, ■
-y-c..
■':
■
?p;3^Hs#ríWí
1^í^^yrMSS'íií·'ia'·í
' ^'•''', ' OL '^
-vV"^;;ír
ííí'ví?
r r*-»•«
ESTADÍSTICA
MUNICIPAL
BUTLLETÍ
1985
©
Ajuntament de Barcelona
Elaboració: Servei d'Estadística
Av. Portal de
l'Àngel,
8-10
Edita:
Ajuntament de Barcelona.
Publicacions
Fotocomposició:
Aplicaciones
paraArtes Gráficas
Tel.:
(93) 250 24 00
Impressió:
Huropesa
Tel.:
(93) 307 70 50
ISBN: 84-7609-107-9
ÍNDEX
ÍNDICE
Introducció 5 Introducción
I. Territori i Clima 9 1. Territorio y
Clima
II.
Demografia i Població
15 11.Demografía
yPoblación
111. Salut Pública 67 III. Salud
Pública
IV. Educació i Cultura 87 IV.
Educación
yCultura
V. Serveis Socials 109 V. Servicios Sociales
VI. Edificis i
Habitatges
117 VI. Edificios yViviendas
VIL Consum i Preu 121 VII. Consumo y
Precio
VIH. Treball 147 VIII.
Trabajo
IX.
Finances, Indústria i Comerç
157 IX.Finanzas,
Industria
yComercio
X. Turisme 179 X. Turismo
XI.
Transports
i Circulació
183 XI.Transportes
yCirculación
XII.
Comunicacions
207 XII. ComunicacionesXIII. Justícia 213 XIII. Justicia
XIV.
Seguretat i
Protecció Ciutadana
223 XIV.Seguridad
yProtección Ciudadana
XV. Recursos
Municipals
239 XV. RecursosMunicipales
XVI. Xarxes de Serveis al Carrer 259 XVI. Redes de Servicios en la
Calle
XVII. Cementiris 269 XVII. Cementerios
7
9 15 67 87 109
117
121 147
157
jí·rré?'
-., '-I/',-, Mí
-"-""
-•^j
-INTRODUCCIÓ
Aquest
Butlletí
o
anuari
estadístic recull bona
part
de la
informació més rellevant
sobre la ciutat. Es
pot
considerar
unaeina
ja
tradicional
per
al
coneixement
i
estudi de
Barcelona. El
primer
butlletí
estadístic
conservat
data
de 1902.
El
Servei d'Estadística
(amb
diferents
noms enles
diferents
èpoques)
que
hi ha
ne¬
cessàriament al darrera,
posseeix també
una
tradició
centenària
i alhora
unavoluntat
ferma
d'adaptació
a
les canviants
circumstàncies i
demandes.
Potser
hi ha
moments enquè
la tònica
fonamental
és la incertesa
pel
que
fa al futur.
L'ona és
a
punt
d'esclatar,
però
encara no es
veu
quina
direcció
pren¬
drà
l'aigua.
Tenim la
impressió
que una
època
acaba de
passar,
i avui veiem amb
claredat la
direcció
que ens marca
el caminar de la
Ciutat i els
desigs dels
estudiosos. La
síntesi
entretradició i
perspectiva és viable i cohe¬
rent.
Entotes
les
edicions del
Butlletí,
any reraany,
s'hi
poden
trobar
diferències. De
vegades són petites
i de
vegades són
indicis de
grans
canvis.
Aquest
any
1985,
l'índex del
qual
s'ha configurat
de
manera
força
dife¬
rent
dels
anteriors,
pensem que
marca un
punt
clar
d'inflexió. Altres
diferències
són menudes,
comara
la inclusió de
més
gràfics,
l'afegit de més
taules, la
citació de les
fonts,
etc.
L'estructura
de l'índex,
però, assenyala
un
canvi de
concepció
en
l'ordenació
de les
matèries,
és
adir,
en
els
criteris
d'observació
i,
pertant,
en
el model de
ciutat
que
conceptualment
s'utilitza. Ben
segurque en
l'esquema
que
presenta
l'índex hi ha buits
i
desequilibris
en
el
tractament
de
les matèries. La tasca
arealitzar
consisteix
a
reduir
aquestes
malformacions.
Queda
clar, però,
quin és
l'objectiu
que
s'ha
d'assolir i la
magnitud de l'esforç
que
cal fer.
La
presentació d'aquest
Butlletí
es
podria
acabar
aquí.
N'hauríem indicat
la
situació actual i el
projec¬
te
de
futur;
tanmateix,
el Servei d'Estadística
queda¬
ria
darrera,
en segonpla,
desdibuixat,
tot
deixant
a
la
imaginació
del lector la
selecció pràctica de les
in¬
terpretacions
que en
permetria
la falta
d'informació.
Com
totcanvi, però,
el
pas
endavant
en
el
Butlletí
es
deu
al'esforç d'homes
i dones
concrets,
amb
una
mentalitat,
unaformació,
uns
objectius
concrets
i de¬
finits.
L'evolució i les fites futures
del
Servei d'Esta¬
dística
són, doncs,
l'entorn
global
on
cal situar l'evo¬
lució i el futur
del Butlletí.
Durant
els darrers
anys,el Servei
d'Estadística
s'ha
plantejat
fonamentalment
objectius relatius
als
mitjans de
tractament
de la
informació
estadística.
S'han
creatbases
de
dades;
s'han mecanitzat els
pro¬
cessos
de
captació i
manipulació; s'han
utilitzat
pa¬
quets
de
tractament
estadístic; s'ha
informatitzat la
biblioteca,
etc.
Podríem dir
que
s'ha
establert
una
in¬
fraestructura de
mitjans,
tot
i
que no
s'hagi acabat
de
lligar
amb
una
coherència forta la
utilització
d'aquests mitjans
per
aconseguir
un
objectiu
concep¬
tual clar i
ampli. S'ha
modernitzat l'utillatge, però
no
s'ha definit la
política
informativa i de distribu¬
ció.
Tot
el Servei
d'Estadística,
aquest
1985,
retoca
la
tasca que
realitza dia
a
dia,
i,
per
damunt de
tot,
el
seu
enfocament. L'èmfasi més
important
d'aquest
enfocament consisteix
enla definició i elaboració
dels elements
oproductes bàsics de
disseminació de
la informació estadística.
