Evolució
1. Definició d’espècie i evolució
És el conjunt d’individus capaços de reproduir-se entre si i tenir una
descendència fèrtil.
El conjunt d’espècies que constitueixen un ecosistema rep el nom de
biodiversitat.
2. Definició d’evolució
S’anomena evolució el procés de transformació d’unes espècies en unes altres mitjançant l’acumulació de petites modificacions que s’han succeït al llarg de milions d’anys
Existeixen diverses teories sobre l’aparició de les espècies:
- Fixisme
- Creacionisme - Lamarckisme - Darwinisme
3. Fixisme
No és pròpiament una teoria de l’evolució.
Va ser propugnada per
Linné
creador de la nomenclatura binomial de classificació de les espècies (Ex. Homo sapiens)4. Creacionisme
Va ser plantejada per
Cuvier
que va demostrar que els fòssils eren restes d’organismes. Es considera el pare de la paleontologia.Considerava que les espècies existeixen tal com varen ser creades (immutabilitat de les espècies). Aquesta idea rep el nom de CREACIONISME.
Les extincions de determinades espècies varen ser produïdes per grans cataclismes (Catastrofisme).
5. Teoria de Lamarck
Jean Baptiste Lamarck
(1744-1829) Va ser el primer en parlar de la transformació dels organismes. És, per tant, qui promou la primera teoria de l’evolució.La seva teoria es fonamenta en tres punts:
La força interna cap a la complexitat. Els
organismes tenen una força interna que els porta a ser cada cop més complexos.
L’herència dels caràcters adquirits. Les
característiques avantatjoses que ha anat adquirint els individus passen als seus descendents.
La funció crea l’òrgan. ( Llei de l’ús i el desús). La grandària i la importància d’un òrgan estan
6. Teoria darwinista
Charles Darwin
(1809-1882), naturalista anglès, es va embarcar en el Beagle en un viatge de 5 anys de durada que va donar la volta al món.A causa de les observacions de la fauna i la flora de les diferents zones visitades va elaborar la seva teoria de l’evolució.
Va publicar la seva teoria en el llibre:
L’origen de les espècies
6. Teoria darwinista (cont.)
La teoria darwinista es fonamenta en els tres punts següents:
El nombre elevat de descendents: Tots els organismes tendeixen a tenir una descendència molt nombrosa.
La variabilitat de la descendència: la descendència de dos progenitors no és idèntica. Hi ha variabilitat.
La selecció natural: L’excessiu nombre de descendents comporta una lluita per la supervivència.
7. Teoria sintètica o neodarwinisme
Avui sabem que són les poblacions, i no pas els individus, les que
evolucionen.
Si a aquesta idea unim la teoria de Darwin i
les lleis de Mendel, tindrem la base per a la
teoria sintètica o neodarwinisme
.
Aquesta teoria es pot resumir en
7. Teoria sintètica o neodarwinisme
•
La variabilitat de la descendència
que és el resultat de:
̶
Les recombinacions genètiques que es produeixen durant la
meiosi
̶
Les mutacions
̶
Al fet que els cromosomes s’agrupen a l’atzar en els gàmetes,
els quals, es creuen a l’atzar
•
La selecció natural:
Actua eliminant els individus que presenten uns
caràcters i mantenint els individus que en presenten d’altres que
augmenten l’eficàcia biològica.
8. Proves de l’evolució
Són diferents aspectes que observem en els éssers vius i que no tenen una explicació senzilla si no s’accepta la teoria de l’evolució.
Aquestes proves són:
1. Proves paleontològiques
2. Proves embriològiques
3. Proves anatòmiques
4. Proves bioquímiques
8.1. Proves paleontològiques (1)
Es tracta de les proves fonamentades en l’estudi dels fòssils i són les
següents:
•
Complexitat creixent:
Els fòssils més antics són més senzills que els
organismes coneguts més moderns.
8.1. Proves paleontològiques (2)
8.1. Proves paleontològiques (3)
•
Formes intermèdies:
Existeixen fòssils que presenten característiques
combinades d’espècies molt diferents, són les anomenades formes
intermèdies o de transició. Ex.
Archaeopteryx
(intermedi entre rèptil i au)
8.2. Proves embriològiques
Es fonamenten en l’estudi dels embrions. Comparant les diferents fases del desenvolupament embrionari, s’observa que els embrions de les formes superiors presenten estructures pròpies de les formes inferiors i que després desapareixen.
8.3. Proves anatòmiques (1)
Són les fonamentades en l’estudi comparat de l’estructura anatòmica dels
diferents grups d’éssers vius.
•
Òrgans homòlegs
Són aquells que tenen un mateix origen embriològic però una funció
diferent.
(Són un cas de divergència evolutiva)
Ex. Les extremitats dels vertebrats que tenen una mateixa configuració:
8.3. Proves anatòmiques (2)
•
Òrgans anàlegs
(NO SÓN UNA PROVA DE L’EVOLUCIÓ)
Són òrgans que desenvolupen la mateixa funció però tenen una
constitució i origen embriològic diferents. Representen el que es coneix
8.3. Proves anatòmiques (3)
•
Òrgans vestigials
Són aquells que no fan cap funció i que si s’extirpen no afecta a l’activitat
de l’individu.
8.4. Proves bioquímiques (2)
La semblança que hi ha entre les molècules dels organismes i entre els
processos bioquímics que hi tenen lloc, només s’explica si pensem que
tenen un origen comú.
L’enorme similitud que existeix en l’estructura molecular de les proteïnes i
els àcids nucleics, permeten deduir el parentiu entre els organismes
8.5. Proves biogeogràfiques
Quant més aïllades estan les poblacions, més probabilitats tenen d’evolucionar cap a formes cada cop més diferents
