.
La Sra. Mayol, després de veure una certa baixesa política en el fet que el Sr. Puigdollers hagi utilitzat la comparació dels temps respectivament dedicats a debatre aquesta mesura i l’anterior relativa al barri del Carmel en un intent d’erosionar el govern municipal, expressa la seva preocupació davant la confrontació que sol plantejar el Grup de Convergència i Unió en-tre la qüestió ambiental i la qüestió social, perquè, en la seva opinió, no es tracta de qüestions que compe-teixin entre si, ans al contrari, no hi ha futur si la capa-citat de transformació ambiental no es lliga amb les oportunitats socials, és a dir, les empreses tenen ga-ranties de futur en la mesura que són capaces d’in-corporar ambdues qüestions.
En relació a la intervenció de la Sra. Balseiro recor-da que el 2004 es presentà un informe de 54 pàgines on s’explicaven, fil per randa, totes les actuacions re-alitzades a conseqüència de la mesura de govern del 2001, que comportà, entre altres coses, l’ambientalit-zació dels plecs de contractació dels equips informà-tics, del paper en raima, del material i equip d’oficina, del mobiliari, dels consumibles d’informàtica, de la neteja dels edificis municipals, dels contractes d’ad-quisició de fusta, de la neteja i conservació de fonts, dels subministraments de carburant i lubricants, del manteniment integral, de l’enllumenat, una certa re-volució en els serveis funeraris, l’aplicació de criteris de compra ètica en l’adquisició del vestuari del perso-nal de Parcs i Jardins; i li demana que digui si mai cap ajuntament governat pel Partit Popular ha anat en aquest terreny més lluny que el de Barcelona, el qual ara pot avançar encara més i generalitzar la
in-troducció de criteris ambientals en la contractació perquè hi ha hagut quatre anys d’experiència i de dià-leg dins d’aquesta casa i amb les empreses, i que no faci desqualificacions generals quan no hi ha motiu.
El Sr. Puigdollers observa que la Sra. Mayol ha cai-gut en allò que criticava, perquè un tinent d’alcalde d’aquest Ajuntament no pot titllar de baixesa la inter-venció crítica d’un representant de l’oposició; i que governar vol dir escollir prioritats i, tanmateix, el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A ha optat sem-pre per les prioritats verdes, però s’ha oblidat de les socials, cosa que avui es posa novament de manifest perquè les clàusules ambientals han passat davant de les socials mentre que per al Grup de Convergèn-cia i Unió estan, com a mínim, al mateix nivell.
La Sra. Balseiro pregunta què s’ha fet dels compro-misos ambientals que figuraven en la declaració insti-tucional de 2002 i en la mesura de govern de 2001 i que s’havien de demostrar no pas amb paraules, sinó amb fets, com fan altres institucions governades pel Partit Popular sense gastar tant en publicitat: dema-na, doncs, que es compleixin i no quedin en simples paraules les mesures de govern i les declaracions institucionals que expliciten determinats compromisos en aquest terreny.
La Sra. Mayol contesta que s’irrita en sentir menti-des que no es poden demostrar; que la Sra. Balseiro no pot mencionar ni un sol ajuntament governat pel Partit Popular que hagi fet més que aquest en matè-ria ambiental; que li ha semblat que la comparació que ha fet el Sr. Puigdollers era una baixesa política, encara que a tal regidor aquest terme no li agradi; i que Convergència i Unió no està en condicions de donar cap lliçó de política social ni al govern munici-pal ni a cap altre.
c) Informes
1. Balanç de l’Any del Llibre i la lectura 2005. El Sr. President de la Comissió de Cultura, Educa-ció i Benestar Social, Sr. Mascarell, comença dient que la detallada memòria elaborada per l’equip de l’Oficina de gestió de l’Any del Llibre i la lectura dirigit pel Sr. Sergio Vila i la Sra. Rosa Mach, als quals agraeix la seva dedicació, i lliurada a tots els mem-bres del Consistori posa de relleu la materialització, fins i tot més enllà de les previsions dels propòsits ex-pressats en la mesura de govern, presentada el 29 de setembre de 2004, sobre la declaració de 2005 com Any del Llibre i la lectura, que representava una manera diferent i original d’enfocar el 400 aniversari de la publicació del Quixot i volia confirmar el llibre i la lectura com a signe identitari de Barcelona; i que la principal conclusió que se’n desprèn és que la iniciati-va ha deixat llavor, ha posat en comú il·lusions i ha renovat la convicció de tanta gent en una mesura que permet afirmar que avui no es posa punt final, sinó punts suspensius a la tasca iniciada de foment del lli-bre i la lectura al llarg dels dotze mesos de l’any pas-sat.
les quals viatjaran a altres llocs d’Espanya i d’Amè-rica del Sud; els 87 itineraris amb visites guiades; els 37 lliuraments de premis, entre els quals hi ha alguns noms com el de Terenci Moix o el Carvalho; els 29 homenatges a escriptors tan diferents com Vázquez Montalbán, Palau i Fabre, Juan Goytisolo, Terenci Moix, Monserrat Roig, Mercè Rodoreda, Victor Cata-là, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera; i els 4 festi-vals i simposis, entre els quals cal destacar el Kos-mopolis especial dedicat a la lectura.
