GASETA
M(
INICIPAI.
SUMARI
Consell Plenari Delegació provisional facultatautorització de
Acta sessió 28-IV-1999 1002 matrimonis civils 1040
Manteniment interí dels representantsen els Comissióde Govern
òrgans de governsdels diferents patronats,
Acta sessió 16-IV-1999 1025 instituts,
empreses municipals, consorcis i
Cartipàs empreses mixtes
1041
Designació membre del Plenari del Consell
Personal
Municipal de Benestar Social 1039
Nomenamentstinents d'alcalde 1039 Concursos
Nomenament membres de la Comissió de Bases
generals quehan de regir laconvoca¬
Govern 1039 tòria d'1 concurs
per alaprovisiód'1 lloc
Delegacióprovisional decompetències de treball de l'IMHB 1042
Manteniment i assignacióprovisional de de¬ Tècnic auxiliar d'IBI 1043
signaciói facultatsen els gerents de Sec¬
tori de Districte 1039
Constitució de la Junta de Portaveus 1040 Anuncis
Pròrroga interinadels funcionaris d'ocupació Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
eventual 1040 Barcelona. Gener, febrer, març,abril i
Pròrroga delegacionsdefirmaen competèn¬ maig de1999 1044
ciesdelegades 1040 Concursos 1063
Ajuntament
de Barcelona
Núm.22/ Any LXXXVI 20 de
1002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 20-VII-1999
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 28 d'abril de 1999 i aprovada el dia 30 de juny de 1999.
Al saló de la Reina Regent de la casa de la ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-vuit d'abril de mil nou-cents noranta-nou, s'hi reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren l'Im.
Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Francesc
Xavier Casas i Masjoan, Eulàlia Vintró i Castells,
Maravillas Rojo i Torrecilla i Pilar Rahola i Martínez, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Joaquim de Nadal i Caparà, Teresa Sandoval i Roig, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Inmaculada Moraleda i Pérez,
Albert Batlle i Bastardas, Josep M. Vegara i Carrió, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas,
Ernest Maragall i Mira, Joan Fuster i Sobrepere, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Francesc X. Muñoz i Pujol, Miquel Roca i Junyent, Francesc Homs i Ferret, Josep M. Samaranch i Kirner, Carme
Servitje i Mauri, Joan Puigdollers i Fargas, Vicenç
Gavaldà i Casat, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Anna Paredes i Rodríguez,
Jaume Ciurana i Llevadot, Antoni Miquel i Cerveró, Joana M. Ortega i Alemany, Josep Lluís Olmedo i
López, Antonio Ainoza i Cirera, José Alberto
Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, Marta Vilai Florensa, Jordi Cornet i Serra, José Ramón Tobía i
Galilea, Daniel Sirera i Bellés, Eugeni Forradellas i Bombardó, Josep Puig i Boix, i Agustí Soler i Regàs,
assistits pel secretari general, Sr. Romà Miró i Miró, que certifica.
Excusa la seva assistència l'Im. Sr. Antoni Santi-burcio i Moreno.
Hi és presentl'interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre¬ sidència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce¬ lebrada el 26 de marçde 1999, l'esborranyde la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova incorporant-hi unesprecisions relatives ales
votacions dels dictàmens núms. 18, 45 i 46 i unes al¬
tres de la Sra. Vintró sobre els seus informes. En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 1999 (S1/D/1999), quedesigna membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Hi¬ senda, la Sra. Carme Figuerola i Fossas en substitu¬
ció del Sr. Quim Sánchez i Fibla.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 10, 11, 25 i 26 de març de 1999 (S1/D/1999 1035, 1036, 1223, 1373-1375 i 1447), que aproven mo¬ dificacions de crèdit del Pressupost de 1999 (ge¬ neració de crèdits per ingressos) per import de 12.000.000, 55.500.000, 250.000.000, 939.353.347, 2.685.079.279, 5.181.431.922 i 29.000.000 de pes¬
setes.
Quedar assabentat de la renovació de les opera¬ cions de crèdit a curt termini següents: a) amb el Banco Central Hispano per import de 3.000 milions de pessetes al tipus del Mibor més un marge del 0,20%; i b) amb BancaCatalana perimport de 3.000
milions de pessetes al tipus del Mibor més un marge del 0,20%.
Quedar assabentat de l'acord del Consell d'Admi¬ nistració de l'InstitutMunicipal d'Informàticaque apro¬
va la incorporació al Pressupost de tal Institut de 67.000.000 de pessetes del romanent de tresoreria de lliure disposicióa 31 de desembre de 1998 perfi¬ nançarels projectes que s'hi concreten.
Quedar assabentat de l'acord de la Junta de Go¬
vern de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Quali¬ tat de Vida que aplica 6.796.284 pessetes del roma¬
nent de tresoreria per a cobrir les necessitats de l'Oficina Mixta Ajuntament-Generalitat per al Progra¬
ma "Guapa i Segura".
Quedar assabentat de les resolucions del regidor
del Districte de les Corts, de 8 d'abril de 1999, per les quals s'imposa a: Mercedes Center, SL, titular de l'activitat situada al carrer de Flos i Calcat, sen¬ gles sancions: a) de tancament provisional del local
per un període de quatremesos i multa de 400.000 pessetes (2.404,05 euros) per la comissió d'una in¬
fracció consistent en l'incompliment reiterat de l'ho¬
rari de tancament dels bars musicals durant els
mesos de juny a setembre, tipificada com a falta greu a l'article 24 I) de la Llei 10/1990; i b) de tan¬ camentprovisional del local per un període dequa¬
tre mesos i multa de 600.000 pessetes (3.606,07
euros) per la comissió d'una infracció consistent en
l'incompliment reiterat de l'horari de tancamentdels
bars musicals durant els mesos de octubre i no¬ vembre, tipificada com a falta greu a l'article 24 I)
de la Llei 10/1990.
Quedar assabentat de la resolució de la regidora del Districte de Gràcia, de 14 de gener de 1999,
per la qual s'imposa a J. y F. Vallés, SA, titular de
l'activitat de sala de festes restaurant Monumental situada al carrer Gran de Gràcia, núm. 25 baixos,
les sancions de tancament de l'establiment pel ter¬ mini d'un mes i tres multes pecuniàries de 300.000
pessetes cadascuna, per la comissió de tres in¬
fraccions consistents en l'incompliment dels ho¬
raris legalment establerts per al funcionament de l'esmentada activitaten els dies que s'hi concreten, tipificades com afalta greu a l'article 24 I) de la Llei
10/1990.
RatificareI conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Ca¬
talunya, per a la construcció d'habitatges protegits
al
barri del Turó de la Peira.
Ratificar el conveni amb l'Institut Català del Sòl i l'Associació de Veïns del barri de ia Trinitat Nova, per
a la renovació urbanística de tal barri.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptesinclo¬
NÚM. 22 20-VII-1999 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1003
ALCALDIA
Mesuresde govern.
