• No se han encontrado resultados

La forma visual de les matemàtiques

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "La forma visual de les matemàtiques"

Copied!
154
0
0

Texto completo

(1)

LA FORMA

VISUAL DE LES

MATEMÀTIQUES

TREBALL FINAL DE GRAU Carme Almenar Sempere

Tutores: Laia Clos i Pilar Górriz

(2)
(3)

Punt 0.

ABSTRACT 01

Punt 1.

INTRODUCCIÓ

03

Motivació

personal 07

Temàtica

08

Context 09

Base

teòrica

12

Usuari

21

Objectius

22

Repte de disseny

24

Continguts

25

Resum

26

Punt 2. PROCÉS DE TREBALL

29

Fases

33

Resum 36

Punt 3.

RECERCA

39

Anàlisis de referents

43

Conclusions

94

Bibliografia comentada 96

Resum 98

Punt 4.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA 101

Idea de disseny

105

Formalització 121

Resum 138

Punt 5. MEMÒRIA PRODUCTIVA 141

Aplicacions

145

Distribució

149

Punt 6.

CONCLUSIONS

151

ANNEX

159

AGRAÏMENTS

167

(4)

ABSTRACT

(5)

VALENCIÀ Matemàtiques Hemisferi Dret Visualització de dades Aprenentatge perceptiu Llenguatge humanitzat

Aquest projecte es fa en ànim de trobar una manera d'explicar les matemàtiques amb una altra metodologia diferent a la clàssica, ja que aquesta està basada en l'hemisferi dret del cervell.

La gent que té més desenvolupat l'hemisferi esquerre que el dret entén millor l'informació perceptiva que la raonada, per tant la via per explicar les matemàtiques a aquests usuaris és d'una manera visual i humana: mostrant autors de camps més bé artístics que utilitzen les matemàtiques en les seues obres. D'aquesta manera s'entén el funcionament del teorema matemàtic que s'explica, i a més a més es veu aplicat a la vida real.

La base d'aquest projecte és humanitzar les matemàtiques amb un llenguatge, un tò i uns exemples comuns i propers a nosaltres i donar la importància necessària a la forma per igual que el text, conseguir que el contingut visual i el textual es retroalimenten l'un de l'altre.

CASTELLANO

Matemáticas Hemisferio Derecho Visualización de datos Aprendizaje perceptivo Lenguaje humanizado

Este proyecto se hace con intención de encontrar un modo de explicar las matemáticas con otra metodologia diferente a la clásica, ya que está basada en el hemisferio derecho del cerebro.

La gente que tiene más desarrollado el hemisferio derecho que el izquierdo entiende mejor la información perceptiva que la razonada, por eso la vía para explicar a los usuarios es de una manera visual y humana: mostrando autores de campos más bien artísticos que utilizan las matemáticas en sus obras.

De este modo se entiende el

funcionamiento del teorema matemático que se está explicando, y además se ve aplicado a la vida real.

La base de este proyecto es humanizar las matemáticas con un lenguaje, un tono y unos ejemplos comunes y cercanos a nosotros y dar la importancia necesaria a la forma por igual que al texto, conseguir que el contenido visual y el textual se retroalimenten el uno del otro.

ENGLISH Mathematicals Right Brain Data Visualization Perceptive Learning Humanized Language

This project is intending to find a way to explain the maths a different to the classic methodology , as it is based on the right hemisphere of the brain.

People who have more developed right hemisphere than left better understands the rationale perceptual information, so the way to explain to users is in a visual and human way : showing authors rather artistic fields using mathematics in his work.

This way, the operation of mathematical theorem is being explained , and it is applied to real life.

The basis of this project is to humanize mathematics with a language, tone, and common and close to us examples and give the necessary importance to the shape than the text alike, get the visual and textual content provide feedback to each another .

PU N T 0. Abs t rac t

(6)
(7)

“QUE NO ENTRE

NINGÚ QUE

NO SÀPIGA

(8)

INTRODUCCIÓ

(9)

-MOTIVACIÓ PERSONAL

“MAI M'HAN AGRADAT LES MATEMÀTIQUES PERQUÈ NO LES ENTENC.

TINC UN PROBLEMA DE COMPRENSIÓ AMB EL SISTEMA MATEMÀTIC

QUE S’ENSENYA A LES VIES OBLIGATÒRIES DE L'EDUCACIÓ

CONVENCIONAL.

MAI HE DEIXAT D’ESTUDIAR-LES CURS A CURS I CADA VEGADA

M’HAN COSTAT MÉS D’APROVAR FINS AL PUNT QUE LES HE SUPRIMIT

DE LA MEUA VIDA DIÀRIA PERQUÈ S’HAN TORNAT UNA COSA

PRÀCTICAMENT INÚTIL.

ODIE LA SENSACIÓ QUE ET FA SENTIR LA PERSONA MÉS ESTÚPIDA

DEL MÓN QUAN ALGÚ ARRIBA A PERDRE LA PACIÈNCIA EXPLICANT-TE

I RAONANT-TE UNA IDEA QUE TU ENCARA NI TAN SOLS HAS ENTÉS.

MON PARE ÉS MATEMÀTIC I PROFESSOR; DESPRÉS DE MOLTES

DISCUSSIONS I PÈRDUES DE PACIÈNCIA, VICENT JA FA ANYS QUE

BUSCA EXEMPLES COMUNS QUE EXPLIQUEN LES TEORIES MÉS

COMPLEXES D’UNA MANERA MOLT SENZILLA.”

PU N T 1. M o tivació pe rsona l

(10)

TEMÀTICA

Aquest projecte pretén crear un sistema nou d’aprenentatge de les matemàtiques que no es base en els raonaments lògics d’enunciats abstractes sinó que es componga d’una gran part de contingut visual on s’expliquen les teories més complexes i les més senzilles amb el mateix llenguatge, de manera que són molt més entenibles i amenes.

L’elecció de la temàtica es fa perquè les matemàtiques són una ciència que està present a la nostra vida quotidiana, (de fet tot està format per elles), però degut a la generalització de rebuig causada per la manera com les aprenem des de xicotets i la desconeixença que existeix al utilitzar-les només amb el sistema actual fa que no s’apliquen ni s’aprofiten en moltes situacions. El projecte es fa en voluntat

d’inventar i recopilar diversos sistemes que ensenyen les matemàtiques d’una manera diferent per tal d’arribar a un nou mètode d’aprenentatge d’aquest àmbit per fomentar-lo i utilitzar-lo molt més del que es fa avui en dia.

El llenguatge matemàtic és una sèrie de convencions establides per a què tots puguem funcionar amb els mateixos símbols (com a tots els llenguatges evidentment), però en alguns casos quan no es té totalment assumit encara el llenguatge, implica que la complexitat d'aquest provoque un conflicte

d'enteniment entre la idea que es transmet i el receptor, perquè el que s’utilitza són significants als que no s’associa el significat correcte. És a dir encara que el llenguatge té la ventaja de què és

universal i no necessita explicació per ser entés a qualsevol lloc del món (com una equació escrita, per exemple), té el problema que els símbols no representen formalment el seu significat sinó que ho fan abstractament, per tant costa més raonar aquest llenguatge quan no el tenim clarament internat a dins nostre.

Hi ha convencions que tenim assentades com el símbol de la suma que és un + perquè aquest ha traspassat l’ús en més àmbits que no són el matemàtic, però la majoria dels símbols matemàtics són una representació visual que no reflexa la idea o el concepte mental que tenim, com per exemple: major que (<), imaginari (ⅰ), existeix ( ), i un llarg etcètera.

PU N T 1. Te m a

08

(11)

CONTEXT

CONTEXT EDUCATIU

Es troben vàries plataformes o mitjans des d’on s’explica aquesta ciència als estudiants: generalment sempre sobre paper, és a dir dins de l’àmbit editorial i sobretot de dos tipus: els obligatoris i els de reforç.

És curiós com des de ja fa temps les mateixes editorials que fan el llibre amb el contingut obligatori per a cada curs produeixen també un o varis quadernets de reforç per la mateixa assignatura; en lloc de millorar la peça bàsica el que es dóna com a solució és una sèrie de peces extres que s’afegeixen a l’obligatòria. O siga el que es fa és allargar, ampliar i extendre les idees d’un llibre a un altre en lloc d’intentar explicar-les amb més llenguatges o mètodes per arribar a més

la classe ha d'arribar per passar al següent curs, també s'utilitza un únic llibre amb una única metodologia per aprendre. És entenible que s'utilitzen sistemes genèrics per poder portar un control més fàcil, però també és obvi que aquesta manera de fer deixa fora a un gran percentatge d'usuaris que són la majoria.