Detalla, també, que tal any compta amb uns 2.000.000 de participants, entre ells uns 8.500 escrip-tors, llibreters, editors i crítics; que hi participaren també 209 institucions i entitats, entre elles 87 edito-rials, 31 biblioteques, 23 museus, 7 universitats, 17 centres cívics; que l’Oficina va atendre uns 300 perio-distes d’arreu del món enviats per diaris com Le Monde, New York Times, La Repubblica, Il Corriere della Sera, The Guardian, Times Magazine; que donà lloc a unes 10.000 notícies de premsa que valoraven l’esdeveniment i reivindicaven el llibre i la lectura; i que generà també l’edició de 57 publicacions, algunes de les quals són treballs francament valuosos, com l’edi-ció, per primera vegada, del Quixot en braille.
Comenta que l’impuls de Barcelona actuant com a capital de Catalunya ha repercutit en la resta del país, perquè a través de la Generalitat i de les Diputacions s’han desenvolupat activitats en altres localitats i 49 ajuntaments han participat en les tasques del Consell Promotor de l’Any del Llibre i la lectura; que de tal any han nascut quatre nous esdeveniments que tindran continuïtat en el futur, i així la Trobada de Novel·la Negra tindrà lloc enguany per segona vegada del 6 a l’11 de febrer, i Món Llibre es materialitzarà una altra vegada entre l’1 i el 2 d’abril.
Considera, tanmateix, que un dels aspectes més remarcables de tal any és que ha comportat un salt endavant en la convicció col·lectiva sobre la necessi-tat de llegir, ja que avui hi ha més pares i mares, més mestres i professors, més professionals de la comuni-cació i més polítics que creuen en les virtuts de la lec-tura, qüestió que no s’ha de deixar a l’atzar, sinó que exigeix que es faci una labor de foment des de l’esco-la, les famílies i la dinàmica de la ciutat. Hi afegeix les noves formes d’apropament entre els autors i el pú-blic, les noves iniciatives adreçades als infants, algu-nes iniciatives ciutadaalgu-nes molt estimulants com la creació de clubs de lectura a les escoles, promoguts per les associacions de pares i mares, o la biblioteca comunitària nascuda en una escala de veïns de la Verneda, la reafirmació dels compromisos referents a la promoció de la lectura per part de les institucions públiques, la renovació dels compromisos entre la ini-ciativa pública i les iniciatives privades lligades amb l’entorn del llibre, la materialització d’un compromís més gran dels mitjans de comunicació amb el llibre i la lectura a través de nous programes i suplements li-teraris, la generació de nous coneixements sobre la fantàstica història de la relació entre Barcelona i l’edi-ció, sobre Barcelona com a escenari de producció li-terària i sobre el futur del sector editorial a fi que es converteixi en un dels estris culturals i econòmics més importants de la Ciutat, i l’èxit de les nostres bi-blioteques, que l’any passat varen rebre 4.000.000 de visites.
Acaba anunciant que l’Any del Llibre i la lectura tin-drà continuïtat a través del Programa Barcelona,
ciu-tat lectora, que serà explicat ben aviat en una mesura de govern.
El Sr. Ciurana es declara, d’antuvi, disposat a subscriure al cent per cent la intervenció del Sr. Mas-carell; i felicita el Comissari de l’Any del Llibre i la lec-tura, el Sr. Sergio Vila i Sanjuan i el seu equip per la seva capacitat de canalitzar i organitzar tot un conjunt d’activitats i actes que no es podrien haver fet sense la fortalesa i el dinamisme del sector editorial i del lli-bre.
Significa, a continuació, que el seu Grup fa una va-loració positiva de tal any més pel que fa a la seva realització material que no pas pels intangibles, per-què cal més temps per a poder saber l’impacte real que hagi pogut tenir sobre els hàbits de lectura dels joves i sobre el nombre de títols que la gent decideix adquirir en un moment determinat; i que una de les preocupacions principals del seu Grup davant la de-claració de l’Any del Llibre i la lectura era que el gran esforç en energia i recursos no fos efímer, sinó que es mantingui viu un cop tancat tal any: per això, en el cas de l’Any Gaudí proposà la creació d’una fundació per a mantenir-ne viu l’esperit i els objectius i ara tor-na a demator-nar el mateix i, per tant, li sembla molt po-sitiu el compromís que el Sr. Mascarell ha insinuat al final de la seva intervenció. Agrega que una altra pre-ocupació del seu Grup és que avui, després del Fò-rum Universal de les Cultures i de l’Any del Llibre i la lectura, la Ciutat no disposa encara d’una biblioteca en cadascun dels seus barris i això explica la seva obsessió perquè l’acabament del Pla de biblioteques previst per al 2010 s’avancés, primer, a l’any 2004 i, després, al 2005, a fi que cada barri pogués tenir la seva biblioteca, i cada districte una biblioteca oberta les vint-i-quatre hores dels 365 dies de l’any.
