ENGINYERIA D EDIFICACIÓ PROJECTE FINAL DE GRAU COMPARATIVA DE NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT ENTRE ESPANYA I SUÏSSA

E

NGINYERIA D

’E

DIFICACIÓ

P

ROJECTE

F

INAL DE

G

RAU

C

OMPARATIVA DE

N

ORMATIVA DE

S

EGURETAT I

S

ALUT

ENTRE

E

SPANYA I

S

UÏSSA

Projectista: Xavier Mateu Restori

Director: Jesús Abad Puente Convocatòria: Gener/Febrer 2013

RESUM

El Projecte Final de Grau consisteix en realitzar una comparativa de normatives de Seguretat i Salut laboral entre els països d’Espanya, que pertany a la Unió Europea, i Suïssa, que no pertany. Alhora, realitzar un estudi estadístic dels índexs de sinistralitat laboral d’ambdós països per poder determinar la influència directa de cada normativa, podent evidenciar l’efectivitat d’aquesta una vegada entra en vigor, tant a nivell general com només en el sector de la construcció.

El principal objectiu és el de poder determinar les necessitats de compliment de normativa en en matèria de Seguretat i Salut laboral en un país europeu no pertanyent a la Unió Europea, com és el cas de Suïssa, i realitzar una comparativa amb la normativa vigent equivalent que s’ha de complir a Espanya, que sí es un país pertinent a la Unió Europea. Una vegada determinades aquestes necessitats, realitzar la comparativa estadística dels índexs d’incidència de la sinistralitat laboral, tant a Suïssa com a Espanya, i determinar l’eficàcia de l’aplicació de les normatives a l’àmbit laboral.

Per a la redacció de la memòria, l’estructura principal ha estat dividida en tres blocs:

- En el primer bloc, que comprèn els subcapítols 2.1 i 2.2, s’ha descrit la situació geopolítica general on s’emmarquen els paísos objectes d’estudi, la Unió Europea, així com la pròpia de cadascún d’ells. Dins d’aquest mateix bloc queda descrita l’estructura organitzativa de la prevenció de riscos laborals a nivell europeu, espanyol i suís.

- En el segon bloc, que comprèn el subcapítol 2.3, s’han analitzat les dades estadístiques de sinistralitat laboral dels països objectes d’estudi, estudiant la seva evolució durant els últims quinze/vint anys, en funció de les dades oficials publicades. - En el tercer bloc, que comprèn el capítol 3, s’ha realitzat un anàlisi de la legislació

vigent en matèria de Seguretat i Salut i s’ha realitzat la comparativa directa entre les normatives d’ambdós països objectes d’estudi, Espanya i Suïssa.

Com a conclusió final, en ambdós països la legislació vigent cobreix les mateixes necessitats generals, no havent diferències substancials. Tantmateix, es pot determinar que l’evolució de la sinistralitat està totalment influenciada per l’aplicació de la normativa vigent, però també per la situació econòmica general de cada país.

ÍNDEX

2.1.1 Marc geopolític d’Espanya ... 11

2.1.2 Marc geopolític de Suïssa ... 14

2.2 Organització de la prevenció de riscos laborals ... 17

2.2.1 Organismes internacionals de prevenció de riscos laborals ... 17

2.2.1.1 Organització Internacional del Treball (OIT) ... 17

2.2.1.2 Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA) ... 19

2.2.2 Organismes espanyols de prevenció de riscos laborals ... 21

2.2.2.1 Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST) . 22 2.2.2.2 Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) ... 23

2.2.2.3 Comunitats Autònomes (CCAA) ... 24

2.2.2.4 Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ... 26

2.2.3 Organismes suïssos de prevenció de riscos laborals ... 27

2.2.3.1 Comissió Federal de Coordinació de Seguretat i Salut en el Treball (CFSL-EKAS) ... 28

2.2.3.2 Secretaria d'Estat per a Assumptes Econòmics (SECO) ... 29

2.2.3.3 Institut Nacional Suís d’Assegurances contra els Accidents (INSAI-Suva) ... 30

2.2.3.4 Cantons i entitats especialitzades ... 31

2.2.4 Comparativa entre organismes espanyols i suïssos de prevenció de riscos laborals ... 32

2.3 Evolució de la sinistralitat ... 33

2.3.1 Evolució de la sinistralitat laboral a Espanya ... 33

2.3.2 Evolució de la sinistralitat laboral a Suïssa ... 38

2.3.3 Comparativa de l’evolució de la sinistralitat laboral entre Espanya i Suïssa ... 41

3 Anàlisi normatiu ... 43

3.1 Influència internacional en la legislació local ... 43

3.2 Comparativa de normativa de Seguretat i Salut ... 43

4 Conclusions ... 63 4.1 Comparativa d’organismes ... 63 4.2 Comparativa de legislació ... 64 4.3 Comparativa cronològica ... 65 4.4 Evolució de la sinistralitat ... 66 5 Bibliografia ... 67 5.1 Bibliografia Espanyola ... 67 5.2 Bibliografia Suïssa ... 72 5.3 Enllaços web ... 76 6 Agraïments ... 77 ANNEXOS ... 79

Annex 1. Dades estadístiques. ... .81

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE

Al llarg de la història, a diferents espais temporals i geogràfics, l’ésser humà s’ha vist en la necessitat de canviar la seva vivenda habitual per una altra de nova, de forma temporal o definitiva, per voluntat pròpia o per necessitat, amb la fi de millorar les seves condicions de vida.

Sembla que a dia d’avui els joves del nostre país estem totalment immersos en una d’aquestes etapes de canvis, forçats, segons el punt de vista d’alguns, degut a la crisi econòmica, o moguts per un impuls aventurer intrínsec de la joventut, a lo Willy Fogg o Indiana Jones segons el punt de vista d’altres.

La realitat és que, per unes raons o altres, haver d’anar a treballar a un altre país és un fet més comú avui dia que temps enrere, amb tot el que comporta. Això no només és haver d’anar a un altre lloc i començar a realitzar una nova feina a un nou lloc de treball com si s’estés al país d’origen, sinó adaptar-se a un nou estil de vida, potser un nou idioma, unes noves costums...però segurament una normativa i legislació diferent, i la seva coneixença o no pot determinar la diferència entre tornar ‘a casa’ sa i estalvi, o que aquesta ‘experiència aventurera’ sigui un malson per oblidar.

Aquest Projecte Final de Grau consisteix en realitzar una comparativa de normatives i legislacions de Seguretat i Salut entre els països d’Espanya i Suïssa per determinar una possible influència directa entre la normativa vigent i les seves actualitzacions amb la disminució de la sinistralitat laboral.

El principal objectiu que s’espera aconseguir és el de poder determinar les necessitats de compliment de normativa en base a Seguretat i Salut en un país europeu no pertanyent a la Unió Europea, com és el cas de Suïssa, i realitzar una comparativa amb la normativa vigent que hauríem de complir a Espanya, que sí pertany a la Unió Europea.

Una vegada determinades aquestes necessitats en ambdós països, realitzar un estudi comparatiu estadístic dels índex de sinistralitat laboral per poder determinar la influència directa de cada normativa, podent evidenciar l’efectivitat d’aquestes una vegada entren en vigor, tant a nivell general com només en el sector de la construcció, que és el nostre sector més proper, determinant l’eficàcia de l’aplicació d’aquestes normatives a l’àmbit laboral. Per altra banda, determinar quin grau de diferència pot haver entre normatives de Seguretat i Salut entre països pertanyents o no a la Unió Europea, que és qui s’encarrega de l’elaboració de lleis i supervisió de la seva aplicació en camps com ara drets del treballador i coordinació de sistemes de seguretat social entre els diferents Estats membres.

Estats membres de la UE Països candidats

Altres països d’Europa

2 ANTECEDENTS

2.1 MARC GEOPOLÍTIC

L’espai geogràfic, polític i social en el que es desenvolupa aquest estudi queda delimitat per la Unió Europea (UE) i seva pertinença o no dels països europeus, com és el cas d’Espanya i Suïssa.