Jornada sobre
l'autoreflexió:
La regidora
de
Mobilitat i
Seguretat, Sra. San
Miguel,
explica
quel'adhesió de la ciutat
de Barcelo¬
na a la Jornada sobre
l'autoreflexió
promoguda des
de la Conselleria del Medi
Ambient
perdemà té els
objectius
de
conscienciar la
ciutadania sobre
l'ús
ra¬
cional del cotxe, promoure el transport
públic i
po¬tenciar els desplaçaments
amb modes
sostenibles, i
és coherentamb l'apostad'aquesta ciutatper
huma¬
nitzar els carrers i donar més espais als
vianants;
que
amb
tal motiu
s'han organitzat
perdemà diver¬
sosacteslúdics i pedagògics en
aquells espais
onja
s'ha donat prioritat als vianants,
i s'ha
fet l'esforç de
posar
tal dia
enservei diversos
carrers ons'han
fet
obres amb la mateixa finalitat; que, a més, com a
expressió
d'aquestavoluntat,
demà romandran tan¬
cats al trànsit rodat el passeig de Gràcia, la rambla
de Catalunya, la via Laietana
i la
Rambla;
quel'or¬
ganització de
la Jornada s'ha
fet, dins el Pacte
perla
Mobilitat, per una
comissió de
treball
enquè han
participat
diverses
entitats ciutadanes
i
ala
qual
s'han adherit els gremis de comerciants i
de
garat¬ges; que entre
les
activitats previstes destaca
la
po¬sada en marxa del primer camí escolar a
l'escola
Tabor; i que entre un 60 i 70 per 100
de la
població
està d'acord amb la Jornada i només s'hi ha mostrat encontra un 4%.
COMISSIÓ D'HISENDA I
FUNCIÓ
PÚBLICA
Es dóna compte que el dictamen que
segueix
a l'ordre del dia té aquesta nova redacciódecidida
ala
Junta de Portaveus:
Aprovar inicialment la Norma
complementària
al'Ordenança general de medi
ambient, sobre
les acti¬
vitats sotmeses a llicència municipal d'obertura d'es¬
tabliment i a comunicació prèvia; sotmetre-la a
infor¬
mació pública peltermini de trenta dies mitjançant
la
publicació d'anuncis al Butlletí Oficial de la
Província,
al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al
tauler
d'anuncis d'aquest Ajuntament; i tenir-la per apro¬ vada definitivament en el cas que no s'hi presentinal·legacionso reclamacions.
El Sr. Álvarez anuncia el vot favorable del seu
Gruptot subratllant que l'aprovació d'aquesta
Norma
complementàriave adonar la raó al seuGrup, el qual
el mesde març jaadvertí de les mancancesde
l'Or¬
denançadel medi ambient en aquest aspecte.
El Sr. Puigdollers avança igualment elvot favorable
del seu Grup, però fa notar que a la sessió del març
l'equip de govern desestimà una al·legació de Con¬
vergència i Unió que, precisament, instava una nor¬ mativa com la que ara s'aprova i en virtut de la
qual
perdesenvoluparaproximadament un 50% de lesac¬
tivitats que es fan a la ciutat no es necessitarà llicèn¬ cia i bastarà una simple comunicació.
El Sr. Maragall observa que el dictamen no com¬ portacap canvi en l'actitud de l'equip de govern, sinó que respon, com ja s'indicà en el seu moment, a la
necessitat d'establir, un cop definida la norma legal, la frontera exacta entre el règim de comunicació i el
d'autorització, cosa que farà més àgils els processos d'obertura d'establiments oactivitats.
S'aprova, perunanimitat, el dictamen en
debat.
Aprovar, d'acord amb
l'article 60.2 del
Reial Decret
500/1990, de 20 d'abril, reconeixements de crèdit,
que seran finançats
amb
càrrec al Pressupost de
1999, per un import de 12.417.498 pessetes.Aprovar
inicialmentmodificacions de crèdit del Pressupost de
1999, corresponentsals reconeixements de
crèdit del
presentexpedient, de
conformitat amb la
documenta¬
ció que s'adjunta (referència
99040190), les quals
esconsideraran definitivament aprovades en cas de no
presentar-s'hi reclamacions en contra en
el termini
d'exposiciópública.
S'aprovael dictamen precedent amb
el
vot en con¬ tra dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers,Gavaldà, Marcet, Fabregat, Ciurana, Miquel i
Olme¬
do, i les Sres. Servitje, Paredes i Ortega i
també dels
Srs.Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía,Sire-ra, i la Sra. Vila, pel vot de qualitat del Sr.
Alcalde.
Aprovar inicialment modificacions
de
crèdit del
Pressupost 1999, per un import de
187.989.437
pes¬setes, de conformitat amb la documentació adjunta
(tres annexosamb
referències 99032990,
99033190 i
99041390), considerant-les definitivament
aprovades
en cas de no presentar-s'hi reclamacions en contra
en el termini d'exposició pública.
S'aprova aquest dictamen
amb
l'abstenció dels
Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers,
Gavaldà,
Marcet, Fabregat, Ciurana, Miquel i
Olmedo, i
les
Sres. Servitje, Paredes i Ortega i
també dels
Srs.
Ainoza, Fernández,Álvarez,
Cornet, Tobía,Sirera, i
la Sra. Vila.
Deixar sense efecte l'acord del Consell Plenari, adoptat l'11 d'abril de 1995,
relatiu
ala
cessió de
l'ús, a favor de l'Ajuntament de Montcada i
Reixac,
de la finca de propietat situada en el seu terme
municipal, coneguda com Casa de
les Aigües,
per ala creació d'un centre destinat a activitats socials i culturals; aprovaréI conveni annex
de
col·laboració
entre els Ajuntaments de Barcelona
i
Montcada i
Reixac per a larehabilitació i
utilització de l'esmen¬
tada finca peraquesta última
Corporació;
i formalit¬
zarel referit conveni.
Adjudicar a la Iglesia
Evangélica Paseo
Maragall
de Barcelona, com aconseqüència del concurs públic
celebrat, el dret de superfície sobre la finca,
de
pro¬ pietat municipal, situadaal
carrerdel
Trèvol, núms.
9-19,grafiada en el
plànol
annex, per ala construcció
d'un centre multidisciplinari (religiós,
cultural,
recrea¬tiu, assistencial i social) i la seva gestió posterior;
i
formalitzar el dret de superfície en escripturapúbli¬
ca, amb la constitució prèvia de la garantia
definiti¬
va, enels termesi condicions que preveu elplec de
clàusules aprovat pel Consell
Plenari el 23
d'octubre
de 1998.
Aprovar inicialment el plec
de
clàusules regulado¬
res de la concessió per a l'adequació,
gestió i explo¬
tació d'un establiment de restauració en el local A si¬
tuat al passeig Marítim d'aquesta
ciutat,
grafiat
enel
plànol adjunt; sotmetre'l a
informació pública durant
un termini de trenta dies; i, si no s'hi formulen recla¬
macions o al·legacions que posin
de
manifest la
ne¬cessitat d'introduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàticament aquest acord
d'aprovació
inicial
a definitiva, i convocar concurs públicper al'adjudica¬
1004 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 20-VI1-1999
Aprovar inicialment el plec de clàusules regulado¬
res de la concessió per a l'adequació, gestió i explo¬
tació d'un establiment de restauració en el local B si¬ tuat al passeig Marítim d'aquestaciutat, grafiat en el
plànol adjunt; sotmetre'l a informació pública durant un termini de trenta dies; i, si no s'hi formulen recla¬
macions o al·legacions que posin de manifest la ne¬
cessitat d'introduir-hi rectificacions, tenir per elevat
automàticament aquest acord d'aprovació inicial a
definitiva, i convocar concurs públic per a l'adjudica¬
ció delcontracte.
Aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores
de la concessió per a l'adequació, gestió i explotació
d'un establiment d'ús esportiu en el local 1 situat ai
passeig Marítim d'aquesta ciutat, grafiat en el plànol
adjunt; sotmetre'la informació pública durantun termi¬
ni de trenta dies; i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d'in¬ troduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàtica¬
ment aquest acord d'aprovació inicial a definitiva, i convocar concurs públic per a l'adjudicació del con¬ tracte.
Aprovar inicialment el plec de clàusules regulado¬ res de la concessió per a l'adequació, gestió i explo¬
tació d'un establiment d'ús esportiu en el local 2 si¬ tuat al passeig Marítim d'aquesta ciutat, grafiat en el
plànol adjunt; sotmetre'la informació pública durant un termini de trenta dies; i, si no s'hi formulen recla¬ macions o al·legacions que posin de manifest la ne¬ cessitat d'introduir-hi rectificacions, tenirper elevat
automàticament aquest acord d'aprovació inicial a
definitiva, i convocar concurs públicper a l'adjudica¬
ció del contracte.
Aprovar inicialment el plec de clàusules regulado¬ res de la concessió per a l'adequació, gestió i explo¬
tació d'un establiment d'ús esportiu en el local 3 si¬ tuat al passeig Marítim d'aquesta ciutat, grafiat en el
plànol adjunt; sotmetre'la informació pública durant untermini detrenta dies; i, si no s'hi formulen recla¬ macions o al·legacions que posin de manifest la ne¬
cessitat d'introduir-hi rectificacions, tenir per elevat
automàticament aquest acord d'aprovació inicial a
definitiva, i convocar concurs públic per a l'adjudica¬
ció del contracte.
Aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores
de la concessió de l'ús privatiu del subsòl, de domini
públic municipal, que afecta dues porcions del subsòl, grafiadesen el plànol annex, de superfície conjunta de 200,27m2,enel terrenyde propietat municipal destinat a zonaverda a l'illa delimitada pelscarrers de Proven¬ çals, del Taulat, i del Fluvià i pel passeig de Garcia Fa¬ ria, per ala construcció, amb lallicència municipal prè¬
via, de dos túnels de comunicació dels edificis que promou la societat FCC Inmobiliaria, SA, en aquesta illa; sotmetre'l a informació pública durant un termini
de trenta dies; i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d'in-troduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàtica¬ mentaquest acord d'aprovació inicialadefinitiva; adju¬
dicar la concessió, pel procediment negociat sense
publicitat, a la societat FCC Inmobiliaria, SA; i formalit¬ zarel contracte corresponentamb la constitució prèvia
de la fiançaque el plecpreveu.
S'aproven, per unanimitat, els vuit dictàmens an¬ teriors.
Aprovar inicialment el plec de clàusules regulado¬ res de la concessió de l'ús privatiu del subsòl de l'es¬
pai interior de domini públic municipal de la unitat d'actuació núm. 20 del Pla de reforma interior de les
Roquetes, grafiat en el plànol annex, per a la cons¬ trucció d'un aparcamentde vehicles; sotmetre'la in¬ formació pública durant untermini de trenta dies; i, si
no s'hi formulen al·legacions o reclamacions que
posin de manifest la necessitat d'introduir-hi modifica¬ cions, tenir per elevat automàticament el present acord d'aprovacióinicial adefinitiva; adjudicar elcon¬ tractede concessió, mitjançant procediment negociat,
a la companyia Obra y Promoción Garellano, SL; i formalitzar-lo amb constitució prèvia de la fiançaque el plec preveu.
El Sr. Puigdollers pregunta si la redacció del dicta¬
men núm. 83 queestà relacionat amb aquest haestat
modificada en el sentit indicat pel seu Grup; i el Sr.
Maragall li ho confirma.
El Sr. Álvarezanticipa el vot favorable del seu Grup
en vista de l'informe emès perla Secretaria General.
S'aprova, perunanimitat, aquest dictamen.
Aprovar inicialment el plec de clàusules regulado¬ res de la concessió per a la instal·lació i explotació d'uncentre destinata l'oferta de serveis multimédiaa
l'edifici de Can Fabra, situatal carrerdel Segre, núm.
24; sotmetre'la informació pública durant un termini
de trenta dies; i, si no s'hi formulen reclamacions o
al·legacions que posin de manifest la necessitat d'in¬ troduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàtica¬ mentaquestacord d'acord d'aprovació inicial a defini¬ tiva; i convocar concurs públic per a l'adjudicació del contracte.
El Sr. Forradellas, en la seva condició de regidor
del Districte de Sant Andreu, comenta que és una molt bona notícia peral Districte que unedifici històric com és Can Fabra aculli activitats i serveis multi¬
média que el convertiran en un equipament de ciutat i, fins i tot, de caràctermetropolità, integrat en un re¬ cinteen el qual, possiblement, s'ubicarà també un au¬
ditori ambcapacitat per a 500 persones.
S'aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Aprovarinicialment el contingut del conveni amb la
societat Jazz/Telecom, SA, per a la utilització de les
infraestructures, instal·lacions i/o edificis de titularitat
municipal, amb la finalitat d'implantaruna xarxade te¬
lecomunicacionsala ciutat, d'acordamb allò que pre¬
veu el Pla especial per a la implantació de xarxesde telecomunicacions per cable a Barcelona; sotmetre'l a informaciópública durantun termini detrentadies; i si no s'hi formulen al·legacions o reclamacions que
posin de manifest la necessitat d'introduir-hi rectifica¬ cions, tenir per elevat el present acord d'aprovació iniciala definitiva i formalitzar el conveni.
Autoritzar a l'Institut Municipal de Persones amb Disminució la renovació de les dues pòlisses de crè¬ dit per import de 50.000.000 de pessetes cadascuna
que té actualment concertades, en lescondicionsque
s'adjunten.
S'aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre¬
cedents.
La Presidència disposa que, tal com es convingué
a la Junta de Portaveus, es tractin conjuntament els
punts núms. 17, 18 i 23 de l'ordre del dia.
Informe sobre els Comptes anyals de l'Ajuntament de Barcelona, els seusorganismes autònoms i les so¬ cietats municipals, corresponentsa l'exercici de 1998.
Adoptar, en l'exercici de les competències reserva¬
NÚM. 22 20-VII-1999 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1005
privades
municipals
Societat
Municipal d'Aparca¬
ments i Serveis,
SA, Parc
Zoològic de Barcelona, SA,
Informació i
Comunicació de
Barcelona,
SA, Barcelo¬
na Activa, SA,
Barcelona
Promoció
d'Instal·lacions
Olímpiques,
SA, i
Pro Nou
Barris, SA, el
acords
se¬
güents:
Aprovar
els comptes anuals
de cada
Societat,
tancats a 31 de
desembre de 1998,
integrats
pel
Balanç de
situació, el Compte de
pèrdues i
guanys
i la Memòria.
Aprovaré
Is
corresponents informes de
gestió.
Aprovarla
gestió
realitzada
enl'exercici 1998
pels
administradorsrespectius.