Finalment, invita els presents a visitar l’exposició “Literatures de l’Exili” que estarà encara oberta fins diumenge i que expressa la tragèdia d’aquelles per-sones que es veieren obligades a crear la seva pro-ducció literària en l’exili.
La Sra. Esteller manifesta que Barcelona s’ha con-solidat com una de les capitals internacionals de l’edi-ció i el llibre ha estat justament un dels protagonistes de l’any 2005, en el qual s’ha posat de relleu com és reivindicat en totes les literatures i totes les formes d’expressió, tant en català com en castellà, que és una de les riqueses de la nostra societat; que a l’hora de fer la valoració de tal any, vol posar l’accent en els aspectes relatius a la lectura, en els quals hi ha grans dèficits ja que, segons resulta de la darrera enquesta del Gremi d’Editors, un 42% de la població no llegeix cap llibre, un 36% són lectors freqüents i un 22% lec-tors ocasionals; i que, en conseqüència, troba absolu-tament positiu fomentar l’hàbit de la lectura entre la població, especialment la infantil i la juvenil entre la qual la imatge i el món visual cada dia guanyen més espai i, en canvi, l’interès per la lectura perd cada dia punts per l’esforç que exigeix.
i confia que es continuï treballant en aquesta direcció perquè, com diu Daniel Benach, el verb llegir no su-porta l’imperatiu.
El Sr. Forradellas, després de fer notar que l’infor-me presentat fa balanç de la l’infor-mesura de govern pre-sentada en el seu moment, diu que qualsevol ciutat hauria estat d’acord a organitzar un any del llibre i la lectura, però Barcelona té unes característiques que li permetien fer-ho amb més possibilitats d’èxit i que són l’existència d’una decidida política de creació d’una xarxa de biblioteques, d’un sector implicat en el món del llibre, editorials, llibreters, autors i d’una so-cietat sensibilitzada, sens dubte, davant l’objectiu de promoure lectors i lectores començant pel sector dels més petits i en edat escolar.
Subratlla que una ciutat amb polítiques culturals i equipaments pot convertir-se més fàcilment en una ciutat de lectors; que els organitzadors han aconse-guit allò que buscaven en un any molt intens en acti-vitats que els deu haver resultat molt feixuc; que, efectivament, com es digué en una de les sessions recollida en l’informe, promocionar la lectura és un acte de responsabilitat política; i que, evidentment, els llibres ajuden aquest Consistori a tenir més debat i més idees i això és positiu per a la Ciutat.
El Sr. Martínez se suma a la felicitació a l’equip organitzatiu del conjunt d’activitats que han tingut lloc durant l’Any del Llibre i la lectura per l’èxit que ha aconseguit; i posa en relleu: la transversalitat del con-junt d’aquestes activitats que ha anat des d’algunes comunitats de veïns fins als mercats municipals; la in-auguració de la Biblioteca Jaume Fuster, que en tres mesos de funcionament s’ha convertit en un equipa-ment de referència per a la gent del barri; l’aportació col·lectiva que ha fet la Ciutat per a la humanitat l’Any del Llibre i la lectura en promocionar el llibre i la lectu-ra i la diversitat cultulectu-ral en els temps que corren, so-bretot els que vénen de l’oest.
El Sr. Mascarell agraeix els comentaris que s’han fet sobre l’equip organitzador i que fa extensius a tots els col·lectius relacionats amb el món de l’edició, sin-gularment els autors, els editors, els impressors, els llibreters, els bibliotecaris, els crítics, els mitjans de comunicació, el professorat i les associacions de pa-res i mapa-res d’alumnes que s’hi han implicat, el món educatiu, les Administracions i la comunitat de lectors amb fortes conviccions sobre els valors de la lectura. Acaba citant primer Alberto Manguel, un dels grans coneixedors del món del llibre i autor d’un llibre extra-ordinari, “Una història de la lectura”, el qual, referint-se a l’experiència de Barcelona, escriu que “en una època en què en quasi tot el món l’estupidesa està de moda i la lectura no té prestigi, el fet que tota una ciu-tat celebri el llibre és, sens dubte, un extraordinari acte de desobediència sobre els cànons menys inte-ressants del moment actual”; i després Stephen Vizinczey que veu l’Any del Llibre i la lectura de Bar-celona “com l’acte comunitari més vital i extraordinari en defensa de la civilització que coneixi en un mo-ment com el d’ara”; però demana que aquests co-mentaris no s’agafin tan sols en allò que tenen de satisfactori, sinó també en allò que tenen de positiu de cara a la continuació de la línia de treball oberta en tal any, a través del Programa Barcelona, ciutat lectora.
2. Escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2005-2006.
La ponent d’Educació, Sra. Subirats, explica que aquest informe, que dóna la mesura de la matrícula en les diferents etapes educatives no universitàries serveix bàsicament per a mostrar com estem en qüestions que afecten quotidianament la nostra infàn-cia i joventut, concretament uns 265.000 alumnes que representen, per tant, una sisena part de la po-blació barcelonina; que, concretament, s’hi mostra com està la infraestructura i l’oferta educativa i quins són els fluxes de creixement que s’hi poden detectar de cara la demanda futura, en una època en què, tan-mateix, resulta difícil fer previsions per causa dels flu-xos migratoris; que també permet seguir la distribució de l’escolarització entre l’escola pública –que és la columna vertebral de l’escolarització i, tanmateix, la nostra ciutat està oferint un nombre de places inferior al 50% de la demanda–, la privada i la concertada.
Informa que en el curs 2005-2006 en l’escola públi-ca l’alumnat de parvulari i primària experimentà un creixement de l’11%, mentre que el de secundària, per raons demogràfiques, no està encara creixent al mateix ritme si bé s’apunten ja alguns indicis de crei-xement després de l’etapa difícil viscuda en els últims anys de la dècada dels anys 90, en els quals calgué tancar algunes línies; que la ràtio d’alumnes per clas-se en parvulari i primària està entre els 22 i 23 alum-nes en l’escola pública i al voltant dels 24 en l’escola privada, quan el màxim establert és de 25, mentre que en la secundària se situa en els 27, quan el mà-xim establert és de 30, dades que indiquen que ens acostem a uns nivells de saturació; i que, d’altra ban-da, la distribució entre escola pública i privada es manté estable amb un lleuger creixement de l’escola pública, la qual en tres anys ha passat del 35 al 38%. Considera, en resum, que la situació actual és bona, perquè s’ha superat la fase de decreixement de l’alumnat i això ha creat un millor clima a les escoles i un millor aprofitament dels recursos, però alhora no s’ha produït un creixement dramàtic que obligui a de-dicar una atenció forta al sistema educatiu i hi ha les condicions adequades per a poder preveure el futur de l’escolarització a la nostra ciutat i per a poder pre-parar la propera presentació en aquest Plenari del nou Mapa escolar de la Ciutat, del qual la Ciutat ja està discutint actualment una proposta, que ha de permetre dimensionar l’escola amb marge suficient per a poder escolaritzar la població que vingui de fora.
El Sr. Ciurana, després d’agrair la presentació d’aquest informe que permet anar seguint, any rere any, l’evolució de l’escolarització a Barcelona, obser-va que en cinc districtes –els de l’Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí– i una zona de Gràcia el grau d’ocupació de les escoles su-pera el 95%, fet que fa parlar de saturació en la me-sura que les vacants estan concentrades en pocs centres i molt distribuïdes entre els diversos nivells; i que, paral·lelament, segons l’informe, l’increment de la taxa de natalitat i la immigració ha generat nous centres a un ritme que no presenta excessives dificul-tats per a posar-los en funcionament, criteri que rela-tivitza la reivindicació de més escoles i de més inver-sions en aquest terreny i que preocupa el seu Grup, perquè la garantia de la qualitat de l’ensenyament no permet conformar-se amb el grau de saturació avui existent.
i discrepa de la dificultat de planificar les necessitats de places escolars davant el fenomen de la immigra-ció adduint que els processos de reagrupament en marxa poden servir per a preveure la demanda que puguin generar.
Creu que la situació actual de les escoles és la que reflectia l’article de la Sra. Subirats “Escoles al límit”, publicat el setembre de 2003, on es reclamaven més escoles i més recursos per poder atendre les noves necessitats de la població en edat escolar, perquè els mestres es trobaven amb les mans plenes a vessar de nens que requerien una dedicació molt alta i la Generalitat no havia reaccionat davant l’increment de la població escolar i tot plegat donava la imatge d’una concepció de l’educació mancada de generositat i d’horitzons, molt allunyada de la confiança i empenta que es volia per a l’escola de la Ciutat i del país.
Fa notar que, a pesar que en un debat similar tin-gut l’any passat s’indicà que es donaria prioritat als projectes a les escoles Fructuós Gelabert, a Gràcia, Eulàlia Bota, a Sant Andreu, i Pere IV i Llacuna, a Sant Martí, un any després en tots aquests casos el més calent és l’aigüera, perquè en alguns casos no està aprovat encara el planejament, i el de Fort Pienc s’aprovà tot just el més passat: per tant, té la sensa-ció que el govern municipal i el de la Generalitat s’han adormit i reclama que es mantingui un alt nivell d’exigència, que se cedeixin a la Generalitat els so-lars necessaris i que no hi hagi conformisme amb el grau de saturació de les nostres escoles i es faci un esforç extra per a corregir aquesta situació.
La Sra. Mejías observa, d’entrada, que en la inter-venció de la Sra. Subirats no s’ha fet cap referència a les escoles bressol a pesar que, segons el darrer Ba-ròmetre trimestral publicat, són un dels equipaments que els barcelonins consideren més necessaris, i la documentació escrita que s’ha lliurat despatxa en dues planes el tema, tot i tractar-se també d’una eta-pa educativa i una necessitat reivindicada des de fa molt temps per les forces que governen la Ciutat; que si bé s’ha incrementat el nombre de places d’escoles bressol de titularitat municipal, hi ha districtes –com el de l’Eixample– on la demanda no atesa és encara molt elevada i, per tant, allò que és una prioritat per als ciutadans no ho és per al govern municipal, el qual hauria de fer un esforç en aquest sentit, perquè portar les criatures a una escola bressol no respon a una moda, sinó que és un factor de conciliació de la vida familiar i laboral.