La UE és una associació econòmica i política singular de 27 països europeus que abasten junts gran part del continent. Formen part de la UE Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre.

No formen part de la UE Albània, Andorra, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Ciutat del Vaticà, Croàcia, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Macedònia, Moldàvia, Mònaco, Montenegro, Noruega, Rússia, San Marino, Sèrbia, Suïssa, Turquia i Ucraïna.

Figura 2.1: Mapa polític d’Europa

(Font: http://europa.eu/about-eu/countries/index_es.htm)

La UE va ser fundada després de la Segona Guerra Mundial. Els seus inicis consistiren en l’impuls de la cooperació econòmica amb la finalitat que, a mesura que augmenta la interdependència econòmica dels països que comercien entre sí, disminuir les possibilitats de conflicte entre ells. El resultat va ser la Comunitat Econòmica Europea (CEE), creada el 1958, que en principi suposava intensificar la cooperació econòmica entre sis països: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Posteriorment va anar creixent, creant un gran mercat únic que segueix avançant.

Però el que començà com una relació únicament econòmica també va anar evolucionant fins a esdevenir una organització activa en tots els camps, des de l'ajuda al desenvolupament

econòmic i social fins al tractament comú del medi ambient. El 1993, el canvi de nom de CEE a UE (Unió Europea) no feia sinó reflectir aquesta transformació.

Un altre aspecte fonamental de proximitat de relacions entre els països és l’acord de Schengen. Aquest inclou a aquells Estats de la UE que han acordat la creació d’un espai comú, on els objectius fonamentals són la supressió de les fronteres entre aquests països, la cooperació policial en matèria de seguretat, la immigració i la lliure circulació de persones. Gràcies a la supressió dels controls fronterers entre els països de la UE, ara es pot viatjar lliurement per la major part del continent, facilitant també viure i treballar a l'estranger dins d'Europa. Aquest acord ha estat també acceptat per països no membres de la UE com són Islàndia, Noruega i Suïssa.

La UE té la seva base principal en l'Estat de Dret. Això significa que llurs activitats estan fonamentades en tractats acordats voluntària i democràticament entre tots els Estats membres, essent acords vinculants que estableixen els objectius de la UE en els seus àmbits d'actuació.

Un dels seus principals objectius és la promoció dels drets humans tant en la pròpia UE com a la resta del món. Dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans són els seus valors fonamentals. Des de la signatura del Tractat de Lisboa el 2009, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE reuneix tots aquests drets en un únic document. Les institucions de la UE estan jurídicament obligades a defensar-los, igual que els governs nacionals quan apliquen la legislació de la UE.

Per tot això, la UE ha fet possible més de mig segle de pau (com actualment ha quedat reflectit amb l’obtenció del Premi Nobel a la Pau), prosperitat i estabilitat, contribuint a elevar el nivell de vida i, fins i tot, ha creat una moneda única europea, l’ Euro (€), fent del mercat únic el principal motor econòmic, permetent que la majoria de les mercaderies, serveis, persones i capital puguin circular lliurement, desenvolupant aquest enorme recurs perquè els països europeus puguin aprofitar al màxim, ja siguin membres o no de l’UE.

Mentre segueix creixent, la UE es continua esforçant per augmentar la transparència de les institucions que la governen i fer-les més democràtiques. Així, el Parlament Europeu, escollit directament pels ciutadans, augmenta les seves competències i els parlaments nacionals adquireixen més protagonisme en treballar mà a mà amb les institucions europees. Els ciutadans europeus, al seu torn, compten cada vegada amb més vies de participació en els processos polítics, amb l’objectiu final on la sobirania europea residirà en el poble.

2.1.1 MARC GEOPOLÍTIC D’ESPANYA Dades generals:

Capital: Madrid

Idiomes oficials: Castellà, Català, Gallec, Euskera Forma de govern: Monarquia parlamentària Superfície total: 504.782 km²

Població total: 47.190.493

Densitat de població: 93,48 hab/km² PIB total: 1.063.355 mill. €

PIB per càpita: 23.100 € Moneda: Euro (€, EUR)

Espanya, anomenat oficialment Regne d'Espanya, membre de la Unió Europea desde 1986, és un país constituït en estat social i democràtic de dret. Amb capital a Madrid, el seu territori està organitzat en 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

Geogràficament, es troba situada a l’extrem sud-oest d’Europa, ocupant la major part de la península Ibèrica. Són també territori espanyol els arxipèlags de les illes Balears, en la mar Mediterrània occidental; el de les illes Canàries, en l'oceà Atlàntic nord-oriental; i les ciutats autònomes de Ceuta, a la península Tingitana, i Melilla, en el cap de Tres Forques, ambdues al nord d’Àfrica. A més d’aquests, completen el conjunt de territoris diversos conjunts d'illes i illots enfront de les pròpies costes peninsulars.

Figura 2.2: Mapa polític d’Espanya

(Font: www.geographos.com/edugraphos/?p=135)

El territori peninsular comparteix fronteres terrestres amb França i amb el principat d'Andorra al nord, amb Portugal a l'oest i amb el territori britànic de Gibraltar al sud. En els seus territoris africans comparteix fronteres terrestres i marítimes amb el Marroc. Degut a la seva situació geogràfica, Espanya és un país de cruïlla, un pont entre Àfrica i Europa.

D'acord amb la Constitució espanyola, el castellà és la llengua oficial de l'Estat. La resta de llengües espanyoles són també cooficials a llurs respectives comunitats autònomes, conforme als seus estatuts d'autonomia, essent el català, el gallec i l’euskera.

L'economia espanyola és la 12ª economia mundial en termes de PIB total. Pel contrari, es troba en la posició 43 en termes de PIB per càpita. És una de les més obertes de l'euro zona i una de les economies amb més internacionalització en els seus productes financers, serveis, etc. Tradicionalment Espanya ha estat un país agrícola i encara és un dels majors productors d'Europa occidental, però des de mitjans de la dècada de 1950 el creixement industrial va ser ràpid i aviat va aconseguir un major pes que l'agricultura en l'economia del país. Una sèrie de plans de desenvolupament, que es van iniciar el 1964, van ajudar a expandir l'economia, però a finals de la dècada de 1970 va començar un període de recessió econòmica a causa de la pujada dels preus del petroli, i un augment de les importacions amb l'arribada de la democràcia i l'obertura de fronteres. Amb posterioritat, es va incrementar el desenvolupament de les indústries de l'acer, drassanes, tèxtils i mineres. En l'actualitat, la terciarització de l'economia i de la societat espanyola queda clara tant en el producte interior brut com en la taxa d'ocupació per sectors. Els ingressos obtinguts pel turisme permeten equilibrar la balança de pagaments.

En l'organització política, la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat, d'acord amb la Constitució Espanyola de 1978. Espanya és una monarquia parlamentària, amb un monarca hereditari que exerceix com a Cap d'Estat, el Rei d'Espanya, i un parlament bicameral, les Corts Generals, formades per el Congrés dels Diputats i el Senat.

El poder executiu està format per un Consell de Ministres, presidit i dirigit pel President del Govern, que exerceix com a Cap de Govern. Aquest és escollit per el poble mitjançant votació democràtica en eleccions generals. Posteriorment, el monarca ratifica el President del Govern, qui el manté en el càrrec mentre conservi la confiança del Congrés dels Diputats. Actualment la gestió de les polítiques del Govern en cadascun dels àmbits que li pertoquen està dividida en tretze ministeris, amb les seves corresponents Delegacions de Govern a les diferents Comunitats autònomes.