El sistema educatiu està creat per a ensenyar en una única direcció metòdica d’aprenentatge on prima un model de raonament lògic per aprendre les ciències tècniques. Això no deixa cabuda a diferents models d’ús dels cervells i sobretot a cap variació dins de les metodologies d’aprenentatge.

És mitjanament conegut per tots que tenim diferents anatomies al cervell segons la usuaris. Està clar que dins d'una educació

generalista on no es tracta d'ensenyar individualitzadament segons el cas, sinó de manera global per a tota la classe es va excloent tots els alumnes que estiguen fora de la majoria o la norma.

Que hi haja una adaptació particular del contingut segons l'alumne és un debat a part, la qüestió és plantejar-se que passa amb els estudiants "mitjans" que no sobreïxen ni per ser brillants ni per ser deficients, o siga al que anomenaríem genèricament la gran majoria. Aquests que normalment van englobats en un sac i que tots han d'estudiar exactament les mateixes matèries encara que tinguen les habilitats més desenvolupades per uns àmbits o altres. De la mateixa manera que es posa un nivell mitjà on tot alumne de

PU N T 1. Con tex t

Con tex t educa ti u

(12)

part que tinguem més desenvolupada i que per tant tenim més capacitat per raonar les idees d’una manera o d’una altra; per exemple hi ha gent que té més capacitat de visió espacial que altra o persones que tenen més facilitat per la música que altres, està demostrat científicament . Com pot ser que a l’educació bàsica i obligatòria que se suposa que és bàsica i obligatòria perquè 1- és necessària i útil per a enfrontar-se després a la vida real i

2- és on s’assoleixen els conceptes més generalistes de les matèries considerades universals i normativitzades per cada govern estatal, no contemple que els estudiants són diferents i que per tant deurien d’incloure vàries maneres per a què aquests aprenguen.

Ací és on s'hauria d'actuar i entendre que

dins d'una generalització que utilitza el raonament lògic té cabuda una altra manera d'explicar les ciències, ja que dins d'un àmbit escolar, l'important és aprendre i tenir una fàcil i adequada comprensió de les matèries.

CONTEXT DE LES MATEMÀTIQUES Les matemàtiques són universals i no necessiten una llengua per fer-se entenibles perquè per a poder

entendre-les es comuniquen amb elements significants amb significat abstracte, (ni simbòlic, ni metafòric).

Aquests elements (símbols matemàtics) no estan conformats segons un ordre visual sinó segons un ordre lògic, tampoc tenen una relació amb l’entorn formal i visual on es troben ni amb la interpretació

Roger Wolcott Sperry

psicòleg i neurobiòleg va desenvolupar una recerca científica que se centrava en els hemisferis cerebrals: va descriure certes funcions independents de cadascun.

(1965-1981 Califòrnia, EUA).

Substracció matemàtica

A=B-C

Substracció mental

de la idea que solem tenir mentalment (substracció és A=B-C formalment però no mentalment) .

Si suposarem una matemàtica visual: els elements, que els considerem símbols poden ordenar-se segons una sintaxi visual de la imatge que ajude a jerarquitzar les idees, els signes poden representar la idea mental que tenim, aquests poden tenir colors identificatius que el cervell automàticament relacione amb conceptes, els continguts poden estar ordenats intuïtivament de manera que l’estudiant no memoritze la lliçó sinó que recorde visualment els conceptes i els connecte mentalment...

+ +

PU N T 1. Con tex t

10

Con tex t de les m a te m à ti ques

+

(13)

Clàssicament les ciències mai s’han aprés perceptivament sinó a base de demostracions lògiques, encara que avui en dia ja se sap que el cervell processa informació de les paraules escrites i també dels estímuls visuals que rep .

El llenguatge científic-matemàtic és molt adient per a poder comunicar-se arreu del món però la generalització dels conceptes en normes iconitzades que tenen una representació visual (escrita) fa que aquesta representació s’allunye molt de la idea mental que tenim dels elements utilitzats per explicar els teoremes matemàtics.

Aquesta abstracció és un inconvenient per a la gent que està aprenent

obligatòriament aquesta ciència i que

La percepció visual és el procés actiu pel qual el cervell pot transformar informació lumínica que prové de l’exterior per obtindre coneixement.Hermann von Helmholtzva ser el primer en realitzar un estudi de l’ull i la percepció visual. (1870, Alemanya). W. Kohler, K. Kofika, Lewin i Werthmeiervan començar l’estudi de la psicologia de la forma i aparegué la Gestalt. (1910, Alemanya).

+ +

PU N T 1. Con tex t

Con tex t de les m a te m à ti ques

1 1

encara no té facilitat per interpretar els símbols, perquè el llenguatge es torna una barrera entre les idees que s’expliquen i la seua representació.

Pareix una menudència però haver d'abstraure el que estàs veient representat per signes, on a més has d'entendre quina relació tenen aquests entre ells és una barrera molt forta si la traducció de la informació i la comprensió d'aquesta no es fan ràpidament, sobretot en un camp on hauria de ser així per al nostre desenvolupament.

Els sectors on el llenguatge dificulta la comprensió de les matemàtiques i on hi ha més d’un patró d’aprenentatge, és a l’ensenyança independentment del nivell acadèmic dels estudiants.

+

+

Entenent que tothom

(14)

PU N T 1. Ba se teò rica

1 2

E l ce rvel l

BASE TEÒRICA

“NO HI HA BONS CRÍTICS DE BALLET. TENIM UN DELS DOS

HEMISFERIS MÉS DESENVOLUPAT I PER TANT CADA ÉSSER

HUMÀ TÉ DIFERENTS CAPACITATS PER A ENTENDRE O

PERCEBRE ESTÍMULS EXTERIORS. ÉS CURIÓS COM EL GRUP DE

PERSONES QUE TENEN EL DO DE LA PARLA I PODEN FER UNA

BONA CRÍTICA REDACTADA NO PODEN APRECIAR TOTALMENT

EL SENTIT DE L’ART I LA BELLESA DELS MOVIMENTS; NO

OBSTANT LA PERSONA QUE REALMENT ENTÉN I APRECIA

L’ART, LA MÚSICA, EL MOVIMENT, LA DANSA, ÉS A DIR UN TOT

QUE TRANSMET SENSACIONS SIMULTÀNIAMENT NO ÉS CAPAÇ

DE TRASPASSAR-HO A PARAULES AMB LA MATEIXA FACILITAT.”

JEFFREY SWARZT. (EINA - BARCELONA, 2012).

Queda patent que tenim habilitats en funció de l’hemisferi que tinguem més desenvolupat.

"El cervell entén les idees i seguidament emmagatzema els conceptes en un llenguatge no verbal que després tradueix a l'idioma aprés per cadascú mitjançant el context cultural on es trobe."

És adient trobar un sistema visual (llenguatge perceptiu) d’on es puga extraure coneixement sense necessitat d’un idioma (parla-escriptura-logos).

Font: Global Village:

Visual &Acoustic Space

(15)

PU N T 1. Base teò rica

Les di fe rències de funcions que aco m plei xen el s he m i sfe ri s ce reb ra l s

13

La diferència més bàsica és la manera que té cada hemisferi de resoldre els problemes:

(RACIONAL) L’hemisferi esquerre

transforma conjunts en informacions, paraules o gestos; raona i analitza lògicament els elements individualment per entendre el conjunt.

(INTUÏTIVA) L’hemisferi dret té una resposta

immediata a un procés visual o d’orientació espacial; percep estímuls de l’exterior (sons, imatges, olors i sensacions) els mescla i compon en un conjunt per entendre’ls.

Sensacions Sentiments Habilitat musical Habilitat artística

DRET

SINTÈTIC

NO VERBAL-INCONSCIENT

H

centre de les facultats visió-espacials no verbals

Vocabulari Comprensió verbal

Memòria verbal Càlcul aritmètic mental

ESQUERRE

H

VERBAL-CONSCIENT

ANALÍTIC

centre de les facultats d'expressió verbal

Font: Global Village:

Visual &Acoustic Space

(16)

Font: Gardner, Howard.