Assenyala com a dades positives de l’informe en debat l’increment de la natalitat i dels alumnes nou-vinguts, sobre els quals demana, a més, dades que no es faciliten des de fa dos anys, per poder tenir una radiografia clara d’allò que passa en els districtes; i opina que la construcció d’escoles no ha anat acompassada amb tals increments, fins al punt que en l’etapa de primària bastants centres estan arribant a la saturació i tot això ha comportat massificació en les aules amb un augment de les ràtio d’alumnes per classe, pedagògicament qüestionable segons els ex-perts.
Comenta, més endavant, que els percentatges en-tre l’escola pública i la privada concertada no tendei-xen a equilibrar-se, ans més aviat cada any es dese-quilibren una mica a favor de la privada concertada, fet en el qual veu un indicador de la insuficiència de l’oferta d’escola pública a la nostra Ciutat; que si bé
en alguns districtes l’escola pública té un pes especí-fic molt important, la sociologia del districte –és el cas de Sants-Montjuïc o de Ciutat Vella– resulta determi-nant a l’hora de triar entre escola pública i privada concertada; que el desequilibri que comenta s’agreu-ja en l’etapa de secundària, en arribar a la qual els alumnes que han anat en l’etapa de primària a l’esco-la pública, es passen a l’esco-la privada concertada, de ma-nera que caldria estudiar quines són les causes d’aquest fenomen; que hi ha un 10% de famílies que no ha pogut exercir el dret a triar l’escola on volen portar els seus fills, els quals, en casos com l’Eixam-ple, no poden anar a les escoles més properes al seu domicili i s’han de desplaçar a districtes, com Sarrià-Sant Gervasi o les Corts, amb una alta concentració de centres, desplaçament que provoca problemes de mobilitat.
Acaba recomanant que s’aprofitin les eines que ofereix el Consorci d’Educació per a fer efectiu el Mapa Escolar i que es prioritzi la construcció d’esco-les perquè l’any vinent es puguin presentar uns indi-cadors millors.
La Sra. Blasco manifesta que el seu Grup valora el treball sistemàtic de recollida de dades que feia abans l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i ara fa el Consorci, perquè ofereix una eina de treball molt bona; que comparteix l’anàlisi fonamental dels desequilibris que arrossega històricament l’oferta d’escola de la Ciutat, i dels canvis de tendències demogràfiques, els quals obliguen a planificar un augment progressiu de l’oferta, motiu que explica la iniciativa de nou Mapa escolar que ha plantejat el Consorci i que es troba actualment en fase participati-va, en la qual cal fer arribar el debat a tota la comuni-tat educativa i a l’opinió pública en general.
Respecte al contingut de l’informe apunta la conve-niència d’afegir-hi dades sobre l’educació entre 0 i 3 anys en centres privats, i de parlar d’altres desequili-bris com la concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques en els centres públics, o de les zones on no hi ha prou places per a tots els in-fants i que han d’exportar alumnes cap a altres dis-trictes.
Confia, en resum, que encara que la situació actual no sigui idíl·lica, el nou Mapa escolar oferirà l’oportu-nitat d’afrontar els desequilibris estructurals de l’ofer-ta educativa de la Ciul’ofer-tat, perquè faci un tomb en el futur.
El Sr. Martínez diu que el seu Grup valora posi-tivament les dades d’un informe que cada any aporta estadísticament llum sobre la situació escolar a la nostra ciutat, però veu amb certa preocupació deter-minats aspectes de fons com el desequilibri entre l’escola pública i la privada, la necessitat de prestar més atenció a la diversitat, la manca d’oferta suficient en alguns serveis educatius i zones urbanes.
pública i evitar casos com el que viuen els pares i mares dels alumnes de l’escola Fructuós Gelabert, ja que no entén per què no es desbloqueja la construc-ció d’aquest centre ni per què no acaba de ser cedit el corresponent solar i enderrocat.