El poder legislatiu queda establert a les Corts Generals, que són l'òrgan suprem de representació del poble espanyol. Les Corts Generals es composen del Congrés dels Diputats, o Cambra Baixa, i del Senat, o Cambra Alta. El Congrés dels Diputats té 350 membres escollits mitjançant el sistema D'Hondt, per votació popular democràtica, en llistes tancades i en circumscripcions provincials, per servir en legislatures de quatre anys. El Senat compta actualment amb 266 escons. La major part d'ells, 208, són escollits en circumscripcions provincials, en cadascuna de les quals es trien els senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cadascuna d'elles. Obtenen escó els que arribin al major nombre de vots. La resta, 58, seran designats per les comunitats autònomes, que designaran un Senador, i un altre més per cada milió d'habitants del seu respectiu territori, assegurant la representació proporcional.

El poder judicial està format pel conjunt de jutjats i tribunals, integrat per jutges i magistrats, que tenen la potestat d'administrar justícia en nom del Rei. Els seus òrgans principals són Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan constitucional, col·legiat, autònom, integrat per jutges i altres juristes, que exerceix funcions de govern del poder judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial davant de tots; el Tribunal Suprem (TS), òrgan jurisdiccional únic a Espanya amb jurisdicció en tot el territori nacional, constituint el tribunal superior en tots els ordres (civil, penal, contenciós-administratiu i social), llevat del que disposa en matèria de garanties i drets constitucionals que recau en el Tribunal Constitucional (TC); l’Audiència Nacional (AN), òrgan jurisdiccional únic a Espanya amb jurisdicció en tot el territori nacional, constituint un tribunal centralitzat i

especialitzat per al coneixement de determinades matèries, com casos de terrorisme; i el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), que culmina l'organització judicial en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma, sense prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem i d’aquelles matèries que exigeixin garanties constitucionals, competència que correspon al Tribunal Constitucional.

Contràriament a la seva finalitat, els membres del Consell General del Poder Judicial són escollits per les Corts Generals (Congrés i Senat) entre jutges i juristes de reconeguda competència i, efectivament, pels dos partits majoritaris, el que és constantment vist per l'opinió pública espanyola i els mitjans de comunicació com una falta d'independència del sistema judicial.

Actualment, es percep Espanya com un dels països europeus més afectats per la crisi mundial. Per la seva situació geogràfica, el país alberga gran quantitat d'immigrants provinents de nacions de diversos continents, sobretot provinents d’Àfrica i d’Amèrica llatina considerant-se com una de les portes d’accés de la immigració a Europa. Finalment, és reconeguda internacionalment pel seu turisme de sol i platja i per la seva rica gastronomia basada en la dieta mediterrània.

2.1.2 MARC GEOPOLÍTIC DE SUÏSSA Dades generals:

Capital: Berna

Idiomes oficials: Alemany, Francès, Italià

Forma de govern: República federal parlamentària amb democràcia directa Superfície total: 41.293 km²

Població total: 7.954.662

Densitat de població: 192,64 hab/km² PIB Total: 485,234 mill. €

PIB per càpita: 60.500 € Moneda: Franc suís (CHF)

Suïssa, anomenat oficialment com a Confederació Suïssa i esmentada en ocasions com Confederació Helvètica, es troba al cor d'Europa occidental, en el centre de l'eix que uneix el nord amb el sud continental. Amb capital a Berna, Suïssa és una república federal de 26 estats, anomenats cantons.

Figura 2.3: Mapa polític de Suïssa

(Font: www.infosuiza.com/respuestas/49/mapa-politico-de-suiza)

Limita pel nord amb Alemanya, per l'est amb Àustria i el Principat de Liechtenstein, pel sud amb Itàlia i per l'oest amb França. El territori suís és, per tant, el lloc de trobada de tres grans cultures europees: l'alemanya, la francesa i la italiana, essent una nació multilingüe, comptant amb tres idiomes oficials que són l’alemany, el francès i l’italià, tot i que també existeix un quart idioma nacional que és el romanx.

De vegades els suïssos tenen dificultat en descriure els trets que els uneixen amb els seus compatriotes de les altres regions lingüístiques. En aquest context, els suïssos solen invocar el mite de la “nació-voluntat”, en afirmar que l'Estat suís és el producte d'un pacte perpetu de la comunitat política. Aquest mite és el credo polític dels suïssos i expressa la raó de ser d'aquest país. En altres paraules, la nació suïssa és, a diferència d'altres nacions europees,

les anomenades “nacions-Estat”, un país que ha estat format per la pròpia voluntat dels seus habitants, és a dir, creat des de baix i no imposat des de dalt, una voluntat no ètnica de la comunitat política pluricultural. Aquesta “comunitat de voluntat” esprem, a més, la voluntat o el deure cívic de cada un dels conciutadans de ser i romandre independents, sobirans i lliures respecte al món exterior.

Malgrat les seves petites dimensions i la seva naturalesa muntanyosa, ocupa un paper molt destacat dins l’àmbit econòmic mundial. És un dels deu països més rics del món segons el seu PIB per càpita. El 45% del seu Producte Interior Brut (PIB) procedeix de negocis financers, de fet es calcula que a Suïssa es diposita un terç de la riquesa en mans privades de tot el món. Tot i que Berna com a capital és la seu de les autoritats federals, els centres financers del país es troben a les ciutats de Zuric, Basilea, Ginebra i Lausana.

Suïssa no és membre de la Unió Europea, però des de 2005 forma part de l'espai Schengen. Diplomàticament es caracteritza per la seva política de relacions exteriors neutral, sense haver participat activament en cap conflicte internacional des de 1815, i és la seu de diverses organitzacions internacionals, incloent la Creu Roja, l’Organització de Nacions Unides (ONU), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com importants organismes esportius com el Comité Olímpic Internacional (COI), la Federació Internacional d'Associacions de Futbol (FIFA) o la Unió Europea d'Associacions de Futbol (UEFA).

En l'organització política suïssa, el poble és el sobirà d'acord amb la Constitució Federal de 1848, que és el fonament legal de l'Estat Federal modern i la segona constitució més antiga encara en vigència a tot el món. Aquesta delimita els drets i obligacions bàsics dels ciutadans, la seva participació activa en la política, divideix el poder entre la confederació i els cantons i defineix les autoritats i jurisdiccions federals.

La divisió de poders està clarament definida. Els tres cossos principals a nivell federal són l’Assemblea Federal, on resideix el poder legislatiu; el Consell Federal, on resideix el poder executiu; i el Tribunal Federal, on resideix el poder judicial. Hi ha una clara separació dels poders a nivell personal, mentre que en el nivell de separació de funcions, és més matisada. No es pot ser membre de més d'una de les tres autoritats federals però, no obstant això, per raons pràctiques cadascuna de les tres autoritats també pot dur a terme tasques que, estrictament parlant, són dins de la jurisdicció de les altres.

A Suïssa, els ciutadans trien els seus representants. L'Assemblea Federal, que és el parlament suís, es compon de dues càmeres, el Consell Nacional i el Consell dels Estats, que tenen els mateixos poders. És l'autoritat suprema de la Confederació Suïssa subjecte als drets dels pobles i cantons. Les decisions preses per l'Assemblea Federal ha de ser aprovada per les dues cambres. En ambdós casos, les circumscripcions electorals són els cantons.

Però els ciutadans suïssos no només poden escollir els membres del parlament federal, cantonal o municipal, també tenen el dret d'intervenir en el tràmit constitucional mitjançant el referèndum. Això es conegut com democràcia directa, concedint als seus ciutadans un ampli marge d'intervenció directa en la política. Un altre instrument actiu de la democràcia directa és la iniciativa popular, mitjançant la qual el poble pot promulgar una proposició legislativa o una esmena constitucional, sempre que aquesta no infringeixi la Constitució de la Confederació o el Dret Internacional, així com invalidar una disposició legal aprovada pel Parlament, mitjançant el referèndum facultatiu.

El Consell Nacional, l'anomenada Cambra Baixa, és escollit d'acord amb les normes federals. Format per 200 membres, representa tota la població del país, essent els cantons representats en proporció al nombre d'habitants.