Aquests
elements
tenen
una
doble funcionalitat. D'una
banda,
dirigiran les
tas¬
ques que
el Servei
d'Informació Estadística realitzarà
dia
adia. D'una
altra,
actuaran
d'elements de
con¬
trast per
valorar i
mesurar
el
grau
d'acoblament
en¬
trela
nostraoferta i les
necessitats
de la
Ciutat.
L'esmentat
nouenfocament
rauprecisament
en
uncanvi de
pesrelatiu de les
diferents funcions
que
des
de
sempres'han realitzat.
Avui
es
vol
que
la
tasca
de
la disseminació
tingui la màxima importància. Això
no
vol
dir
queles altres
tasques
s'hagin
d'oblidar.
La
importància acordada
a
cada
una es
valorarà
en
fun¬
ció
d'aquella
primera i definitòria. Així
la
captació i
emmagatzenament
d'informació serà
unafer
prepon¬
derant
pel
que
fa
a
la
seva
anàlisi i estudi. Els
recur¬
sos, que
sempre son escassos,
exigeixen tria i selec¬
ció.
Les línies
oproductes
queavui considerem fona¬
mentals
perdisseminar informació estadística són els
següents:
En
primer lloc, el Butlletí
que
tenim
ales
mansi
que
representa
l'element periòdic (anual) d'abast més
gran.
L'Atlas Estadístic de la Ciutat és
una novacol·lec¬
ció de
publicacions
que
recull
totes
aquelles
^'"i"
m
cions
estadístiques monogràfiques.
Pel que
fa
apublicacions, disposem
d'un
tercer
element,
quesón les
Sèries
Periòdiques
per adeter¬
minats
temes.Aquest
element, antic,
però
poc conso;
lidat,
s'anirà
incorporant
al'Atlas Estadístic de
la
Ciutat.
Se
simplifica
l'oferta
pertal de potenciar-ne
més
els elements
imprescindibles.
Ens
proposemtambé
d'utilitzar
altres elements
de
disseminació
de les
publicacions. Alguns
són
ja
an¬tics i coneguts,
com arala Biblioteca
d'Estudis
Esta¬
dístics Urbans. Ens
proposemd'oferir
molt
aviat
unnou
servei als estudiosos
queconsistirà
enl'elabora¬
ció de dossiers temàtics. D'altres són
nous.Ens
proposemde fer
quela
Base de
Dades Estadís¬
tiques sigui accessible
atothom
quedisposi de
tele-procés dins del
mateix
Ajuntament. Paral·lelament,
s'inclourà informació estadística
enel servei
públic
Videotext. Es
començaaixí
una novalínia de disse¬
minació recolzada
en xarxesinformàtiques.
La
informació
estadística és
ja avui, i continuarà
essent
d'ara
endavant,
untipus d'informació especia¬
litzada
queofereix el
servei d'informació del telèfon
010. Per
telèfon,
doncs,
també
espot
disposar,
perbé
qued'una
forma
reduïda,
de la informació
esta¬
dística
ques'hagi de
menester.
Finalment,
ens proposemd'encetar
aquest
any unatasca
de descentralització de l'oferta d'informació
es¬tadística. Es
tractaqueels informadors disposin de la
informació estadística
acada
districte
i la
coneguin
suficientment
perpoder distribuir-la
ales escoles i
ad'altres consultants.
Tot
plegat
enspermet
de
pensar quetant aquest
Butlletí
comla
restade línies d'acció
configuren
unbon servei
informatiu,
queés
l'objectiu
que ensplan¬
tejàvem.
INTRODUCCIÓN
Este
boletín
oanuario
estadístico
recoge
buena
parte
de
la
información
más
relevante sobre
la ciu¬
dad. Se
puede
considerar
un
instrumento
ya
tradicio¬
nal para
el
conocimiento
y
estudio
de
Barcelona. El
primer
boletín
estadístico
conservado data
del
año
1902. El
Servei
d'Estadística (con
diferentes
nombres
en
las diversas
épocas)
que
hay
necesariamente
detrás
posee
también
una
tradición
centenaria
y,
al mismo
tiempo,
una
firme
voluntad de
adaptación
a
las
va¬
riables
circunstancias
ydemandas.
Es
posible
que
haya
momentos
en
los
que
la
tónica
fundamental
seala
incertidumbre
respecto
al futuro.
La
ola está
apunto
de
estallar,
pero
todavía
no se
ve
la dirección
quetomará el
agua.
Tenemos
la
impresión
de
que una
época
acaba
de
pasar,
y
actualmente
vemos con
claridad
la dirección
que
nos
marcan
el caminar
de la
ciudad
y
los deseos
de los
estudiosos. La
síntesis
entre
tradición
y
pers¬
pectiva
es
viable
y
coherente.
Año
trasaño,
entodas
las ediciones
del
boletín
se
pueden
encontrar
diferencias.
A
veces
son
pequeñas
y en
otras
ocasiones
son
indicios
de grandes
cambios.
Este
año
1985,
pensamos
que
el índice,
que
se
ha
configurado
de
muy
diferente
manera a
los
anterio¬
res, marca
un
claro
punto
de
inflexión. Otras
dife¬
rencias
son menosapreciables,
como
la
inclusión de
más
gráficos,
la
incorporación
de tablas,
cita de las
fuentes,
etc.
Pero
la
estructura
del índice
señala más
un
cambio
de
concepción
en
la
ordenación de las
ma¬
terias,
esdecir,
en
los
criterios
de
observación
y, por
lo tanto,
enel modelo
de
ciudad
que
conceptualmen-te se
utiliza. Con
seguridad, hay
vacíos
en
el
esquema
que
presenta
el índice
y
desequilibrios
en
el
trata¬
miento de
las
materias. La
tarea
que
hay
que
realizar
consiste
enreducir
estas
malformaciones.
Queda cla¬
ro
cuál
esel
objetivo
que se
ha
de alcanzar
y
la
mag¬
nitud del
esfuerzo
que
hay
que
hacer.
