Guia municipal per a l elaboració de tarifes d abastament d aigua

(1)

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes

d’abastament d’aigua

Grup de Treball sobre Recursos Hídrics Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

___________________________________________________________________________

(2)

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Com fer...?

Eines de suport a la gestió municipal

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Grup de Treball sobre Recursos Hídrics Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

VERSIÓ DIGITAL

(3)

Aquesta GUIA MUNICIPAL PER A L’ELABORACIÓ DE TARIFES D’ABASTAMENT D’AIGUA ha estat elaborada a proposta del Grup de Treball de Recursos Hídrics de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que el va aprovar el 27 de gener del 2010.

Redacció:

Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya (CONGIAC)

Des del CONGIAC volem agrair la col·laboració en la redacció d’aquest informe a Aigües de Mataró, la Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú i a l’advocat Joan Perdigó.

Col·laboració:

Membres del Grup de Treball sobre Recursos Hídrics: Badalona, Castelldefels, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Manlleu, Mataró, Navàs, Sant Celoni, Terrassa, Torredembarra, Vic i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

Comissió Permanent de Recursos Hídrics: Badalona, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, El Masnou, Navàs, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Torredembarra, Vic i Consell Comarcal del Maresme,

Coordinació, suport en la redacció, disseny i edició:

Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Aquesta versió de la Guia està dissenyada en format digital i inclou hiperenllaços a la documentació referenciada.

Barcelona, febrer del 2010

(4)

PRESENTACIÓ DE LA GUIA MUNICIPAL

A proposta del Grup de treball de Nova cultura de l’aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’any 2007 es va realitzar el document La tarifa d’abastament d’aigua: Anàlisi i recomanacions.

Com a continuació d’aquest treball, a proposta del Grup de gestió de Recursos Hídrics de la Xarxa, durant els mesos de març a maig del 2009 s’ha celebrat el cicle de jornades Fortaleses i debilitats sobre la gestió local del preu de l’aigua.

En aquests esdeveniments s’ha produït la participació activa dels ajuntaments, tant pel que fa a la nombrosa assistència com en l’aportació d’experiències, preguntes i informació dels seus serveis d’abastament.

Finalment, com a conclusió de les jornades, el Grup de treball ha proposat la publicació d’una Guia municipal sobre com elaborar la tarifa municipal d’aigua, amb l’objectiu de recollir tota la informació aportada fins ara en un document pràctic i útil de cara als municipis.

Aquesta Guia, doncs, pretén ser una Eina de suport a la gestió municipal, en referència concreta al servei d’abastament municipal d’aigua.

Com molt bé s’explica en la Guia, la tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política municipal amb objectius polítics, com poden ser assegurar l’accés a l’aigua o incentivar l’estalvi, i un instrument econòmic perquè persegueix el finançament de l’explotació del servei i de les inversions necessàries. Per tant, una política tarifària, els objectius que ha de complir i l’articulació de l’instrument no són aspectes que s’improvisin en poc temps.

Per aquest motiu, la Guia s’estructura en base a les diverses etapes i aspectes a tenir en compte per definir la tarifa municipal d’aigua: des de la informació necessària que cal que l’Ajuntament tingui, els costos a imputar o els criteris per definir la tarifa, fins el procés per tramitar-la o els criteris per elaborar la factura.

Finalment també s’han afegit un apartat de recomanacions, així com un apartat de preguntes freqüents sobre aspectes concrets de la política tarifària que han sorgit en el Cicle de jornades i a les quals calia donar una resposta adequada tècnicament.

Barcelona, gener del 2010

(5)

ÍNDEX

GUIA MUNICIPAL PER A L’ELABORACIÓ DE TARIFES D’ABASTAMENT D’AIGUA ... 1

1.INTRODUCCIÓ... 5

2.LA TARIFA D’ABASTAMENT: NATURALESA I FUNCIONS ... 7

3.INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER ELABORAR UNA TARIFA ... 13

INFORMACIÓ TÈCNICA... 13

INFORMACIÓ ECONÒMICA... 15

LA POLÍTICA TARIFÀRIA... 19

4.ELS COSTOS IMPUTABLES A LA TARIFA... 22

5.CRITERIS PER DEFINIR LA TARIFA ... 27

TIPUS DE TARIFES... 28

TIPUS D’USUARIS... 34

6.LA TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT ... 37

COM A TAXA... 38

COM A TARIFA... 39

7.LA COMUNICACIÓ ALS CIUTADANS... 43

EXPLICACIÓ DEL SERVEI I ELS OBJECTIUS DE GESTIÓ... 43

LA FACTURA: COM FER-LA ENTENEDORA... 46

8.RECOMANACIONS ... 53

9.LA TARIFA, UN INSTRUMENT DE GESTIÓ DEL SERVEI: PREGUNTES FREQÜENTS... 55

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ... 60

11. ANNEX I: ESCENARIS TARIFARIS ... 61

(6)

1. INTRODUCCIÓ Ó

La tradició de gestió del servei municipal d’abastament mostra com el finançament del servei ha estat, en general, força desvinculat dels seus costos, els quals han estat insuficientment identificats, i més atenent a la repercussió de les variacions tarifàries sobre l’opinió dels ciutadans.

La tarifa d’abastament té certament una gran sensibilitat social. La tendència a la cobertura de costos ja fa anys que s’ha compassat amb una distribució d’aquests costos en funció dels diferents usuaris o dels nivells de consum, expressats en els preus que s’apliquen a cada bloc.

I no obstant, l’anàlisi de l’estructura tarifària mostra que hi ha un gran recorregut a fer en l’adequació dels ingressos als costos i en la forma de repercutir-los als diferents grups d’usuaris del servei.

Sigui quina sigui la forma de gestió del servei adoptada, la responsabilitat d’aprovar les tarifes i garantir la suficiència del servei recau en l’ens local titular.

En general és l’ajuntament tot i que hi ha casos singulars com l’Entitat Metropolitana de serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR

En general és l’ajuntament tot i que hi ha casos singulars com l’Entitat Metropolitana de serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), que té la competència atribuïda per la Llei 7/1987 que la va crear.

El present treball vol aportar llum sobre la qüestió de manera que els responsables municipals tinguin un suport que els permeti una millor comprensió dels costos del servei i les diferents formés d’afrontar-los amb la política tarifària que s’adeqüi més bé a l’estructura socioeconòmica del municipi i a les seves pautes de consum d’aigua.