Inteligencias múltiples, ISBN: 84-493-1806-8 Editorial Paidos. (1983)

component genètic + desenvolupament per context social

intel·ligència = capacitat

G

és una destresa que es pot desenvolupar

no hi ha una manera de ser intel·ligent sinó 8 tipus d‘intel·ligències relacionades entre elles que determinen el

comportament, la manera d’aprendre i comprendre el món que ens envolta.

1

2

3

4

5

6

8

7

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

(COMPOSITORS, MÚSICS)

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

(ESCRIPTORS, POLÍTICS)

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICA

(ENGINYERS, CIENTÍFICS)

INTEL·LIGÈNCIA ESPAIAL

(PILOTS, ARQUITECTES)

INTEL·LIGÈNCIA CORPORAL

(ESPORTITSTES, ARTESANS)

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

(PROFESSOR, PSICÒLEG)

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

(VENEDORS, TERAPEUTES)

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

(BIÒLEGS, BIOQUÍMICS)

PU N T 1. Ba se Teò rica

14

(17)

PU N T 1. Base teò rica

La i n tel·l i gènci a

15

Howard Gadner identifica la intel·ligència lògica-matemàtica com la intel·ligència que tenen els científics: es correspon amb el mode de pensament de l’hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com a única intel·ligència.

A la declaració pública redactada per Gottfredson i signada per 51 psicòlegs més es dóna aquesta definició d’intel·ligència.

Tot i que siga una teoria poc acceptada perquè té un nivell molt baix de

demostració científica, conclueix que els estudiants tenen diferents capacitats i que fomentar aquesta relació entre elles els farà més capaços per a tot el que vinga després.

Font:Mainstream Science of Intelligence //http://citeseerx.ist. psu.edu/viewdoc/ download?doi= 10.1.1.366.7808&rep=rep1&type =pdf (1994, Delaware).

“LA INTEL·LIGÈNCIA ÉS UNA CAPACITAT MOLT GENERAL

QUE, ENTRE ALTRES COSES, INCLOU L’APTITUD PER RAONAR,

PLANIFICAR, SOLUCIONAR PROBLEMES, PENSAR DE FORMA

ABSTRACTA, ENTENDRE IDEES COMPLEXES I APRENDRE

RÀPIDAMENT I DE L’EXPERIÈNCIA. NO ÉS NOMÉS APRENDRE

TEXTOS, UNA REDUÏDA CAPACITAT ACADÈMICA O RESOLDRE

TESTS D’INTEL·LIGÈNCIA.

MÉS BÉ REFLECTEIX UNA ÀMPLIA I PROFUNDA CAPACITAT

DE COMPRENDRE EL QUE ENS RODEJA I CAPTAR-HO, DONAR

AMB EL SENTIT DE LES COSES O IMAGINANT CORRECTAMENT

EL QUE ÉS DÉU FER.”

(18)

PU N T 1. Ba se teò rica

16

L'a m bi güe ta t

“CURIOSAMENT, AMBIGÜITAT ÉS UN TERME MILITAR

QUE FA REFERÈNCIA A LA SITUACIÓ EN QUÈ UN ÉS ATACAT

PER DOS FLANCS SIMULTÀNIAMENT. LA RESPOSTA A LA

PREGUNTA PODRIA TINDRE QUE VEURE AMB LA MANERA QUE

PROCESSEM LA INFORMACIÓ. EL CERVELL HUMÀ ÉS UN ÒRGAN

PROGRAMAT PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES, TRET QUE

PROBABLEMENT POSSIBILITA LA NOSTRA PREEMINÈNCIA

SOBRE LA RESTA DE LES ESPÈCIES. EL CERVELL SOL

ROMANDRE INACTIU FINS QUE SE LI PRESENTA UN PROBLEMA.

EN EL CAS DE L’ÚLTIM SOPAR, LA PROFUNDA AMBIGÜITAT DEL

QUADRE ET POSA EN ALERTA I L’ESTIMULA.”

MILTON GLASER. (NOVA YORK, 2004).

Si el cervell està programat per resoldre problemes i l’ambigüitat fa que aquest s’active i faça la seua funció, el sistema deuria estar expressat visualment

buscant aquesta ambigüitat per despertar al cervell. Òbviament la primera

característica per acomplir del projecte és que siga entenible però mitjançant el disseny s'haurà d'experimentar amb formes i/o composicions que juguen amb les lleis òptiques per provocar aquesta estimulació al nostre interior.

(19)

PU N T 1. Base teò rica

La respos ta e m ociona l

17

Els mamífers tenen la capacitat d’aprendre de les seues experiències i acompanyar-les d’un record visceral potent, això permet orientar-les i fixar-les en la memòria, ja que estableixen una relació positiva cap a les que presenten un record agradable i una conducta d’evitació cap a les que evoquen malestar.

És humà aprendre de les coses que ens són agradables i intentar evitar les coses que no ho són, de fet utilitzem més vegades com a recurs una experiència que ens ha fet sentir còmodes, ens marca més i traiem més partit.

Font: Maria Nogués, Ramon.

Cerebro y Transcendencia, pàg 68. ISBN: 978-84-92416-65-3 Editorial Fragmenta Editorial. (2013)

“LA RESPOSTA EMOCIONAL EXERCEIX UN PAPER CENTRAL

EN LA VIDA PSÍQUICA HUMANA I CONDICIONA I EXPLICA

UNA PART MOLT IMPORTANT DE L’ORIENTACIÓ DELS

COMPORTAMENTS. LA POTÈNCIA EMOCIONAL CONSTITUEIX

UN ELEMENT CENTRAL DE TOTA LA CONDUCTA I EXPLICA LA

PART MÉS IMPORTANT DE L’ORIENTACIÓ DE LA VIDA CAP A

LA FELICITAT I EL BENESTAR, A MÉS D'ASSISTIR, DE MANERA

MOLT SIGNIFICATIVA, ALS PROCESSOS DE RAONAMENT, EN ELS

QUE SOVINT INTERVÉ D’UNA FORMA MÉS ENERGÈTICA QUE LA

MATEIXA LÒGICA.”

(20)

PU N T 1. Ba se teò rica

18

Tex t vs. I m a t ge

“EL CERVELL ESQUERRE CONSTRUEIX TEORIES PER EXPLICAR

PERQUÈ HI HAN OCORREGUT AQUESTS COMPORTAMENTS,

I HO FA AIXÍ DEGUT A LA NECESSITAT QUE TÉ EL SISTEMA

CEREBRAL DE FER COHERENT LA TOTALITAT DEL NOSTRE

COMPORTAMENT. (...)

S’ATRIBUEIX A L’HEMISFERI DRET UNES RESPOSTES VITALS

I DIRECTES, INCONSCIENTS, A LES INFLUÈNCIES MÉS

BÀSIQUES TANT INTERNES COM EXTERNES, I QUE SERIEN

ADEQUADAMENT HOMOLOGADES AMB RAONAMENTS DE

L’HEMISFERI ESQUERRE.”

RAMÓN MARIÀ NOGUÉS. (BARCELONA,2013).

Això serveix per entendre que tenim dues maneres de rebre informació, com per a ensenyar les matemàtiques ja existeix material amb forma escrita (h. esquerre), seria interessant treballar una forma de comunicació visual no escrita, per intentar afavorir a la gent amb predominança de l'hemisferi dret perquè té més facilitat per assimilar aquest tipus d'informació.

Font:Maria Nogués, Ramon.

(21)

PU N T 1. Base teò rica

No es po t ava nça r a m b el conei xe m en t sense en tend re les ba ses a n te rio rs.

19

Dins del sistema educatiu actual, segons es van superant els cursos, es dóna per aprés el contingut d’un curs i el següent va en funció d’aquest. És adequat tenir un aprenentatge continu i prolongat en el temps, però és un impediment per als que es troben amb un problema de comprensió, perquè no poden seguir avançant.

Font:Girón Caldero, Mª del Carmen.

Diferències en variables cognitivo-motivacionals, rendiment acadèmic, implicació familiar en alumnes con i sense dificultat d’aprenentatge en Educació Secundària Obligatòria, pàg 30. //htp: rua.ua.es/dspace/ bitstream/10045/25092/1/Tesis_ Giron.pdf(2012)

“SEMBLA SER QUE ESTÀ DEMOSTRAT QUE NO ES PRODUEIX

UN APRENENTATGE EN UN NIVELL SUPERIOR QUAN LES

UNITATS INFERIORS NO HAN SIGUT ENCARA ADQUIRIDES.