La
presentación de
este
boletín
podría acabarse
aquí. No
habríamos
indicado la
situación actual ni
el
proyecto
de futuro;
sin
embargo, el
Servei d'Estadís¬
tica
quedaría
detrás,
en
segundo plano,
desdibujado,
dejando
a
la
imaginación
del lector
la
selección prác¬
tica
de las
interpretaciones
que
permitiría la
falta de
información. Como
todo
cambio, el
paso
adelante
en
el
boletín
sedebe al
esfuerzo
de
hombres
y
mujeres
concretos,
conuna
mentalidad,
una
formación
y
unos
objetivos
concretos
y
definidos. La
evolución
y
los hitos
futuros
del
Servei
d'Estadística
son, por
lo
tanto,
el
entorno
global
donde hay
que
situar la
evo¬
lución
yel futuro
del
boletín.
Durante
los
últimos años,
el
Servei
d'Estadística
se
ha
planteado
fundamentalmente
objetivos
relativos
a
los medios
de
tratamiento de
la
información
estadís¬
tica.
Se han
creado
bancos
de datos;
se
han
mecani¬
zado
los procesos
de
captación
y
manipulación;
se
han
utilizado paquetes
de
tratamiento
estadístico;
se
ha
informatizado
la
biblioteca,
etc.
Podríamos
decir
que
se
ha
establecido
una
infraestructura
de medios,
aunque
no se
haya
acabado de
ligar
con
una
fuerte
coherencia
la
utilización
de
estos
medios
para conse¬
guir
un
objetivo
conceptual
claro
y
amplio.
Se han
modernizado
los
enseres,pero no se
ha
definido la
política
informativa
y
de
distribución.
Este año
1985,
todo el
Servei
d'Estadística
retoca
la
tarea querealiza día
a
día
y, por
encima
de todo,
su
enfoque.
El
énfasis
más importante
de
este
enfo¬
que
consiste
en
la
definición
y
elaboración de
los ele¬
mentos o
productos
básicos
de
diseminación
de la in¬
formación
estadística. Estos
elementos
tienen
una
doble
funcionalidad.
Por
unlado,
dirigirán
las
tareas
que
el
Servei
d'Informació
Estadística
realizará
cada
día. Por otro,
actuarán
como
elementos
de
contraste
para
valorar
y
medir el
grado de
acoplamiento
entre
nuestra
oferta
ylas
necesidades
de la
ciudad.
El citado
nuevoenfoque
surge
precisamente
en un
cambio de
pesorelativo de las
diferentes
funciones
que se
han
realizado
desde siempre.
Actualmente
se
quiere
que
la
labor de
diseminación
tenga
la
máxima
importancia. Lo
que no
quiere decir
que se
tenga
que
olvidar
las demás
tareas.
La
importancia
asignada
a
cada
una sevalorará
enfunción de la
primera
y
defi¬
nitòria.
Así,
la captación
y
el
almacenamiento
de in¬
formación
serán
unhecho
preponderante
en
lo
que
se
refiere
a suanálisis
yestudio. Los
recursos,
que
siempre
son
escasos,
exigen elección
y
selección.
Las líneas
oproductos
que
hoy
consideramos fun¬
damentales
paradiseminar la
información estadística
son
los
siguientes:
En
primer
lugar, el
boletín
que
tenemos
en
las
ma¬
nos y
que
representa
el
elemento
periódico
(anual) de
mayor
alcance.
colee-ción de
publicaciones
que recogetodas
las
operacio¬
nes
estadísticas
monográficas.
Referente
apublicaciones, disponemos de
unter¬
cer
elemento,
que
consiste
enlas Series Periòdiques
para
determinados
temas.
Este
elemento, antiguo
pero poco
consolidado
, seirá
incorporando al Atlas
Estadístic
de la Ciutat.
Se
simplifica
la oferta
parapotenciar más
los ele¬
mentos
imprescindibles.
Nos proponemos
también
utilizar
otros
elementos
de diseminación de las
publicaciones. Algunos
son yaantiguos
yconocidos,
comola Biblioteca
d'Estudis
Estadístics Urbans. Nos proponemos
ofrecer
muy
pronto
un nuevoservicio
alos
estudiosos,
que
con¬sistirá
enla elaboración de dosieres temáticos. Otros
son nuevos.
Pretendemos hacer que
el banco
de
datos estadísti¬
cos sea
accesible
atodo
aquel
que
disponga
de tele¬
proceso
dentro
del mismo
Ayuntamiento.
Paralela¬
mente,
seincluirá
información
estadística
enel servi¬
cio
público
Videotext.
Se
inicia
así
una nuevalínea
de
diseminación
apoyada
enredes
informáticas.
La
información
estadística
esya
actualmente,
ycontinuará
siéndolo
de ahora
enadelante,
untipo
de
información
especializada
que
ofrece
el servicio
de in¬
formación
del teléfono 010. Por
teléfono,
pues,tam¬
bién
sepuede disponer,
aunque
de
unaforma
reduci¬
da,
de la información estadística
que
senecesite.
Finalmente,
nosproponemos
iniciar
este año unatarea
de
descentralización
de la oferta de informa¬
ción estadística. Se
tratade que
los
informadores
dis¬
pongan
de
la información estadística
encada distrito
y
de
que
la
conozcansuficientemente
parapoder
dis¬
tribuirla
alas escuelas
y aotros
consultantes.
Todo ello
nospermite
quetanto
esteboletín
comolas demás líneas de acción
configuran
unbuen
servi¬
cio
informativo,
que esel
objetivo
que nos
planteá¬
TERRITORI I
CLIMA
TERRITORIO Y
CLIMA
INDEX
1.
Toponomástica de les
vies públiques de Barcelona
2.
Superfície, població i
densitat del
terme
municipal
per
districte
2.1.
Longitud del litoral i perímetre del
port
3. Zona verda del
Municipi
3.1. Parcs forestals 3.2. Parcs urbans
3.3. Jardins
urbans,
places arbrades,
parterres
de
la via
pública i jardins de polígons
3.4. Zona
verda,
anys1975 i 1985
4. Dades
meteorològiques de l'any
Gràfic
1.1. Densitat de la
població
perdistricte. 1985
INTRODUCCIÓ
Sota
aquest
títol s'apleguen les dades sobre la
superfície
i la
meteorologia del municipi,
queal darrer Butlletí for¬
maven dos
capítols independents.
La
longitud del litoral és donada
enmilles nàutiques.
Una milla nàutica
equival
a1852
metres.
Sota la denominació de Parc
de Collserola s'inclouen
els
espais forestals
quefins
aras'incloïen
sensecàp
deno¬
minació als
respectius districtes; també
aplega les superfí¬
cies
d'aquest
parc que corresponenals
termes
municipals
de Sant
Cugat del Vallès i Sant Feliu de Llobregat.