En els darrers anys s’ha fet un gran èmfasi en la Directiva Marc¹, que és una referència obligada en la tendència a la recuperació de costos, com un dels objectius més importants per garantir la viabilitat del cicle integral de l’aigua.

1 La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000 per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües – també anomenada Directiva Marc de l’Aigua (DMA) -, publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000, origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició.

La responsabilitat d’aprovar les tarifes i garantir la

suficiència del servei recau en el govern municipal.

La política tarifària s’ha d’adequar a

l’estructura socioeconòmica del municipi i a les

seves pautes de consum d’aigua.

(7)

S’ha de senyalar que la Directiva és una norma de caràcter essencialment ambiental, orientada a la qualitat de l’aigua i els ecosistemes, així com al seu ús eficient mitjançant la cobertura de costos.

Els objectius de la Directiva són afavorir l’ús raonable de l’aigua en especial en l’agricultura. També, el sanejament de les aigües brutes, la preservació de les masses d’aigua i la seva funcionalitat. Aquests aspectes del cicle de l’aigua han estat tradicionalment abandonats o insuficientment finançats. Els abastaments eren i són serveis amb més tradició i millor cobertura financera que els serveis als que es refereix la Directiva i la seva aprovació ha posat l’accent en l’ús eficient de l’aigua més que en la cobertura de costos.

(8)

2. LA TARIFA D’ABASTAMENT:

NATURALESA I FUNCIONS

L’abastament d’aigua és un servei que en una primera aproximació consisteix en fer arribar l’aigua amb la qualitat sanitària exigida fins a l’usuari. Aquesta idea, suficient en el moment inicial dels abastaments urbans, és avui del tot insuficient.

L’abastament ha de respondre a garanties de:

Un abastament en una societat moderna ha de ser capaç de respondre en termes de garantia, de manera que sobre aquesta seguretat es pugui organitzar la vida de les famílies, l’activitat de les empreses i el funcionament dels serveis públics. Curiosament, aquest concepte tan essencial no està regulat normativament. La seva expressió està poc desenvolupada fins i tot a nivell tècnic. El que segueix és una aproximació qualitativa per millorar la comprensió del concepte.

La garantia d’un abastament s’expressa de tres formés complementàries:

1. Garantia de quantitat, és a dir la capacitat de subministrar els cabals esperats en qualsevol circumstància. La regulació, les interconnexions o l’aportació de noves fonts de subministrament incrementen aquesta garantia, doncs desacoblen l’aprovisionament i el consum, i ens fa menys dependents de la pluviometria. L’ús eficient també contribueix a la garantia, però en els grans abastaments urbans, el marge és molt escàs, com s’ha posat de manifest en diverses ocasions.²

2. Garantia de qualitat, és a dir la capacitat de transformar la primera matèria captada en el producte acabat, conforme a les especificacions tècniques requerides per l’ús. L’estàndard habitual és el sanitari, però les xarxes específiques per a reg o neteja de carrers n’introdueixen altres.

3. Garantia de servei: capacitat d’assegurar els paràmetres exigibles (pressió, cabals punta) sota les diferents condicions de la demanda, mitjançant la capacitat de minimitzar els efectes d’una avaria o

2 El consum domèstic a Barcelona el 2008 ha estat de 113 litres/hab·dia, un 8%

inferior a l’observat el 2005. La moderació ha estat decisiva durant el darrer episodi de carestia d’aigua de 2007-2008 i ha evitat l’entrada en una emergència que hagués estat catastròfica. Elaborat a partir de les webs de l’Ajuntament de Barcelona i IDESCAT. A l’Àrea metropolitana de Barcelona, ha baixat fins a 109 litres/hab·dia. Al conjunt de Catalunya, les disminucions observades per l’ACA són similars.

1. Quantitat 2. Qualitat 3. Servei

(9)

incidència (mallat, redundàncies d’equips bàsics) i pel grau d’atenció que es dóna a l’abonat.

Per tant, el cost de garantia és el factor determinant en l’escandall de costos del servei d’abastament.

La determinació del cost d’un servei

ha de ser conseqüència de la determinació de

les garanties de què s’ha de dotar

La tarifa d’abastament

d’aigua és un instrument de

política econòmica

municipal

Aquest cost de garantia és poc elàstic respecte al consum, és a dir, té un component fix molt acusat. I no obstant, preveure’l i afrontar-lo, és imprescindible per al bon govern del servei. L’episodi de carestia d’aigua de 2008 ho va demostrar en termes de cost d’oportunitat Els recursos extraordinaris esmerçats per l’ACA durant l’episodi de 2008 han suposat un cost marginal de 10 € per cada metre cúbic addicional assegurat³.

Així doncs, la determinació del cost d’un servei ha de ser conseqüència de la definició de les garanties de què s’ha de dotar, és a dir del model que es desitja i de la solidesa amb que volem que funcioni, sota les diferents contingències climàtiques o de servei que es poden preveure. La relació entre cost i tarifa es desenvolupa més endavant.

La tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política econòmica municipal per al finançament del servei .

La tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política municipal, perquè és objecte d’aprovació pel Ple de l’ens local i perquè els valors diferents que s’apliquen als diferents tipus i trams de consum inclouen objectius polítics, com poden ser assegurar l’accés a l’aigua o incentivar l’estalvi.

La tarifa d’abastament d’aigua també és un instrument econòmic perquè persegueix el finançament de l’explotació del servei i de les inversions necessàries, amb les imputacions de costos previstos a la Llei d’urbanisme de Catalunya⁴ i al Pla Director d’Abastament del municipi⁵. Els ens locals que tenen òrgan especialitzat de gestió expressen aquests objectius econòmics en els plecs de condicions que regulen les relacions entre l’ens local i el gestor.

Des del punt de vista tècnic, l’establiment d’una tarifa municipal d’abastament implica conèixer:

1. El beneficiari del servei, persona física o jurídica que estableix un contracte o pòlissa de servei amb l’empresa subministradora, pel qual l’abonat adquireix el dret al consum d’aigua, en les condicions

3Anàlisi obtinguda a partir de l’informe final de la Taula de la Sequera 2008.