Aprovarla
distribució de resultats de
l'exercici,
tan¬
cata 31 dedesembre de 1998.
Es dóna compte que la
distribució de resultats
per a lesdiferents societats és la següent:a) Societat
Municipal
d'Aparcaments i
Serveis, SA:
del resultatobtingut, 907.033.396 pessetes, es
desti¬
nen 90.703.340 pessetes a
nodrir la
reservalegal i la
restade 816.330.056 pessetes, a nodrir el compte
de
reserves voluntàries.
b) Parc
Zoològic
de Barcelona, SA: del
benefici
ob¬
tingut,
422.000 pessetes,
esdestinen 42.200
pesse¬tes a reserva legal i la resta de
379.800
pessetes areservavoluntària.
c)
Informació i
Comunicació de Barcelona, SA: el
resultat negatiu de93.501.776 pessetes,
s'aplica
ala
partida de resultats
negatius d'exercicis
anteriors.
d) Barcelona Activa,
SA: dels
beneficis obtinguts,
943.911 pessetes, es destinen
94.391
pessetesa re¬ serva legal i la restade849.520
a reservavoluntària.
e) Barcelona Promociód'Instal·lacions
Olímpiques,
SA: el benefici obtingut,36.178.128 pessetes, es
des¬
tina a reserva voluntària.
f) Pro Nou Barris,
SA: del
benefici obtingut,
8.942.808 pessetes, es destinen
1.752.854
pessetesa reserva legal i la resta de 7.189.954 pessetesa re¬ serva voluntària en haver-se assolit ja com a reserva el 20% delcapital social.
Informe sobre l'acciómunicipal en promoció
econò¬
mica iocupació 1995-1998.El president de laComissió d'Hisenda i
Funció Pú¬
blica, Sr. Maragall, presenta aquest
Informe
amb el
qual pretén donar compte, per darrera vegada en
el
present mandat, de la situació economicofinancera
i
el balanç de gestió d'aquest Ajuntament
amb
dades
tancadesa 31 de desembre de 1998 i també algunes
referències obligades als resultats
previsibles de
l'exercici de 1999, servint-sede la projecció detrans¬ferències que facilitin el seguiment de les seves pa¬ raules.
Referint-se primerament a la gestió econòmica de
l'Ajuntamenten el darrerexercici, exposa que
l'estalvi
corrent generat, 55.789 milions de pessetes, palesa
la continuïtat de la bona marxa econòmica de l'Ajun¬
tament i el posa en magnífica disposició peraconse¬
guir els altres dos objectius: el manteniment de
la in¬
versió i la reducció de l'endeutament; que els
ingressos corrents reflecteixen la bona evolució dels
provinents del Fons nacional de cooperació local, i
també de les diferents figures impositives municipals
no pas per causa d'un augment de la pressió
fiscal,
sinó percausa de les previsions de la Llei de pressu¬ postos generals de l'Estat, com és el cas de l'impost
sobre els béns immobles, i també per causa del bon
moment econòmic de la ciutat, el qual ha generat in¬
crements significatius en els
impostos sobre l'incre¬
ment del valordels terrenys, sobre lesconstruccions,
obres i instal·lacions tot això unita la bona gestió de
l'Institut Municipal d'Hisenda ha
permès obtenir
unsingressos per 228.483
milions;
quel'increment de la
despesa corrent,el 2,1%, ha estat
molt
menoral dels
ingressos i això ha estat
possible
gràcies
ala reduc¬
ció de la despesa financera com a
conseqüència de
la progressiva
disminució del volum
d'endeutament i
la contenció de les despeses estrictament de
gestió,
que només presenten un cert
increment
enels
con¬ceptesde manteniment i
conservació de la
ciutat;
ques'ha dedicat un total de 71.976 milions a inversions i
reducció de l'endeutament; que les gràfiques compa¬ rativesd'ingressos i despeses i de
l'estalvi
com a per¬ centatge dels ingressos correntsdemostren
la
pro¬gressiva i creixent
solvència d'aquest
Ajuntament i la
seva capacitat de generar estalvi; que
les inversions
brutes del darrer any se situen entorn als 50.000
mi¬
lionsde pessetes, en haver-s'hi destinat
els ingressos
de capital derivats de la
venda parcial
d'accions de
Serveis Funeraris de Barcelona, SA;que l'estalvi cor¬ rent, que el 1994 eracapaç definançar
totjust el
vo¬lum d'inversió, ara el superaàmpliamenta pesar que les inversions han crescut considerablement; que a
partir de l'any 1994 s'ha
aconseguit
unanotable dis¬
minució de l'endeutament i així la relació del deute i
els ingressosque fa quatre anys era
d'1,4
a1, és
aragairebé d'1 a 1,
és
adir, pràcticament
d'equilibri
total;
i que l'esforç de
contenció
deles despeses
ha incidit
sobre la plantilla municipal.
Significa que la
consideració conjunta
de les xifres
de l'Ajuntament estricte i de tots
els
instituts i
empre¬ses del grup no altera la
tendència ni
l'equilibri ni l'o¬
rientació global dels resultats que
acaba de comentar:
el Compte de resultats segueix essentfrancament
po¬sitiu, l'endeutamentsegueix reduint-se i les
inversions
segueixen augmentant
proporcionalment.
Compara, finalment, les
magnituds
del període
1992-1995 amb les del període 1996-1998 i
subratlla
que l'estalvi acumulat
ha
passatde 92.361
a194.903
milions depessetes, els ingressos
de capital
de 12.691
a 35.012 milions, les transferències de 70.100 a 73.600 milions, les inversions directes de 39.471 a 109.620 milions i l'endeutamentde268.392 a228.237,
dades totes que posen de manifest
la
tasca ques'ha
feten el darrerperíode, que justifiquen
la bona
qualifi¬
cació de risc que les empreses
internacionals
de
"ratting" atorguen aaquest
Ajuntament,
i
queexpliquen
el bon comportament de la ciutat en termes
de contri¬
bució col·lectivaa l'esforç de
transformació
ques'està
fent, i a l'esforç degestió
enel funcionament
dels
ser¬veis quesistemàticamentesduen aterme.
La presidenta de la
Comissió
d'Ocupació i Promo¬
ció Econòmica, Sra. Rojo, després de
precisar
queenfocarà el seu informe des d'una perspectiva
micro, la qual és molt important en unes
actuacions
basades en la proximitat i la subsidarietat, comença
dient que l'ocupació és un
objectiu
i
una preocupa¬ció de la ciutat compartits per l'Ajuntament
i
pel
con¬ junt de la ciutadania; que, segonsles enquestes,
mentre que el primer trimestre
de 1996,
l'atur
erael
problema més greu dela ciutat
per a un16,8% de
la població barcelonina
i
ocupavael
segonlloc
enla
1006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 20-VII-1999
que l'ocupacióté en la transformació de la ciutat un
dels seus vectors clau, però necessita també l'im¬
puls a les actuacions micro, l'apropament a les per¬
sones i la col·laboració entre les Administracions
competents, perquè l'Ajuntament no té competèn¬
cies ni recursos en aquest camp.
Remarca que la transformació de la ciutat contri¬
bueix a crear ocupació, com ho demostren els
12.000 llocs de treball creats per l'increment del tu¬
risme que rep la ciutat, les 1.100 persones que tre¬
ballenen els centres esportius municipals, les 5.000
que han aconseguit feina amb la instal·lació a Bar¬
celona de Retevisión, les 1.100 que treballen en el
Centre de Glòries o les 4.000 que ho fan en el Worl
Trade Center.