A la informació sobre zona verda
urbana,
el
concepte
de
parterre
fa referència als
trossos
de jardí plantat de
flors
o de gespa.
Les dades
meteorològiques
comprenendades sobre;
pressió,
temperatura,
humitat,
vent,
pluja, nebulositat i
sol. La informació es dóna dins de cadames per
dècades.
Una dècada
equival
a10 dies.
INDICE
1.
Toponomástica de las vías públicas de
Barcelona
2.
Superficie, población
ydensidad del
término muni¬
cipal
pordistrito
3. Zona verde del
Municipio
3.1.
Parques forestales
3.2.
Parques urbanos
3.3. Jardines
urbanos,
plazas arboladas,
parterres
de la vía
pública
yjardines de polígonos
3.4. Zona
verde,
años
1975
y1985
4. Datos
meteorológicos del
año
Gráfico
1.1. Densidad de
población
pordistrito. 1985
INTRODUCCIÓN
Bajo
este
título
se recogenlos datos sobre la superficie
y
la meteorología del municipio,
que enel último Boletín
formaban dos
capítulos independientes.
La
longitud del litoral viene indicada
enmillas náuticas.
Una milla náutica
equivale
a1.852
metros.Bajo la denominación de Parque de Collserola
seinclu¬
yen
los espacios forestales
quehasta ahora
seincluían sin
ninguna denominación
enlos respectivos distritos; también
recoge
las superficies de
este
parque quecorresponden
alos
términos
municipales de Sant Cugat del Vallès
ySant Feliu
de
Llobregat.
En la información sobrezonaverde
urbana, el
concepto
de
parterre
hace referencia
alas
partes
de jardín plantado de
flores o de
césped.
Los datos
meteorológicos comprenden datos sobre:
pre¬sión,
temperatura,
humedad, viento, lluvia,
nebulosidad
ysol. La información se da dentro de cada més por
décadas.
Una década
equivale
a10
días.
'ONTS
Plano de la Ciutat.
Ajuntament
de Barcelona.
Servei
d'Estadística.
Ajuntament
de
Barcelona.
Parcs i
Jardins.
Ajuntament
de
Barcelona.
Observatori de Barcelona.
FUENTES
—
Plan de
la Ciudad.
Ayuntamiento de
Barcelona.
— Servicio de
Estadística.
Ayuntamiento
de Barcelona.
—
Parques
yJardines.
Ayuntamiento de Barcelona.
—
Observatorio de Barcelona.
I. TERRITORI ICLIMA
I. TERRITORIO Y
CLIMA
1.
TOPONOMÁSTICA
DE
LES VIES
PÚBLIQUES
DE
BARCELONA
1.
TOPONOMÁSTICA
DE LAS
VÍAS
PÚBLICAS
DE
BARCELONA
Grupsdenoms Nombre de vies Grupo denombres
1. Nomstradicionals i
populars
457 Nombrestradicionalesypopulares. 1
2. Noms
geogràfics (ciutats, illes,
muntanyes,etc.)
950 Nombresgeográficos
(ciudades, islas, montañas,
etc.). 2
3. Localitats, dates,personatges
i institucions històriques
469 Localidades,fechas,
personajes
einstituciones
históricas.
3
4. Noms
religiosos (temples,
sants,etc.)
470 Nombresreligiosos (templos,
santos,etc.). 4
5.
Propietaris del lloc
381Propietarios del lugar. 5
6. Animalsi
plantes
154 Animalesyplantas.
6
7.Arts,
indústries i ciències
126 Artes,industrias i
ciencias. 7
8. Fenòmensnaturals 14 Fenómenos naturales. 8
9.Personatges
relacionats amb les
artsplàstiques
115Personajes
relacionados
conlas
artes
plásticas. 9
10.Personatges
relacionats
amb la literatura
189Personajes relacionados
conla literatura. 10
11.Personatges
relacionats amb les
artsdramàtiques
42Personajes
relacionados
conlas
artes
dramáticas.
11
12.Personatges
relacionats
amb les ciències humanes i socials
92Personajes relacionados
conlas
ciencias humanas
ysociales. 12
13.Personatges
relacionats
amb les ciències naturals
20Personajes relacionados
conlas ciencias naturales. 13
14.Personatges
relacionats amb les ciències naturals aplicades
77Personajes relacionados
conlas ciencias
naturales aplicadas. 14
15.Personatges
relacionats
amb les ciències polítiques i econòmiques
154Personajes relacionados
conlas
ciencias políticas
yeconómicas. 15
16. Personatges
relacionats amb
l'enginyeria i la tecnologia
engeneral
74Personajes relacionados
conla ingeniería
yla tecnología
engeneral.
16
17.Sentiments,
emocions, moviments socials, polítics
64 Sentimientos, emociones,movimientos
sociales, políticos,etc. 17
18.Personatges
relacionats amb la música
71Personajes relacionados
conla música. 18
19.Materials 25 Materiales. 19
Total 3.944 Total
Font: Plade la ciutat. Ajuntament de Barcelona.
2.
SUPERFÍCIE,
POBLACIÓ
I
DENSITAT DEL
TERME
MUNICIPAL, PER
DISTRICTE
2.
SUPERFICIE,
POBLACIÓN
Y
DENSIDAD DEL
TÉRMINO
MUNICIPAL,
POR DISTRITOS
Superficie
Districtes Ha. %
Població
(31-3-85)
Densitat
Hab.-Ha. Distritos
1. Ciutat Vella 386,2 4,0 116.738 302,2 Ciutat Vella. 1
2.
Eixample
745,2 7,7 300.409 403,1Eíxample. 2
3.
Sants-Montjuïc
2.089,9 21,5 189.023 90,4Sants-Montjuïc. 3
4. LesCorts 551,6 5,7 85.675 155,3 Les Corts. 4
5. Sarríà-Sant Gervasi 1.975,2 20,4 150.962 76,4 Sarrià-Sant Gervasi. 5
6. Gràcia 526,4 5,4 140.981 267,8 Gràcia. 6
7. Horta-Guínardó 1.112.3 11.5 201.086 180,7 Horta-Guinardó. 7
8. Nou Barris 700,7 7,2 206.659 294,9 NouBarris. 8
9. Sant Andreu 702,0 7,2 154.179 219,6 Sant Andreu. 9
10. Sant Martí 912,0 9,4 223.302 244,8 Sant Martí. 10
Total 9.701,5 100,0 1.769.014 182,3
Pont: Fia de la ciutat i Servei d'Estadística. Ajuntamentde Barcelona.