LA IMPORTÀNCIA D’AQUESTA ESTRUCTURA JERARQUITZADA

RESIDEIX EN LA POSSIBILITAT D’ESTATS DE TRANSFERÈNCIA

D’APRENENTATGE, ÉS A DIR, DETECTAR EN QUINA MESURA EL

DOMINI DE LES CAPACITATS ANTERIORS PERMET ASSEGURAR

L’APRENENTATGE DE LES HABILITATS POSTERIORS I FINS

A QUIN PUNT AQUELLES ES TRANSFEREIXEN A AQUESTES

ÚLTIMES. AIXÍ, EL CONEIXEMENT DE LA DIVISIÓ DEPÉN DEL

CONEIXEMENT DE LA MULTIPLICACIÓ, I AQUEST DEL DE LA

SUMA.”

(22)

Font:Marí Mollà, Ricard.

Diagnóstico Pedagógico de las Dificultades de Aprendizaje, pàg 28- Cuadro 1 de Simth et Alt 1986. ISBN: 978-84-89596-59-7 Editorial Serrano Villalba Cristóbal. (1997)

20

dificultats de lectura i càlcul

dificultats de llenguatge oral i escrit

dificultats perceptives motores

dificultats d'atenció-concentració

carència de motivació

problemes de memòria

dificultats socioemocionals baix nivell d‘intel·ligència

privació cultural i mediambiental hiperactivitat

conductes disruptives en classe

handicaps físics i neurològics

71%

63%

48%

40%

40%

32%

31%

42%

41%

38%

27%

11%

tipus de dificultat % de subjectes

"Volem fer notar que les dificultats que presenta el nen identificat de DA (dificultats d’aprenentatge) en l’estudi de Smith, es centren, fonamentalment, en les àrees lectu-escriptura i càlcul (71%) i del llenguatge i l’escriptura (63%). La resta d’àrees amb DA presenten uns nivells inferiors de freqüència."

PU N T 1. Ba se teò rica

(23)

USUARI

Els usuaris que podrien utilitzar aquest projecte són dues línies de target diferents: els estudiants de l'ensenyança obligatòria i qualsevol tipus de persona que vuiga entendre les matemàtiques d'una altra manera.

Donat que el que es vol dissenyar no tindrà un nivell acadèmic definit si no serà una recopilació de teories matemàtiques, no va dirigit a estudiants d'una edat/curs concret; de fet està destinat a qualsevol rang d'edat amb dificultats comprensives del llibre obligatori de l'assignatura de matemàtiques, és a dir estudiants que tindran més desenvolupades les habilitats perceptives i visuals.

D'altra banda hi ha un camp molt important de població que ja ha passat

al públic perquè no està seccionat per edat, sexe, classe social, treballador/ parat, gustos,... Si no pel model mental de raonament de cadascú.

l'etapa d'estudiant però que segueix tenint un problema amb les matemàtiques, la majoria de vegades perquè en la seua fase d'estudiant no van obtenir una manera clara i fàcil d'aprenentatge i per tant no li ha tret el suficient partit, inclús la sensació és la contrària: un rebuig ocasionat per un mal record.

No hi ha un target limitat perquè aquest projecte pretén quotidianitzar i apropar les matemàtiques explicant-les d'una manera visual, amb un llenguatge que siga més humà i entenible per a nosaltres, aportant aplicacions de les matemàtiques al nostre entorn per fer visible el seu ús i relacionant més temes que no siguen només aquesta ciència per donar una nova visió. Aquesta suma de conceptes fa que siga un projecte molt obert en referència

PU N T 1. Usua ri

(24)

OBJECTIUS

- Aquest projecte pretén ajudar a variar la manera clàssica d'aprendre mates. S’estudien obligatòriament a varis nivells acadèmics i s’expliquen amb una metodologia lògica: per normes generals i amb un llenguatge específic i tècnic que fa que puguem entendre-les sense la necessitat d’una llengua materna. Això es torna un impediment per als estudiants que no interioritzen aquest llenguatge.

Per tant és pretén proposar un sistema d’aprenentatge d’aquesta ciència que es base en les percepcions visuals de cadascú. Recolzat en una metodologia més humana i intuïtiva on la visualització de les dades siga més fàcil per a una part d’estudiants que no tenen la capacitat de raonament lògic tan desenvolupada i sí la perceptiva intuïtiva.

- Es vol portar la formalització en la línia de fer una experimentació de la forma de manera que realment s’expliquen les idees com visualment les veiem, aprofitant la forma per a llençar la informació i no caure en solucions estètiques, sinó produir una explicació que represente verídicament els teoremes matemàtics. No es vol dissenyar amb ornaments que facen bonica la pàgina sinó potenciar els elements gràfics per a què també donen informació matemàtica, que siguen necessaris perquè tenen contingut, per tant no hi haurà res a les pàgines decoratiu.

- Formalment, aquest projecte ha de tenir una identitat per poder-se reconéixer, s'ha de crear un sistema gràfic que s'adapte en funció de les necessitats. Per tant hi ha una doble línia de disseny: aportar una nova identitat gràfica per a aquest projecte i donar a l'interior de la publicació la suficient llibertat com per a poder tenir diferents llenguatges i estils que s'adapten per explicar el contingut. A la vegada, aconseguir reflectir aquestes dues línies paral·lelament per donar una homogeneïtat a la peça i aconseguir un equilibri d'aquestes dues direccions d'art i que no es xafen entre elles per evitar imposicions d'una banda o de l'altra.

PU N T 1. Objec tius

(25)

- Fer una anàlisi gràfic i visual de les matemàtiques: com funcionen els símbols que apareixen, com funcionen les

fórmules gràficament, com es disposen a la pàgina, com funcionen les relacions entre els elements, i quines maneres diferents d'explicar el mateix hi ha. Experimentar formalment per trobar la millor solució i trobar on són els problemes de comprensió.

- Aconseguir una adaptació de la forma seguint sempre el contingut del què estiga parlant. O siga arribar a deixar que parle la forma i que tinga la mateixa importància que el text; és una manera d'explicar les coses diferents i per tant demana que cada vegada el disseny s'adapte segons la necessitat de la pàgina. Té l'avantatge en aquest cas en concret que a part de tenir que dissenyar la forma, també s'ha de buscar i editar el contingut, és té més llibertat alhora de tenir que portar un equilibri entre la importància de la forma i el contingut.

- Intentar humanitzar les matemàtiques, és a dir poder desenvolupar unes explicacions amb el mateix nivell i el mateix tecnicisme però amb un llenguatge molt més comú a nosaltres. És a dir deixar de parlar amb paraules tècniques, elements abstractes o exemples en problemes que no solem utilitzar; posar un tò i un llenguatge quotidià, que no ens resulte estrany ni llunyà al que som.

Per altra part s'intentarà fer un disseny humà , utilitzar elements que ens semblen còmodes i que ens ajuden a comprendre les dades. Totes les formalitzacions que té el disseny han de tenir la mateixa intenció i juntes aconseguir aportar un enteniment del contingut.

PU N T 1. Objec tius

23

Durant tota la memòria

es parla del concepte d'humà o humanitzar fent referència a quelcom proper per a nosaltres, quotidià, "normal", informal, còmode, pròxim.

+

(26)

REPTE DE DISSENY

El repte de disseny que té aquest projecte

és aconseguir canviar com solem llegir: deixar de veure paraules i veure imatges.

Aconseguir que la forma explique el contingut, és a dir permetre a la representació visual (imatge) tindre la mateixa importància que el text i passar a tenir un contingut cognitiu per a un aprenentatge visual.

Teòricament el disseny sempre ha d’anar en funció del contingut, però tots sabem que moltes vegades primen les solucions estètiques .

Dins del món que vivim tenim informació visual pels ulls constantment on la majoria del pes conceptual el tenen les paraules.

En les peces que veiem quotidianament (cartells de publicitat, portada llibre, interior llibre estudiantil,...) dominen clarament els titulars que porten el concepte i la imatge de fons que acompanya al text. Si veiérem per separat el text de la imatge; el text és seguiria entenent, mentre que la imatge no funcionaria per sí sola .

Ací es vol deixar lluny aquest desequilibri, el contingut i la forma s'han de

retroalimentar i funcionar junts depenent l’un de l’altre.

