L'AMIC DE LES ARTS S I J G P : S, 3 0 D' A B R I L D K

Texto completo

(1)

L'AMIC DE LES ARTS

A N Y I I I S I J G P : S , 3 0 D ' A B R I L D K 1 9 2 8 « L ' A M I C 1 > E L E S A K T S ^ D I R E C T O R J O S E P C A R B O N E L L I G E N E R R E D A C T O R S P E R M A N E N T S J , V . F O I X - M , A . C A S S A N Y E S - R A M f H V P l . A i i E S S A T . V A D O R I I A r, Í r . r . U Î S M O N T A N Y À n O M K N K O F O R M K N T • S I C H A S -T I À O A S O J r G R À F I C S A G U S T Í Î - K R R E I Ï A Q U E S T N U M E R O D E " L ' A M I C D E L E S A R T S " H A E S T A T R E V I S A T F E R L A C E N S U R A S U B S C R I P C I Ó : T ' A N Y , 1 3 P T K S . N X T M . F : R < I S O T . T , i I ' T A . S A N T O A U P E N C I , a, S I T C Í K S

B U T L L E T Í

F E R . T O S K I ' C A K B O N I O L I , K I . S 7 D A V A N T « K l , C E N -T A U J R E »

Per al 13 del propvinent mes de maig,l'ateneu de Sitges, E l

Centau-re, té anunciada una triple

confe-rència sobre les més modernes ten-dències artístiques i literàries, o, si hom vol parlar t a b ú , una triple conferència avantguardista. Dali, Foix i el qje signa, ens havem en-carregat d'acomplir, en el si de la benemèrita entitat cultural, la mis-sió a què els redactors d aques-ta gaseaques-ta fórem convidats. Comple-ment d aquesta sessió que comen-çarà al migdia en punt del dia as-senyalat, als postres del dinar al qual, com s'ha anunciat, podran as-sistir, mitjançant certa quota, els socis de El Centaure, / mitjançant una altra els que no en siguin, Lluis Montanyà, Sebastià Sán-chez-Juan, Sebastià Gasch i M. A. Cassanyes, marcaran, amb sengles treballs sobre el mateix tema, el punt de la diada. Els ateneistes dè

El C e n t a u r e i els concorrents a

ï esmentat dinar, tindran, amb aquests actes, avinentesa de veure i de comprendre el vast panorama artístic i literari d'Europa (i qui diu Europa aiu el món) on, tal una afe-rrissada batalla, lluiten i moren tota mena de tendències, i on born espera albirar aquella que, victo-riosa, enrioli els temps amb una llarga i venturosa treva.

Com que els treballs dels nostres set redactors i col·laboradors seran llargs i volem donar-los tots en aquesta gaseta, comencem avui la publicació del nostre en aquest apartat del Butlletí.

C O N T R I B U C I Ó A L A R E C E R -C A D ' U N N O U -C L A S S I -C I S M E

S e n y o r president, .senyors so-cis de l ' a t e n e u E L CENTAURE:

1. • P u i x que ens tia veu convi-dat a explicar, a definir i a

orien-t a r d a v a n orien-t vosorien-tre els modernís-sims corrents artístics i literaris, ensems q u e els signes sota els quals ens plauria de veure m o u -re's la flor de la nostra literatura i de les nostres arts, accepteu q u e , d ' a n t u v i , cerqui u n a significança i per la vostra a m a b l e decisió. Se- i n y o r s , K L C I - N T A V J R V : , en ía gro- ]

sarats que a tothora la sotgen per a emmenar-Ia o imitar-li les gràcies. T o t és, però, en v a ; i n i que la sort els la lliurés, ní que l ' o p i n i ó del m ó n confon-gués en vida la màscara I l'e-fígie vera, la possessió legal i la fortuitn del rapte, la I m m o r t a l i -t a -t refusarà sempre de consagrar

-Sí*:*-, ' i v . •

S A N D R O K O T T I C I Í L L I ( 1 4 4 ( i - l . - 5 1 0 ) .

« P A L · L A S D O M A N T TJN C E N T A D K E». — ( o A I . E li i A P I T T I , i-r.OR È N O I A ) .

pa del qual ens llenceu, els meus c o m p a n y s d'armes literàries i jo, a t r a v é s la ciutat i les hortes dels homes q u e pasturen idíl'licament l'herbei nascut del fang de cent u l t r a m o n t a n e s necròpolis, té tot l'aire d'un vivent cavall de T r o i a e n t r a t als m u r s d ' u n a n o v a IMíon gràcies a la vostra franca ardi-desa i despert e n g i n y . E n el c a m p de les arts i de les lletres hi h a u rà sempre u n comptadíssim estol de prédestinais a la possessió d'Hel·lena, i la tropa immensa dels seus cobejadors impotents i dels r a p t a d o r s o travestits a g o

-a l t r -a cos-a que l-a verit-at, u n -a ve-ritat de cada temps que, el T e m p s i l'Eternitat, gelosos de les supremes revelacions de l'Esperit, e x p u r g u e n i mutilen fins a d e i x a r -ia reduïda al llegat m í n i m d ' u n a època, ço que no vol pas dir a la m í n i m a expressió ni a la m í n i m a grandesa. T o t a la vida dels hel-lens víti, com n o visqué m a i de son vivent (de guisa t a n intensa) en els parracs i m m o r t a l s de la Il·líada, de l'Odissea, en el t e a t r e d'Esquil, de Sófocles, i en l a car-cassa del P a r t e n o n ; els segles de gesta bàrbara contra la barbàrie

N Ú M . 2 4

! en la cançó de R o l l a n d , en els poemes del Cid i cn les catedrals. Bé pot morir tranquil·la l a F r a n -ça de Lluis X I V si deixa unes pàgines de Corneille i de R a c i n e ; b é la g r a n E s p a n y a si se salven unes pàgines de C e r v a n t e s , de Garcílaso, de G ó n g o r a , de S a n t a Teresa o de S a n t J o a n de la Creu; b é Itàlia si ens restava el D a n t ; b é A n g l a t e r r a per S h a k e s -peare; b é A l e m a n y a per Goethe... Senyors, si voleu entendre com cal les coses q u e jo i els meus c o m p a n y s us v e n i m a dir, salteu decidits la valia i m m e n s a on Piav e m llegit: A V A N T G U A R -D I S M E i comenceu a aprendre ço q u e avantguardisme vol dir. Familiarítzeu-vos d ' a r a en a v a n t a m b aquestes conseqüents desig-nacions q u e l'obsessió de la prim e r a u s a prim a g a v a . Llegiu cn t e

-r -r a : S u P E R i ^ E R E E C G i ó , g a -r a n t i a

d'eternitat, S U P E R R E A L I S M E ,

METAI·ISICISMC, PLA STI CISME POÈTIC, MOVLMENT ANTI-ARTÍS-T t c . . . etapes vers o n nou

classicis-m e v i v e n t ; pràctica oltrancera d ' u n i t a t , de disciplina artística i literària, a la recerca, per a nosal-tres, d ' u n a edat de les obres de la qual h o m p u g u i dir-ne ço q u e , sense hipèrbole, s u a r a dèiem de les poques q u e h a v e m esmen-t a esmen-t .