2.1.
Longitud del
litoral:
4 milles
nàutiques
2.1.
Longitud del litoral: 4
millas náuticas
Perímetre
del port:
16 Kms
Perímetro del
puerto:
16 Kms
□
De o
a
110 Hab/Ha.
|
|
De
221
a
330 Hab/Ha.
11 [
[|
De 111
a
220:
Hab/Ha.|||H
De
331
a
440 Hab/Ha.
Font: Servei d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
ESTADÍSTICA
MUNICIPAL3.1. Parcs forestals
3.1.
Parques
forestales
Superfície
m2
8.402.137 La
superfície del
parcs'estén
pels districtes
5(Sarrià-Sant
Gervasi), 7 (Horta-Guinardó),
8
(Nou Barris) i pels
termesmunicipals de Sant Cugat del
Vallès i Sant Feliu de Llobre¬ gat1.1 Densitat de la
població
perdistricte.
1985
1.1 Densidad de la
población
pordistrito.
1i)ab
Font: Pla de la ciutat. Ajuntament de Barcelona.
3. ZONA VERDA DEL MUNICIPI
3. ZONA VERDE DEL
MUNICIPIO
Denominació
Parc de Collserola
I. TERRITORI1 CLIMA
I. TERRITORIO Y CLIMA
3.2. Parcs urbans
3.2.
Parques urbanos
Districte Denominació
Superfície m2
1. Ciutat Vella
2.
Eixample
3.
Sants-Montjuïc
3.Sants-Montjuïc
3.
Sants-Montjuïc
4. Les Corts
4. Les Corts
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
5. Sarrià-Sant Gervasi
5. Sarrià-Sant Gervasi
5. Sarrià-Sant Gervasi
5. Sarrià-Sant Gervasi
5. Sarrià-Sant Gervasi
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
7. Horta-Guinardó
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
8. Nou Barris
10. Sant Martí
10. Sant Martí
La Ciutadella-Zoo
Joan Miró
(L'Escorxador)
Montjuïc
Can SabatéL'Espanya Industrial
Cervantes-RoserarPedralbes Les Infantes
El Castell de l'Oreneta
La Font del Racó
Turó Parc
(Jardins Eduard Marquina)
Monterols
El Puget La Vil.la Amèlia
Moragues
Güell Les
Aigües
El Guinardó
El Laberint
La Guineueta
El Turó de la Peira
Sant Martí
Plaça de les Glòries
310.000 27.382 2.246.714 17.631 49.283 87.654 72.781 6.405 152.222 12.860 28.778 19.438 39.700 23.302 3.938 171.880 19.511 158.860 90.982 58.000
77.090
12.154 62.754
Total 3.749.319
Font: Parcs i jardins. Ajuntament de Barcelona.
3.3. Jardines
urbanos,
plazas arboladas,
parterres
de
la
via
pública
y
jardines
en
polígonos
Districtes Jardins Urbans Places arbrades Parterres de la viapública Jardins depolígons Total
m2 m2 m2 m2 m2
1. Ciutat Vella 139.861 19.817 13.268 — 172.946
2.
Eixample
121.862 2.323 28.879 153.0643.
Sants-Montjuïc
90.018 5.702 17.896 11.042 124.6584. Les Corts 152.626 2.201 21.425 — 176.252
5. Sarrià-Sant Gervasi 95.467 6.620 15.851 — 117.938
6. Gràcia 42.552 8.145 4.802 —
55.499
7. Horta-Guinardó 61.882 0.945- 2.698 105.567 171.092
8. Nou Barris 69.170 1.094 6.435 206.674 283.373
9. Sant Andreu 66.960 2.307 4.386 42.991 116.644
10. Sant Martí 84.261 7.986 11.739 202.211 306.197
Total 924.659 57.140 127.379 568.485 1.677.663
Font: Parcs i Jardins. Ajuntamentde Barcelona.
3.4. Zona
Verda,
anys1975 i 1985
3.4. Zona
Verde,
años
1975
y1985
Zona verda
Any 1975 Any ¡985 Diferència
Per 100 Per 100
Superfície habitants Superfície habitants Absoluta
Conceptes m2 m2 m2 m2 m2 % Conceptos
Verd forestal 6.934.312 387,8 8.402.137 475 1.467.825 17,4 Verde forestal
Verd urbà 4.291.749 240,0 5.426.982 306,7 1.135.233
20,9
Verde urbanoTotal 11.226.061 627,8 13.829.119 781,7 2.603.058 18,8 Total
Font: Parcs ijardins. Ajuntament de Barcelona.