PU N T 1. Rep te de disseny

24

+

+

+ + 1 i 2. Treball de Alex Sullivan.

3. Treball de Sawdust. 4. Treball de Felix Pfaeffli (Feixen). 5. Treball de Studio Gatti. 6. Treball de Zig. 7. Treball d'un estudiant. 8.

-1 3 5 7

(27)

CONTINGUTS

La decisió final és fer una publicació on es mostren les matemàtiques

tractant-les d'una manera diferent i potenciant el disseny gràfic que podria incloure's per ajudar a comprendre més fàcilment aquesta ciència.

La publicació tindrà aspecte de revista però la podem considerar un llibre. És una publicació que tindrà un sol volum on s'inclouran els teoremes matemàtics escollits. Si més avant cal tornar a recopilar un contingut i fer un nou volum també seria possible.

Com no hi haurà un nivell acadèmic específic, el que es pretén és englobar dins d'un mateix llibre diferents teoremes independentment de la seua dificultat i de la seua extensió. Es presentaran teoremes

matemàtics clàssics, que ens sonen d'oïdes però que mai hem entés: les integrals, la teoria del caos, el torus, el volum de l'esfera, les equacions diferencials, l'àlgebra simple, els nombres compostos, per exemple.

Aquesta explicació de cada teorema sempre contindrà exemples pràctics, comuns i aplicacions del teorema a la nostra vida diària per a què es puguen practicar, interioritzar-se encara més i aconseguir un ús major de les matemàtiques. També anirà recolzada per explicacions de temes relacionats amb el teorema però que mostren altres visions que no són les clàssiques que hem estudiat.

PU N T 1. Con ti ngu ts

(28)

PU N T 1. Resu m

26

Hemisferi

esquerre Hemisferi dret

ESTUDIANTS

Intuïtiu Visual Funcional Estètic

PROJECTE

Contingut Forma

PROJECTE

Ciència Art

PROJECTE

Experimentació Llegibilitat

PROJECTE

(29)

PU N T 1. Resu m

27

Problema d’enteniment de la deducció lògica del coneixement

matemàtic a l’educació convencional.

Target establert pel tipus de cervell d'estudiant.

QUÈ?

PER A QUI?

Cada peça diferent però amb homogeneïtat

identificativa visual.

Els estudiants procesen diferent el coneixement, però l'extrauen de la mateixa font.

COM?

PERQUÈ?

1

1

2

2

LLENGUATGE

CANVI DE LLENGUATGE

UTILITZAR ALTRES

CAPACITATS, NO

LA LÒGICA

MÈTODE COGNITIU

DE CADASCÚ

problema

solució

solució problema

Forma (Disseny)

Contingut (Text)

MATEIXA IMPORTÀNCIA

- Sense sol·lucions estètiques - Sense sol·lucions subjectives

DISSENY ADAPTAT A LA FUNCIÓ

EDUCACIÓ ÉS:

DIFERENTS ESTUDIANTS

EDUCACIÓ DEURIA DE SER:

DIFERENTS MÈTODES

Les teories simples i complexes s'equilibren i s'entenen en un mateix idioma-sistema.

(30)
(31)

“THE DETAILS ARE

NOT THE DETAILS,

THEY MAKE THE

DESIGN.”

(32)

PROCÉS DE TREBALL

(33)

FASES

IDEACIÓ

La primera fase del projecte és la ideació: conceptualitzar adequadament la temàtica i com a conseqüència el disseny. La idea neix d'un interés propi que engloba tot el que és el funcionament del cervell, a partir d'aquest àmbit tan gran es va focalitzar sobre les matemàtiques perquè es van trobar dos punts problemàtics: primer que era una ciència que s'aprenia obligatòriament on hi havia més d'un model mental i el segon, que dins de l'àmbit del disseny gràfic educatiu es troba una mancança greu d'una peça amb qualitat on realment s'aprofite la importància de la formalització.

D'aquesta primera base s'haurà de començar a decidir per on portar el llenguatge que es va a utilitzar, seccionar

millor via per traspassar el coneixement seguint aquestes característiques.

RECERCA

Paral·lelament a les decisions conceptuals es va fent una recerca de l'actual context matemàtic, dins de l'educació, les

diferents plataformes que hi ha, i dins dels àmbits de divulgació d'aquesta ciència. A més a més es va fent una anàlisi del funcionament dels elements matemàtics: del significat dels símbols, de les relacions que existeixen entre ells i la manera que tenen de composar-se a pàgina.

La recerca de referents visuals i de metodologies diferents de maneres d'explicar conceptes és constant, en cap moment es perd la intenció d'estar 24 hores del dia connectant idees que puguen ser el contingut, pensar quina és la millor

manera d'organitzar-lo i com transformar la informació a la metodologia visual.

DEFINICIÓ PROJECTE

Després de definir un target (10-99 anys

amb predominànça de l'hemisferi dret), un

nivell (tots), una conceptualització (traduir

les matemàtiques en informació visual on no prime la lògica per entendre-les), un sistema

gràfic (on tinga la mateixa importància

la forma que la paraula), uns valors (humanitzar la ciència amb un llenguatge, una visualització i uns exemples més comuns)

i uns objectius (canviar la manera clàssica

d'aprendre les matemàtiques basant-se en altres models mentals): hi ha que pensar

quina estructura i quin fil lector es vol mostrar a l'usuari: recollir totes aquestes idees i raonar interiorment quina és la

PU N T 2. Fases

(34)

útils i imaginant visualitzacions per resoldre les representacions que ha de contenir el projecte.

EXPERIMENTACIÓ

La part més important del projecte és pensar bé com serà aquesta peça que tracte les matemàtiques. Avantresoldre els possibles problemes que se poden tenir al diferir l'objectiu del projecte a la peça: el fil conductor que aquesta tindrà, la seua llegibilitat, el seu to, la manera de dinamitzar-la, l'ordre de l'estructura i els elements necessaris.

Es començarà a provar que passa si: es canvia l'ordre de com es solen presentar els temes, es varien els símbols per altres elements gràfics, es modifica el llenguatge tècnic a l'explicació teòrica, es varia la

matemàticament, amb el llenguatge pertinent. A part del temari del llibre hi haurà fulles de suport dels teoremes on apareixeran petites informacions o temes complementaris. És necessari dins del contingut òptim anar fent explicacions en petita escala del que està passant a pàgina per no discriminar ni el nivell més bàsic.

DECISIÓ DE CONTINGUTS

S'haurà de decidir els continguts concrets que aquest projecte contindrà i sobretot jerarquitzar els teoremes en funció de l'explicació que necessiten, és a dir decidir quins aniran recolzats per la visualització a la vida pràctica / quins seran

inter-explicacions de funcionament dels teoremes amb més importància i la relació que tindran entre ells.

composició de l'àlgebra, es varia la manera de visualitzar la geometria, i llarg etcètera. Analitzar tots els elements que conformen el que seria el llenguatge matemàtic i veure on es pot actuar i modificar per aconseguir l'objectiu del treball.

ESTRUCTURA DE LECTURA

Es decidirà en funció de l'experimentació anterior quina serà la manera

d'estructurar la publicació i per tant quina serà la presentació dels temes. La millor manera que ha sorgit és posar primer la visualització del teorema aplicat a la vida real i després l'explicació del mateix: cada vegada que es vulga explicar algun teorema es veurà primer com funciona a la vida real per a entendre conceptualment l'aplicació i el seu ús i després s'aprendrà a solucionar-lo

PU N T 2. Fases

(35)

FORMALITZACIÓ

Amb les premisses forma = text i "no hi ha res a pàgina que no done informació" (on la segona és conseqüència de la primera) es començarà a pensar el disseny de la publicació. S'haurà de decidir com es dissenya a tots els camps que conté una publicació: format, composició, retícula, direcció d'art, elements gràfics, tipografia, colors, navegació, i molts més. I a més provar quina és la millor representació visual que s'ha de donar per a cada teorema.

Tornarem a tenir una fase de proves i experimentació per trobar el disseny adequat per a la publicació i per a cada teorema que s'explica a dins.

està al seu lloc i després ja es farà la tirada pertinent.

MEMÒRIA

La redacció de la memòria és va fent correlativament a la maqueta gràfica, mentre que els primers mesos de

conceptualització, s'anava redactant per a la memòria, una vegada comença l'etapa de les decisions gràfiques, els canvis i les característiques es van anyadint a poc a poc dins d'aquestes pàgines.