ïi. • U n a c u l t u r a n o sabria pre-tendre o n fi t r a n s c e n d e n t a l , q u e n o curés de connectar l a seva ínti-m a fluencia biològica a ínti-m b la bio-lògica fluencia oniversal. N o m é s d'aquesta c o n n e x i ó , només d'a-questa q u e podríem dir-ne im-mersió d ' u n cos cultural vivent en 1' a d e q u a d a atmosfera, és lícit d'esperar-ne la viabilitat d ' u n a r e n a i x e n ç a h u m a n a m e n t considerable. N o fa pas gaire (per l l u n y a n a q u e la cosa sem-blí) q u e d'aquesta fretura se'n d i g u é , a C a t a l u n y a , seguir les palpitacions del temps. C o m q u e a l'eufemisme n o cl volem per c o m p a n y , deixem dit des d'a-r a q u e , l ' h o d'a-r a en la q u a l , ped'a-r gràcia d'aquell binomi gloriós de la nostra definitiva incorporació c u l t u r a l , — P r a t de la R i b a - d ' O r s , — a q u e l l a c o n n e x i ó era practica-da, fou i resta fins a r a u n temps que c a p altre m o m e n t de després

S •o X I (0 c ç> ( i OQ (U •o •ÍS

(2)

n o h a arribat, n o die a superar, ans a i g u a l a r . Podríem dir més; podríem dir que la nostra vida culta d ' a v u i n o és, en aquest as-pecte d'universalització, res més que la inèrcia d'aquella primera i única propulsió t a n sòlida i t a n a l a d a , tal com la llum d'un estel inexistent es perpetua en el buids espais i continua en la nostra retin a la il·lusió d ' u retin a v i d a e x h a u -rida; que els nostres batecs cul-turals hodierns semblen, insis-tesc a dir que des del p u n t de mira de la necessària universa-lització, n o pas t a n t , com llavors, u n vol d'àligues olímpiques ans els espasmes del peix m a n c a t del seu propi element, l ' a i g u a . N o nego en absolut l'eficàcia de les empreses culturals que aquests darrers temps h a n florit entre nos-altres. T e m , però, per a moltes — t a n t e s de revistes, t a n t s de pe-riòdics escampats per k s ciutats

i viles de C a t a l u n y a , per n o dir més, aliment cultural de la m a -joria — la mort sense p e n a n i glòria o l'ineficàcia perpètua dels llims, i que d'altres n o p r o m o g u i n entre nosaltres l'eslam cultural a què hom les crida, per mor de n o agermanar-Ies al total i rà-pid nostrament del pols de t'ho-ra que ens és t a n convenient com la clàssica performança. Sé, per exemple, l'enorme importància que té per a la nostra c u l t u r a , per a la nostra literatura i per a les nostres arts, el n o s t r a m e n t dels clàssics grecs i llatins; l'amor, l'apassionada a m o r i assimilació del cl.-issicisme de l ' a n t i g u i t a t pro-genitora nostra. P e r ò com que n o ignor tampoc les conseqüències q u e a q u e s t a p r i m o r d i a l influència classicista ha t i n g u t en d'altres m o m e n t s de la H i s t ò r i a , aparei-x e n de seguida d a v a n t meu la Ità-lia del cinc-cents i la F r a n ç a del set-cents. U n a i altra a m a r e n en deliri l ' a n t i g u i t a t greco-llatina; en la primera, però, l'amor fou u n tanto monta deí propi temps i l'equació perfecta que revela-v a el greco-romà retrobat. D ' o n i u n a m ú t u a elevació i u n n o u m o m e n t de gràcia estètica. F o u , aquella I t à l i a , la neguitosa de m o -d e r n i t a t , -de nous espais, la - desco-bridora de mons n o u s , la revela-dora de l'elemental veritat plane-t à r i a , la dels frescos immorplane-tals o n , al costat del misteri religiós d i v i n a m e n t i v í v i d a m e n t resolt, c a m p a la vida real de l'època en elígie, en i n d u m e n t à r i a , en pai-satge i en costums. (Els Mèdici i llur seguici són els Reis d ' u n a

Adoració de Jesús — Gozzoli — i els temes plástico-poètics de Bottícellí; un episodi de les lluites locals italianes vivifica el Pasme, de Rafael; desviadament, Gior-d a n o B r u n o , febre i n e g u i t , com t a n t s d' altres, de R e n a i x e n ç a , sent, influït pel nostre Llull, la impaciència de l'absolut filosofal; el Vinci cobeja el m à x i m progrés — v o l a r — d e la mecànica; la jove-nesa d'Albertí és u n a jovejove-nesa de g r a n esport, etc., etc.). EI set-cents francès, en c a n v i , a m b la fredor d' u n a a r q u i t e c t u r a er-t a , a m b cl disfraç clàssic per a busts i efígies que aspiren al ro-cocó, originà tot el g u i x a m b què s'ha empastifat el m ó n ar-tístic i la buidor, infinita glò-ria de les Acadèmies. N o d'altra guisa t ' a m o r pel classicisme gre-co-romà podria ésser-nos infecun-da, i passar sense lliurar-nos u n I cobejable destí cultural, si n o

sa-bíem setvir-nos-en per a donar, al nostre t o r n , consistència clàssica a les larves del temps, a l'esperit universal de la nostra època que v a g a més alt que les nostres tes-tes tot esperant que l'encarnem en formals cristal·litzacions.

; Í . - Serveixi l'anterior paral·le-lisme entre la R e n a i x e n ç a italia-n a del ciitalia-nc-ceitalia-nts i el italia- novo-classi-cisme francès del set-cents, n o t a n t per a crítica absoluta de dues èpoques artístico-Iiteràries, com per a n o r m a de futures realitza-cions. D ' u n a b a n d a , t a n t pel fet grec com pel fet r e n a i x e n t i s t a italià, invenció, creació, re-iroba-lla, re-creació; de l'altra, imita-ció. N o cal pas dir quin dels dos camins mereix d'ésser cobejat. P e r ò ¿quina caldrà que sigui la nostra invenció, la nostra desco-berta, el nostre retrobament clàssic d'avui? P r o c e d i m , senyors, a m b mètode. P u i x que h a v e m d e n u n -ciat u n estroncament del sondat-ge que la nostra cultura n a i x e n t feia de l'atmosfera universal, i el n o s t r a m e n t que ens en pervenia (tota la nostra avalorable p r o ducció artísticoliterària del n o u cents n'és filla), t e m p t e m de r e -prendre l'un i l'altre. Espiritual-m e n t Espiritual-moríreEspiritual-m a la g u e r r a . (En a l g u n altre aspecte ja p a r l à r e m d ' a i x ò a Monitor). Doncs, en el cel de la post-guerra ens caldrà recercar l'estel, l l a n t e r n a n o s t r a . Moltes coses que abans d'aquest fet capital — la g u e r r a d ' E u r o -pa — podien ésser considerades com a utopies, com a aspiracions extremoses, h a n pres c a t e g o r i a real. D'altres de ben reals s ' h a n

esvanit en el r e g n e de les o m -bres. I els tres c o m p a n y s q u e , n o fa pas gaire, p r o c l a m a v e n en u n manifest la formació d'an estat d'esperit postmaqainista, t r a d u ï e n a m b m o t s precisos u n aspecte d'a-questa m a t e i x a constatació, im-pel·lits per la convicció, pel sen-t i m e n sen-t de sen-trobar-se ja en u n n o u estadi universal on les intuïcions, els experiments, els anhels, els balbuceigs, les fadigues i les mil errors dels pionniers d'altre t e m p s , podran canviar-se per u n a n o v a estètica, per u n a art plàstica o literària, és i g u a l , en la q u a l , ve-ritable n o u p u n t dolç clàssic, el supermodernisme n o exclourà la serenitat en els dos aspectes que aquest m o t comporta d'obra m a -terialment perfecta i d'expressió perfectíssimament a t e s a .

4.- Procedim, però, h a v e m dit, a m b m è t o d e . R e v i s e m aquella enorme bibliografia de la q u a l t a m b é parlaren els nostres tres manifestants, n o sense advertir que, el caràcter d'aquest treball ( u n a conferència en la q u a l , més que desplegar en t o t a la seva e x -tensió el problema que t r a c t e m , h a v e m de cenyir-nos a suggerir-n e les lísuggerir-nies essesuggerir-ncials) suggerir-n o esuggerir-ns per-m e t r à altra cosa que escollir les revelacions més sintètiques de l'a-nàlisi psicològic del nostre temps. Sortosament aquest anàlisi h a es-t a es-t fees-t i resumies-t m a g i s es-t r a l m e n es-t per u n a l e m a n y , per u n dels filò-sofs de la desfeta que A l e m a n y a h a produït — R a t h e n a u , Spen-gler, K e y s e r l i n g , etc. — algunes idees del q u a l p o d r a n servir-nos de solidíssim p u n t de p a r t e n ç a . 5 . - N o crec que el n o m de K e y s e r l i n g , u s s i g u i descone-g u t ; t a m p o c a l descone-g u n a d' aque-lles teories seves típiques, que h a n d o n a t , per la seva justesa, per la seva m o d e r n i t a t i com el seu a u t o r , la v o l t a al m ó n . L ' à -n i m a de chaaffear, el primitiu o primiíivat, per e x e m p l e , a m b què h a caracteritzat u n cert estat d'es-perit universal v i v e n t de la nos-t r a època, h a esdevingunos-t popu-lar en tots els medis intel·lectuals m i t j a n a m e n t i n f o r m a t s . O m e t t o t a consideració sobre les finals de la seva filosofia, cabalment perquè n o és el seu cap sistema clos; ell m a t e i x refusa els sistemes t a n c a t s i a m a de treballar sobre estats d'esperit majoritaris i reals, d e i a intel·lectualítzació dels quals en p u g u i advenir u n a real c u l t u r a i u n a v i v e n t filosofia. I perquè ço que només ens interessa és, a p r o fitar a l g u n a.specte d'aquest a n à