La Sra. Subirats contesta les intervencions anteri-ors dient que ja ha mantingut contactes per desfer al-guns malentesos sobre l’escola Fructuós Gelabert i confia poder aclarir la resta la setmana entrant; que s’està treballant contínuament sobre les cessions de solars i la planificació de les escoles i, per tant, no s’han de veure grans problemes en allò que només són incidents habituals de gestió; que es parla de sa-turació en el sentit que les ràtios de 22 o 23 alumnes per classe en l’escola pública no deixen gaire marge perquè el màxim està establert en els 25, però la si-tuació no és angoixant; que els ajustaments fan difícil que tothom pugui triar en qualsevol moment l’escola que vol en el lloc on ha decidit viure i, tanmateix, avui un 90% de les famílies poden portar els seus fills a l’escola que han triat com a primera opció, percentat-ge que denota un alt nivell de satisfacció de la de-manda, i encara un altre 6% poden portar-les a les in-dicades com a segona o tercera opció; que el 2003 es produí un augment de la immigració en el 2% que féu créixer la demanda de places escolars i això ex-plica la irritació que expressava en l’article que s’ha esmentat perquè el Govern de la Generalitat, alesho-res en mans de Convergència i Unió, no havia atès les demandes de planificació que se li havien adre-çat; que després de tal any, el ritme de creixement de la població escolar de la Ciutat baixà, però de totes maneres espera poder portar a l’aprovació per l’abril el nou Mapa escolar de la Ciutat; que l’informe inclou també xifres relatives a l’escola bressol i, per tant, ofereix passar-n’hi un exemplar complet a la Sra. Mejías perquè pugui estudiar-les, ara bé la presenta-ció del mapa corresponent a l’escola bressol es farà conjuntament amb el de la primària, de manera que el Mapa escolar comprendrà les edats entre 0 i 16 anys; i que properament podrà comunicar la signatu-ra d’un nou conveni amb la Genesignatu-ralitat que ampliarà el nombre de places d’escola bressol a construir a la Ciutat.
El Sr. Ciurana opina que l’angoixa de la Sra. Subirats estava sobredimensionada o bé depenia de qui governés la Generalitat; i li sorprèn que el Sr. Martínez pregunti què passa amb l’escola Fructuós Gelabert, quan la Consellera d’Educació de la Gene-ralitat pertany al seu mateix partit.
El Sr. Alcalde tanca el debat destacant la informa-ció exhaustiva que s’ha facilitat i el canvi de tendèn-cia que s’ha produït en l’evolució de la població esco-lar i que obliga a construir els equipaments necessaris per a fer-hi front.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 27 de desem-bre de 2005 (S1/D/2005-05775), que concedeix a l’entitat Parc Sanitari Pere Virgili diverses bonifica-cions del 75% sobre la quota de l’impost de cons-truccions, instal·lacions i obres, a les tres llicències d’obres de reforma dels edificis Mestral, Tramuntana i
Gregal, corresponents a blocs del Pla especial d’or-denació del recinte de l’antic Hospital Militar de Bar-celona.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 27 de desem-bre de 2005 (S1/D/2005-05776), que concedeix a l’entitat Parc Sanitari Pere Virgili una bonificació del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per la construcció d’un conjunt de dos edificis de nova planta destinats a ubicar els serveis de suport del Parc Sanitari Pere Virgili.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
5. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, S.A., a realitzar les aportacions màximes descrites a l’annex 1 relatives a la novació en data 15 de desembre de 2005 del contracte de préstec a llarg termini a Ecoparc de Barcelona, SA, que figura a l’an-nex 2, en funció de la seva participació a la societat prestatària.
S’aprova el dictamen anterior amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
6. Autoritzar el Museu Nacional d’Art de Catalunya a concertar operacions de tresoreria a un any per un import màxim de 1.247.000 euros, en les condicions que s’adjunten.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 7. Resoldre les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya durant el termini d’informació pública a l’Estat anual de previsió de despeses i ingressos per l’any 2005 de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA. Aprovar defini-tivament l’Estat anual de previsió de despeses i in-gressos per l’any 2005 de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA.
El Sr. Casas explica que amb aquest dictamen quedarà definitivament aprovat el Pressupost per a 2005 de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, que començà a funcionar el proppassat mes de novembre, un cop aconseguida la seva inscripció en el Registre Mercantil.
adverteixen que ja no poden donar més carta blanca al govern municipal i demanen la signatura dels con-venis amb les altres Administracions i el compliment exhaustiu dels compromisos assumits i que vetllaran perquè es compleixi escrupolosament el programa de planejament, que no ha de servir d’excusa per a ex-pulsar la gent de les seves cases als Tres Turons.
El Sr. Fernández Díaz significa que en el moment de l’aprovació inicial els membres del seu Grup vota-ren en contra d’aquest expedient i, en conseqüència, presentaren les al·legacions que ara es resolen i que els permeten fer diverses reflexions el dia que es compleix el primer aniversari dels fets que es produï-ren al Carmel.
En aquesta línia, concreta que una de les seves al·legacions reclamava que en els comptes de l’Agèn-cia de Promoció del Carmel i Entorns, SA, hi hagues-sin unes possibilitats certes de fiscalització per part de la Intervenció municipal, és a dir més transparèn-cia, però ha estat desestimada; que una altra trobava que es dedicaven massa diners –un 21% del pressu-post– a partides relacionades amb la publicitat; que no hi ha un quadre de finançament nítid i les xifres que s’ofereixen permeten constatar l’incompliment dels diners que s’havien promès inicialment per al barri del Carmel i els seus entorns, així: pel que fa a la inversió municipal, es preveu un pressupost d’1.300.000 euros, és a dir, una tercera part dels 4.500.000 de què parlava la Memòria participativa, però, a més, les xifres realment executades només arriben als 791.000; i pel que fa a les aportacions de la Generalitat a la zona d’atenció especial, a pesar que fa quinze dies es comunicà al seu Grup que la xi-fra se situava en els 21.000.000 d’euros, en la mesu-ra de govern presentada avui només s’ha parlat de 6.000.000; i pel que fa a les aportacions de l’Estat, s’havien previst 4.000.000 d’euros per al final de 2005, però la quantitat tangible que es rebrà serà d’1.000.000.