CORRECCIONS MAQUETA

Després de les decisions d'estil començarà el treball de dia a dia, anar netejant el disseny i fer proves per trobar els tamanys i colors que es busquen i a poc a poc anar fent que el disseny que teníem en ment és faça llegible. Es faran proves i correccions de la maqueta per anar afinant la micro tipografia i les composicions.

IMPREMTA

Quan considerem que tenim un resultat adequat i ja veiem al paper el que volíem a l'inici es podrà enviar el document a impremta per a preparar-lo.

Així caldrà fer algun retoc en el document Indesign i comprovar que tot siga correcte abans de fer les impressions. Es farà una primera maqueta per assegurar-se que tot

PU N T 2. Fases

(36)

PU N T 2. Resu m

36

SEPT. OCT. NOV. DEC. GEN. FEB. MAR. ABR. MAI. JUN.

memòria ideació

recerca

conceptualització

estructura

continguts

formalització

conceptualitzar disseny correccions

impremta

(37)

PU N T 2. Resu m

37

(38)
(39)

“SOLVING ANY

PROBLEM IS MORE

IMPORTANT THAN

BEING RIGHT.”

(40)

RECERCA

(41)

ANÀLISI DE REFERENTS

Abans de començar l'anàlisi es planteja

quins són els camps on s'han d'analitzar referents i recursos. Primer trobem el context de l'educació on s'estudien les matemàtiques obligatòriament, això ens porta cap a dos camins: a qualsevol plataforma des d'on es puguen aprendre matemàtiques i altres metodologies d'explicar les lliçons dins de l'educació.

A més a més hauríem de comprendre clarament quines són les lleis i el funcionament de la part perceptiva del cervell i per últim sempre fer una recerca constant de recursos i estils visuals per decidir la línia de direcció d'art del projecte.

EL SISTEMA EDUCATIU ACTUAL

PRIMÀRIA SECUNDÀRIA BATXILLERAT contingut + exigències + vàries metodologies

-Durant l’evolució de l’alumne al llarg d’aquestes etapes obligatòries segons va pujant el nivell d’exigència dels professors i els continguts de les matèries es van fent més extensos en el mateix temps (un trimestre) es perden els diferents mètodes d’aprenentatge per a quedar-se només amb un: un professor que imparteix coneixement oralment durant 50 minuts i els 30 alumnes asseguts l’escolten. És curiós com a la primària s’intenta fomentar la creativitat i la

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

43

imaginació amb activitats fóra de l’aula, grupals, artístiques, que relacionen dues matèries ... Mentre que a la secundària i al batxillerat es perd totalment.

Perquè en una etapa infantil sí que es contempla el fet (i se li dóna importància) del desenvolupament personal basat en l'experimentació individual en les diferents matèries i després quan més es complica la cosa en lloc de facilitar-la s’utilitza una manera d’aprendre unidireccional.

(42)

els 7 colors de l’arc iris i formes sinuoses), però són fàcilment adaptables a les següents etapes.

S'aprofita tenir familiars professors per a tindre converses on puguen aportar una visió des de dins del camp; hi ha una adjuntada a l'annex de dos professors d'institut que treballen en la docència des de fa més de 20 anys. També s'ha buscat professors més joves que acaben de començar a impartir classes, gent de l'escola privada o especial, per arribar a tenir més punts de vista però també per poder-los comparar entre ells.

La conclusió general és que ningú està content amb el sistema implantat actualment.

del grup), que no és suficient i que per tant estudien menys temari que els altres alumnes. Entenen que hi ha un problema però si de 30 alumnes es dediquen a 2, la resta de la classe també quedaria desatesa, encara que no siga l'opció que millor sona és la real.

- Una gran part dóna suport a la idea que si el llibre portés activitats a l'aire lliure/grupals/amb altres recursos les realitzarien.

La conversa més interessant adjuntada a l'annex també té certa informació útil a recalcar:

- Els sistemes educatius que realment funcionen són: el japonés i el coreà perquè tenen una altra cultura i manera

- L'escola sofreix els canvis polítics dels governs de les ciutats i les províncies perquè cada 4 anys canvia el contingut i el temari que s'explica en cada assignatura, així és complicat que els professors mantinguen un sistema que els funcione.

- Dins de la rutina i el cansament del dia a dia es perd la motivació de fer activitats noves o buscar noves metodologies amb les quals traspassar el coneixement: s'intenta posar el contingut màxim que cap en un curs, per tant pocs dies queden per a poder fer activitats alternatives. La majoria reconeix que a causa del rutinarisme es perd la fam de buscar nous mètodes.

- Els nens especials tenen una atenció fora de l'aula (la majoria opina que això exclou

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

(43)

de treballar (i d'esforçar-se) i tenen una educació molt severa i hi ha un professor per cada vuit alumnes. El finlandés perquè allà l'educació té molta importància, tenen un professor i 2 de reforç a cada classe per preparar l'alumnat, els professors segueixen formant-se i especialitzant-se durant tot el temps que siguen docents, tenen el sou més alt de la societat perquè tenen el futur del país en les mans...

Veiem que el nostre sistema educatiu no té ningun dels trets característics que acabem de llegir.

- Per als xiquets/es que tenen problemes amb les assignatures (siguen físics com psicològics) tenen una adaptació curricular i d'una pedagoga que els ajuda

per portar la feina al dia. El que es fa és rebaixar temari, donar un llibre adaptat en funció de les seues capacitats i treure'ls fóra de l'aula per a treballar amb aquest professor de recolzament. És curiós com sabem que els seus caps funcionen d’una manera diferent i el que es fa en lloc d’adaptar-los a la seua manera de pensar és “rebaixar la complexitat”.

Aquest primer contacte amb els sistemes educatius i una recerca dels models a cada país va seguida d'una cerca d'altres escoles: les especials. Trobem moltes concertades o privades i s'ha pogut analitzar algun petit fragment d'un llibre que en lloc d'estar fet per a la seua comprensió segueix amb el mateix llenguatge però amb un to més infantil.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

45

Canviant d'àmbit ens topem les escoles amb metodologies noves: amb pedagogia no clàssica, com per exemple no creure en els exàmens ni en les taules ordenades a classe perquè és el mateix alumne qui ha de fer el seu procés d'aprenentatge sense cap guia. No s'ha pogut tenir accés a cap llibre d'aquest tipus d'escola amb pedagogies noves que s'estan implantant (moltes no gasten llibres sinó que són ja digitals) així que no es pot analitzar correctament el context d'aquests formats.

(44)

dels nivells però no en funció de la seua facilitat de comprensió.

ELS ÀMBITS MATEMÀTICS

Trobem vàries plataformes d'on extreure coneixement matemàtic: revistes, pàgines web, articles en pdf, llibres, tesines... Comencem a fer un peliu de recerca per saber quin aspecte visual i quins recursos utilitzen aquestes peces, a continuació exemples de diferents estructures:

LLIBRE DE SECUNDÀRIA

Es veu un canvi de llenguatge i de recursos per donar un aspecte més seriós. S'acaben els colors vius i les il·lustracions que no siguen recolzament d'un text tècnic.

LLIBRE DE PRIMÀRIA

Trobem un llibre colorit amb il·lustracions d'un vocabulari amé i proper per als xiquets, s'utilitza el color per navegar per les pàgines.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

46

M a te m à tics aca dè m ics QUADERN DE VACANCES DE PRIMÀRIA Trobem un quadernet amb il·lustracions per amenitzar la pàgina amb un llenguatge infantil però que realment no aclareixen les dades.

1

(45)

LLIBRE DE BATXILLERAT

Té un aspecte seriós, es prescindeix de l'espai blanc i separació entre explicacions per poder encabir molt més contingut en una pàgina, per tant té una lectura molt més densa (a part d'una comprensió més difícil)

APLICACIÓ DIGITAL (SQULA)

És una aplicació digital complementària als llibres de text. La seua interfície i el procediment per obtenir informació és igual que un videojoc però no s'utilitzen recursos digitals per recolzar l'explicació.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

47

EL DIMONI DELS LLIBRES

És un conte que explica molts teoremes matemàtics, està dirigit a nens. Posa il·lustracions (molt més cuidades que les d'un llibre de text) però com a recolzament de la narració. Utilitza una cosa interessant: anomenar certs tecnicismes amb paraules quotidianes amb un pictograma.