L’establiment d’una tarifa

municipal d’abastament

implica conèixer:

1. Beneficiaris del servei

2. Consums registrats

4 Text Refós de la llei d’Urbanisme de Catalunya. Decret Legislatiu 1/2005

5 El Pla Director d’Abastament és el document que defineix les actuacions d’inversió necessàries al servei, la seva valoració, prioritat i sistema de finançament previst.

(10)

fixades per la normativa general i particular d’aquell abastament, establertes en el Reglament del servei⁶ i en la tarifa que li sigui d’aplicació. En general, els abonats poden ser domèstics, d’activitats econòmiques o de serveis institucionals.

2. Els consums registrats, és a dir, els que acredita el comptador, permeten el coneixement dels consums reals en cada període i la facturació en base al sistema de tarifes que li sigui d’aplicació.

Gràfica 1.- Comparativa tipus de costos fixes i costos variables Com ja s’ha comentat anteriorment, el cost associat a la garantia és, per la seva pròpia naturalesa, independent del consum i, per tant, és el cost fix del servei. El cost fix és aquell que no depèn del consum d’aigua. Inclou les infraestructures, el personal, les instal·lacions tècniques de manteniment, la capacitat de reacció davant de contingències (redundància d’equips, estoc de recanvis, mallat de la xarxa i servei d’urgències), les oficines, l’atenció a l’usuari, etc.

Segons els casos suposa entre el 70 i el 90% del cost del servei.

La resta del cost del servei, és el cost variable és a dir el cost associat al consum d’aigua. Es relaciona amb els costos de producció i distribució específics de cada metre cúbic d’aigua, com ara el consum elèctric, el tractament de potabilització o la compra d’aigua.

6 El Reglament del servei és el document que regula les relacions, drets i deures de les parts que intervenen en el servei: Ajuntament, entitat gestora i els abonats i usuaris. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat té aprovat un model tipus de Reglament i de Plec de Condicions.

Els ingressos tarifaris variables són

superiors als ingressos fixos del

servei.

Mentre que els costos fixos del servei són superiors

als costos variables.

(11)

Les tarifes solen reconèixer aquesta dualitat entre costos a través d’un terme fix (mínim de consum, quota de conservació o quota de servei⁷) i cost variable (preu de subministrament per venda d’aigua) Per tant, el serveis d’aigua observen una contradicció clara: mentre els ingressos tarifaris variables són superiors als ingressos fixos del servei, els costos fixos del servei són superiors (entre el 70 i el 90%

del cost del servei) als costos variables. (Gràfica 1)

Aquesta contradicció del servei ha provocat la concepció mal entesa per part del ciutadà, que creu que el que es paga realment és només el consum d’aigua i no la infraestructura necessària del servei. Com ja s’ha indicat abans, el cost associat al consum és una petita part del cost total del servei. Un exemple clar d’aquest malentès són les crítiques ciutadanes a les pujades de tarifa després de l’èxit de les campanyes endegades per les autoritats, que han produït una conscienciació ciutadana amb importants taxes d’estalvi. Però la realitat és que la disminució d’aquest ingrés variable no ha comportat una reducció de les despeses. Per això, malgrat l’estalvi, ha estat necessari incrementar les tarifes per cobrir els costos del servei.

La tarifa d’abastament d’aigua, com ja hem comentat, es un instrument de política econòmica municipal per al finançament del servei. Per aquest motiu sovint té diferents objectius que no sempre són fàcils de compatibilitzar.

1. Cobrir els costos del servei. Els costos del servei s’han d’identificar en relació a les garanties abans esmentades i als condicionants físics de l’abastament. Més endavant es dedica un capítol a aquesta qüestió.

2. Distribuir els costos entre els diferents grups d’usuaris.

Determinar quines imputacions es fan com a fixes (mínim, quota de conservació o quota de servei) i quines es fan com a variables (preu de subministrament per venda d’aigua). Aquesta distribució de costos, permet establir el grau de cobertura de les despeses fixes pels ingressos fixes per a cada grup d’usuaris i en el conjunt de les previsions econòmiques del servei.

3. Establir l’escalonat de preus per venda d’aigua en funció dels tipus d’usuaris (domèstic, comercial, industrial, serveis municipals, etc.) i en funció dels blocs de consum.

Aquest escalonat té bàsicament dos objectius polítics: garantir l’accés a l’aigua (que s’afavoreix amb un preu de subministrament baix pel

La tarifa d’abastament

d’aigua es un instrument de

política econòmica municipal per al finançament del

servei.

Objectius : 1-Cobrir els costos del servei 2.-Distribuir els costos entre els diferents grups d’usuaris 3.- Establir l’escalonat de preus per venda d’aigua en funció dels tipus d’usuaris Les tarifes solen

reconèixer la dualitat entre costos a través de l’establiment entre

terme fix i cost variable.

7 Veure desenvolupament dels conceptes en el capítol 5.

(12)

primer bloc domèstic), incentivar l’estalvi d’aigua (que es busca posant preus creixents per a consums més elevats), etc.

Cada un d’aquests objectius tarifaris, té un pes diferent en funció de les característiques del municipi en estudi.

1. Els municipis amb padró estable. Tenen pautes de consum estables, que afavoreixen l’ús òptim de les infraestructures.

2. Els municipis amb molta segona residència o turisme presenten dues característiques bàsiques: presenten puntes de consum els caps de setmana o en temporades concretes, que obliguen a un dimensionament del servei per atendre les demandes punta o, el que és equivalent, a tenir un servei que molts dies de l’any està sobredimensionat. En aquests casos, el sobrecost de les infraestructures necessàries mereix una reflexió específica sobre la forma de repercutir-lo en la tarifa.

Per tant, només una anàlisi acurada dels costos del servei i de la seva estructura, juntament amb la forma d’imputar-los pot implicar l’establiment d’una bona tarifa.

La tradició municipal en matèria de tarifes en general ha permès finançar l’explotació i part de les inversions associades al servei.

La Directiva Marc, orientada a la cobertura de costos és genèrica pel que fa als criteris de cobertura. Per la seva naturalesa ambiental, es pot entendre que es refereix a la totalitat dels costos inclosos els ambientals.