Diu, en conclusió, que quan el nyap del Carmel era recent tot eren promeses, però amb el pas del temps el govern municipal n’ha oblidat algunes i fa veure que en compleix altres presentant com a noves inver-sions coses que són incompliments de promeses an-teriors o que deriven de la no execució de planeja-ment urbanístic aprovat fa dues dècades.
Finalment, demana que l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, S.A., concentri les aportacions de totes les Administracions en benefici d’una actuació única i coordinada.
El Sr. Casas respon les anteriors intervencions dient que s’està discutint un pressupost de 400.000 euros corresponent als dos darrers mesos de l’any passat i no els 8.700.000 que aquest Ajuntament avançà l’any passat i després li han estat retornats, ni tampoc dels 63.000.000 d’euros que la Generalitat ha aportat en diverses partides per a restablir la situació del Carmel; que el 21% que esmenta el Sr. Fernán-dez Díaz no es destina a publicitat, sinó a despeses de comunicació i de posada en marxa de la societat, com ara registre, logos, rètols, web, documentació i papers; que les diverses Administracions han dedicat al Carmel 77.000.000 d’euros el 2005 sense comptar les quantitats esmerçades en l’enfonsament del túnel i s’han compromès a aportar-ne altres 37.000.000 més el 2006, de manera que, sumant aquestes dues xifres, resulten ja 114.000.000 sobre un total de
235.000.000 programats en el seu dia i, per tant, l’ac-tuació no sembla precisament criticable.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
8. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial De-cret 500/1990, de 20 d’abril, de pressupostos de les entitats locals, el reconeixement de crèdit per import de 136.693,81 euros a favor de Vias y Construccio-nes, SA, (NIF A28017986), per obres en l’actuació d’arranjament de l’espai viari interior del barri del sud-oest del Besòs (contracte núm. 02003488), amb càr-rec a la partida 0610 46910 65107 del Pressupost de 2006.
El Sr. Cuervo informa que aquest reconeixement de crèdit que representa el 5% de l’import total adju-dicat a l’empresa reclamant es presenta a conse-qüència de l’acord a què arribaren l’Ajuntament i l’em-presa adjudicatària sobre la desviació que s’havia produït en l’execució de les obres, després que la di-recció facultativa hagués fet les comprovacions esca-ients.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot contrari del seu Grup a aquest reconeixement de crèdit que corres-pon a unes obres fetes el 2003 i que, tanmateix, es fa el 2006: perquè les dades corresponents al consum elèctric estan datades el juliol de 2003 i, per tant, po-dien haver estat reconegudes en l’acta de recepció de les obres que es produí l’octubre següent; perquè, d’altra banda, no li sembla una bona pràctica que el manteniment de l’obra durant el període de garantia s’encarregués a Parcs i Jardins de Barcelona, ja que podria dificultar una eventual reclamació d’aquest Ajuntament en cas que l’obra no s’hagués fet bé, pe-rill que el porta a demanar que els organismes muni-cipals no assumeixin encàrrecs de manteniment d’obres que estan en garantia; i perquè la desviació pressupostària no ha estat del 5%, sinó que supera el 10%, donat que en la recepció de l’obra es recone-gué ja una desviació d’uns 113.000 euros que cal su-mar als 136.000 que són objecte d’aquest dictamen, de manera que l’òrgan competent hauria hagut d’aprovar en el seu moment, però no ho féu, l’incre-ment de despesa.
Pregunta, finalment, si es pensa exigir les respon-sabilitats que preveu l’article 145 de la Llei de règim jurídic de les Administracions públiques, del procedi-ment administratiu comú.
Districte de Sant Martí no podia pagar una factura d’uns 40 milions de pessetes.
El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor del Districte de Sant Martí, puntualitza que la Llei de con-tractes de les Administracions públiques admet que en l’execució de les obres públiques es puguin produir desviacions de fins al 20%; i que l’empresa adjudicatària, que havia canviat l’encarregat dels as-pectes administratius de l’obra quan pràcticament ja estava acabada, no presentà en el moment de fer la darrera liquidació tots els butlletins d’ordre signats pels tècnics municipals, sinó que no ho féu fins uns mesos després i, davant d’això, aquest Ajuntament podria dir-li que no pagava i arriscar-se a un judici que l’adjudica-tària hauria guanyat, o bé tramitar l’expedient ara sot-mès a aprovació, que és clar i transparent.
El Sr. Puigdollers demana que no es faci de l’obli-gació virtut posant com un exemple de transparència quelcom que el govern municipal ha de fer per impe-ratiu legal, perquè es tracta d’un reconeixement de crèdit per una despesa feta el 2003, i que fou un error no haver-la incorporat a l’acta de recepció de l’obra.