DADES
METEOROLOGIQUES
DE
L'ANY
^DA
TOS
METEOROLÓGICOS
DEL
AÑO
Mesos
dècades
Pressió
Mitjanes
Temperatures
Extremes
Humitat
VentPluja
Nebulositat
Mitjana
mmMàxima
mmMínima
mmMitjana
"CMàxima
°CMinima
"CMàxima
"CMínima
"CMitjana
%Tensió
Mitjana
mmDirecció
dominant
Recorregut
mitjà Km.dia
Ratxa
màxima
Km.hora
Total
mm. Diesde
pluja
Dies
de
neu Diesclars
Diesnúvols
Diescoberts
Gener
la.dècada
742,0
751,1
734,3
2,7 6,5 —1,1
13,0
—5,6
64,2
3,5 NW330,4
90 8,3 2 1 3 6 1 la.dècada
Enero
2a.dècada
743,4
750,3
732,8
2,9 5,8 0,012,4
—5,4
67,9
3,8 NW345,6
95 4,9 4 2 4 6 0 2a.dècada
3a.dècada
744,6
756,1
735,3
11,6
15,1
8,216,8
4,866,1
6,6 NW271,6
60 0,5 1 0 1 8 2 3a.dècada
Febrer
la.dècada
746,4
755,4
734,3
13,0
17,8
8,120,6
5,566,1
6,9 NW149,9
76 0,3 1 0 4 6 0 la.dècada
Febrero
2a.dècada
743,9
755,4
729,5
11,7
14,6
8,520,6
4,468,8
6,9 NW230,2
7916,5
3 0 1 5 4 2a.dècada
3a.dècada
757,1
757,9
750,5
9,513,0
6,016,4
4,072,1
6,3 NW131,4
36 0,0 0 0 0 5 3 3a.dècada
Març
la.dècada
750,2
753,7
743,2
11,5
15,5
6,718,0
4,662,2
5,9 NW208,2
66 5,6 3 0 2 7 1 la.dècada
Marzo
2a.dècada
743,1
752,5
730,0
8,713,1
4,315,6
1,458,0
4,7 NW252,8
65 6,9 4 0 1 5 4 2a.dècada
3a.dècada
743,0
751,8
729,7
12,5
17,2
7,821,6
5,064,8
6,6 NW223,9
53 4,5 4 0 0 11 0 3a.dècada
Abril
la.dècada
744,3
753,0
737,0
15,5
21,2
10,0
25,4
7,857,0
7,4 SW198,3
68 8,2 1 0 2 7 1 la.dècada
Abril
2a.dècada
748,6
752,5
741,6
14,3
19,9
8,623,5
7,452,5
6,3 NW168,4
37 0,0 0 0 5 5 0 2a.dècada
3a.dècada
742,8
748,7
735,5
13,4
17,0
9,720,2
8,673,8
8,4 SW166,7
4837,7
5 0 1 4 5 3a.dècada
Maig
la.dècada
742,0
748,3
733,6
13,3
17,3
9,323,8
6,467,2
7,6 NW216,6
6725,9
5 0 1 5 4 la.dècada
Mayo
2a.dècada
744,4
748,0
740,7
13,9
18,3
9,621,8
6,575,8
8,7 NW211,9
4553,7
3 0 0 8 2 2a.dècada
3a.dècada
745,1
748,6
739,6
17,1
23,1
11,0
25,6
11,8
64,7
10,1
NW168,2
45 0,4 2 0 1 9 1 3a.dècada
Juny
la.dècada
746,6
750,9
743,9
19,9
24,5
15,2
26,4
12,6
— SE190,7
43 2,9 4 0 0 9 1 la.dècada
Junio
2a.dècada
745,7
750,9
740,0
20,1
24,4
15,8
26,8
14,4
— — SE174,5
47 8,3 3 0 1 8 1 2a.dècada
3a.dècada
748,0
750,8
742,8
21,0
25,5
16,5
30,0
14,5
— — SW178,3
43 2,8 2 0 0 9 1 3a.dècada
Juliol
la.dècada
747,3
751,2
742,4
24,5
29,6
19,4
31,8
15,6
— SE191,8
55 ip 0 0 7 3 0 la.dècada
Julio
2a.dècada
748,1
750,3
745,0
24,7
29,2
20,2
30,6
19,2
— — SW183,3
45 1,0 1 0 5 5 0 2a.dècada
3a.dècada
746,7
753,0
740,4
27,3
32,8
21,8
33,4
17,0
— — SW203,9
49 8,7 1 0 6 4 1 3a.dècada
Agost
la.dècada
746,5
750,1
740,1
22,9
27,7
18,1
29,6
15,4
— — SW222,2
61 0,3 1 0 3 7 0 la.dècada
Agosto
2a.dècada
747,5
749,5
745,8
24,3
29,1
19,5
30,3
18,0
— — SW178,0
43 ip 0 0 3 7 0 2a.dècada
3a.dècada
748,9
752,6
742,4
22,9
27,6
18,3
30,4
15,0
— — SW210,0
— 0,9 1 0 6 4 1 3a.dècada
Setembre
la.dècada
748,9
752,4
745,2
23,6
28,2
19,0
29,5
18,0
— NE167,2
41 ip 0 0 2 8 0 la.dècada
Septiembre
2a.dècada
749,7
752,7
746,3
22,0
26,6
17,4
29,1
15,0
— — SE192,6
— 0,1 1 0 5 5 0 2a.dècada
3a.dècada
749,8
— —22,9
27,4
18,5
29,4
16,6
— — SW170,2
— 1,8 1 0 5 2 3 3a.dècada
Octubre
la.dècada
749,7
754,2
745,6
21,0
25,2
16,7
28,6
13,4
NW185,8
4027,0
2 0 0 9 1 la.dècada
Octubre
2a.dècada
751,9
756,0
746,2
19,0
23,1
15,0
28,6
13,6
— — SE109,6
4053,6
2 0 4 6 0 2a.dècada
3a.dècada
748,1
752,2
742,0
15,4
18,4
12,4
20,8
9,0 — — NW241,5
4473,4
6 0 0 6 5 3a.dècada
Novembre
la.dècada
743,0
747,1
739,2
17,5
21,0
13,9
26,8
9,6 NW176,1
61 4,5 3 0 1 5 4 la.dècada
Noviembre
2a.dècada
746,7
753,3
737,5
8,311,0
5,715,0
—0,6
— — NW224,3
6870,3
5 0 2 3 5 2a.dècada
3a.dècada
745,0
749,8
737,3
7,511,0
3,915,6
—0,6
— — NW242,1
54 6,7 3 0 3 5 2 3a.dècada
Desembre
la.dècada
751,6
756,9
742,3
11,1
14,1
8,116,0
5,6 NW218,3
4710,2
2 0 3 5 2 la.dècada
Diciembre
2a.dècada
752,6
756,1
747,8
11,3
15,2
7,419,6
3,2 — — NW309,4
62 0,0 0 0 7 3 0 2a.dècada
3a.dècada
802,8
753,9
734,4
10,7
14,1
7,317,2
—1,4
— — NW277,9
72 6,2 7 0 1 8 2 3a.dècada
Mitjanes
anuals
748,5
752,2
739,8
15,8
20,1
11,6
23,4
8,6
65,4
6,6
NW
209,0
56
45,2
83
3
II
DEMOGRAFIA I
POBLACIÓ
DEMOGRAFIA
Y
POBLACIÓN
INDEX
1. Dades
demogràfiques totals
absolutes i
relatives
2. Població
2.1. Resum
numèric
perdistrictes
del Padró Mu¬
nicipal
d'Habitants
renovat
amb referència
al dia 1 de març
de 1981
2.2. Rectificació
del Padró
Municipal d'Habi¬
tants a 31-3-85
3. Moviment
de la
població
3.1. Per mesos
3.2. Per
districte
4.
Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Població
(Rec¬
tificació
Padró
31-3-85), superfície i
densitat
5. Dades
de
població,
nascuts
vius, matrimonis i de¬
funcions des
de 1900
6.
Síntesi del
moviment natural de la
població
i da¬
des
retrospectives
6.1. Naixements
6.1.1.
Segons
classe dels
parts
i
sexedels
nascuts
6.1.2. Des de
l'any 1921
per sexesi coefi¬
cients sexuals
6.1.3.
Segons el
mesi districte de
residència
dels pares
6.2.
Mitjana
diària,
per mesos,de naixements,
matrimonis i defuncions
al'últim
trienni
6.3. Vida
mitjana
o esperançade
vida
ennéixer
(anys
1950-1985)
6.4.
Matrimonis
6.5. Defuncions
6.5.1.
Segons
condició de
residència i
sexe,
per mesos
i
districte de
residència del
difunt
6.5.2. Des
de
l'any 1921
per sexei coefi¬
cients
sexuals
6.5.3. Durant
l'últim decenni
enxifres ab¬
solutes i relatives
INDICE
1. Datos
demográficos totales absolutos
yrelativos
2. Población
2.1. Resumen numérico por
distritos del Padrón
Municipal de Habitantes renovado
conrefe¬
rencia al día 1 de marzo de 1981
2.2. Rectificación del Padrón
Municipal de Habi¬
tantes a 31-3-85
3. Movimiento de la
población
3.1. Por meses
3.2. Por distrito
4.
Área Metropolitana de Barcelona. Población
(Rec¬
tificación Padrón
31-3-85),
superficie
ydensidad
5. Datos de
población, nacidos vivos, matrimonios
ydefunciones desde 1900
6. Síntesis del movimiento natural de la
población
ydatos
retrospectivos
6.1.
6.2.
6.3.
6.4. 6.5.
Nacimientos
6.1.1.
Según clase de los
partos
y sexode los
nacidos
6.1.2. Desde el año 1921 por sexos y
coefi¬
cientes sexuales
6.1.3.
Según el més
ydistrito
de residencia
de los
padres
Promedio
diario,
por meses,de nacimientos,
matrimonios
ydefunciones
enel último
trie¬
nio
Promedio de vidao esperanza
de vida
al
na¬cer
(años 1950-1985)
Matrimonios Defunciones
6.5.1.
Según condición de residencia
y sexo,por meses y
distrito de
residencia del
difunto
6.5.2. Desde el año 1921 por sexo y
coefi¬
cientes sexuales
6.5.3. Durante el último decenio en cifras
absolutas y
relativas
7. Naixements
7.1. Nascuts vius segons
condició de residència i
sexe, per mesos
7. Nacimientos
7.1. Nacidos vivos
según condición
de residencia
7.2. Nascuts
vius,
segonscondició de residència
i sexe, per
districtes
7.3. Nascuts vius segons
districtes de residència
i
del lloc del
part
7.4. Nascuts vius segons
l'edat dels
pares7.5. Nascuts vius segons
el lloc de
naixement
dels pares
7.6. Nascuts vius segons
la
professió dels
pares7.7. Parts
múltiples
de
nascuts
vius
a
l'últim
decenni
7.8. Parts
múltiples
de
nascuts
vius,
segons
l'edat de la mare
Defuncions
8.1.
Defuncions
segonscondició de residència,
lloc de la
defunció i
sexe, per mesos8.2.
Defuncions
segonscondició de
residència,
lloc de la
defunció i
sexe, perdistricte
8.3.
Defuncions
segonscondició de residència,
sexe
i
estatcivil,
per grupsd'edat
8.4.
Defuncions
segons sexe,estat
civil i edat,
durant l'últim
decenni
8.5. Defuncions segons
condició de
residència,
districte i sexe, per
lloc de naixement
del
difunt
8.6.
Defuncions
segonscondició de
residència,
edat i sexe, per grups
professionals
8.7. Defuncions en centres
sanitaris
segons con¬dició de
residència, districte
i
sexe8.8. Dades
generals de
mortalitat infantil
8.9. Mortalitat
infantil
segonsedad i
sexe, percauses de mort
8.10. Defuncionssegons
edat i
sexe, per causesde
mort
8.11. Defuncionssegons
districte de residència del
difunt i lloc de la
defunció,
per causesde
mort
8.12. Defuncions per grups
de
malalties
durant
l'últim decenni
8.13.
Defuncions
pertuberculosi, càncer i malal¬
ties del cor
9.
Migració
9.1.
Immigrants
segonsdistricte
on causenalta,
per
Comunitats Autònomes de procedència
9.2.
Immigrants
segonsComunitats Autònomes
de
procedència,
per grupsprofessionals
9.3.
Immigrants
segonsestat
civil i
sexe, per pro¬víncies de
procedència
9.4.
Immigrants
segonsestat
civil i
sexe, perCo¬
munitats Autònomes de
procedència
9.5.
Immigrants
segons grupsd'edat,
perprovín¬
cies de
procedència
9.6.
Immigrants
segons grupsd'edat,
perComu¬
nitats Autònomes de
procedència
9.7.
Immigrants
segons mesos, perdistricte
oncausen alta
9.8.
Emigrants
segonsdistricte
on causenbaixa,
per
Comunitats Autònomes de destinació
9.9.
Emigrants
segonsComunitats Autònomes
de
destinació,
per grupsprofessionals
9.10.
Emigrants
segonsestat
civil
i
sexe, per pro¬víncies de destinació
9.11.
Emigrants
segonsestat
civil i
sexe, perCo¬
munitats Autònomes de destinació
9.12.
Emigrants
segons grupsd'edat,
perprovín¬
cies de destinació
9.13.
Emigrants
segons grupsd'edat,
perComu¬
nitats Autònomes de destinació
9.14.
Emigrants
segons mesos, perdistrictes
oncausen baixa
7.2. Nacidos
vivos, según condición de residencia
y sexo, por
distritos
7.3. Nacidos vivos
según distritos de residencia
ydel
lugar del
parto
7.4. Nacidos vivos
según la edad de los padres
7.5. Nacidos vivos
según el lugar de nacimiento
de los
padres
7.6. Nacidos vivos
según la
profesión
de los
pa¬dres
7.7. Partos
múltiples de nacidos vivos
enel últi¬
mo decenio
7.8. Partos
múltiples de nacidos vivos, según la
edad de la madre 8. Defunciones
8.1. Defunciones
según condición de residencia,
lugar de la
defunción
y sexo, por meses8.2. Defunciones
según condición de residencia,
lugar de la defunción
y sexo, pordistrito
8.3. Defunciones
según condición de residencia,
sexo y
estado civil,
por gruposde edad.