El Consell dels Estats, l'anomenada Cambra Alta, és escollit d'acord amb les disposicions cantonals diferents. Format per 46 membres, representa els 26 cantons, dels quals 20 estan representats per dos membres cadascun, a excepció dels dos semicantons que tenen un sol representant.

El govern suís es compon de set membres del Consell Federal, escollits per quatre anys per l'Assemblea Federal, més el Canceller Federal. El president és escollit per un any i és "primus inter pares" o el primer entre iguals. Presideix les reunions del Consell Federal i assumeix particularment les funcions de representació.

Anualment, l'Assemblea Federal, integrada per ambdues càmeres reunides, es congrega per triar per votació entre els set ministres del Consell Federal al president de la Confederació, el seu suplent i al Canceller (cap de l'Estat major del govern) per a l'any següent. El càrrec de cap de Govern està limitat a un any i les seves funcions són gairebé exclusivament representatives.

La màxima autoritat judicial és el Tribunal Federal de Lausana, sent el Tribunal Suprem de la Confederació. Com a tal, a nivell dels tres poders de l'Estat federal, el poder judicial està al costat de l'Assemblea Federal (poder legislatiu) i el Consell Federal (poder executiu). A través de les seves sentències, contribueix a l'evolució de la legislació i la seva adaptació a les noves realitats, vetlla per l'aplicació uniforme del dret federal pels tribunals federals i cantonals i garanteix la protecció dels drets constitucionals dels ciutadans.

El Tribunal Federal està compost per diverses corts. La seu a Lausana és la llar de dos tribunals de dret públic, dos tribunals de dret civil i penal, més dos tribunals de justícia social. Amb aquests, el Tribunal Penal Federal, amb seu a Bellinzona i el Tribunal Administratiu Federal amb seu temporal a Berna.

Actualment, es percep a Suïssa com un dels països més desenvolupats del món i més segurs per viure. Per la seva política de neutralitat, el país alberga gran quantitat d'immigrants provinents de nacions de diversos continents, de manera que és considerat com un dels països europeus amb major diversitat cultural. Finalment, és reconeguda internacionalment pel seu turisme de muntanya, rellotges, navalles, xocolates, trens i sobretot, els seus bancs.

2.2 ORGANITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Per a una correcta ordenació i implantació dels diferents sistemes de prevenció de riscos laborals, és necessària una organització jerarquitzada, ja sigui a nivell internacional, nacional o, fins i tot, provincial, que s’encarregui d’homogeneïtzar les diferents normatives, decrets i ordenances vigents.

Aquesta funció la desenvolupen els organismes encarregats de la prevenció de riscos laborals, de la salut pública i de les condicions de treball. D’aquests ens referirem a organismes a nivell internacional, encarregats d’assentar unes bases mínimes, comuns i homogeneïtzades a tots els països; i dels organismes nacionals encarregats del compliment de la normativa implantada per els organismes internacionals i la creació, homogeneïtzació, implantació i seguiment de la normativa pròpia de cadascun dels països inclosos en aquest estudi, com són Espanya i Suïssa.

2.2.1 ORGANISMES INTERNACIONALS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS 2.2.1.1 ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL (OIT)

Creada el 1919 com a part del Tractat de Versalles que va acabar amb la Primera Guerra Mundial, l'Organització Internacional del Treball (OIT) va reflectir la convicció que la justícia social és essencial per assolir una pau universal i permanent.

L'OIT està consagrada a promoure la justícia social i els drets humans i laborals reconeguts a nivell internacional, prosseguint la seva missió fundadora: la pau laboral és essencial per a la prosperitat. En l'actualitat l'OIT afavoreix la creació de treball decent i les condicions laborals i econòmiques que permetin a treballadors i empresaris la seva participació en la pau duradora, la prosperitat i el progrés. És l'única agència de les Nacions Unides on els demandants són representants de governs, ocupadors i treballadors. Aquesta estructura tripartida fa de l'OIT un fòrum singular en el qual els governs i els interlocutors socials de l'economia dels seus 185 estats membres poden lliure i obertament confrontar experiències i comparar polítiques nacionals, oferint una plataforma des de la qual es promou el treball decent per a tots els homes i dones.

Un aspecte fonamental en les activitats de l'OIT és la importància de la cooperació entre governs i organitzacions de treballadors i ocupadors en la promoció del progrés social i econòmic.

L'objectiu de l'OIT és respondre a les necessitats dels homes i dones treballadors en reunir a governs, ocupadors i treballadors per establir normes del treball, desenvolupar polítiques i concebre programes. L'estructura de l'OIT, en la qual treballadors i ocupadors tenen el mateix dret a vot que els governs en les seves deliberacions, és una mostra del diàleg social en acció. D'aquesta manera es garanteix que les opinions dels interlocutors socials quedin fidelment reflectides en les normes laborals, polítiques i programes de l'OIT.

L'OIT fomenta el tripartisme dins dels seus mandants i estats membres, en promoure el diàleg social entre les organitzacions sindicals i d'ocupadors en la formulació en l'aplicació de les polítiques nacionals en l'àmbit social i econòmic, així com respecte a moltes altres qüestions.

Els seus principals objectius són: fomentar els drets laborals, ampliar les oportunitats d'accedir a una ocupació decent, millorar la protecció social i enfortir el diàleg en abordar temes relacionats amb el treball.

La missió de l'OIT està agrupada al voltant de quatre objectius estratègics:

- Promoure i complir les normes i els principis i drets fonamentals en el treball.

- Crear més oportunitats perquè dones i homes puguin tenir llocs de treball i ingressos dignes.

- Millorar la cobertura i l'eficàcia d'una seguretat social per a tots. - Enfortir el tripartisme i el diàleg social.

Per donar suport a la consecució d'aquests objectius, l'OIT té un bagatge únic d'experiències i coneixements sobre el món del treball, que ha adquirit al llarg de gairebé 100 anys de donar respostes a les necessitats de treball decent, de mitjans de vida i de dignitat de persones arreu del món. L'OIT està al servei dels seus mandants tripartits i de la societat en general de diverses maneres, entre elles:

- Formulant polítiques i programes internacionals per promoure els drets humans fonamentals, millorar les condicions de treball i de vida, i augmentar les oportunitats d'ocupació.

- Elaborant normes internacionals del treball recolzades per un sistema singular de control de la seva aplicació.

- Formulant i implementant, en associació activa amb els seus mandants, un ampli programa de cooperació tècnica internacional, per ajudar els països a portar a la pràctica aquestes polítiques.

- Portant a terme activitats de formació, educació i investigació que contribueixen al progrés de tots aquests esforços.

L'OIT realitza el seu treball a través de tres òrgans fonamentals (la Conferència Internacional del Treball, el Consell d'Administració i l'Oficina), els quals compten amb representants de governs, ocupadors i treballadors.

El Consell d'Administració i l'Oficina són assistits en la seva tasca per comissions tripartides que s'ocupen dels principals sectors econòmics. A més reben suport dels comitès d'experts en matèria de formació professional, desenvolupament de la capacitat administrativa, seguretat i salut en el treball, relacions laborals, educació dels treballadors i problemes específics que afecten les dones i als joves treballadors.

La seu de l’ OIT es troba a Ginebra (Suïssa), però està present arreu en el món a través de les seves oficines exteriors.

La xarxa d'oficines exteriors i d'especialistes tècnics serveix de suport per a la promoció del Programa de Treball Decent de l'OIT com un component important de les polítiques de desenvolupament nacionals.

Les normes internacionals del treball són instruments universals adoptats per la comunitat internacional que reflecteixen valors i principis comuns sobre els assumptes relacionats amb el treball. Si bé els estats membres poden triar entre ratificar o no un conveni determinat, l'OIT considera important seguir l'evolució en tots els països, encara que no els hagin ratificat.

Cada un dels membres s'obliga a presentar a l'OIT una memòria anual sobre les mesures que hagi adoptat per posar en execució els convenis als quals s'hagi adherit. Aquestes

memòries s'han de redactar en la forma que indiqui el Consell d'Administració i han de contenir les dades que aquest sol·liciti.