Així si es pren aquesta referència es pot afirmar que, a Catalunya, la cobertura de costos dels abastaments és del 83% mentre que la cobertura de costos global, inclosos els de sanejament i altres costos ambientals és del 66%.⁸

8 J. Gaya. Cost i preu de l’aigua i finançament del cicle hidràulic. Octubre 2009.

(13)

Gràfica 2.-Consorci de la Costa Brava. Abastament en alta a la Costa Brava Nord - Resum any 2008

(14)

3. INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER ELABORAR UNA TARIFA

És freqüent que la tarifa del servei s’elabori en base a criteris pràctics basats en augmentar-la a partir de la variació de l’IPC interanual.

Però aquest criteri, essencialment polític, no acostuma a aprofundir en els costos del servei, ni en la seva estructura. I paradoxalment, tampoc contribueix a definir la millor política per a la gestió del servei.

La condició prèvia per determinar la

tarifa és el coneixement de

la realitat del servei

1.-Informació tècnica 2.-Informació econòmica 3.-Política tarifària

La condició prèvia per determinar la tarifa és el coneixement de la realitat del servei, és a dir els costos imputables, els condicionants tècnics de la xarxa d’abastament, els tipus d’usuaris, les pautes de consum, els problemes que cal gestionar per millorar el servei en el futur, etc. El conjunt d’informacions necessàries per elaborar una tarifa es resumeixen en dos grups: informació tècnica i econòmica.

Informació tècnica

La informació tècnica del servei inclou tres elements:

1. Els volums d’aigua associats. Corresponen a la relació entre els volums d’aigua captada és a dir la que s’introdueix a la xarxa, els que s’enregistren, és a dir els que reconeix el comptador, i els que es facturen a l’abonat. Aquesta informació permet conèixer el rendiment de la xarxa de distribució.

2. Infraestructures del servei. Determinació del valor de les infraestructures com a actius associats al servei, establiment de les amortitzacions tècniques i costos financers que s’han de preveure pel seu finançament, en funció de l’estat de conservació, i de les necessitats de nova inversió, etc. Les infraestructures inclouen les existents, tant si ja estan pagades com les que són objecte de finançament. A més, cal tenir presents les que en el futur estan incloses en el Pla Director d’Abastament

3. Número i tipus d’abonats. Tipus d’abonats al servei, domèstics, comercials, industrials,...número d’abonats que correspon a cada classe. És important conèixer les pautes de consum d’aquests, és a dir els seus consums històrics, per tal de preveure l’impacte econòmic de la tarifa sobre cada abonat i els ingressos que es poden esperar.

També és important conèixer i el tipus de sistema de subministrament (per comptador, per aforament), etc.

(15)

Cadascun d’aquests elements requereix una reflexió específica sobre les repercussions que tenen en l’estructura de consum i que determinarà en gran part l’estructura i política tarifària.

A títol d’exemple, considerem tres municipis que consumeixen 500.000 m³ d’aigua a l’any amb diferents estructures de consum:

1. 8.000 habitants de dret sense població flotant.

2. 4.000 habitants de dret i una població no resident de 8.000 habitants de caps de setmana i estiu.

3. 4.000 habitants i un polígon industrial que, amb 5 indústries, consumeix tanta aigua com la resta del poble.

Ja es veu que el número d’abonats serà diferent en cada cas. També ho seran les necessitats d’infraestructura, superiors en el segon cas, que haurà d’atendre puntes de demanda de 12.000 persones, i inferiors en el tercer, en que el casc urbà serà molt petit i la canonada de subministrament del polígon tindrà només 5 abonats.

(16)

Informació econòmica

Conèixer la informació econòmica del servei implica conèixer els ingressos i despeses actuals del servei i determinar la tendència futura d’aquests, per tal que el sistema estigui equilibrat.

Les despeses del servei són:

1.-Despeses d’explotació 2.-Amortitzacions 3.-Càrrega financera

Les despeses

Les despeses del servei són de tres tipus:

1. Despeses d’explotació. Corresponen al funcionament ordinari del servei, com ara personal, tractaments, energia, compra d’aigua, manteniment i reparacions, despeses administratives i d’organització, etc. Es tracta de despeses majoritàriament fixes, doncs inclouen les condicions bàsiques per a que el servei estigui en condicions de funcionar en qualsevol moment.

2. Amortitzacions. Les despeses per amortització inclouen les dotacions per reposició i renovació i en general les despeses destinades al manteniment del valor dels actius del servei. Són les que garanteixen la sostenibilitat econòmica del servei a mig termini.

Aquestes despeses són íntegrament fixes. En el cas de no considerar-les el servei es deprecia i envelleix.

3. Càrrega financera. Inclou els interessos i devolucions de capital associats al finançament d’actuacions relacionades amb el servei.

Concepte COST (€)

Personal 11.500,00

Consum energia 161,20

Compra d'aigua 468,25

Consum comptadors 0,00

Materials de conservació i treballs tercers 2.970,00

Consum altres aprovisionament 0,00

Serveis analítics 3.500,00

Compra reactius 280,00

Despeses d'explotació

Altres despeses generals d'explotació

(arrendaments, publicitat, subministraments, material oficina, serveis administratius, direcció tècnica, etc.)

1.050,00

Despeses financeres 6.344,72

Despeses gestió cobrament 500,00

Càrrega financera

Dotacions per insolvències 0,00

Amortitzacions Amortitzacions 14.669,59

TOTAL 41.443,76

Gràfica 3.-Exemple de costos associats al servei d’abastament d’un municipi de Barcelona.

(17)

La pràctica habitual no facilita el coneixement de les despeses associades al servei.

En efecte, per aquells ajuntaments que gestionen el servei sense cap òrgan de gestió diferenciat, resulta difícil discriminar costos que en el pressupost municipal s’integren en els generals de l’Ajuntament, com ara els de personal o despesa energètica.

Per als qui tenen un òrgan de gestió especialitzat, el coneixement dels costos dependrà del grau d’implicació i transparència amb que es relacionen els actors.

Molt sovint en aquestes situacions es posa l’accent en els costos d’explotació i les necessitats d’inversió a mig termini, i el gran sacrificat per no incrementar més les tarifes és l’actualització del cost d’amortització dels actius municipals.