Fa referència a les accions municipals de promoció econòmica i ocupació mitjançant l'impuls i lacoopera¬ ció amb les actuacions tendents a millorar les oportu¬ nitats de les persones a les empreses, cosa que el
govern de la ciutat considera prioritària, tal com reco¬
manala Unió Europea, i explicaque s'hadesenvolupat
una estratègia de promoció de l'activitat econòmica i l'ocupació que integra quatre línies d'activitat: millorar
la inserció professional de les persones aturades, do¬
narsuporta la creació d'empreses i a l'ampliació de la
cultura emprenedora, millorar la competitivitat de les
petites i mitjanes empreses i promocionar l'activitat
econòmica a l'exterior; i que aquesta estratègia inte¬ grada s'ha convertit en un referent per a entitats de tots els colors polítics i per a molts països d'Europa que l'estan estudiant, perquè l'activitat econòmica i
l'ocupació són qüestions que no espoden tractar inde¬ pendentmentunade l'altra.
Informa que a Barcelona la taxa d'ocupació se si¬ tua en el 54,95% de la població en edat de treballar,
percentatge encara inferior al de la Unió Europea, però millor que el de la resta d'Espanya, i el nombre
de persones afiliades a la Seguretat Social és de 862.867, gairebé 100.000 més que dos anys enrera; que a la nostra ciutat l'atur s'ha reduït intensament
perquè, segons les dades de l'INEM i avui de les Ofi¬ cines de Treball de la Generalitat, entre el gener de 1995 i el gener de 1999 han trobat feina més de 37.000 persones, i les 87.189 persones enaturque hi
havia aleshores, eren el gener d'enguany
50.000 i
són ara 49.100, amb una taxa d'atur enregistrat del
7,3%; i que l'Ajuntament ha contribuït, en la coopera¬ ció amb les altres Administracions que li ho han per¬
mès,a ferque moltes personestrobessin feina. Precisa que de 1995 ençà, en els programes de
Barcelona Activa han participat 180.000 persones ambun grau de satisfacció de8 sobre 10 i una mitja¬ na d'inserció laboral del 60%; que s'han acostat els serveis als ciutadans amb la xarxa de Centres de
Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació als Dis¬ trictes. Hi afegeixque s'ha treballat també per l'ocu¬
pació amb futur i així concretament: Infopime,
BarcelonaNetactiva i Cibernarium apropen les noves
tecnologies a les persones i a les empreses; 7 de
cada 10 participants en programes de formació ho han fet en activitats de futur; s'han dissenyat perfils professionals de futur incorporatsa projectes innova¬
dors de jaciments d'ocupació; el 70% dels projectes
acompanyats per Barcelona Activa han estat en acti¬ vitats emergents; i s'han identificat els potencials
d'ocupaciódels sectors emergents del medi ambient,
la cultura i les telecomunicacions.
Indica que s'ha ampliat la presència de les dones tant en el mercat de treball, on l'atur femení s'ha re¬
duït en un 31,7%, com en el teixitempresarial, on les
dones han passatdel 24 al 27per 100 delsempresa¬ ris amb assalariats iaixí, concretament, 90.000 dones han participat de 1995ençà enels programesde Bar¬ celona Activa i la participació femenina ha assolit el 54% dels participants en tots els serveis, mentreque, per altra banda, l'esmentada societat ha posat en marxa els programes innovadors de discriminaciópo¬
sitiva: "Dones cap a l'Ocupació", "Dones Emprenedo¬
res" i "Futura".
Comenta que s'han ampliat també les oportunitats
dels joves que tenen dificultats no només per entrar
en el mercatdeltreball, sinó tambéperromandre-hi i, concretament: ei nombre de joves aturats s'ha reduït de 16.655 el generde 1995 a5.135 el mateix mes de
1999; un de cada tres participants en els programes de Barcelona Activa ha estat un jove, amb una inser¬
ció laboral del 80%; el 42% dels projectes empresa¬ rials acompanyats per l'esmentada societat ha estat
impulsat per menors de 30 anys; i s'ha promogut la
cultura emprenedora en col·laboració amb la Univer¬ sitat i els instituts d'ensenyamentsecundari.
Subratlla, a continuació, que l'Ajuntament té un compromís amb la creació i el suportales empresesi
ha apostat per la creació de petites empreses mitjan¬
çant: el Servei d'Atenció als Emprenedors, els Vivers
i els Centres d'empreses; la universalització de l'ac¬ cés a les noves tecnologies; els 5.000 milions acon¬ seguits en convenis amb les entitats financeres per facilitara les petites empreses l'accés alfinançament
en condicions preferents; la creació de la societat de
capital risc Barcelona Emprèn; i les bonificacionsen
l'impostsobre activitats econòmiques.
Concreta que el Servei d'Atenció als Emprenedors
ha tingut 32.000 usuaris, ha acompanyat 6.000 pro¬
jectes empresarials i ha ajudat a posar en marxa
unes 1.500 empreses; i
que l'índex de supervivència de les empreses que han estat en el Viver supera el
80% als tresanys.
Fa avinent que per universalitzar l'accés a la telemática s'han posat en marxa:
a) Infopime, que ha rebut 2.000.000 milions de consultes en els deu primers mesos de funcionament
i ha posat en relació gremis, col·legis professionals i empreses.
b) BarcelonaNetactiva, que és el primer viver vir¬ tual d'empreses de Barcelona i l'únic projecte
espa¬
nyol finalista a la Comissió Bangemann Challenge. c) Cibernarium, multiespai telemàtic que va de la
mà d'un dels espais de divulgaciótecnològicapioners
a Europa, La Villete de París.
d) Barcelona Emprèn, societat de capital risc per a
participaren petites empreses, que neix amb uncapi¬ tal de 900 milions de pessetes, en el qual participen
aquestAjuntament i tretze grans entitats financeres i
grans empreses.
Detalla que l'aportació municipal als programes
gestionats per Barcelona Activa s'ha triplicat en tres
anys passant de 350 milionsel 1995 a 1.060 el 1999; que entre 1995 i 1999 s'ha gestionat un conjuntde
recursos de 14.563 milions de pessetes, en el qual la
xifra corresponent a 1999 està pendent del conveni
amb el Departament de Treball, de manera que l'efi¬ càcia i la innovació en la gestió municipal ha aconse¬
NÚM. 22 20-VII-1999 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1007
captar-ne
tres
més
d'altres
Administracions;
que a
la
ciutat en cinc anys les
activitats
econòmiques han
crescut en 20.000
més de
novesi la superfície
tributable per aquest concepte
s'ha ampliat
en800.000 m2; que el
compromís de l'Ajuntament
amb
les noves empreses esfa
ben avinent
enles
bonifica¬
cions del 50% de l'impost sobre les
activitats
econò¬
miques que
els
atorga
enels
seustres
primers
anys
i
que han
totalitzat
enel
període 1995-1998
7.000 mi¬
lions de pessetes
(xifra
quedóna
resposta
ales
preguntes
de
l'oposició
sobre la minva
enla
recapta¬
ció d'aquest
impost),
i
també
enel
cost
fiscal
zeroatorgat en
el primer
anyd'activitat als emprenedors
mésgrans
de 45
anys,del qual s'han beneficiat
unes700 persones.