-lisi ben fet, un anà-lisi en les pre-posicions del qual les nostres espi-r i t u a l s intuïcions i fespi-retuespi-res es tespi-ro- tro-bin satisfetes i en la via del qual p u g u i reprendre la m a r x a la r e a l i t a t c u l t u r a l — el fenomen caítaral còsmic i tradicional, que diria el m a t e i x K e y s e r l i n g , — al q u a l nosaltres p e r t a n y e m . N o s'oblidi que a n e m a la recerca d'u-n a d'u-n o v a estètica, d ' u d'u-n , per la d'u- nos-t r a c u l nos-t u r a , classicisme v i v e n nos-t , plàstic i literari, producte, com h a v e m dit a b a n s , de l'entronca-ment de ta seva íntima flaència biològica amb la biològica fluen-cia universal.

6.- U n incís. Per compren-dre K e y s e r l i n g — la part de K e y s e r l i n g q u e a v u i ens interessa — caldrà, potser, u n breu a n -tecedent en contrast... Aquest a l e m a n y h a reprès i, de certa g u i s a , h a realitzat ideològica-m e n t , aquell p r o g r a ideològica-m a q u e , l ' a n y I 9 I 0 , Georg Mehlis d o n a -v a a Logos, la se-va re-vista de Filosofia de la Cultura. «En la n o s t r a època, — deia Mehlis — n o impera u n sistema filosòfic ú n i c , a n s c a b a l m e n t , el nostre temps detí la seva i m p o r t à n c i a a la multiplicitat i l ' a g u d e s a del treball filosòfic de detall, el q u a l , tot a m b tot, s ' h a u r à de re-velar, en darrer t e r m e , a m b la formació d ' u n sistema. C o m a preparació i base d'aquest fi, cal u n a penetració filosòfica de les esferes culturals més diverses, especialment de la ciència, de les arts, de la v i d a jurídica, política i n a c i o n a l , de la religió, etc.»... A quinze a n y s de distància, a m b u n a g u e r r a , a m b u n a des-feta imperial com la de Í 9 Í 8 i la transformació radical de la reali-t a reali-t del m ó n , q u e a n i n g ú c o m a u n a l e m a n y pot semblar absolut a , K e y s e r l i n g reprèn la més p u -r a línia de l'idealisme g e -r m à n i c , descorre el vel d ' u n realíssím es-t a es-t d'esperies-t ecumènic— pre-universal — (costat o m b r a de l'intel·Iectualisme pre-bèl·líc dels Mehlis) i p r o p u g n a l ' a d v e n i m e n t (sistema n o apriorístic, a n s a pos-teriori de realitats pràctiques que h o m c o n s t a t a i espera v e u r e del tot actuades) d ' u n a u n i t a t de cul-t u r a , que ell a n o m e n a ecumènica.

N o us esveri, senyors, el b r e u e m p r a m e n t de termes filosòfics que he iniciat i que em caldrà seguir encara u n a e s t o n a . Us s e m b l a r a n , potser, u n a mica l a -beríntics, però n o t e n i m més remei que acararnoshi per a t è -nyer l'altra riba d ' a q u e s t a

con-S <u •a m t< X (0 c OQ (U •o

(3)

L A L I T E R A T U R A

l ' A N O H A M A

T ' E R I . I . I T I S M O N T A N Y À N O T K S K N T O K N D I H S I O N l i R l í L ' S C O N S I D K I Í A O I O N S J . r M I N A I í S Si els aniversaris, els centena- ' ris — aquestes commemoracions i n t e r m i t e n t s , subjectes a les arbi-tràries divisions astronòmiques í del t e m p s — n o h a n de servir per a u n a d'aquelles revisions de v a lors q u e ja preconitzava N i e t z s -che i que són t a n cares a les noves generacions de totes les èpoques, ¿quina és llur utilitat? Si aquell i q u i , per imposició o per v o l o n -t a -t , con-tribueix a aques-tes ca- ' pricioses solemnitzacions periò-diques — odiosament transcen-dentals — es limita a u n a tasca v u l g a r i t z a d o r a i didàctica, resu-m i d o r a i cronològica, inevitable-m e n t p e d a n t , creieinevitable-m q u e perd llastimosament el temps. Molts h o h a n fet abans q u e ell i, pro-b a pro-b l e m e n t , millor que n o pas ell. P o t estalviar-se, doncs, de seguir, el lector q u e v u l g u i cercar en aquestes notes u n a biografia completa d'Ibsen, u n esquema sistematitzat i concret de la seva obra. Qualsevol m a n u a l escolar, si és modest, o a l g u n a de les u t i -líssimes enciclopèdies q u e estan a v u i a l'abast de t o t h o m , si és més ambiciós, p o d r a n servir-lo millor q u e nosaltres. A i x í com a i x í , ens h a u r í e m vist t a m b é obligats a consultar-les, si u n a tal c o m m e m o r a c i ó ens h a g u é s seduït. Q u e és ço q u e h a n fet, al cap i a la fi, tots aquells qui s ' h a n d e i x a t vèncer per la faci-litat i el m í n i m esforç i per la peresa o la incapacitat de pensar per llur propi com.pte. L a i m -m e n s a fullaraca que h a estat de-dicada aquests dies al genial poeta n o r u e g (vegi's més l í u n y l ' e x plicació d'aquest subratllat) p o -drà servir, t a m b é , per a il·lustrar el lector à v i d d'erudició de sego-n a m à .

N o s a l t r e s , com férem ja en ocasió del centenari de P e t r a r c a , gosarem limitar la seva inter-pretació als nostres mitjans pot-ser i n a d e q u a t s , posar-lo dessota el prisma irisador de les nostres

ferència. N o són les idees de K e y s e r l i n g — a l m e n y s les q u e e n cal a v u i desglossar—difícils d'en-tendre; i, de l a m e v a p a r t , sabeu que aspir al g r a n mèrit literari q u e sempre h a e s t a t , d'assolir en la més g r a n brevetat de temps o d'espai, la claredat m à x i m a . U s promet u n laberint d'acotacions fceyserlinianes a u s t e r a m e n t a m a -ble, a l'cíxida del q u a l , t a l com en les tres eixides del p o e m a del D a n t , r e v e u r e m parpallejar els estels.

• La continuació en el pròxim número.

idees, dels nostres afectes, de les nostres preocupacions, de la nos-t r a i m a g i n a c i ó probablemennos-t de-formadora... P u i x que a i x ò i n o res més h a d'ésser la crítica, o, aquest és, almenys, el concepte que nosaltres tenim a v u i de la crítica. I, a m b major m o t i u , en-c a r a , de la en-crítien-ca retrospeen-ctiva.

L a nostra gairebé absoluta dis-conformitat a m b la major part d'allò q o e h a estat dit recent-m e n t sobre Ibsen, ací i fora

integrant com la poesia) ens h a semblat veure, fa temps, u n a m e n a de reacció r o m à n t i c a , d'un romanticisme malgré lat. U n r o -manticisme, però, ben diferent d'aquell el centenari a p r o x i m a t del qual se celebrà l ' a n y pas-sat. Un romanticisme serè í op-timista, en lloc de ploraner i decadent. Fecund i n o eixorc. V i -gorós í n o malaltís. Ambiciós i n o decebut ní desesperançat a ultrança com aquell. U n r o m a n -ticisme qi e tindria per símbol u n a clavellina en Il:c d ' u n x i -prer. U n a platja en lloc d'on

ce-A N T O N I C ; O S T ce-A . - « n i l i l I I X .