Si el membre no obté el consentiment de l'autoritat o autoritats a qui competeixi l'assumpte de ratificar el conveni, no recaurà sobre aquest cap altra obligació, llevat de la d'informar al director general de l'Oficina Internacional del Treball, amb la freqüència que fixi el Consell d'Administració, sobre l'estat de la seva legislació i la pràctica pel que fa als assumptes tractats en el conveni, precisant en quina mesura s'ha posat o es proposa posar en execució qualsevol de les disposicions del conveni, per via legislativa o administrativa, per mitjà de contractes col·lectius, o d'una altra manera, i indicant les dificultats que impedeixen o retarden la ratificació d'aquest conveni.

Els estats membres informen a intervals regulars sobre les mesures que han adoptat per donar efecte a les disposicions d'alguns convenis i recomanacions, i per indicar qualsevol obstacle que els impedeixi o retardi la ratificació d'un determinat Conveni.

2.2.1.2 AGÈNCIA EUROPEA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL (EU-OSHA) L'Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA) és un organisme amb la missió principal de dotar Europa d'un entorn de treball més segur, saludable i productiu. Fomenta una cultura de la prevenció de riscos per millorar les condicions de treball a Europa.

En compliment d’aquesta missió, l’EU-OSHA desenvolupa diverses funcions, que a efectes funcionals s’enquadren tradicionalment en les següents línies d’acció:

- Campanyes de sensibilització i difusió d’informacions sobre la importància de la salut i seguretat dels treballadors per a l'estabilitat i creixement d'Europa.

- Prevenció mitjançant el disseny i creació d’instruments pràctics per empreses micro, petites i mitjanes, per ajudar a avaluar els riscos en el lloc de treball i difondre els coneixements i bones pràctiques en matèria de seguretat i salut, tant en el seu àmbit com més enllà.

- Associació i col·laboració amb els governs, organitzacions patronals i sindicals, els organismes i xarxes de la UE i també amb les empreses privades. Aquest abast es veu amplificat per una xarxa de seguretat i salut en el treball representada per centres de referència especialitzats en tots els Estats membres de la UE, els països de l'AELC i els països candidats i potencials candidats.

- Investigació, identificació i avaluació dels nous riscos i emergents en el treball, així com la integració de la seguretat i salut en el treball en altres àmbits com l'educació, la salut pública i la investigació.

Per l’exercici de les seves comeses l’EU-OSHA funciona segons la següent jerarquia:

El Director, que és el representant legal de l'EU-OSHA i el responsable de la gestió i l'administració quotidiana d'aquesta. Entre les seves responsabilitats s'inclouen totes les qüestions financeres, administratives i de personal. El seu mandat és per un període renovable de cinc anys i el seu nomenament va a càrrec del Consell de Direcció, a qui està obligat a retre comptes.

El Consell de Direcció, que determina els objectius i estratègies i defineix els assumptes prioritaris en què són necessaris informació o mesures addicionals. Nomena el Director i

aprova el pla de gestió anual, el programa de treball, l'informe anual i el pressupost. Està format per representants dels governs, els empresaris i els treballadors dels Estats membres de la UE, representants de la Comissió Europea i altres observadors. La presidència del Consell de Direcció és rotatòria entre els tres grups d'interès amb periodicitat anual.

Els grups consultius, que inclouen l'Observatori de Riscos Europeu de l'Agència, la Informació sobre l'Entorn de Treball i les activitats de la Unitat de Comunicació i Promoció, proporcionen orientació estratègica i informació sobre el treball. Els membres són nomenats per EU-OSHA i en el seu consell de direcció participen representants dels treballadors, dels empresaris i del govern.

La Mesa, que funciona com un grup d'orientació, supervisant l'activitat de l'Agència, es reuneix quatre vegades l'any i està integrada per onze membres del Consell de Direcció. Els Centres de Referència, la principal xarxa de seguretat i salut està composta per centres de referència situats en cada Estat membre, en els països candidats i en els de l'AELC. Els centres de referència són designats per cada Estat membre perquè siguin el representant oficial, i solen ser l'autoritat nacional per a la seguretat i la salut en el treball. Donen suport a les iniciatives de l’Agència, mitjançant informació i observacions, i treballen amb les xarxes nacionals, inclosos l'administració, els representants dels treballadors i dels empresaris. Els centres de referència contribueixen a la Campanya Treballs Saludables, gestionen les pàgines web nacionals i nomenen els representants en els grups d'experts.

Diversos grups d'experts contribueixen a la feina de l’Agència i proporcionen assessorament en el seu camp de coneixements especialitzats, per exemple Internet, l'Observatori Europeu de Riscos o la informació sobre l'àmbit de treball. Són nomenats pels centres de referència nacionals, juntament amb observadors que representen treballadors, empresaris i la Comissió.

Els Centres Temàtics són grups d'institucions nacionals dedicades a la seguretat i la salut en el treball que recopilen i analitzen la informació nacional existent en la matèria per així donar suport a les àrees clau del programa de treball de l'Agència.

Finalment, el personal dedicat d'especialistes en matèria de seguretat i salut en el treball, comunicació i administració pública, que porten amb ells una gran riquesa de coneixements procedents de tot Europa.

2.2.2 ORGANISMES ESPANYOLS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

A Espanya, com a la resta d’Europa i el món, la reducció de la sinistralitat laboral i la millora de les condicions laborals i de vida són un dels principals objectius del Govern i de les seves Administracions.

Existeixen dos organismes principals encarregats de la prevenció de riscos laborals. Aquests són:

- la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST), òrgan assessor de les administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció, d’àmbit estatal, i

- l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), òrgan d’estudi i de normalització de les condicions laborals, promoció i millora d’aquestes, així com de la coordinació i cooperació tant amb les organitzacions internacionals com amb les diferents Administracions nacionals amb competències en la matèria.

A través d’aquests, els òrgans legislatius i de govern implanten i desenvolupen la normativa específica en base als reglaments, directives i altres actes legislatius, arribant a les diferents comunitats autònomes de forma homogènia.

Figura 2.4: Esquema d’organismes espanyols (Font: elaboració pròpia)

Per tant, queda una evident jerarquització d’institucions que pivoten al voltant dels dos organismes principals, la CNSST i l’INSHT. Just per sobre d’aquests es troben els òrgans de legislació i govern, i per sota trobem els òrgans encarregats de l’execució i implantació de la normativa. Finalment, al nivell inferior de la cadena, estan els col·lectius d’empreses i treballadors, on estarien inclosos els de l’empresa privada i pública, així com els òrgans d’Administració generals i d’altres cossos especials com els militars o seguretat pública, tot i que aquests es regeixin per normatives reguladores específiques donat l’excepcionalitat de les seves tasques.

CNSST CCAA Empreses i Treballadors Senat Parlament – Ministeris INSHT Inspecció Treball i SS Organitzacions Internacionals

2.2.2.1 COMISSIÓ NACIONAL DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL (CNSST)

La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST) és un òrgan col·legiat que assessora les Administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció. A més, és l'òrgan de participació institucional en matèria de Seguretat i Salut en el Treball. La CNSST coneix les actuacions que desenvolupen les Administracions públiques competents en matèria de promoció de la prevenció de riscos laborals, assessorament tècnic, vigilància i control, i pot informar i formular propostes en relació amb aquestes actuacions, en especial pel que fa a:

- Criteris i programes generals d'actuació. - Projectes de disposicions de caràcter general.

- Coordinació de les actuacions desenvolupades per les Administracions públiques competents en matèria laboral.

- Coordinació entre les Administracions públiques competents en matèria laboral, sanitària i d'indústria.

En compliment d’aquesta missió, la CNSST desenvolupa les seves funcions segons següents línies d’acció:

- Adopta i desenvolupa polítiques preventives a proposta de la Comissió de Coordinació que es creï, en la qual participen els departaments ministerials representats en el Ple.