(18)

Els ingressos

Els ingressos del servei inclouen diferents conceptes associats a la seva prestació que s’agrupen en dos categories:

1. Ingressos tarifaris, són els ingressos associats al dret d’ús del servei per als qui han subscrit una pòlissa d’abonament. Es facturen regularment als abonats (trimestralment, mensualment,...) i solen tenir un tram fix –en forma de quota de servei o mínim de consum – i un tram variable en funció del preu de subministrament, establert en funció dels consums registrats. Els ingressos tarifaris tenen naturalesa fixa o variable segons l’estructura de la tarifa vigent. Aquesta qüestió és de gran importància i més endavant s’analitza amb més profunditat.

2. Ingressos no tarifaris. La resta d’ingressos del servei, anomenats “no tarifaris” corresponen a serveis complementaris associats. En general es facturen ocasionalment. Són ingressos no tarifaris, els derivats d’un nou contracte d’abonament o un canvi de titular, els derivats d’instal·lar una escomesa o els associats als comptadors, ja sigui per venda o conservació⁹.

Els ingressos no tarifaris contribueixen a la cobertura de costos del servei. Així, els ingressos derivats d’un nou contracte d’abonament o un canvi de titular, els derivats d’instal·lar una escomesa o els associats als comptadors, ja sigui per venda o conservació.

Els ingressos associats al rebut de l’aigua tenen altres components:

1. L’impost del valor afegit (IVA), que pels ingressos tarifaris tributa el tipus reduït del 7% i per als no tarifaris el tipus màxim, actualment del 16%¹⁰ . Els gestors dels serveis d’abastament el recapten i el liquiden a l’Agència Tributària.

2. El cànon de l’aigua, és el tribut ambiental de la Generalitat de Catalunya. Es destina a finançar les actuacions de sanejament i de la resta del cicle de l’aigua.

9 Actualment es planteja la supressió dels ingressos per venda i conservació de comptadors i incorporar els rendiments equivalents com un increment de les quotes de servei. D’aquesta manera el comptador és propietat del servei a efectes de qualsevol necessitat de substitució o reparació. Complementàriament, la conservació del comptador és un element més de la despesa del servei que ha de cobrir la tarifa. Això té un efecte fiscal important, doncs la conservació de comptadors passa de tributar l’IVA al 16% al tipus reduït del 7% que s’aplica a les tarifes d’abastament d’aigua.

Els ingressos associats del

servei són:

1.- L’impost del valor afegit (IVA) 2.- El cànon de l’aigua

3.- Altres tributs municipals

Els ingressos del servei inclouen

diferents conceptes

associats:

1.-Ingressos tarifaris 2.-Ingressos no tarifaris 3.-Ingressos associats

10 Les previsions són de que en el segon semestre de 2010 aquest tipus d’IVA augmenti fins al 18%.

(19)

Els gestor dels serveis d’abastament el recapten i el liquiden a l’Agència Catalana de l’Aigua¹¹.

En molts municipis, el rebut de l’aigua s’utilitza com a instrument de recaptació d’altres tributs municipals, associats o no al cicle de l’aigua. Els més freqüents són la taxa de clavegueram i la de gestió de residus.

Gràfica 4.-Exemple de factura de la Companyia d’Aigües de Vilanova i a Geltrú

11 El cànon de l'aigua és un impost ambiental que va entrar en vigor l'1 d'abril del 2000, i està regulat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya. La seva estructura s’assimila a la de la tarifa binòmia amb mínims de consum i blocs amb tipus progressius.

(20)

La política tarifària

El coneixement dels ingressos i despeses associats al servei permet el seu contrast i la determinació del grau de cobertura de les despeses pels ingressos.

D’altra banda, el volum d’aigua que es factura permet una primera aproximació a la base de distribució dels costos imputables al servei.

És el que s’anomena tarifa mitjana, que expressada en euros/m³, resulta de dividir els costos reconeguts del servei pels metres cúbics que es preveu facturar.

Aquesta anàlisi, per si sola ja dóna una informació que permet conèixer la situació econòmica del servei i determinar les possibilitats i perspectives d’evolució tarifària a mig termini.

Objectius de la política tarifària:

1.-Progressiva cobertura dels costos pers ingressos

2.-Assegurament del dret a un mínim de consum

d’aigua 3.- Millorar la cobertura de despeses fixes pels ingressos fixes 4.- Eficiència en el consum.

5.- Cobertura de les necessitats d’inversió.

Per exemple, els municipis amb poca població tenen costos unitaris més elevats degut a les deseconomies d’escala.

Si a més, tenen baixa densitat urbana, o ocupació de temporada, el problema és més elevat doncs els costos d’infraestructura per abonat són superiors.

Ara bé, la política tarifària inclou objectius a mig termini que poden estar relacionats amb la salut econòmica del servei, fites de distribució de costos entre els actors o bé objectius relacionats amb la gestió eficient de l’aigua.

Entre els objectius d’una política tarifària podem esmentar els següents:

1. La progressiva cobertura dels costos pels ingressos. És vital per garantir la viabilitat de qualsevol altra política. Afecta al conjunt dels ingressos, amb independència de les imputacions específiques de costos a cada segment d’usuaris.

2. L’assegurament del dret a un mínim de consum d’aigua.

mitjançant l’establiment d’un preu baix per als usuaris del primer bloc de domèstics i l’ampliació de trams a les unitats de convivència que ho acreditin.

En el quadre següent es veu com la tarifa aplicada als primers 6m³ mensuals és 0,2300 €/m³ per als consums domèstics i, en general, més econòmica per a tots els usuaris.

(21)

COMPTADORS

Domèstic No domèstic Quota de servei € /

abonat / mes 3,8200 8,7000

consum Bloc 1 € / m³ 0,2300 0,4635

Límit m³ / mes de 0 a 6 de 0 a 6

consum Bloc 2 € / m³ 0,4720 0,7916

Límit m³ / mes De 7 a 10 > 6

consum Bloc 3 € / m³ 1,3800

Límit m³ / mes De 11 a 18

consum Bloc 4 € / m³ 1,5680

Límit m³ / mes > 18

Gràfica 5.-Tarifa i estructura tarifària de Mataró, any 2009

3. Millorar la cobertura de despeses fixes pels ingressos fixes. El cost del servei és sobretot estructural i poc depenent del consum.

Atès que els ingressos fixes s’obtenen de les quotes de servei, això suposa incrementar la quota abans que el preu del metre cúbic.