La Sra. Balseiro insisteix que l’expedient es carac-teritza per les seves irregularitats i manca de clare-dat, ja que s’ha trigat dos anys a portar-lo a aquest Plenari per poder pagar a l’empresa adjudicatària les coses que teòricament se li encarregaren i que el 2004 se li indicà que no se li podien pagar en no dis-posar de diners en el capítol d’inversions de l’Ajunta-ment.
El Sr. Narváez replica que l’increment de despesa no es recollí en l’acta perquè l’empresa no presentà els corresponents butlletins d’ordre dels tècnics muni-cipals; que les mitges veritats són normalment menti-des, perquè a l’expedient només consta que el Dis-tricte de Sant Martí, no l’Ajuntament, no tenia en aquells moments diners per a poder pagar.
El Sr. Cuervo aclareix que es tracta d’una obra que importà 2.200.000 euros i que d’aleshores ençà aquest Ajuntament ha invertit més de 2.000 milions d’euros; que l’acord que es proposa està previst dins la Llei de contractes de les Administracions públiques i, per tant, no la vulnera, sinó que la compleix, perquè la Llei reconeix que durant l’execució de les obres pú-bliques es poden produir incidències i, per tant, esta-bleix mecanismes per a resoldre’ls.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
9. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barce-lona, com a patró nat, en la Fundació privada Museu Marítim i Drassanes Reials de Barcelona. Acceptar els Estatuts de l’esmentada fundació. Designar l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda representant de l’Ajun-tament de Barcelona en la Fundació privada Museu Marítim i Drassanes Reials de Barcelona; i facultar-lo per a la formalització dels tràmits adients per a l’efec-tivitat d’aquest acord.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
10. Desestimar, per les raons exposades a l’infor-me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-cions presentades pel Grup Municipal de Convergèn-cia i Unió relatives a la constitució d’un dret de superfície de caràcter gratuït a favor de la Generalitat de Catalunya sobre la finca coneguda com a Mas
Pins, situada a la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei, km 8, per a l’adequació i posterior ges-tió d’un centre residencial d’acció educativa intensiva; i procedir a constituir el dret.
El Sr. Cuervo explica que aquest acord es pren, després de la desafectació d’aquesta finca com a es-cola d’educació ambiental per part del Patronat de Collserola, en virtut del conveni signat amb la Conse-lleria de Benestar i Família on decidí ubicar-hi un cen-tre residencial d’acció educativa intensiva.
El Sr. Ciurana demana la retirada d’aquest expe-dient que està mal fet tot al·legant: 1r) que es tracta d’una finca situada al terme municipal de Sant Cugat del Vallès i que està qualificada com a verd privat, cosa que fa necessària la tramitació d’un pla espe-cial; 2n) el Patronat del Parc de Collserola no és l’organisme gestor de l’urbanisme de Sant Cugat i, tanmateix, a l’Ajuntament d’aquest Municipi no se li comunicà oficialment la intenció d’instal·lar aquest centre en el seu terme municipal, sinó que el seu Al-calde hagué d’assabentar-se’n a través d’un regidor de l’oposició; 3r) que tal finca fou adquirida per aquest Ajuntament mitjançant un expedient expropia-tori que, a juí seu, no era procedent, perquè l’Ajunta-ment de Barcelona no podia exercir la potestat expropiatòria fora del seu terme municipal; 4t) que s’hi està bonificant alegrement el 95% de l’import d’una llicència que ha de cobrar un altre ajuntament; 5è) s’hi determina que el projecte arquitectònic ha de passar la Comissió de Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona a pesar que es tracta d’un edifici a cons-truir en un altre terme municipal.
La Sra. Esteller troba que l’expedient en debat es caracteritza per les seves irregularitats urbanístiques i l’extralimitació d’aquest Ajuntament en les seves competències: per tant, en demana la paralització fins que s’aclareixin aquests aspectes, tot afegint-hi, a més, la unilateralitat amb què el govern municipal de-cideix on situa determinats equipaments socials, sen-se comptar ni amb els Grups polítics, ni amb els ve-ïns, ni amb ningú, especialment tractant-se d’un centre que, a pesar d’estar en una zona despoblada, pot tenir una influència i uns efectes negatius en el seu entorn i, per tant, calia haver informat, a través del Districte, els veïns de les rodalies.
El Sr. Cuervo recalca que es tracta d’un equipa-ment necessari i la ubicació en el Parc de Collserola en minimitzarà l’impacte; que aquest Ajuntament pro-curarà que el de Sant Cugat comparteixi els objec-tius; que l’anterior utilització com escola ambiental no havia suscitat en cap moment la inquietud que avui han plantejat els Grups de l’oposició i potser, per això, s’ha produït l’entrebanc que els Grups de l’opo-sició assenyalen, tal vegada amb ànim d’aturar l’ex-pedient, i al qual es posarà remei per complir les obli-gacions de veïnatge i cordialitat amb l’Ajuntament de Sant Cugat.