- Coordina les actuacions entre l'AGE i les CCAA en matèria de prevenció de riscos laborals a través dels òrgans que es creïn per al desenvolupament d'aquestes funcions. Per intensificar aquesta funció coordinadora podrà crear grups o comissions mixtes que facilitin vies d'interlocució amb aquests òrgans.

- Coneix, a través del vocal de cada CCAA, les iniciatives i resultats obtinguts en la seva Comunitat derivada de la coordinació duta a terme des de l'autoritat laboral amb les autoritats competents en matèria d'indústria, educació i sanitat, en tot el relacionat amb la prevenció de riscos laborals.

- És informada periòdicament de les actuacions que en matèria de prevenció de riscos laborals realitzen les diferents institucions representades a la Comissió Nacional i altres òrgans amb competència en aquesta matèria. Així mateix, coneixerà sobre els projectes legislatius i activitats que, en aquest àmbit, desenvolupin organismes comunitaris, internacionals, així com els agents econòmics i socials.

- Fixa els criteris i directrius de les actuacions que ha de realitzar l'INSHT per tal de poder prestar-li la assistència tècnica, científica i administrativa necessària per al desenvolupament de polítiques preventives que s'hagin acordat en el si de la Comissió Nacional.

- Exerceix les funcions i competències que li són atribuïts pels Estatuts de la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals.

- Aprova la Memòria anual de les activitats de la Comissió Nacional.

- Crea i dissol els grups de treball que consideri necessaris per al desenvolupament de les seves funcions i competències, mitjançant els corresponents mandats en què s'especificarà tant els objectius i tasques a desenvolupar com, si és el cas, el termini en el que han de presentar els resultats parcials i les conclusions finals.

- Coneix la quantia i distribució dels fons que són posats a disposició de la Comissió i de la gestió dels mateixos, duta a terme per la Secretaria de la Comissió.

La CNSST, està integrada per un representant de cadascuna de les comunitats autònomes i pel mateix nombre de membres de l'Administració General de l'Estat i, paritàriament amb tots els anteriors, per representants de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, constituint així els quatre grups de representació de la mateixa. La participació dins de la CNSST solament és possible mitjançant la designació d'algun d'aquests quatre grups.

Per l’exercici de les seves comeses la CNSST funciona en Ple, en Comissió Permanent o en grups de treball d’acord a la normativa que estableix el seu Reglament de funcionament intern.

Els acords s’adopten per majoria, disposant cada representant de les Administracions Públiques (Administració General de l'Estat i Comunitats Autònomes) de un vot, i de dos vots les organitzacions empresarials i sindicals. D’això se’n desprèn que la CNSST, és un òrgan quadripartit en la seva composició, però tripartit per el seu funcionament.

D'aquesta manera, la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball aglutina en el seu sinus tots els agents de l'Estat espanyol responsables i implicats en la millora de les condicions de treball i de la qualitat de vida laboral, i es configura com un instrument privilegiat de participació en la formulació i desenvolupament de la política en matèria de prevenció.

2.2.2.2 INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL (INSHT)

L'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) és l'òrgan Científic-Tècnic especialitzat de l'Administració General de l'Estat que té com a missió l'anàlisi i estudi de les condicions de Seguretat i Salut en el Treball, així com la promoció i suport a la millora d’aquestes. Per això estableix la cooperació necessària amb els òrgans de les Comunitats Autònomes en la matèria.

L’INSHT, en el marc de les seves funcions, ha de vetllar per la coordinació, donar suport a l'intercanvi d'informació i les experiències entre les diferents Administracions públiques i, especialment, ha de fomentar i donar suport a la realització d'activitats de promoció de la seguretat i de la salut per les comunitats autònomes.

En compliment d’aquesta missió, l’INSHT desenvolupa les seves funcions segons següents línies d’acció:

- Assessorament tècnic en l'elaboració de la normativa legal i en el desenvolupament de la normalització, tant a nivell nacional com internacional.

- Promoció i realització d'activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals, coordinat i col·laborant amb els

òrgans tècnics en matèria preventiva de les Comunitats Autònomes en l'exercici de les seves funcions.

- Suport tècnic i col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el compliment de la seva funció de vigilància i control.

- Col·laboració amb els organismes internacionals i desenvolupament de programes de cooperació internacional en aquest àmbit, facilitant la participació de les Comunitats Autònomes. En relació amb les institucions de la Unió Europea, ha d'actuar com a centre de referència nacional, garantint la coordinació i transmissió de la informació que ha de facilitar a escala nacional, en particular respecte de l'Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball i la seva xarxa.

- Qualssevol altres que siguin necessàries per al compliment dels seus fins i li sigui encarregada en l'àmbit de les seves competències, d'acord amb la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i amb la col·laboració, en cas necessari, dels òrgans tècnics de les Comunitats Autònomes amb competències en la matèria.

- Suport tècnic especialitzat en matèria de certificació, assaig i acreditació d'equips de protecció i de maquinària d'acord amb les Administracions competents.

- Secretariat General de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, prestant l'assistència tècnica i científica necessària.

L'INSHT té la seva seu central a Madrid, on estan ubicats els seus serveis centrals, encara que disposa de quatre centres nacionals situats a Barcelona, Madrid, Sevilla i Biscaia i també manté dos gabinets provincials a Ceuta i Melilla.

2.2.2.3 COMUNITATS AUTÒNOMES (CCAA)

És competència de les Comunitats Autònomes (CCAA) el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació de l'Estat, organitzant i administrant dintre del seu territori tots els serveis relacionats en matèria de Seguretat i Salut en el Treball, exercint la tutela de les institucions, entitats i fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, quedant reservada a l'Estat l'alta inspecció referent al compliment de les funcions i competències delegades. En l'exercici de les seves competències, correspon a les CCAA, segons s'escaigui, la facultat legislativa, la facultat reglamentària i la funció executiva, inclosa la inspecció. En tot cas, aquest exercici s'haurà de sotmetre a les normes reglamentàries que l'Estat dicti en desenvolupament de la seva legislació. Per tal de dur a terme les competències de manera eficaç, integren en la seva organització els serveis corresponents necessaris.

Les CCAA ajusten l'exercici de les competències que assumeixen en matèria de sanitat i de seguretat social a criteris de participació democràtica de tots els interessats, així com dels sindicats de treballadors i associacions empresarials en els termes que la llei estableix. En compliment d’aquestes competències, les CCAA desenvolupen diverses funcions en matèria de Seguretat i Salut en les següents línies d’acció:

- Executar la legislació laboral en l'àmbit de les relacions de treball individuals i col·lectives i la regulació de l'ocupació.

- Promocionar les polítiques i programes de seguretat i salut laboral. Promoció, avaluació i seguiment de les activitats necessàries per a la prevenció de riscos derivats del treball a empreses i a centres de treball.

- Executar la potestat sancionadora.

- Coordinar i impulsar les activitats de prevenció de riscos laborals de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.

- Elaborar propostes de directrius sobre les polítiques laborals inspecció de treball i ocupació, així com planificar-les, dirigir-les i fer el seguiment de l'execució de les diferents línies d'actuació.

- La direcció i coordinació dels expedients relatius a les autoritzacions inicials de nous centres treball.

- Planificar i impulsar programes específics, en l'àmbit de les empreses i en el marc de la normativa laboral, la igualtat d'oportunitats en el treball com un element imprescindible per a la qualitat i competitivitat laborals, així com emetre les resolucions per a l'homologació d'entitats i/o programes en el marc dels programes per a la igualtat d'oportunitats en el treball.

- Dirigir i organitzar els registres de convenis col·lectius, associacions empresarials i sindicals, eleccions sindicals i empreses de treball temporal.

- Assistència tècnica a empreses, a treballadors i a organismes públics.

- Col·laborar amb el Ministeri competent respecte a l'aplicació de la legislació vigent. - Dirigir i coordinar tècnicament els Centres de Seguretat i Salut Laboral.

- Elaboració d'estudis i d'informes en matèria de Seguretat i Salut Laboral.