(aquest darrer adverbi és, n a t u -r a l m e n t , pe-r a nosalt-res d ' u n a àrea molt l i m i t a d a ) ens fa su-posar q u e el nostre judici sobre la seva personalitat deu ésser probablement errat. N o sabríem, però, canviar-lo per cap d'altre. Q u i t i n g u í la paciència de seguir-nos fins al cap d'avall podrà ju-dicar sí estem o n o equivocats.

I l t S K N : J . ' J I O M E 1 Í . ' O B R A En els nostres ja nombrosos i diversos assaigs de crítica literà-r i a , h a v e m donat sempliterà-re u n a importància potser excessiva a l'element autobiogràfic, a l'a-nècdota h u m a n a a través de la creació artística. A l g ú ens h a tit-llat de r o m à n t i c a aquesta inter-pretació de la crítica. Probable-m e n t , a Probable-m b r a ó . A l fons de l'ac-t u a l joveníssim m o v i m e n l'ac-t lil'ac-te- lite-rari (la crítica n'és u n a part t a n

mentifi. U n novo-romantícisme, en reacció contra u n pseudo-no-vo-classicisme. A p t e per a convertirse a la seva hora, en l ' a u t è n -tic classicisme renovellador, que t a n t a de falta ens està fent. Dei-x e m però, aquest n o u punt polè-mic (¡i t a n t ! ) per a q u a n l'impe-r a t í u del temps i la limitació ine-xorable de l'espai n o frenin les nostres ànsies definidores.

Sigui'ns, doncs, permès de jut-jar l'obra d'Ibsen, p a r t i n t de la nostra base h a b i t u a l , potser e x a c -t a , po-tser e r r a d a . (Assedega-ts d'absclut, h a v e m d'aconhortar-nos sempre a m b l'aproximació del relatiu. D ' a c í els nostres n o m b r o s o s : potser, probable-ment... neguitejadors i indispen-sables).

H í h a en la vida del g r a n nòrdic — h a v e m dit que n o pre-teníem detallar la seva

biogra-fia — u n m o m e n t de vacil·la-ció, i, al nostre entendre, u n fu-nest error f o n a m e n t a l . N o volem parlar dels seus penosos a n y s d'aprenent d'apotecari, de les seves tortures de m i n y ó i m a g i n a -tiu i apassionat de la vida a ple aire, obligat per la r u t i n a patern a a pass.ir les seves millors h o -res t a n c a t en l'ambient fètid d'u-n a farmàcia provid'u-ncial, ed'u-n m i g de potingues i de receptes caba-listiques i índexifrables. T a m p o c del seu posterior è x o d e , m a n u s -crit sota el braç, a la recerca d'empresari per als seus primers drames... (¿Per qoin m o t i u in-explicable a q u e s t a v i d a interes-sa ntíssíma n o h a seduït encara cap dels nombrosos novel·listes biògrafs? H i h a documents de primera m à i dades precises d'un valor literari i h u m à inestima-ble). Ens referim, per d a m u n t de res més a la seva «elec-ció d ' a m o r » . D u e s dones inter-v i n g u e r e n en la inter-vida d'Ibsen i u n temps fluctuà e n t r e el seu a m o r . Dues g e r m a n e s : la força i ía tendresa, la v o l u n t a t domi-n a domi-n t i la feblesa seductora; la superioritat c o n v i n ç o d a i la in-significancia m a n y a g a : S u s a n n a i M a r i a D a a e . EI formidable e g ò l a t r a i l'individualista esquerp que hi havia en Ibsen, per o n m o t i u q u e el temps i la distància fan inexplicable, es decantà vers el caràcter que m e n y s propici po-dia esser-Ii. T o t e s les obres de l'escriptor n o r u e g , absolotament totes, porten el segell i la in-floència visible d'aquestes dues atraccions oposades. L a majoria dels comentaristes h a n lloat, embadalits, la intervenció de la muller d'Ibsen, S u s a n n a D a a e , en els drames dcl seu m a r i t . N o hi fa res, nosaltres preferim com-plaure'ns en la recòndita evoca-ció q u e de M a r i a D a a e volem veure en les seves més delicioses figures femenines. T é Ibsen dues obres q u e poden ésser assenyala-des com a tipus d'aquestes t a n diverses i contradictòries influèn-cies: S u s a n n a •= C A . S A D K N I N K . S ;

M a r i a = J O A N ( Í A H I < I I ; I , H O K K M A N ,

per n o referir-nos encara a PV.V.R

G Y N T , la única obra q u e h a

re-sistit v e r a m e n t el pes del temps. A q u e s t a ú l t i m a ( J . (i. l ! ( ) l < K ^ \ A ^ )

francament autobiogràfica, és, t e a t r a l m e n t , m a l g r a t del seu ine-vitable llast de pseudo-fílosofia

• P . J. Bcdard, historiador i poe':i

llenguadocià, ha tingut la gentilesa dr trametre'ns el seu llibre de poemes M o n

S o l a s i l'assaig crítico-fílològic dels Eatíjtuts d e V i l a n o v a l a C r e m a d a ( V l l a n o -v a - e l s - B é z ï e r s ; e n 1513, Parlarem d'un i

altre llibre pròximament, puix que j'es-paí no e.is permet ara res més que re-tnar'iar, com ja ho férem en número^ an-teriors, la importància que té la publica-ció d aquestes valuoses peces històri-ques, cntafurades cn milers d'arxius de les terres d'Oc, pera la constatació de In

i d e n t i t a t de les variants occitanes i el

ca-talà medieval. Ho repetim: a mida que la unifícaciói idiomàtica occitana evolucioni d'acord amb les fart ts històriques amh qut-llom la Vul connectar, es trobarà d'acord amb l'actual unificació catalana que l'h^ devaneada d'un quart a mig segle en ío¬ bra de venturo:,a restauració. Aquests

E s t a t u t s d e V i l a n o v a l-i C r e m a d a en 151:1

porten anotacions i traduccions de mots ben naturals per a la comprensió dels actuals occitans afrancesats. A qualse-vol català, però, l'original li és del tot familiar.Ja ho veuran els nostres lectors.

3 S <U •a m t< X I (0 c ( i OQ (U •o •ÍS

(4)

ifaseniana, de plantejament escè-nic i de desenllaç tècescè-nic, o n a de les seves millors olires. C A S A D K N I N E S , en c a n v i , ideològicament buida i vulgaríssima, falsa i in-consistent, a p a r t a d a d ' u n a reali-t a reali-t h u m a n a i m m e d i a reali-t a , és u n a de les que més profundament ens desplau.

Com a valor h u m à — essència poètica — poques coses d'Ibsen superen aquestes frases de J o a n Gabriel B o r k m a n , i poques són més clarament reveladores d'a-quell d r a m a interior ibsenià:

«Borkman,—( Ta hauries fet ai-xò? {Tun'hauries tingut la forçd?

Ela.—Força i •voluntat, res no m'hauria mancat. Jo aleshores ig-norava el teu horrorós crim.

B.—quin crim et refereixes? E.—A un crim pel qual no hi ha remissió.

B. Perds el judici.

E.~¡Ets un assassí! ¡Has co-mès el pecat de mort!

B.-¿T'has tornat boja. Ela? E.—jHas mort en mi la vida de l'amor! :jComprens el que això vol dir? Les escriptures parlen d'un pecat misteriós per al qual no hi ha remissió. Fins ara no he comprès quin pecat podia ésser aquest. Avui ho sé. ¡El pecat que no té perdó, és matar la vida de l'amor en un ésser!

B. - ¡Lorr. reconec la teva àni-ma! apassionada, indomable. Ela.

Tu ets dona, i per a tu res en el món està per damunt els drets del cor!».

P e r ò en Ibsen la m a l s a n a in-fluència pedant predominà, i el seu teatre en porta el segell que el farà morir. Q u a n l'element Vi D A intervé (l'element vivent o la seva transposició — evasió —lí-rica) en les seves obres, profun-d a m e n t h u m a n e s i emotives, són d ' u n a elevadíssíma poesia. T o t a la part que en els seus drames té pretensions de sociologia, de re-novació, de revolució, d'abran-d a m e n t , d'abran-de t r e n c a m e n t d'abran-de nor-mes, d'implantació d ' u n a n o v a ideologia llibertadora, resulta— confessem-ho—insípid i buid. El t e m p s l'ha despassat i h a quedat demostrada la seva m a n c a de v e r d a d e . a base h u m a n a . A tot aquest aspecte de la seva obra, preferim u n a peça en u n acte de Vílliers de l'Isle A d a m — aquell altre i m m e n s desconegut — La Révolte, d ' u n a intensitat a d m i -rable. I a tot el seu culte del jo, a totes les seves obres e x a l t a d o -res de l'individu, el notable Jean le Maufrinc, de Jules R o m a i n s , del q u a l ens ocupàvem fa poc. L a seva vaíor poètica i e m o t i v a , però, està molt per d a m u n t de t o t a la resta.