(46)

NOVEL·LES DE MATEMÀTIQUES APLICADES

Relativament tenen el valor que es vol donar al projecte d'explicar els teoremes aplicats a la vida real. Són aplicacions supèrflues i ens trobem amb una gran part de text sense imatges de recolzament.

REVISTA EL MÈTODE

És una revista de la Universitat Politècnica de València. Conté articles de temes d'actualitat d'investigació científics, gràficament es veu una mancança d'estil que denota que el que importa a la revista és el contingut.

EL ESCARABAJO DE WITTGENSTEIN

Conté 26 teoremes raonats amb una demostració lògica immaterial on és solucionen temes bàsics sobre els quals està sustentada la nostra societat: cultura i filosofia. És un assaig i conté il·lustracions de recolzament.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

48

(47)

MATEMÁTICAS EN EL MUNDO MODERNO

És una enciclopèdia dels teoremes matemàtics més nous d'un nivell de professional. És d'una editorial (BLUME) que es preocupa pel disseny de les pàgines i es nota un nivell de cuidaroria del contingut tant escrit com visual.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

49 EL MISTERIO DE LOS NÚMEROS

És una novel·la (text corregut) que tracta totes les rames de les matemàtiques, és per a adults que no tinguen una bona comprensió d'aquesta ciència. La novel·la explica amb casos pràctics els teoremes i té il·lustracions de recolzament de les explicacions.

(48)

MATEMÁTICA Y FORMAS ÓPTIMAS

És un llibre que mostra teoremes matemàtics dins de la natura i que va explicant com la majoria de les formes de la natura es basa en formes matemàtiques òptimes = les més fàcils de fer. Té unes fotografies i il·lustracions molt ben trobades però té un nivell de dificultat alt.

Després del primer anàlisi visual de les peces veiem que els llibres acadèmics no tenen molt cuidat el seu disseny gràfic, que tenen diferents llenguatges (i dissenys) en funció del contingut i del nivell. Entenent que l'important és el contingut, igual que a les revistes científiques; els llibres tècnics professionals (en el sentit que no són acadèmics) tenen unes explicacions visuals com a recolzament del text molt més ben trobades que les escolars. Però aquestes explicacions tornen a caure a no aportar més contingut que el que ja està escrit al text, és a dir fins i tot en un àmbit on apareixen constantment imatges per explicar el contingut són de recolzament. Ninguna té la suficient independència per a entendre's per si sola.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts - Conclusions

50

(49)

ELS NÚMEROS I ELS SÍMBOLS Primerament el que es volia era

experimentar variant el llenguatge escrit de les matemàtiques perquè és la barrera visual més gran que ens trobem; es volia canviar els símbols numèrics per altres signes: colors, formes, pictogrames, etc. Donat això va haver-hi un estudi de diferents característiques formals dels símbols i de l'evolució en si dels mateixos. Encara que fa molts segles estàvem acostumats a mirar les lletres i quasi entendre-les com un dibuix, avui en dia ja tenim molt assumit els signes alfabètics i numèrics, gràcies a aquest estudi s'ha optat per altres vies comunicatives perquè és il·lògic intentar variar milions d'anys del pensament humà.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

51 EL SIGNO ALFABÉTICO

Un assaig d'anàlisis tipogràfic on s'explica l'evolució dels caràcters cronològicament en el temps. És un llibre on visualment es veu molt clar la variació de les formes a l'alfabet segons en el context on aquestes van ser utilitzades.

A HISTORY OF MATHEMATICAL NOTATIONS

Un llibre que conté una explicació conceptual i gràfica (s'acompanya de molts diagrames) de l'evolució de la notació matemàtica. Comença a les civilitzacions Egípcies i Babilòniques fins a arribar als nostres dies.

(50)

HISTORIA DE LA ESCRITURA

Al llibre es fa una anàlisi exhaustiu de la història de l'escriptura, no només de l'evolució dels signes sinó dels precedents de l'escriptura i de les combinacions d'aquests signes, en sistemes sil·làbics i en paraules.

DE LOS NÚMEROS

Aquest llibre té un enfoc molt més humanista, perquè està escrit per un estudiós de la gramàtica. Intenta raonar vàries creences sobre els nombres que tenim per vàlides quan en realitat no ho són tant.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

52

(51)

LLEGIBILITATS ATÍPIQUES

Es busquen recursos i maneres de conduir una publicació que no siga l'habitual. Com que el projecte pretén tenir una clau humanista s'han de buscar varis referents on la lectura de la peça siga diferent per a l'usuari: bé siga per la navegació, pel fil conductor o per la manera que s'ha de llegir aquesta publicació.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

53

BRUNO MUNARI I ELS SEUS LLIBRES IL·LEGIBLES Aquest autor va treballar la idea de lectura amb abstracció. Dissenyava llibres anomenats "il·legibles" perquè no tenen lletres però amb el color / elements geomètrics / format de la pàgina donava la mateixa informació que podria haver donat amb un conte: els entens quan acabes de llegir-los.

(52)

MOMENTS ESTEL·LARS DE LA HUMANITAT

Tracta d'una matèria molt important com la història d'una manera molt diferent a la que estem acostumats acadèmicament. Narra moments puntuals d'altres segles on van succeir fets decisius per a la societat que avui en dia tenim. És interessant veure com apropa aquesta matèria tan densa amb un llenguatge molt proper al lector.

PENSAR CON IMÁGENES

Aquest llibre tracta d'ensenyar com el cervell entén els textos d'una manera i les imatges d'una altra. Serveix per veure quins recursos tenim com a comunicadors per a què el consumidor entenga clarament els valors que volem traspassar-li.

¡LIBROS!

Aquest llibre està dissenyat per a nens. Explica que és un llibre mitjançant la tipografia i els elements ortotipogràfics, amb aquests recursos va creant un discurs molt divertit que juga amb els elements que conformen el llibre.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

54

(53)

KWADRAAT BLADEN

Aquest llibre és un homenatge a les revistes quadrades holandeses que recull treballs de diferents autors del 1956 al 1977. L'únic requisit en comú és que la peça ha de tenir un format de 25 x 25 cm. És interessant pel concepte que treballa aquest disseny.

PU N T 3. ANÀLISI DE REFERENTS

IF I WHERE AN ARTIST

Una sèrie de llibres - quadernets que expliquen temàtiques generals com la pintura, l'arquitectura, la biologia d'una manera molt pràctica i amb moltes activitats de recolzament. Té un llenguatge molt infantil però té molt de contingut explicat de manera que no es torna dens.

L legi bi l ita t i nusua l

(54)

LAS FORMAS DEL COLOR

Aquest llibre té una explicació científica de les formes del color. Solem tenir unes en ment per la psicologia, però realment el color blau (per exemple) té unes ones de radiació que són transformables a una forma geomètrica.

¿

CÓMO NACEN LOS OBJETOS?

Aquest llibre a part de tenir un contingut interessant, té una manera de posar el contingut a pàgina molt interessant: el ritme de la paginació i la mescla de tipografia de lectura i tipografia manual script amb dibuixos de recolzament.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

56

(55)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

57

L legi bi l ita t i nusua l WERKER 7

Aquesta publicació té una lectura diferent perquè s'ha de fer en grup. La publicació consta d'un índex i 48 pòsters per a penjar-los en la paret amb imatges trobades a internet des del 2011 fins al 2012 de revolucions que va haver-hi a nivell mundial. La qüestió és debatre que és una imatge revolucionària de forma comuna per extreure més coneixement.

ELDITAL'ULL

(56)

L'ESTUDI DE LES REVISTES El format del projecte tindrà aspecte d'una revista encara que el seu contingut siga diferent. Aleshores és interessant fer una anàlisi dels elements compositius del disseny gràfic dins de cada publicació, aquest anàlisi es farà de manera

comparativa per mirar com canvia segons la revista: portada, estructura/sistema retícula, contraportada, elements de navegació, paginació, entrada d'article, tipografia, imatges ...

Les revistes que se mostren a continuació s'han escollit per dos motius: 1- són les que consumeix un target que s'adequa a aquest projecte, 2- tenen estils diferents i és útil fer una comparativa amb variacions. Revistes de diferents temàtiques com viatges, literatura, disseny, art... Amb un disseny gràfic cuidat.