4. L’assegurament de l’eficiència en el consum. A través de la progressivitat en el preu dels successius blocs de consum, l’aplicació de tarifes als consums municipals o la tendència a substituir aforaments per comptadors. En el quadre adjunt es pot veure com hi ha 4 blocs de consum amb preus progressivament més elevats que en el quart bloc arriben a 1,5680 €/m³.

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Comptadors Aforaments

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Comptadors 44.399 45.963 47.506 49.080 50.558 51.720 52.637 54.225 55.500 56.200 Aforaments 2.142 1.939 1.620 1.461 1.325 1.189 1.026 751 393 298

Ramals incendi 367 671 777 835 837 876 892

Abonats 1/1/2008 46.541 47.902 49.126 50.908 52.554 53.686 54.498 55.813 56.769 57.390 Des del mes d’abril de 1981, en que es

va contractar el primer comptador, s’ha anat substituint d’una manera constant els antics aforaments per comptadors, en qualsevol nova instal·lació. Aquest procediment ha suposat un important estalvi d’aigua, gràcies a la constant supressió de les sobreeixides.

Gràfica 6.- Dades d’abonats d’Aigües de Mataró

(22)

5. La cobertura de les necessitats d’inversió. En la mesura que les inversions no provinguin de quotes urbanístiques o subvencions, el servei s’ha d’endeutar i cal que interioritzi els costos financers associats.

La informació relativa a aquestes qüestions, determinarà les necessitats i prioritats de la política tarifària per a cada abastament.

La determinació de la tarifa per a l’any següent és, així conseqüència d’una decisió meditada amb un objectiu estratègic.

Aquest objectiu, establert per l’Ajuntament, ha de ser conegut i compartit pel gestor de l’abastament, sigui quina sigui la seva naturalesa pública o privada.

Tot i que les decisions tarifàries es prenen anualment, l’estratègia inversora del servei està definida en el Pla Director d’Abastament, que és el document de referència per comprendre el camí a seguir.

(23)

4. ELS COSTOS IMPUTABLES A LA TARIFA

ELS COSTOS IMPUTABLES A LA TARIFA

Tal i com s’ha comentat anteriorment, els costos imputables a tarifa es deriven del coneixement dels costos històrics i de les determinacions que resultin de la política tarifària que s’ha decidit.

El Pla Director d’Abastament (PDA) és l’instrument més important per preveure les inversions a efectuar en un abastament, el cost i la prioritat, així com la forma previsible de finançar-lo. D’ell es pot aproximar la repercussió de les amortitzacions i despeses financeres derivades de les actuacions que s’han de fer a la xarxa, al llarg dels anys i la seva repercussió futura en la tarifa.

Els criteris de inversió i amortització establerts al PDA, units als costos d’explotació determinen els costos que anualment s’han d’incloure a la tarifa (Gràfica 7

Els criteris de inversió i amortització establerts al PDA, units als costos d’explotació determinen els costos que anualment s’han d’incloure a la tarifa (Gràfica 7).

Com s’ha indicat anteriorment, els costos imputables a tarifa inclouen diferents conceptes que tot seguit s’aprofundeixen i es detallen amb un exemple:

Despeses d’explotació:

1. DESPESES D’EXPLOTACIÓ: corresponen al funcionament ordinari del servei.

a. Despeses de personal: és una de les partides més importants.

La gestió del servei implica l’existència d’una plantilla que suposa una despesa estructural independent del consum d’aigua a temps parcial o complert.

1.-Despeses de personal 2.-Energia elèctrica 3.-Materials de conservació i treballs de tercers 4.-Tractaments i/o compra d’aigua 5.-Transports 6.-Impostos i taxes 7.-Generals

b. Energia elèctrica: cost important en abastaments amb bombaments, ja sigui perquè l’aigua és de pou, o perquè s’ha d’elevar fins a les zones de la població. Determinats tractaments com la dessalació i l’electrodiàlisi reversible també impliquen un cost elèctric.

Per tant, aquest cost, de la mateixa manera que les despeses del servei, té una part fixa i una variable, associada al volum d’aigua bombejat.

c. Els materials de conservació i treballs de tercers són els costos associats al manteniment del servei, neteges (de dipòsits, canonades...) i reparacions. És un cost majoritàriament fix.

(24)

Codi Tipus actuació Consideració Import Coeficient 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

A Adequació infraestructures per mancances actuals

A0 Eines de gestió

A0.1 Reglament del Servei alta 1.000 20% 200 200 200 200 200

A0.2 Pla Directori alta 11.000 20% 2.200 2.200 2.200 2.200 2.200

A0.3 Plec de condicions tècniques alta 1.000 20% 200 200 200 200 200

A0.4 Pla de prevenció alta 2.000 20% 400 400 400 400 400

A0.5 Sistema d'informació atenció usuaris i incidències alta 3.000 20% 600 600 600 600 600

A0.6 Sistema informació geogràfica alta 6.000 20% 1.200 1.200 1.200 1.200 1.200

A0.7 Programa gestió d'actius alta 3.000 20% 600 600 600 600 600

A1 Recurs

A1.1 Refer captació superficial Riudeboix alta 18.000 3,0% 540 540 540 540 540 540 540 540

A1.2 Font alternativa de subministrament al Brull alta 120.000 3,0% 3.600 3.600 3.600 3.600 3.600 3.600 3.600 3.600

A3 Requeriments seguretat

A3.1 Instal·lació d'escales al dipòsit Sant Jaume baixa 4.000 3,0% 120 120 120 120 120 120 120 120

A3.2 Instal·lació línies de vida al dipòsit Sant Jaume baixa 1.000 3,0% 30 30 30 30 30 30 30 30

A5 Cobertura territori

A5.1 Grup de pressió sector les Escaletes baixa 20.800 7,5% 1.560 1.560 1.560 1.560 1.560 1.560 1.560 1.560

A6 Qualitat del servei

A6.1 Nou dipòsit Sant Jaume alta 9.000 2,0% 180 180 180 180 180 180 180

A6.2 Ampliació de Centre de control i escada alta 9.000 4,0% 360 360 360 360 360 360 360

A6.3 Ampliació de sistema telecontrol, senyals i sensors alta 15.000 4,0% 600 600 600 600 600 600 600

A7 Eficiència

A7.1 Cabalímetres a captacions i dipòsits alta 5.000 7,5% 375 375 375 375 375 375 375 375

A7.2 Pla detecció de fuites baixa 25.000 6,6% 1.650 1.650 1.650 1.650 1.650 1.650