Significa que
la
renovació de l'espai industrial de
la ciutat comporta una
renovació de l'activitat
em¬presarial
i,
conseqüentment,
de
l'ocupació, i
queen
aquesta
línia
cal
esmentar
el Parc logístic de la
Zona Franca, la remodelació del districte industrial
de Sant Andreu-el Bon Pastor, el Parc industrial
urbà del Poblenou, i la renovació de les àrees indus¬
trials del Poblenou; i que Barcelona és, amb Frankfurt i Milà, una de les poques grans ciutats eu¬ ropees que encara tenen un
percentatge
d'ocupació
industrial proper al 25%.
Destaca que a l'estranger Barcelona
resulta
unaciutatatractiva per als negocis i les
inversions i,
així,
de les 2.100 empreses estrangeres instal·lades a l'àrea de Barcelonaun 85%sesent satisfetad'haver-ho fet, un 93% pensa continuar invertint-hi a curt ter¬
mini i el 80% estima haver obtingut de la seva inver¬ sió aquí la rendibilitat esperada o,
fins i
tot,superior;
que peratrauremés activitat iinversions
cap aBarce¬
lona s'han unit esforços amb la Cambra
Oficial de
Comerç i Indústria i
Navegació, el
CIDEM, i el
COPCA i l'ICEX, les oficines comercials espanyoles,
les ambaixades, els consolats i les universitats, el
Port, l'Aeroport i la Fira i totes aquelles
entitats
quehan volgutsumar-s'hi; que s'han
explicat davant
uns 1000 empresaris estrangers en quinze grans centres de decisió internacional les oportunitats que els ofe¬reix la sevainstal·lació a Barcelona; que dins la ciutat
l'acció municipal compta amb la
col·laboració i
con¬fiança de més de 800 empreses i s'han
signat cin¬
quanta convenis de col·laboració amb diverses em¬ preses, institucions i organitzacions i cinc empreses líders en el seu sector són partners tecnològics de
BarcelonaActiva; que el Consell Econòmic i Social, el
Consell de la Formació Professional i Ocupacional, el
Pacte local per a l'ocupació, el Pacte industrial metro¬ polità i el III Pla Estratègic són prova de la
participa¬
ció i consens amb què s'ha procurat desenvolupar l'acciómunicipal
Acaba dient que ¡'actuació municipal en el camp de
la promoció econòmica i l'ocupació s'ha mogut en la línia de les recomanacions de la Unió Europea, se¬ gons les directrius marcades a la Cimera per a l'ocu¬ pació de Luxemburg, amb l'entusiasme i passió que la ciutat provoca i la necessitat d'ocupació genera, i
pot oferir una estratègia per a l'activitat econòmica i
ocupacióque és punt de referència de bona pràctica
en elcontext de la Unió Europea.
El Sr. Maragall, referint-se als Comptes anuals de les sis societats municipals, comenta que presenten
un resultat global positiu d'uns 859 milions de pesse¬ tes, amb guanys en cinc empreses i pèrdues en una,
una inversió acumulada de 5.500 milions, directa o
percompte de l'Ajuntament,una
reducció
de
l'endeu¬
tament superior als 1.000 milions i una plantilla con¬
gelada.
El Sr. Álvarez avança que el seu Grup no compar¬
teix nil'optimismeni la visió idíl·licaque acaben
d'ofe¬
rirles intervencions del Sr. Maragall i la Sra. Rojo.
Primerament justifica la seva discrepància amb la valoració ques'ha fet de la situació de salut
econòmi¬
cai financera municipal, tot dient:
a) Pel que fa a la fiscalitat: que quan
començà el
mandat el 1995, Barcelona era la ciutat d'Espanya
amb més pressió fiscal iquan acaba Barcelona conti¬
nua ocupant el mateix lloc en aquest
rànquing de la
fiscalitat, jaque els impostos sobre les activitats eco¬
nòmiques, sobre els vehicles de
tracció mecànica i
sobre l'increment del valordelsterrenys resulten aquí
els més cars d'Espanya, i només hi ha un impost,
el
de construccions, obres i instal·lacions, en què no es dóna aquestacircumstància; i que, en
la
sevaopinió,
aquesta pressió fiscal més elevada no
té
capaltra
justificació que l'enorme deuteque
la ciutat
té
contret.
b) Pel que fa a l'endeutament: que a pesar
de les
afirmacions del Sr. Maragall en el sentit que s'haviareduït en uns 9.000 milions de pessetes en el darrer
any i se situaara en uns 231.000
milions,
és
encaratambé el més alt dels ajuntaments d'Espanya amb
una diferència de més de 40.000 milions respecte de Madrid, que ocupa el següent lloc de
la llista amb
uns185.000 milions, seguida per València amb 79.000 milions i Saragossaamb 70.000 milions; que
el deute
viu per càpita de Barcelona és de 153.000 pessetes
per habitant, quan
el
deSaragossa,
València i
Madrid, ciutats que ens segueixen en la llista
és,
res¬pectivament, de 117.000, 108.000
i 64.000 pessetes;
que el deute municipal comporta
el pagament
d'uns
38.500 milionsanuals perinteressos i
amortització
decapital, tot i que un 80% no
és objecte
d'amortització;
que al ritme
d'amortització
ques'està
seguint,
estri¬
garà vint-i-cinc anys a
cancel·lar
totalment l'endeuta¬
ment financer actual; que el tipus mitjà del nostre
deute està en el 9,14%, quan el de l'última
emissió
d'obligacions de l'Estat a
deu
anysnomés fou del
4,1%; que la disminució de
l'endeutament
en9.000
milions de pessetes no esfinança
gràcies
a unapolí¬
tica d'austeritat pressupostària, com s'ha dit,
sinó grà¬
cies als 14.324 milions en ingressos extraordinarisprocedents de la venda
del 49% del
capital de Ser¬
veis Funeraris de Barcelona, SA, i també de l'aliena¬
ció de diversos solars i tanmateix només s'han desti¬ nat 9.000 milions a cancel·lar deutes; i que tampoc
s'han destinat a amortitzar endeutament els gairebé 1.000 milions de pessetes estalviats com a conse¬
qüència de la davallada
dels tipus
d'interès.
c) Pel que faa les inversions: que
l'augment
de les
inversions no éscert, perquè mentre el
capítol
6 pre¬veu unes inversions directes de 28.000 milions de pessetes, les obligacions
reconegudes
només
en su¬ men 16.000, la qual cosa representa unnivell de
complimentdel 58%; que, per
altra banda,
dintre les
transferències decapital s'inclouen partides que, a
juí
seu, no són inversions, com araels 7.600
milions de
pessetes que es paguen a
Holsa
perinteressos
i els
5.000 milions que es traspassen als
Transports
Me¬
tropolitans per despeses
d'explotació;
que, pertant,
s'està generant en
l'opinió
pública
unasensació d'in¬
inau-1008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 20-VII-1999
guracions que es facin; que el Patronat
municipal
del'Habitatge només ha invertit 3.600 dels 5.961 milions
previstos, o sia, un 61%, i això quan l'habitatge era
una de les prioritats de l'equip de govern; i que es
computen com a municipals inversions fetes per les
institucions europees i les Administracions de la Ge¬
neralitat i l'Estat, com ara la instal·lació de la Bibliote¬ ca Provincial al Born, respecte a la qual no es fa cap referència al fet que la pagarà l'Estat.