8.4. Defunciones
según
sexo,estado civil
yedad,
durante el último decenio
8.5. Defunciones
según condición de
residencia,
distrito y sexo, por
lugar de nacimiento
del
difunto
8.6.
Defunciones
según
condición de residencia,
edad y sexo, por grupos
profesionales
8.7. Defunciones en centros
sanitarios
según
condición de
residencia, distrito
y sexo8.8. Datos
generales de
mortalidad infantil
8.9. Mortalidad infantil
según edad
y sexo, porcausas de muerte
8.10. Defunciones
según edad
y sexo, porcausas
de muerte
8-11- Defunciones
según distrito
de
residencia del
difunto y
lugar
de la
defunción,
por causas
de muerte
8-12. Defunciones por grupos
de
enfermedades
durante el último decenio
8.13. Defunciones por
tuberculosis, cáncer
y en¬fermedades del corazón
9.
Migración
9.1.
Inmigrantes según distrito donde
causanal¬
ta, por
Comunidades
Autónomas de
proce¬dencia
9.2.
Inmigrantes según Comunidades Autóno¬
mas de
procedencia,
por gruposprofesiona¬
les
9.3.
Inmigrantes según estado civil
y sexo, porprovincias de procedencia
9.4.
Inmigrantes según estado civil
y sexo, porComunidades Autónomas de
procedencia
9.5.
Inmigrantes según
gruposde edad,
por pro¬vincias de
procedencia
9.6.
Inmigrantes según
gruposde edad,
porCo¬
munidades
Autónomas deprocedencia
9.7.
Inmigrantes según
meses, pordistrito donde
causan alta
9.8.
Emigrantes según distrito donde
causanba¬
ja,
porComunidades
Autónomas de destina¬
ción
9.9.
Emigrantes según Comunidades
Autónomas
de
destinación,
por gruposprofesionales
9.10.
Emigrantes según estado
civil
y sexo, porprovincias de
destinación
9.11.
Emigrantes según estado civil
y sexo, porComunidades
Autónomas de destinación9.12.
Emigrantes según
gruposde edad,
por pro¬vincias de destinación
9.13.
Emigrantes según
gruposde edad,
porCo¬
munidades
Autónomas de destinación9.14.
Emigrantes según
meses, pordistritos donde
causan
baja
9.15.
Migració interna
(canvis de districte)
per districte de baixa i altaGràfics
2.1.
Evolució de la
població 1900-1984
2.2. Moviment natural per mesos.
1985
2.3. Moviment
migratori
per mesos.1985
2.4. Moviment natural per
districtes.
1985
2.5. Moviment
migratori
perdistrictes.
1985
INTRODUCCIÓ
La informació recollida forma
part
de la
tasca
d'actua¬
lització del Padró d'habitants amb dades
sobre moviments
naturals de la
població
perdeclaració voluntària (altes
i
baixes
d'emigració-immigració) i
percomunicació del
Re¬
gistre Civil
(naixements, defuncions, matrimonis).
L'actualització de la
població total
del Padró
esfa
a31
demarç
de cada
anyseguint les dates
censáis marcades pel
l'INE.
Al moviment natural de la
població cal advertir
queel
terme «Inclusions per
omissió» fa
referència
ales
personesque per
diverses
raons no estrobaven
censades, però
queresidien al
municipi.
La xifra de matrimonis
anuals inclou solament els
cele¬
brats a
Barcelona; cal
tenir
encompte,
però,
quesón bas¬
tants els barcelonins que es casen
fora
del
terme
municipal.
Pels naixements i
defuncions,
en certs casos, com enla
mitjana diària,
només
escomptabilitzen els
fills dels resi¬
dents i les morts
dels residents.
Les 66causes de
defunions
ques'utilitzen són les
reco¬manades en la 9? revisió
(1978), adoptada
perl'Assemblea
Mundial de la Salut.
Aquest
anyja
no esdóna
informació paral·lela
per al'antiga divisió
en12 districtes, perquè s'ha considerat
queja
no eranecessària
per al'usuari.
FONTS
— Servei
d'Estadística.
Ajuntament de
Barcelona.
—
Institut Nacional de Estadística.
9.15.
Migración interna
(cambios de
distrito)
por
distritos de
baja
yalta
Gráficos
2.1. Evolución
de la
población
1900-1984
2.2.
Movimiento natural
por meses.1985
2.3. Movimiento
migratorio
por meses.1985
2.4. Movimiento
natural
pordistritos. 1985
2.5. Movimiento
migratorio
pordistritos.
1985
INTRODUCCIÓN
La información
recogida forma
parte
de la labor
de
actualización del Padrón
de habitantes
condatos sobre
movimientos naturales de la
población
pordeclaración
vo¬luntaria
(altas
ybajas de emigración-inmigración)
y por co¬municación del
Registro Civil (nacimientos, defunciones,
matrimonios).
Laactualización de la
población total del Padrón
sehace
a31 demarzode cadaaño
siguiendo los datos censales
mar¬cados por
el INE.
En el movimiento natural de la
población debe
advertir¬
seque
el término «Inclusiones
poromisión» hace
referencia
a laspersonas que por
distintas
razones no seencontraban
censadas,
pero queresidían
enel municipio.
La cifra de matrimonios anuales
incluye solamente los
celebradosen
Barcelona; debe
tenerseencuenta,sin embar¬
go, que son
bastantes los barceloneses
que se casanfuera del
término
municipal.
Para los nacimientos y
las defunciones,
enciertos
casos,como enel
promedio diario, solamente
secontabilizan los
hijos de los residentes
ylas
muertes
de los residentes.
Las 66causas de defuncionesque se
utilizan
sonlas
reco¬mendadas en la revisión
(1978), adoptada
porla Asam¬
blea Mundial de la Salud.
Este año ya no se
da información paralela
parala anti¬
gua
división
en12 distritos
porque seha considerado
que yano era necesaria para
el usuario.
FUENTES
—
Servicio de Estadística.
Ayuntamiento de Barcelona.
—