Subtotal actuacions a 253.800

Total amortització anual 253.800 9.825 10.965 14.415 14.415 14.415 10.815 10.815 9.015

Gràfica 7.- Exemple de proposta d’amortització de l’immobilitzat que es deriva de les actuacions del Pla Director d’Abastament (PDA)

(25)

d. Els tractaments i/o la compra d’aigua. Aquests costos són molt diversos en funció del tipus de tractament requerit per l’aigua i oscil·len entre 1 i 60 cèntims d’euro/m^{3 12}. És el cost més clarament variable i, per tant, vinculat al consum d’aigua.

e. Els costos d'anàlisi de laboratori i d'assegurament de la qualitat. Constitueixen una partida d’importància creixent, que inclou les anàlisis vinculades a l’aplicació del RD 140/2003, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, les neteges dels dipòsits, i els controls de qualitat interna necessaris per al bon funcionament del servei.

f. Transports. Costos de desplaçament de personal en tasques de manteniment del servei.

g. Impostos i taxes. Tributs associats a l’existència i desenvolupament del servei. Els conceptes que s’inclouen en aquest apartat corresponen als que ha de satisfer el servei per al seu desenvolupament normal, com ara ocupació de via pública si s’han de fer obres, o altres. Aquests impostos formen part del cost d’explotació que ha de cobrir la tarifa. No s’han de confondre amb els que, un cop definida la tarifa, s’hi afegeixen, com ara l’IVA, el cànon de l’aigua o altres conceptes que l’ajuntament facturi a través del rebut de l’aigua.

h. Generals. Les despeses generals corresponen a partides associades al desenvolupament del servei com ara les partides administratives, de comunicació, representació, etc.

El conjunt d’aquestes despeses dóna lloc al cost d’explotació del servei agrupat en el terme “subtotal“ de la taula adjunta.

A continuació, es tracta un exemple concret que inclou els percentatges que en aquest cas suposen cada concepte de cost.

Aquests percentatges poden variar significativament en funció de les característiques de cada abastament.

12 Expansión, 21 de juliol de 2009.

(26)

€ real 2008 %

a. Despeses de personal Personal 26.346,77 26,35%

b. Energia elèctrica Energia elèctrica 6.967,51 6,97%

materials conservació 2.871,41 2,87%

c. Materials de

conservació i treballs de

tercers Treballs cons tercers 10.842,75 10,84%

Tractament 4.990,97 4,99%

d. Tractaments i/o la

compra d’aigua Compra d'aigua 0 0,00%

f. Transports. Transports 3.945,03 3,95%

g. Impostos i taxes Impostos i taxes 1.159,57 1,16%

h. Generals Generals 7.210,77 7,21%

1. DESPESES D’EXPLOTACIÓ

Subtotal 64.334,78 64,34%

Fons de reposició Fons de reposició 12.544,00 12,54%

Financeres Financeres 0 0,00%

Fons de reversió Fons de reversió 8.878,42 8,88%

3. AMORTITZACIONS

Amortització tècnica Amortització tècnica 6.515,21 6,52%

2. RETRIBUCIÓ Retribució 7.720,17 7,72%

Total despeses 99.992,58

Ingressos no tarifaris -16.673,31

Subtotal a cobrir per tarifa 83.319,27 Ingressos aigua en baixa i alta 52.693,26

Superàvit / dèficit -30.626,01

m3 83.691

Tarifa mitjana 0,9955583

Abonats 591

Gràfica 8.- Exemple de despeses del servei d’un municipi de Barcelona

Si el servei està externalitzat, a aquestes despeses s’hi afegeix la retribució. El seu import se sol establir com un percentatge de la despesa d’explotació.

2. RETRIBUCIÓ. Un cop coberts els costos imputables al servei, el gestor té dret a una retribució.

Per als gestors privats, aquest concepte és el guany que l’interessa en la gestió del servei i amb el que remunera l’accionista.

Per als gestors públics, el reconeixement d’aquest concepte suposa la recapitalització del servei, que ha de garantir el seu futur i la seva independència. En tot cas, la relació contractual entre la corporació local i el gestor ha d’explicitar la forma de càlcul de la retribució.

Normalment s’expressa com un percentatge sobre les despeses d’explotació. No obstant, és convenient associar-la a objectius com ara la millora dels rendiments observats en el servei, ja sigui en m³

(27)

subministrats/ m³ captats, en kwh/m³ subministrat o en paràmetres de qualitat final del servei.

3. AMORTITZACIONS. Inclouen les dotacions per reposició i renovació i en general les despeses destinades al manteniment del valor dels actius del servei. Garanteixen la sostenibilitat econòmica del servei a mig termini. Els terminis d’amortització varien àmpliament en funció de l’esperança de vida de l’element a amortitzar.

a. Amortització tècnica. Correspon a l’amortització d’actius aportats pel gestor i que no estan destinats a ser revertits a l’Ajuntament, com per exemple vehicles o màquines ofimàtiques.

b. Fons de reposició. Fons establert per aquells actius de titularitat municipal per mantenir el seu valor, com pous, canonades, dipòsits o elements de regulació i control. El seu destí és la aplicació al servei per mantenir la funcionalitat, evitar-ne l’obsolescència i en tot cas, millorar-ne les prestacions. Es calcula en base al valor inicial i la vida útil estimada de cada element. El valor resultant és convenient incrementar-lo amb prudència per cobrir els increments de cost i la possible substitució de l’element per altres amb millors prestacions o que estiguin obligats per la normativa.

4. Financeres. Interessos i devolucions de capital associat al finançament de noves actuacions relacionades amb el servei. El seu import abasta les quantitats a satisfer durant l’any en que serà vigent la tarifa. El seu ajust s’ha d’adaptar al ritme en que el gestor obtingui els recursos procedents de la facturació als abonats.

5. Fons de reversió. En el cas, en que el període d’amortització financera sigui superior al període de concessió, és procedent dotar un fons de reversió, corresponent a la part no amortitzada. Un procediment alternatiu de resoldre la qüestió és calcular el deute al final de la concessió i reconèixer l’obligació de satisfer-lo en les condicions que es pactin entre les parts.

Els costos imputables al servei s’han de cobrir amb el conjunt dels ingressos, que inclouen els tarifaris i no tarifaris, segons s’ha explicat anteriorment.