Per totes aquestes r a o n s , en Ibsen, l'home val més que l'obra. Considerablement més. I hem de doldre'ns que influències alienes el privessin de fer el seu c a m í lliurement, de donar al cervell ço que p e r t a n y i a al cervell, i al cor ço que p e r t a n y i a al cor...

^ Seguirà en el pròxim número.

"RIMS D E L'HORA

S l T G t : T A N A ' D E

S A L V A D O R S O

-J.KR 1 F O R M E N T

H A . M O N l ' J. A i X K S

Salvador Soler i F o r m e n t aca-ba de publicar, aplegada en un v o l u m , u n a tria de les seves poe-sies disperses fins a r a en periò-dics i revistes. Suburenc de cor i de n a i x e n ç a , lloem, d ' a n t u -vi, la professió de fidelitat al terrer que l'autor fa en la pri-m e r a p à g i n a del seu llibre. El n o m de Sitges i el record de la ! pròpia joventut hi són evocats i a m b m o t s que diuen,

exube-r a n t s , l'amoexube-r i l ' e n y o exube-r a m e n t d'en Soler per la vila.

9?íms de l'hora sHgelana tras-p u a e n totes les seves tras-pàgines u n n o menyspreable do poètic i, en-tre totes, algunes poesies denoten u n a fina sensibilitat. H e u -vos ací, per exemple, cl delicíós joguíneig de Tina, la dolça, mís-i tmís-ica emocmís-ió de L'Hort d'En Falç

i de L'esperit del meu pare.

So-bretot ens plauen aquestes com-posicions perquè trobem en elles poesia o, dit d ' a l t r a g u i s a , en Soler posant el seu cor al ser-vei únic de la M u s a .

Des d'un p u n t de mira crítico-literari n o podem dir el m a t e i x d'altres peces incloses en el breu llibret que comentem. I és

llàsti-m a perquè en L'enyorat llàsti- mestrat-ge. Comiat i El pas del senyor rector, per exemple, Soler i For-m e n t , si n o s' h a g u é s d e i x a t ofegar per l'escriptor de diaris i h o m e d'acció locals, dels quals en cap m o m e n t ni per cap feina se sap desprendre, h a u r i a assolit uns límits poemàtics que, si bé n o fo-ren massa directes, D é u - n ' h i - d o . T a l com les ha deixades, però, ' aquestes composicions fan tot l'e-fecte de períodes de discurs o de pamflet, més o m e n y s medits i j r i m a t s . Versos, en fi, de circuras- | tància o fets pensant en d e t e r m i - ; nades ocasions, que resten l a m e n -tablement l l u n y dels passadors que h a v e m citat p r i m e r a m e n t .

H i h a , encara, les poesies es-crites sota la influència de lec-tures recents. S a g a r r a (Brollador del Cau-Ferrat) i Alcover (La De-pendenta) acuden a la m e m ò r i a en llegir aquestes composicions. Les falles que acabem d'es-m e n t a r i d'altres que a l g u n s crítics h a n r e m a r c a t són, per v e n -t u r a , excusables en u n primer lli-bre fet de poemes escrits en èpo-ques distants i en situacions di-verses.

Les poesies q u e en començar h a v e m a n o m e n a t , la creença q u e j En Soler sabrà posar u n a m a -jor aplicació i tria en l'encarna-ció de nous poemes, ens inclinen a esperar nous volums, en els quals, ; u l t r a la m a e s t r i a de l'impressor i Altés, ens serà d o n a t el goig d ' u n nou escriptor compatrici serio-sament avalorable.

L E S A R T S

G U I A S I N Ò P T I C A

L ' A N U N C I C O M E R C I A L P U B L I C I T A T P R O P A G A N D A

L ' a n u n c i comercial ens pro-dueix u n a emoció d'ordre infini-t a m e n infini-t superior a la que ens pro-curen els quilòmetres de p i n t u r a q u a l i t a t i v a q u e infesten els nos-tres salons. L ' a n u n c i comercial està regit per les lleis de

COMPO-SICIÓ i d ' E C O N O M i A que h a n

go-v e r n a t les produccions de les èpo-ques més floreixents. Repetim-h o : l'anunci comercial està més a la v o r a de la Grècia a n t i g a que la sàvia i n d u m e n t à r i a ar-queològica que t a p a la carnassa de les ballarines pseudo-clàssi-ques.

P a r í e m , és clar, de l ' a n u n c i estrictament comercial, a n t i a r -tístic, americà de preferència. L ' a n u n c i presidit per la sobrietat tipogràfica més absoluta i t o t a l rnent verge d'inútil o r n a m e n t a -ció, que ens emociona per la sola alegria de les proporcions, per la sola persuassió de les relacionsnu-mèriques, per la sola i e x a c t a dis-tribució d'elements. L ' a n u n c i que n o tolera altra o r n a m e n t a c i ó que la fotografia s à v i a m e n t disposa-da i e x a c t a m e n t r e p a r t i d a .

ANUNCI

PUBLICITAT ANIT-ARTÍSTICA Lleïs estrictes.

Útil comercial. Elements simples ritmats. Sorpresa. Suggestió. Visualitat. Agilitat. Vivcicitat. Aplom. Colors sencers. Formes elementals. Qualitats inusitades. Canvis d'escala. Maneres físiques di¬

verses. Explicativitat. Jovialitat Reacció psicològica rápida, intensa.

POESIA

P a r l e m , repetim, de l'anunci anti-artístic. P u i x q u e , com en el c i n e m a , enfront del pur a n u n c i anti-artístic, hi h a l'anunci artístic q u e cal d e n u n c i a r i n e x o r a -blement. L ' a n u n c i que recoma-nen els s e n t i m e n t a l s , els ploraners, els infectats per tots els t ò -xics sensiblers i malaltissos: tots aquells qui necessiten l'íntim pes-sigolleig de l ' o r n a m e n t , de la floreta, de la roseta, del petit arabesc, de l'escarabat s a g r a t , de la flor de íotus, de t o t a la il·lò-gica complicació afemellada que els impulsi a pasmar-se de gust i a posar els ulls en blanc. L ' a n u n -ci artístic, caòtic, desordenat, no regit per altres lleis que les frà-gils regles de la fantasia i dz la improvisació. A n u n c i anti-eficaç per excel·lència, que mareja, que destorba, que fa mal a la vista, que en lloc d ' a t r a u r e repel·leix.

H i h a nombrosos tipus d ' a n u n -ci anti-artístic q u e c a l reco-m a n a r .

Hi HA els anuncis de la Sout-hern 'Pacífic, de The Kleiv York , & Porto Rico S. S. Co., de la Th¬ , llar Steamship Line, de la Clyde

Sieamship Co., etc., etc.

Cal denunciar els anuncis in-festats de tots els gèrmens dc la putrefacció artística.

DENUNCIEM el cartell futuris-t a del Lloyd Sabaudo, les brochu-res cubistes de la Cie. de Wagons Lits, la p r o p a g a n d a de la Navi-gazione Genérale Italiana. I, limit a n limit n o s a aqueslimit país, d e n u n -ciem els anuncis presidits per la dcliqüescència malaltissa d e l s G a l í i comparses.

L a publicitat e n v a e i x el pai-satge u r b à . U n disc de fonògraf o u n a pipa, a u g m e n t a t s deu mil vegades, ocupen tot u n edifici en construcció. U n a ampolla d'espe-cífic, de dos metres, c a m i n a e n t r e els v i a n a n t s . A r r a n els llavis de la g e n t , passen les tipografies multicolors que corren a m b els autobusos. P e r la finestra del t a x i , plouen del cel els anuncis del music-hall i, del cel dels cine-mes, cauen mil fulles torbadores.