Tocant, després, a la gestióde les empresesmuni¬
cipals, opina que la gestió de la Societat Municipal
d'Aparcaments i Serveis, SA, mereix un suspens,
perquè l'any passat no vafer capaparcament; que el
Zoològicva perdre visitants de pagamenten relació a
l'exercici anterior; i que a Informació i Comunicació de Barcelona, SA, seli va duplicar lasubvenció d'ex¬
plotacióque percebia el 1997.
Referint-se seguidament a l'informe sobre la polí¬ tica de promoció econòmica i ocupació, observa que
l'any 1998 al conjuntd'Espanya i a Catalunya la po¬ blació activa augmentà i, en canvi, a la nostra ciutat, segons la revista Barcelona Economia, disminuí;
que al final de tal any, malgrat totes les polítiques
que s'han exposat, la nostrapoblació activaera infe¬
rior a l'existent al començament del mandat, perquè
era aleshores d'unes 678.000 persones i és ara de
672.000; i que ha augmentat el turisme que ve a la
ciutat per motius vacacionals, però ha disminuït el
que ho fa atretper la Fira i els negocis.
Acaba anunciant que els membres del seu Grup votaran contral'aprovació dels comptes de les socie¬ tats municipals.
El Sr. Roca creu, d'antuvi, que els dos informes
dels membres de l'equip de govern podrien portarun
d'aquests títols "Quan el triomfalisme és preludi del
conformisme" o "Quan el triomfalisme desmotiva", ja que s'hi ha fetuna rendició de comptes apassionada i
pròpiad'un final d'etapa, que no potcompartir.
Referint-se a l'informe del Sr. Maragall, observa que si en una situació de creixement global molt im¬ portant de l'economia, de claríssima reducció de la
morositat i de disminució espectacular del tipus d'in¬
terès, els comptes municipals no se sanegessin, n'hi
hauria perplegar: avui no hi hacapAdministracióque
no pugui mostrar uns comptes notablement millors
que enaltres moments i això pot fer-ho també aquest Ajuntament, el qual, tanmateix, presenta uns comptes
discutibles en molts punts, com, perexemple, el rela¬ tiu a la morositat en les multes, on només s'han co¬ brat 4.000 dels 11.000 milions depessetes liquidats.
Deixant de banda elscomptes institucionals, consi¬ dera que el debat s'ha de centraren com va la ciutat i, en aquest sentit, mentre que, en la seva opinió, la
Sra. Rojo ha vingut a dirque ja s'havia fet tot i l'ocu¬
pació jano era problema, el seu Grup, també des de
la seva passió pel futur de la ciutat, té una percepció
diferent perquè podria ser que el creixement de la ciutat vingui condicionat, i fins i tot sacrificat, pel crei¬
xement del seu entorn i pel conjunt de Catalunya,
però l'obligació del Consistori ésveure com espot fer perquè Barcelona creixi més econòmicament i, tan¬
mateix, Barcelona noestà creixent al ritme de Catalu¬ nya, circumstància que, potser, explica que la revista
Barcelona Economia curiosament s'hagi oblidat de
publicar l'índex de creixement del producte interior
brut de laciutat, quan publica, en canvi, elscorrespo¬
nents a Catalunya i a Espanya.
Comenta que la pèrdua de població que pateix
Barcelona pot resultar preocupant o no, ja que en al¬
tres èpoques ha preocupat la nostra excessiva densi¬
tat demogràfica; ara bé és, en tot cas, dolent que es
perdi poblacióenel segment dels joves i s'incrementi,
en canvi, el segment de població no activa, perquè
això desequilibra la ciutat. Afegeix que, consegüent¬ ment, l'increment percentual de població ocupada ju¬
venil es deu al fet que partdels joves abandonen la
ciutat i això saneja les estadístiques, però empitjora l'ocupació i el futur de la ciutat.
Pensa, també, que si l'atur baixa i comença a ha¬
ver-hi problemes de manca de població activa, és
perquè hi ha molta gent gran, prejubilada i en aturen
lafranja de població corresponent a personesde més de 45 anys, que és el de llarga durada i el més peri¬
llós peral futur de la ciutat.
Recalca que, malgrat tot això, el seuGrup no ha dit
que la ciutat vagi malament, perquè la sevaobligació
és infondre optimisme, si bé per aconseguir-ho, cal fer prèviament un diagnòstic real de la situació; ara
bé, en tot cas ha de plantejar si en moments de bo¬
nança econòmica s'està fent tot el que es pot per a preparar el futur per a èpoques de menys estabilitat econòmica, qüestió a la qual ell ha de contestar ne¬
gativament.
Indica que el futur presenta les seves febleses i problemes com ara determinar per ons'ha de créixer econòmicament, quins sectors han d'ésser ajudats, quins són els problemes de cohesió social, en quines
inversions s'ha de posar l'accent, i on s'han d'ubicar per a resoldre les necessitats reals de la ciutat; i que tanmateix els informes que s'han presentat no han apuntat les línies de com es pensavaafrontar tot això
i s'han limitat a rendir comptes d'allò que s'havia fet,
en lloc d'explicar com es prepara el futur, que és la
seva preocupació principal.
Observa que, encertadament, l'informe sobre els comptes municipals, que seran discutits quan escai¬
gui, s'ha presentat conjuntament amb el relatiu a la
situació econòmica de la ciutat, perquè el Consistori no potsentir-se satisfet que l'Ajuntament vagi bési la
ciutat no hi vatant; que en lessevesparaules hi ha la
mateixa passió perla ciutat que a l'informe de la Sra.
Rojo, però aquesta passió s'ha de posar al servei
d'un diagnòstic real que reconegui que Barcelonaté
problemes de futur; que l'entusiasme de tots per un creixement que arribi a tot arreu ha de servir per a posar les bases d'un futur sòlid per a la ciutat, però
això no ho ha trobat a l'informe presentat, a pesar que una mica més i la pèrdua de població deixa Bar¬
celona amb menys d'1.500.000 habitants; i que tal
pèrdua es produeix de manera que té greus conse¬
qüències per a la Barcelona de la Carta Municipal,
que té uns problemes de futur als quals avui no s'ha
ofert cap resposta: l'informe s'ha limitat a exposar la
satisfacció per la tasca realitzada en comptes de tra¬
çar uns eixos de futur.
Acaba dient que el seu Grup comparteix l'entusias¬ me per la ciutat, però no la direcció que aquest entu¬
siasme pren; i que l'entusiasme és un mal soci, com expressagràficamentla frase morir d'èxit, que denota un finald'etapa.
El Sr. Forradellas manifesta que les dades aporta¬
des sobre el funcionament de l'Ajuntament demos¬
trenque no es genera dèficit, que s'ha reduït la pres¬
NÚM. 22 20-VII-1999 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1009
d'actuació municipal, que
s'ha
reduït considerable¬
ment l'endeutament i ques'han
fet
unesinversions
molt importants en
el conjunt de
la ciutat i, especial¬
ment, en els Districtes
gràcies al procés de descen¬
tralització.