- Coordinar les relacions amb institucions i organitzacions especialitzades en matèria de Seguretat i Salut Laboral.

- Promoure la investigació, la recerca i les activitats de desenvolupament en matèria de Seguretat i Salut Laboral.

- Promoure i desenvolupar activitats relacionades amb la formació i la promoció de la formació en matèria de Seguretat i Salut Laboral.

- Coordinar la cooperació i l'intercanvi d'informació i experiències amb altres administracions públiques, entitats públiques i privades.

- Acreditació de serveis de prevenció i l'autorització de persones o entitats auditores, així com d'altres activitats relacionades amb la prevenció de riscos laborals.

- Coordinar les actuacions administratives per a l'acreditació dels serveis de prevenció aliens i l'autorització de les entitats auditores del sistema de prevenció de les empreses i d'altres relacionades amb la prevenció de riscos laborals, amb la resta de les comunitats autònomes.

- Coordinar els registres, tràmits i comunicacions derivats de la normativa de prevenció de riscos laborals.

2.2.2.4 INSPECCIÓ DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL (ITSS)

La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) és l'organització administrativa responsable del control, vigilància i compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals d’empreses i treballadors, així com l'assessorament i informació als mateixos en matèria laboral i de Seguretat Social. Assumeix com a objectiu bàsic de la seva tasca l'impuls del compliment voluntari de les obligacions laborals i de Seguretat Social d'empreses i treballadors, desenvolupant per a això tant actuacions preventives com correctores o sancionadores.

En compliment d'aquesta missió, les seves funcions principals són:

- Vigilància del compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, així com de les normes juridicotècniques que incideixin en les condicions de treball en matèria de prevenció, encara que no tinguin la qualificació directa de normativa laboral, i proposar a l'autoritat laboral competent la sanció corresponent, en cas d’infracció a la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

- Assessorament i informació a les empreses i els treballadors sobre la manera més efectiva de complir les disposicions vers la vigilància.

- Elaboració dels informes sol·licitats pels jutjats socials en les demandes adduïdes davant aquests en els procediments d'accidents de treball i malalties professionals. - Informació a l'autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals, molt greus o

greus, i sobre aquells altres en què, per les seves característiques o pels subjectes afectats, se'n consideri necessari l'informe, així com sobre les malalties professionals en què concorrin aquestes qualificacions i, en general, en els supòsits en que aquella ho sol·liciti respecte del compliment de la normativa legal en matèria de prevenció de riscos laborals.

- Comprovar i afavorir el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció.

- Ordenar la paralització immediata de treballs quan, a parer de l'inspector, s'adverteixi l'existència de risc greu i imminent per a la seguretat o salut dels treballadors.

Per a la prestació dels serveis compta amb funcionaris que realitzen les seves funcions amb el mandat d'estricte compliment dels principis d'independència tècnica, objectivitat i imparcialitat que prescriuen els convenis internacionals de l'Organització Internacional del Treball.

2.2.3 ORGANISMES SUÏSSOS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Tal i com succeeix a Espanya, a Suïssa tant el Govern com les seves Administracions vetllen per la reducció de la sinistralitat laboral i la millora de les condicions laborals. Per això disposen dels òrgans administratius adients per a la gestió, implantació i compliment de la prevenció de riscos laborals. Aquests són:

- la Comissió Federal de Coordinació de Seguretat i Salut en el Treball (CFSL-EKAS), encarregada de la homogeneïtzació general, d’àmbit federal,

- la Secretaria d'Estat per a Assumptes Econòmics (SECO), encarregada de totes les qüestions de política econòmica, i

- L’Institut Nacional Suís d’Assegurances contra els Accidents (INSAI-Suva), encarregat de l’assegurament laboral i general, així com les funcions de serveis de prevenció. A través d’aquests, els òrgans legislatius i de govern implanten i desenvolupen la normativa específica en base a les condicions de treball decent de l’OIT, arribant aquestes als diferents cantons de forma homogènia.

Figura 2.5: Esquema d’organismes suïssos (Font: elaboració pròpia)

Com a Espanya, és evident una jerarquització de les diferents institucions, centralitzant-se com a organisme principal la CFSL que supervisa, controla i finança el sistema per a la prevenció d’accidents i Seguretat Social mitjançant l’INSAI i el SECO. Paral·lelament a aquests, es responsabilitza directament de la prevenció general dels accidents de treball en les empreses que no són atribuïbles a l’INSAI a través dels Cantons i d’organitzacions i entitats especialitzades de prevenció d'accidents en el treball en determinats àmbits particulars.

Igual que a Espanya, iniciant la cadena jeràrquica es troben els òrgans de legislació i govern i, finalment, al nivell inferior d’aquesta, estan els col·lectius d’empreses i treballadors, on estarien inclosos els de l’empresa privada i pública, així com els òrgans d’Administració generals i d’altres cossos especials com els militars o seguretat pública, tot i que aquests es regeixin per normatives reguladores específiques donat l’excepcionalitat de les seves tasques. CFSL Cantons SECO Assemblea Federal INSAI Organitzacions Internacionals Empreses i Treballadors Organitzacions Especialitzades

2.2.3.1 COMISSIÓ FEDERAL DE COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL (CFSL-EKAS)

La Comissió Federal de Coordinació de Seguretat i Salut en el Treball (CFSL) és el principal organisme de contacte per a la protecció de la Seguretat i Salut i en el Treball a Suïssa. Estan entre les seves tasques proporcionar una aplicació uniforme de les disposicions de les empreses en l'àmbit de la seguretat, l'harmonització dels àmbits de competència dels òrgans de control i l'ús dels recursos, i les seves resolucions són vinculants.

La seva funció principal és protegir els treballadors contra els accidents de treball i malalties professionals. Així mateix, ha de garantir el compliment en l'aplicació dels requisits de seguretat de les empreses, coordinar les esferes de competència dels òrgans d'execució i utilitzar eficaçment els recursos disponibles.

En compliment d'aquesta missió, les seves funcions principals són:

- Donar les instruccions i les directives per les diferents asseguradores i els organismes d'execució.

- Promulgació de les directrius per a la prevenció de riscos laborals de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals.

- Organització de programes nacionals o regionals per el foment de la seguretat en el lloc de treball i la prevenció de riscos laborals.

- Promoció i realització d'activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals, coordinat i col·laborant amb els diferents òrgans tècnics en matèria preventiva.

- Finançament de les activitats dels organismes executors de la prevenció de riscos laborals i del sistema de Seguretat Social.

- Coordinació entre l'aplicació de l'Ordenança sobre la prevenció d'accidents i malalties professionals i les altres lleis en matèria de prevenció de riscos laborals.

- Organització i coordinació de la formació o el reciclatge professional dels especialistes en seguretat en el treball en col·laboració amb altres institucions.

- Col·laboració amb els organismes internacionals i desenvolupament de programes de cooperació internacional en aquest àmbit, facilitant la participació dels Cantons. En relació amb les institucions de la Unió Europea, ha d'actuar com a centre de referència nacional, garantint la coordinació i transmissió de la informació que ha de facilitar a escala nacional, en particular respecte de l'Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball i la seva xarxa

La CFSL està formada per 10 membres i un president. Aquest últim per llei és designat de l’INSAI. Els membres són proposats de la Suva, de les companyies privades d'assegurances, dels cantons i del SECO. Els empresaris i els treballadors estan presents amb dos representants cadascun. L'Oficina Federal de Salut Pública (UFSP) designarà un delegat. El Consell Federal nomena els membres i el president de la Comissió i controla la seva activitat.

Donat el gran nombre de tasques i actors en l'àmbit de la seguretat i la salut en el treball, és convenient comptar amb un òrgan central per coordinar la tasca dels òrgans de control i

totes les activitats. La CFSL garanteix que les intervencions i les mesures implementades siguin eficaces, per tant compleix la funció de membre de connexió i control.