L ' a n u n c i que embolica la past a d'afeipastar. L ' a n u n c i en el m a -g a z i n e . L ' a n u n c i en l'esquena n u a de les extras. L ' a n u n c i des de l'avió....

C a d a n i t : l'anunci elèctric, la font lluminosa, els coets, la b a n -dera vermella en el K r e m l i n , vi-va sota el reflector i el ventila-dor gegants....

A n u n c i comercial — Publici-t a Publici-t — P r o p a g a n d a .

F O N T S D E P O E S I A .

óaloador 'Dalí,

BIuís Montanyà, Sebastià Q^^^^b.

E L S P I N T O R S

N O U S

P K R S l í B A S T I À G A . S C H A N T O N I C O S T A A n t o n i Costa és u n pintor complet. A n d r é L h o t e , c n t t m e r a v a re-centment les propietats pictòri-ques essencials, cn apictòri-quest ordre: dibuix, composició, color. I cn estudiar el procés de recreació plàstica seguit pels cubistes, cons-t a cons-t a v a q u e aquescons-ts h a v i e n pro-cedit lògicament. R e t r o b a m e n t del d i b u i x , primer. Recerca dc la composició, després. I, finalment, com a c o r o n a m e n t de llur o b r a , com a o r n a m e n t a c i ó a g r a d a b l e però n o necessària, cl color.

D i b u i x , composició i color SQO

S <u •a m t< X (0 c OQ (U •o

(5)

presents cn l'obra d ' A n t o n i Costa.

I n f i n i t a m e n t sensible al con-t o r n de les coses, fervorosamencon-t e n a m o r a t q u e del límit cenyeix els cossos. Costa el fixa d a m u n t les seves obres a m b t o t a integri-t a integri-t , a m b fèrria precisió. Cosintegri-ta és u n d i b u i x a n t formidable. I aques-t a és la v i r aques-t u aques-t capiaques-tal en aques-toaques-t veritable pintor. El d i b u i x és el t i -m ó necessari per a n a v e g a r efi-c a ç m e n t per la m a r de les arts plàstiques.

Costa, de més a més, s'esforça totliora a composar les seves pin-t u r e s . L a sipin-tuació dels elemenpin-ts n a t u r a l s q u e intervenen en la confecció de les seves obres, n o és vista sinó pensada. El tempe-r a m e n t de Costa n o li petempe-rmet de prescindir dels paisatges exteriors per a llit>rar-se de ple a la con-templació dels paisatges interiors. Costa necessita controlar sempre els dictats de la seva intel·ligèn-cia í de la seva sensibilitat a m b l'observació del n a t u r a l . Costa, però, n o es deixa m a i d o m i n a r per aquesta observació de la n a t u r a l e s a , com és el cas de la m a -joria de pintors c a t a l a n s q u i , en possessió d ' u n ull múscul — com diuen a r a els f l a m a n t s supporters de la pinturapintura — són i n h à -bils a d o m i n a r les embranzides d'aquest ull i són impotents a de-fensar-se'n. L'ull múscul pot més que l'ull cervell, moltes vegades. P l a n y e m aquests pobres pintors. O , ço que és millor, apartem-nos-en p r u d e n t m e n t . E n casos com aquests d ' i m p e r a t i u categòric desfermat, la més elemental pru-dència aconsella d'arrecerar-se u r g e n t m e n t .

P e r a Costa, doncs, la n a t u r a n o és u n a força poderosa i abas-s e g a d o r a , abas-sinó q u e éabas-s u n vaabas-st diccionari on ell tria els mots del seu l l e n g u a t g e , q u e o ï d e n a se-gons les regles d ' u n a s i n t a x i pictòrica rigorosa. U n ritme a r q u i -tectònic r e g u l a e x a c t a m e n t els elements q u e Costa h a escollit en l'extens p a n o r a m a n a t u r a l .

U n a obra, a i x í concebuda i r e a l i t z a d a , pot satisfer j a els t e m -p e r a m e n t s m é s e x i g e n t s . Costa, però, insaciable, freturós de t o -t a l i -t a -t , vol comple-tar aques-ta bastida a m b totes les joies del color. U n color, el de Costa, n o fràgil i inconsistent, sinó dens i sòlid, pastós, feixuc d' u n a infinita riquesa de matisos i de sumptuoses q u a l i t a t s . I a i x ò , pre-cisament, és l'únic perill q u e ens permetríem d'assenyalar al nos-tre jove amic. T e m e m q u e a m b el t e m p s , en possessió d ' u n a m a -jor h a b i l i t a t . Costa n o s'entusias-m i s'entusias-massa a s'entusias-m b l ' e n l l u e r n a s'entusias-m e n t de les q u a l i t a t s colorístiques e x -cessives i n o s'abandoni als tre-balls estrictes de c u i n a , t a n cars als nostres pintors.

El seu t e m p e r a m e n t , però, fort, fortíssim, lo'n preservarà segura-m e n t . C a r , cosegura-m el del seu cosegura-m- comp a n y S a n d a l i n e s , el t e m comp e r a -m e n t de Costa és ric d ' u n a força inenarrable í obsessionant,

po-d e r o s a ; v a l u o s a excepció a con-signar en el país de l'afemella-m e n t , de l'art bufonet i x a r l'afemella-m a n t , en el país de la gràcia i dels in-nombrables d i m i n u t i u s pictòrics empalagosos i déliquescents. I a r a , per acabar,—detall q u e defineix n e t a m e n t u n pintor a C a t a l u n y a — A n t o n i Costa n o p i n t a paisatgets. Ï.A J N l ) I G N A C r Ó D'UN P O B R K H O M K El senyor J o a n Mates h a pro-v a t de contestar el m e u Llil·ire

del mestre d'Aix. El senyor Ma-tes, indignat, afirma, a m b t o digne, que ell n o h a dit m a i sem-blant cosa. I em prega de relle-gir el seu article. Sento de n o poder complaure el senyor M a tes. N c tinc el retall. N o g u a r -do nicieses. D u b t o molt, però, que la m e v a m e m ò r i a m ' h a g i j u g a t e n a m a l a partida. Recor-do perfectament aquella frase que foü comentada a m b els meus amics a m b g r a n renfort de ria-llades.

M'acimira, però, q u : el senyor M a t e s , t a n p r i m m i r a t , que fila

4

A N T O N I C O S T A . - « P I N T U H . V »

curiós. Sense reeixirhi, n a t u r a l -m e n t . El -m e u article de-mostrava la incapacitat del senyor M a t e s . El seu, per c o n t r a , n o demostra absolutament res. El m e u arti-cle d e i x a v a el senyor M a t e s com-pletament groggif a dos passos del knockout. EI seu, per contra, m ' h a deixat t a n fresquet.

Introduïm-nos, però, en l'ar-ticle del senyor J o a n M a t e s {La Nau, 24 d'Abril). Prescindim de les frases més o m e n y s amables que aquest senyor em dedica tot al llarg del seu treball. Són m a -nifestacions de la seva inguarible ràbia c a n i n a contra tota art que sigoi u n a mica intens. Aquestes manifestacions, q u e a molts fa-rien p e n a , a m i m ' h a n produït u n a inefable hilaritat. Prescin-d i m - n e , Prescin-doncs, i a n e m al g r a .

En el m e u comentari, jo al·lu-dia u n article del senyor M a t e s en el qual es p a r l a v a de la pin-t u r a de G i m e n o , fugada com la

tan prim, q u e exigeix les cites t a n rigurosament transcrites, n o s'hagi fixat en « n a transcrip-ció, e x a c t a m e n t copiada del seu llibre, que jo d o n a v a en el meu article. L a repeteixo, p e r q u è aqoest senyor la devia segura-ment passar per a l t .

Diu ei senyor J o a n Mates en ei seu llibre La jove pintura local, en parlar de P A U L C E Z A N -N E :

Cal descomptar els darrers anys del pintor en que aquest, malgrat el seu toliment i altres xacres de senectut, continuava pintant amb els pinzells lligats a la punta tre-molosa dels dits.

A q u e s t a monstruosa confusió, aquesta frase, reveladora de la més crassa ignorància, b a s t a r i a , en qualsevol país civilitzat, per a desqualificar a perpetuïtat l'es-criptor d'art q u e h a g u é s gosat escriure-la.