(28)

5. CRITERIS PER DEFINIR LA TARIFA

La concreció del cost del servei és el primer pas per definir la tarifa.

La previsió dels metres cúbics d’aigua a subministrar dóna una idea de les unitats en que s’ha de repartir el cost.

El quocient entre cost i metres cúbics indica el que s’anomena la tarifa mitjana que, expressada en €/m³ dóna una primera indicació sobre els nivells tarifaris necessaris.

La definició de la política tarifària suposa encaixar:

1.-Cobertura dels costos del servei 2.-Cobertura dels ingressos fixes 3.-Tipus d’usuaris i número

4.-Tipologia de consum en funció tipologia d’usuaris 5.-Definició de les polítiques de consum a incentivar

Ara bé, com hem vist, la tarifa és un instrument de política econòmica del servei. I això es concreta en formés diverses d’imputar costos en funció d’usuaris o pautes de consum.

La definició de la política tarifària suposa encaixar de la forma més convenient variables molt diverses:

1. El grau de cobertura dels costos del servei que es vol imputar a la tarifa

2. Els ingressos fixes que es desitgen com a cobertura de les despeses fixes.

3. El tipus d’usuaris als que s’ha de subministrar: domèstics, activitats econòmiques, serveis públics i institucionals. I encara dins de cada grup, hi ha municipis que hi fan distincions.

4. El número d’usuaris de cada classe.

5. Les pautes de consum dels usuaris de cada classe.

6. Les conductes que es desitja afavorir i les que es vol contenir.

Aquest conjunt d’informacions és el que transforma la tarifa mitjana en les tarifes reals, que són un compromís entre la realitat a gestionar i les tendències que es volen marcar per al futur del servei.

Normalment les tarifes s’apliquen sobre un servei que ja té les seves tradicions tarifàries.

És a dir, la reflexió tarifària, quan es fa, parteix d’una realitat que pretén millorar, ja sigui per obtenir una millor cobertura dels costos, de la gestió, una millor distribució de les càrregues entre els abonats, o afrontar noves situacions derivades d’una inversió o d’una nova sensibilitat política a l’Ajuntament.

(29)

La traducció del cost del servei a la tarifa no té solució fàcil ni única.

Per això és interessant estudiar escenaris tarifaris en els que, a partir d’un objectiu de cost a cobrir (o el que és el mateix, un objectiu de recaptació), les càrregues s’imputen de manera diferent tan en la despesa fixa com en la variable, fins que es considera que s’ha obtingut l’encaix òptim entre ingressos fixes i variables, i en la contribució de cada grup d’abonats a la cobertura del cost del servei.

L’annex 1 proposa un exemple.

Tipus de tarifes

Les tarifes d’abastament són el fruit d’un procés històric que ha tingut diversos referents en funció de les percepcions socials sobre el servei i les disponibilitats de la tecnologia.

Les tarifes més antigues que encara es conserven en alguns municipis es basen en la capacitat de subministrament de la canonada. Són els aforaments, en els que el preu es fixa en funció del diàmetre de la canonada amb independència del grau d’utilització real que es fa de l’aigua.

En aquests sistemes, l’aigua se sol acumular en dipòsits situats a l’immoble de l’usuari, que en alguns casos tenen sobreeixidor i en altres, una boia que impedeix el flux d’aigua quan el dipòsit és ple. El preu establert en aquests casos s’assembla al que en podríem anomenat tarifa plana, en la que es cobra un tant alçat cada període independent del consum real.

En aquest punt és convenient definir dos conceptes molt usuals en les tarifes vigents actualment:

1. Mínim de consum és la quantitat mínima que es paga en el període de facturació, tant si es gasta com si no.

2. Quota de servei és una quantitat que es paga no vinculada a cap consum. Les dues modalitats constitueixen ingressos fixes del servei

(30)

Les tarifes han adoptat formés molt diverses, però es poden establir, dues grans famílies de tarifes:

Tipus de tarifes:

1.-Monòmia

2.-Binòmia La tarifa monòmia

Estableix un únic concepte de pagament. Pot consistir en una quota fixa com a tant alçat cada període de temps (mensual, trimestral, etc.), com una tarifa plana, és a dir, independent del consum d’aigua, o vinculada només al consum mesurat per comptador.

Aquesta tarifa monòmia pot adoptar formés diverses. Es pot tractar d'una quantitat fixa i uniforme per a tots els subjectes passius o obligats al pagament, o bé es pot modular amb criteris objectius (p.

ex. carrers, tipologia d'habitatges, activitat).

També pot consistir en un tipus de gravamen aplicat sobre elements quantitatius relacionats amb la intensitat de l'ús del servei, com ara els m³, que al seu torn poden tenir preu únic o diferenciat.

La gràfica adjunta mostra tres modalitats de tarifa monòmia:

1. Tarifa monòmia amb un preu únic per m³ amb independència del consum final.

2. Tarifa monòmia amb preus creixents progressius per trams de consum

3. Tarifa monòmia amb preus decreixents per trams de consum.

Sistema monomi

Sense mínim de consum

Gràfiques representatives del sistema monomi

Aquestes tarifes consideren que tot l’ingrés és variable i per tant no s’adiuen a l’estructura de costos del servei que té un fort component fix. Per aquest motiu, tendeixen a desaparèixer.

Preu únic

Q P

Trams creixents

Q P

Trams decreixents

Q P

(31)

La tarifa binòmia

Resulta de reconèixer que el servei té unes despeses fixes que no depenen del consum. Inclou una quota fixa de servei i una part variable, en funció de l'ús o del consum.

Tanmateix, és possible integrar els dos conceptes amb una quota fixa que doni dret a un consum mínim, a la qual després s'hi afegeixen els consums superiors.

La gràfica adjunta mostra tres exemples de tarifa binòmia amb mínim de consum i preu per m³.

1. Tarifa binòmia amb mínim de consum i un preu fix independent del consum.

2. Tarifa binòmia amb mínim de consum amb preus variables creixents segons trams de consum

3. Tarifa binòmia amb mínim de consum amb preus variables decreixents segons trams de consums.

Sistema binomi

Amb mínim de consum

Gràfica 9.- Sistema binomi amb mínim de consum i preu per m³.

Preu fix

Q P

Trams creixents

Q P

Trams decreixents

Q P