Afirma que es fa un
enfocament
adequat dels
pro¬blemesde la ciutat; quela
Barcelona
compresadintre
el nostreterme municipal
té
unritme,
unflux de
vehi¬
cles, un consum
d'electricitat i de
gas, un parcde
ve¬hicles, un nombre de
viatgers d'autobusos
i
unvolum
d'estudiants i d'espectadors de cinema que en
de¬
mostren el dinamisme; que el fet que la ciutat
perdi
població
i,
consegüentment,
tingui
menysdensitat
pot
ésser interessant; que el fet que la gent
visqui més
anysdenota una
major qualitat
de vida; i
que,tanma¬
teix, comparteix la
preocupació
del Sr. Roca
perla
gent compresa
entre els
15 i 30
anys queabandona
laciutat,fenomen que exigeix articular
polítiques
per¬què s'hi
puguin quedar,
com aral'oferta d'habitatges
per a joves, que
ja s'ha posat
en marxa,perquè cal
frenarun procés que,
fins i
tot,podria canviar la confi¬
guració
electoral de la ciutat,
cosa enla qual el
seuGrup no
està
pasinteressat.
Significa que la
ciutat
té
problemes
perquè fan falta
més escoles bressol, mes residènciesper agentgran i més places d'escola
pública i necessita
tenir el 2004
l'estació del tren d'alta velocitat de la Sagrera; que s'han de vertebrar polítiques referents als elementseconòmics i urbanístics, peròtambé a les persones; i
que en aquesta
reflexió seriosa
sobre les línies de
millora de la situació de la ciutat li sembla que la Car¬ ta Municipal permetrà desencallar aviat
qüestions
que estaven encallades
des de
fa
molt
temps.Troba que la salut econòmica de l'Ajuntamentque¬
da ben palesa,contràriament a les afirmacions
del Sr.
Álvarez,
en les ràtios entre estalvi i ingressos i entredeute i estalvi.
En contestació a les observacions del regidor es¬
mentat sobre l'actuació del Patronat Municipal de l'Habitatge, indica que està condicionada
pel fet
que aquest organisme està obligat a fer unesprevisions
de subrogacions en préstecs amb
l'Incasol,
quedes¬
prés no escompleixen, si bé aquesta
situació
potmi¬
llorarl'any vinent perquè la reforma de la Llei d'hisen¬ des locals suprimeix tal obligació; que és difícil jutjar
l'activitat constructiva per anys i està molt satisfet del
funcionament i dels resultats obtinguts pel Patronat durant tot el mandat; i que la política d'habitatge
d'aquest Ajuntament afinals de 1998 ha posat a dis¬
posició del Patronat i dels promotorspúblics, socials i
privatsuna oferta de sòl que permetrà la
construcció
de 10.375 habitatges, dels quals 4.125 estaran
sub¬
jectes aalgun règim de protecció.
Diu, en conclusió,que el balançque s'ha presentat li sembla positiu i fet des del més estricte realisme; i anuncia el vot favorable del seu Grup als comptes
anuals de les societats municipals.
La Sra. Rahola diu d'entrada que, a pesar que el
Sr. Rocacom a parlamentari brillant que és hagi po¬ gut produir alguns dels possibles titulars sobre els
comptes, en la seva opinió el titular més adequat
d'aquestasessió i delsquatreanys de govern seria la
molt bona gestió dels comptes municipals d'aquest
Ajuntament, que s'ha convertit en un model d'admi¬
nistració no només per a aquesta ciutat, sinó per a
moltes altres que voldrien imitar la gestió econòmica
d'aquest Ajuntament, des de la reducció als mínims
possibles de la
pressió fiscal fins
ala
disminució,
per¬manenti sistemàtica, de l'endeutament, objectiu que,
probablement, només aquesta
Administració ha
po¬gut assolir d'una manera tan
extraordinària i eficaç.
Afegeix que el balanç que avui s'ha presentat
és el
resultat del'esforç, lasintonia i la complicitat delstres
partits que han format en els darrers quatre anys
el
governde la ciutat, el qual ha
complert el
seuProgra¬
ma gairebé en tots els punts.
Posa en relleu que durant el mandat s'ha
priva-titzat, mantenint-hi la majoria pública, l'Institut Muni¬
cipal de Serveis Funeraris i amb
això,
ques'ha fet
d'una manera pública i transparent, quan els diaris
d'avui parlen dels indicis de delicte que la fiscalia ha
trobat en la privatització del mateix servei a Madrid, s'han aconseguit uns recursos que superaven en el 75% l'oferta inicial, els quals han servit per aconsoli¬
dar inversions pactades i compromeses; i que durant
aquest mandat s'han fet en els mercats
municipals
unes grans inversions, algunes encara en
execució,
que han superat les previsions
inicials.
Es mostra enormement satisfeta del balançque es
pot presentar, de les inversions que
s'han fet i de la
gestió global de la ciutat encara que,
òbviament, la
ciutat tingui problemes, alguns dels quals
s'han
es¬mentaten aquesta ciutat com ara el de la pèrdua de
lapoblació, debat aquesten el qual ara no
vol
entrar, però tampoc pot deixar de recordar quesi el segle
passat la ciutat derruí les seves
muralles i
creà
una novafrontera, la Barcelona real dels nostres dies n'haderruït unes altres i ha anat més enllà de les seves
fronteres administratives, de manera que avui Barce¬
lona més que perdre població crea un flux
de pobla¬
ció que és possibleperquèen millorar la xarxa
viària
i
la qualitat de vida, la població s'ha
repartit;
arabé,
molt sovint la poblacióque nodorm o noviu aBarce¬
lona, se senttambé profundament barcelonina.
Afirma que Barcelona podria
millorar
encaramés
els seus índexs i la seva salut econòmica, però en això hi tenen responsabilitat les
Administracions
queno han fet les infraestructures quela ciutat necessita,
que no han resolt les
qüestions de l'aeroport
i del
tren
d'alta velocitat i que mantenen el peatge de les auto¬
pistes,la qual cosa grava
la frontera
natural de la ciu¬
tat: per tant, Barcelona té salut
econòmica malgrat la
discriminació profunda i secularque com a
ciutat
pa¬ teix per part de l'Administració del'Estat, i la sovint
inhibició de l'Administració catalana, capteniments
que incideixen en els
índexs
econòmics
de
la
nostra
ciutat i en la nostracompetitivitat.
Insisteix que s'han complert en un 90%
els cent
puntsdel Pacte de govern
municipal subscrit fa
qua¬ tre anys; i creu, en resum, que com abalanç
espot
mostrar una gestió interna que
és modèlica i imiten
altres ciutats, un nivell d'inversions altíssim, uns ín¬
dexs econòmics que globalment tenen puntes cap amunt i uns dèficits que deriven del greuge compa¬ ratiu que Barcelona pateix en els
Pressupostos
d'al¬
tres Administracions, pressupostos que, sovint, han
comptat amb el suport dels
partits
queestan
en l'oposició en aquest Ajuntament.La Sra. San Miguel, en la seva
condició
de presi¬
denta de la Societat Municipal d'Aparcaments iSer¬
veis, SA, subratlla que es tracta d'unaempresa mo¬
dèlica que contribueix a millorar
la mobilitat
urbana
posant en marxa sistemes