En llegir aquesta frase — e m

deia u n amic, força a d m i r a t pel senyor M a t e s , per c e r t — h o m co-m e n ç a a t r o n t o l l a r i a d u b t a r de si l'inepte és u n m a t e i x o l'au-tor d:l llibre.

L a m e v a al·lusió a aquesta frase, però, el senyor M a t e s n o l'ha contestada. N i la contestarà. P o d e u ben creure-ho.

N O U S L Í M I T S D E

LA P I N T U R A

P K R S A L V A D O R D A L Í U n senzill e x a m e n formal de la producció plàstica superrealis-t a més recensuperrealis-t, i à d h u c de l'acsuperrealis-tual cubisme poètic, ens conduirà a la formació d ' u n a t a u l a de signes i suposicions prou eloqüents per a deduir-ne q u e u n s tot justs re-cents límits nous h a n a p a r e g u t en el m ó n de la p i n t u r a a c t u a l . Aquests n o u s límits caldrà ben bé anar-los a cercar en el pol oposat de ço que condensà el p u -ri.sme d ' O z e n f a n t i J e a n n e r e t , darrera conseqüència de la plàs-tica cubista.

Aquest c a n v i d'estat d'esperit que a i x ò suposa és u n a prova més del c o n t i n u a t e n t r e n a m e n t gimnàstic indispensable per a se-guir l'evolució de l'art del

nos-D t r e temps.

1 A b a n s que tot cal a n o t a r la N desaparició quasi total de l'es-A tabilitat geomètrica pressenti¬ M da ja per els lirismes més

dra-I m à t i c a m e n t estàtics, contin¬ C guts pacientment delineats. A E n l'anul·lació de l'esperit oc-togonal v a implícita l'aparició d'un desequilibri, d ' u n a d i n à m i -ca. A q u e s t a d i n à m i c a , però, n o t i n d r à res a v e u r e a m b la per ex-cel·lència il·lusió sensorial del m o v i m e n t c i n e m a t o g r à f i c , d a -rrer refugi de l'impressionisme que i n t e n t a r e n els futuristes ita-lians. El d i n a m i s m e en qüestió és fet de t a l m a n e r a q u e per als nostres sentits resta com especí-ficament plàstic i estàtic m e n t r e

D que psicològicament obra com I u n a velocitat.

N L a velocitat, e l e m ; n t dinà-À mic, q u e a m b K a n d i n s k y te¬ M n i a u n valor musical; que en

I la història de l'expressionisC m e a l e m a n y assoleix u n v a -A lor expressiu; q u e en el futu-risme a d q u i r e i x u n valor òptic i que ens els problemes essencials q u e planteja l'art barroc acaba en el decorativisme, en la p i n t o -r a -recent, aquest dinamisme sem bla adquirir u n valor complexís-sim m e i t a t decorativa, meitat superrealitat, m e i t a t plàstica, meitat expressió de

A i x ò és potser el m e n y s i n e x -p l o r a t , e n c a r a q u e sembla, -però,

D allò q u e ens té més absoluta-I m e n t segurs de la seva exac-N tissima realitat. ¡¡I encara A aquesta paraula!! S <u •a m t< X I (0 c (i OQ (U •o •ÍS

(6)

M Si Ives T a n g u y a t e n y u n I n o u èxtasi ascensional en el C quai u n a expuració rabiosa ' A esgarrapa a m b tota la debili-t a debili-t d ' u n a à n i m a excepcional- ! m e n t delicada, Picasso ens bo- i x a r à a m b el més pur i salvatge sentit de la í u g a . Els frisos de cornisa i de paper pintat dels plafons h a n emprès en les seves darreres pintuies u n a direcció n o -v a , ràpida i -voluntariosa. Les cor-bes dels seus perfils, del seus tor¬

D sos poètics (monstres de totes I peces) arriscaran les més au¬ N dacioses formes de la mort i À de la v o l u n t a t .

M D ' a q u e s t a fúria de Picasso I n a i x e r a n de seguida com de C cada u n dels seus nous estats A d'esperit, deisebles entusias-tes i aplicats.

D e la Serna i n a u g u r a r à , entre | Picasso i els darrers B r a q u e , u n ; canvi en el d i a f r a g m a : usarà el ! de la m à x i m a lluminositat; K i - "j riato Ghyfca arribarà fins al des-enfoc i farà reviure a m b joventut la primera emoció dels fauves. U l t r a u n curiós sentit dinàmic envers la profunditat, els seus plans lluminosos a primer t e r m e el col·locaran dins u n a curiosa tradició n a t u r a l i s t a .

De la Serna, al contrari, es m a n t é en franc acord a m b les di-mensions de la tela i aprofita les solucions que aquesta li d ó n a en el sentit de la superfície. D e la Serna a t e n y u n a poesia decora-t i v a moldecora-t simpdecora-tomàdecora-tica, n o ab-senta de realitat, però m a n c a d a en absolíit de t o t a filtració su-perrealista.

Caldrà reconèixer u n a a u t o -n o m i a be-n pròpia i, a més, altres intencions q u e les de la p u r a ba-rreja de cubisme i fauvisme en la p i n t u r a del g r a n a d í i del grec, però indubtablement Picasso h a -via volgut dir, h a v i a dit, altres coses. Picasso, l l u n y d'insistir en u n arabesc, h a v i a ja forçat u n a I. línia recta per mitjà de la se¬ L v a absència, més q u e per la E meditació d ' u n càlcul per la U s e v a generació. Preocupat G més de la seva invisibilitat E que de la seva visualitat, pro-R cedí a la seva anul·lació abans E de generar-la.

S D e i x e m de b a n d a Picasso. A E n s caldrà entendre'ns millor a m b A r p q u e ens dona a m b n a -t u r a l i -t a -t quasi -t è n u e u n resul-ta-t vastíssim de realitzacions. Si a m b Masson la p i n t u r a encara es lliu-r a a manelliu-res físiques d'eludilliu-r el pes, els seus draps ens retenen per altres causes que les de la i n -existència. F o r a de t o t a convic-vicció dolorosa, a la q u a l M a x E r n t s encara aspira, els re- O lleus d ' A r p , com diu Bre- N

^ Les Edicions de les P à g i n e s d'Oc (carrer de Casímir-Péret, 19 vis, Béziers) anuncien pel mes de juny l'aparició de La íilha de la m a r , peça de ties actes i en versos llenguadocians del poeta Emili Barthe, amh pròleg de Joan Fèlix, batlle i diputat d'Agda. Preu del volum, dotze francs.

« L'AMIC DE LES ARTS, gaseta d'art i literatura modernes. — S u b s c r i p c i ó , 12 pessetes l'any.—Sant Gaudenci, 2, Sit-ges.

t o n , participen de la pesantor I i de la lleugeresa d ' u n a a u - K

reneta. I St h o m pot basar u n a estabi- S

litat entre les serradures q u e M surten d ' u n a gàbia per e n - E g a n x a r - s e a la pell freda i a la pell calenta í encara aqueste.? se-rradures són u n vestigi de pell ] freda i de pell calenta, ¿per què a

S M a x E r n t s podríem retrèure-U li l'haver fet possible la rela-P ció i amistat de les paraules E (l'amor a la terra í el llavi ve-l í getave-l) u n a v e g a d a posats d'a-K cord sobre el seu variadíssim

E i ocasional significat? ! A Els esguerres de cera exhibits

I. a les barraques són la realitat I igual q u e u n fum, q u e u n \ S n a s . Les minuteres són més M veritat d e s d e l m o m e n t j

E que deixen d'estar subjectes a llur insòlita funció, en el m o - ' m e n t q u e p e r t a n y e n a u n ritme diferent del de la circumferència, N i adquireixen l ' e n n u e g a m e n t A u n a mica foll q u e els pro-T l'articulació a m b les molles