La CFSL, com a organisme central, ha construït una extensa xarxa de contactes i activitats amb diverses oficines, institucions i organitzacions, tant privades com públiques. Aquesta xarxa està formada principalment per:

- Els organismes d'execució com són la Suva, el SECO, els Cantons, les organitzacions especialitzades o l’Associació Intercantonal per a la protecció dels treballadors (AIPL).

- Les Asseguradores, com són la Suva, l’Associació Suïssa d’Assegurances (ASA) i les companyies privades d'assegurances.

- Els treballadors i ocupadors interlocutors socials, com la Federació Sindical Suïssa (USS), la Unió Suïssa d’empresaris, la Unió Suïssa de les Arts i Artesanies, o associacions d’executius.

- Les empreses i organismes encarregats de solucions sectorials i els grups d'empreses.

- Les organitzacions on treballen especialistes en seguretat, com Suissepro (organització general), la Societat Suïssa de Seguretat en el Treball (SGAS), la Societat Suïssa d'Higiene en el Treball (SGAH), la Societat Suïssa de Medicina del Treball (SSML), la Societat Suïssa d'Ergonomia (SwissErgo), el Grup d'estudi per a la protecció de la indústria de la salut, les arts i els oficis (SGIG), el Grup Romand de Medicina, Salut i Seguretat en el Treball (GRMST), o la Comissió dels Valors Límit (GWK).

- Els especialistes en seguretat en el treball com metges, higienistes ocupacionals, especialistes en seguretat o enginyers de seguretat.

- Les agències federals com l’Oficina Federal de Salut Pública (UFSP), l'Oficina Federal de Justícia (UFG), la Secretaria d'Estat per a Assumptes Econòmics (SECO) i la Cancelleria Federal.

- La Comunitat.

- Les organitzacions i les institucions internacionals com l’Associació Internacional de la Seguretat Social (AISS) o l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA).

2.2.3.2 SECRETARIA D'ESTAT PER A ASSUMPTES ECONÒMICS (SECO)

La Secretaria d'Estat per a Assumptes Econòmics (SECO) és el centre de competència de la Confederació de totes les qüestions de política econòmica. El seu objectiu és assegurar el creixement sostenible de l'economia. Per això, ajuda a crear les condicions marc necessàries, tant en el sistema polític com en la política econòmica.

En el context de la política interna, el SECO actua com un punt de connexió entre les empreses, els interlocutors socials i el govern. És compatible amb l'estructura regional i el desenvolupament econòmic equilibrat i garanteix la protecció dels treballadors.

En compliment d’aquestes competències, el SECO desenvolupa diverses funcions en matèria de Seguretat i Salut en les següents línies d’acció:

- Inspecció Federal del Treball en el compliment de la seva funció de vigilància i control. - Assessorament tècnic en l'elaboració de la normativa legal i en el desenvolupament

de la normalització.

- Protecció dels treballadors mitjançant la promoció, avaluació i seguiment de les activitats necessàries per a la prevenció de riscos derivats del treball a empreses i a centres de treball.

- Promoció i coordinació d'activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals intersectorials i intercantonals. - Regulació de productes químics i treballs relacionats amb exposició a aquests.

- Suport tècnic especialitzat en matèria de certificació, assaig i acreditació d'equips de protecció, maquinària i productes, d'acord amb les Administracions competents. - Promocionar les polítiques i programes de Seguretat i Salut Laboral. Promoció,

avaluació i seguiment de les activitats necessàries per a la prevenció de riscos derivats del treball a empreses i a centres de treball.

- Col·laboració en les empreses dels respectius àmbits de la Suva i en empreses de la Confederació.

- Execució uniforme de la legislació en els cantons.

2.2.3.3 INSTITUT NACIONAL SUÍS D’ASSEGURANCES CONTRA ELS ACCIDENTS (INSAI-SUVA)

L’Institut Nacional Suís d’Assegurances contra els Accidents (INSAI-Suva) és un element essencial del sistema de seguretat social a Suïssa. Amb seu a Lucerna és una institució pública amb personalitat jurídica. Com a companyia independent de dret públic ofereix solucions d'assegurances beneficiosos per als usuaris i per a l'economia Suïssa, practicant una assegurança basada en el principi de reciprocitat, assolint competències de treballadors desocupats, accidents de treball, malalties professionals i gestió de l'assegurança militar en nom de la Confederació, així com la rehabilitació dels accidentats.

En compliment d’aquestes competències, la Suva desenvolupa diverses funcions en matèria de Seguretat i Salut en les següents línies d’acció:

- Departament de Salut i Seguretat Social amb cinc divisions: seguretat en el treball a Luzerna i a Lausanne, medicina del treball, protecció de la salut al lloc de treball i Serveis de Prevenció.

- Té una estructura descentralitzada amb 19 seus als diferents Cantons.

- Prevenció d'accidents de treball i malalties professionals mitjançant la promoció i coordinació d'activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals.

- Suport tècnic especialitzat i col·laboració amb empreses, plantes i equipaments d'alt risc que requereixen coneixements tècnics especials en matèria de prevenció de riscos laborals.

- Profilaxi en medicina del treball i vigilància de la salut.

- Avaluacions de riscos i limitació dels valors de risc en el lloc de treball.

La Suva està subjecta a la supervisió federal, exercida per la CFSL. Els seus reglaments orgànics, informes i comptes anuals han de ser aprovats pel Consell Federal.

2.2.3.4 CANTONS I ENTITATS ESPECIALITZADES

Els òrgans cantonals per l'aplicació de la legislació laboral supervisen l'aplicació de les normes de prevenció seguretat en el treball en empreses i equips de treball, en la mesura que cap òrgan executiu altra és competent.

Qualsevol persona que vulgui crear o transformar una empresa necessita l'aprovació del pla d’empresa elaborat per l’INSAI per part de les autoritats cantonals. En aquest informe hi ha les condicions de Seguretat i Salut necessàries a seguir per la nova empresa per a l'aprovació dels plans per part de les autoritats cantonals.

Abans d'iniciar l’activitat, l'empresa haurà de demanar permís per exercir a les autoritats cantonals. Aquestes aproven els plans que compleixen amb els requisits i, si escau, poden fer incloure mesures especials de protecció. Si la construcció i equipaments de l'empresa s'ajusten als plans aprovats, l’autoritat cantonal autoritza l’exercici de l’activitat.

Si la construcció o conversió d'una activitat requereix l'aprovació dels plans de l'autoritat federal, aquesta última haurà d'aprovar els plans. A determinades empreses industrials i a les que tenen perill considerable el Consell Federal podrà determinar l'aprovació del pla com a òrgan competent.

Les organitzacions i entitats especialitzades supervisen la prevenció d'accidents en el treball en àrees molt específiques i àmbits particulars. S’encarreguen de la inspecció tècnica elèctrica; inspeccions de xarxes de gasos industrials, medicinals i liquats; inspeccions tècniques de soldadura; inspeccions tècniques de recipients a pressió; i com consultories en sectors com l'agricultura o la construcció.

2.2.4 COMPARATIVA ENTRE ORGANISMES ESPANYOLS I SUÏSSOS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Tal i com s’ha mostrat a les figures 2.4 i 2.5, l’estructura jeràrquica de les institucions i organismes encarregats de la prevenció de riscos laborals és similar en ambdós països, però alhora és força diferent si entrem en detall.

Iniciant per l’esglaó més alt de la cadena, tant a Espanya com a Suïssa estan els òrgans executius i legislatius, els respectius Parlaments, Senats i Ministeris o Consell Federal. Però aquí és on ens trobem amb la primera gran diferència. Mentre que a Espanya, el poble sobirà, gaudim d’una monarquia parlamentària amb dret a decidir democràticament els nostres governants i les seves actuacions cada quatre anys, a Suïssa disposen una democràcia directa, la qual els permet d'intervenir en el tràmit constitucional, amb la iniciativa popular, mitjançant la qual poden promulgar proposicions legislatives i esmenes,