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

58

Publ icacions

APARTAMENTO BARCELOVERS THE BELIEVER THE TRAVEL ALMANAC

YOROKOBU MINCHÔ FORECAST ESOPUS

EL PAÍS SEMANAL VISUAL FOAM ELEPHANT

(57)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

59

Publ icacions - Apa r ta m en to

APARTAMENTO (Folch Studio)

Cansats de veure les mostres de disseny d'interiors a catàlegs i publicacions amb unes fotografies super pulcres i perfectes, Apartamento intenta mostrar una altra cara del mateix. Els autors del disseny industrial més actuals i les seues peces dins d'un context real: els autors dins de la seua casa amb la família o a l'estudi treballant.

- Bianual / Anglés.

- Té una direcció d'art de fotografia molt

trendy que busca sempre la bellesa de la

normalitat quotidiana.

- Utilitza la tipografia ITC Clearface per als titulars i la Futura per a la resta.

- Té una estructura de retícules simple on s'utilitza el text col·locat en una columna grossa menys quan s'utilitzen dues en el cas de l'entrevista i els articles.

- Les fotografies també segueixen aquesta retícula i apareixen del tamany d'una doble pàgina, d'una pàgina, d'una columna grossa i d'una columna prima.

(58)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

60

Publ icacions - Ba rcelove rs

BARCELOVERS (Lamosca) Aquesta revista té l'objectiu de fer propaganda de les activitats que es fan a Barcelona per donar-li més importància als esdeveniments que organitzen els serveis públics i donar aspecte de ciutat cultural i activa.

- 4 a l'any / Anglés.

- Té una direcció d'art de fotografia que busca mostrar les escenes quotidianes però cuidades formalment.

- Utilitza la tipografia Trola per als titulars i el cos de text i Bulo per als destacats i alguns articles especials. - Té una estructura de retícules bàsica on s'utilitzen dues columnes o tres en funció del contingut de la pàgina independentment de la secció.

- Les fotografies també segueixen aquesta retícula i apareixen ocupant dues o tres columnes d'amplada però amb moltes alçades diferents.

(59)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

61

Publ icacions - The Bel ieve r

THE BELIEVER (Dave Eggers) Aquesta revista és per als amants de la literatura: té realment els clàssics continguts d'una revista de crítica literària. Conté articles de llibres actuals, assajos d'autors, crítiques de llibres recents publicats, entrevistes a autors o crítics, cartes del lector, ressenyes de llibres, debats i reflexions dels lectors...

- 9 a l'any / Anglés.

- No utilitzen fotografies només il·lustracions a la portada i per dins dels articles o per mostrar la cara de l'autor de cada escrit, les il·lustracions de la portada són de Charlie Burns i les de l'interior de Tony Millionaire.

- Utilitza la tipografia ClarendoNeo per a tota la publicació.

- Té una estructura de retícules simple on s'utilitza el text col·locat en dues columnes menys quan s'utilitzen tres en el cas de les entrevistes.

- Utilitzen les il·lustracions per

col·locar-les "cenyides" entre les columnes. A més a més per donar un poc de

dinamisme a la pàgina comencen els articles amb lletres capitulars.

(60)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

62

Publ icacions - The Travel Al m a nac

THE TRAVEL ALMANAC (Paul

Kominek-John Roberts)

The Travel Almanac és una publicació que

està dedicada als viatges: als viatgers, als llocs, als hotels, als restaurants, a la vestimenta de les vacances, etc. Conté diferents articles i una o dues entrevistes a alguna persona influient socialment (com Willem Dafoe o David Lynch). Un apartat dedicat a hotels de ciutats i un article- fotoreportatge dedicat a la moda.

- Bianual / Anglés.

- Té una direcció d'art de fotografia molt cuidada, les fotografies sempre són en blanc i negre buscant una sobrietat.

- Utilitza la tipografia Adobe MinionPro per als titulars i cos de text i Didot per alguns canvis al cos de text o subratllats.

- Té una estructura de retícula bàsica on s'utilitza una columna molt grossa i per l'entrevista dues.

- Les fotografies estan col·locades en una pàgina o utilitzant l'amplada de la columna grossa.

(61)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

63

Publ icacions - Yo rokobu

YOROKOBU (Luis Bboy)

Aquesta publicació tracta temes d'actualitat però no seriosos, basada en el periodisme positiu conté articles d'innovacions, emprenedors o coses positives que estan ocurrent avui en dia. Té articles, entrevistes, articles d'opinió, crítiques...

- 12 a l'any / Castellà.

- La direcció d'art d'aquesta revista utilitza tant fotografies com il·lustracions totes dues amb una línia d'estil que és la que més es veu últimament: imitar als 80 i 90.

- Utilitza la tipografia Gotham per la identitat de la publicació i Archer per al cos de text. Cada entrada de secció té una tipografia display diferent, cosa que dóna molt dinamisme.

- Té una estructura de retícula bàsica perquè sempre s'utilitzen dues columnes menys en alguna pàgina especial que apareixen tres.

- Utilitzen il·lustracions i fotografies en dues pàgines o entre els articles com a complement del text.

(62)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

64

Publ icacions - M i nchô

MINCHÔ (Cristina Vila Nadal) Publicació dedicada al món de la il·lustració. Té 5 seccions dedicades a diferents plataformes: art + design, motion,

ilustration, comic i the new contemporary.

És una revista molt néta que mostra el contingut de l'escena actual.

- 4 a l'any / Anglés i Castellà simultàniament.

- Té una direcció d'art on no es gasten fotografies ni es mostren les cares dels autors sinó la seua obra, per tant la majoria d'imatges que apareixen són obra d'autor.

- Tota la tipografia que apareix és Larish menys la NewsGothic per als elements de navegació.

- Té una estructura de retícula bàsica de tres columnes que s'emplena amb text o imatge segons siga necessari.

- Les il·lustracions estan col·locades seguint la retícula i siguent les

protagonistes de la pàgina, de manera que se poden gaudir molt bé sense que res més moleste a pàgina.

(63)

PU N T 3. Anà l isi de refe ren ts

65

Publ icacions - Fo reca s t

FORECAST (Equip editorial Monocle) És una revista que tracta temes

d'actualitat i té reportatges de diferents visions del món. Té articles d'extensió molt variada i tracten tant temes de vestimenta, com de comportaments, de cultures d'arreu del món, de professionals d'un camp ...

- Anual / Anglés.

- La direcció d'art d'aquesta revista segueix vàries línies i utilitza tant

fotografies com il·lustracions sempre molt nétes però modernes.

- Utilitza la tipografia Monotype Plantin per a tota la publicació, té una família generosa que combinen molt bé.

- Té una estructura de retícula més complexa que dóna moltes possibilitats i que és omplerta amb les imatges i amb les columnes de text (2,3,6).

- Utilitzen il·lustracions i fotografies al llarg de la publicació, que segueixen la retícula i donen molt de dinamisme a les pàgines perquè semblen en constant canvi d'estructura.

Referencias

Documento similar

Primeros ecos de la Revolución griega en España: Alberto Lista y el filohelenismo liberal conservador español 369 Dimitris Miguel Morfakidis Motos.. Palabras de clausura

1.1 Arc de circumfer` encia determinat per dos punts A cada dos punts A i B de la circumfer`encia unitat, no diametralment opo- sats, els hi associarem un ´ unic arc de

La oferta existente en el Departamento de Santa Ana es variada, en esta zona pueden encontrarse diferentes hoteles, que pueden cubrir las necesidades básicas de un viajero que

37 El TPI, en los fundamentos jurídicos del 149 al 154 de la sentencia «Virgia- micina», examinó las dos actividades complementarias que integran la evaluación de riesgos:

En su natal Caracas, donde se formó Bello como latinista, no pudo tener la oportunidad de aprender griego. Cuando nació, ya hacía 14 años que los jesuitas habían sido

I com que els nombres s´ on per naturalesa els primers d’aquests principis, i en els nombres creien contemplar moltes semblances amb els ´ essers existents i amb els que estan

Ha gravat, també, l'obra integral per a clarinet del compositor Jesús Rodríguez Picó, ha estrenat el Quintet de la Sala de Llevant per a clarinet i quartet de corda, de

Més tard, la desaparició d’un segon mestre il·lustrador atia el foc del misteri, però dóna poques pistes per a infondre cap sospita esclaridora, de manera que el lector