U de p a . N

It ¿En el cas de n o volguer A A concedir t o t a i m p o r t à n c i a T a aquesta n o v a desesperació i ü alegria ¿qu¿ se'ns ofereix a m b R el no.Ti de n a t u r a ? ¿Es q u e al- A m e n y s el creat fins a v u i sense aquesta nosa h a estat m é s lleu i més dens a l h o r a , més real i poè-ticament físic q u e u n a figuració de n u de J o a n Miró? A i x í , doncs, és ben bé esfereïdor q u e p e r aquest sentit de la inspiració la A realitat física recobri u n a a p a -N rença n o r m a l en q u a n t a la 0 seva m a n c a d'aplicació T formista, que u n a lògica con-A v i n g u d a h a dotat d'atributa cions ínsuperablement a n t i -1 reals, controlades n o m é s N Ó per l'hàbit, i d'origen m i - A

nuciosament simbòlic i es- ï

tereotipat. U A Si E n M i r ó retroba la n a - R

U t u r a per inspiració, aques- A T t a n o és m e n y s sensible en les 0 seves obres que en les de M a x M E r n t s . A més, en el m o m e n t A en q u è la inspiració i encara T el més p u r subconscient h a n 1 a c t u a t per la revelació de les G nostres veritats individuals,

A u n m ó n orgànic ple d'atribu-cions significatives h a e n v a ï t les figuracions d e l s pintors. E n S aquests m o m e n t s els fets més

I emotius i torbadors, adormits G en el més pregon de les n o s - i N tres més íntimes horrors i ale- |

I gríes adquireixen el m à x i m ' F gust de la llum. A m b el cu- '

I bisme la intel·ligència h a v i a C servit n o per a fer visible A A l'esperit, sinó per sensu alít- R C zar-lo i rediur-lo a u n sig- P I nificat de xifra, de signe, q u e () per l'abstracció m a t e m à t i c a N podia c o m m o u r e ' n s estètica-S m e n t a m b u n a m i d a i u n rit-me d'acord a m b l'arquitectura, però m a i d'acord a m b les més violentes fretures de carència de cohesió.

Sí finalment h a estat possible

d'arribar a creure en la necessitat L de posar-se d'acord, t o t sim¬ E plement i n o sense ironia del

que poden significar les p a -raules, cadira, coll de camisa, C bobina, etc., etc., l l u n y de llur A t e m p e r a t u r a tonal (2) de la D m a t e i x a m a n e r a q u e es féu A u n dia necessari entre els cü-V bistes d'entendre's definitiva-R m e n t respecte petit t a m a n y , E gros t a m a n y , cosa r a t l l a d a , cosa puntejada, etc., a p a r t a t s a v u i del tot de les possibilitats E dissecadores dels objectes i de X llur valor p u r a m e n t líric i Q pintoresc, h a v e n t assolit mil U p u n y e n t s atribucions

signifi-1 catives ¿per què eludir aquest S valor de significat t a n e m o t i u i n o més assequible en els estats d'esperit p a r t i c u l a r m e n t distrets o furiosos? E n tot cas en n o m d'un a f a n y d'absolut i u n a v e -g a d a assabentats, però realment assabentats, podrà ésser subtil eludir aquest significat com u n a p r o v a més de lleugeresa.

L E n el m o m e n t en q u è les co¬ P' ses s ' h a n isolat del c o n v i n -g u t i h a n p o -g u t usar lliure-m e n t de les seves q u a l i t a t s es¬ C pecífiques i individualísimes, A h a v e m advertit, i n o sempre D per processos de p u r a u t o m a -A tisme, en el final d ' u n a v i d a V curtíssima q u e es fon sovint R a m b els cercles rojos de dintre E la nit dels nostres ulls, les se-ves expiracions a m a g a d e s , les s e v e s m a n e r e s particulars E d'ésser absents i presents fora X de la corporeïtat, en el c o m -Q plexíssim i torbador procés U de l'instapt q u e aquestes co¬

I ses indotades de visualitat co¬ S meneen a c a m i n a r o creuen convenient modificar el curs de la projecció de la seva som-bra.

Ben a p a r t a t s ja de ço q u e el n o u límit de l'actual dinàmica ens i m p o s a f o r m a l m e n t , i d'aquest sentit o r g à n i c i fisiolò-gic q u e acaba de s u p l a n t a r les més ineludibles vertebracions arquitectòniques, la p a r a u l a

rea-E lítat, sotsmesa a u n valor N convencional en el cubisme, t o r n a a col*locar-se en primer pla, ben l l u n y , però, del bou R podrit de R e m b r a n d t i ben a E la vora, n o obstant, de la més A inútil consumpció de les epi-L dermis.

I H o m és propens en la cere¬ T bralització de les idees refe-A r e n t s a l a s u p e r r e a l i t a t , a t e n d i r T versles inclinacions més sobta-des i q u e p o r t i n , d'acord a m b u n voluntarios romanticisme, t a n t si és vers l'exterior com si és en profunditas, a les regions o n per a orientar-se, orfes de t o t a indica-ció m a g n è t i c a , h à g i m de valer-nos forçosament dels processos

E més e x a c e r b a d a m e n t p a r a d o -N x a l s . P e r ò potser la g u i a era

segura abans d'emprendre cap declinació. U n just mitjà, q u e R n o vol dir de cap m a n e r a un E pacte a n s , simplement, u n a A capa diferent d'estratificació

L pot donar-nos u n a noció con-I fortable l l u n y de t o t a genía-T litat per,sonal, de ço q u e pu¬ A g u i ésser aquest conjunt po¬ T lifacètic de inacostumades i inèdites dimensions.

D i u Breton : « T o t allò que jo estim, t o t allò q u e jo pens i sent, m'inclina a u n a filosofia

E particular de l a i m m a n è n c i a , N de l a q u e es desprèn q u e la superrealitat estaria conting u d a dintre la realitat m a t e i -R x a i n o li seria n i superior n i E exterior. I recíprocament, ja A q u e el continent seria t a m b é I' c o n t i n g u t . Es t r a c t a r i a quasi I d ' u n v a s comunicant e n t r e el T continent i el c o n t i n g u t . Es a A dir, refuso a m b totes les me¬ T ves forces les temptatives q u e d i n t r e l'ordre de la pínttfra, com de l'escriptura, podrien tenir es-t r e es-t a m e n es-t l a conseqüència d e substreure el pensament de l a vida, com t a m b é de col·locar la vida sota la tutela del pensament. A l l ò q u e u n a m a g a n o v a l m é s ni m e n y s q u e allò que u n troba; i allò q u e u n s ' a m a g a , és allò q u e permetem als altres de t r o -bar. U n a r u p t u r a d u r a m e n t const a const a d a i soferconsta, u n a sola r u p const u -r a vigila a la v e g a d a el nost-re c o m e n ç a m e n t i la nostra fi.»

¡ N a t u r a ! ¿Caldra reclamar- P N se d'aquell foll d'Heràclit? O A Els joves d ' a v u i saben E T quelcom d'aquesta p a r a u - S U la i saben alegrar-se ' n . I R L ' a r r u g a lleu, fina ò r b i t a A A de pel de p e s t a n y a , q u e cli-vella, q u e fa m a d u r a l a sina pe-N tita de les verges dels flaA menes; l ' a r r u g a , direcció n e -ï cessàriament dolorosa, neces-U sàriament r e n y i d a al r i t m e K en contra la sina tendint a la

A sonoritat, a la perfecció n u -mèrica, geomètrica del p u r teo-r e m a esfèteo-ric, oteo-rfe dels mils teo-riuets venals de s a n g vermella com p i n t u r a vermella d ' u n a sina pin-t a d a per R a f a e l .

A v u i tots sabem dels accidents més lleus on la n a t u r a ens p a r l a i pot fer-nos u n m a l m é 3 v i u , però la conjuntivitis i les fibres musculars s'entrecroen delicada-m e n t a delicada-m b les delicada-musculatures de g u i x , les potes del gall sofreixen P horriblement per a sortir de 0 la gorja de la bèstia p r è v i a -E m e n t podrida i seca, i el cel S q u e a p a r e i x clar d a r r e r a el 1 forat que deixen els ulls buids A de les colomes ens recorden c o n s t a n t m e n t l a nostra absoluta m a n c a de cohesió química, a q u e -lla m a n c a de cohesió química de la qual M a x Ernts ens p a r l a des d'un poema.

(1) Aquest article és la continuació del treball la primera part del qual publicà-rem en el número 21 {febrer 1928) de L'Amic de les Arts. En una altra edició seguirà l'acabament.

(2) Recordem-nos dels colqrs freds i càlids, que absorviren totes les preocu-pacions del cezanisme i les seves deri-vacions immediates. 3 S •a X (0 c OQ (U •o •ÍS

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :