Acord de Consell Executiu del Consell Insular de Menorca de data 13.5.2019, relatiu a l'aprovació del i Pla insular de suport a la família de Menorca (Exp. 1845-2018-000031)
Les famílies, enteses com a estructures d'organització social, són una institució clau en el funcionament de la societat. Els canvis accelerats que s'han produït en les darreres dècades, i que continuen succeint, han tingut repercussions importants en la forma de configuració de les famílies, i així mateix en els papers atribuïts i exercits per cadascun dels seus membres, cosa que ha donat lloc a noves dinàmiques relacionals i estructurals. A més, la institució familiar ha demostrat la seva fortalesa a través d'estratègies d'adaptació a aquests canvis i ha mantingut un conjunt de funcions importants, i en molts casos imprescindibles, tant per al benestar dels seus membres com per a la cohesió i el funcionament del conjunt social.
Històricament la protecció de la família ha passat per diferents fases: des d’un primer moment, en què la família era un subjecte passiu receptor, fins a l'actualitat, en què, ateses les circumstàncies socioeconòmiques limitants, es produeix un nou canvi paradigmàtic: les necessitats de les famílies requereixen noves respostes i adoptar un rol més actiu per part d'elles. El benestar de la família passa per actuacions dirigides cap al seu propi apoderament.
Les famílies tenen un paper econòmic, social i fins i tot polític imprescindible per a la cohesió i sostenibilitat social. És alhora necessària per aconseguir estabilitat i creixement econòmic; porta a terme una funció educativa clau per a la configuració d'una societat equilibrada, i exerceix una funció de solidaritat entre persones i generacions.
La Constitució espanyola de 1978, en el capítol III, referit als principis rectors de la política social i econòmica, estableix l'obligació dels poders públics d'assegurar la protecció social, econòmica i jurídica a la família, així com la protecció integral dels fills i filles sigui quina sigui l'afiliació. Igualment assenyala que els infants han de gaudir de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.
En resposta al mandat del Pla nacional (Pla Integral de Suport a la Família 2015-2017), el Consell Insular de Menorca assumeix amb l'elaboració d'aquest I Pla Insular de Suport a la Família de l'Illa de Menorca 2018-2021 el compromís de crear un marc per a l'ordenació de les accions i mesures en matèria de política familiar d'aquesta illa, així com planificar aquestes polítiques públiques en funció de les necessitats i les demandes detectades.
L'objectiu de les polítiques socials és pal·liar les desigualtats de partida i ajudar a superar les dificultats de les famílies.
L'increment de la pobresa infantil està relacionat amb aquestes greus dificultats familiars. Els fillets i les filletes mereixen una atenció i actuació especial. Les administracions públiques i totes les entitats implicades hem de garantir-ne el desenvolupament com a persones i avançar en la seva protecció. Aquest objectiu s'ha de concretar en diferents accions i mesures, com les dirigides a millorar l’alimentació infantil, impulsades dins l’àmbit insular, amb mesures i recursos suficients per garantir que les famílies amb menors o persones dependents al seu càrrec que es trobin en situació de necessitat tenguin cobertes les seves necessitats bàsiques d’alimentació.
Amb aquest pla es pretén obtenir una visió estratègica que unifiqui, posi en valor i ajudi a definir les línies de futur per tal de donar resposta a les necessitats de les famílies i tenir en compte les persones més vulnerables com a subjectes prioritaris d’intervenció, infants, adolescents, el jovent, persones dependents i gent gran. Sense deixar de banda altres problemàtiques transversals que afecten les estructures familiars.
La Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears (LSSIB), en el seu article 30 (Planificació d’àmbit insular i local) preveu que: «1. La planificació d’àmbit insular correspon als consells insulars, d’acord amb l’anàlisi de necessitats i recursos, tot respectant la planificació general).»
L’article 31 (Criteris per a la planificació) de la LSSIB estableix:
«1. Tots els plans han d’incloure una avaluació d’impacte de gènere i una memòria econòmica que en garanteixi l’aplicació, i han de ser modificats periòdicament d’acord amb l’avaluació sistemàtica dels seus objectius i del seguiment de l’aplicació.
2. Els procediments per elaborar els plans han de garantir la participació de les administracions competents per executar-los, dels òrgans de participació i cooperació prevists en aquesta llei i, en el cas dels plans sectorials, de les persones afectades pel pla.»
IBDona, amb RE núm. 8000 de 29/03/2019, va trametre l’informe d’impacte de gènere de Pla Insular de Suport a la Família de Menorca.
Amb data 3 de maig de 2019 s’ha emès un informe tècnic sobre la inclusió de les propostes d’impacte de gènere formulades per IBDona al Pla.
El Pla Insular de Suport a la Família de Menorca inclou una memòria econòmica per garantir la seva aplicació, amb la voluntat d’anar revisant anualment el seu finançament en els pressupostos de les administracions participants segons l’avaluació sistemàtica dels seus objectius i del seguiment de la seva aplicació.
El Ple del Consell de Serveis Socials de Menorca, en la sessió de caràcter extraordinari de dia 18 de gener de 2017, va acordar la creació d’una comissió específica per a l’elaboració del Pla Insular de Suport a la Família de Menorca, amb la participació de totes les entitats que consten en el Pla. Així mateix, a mesura que s’ha anat avançant en l’elaboració del Pla, Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:1/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
aquest s’ha anat debatent i se n'ha donant compte en diverses sessions de caràcter ordinari i extraordinari del mateix Ple del Consell de Serveis Socials de Menorca. Per altra banda, en el procés d’elaboració del Pla s’ha garantit la participació de les persones afectades pel pla i s'ha tingut en compte, també, l’aplicació del Pla Integral de Suport a les Famílies de les Illes Balears.
Atesa la proposta de la consellera executiva del Departament de Benestar Social i Família;
ACORD:
Primer.- Aprovar el I Pla Insular de Suport a la Família, que s’adjunta com a annex.
Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
ANNEX
I PLA INSULAR DE SUPORT A LA FAMÍLIA DE L'ILLA DE MENORCA (2018-2021) Edició i coordinació
Departament de Benestar Social i Família. Consell Insular de Menorca Equip redactor:
Comissió Específica del Ple del Consell de Serveis Socials
Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM). Institut Menorquí d'Estudis Entitats participants:
Departament de Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca
Departament d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca
Departament de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge del Consell Insular de Menorca Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca
Ajuntament de Ciutadella de Menorca Ajuntament de Maó
Ajuntament de Sant Lluís Ajuntament d’Alaior Ajuntament de Ferreries Ajuntament des Migjorn Gran Ajuntament des Castell Ajuntament des Mercadal
Direcció General de Planificació i Serveis Socials del Govern de les Illes Balears Delegació Territorial de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears Direcció General d’Economia i Ocupació del Govern de les Illes Balears Àrea de Salut de Menorca. IB-Salut del Govern de les Illes Balears Col·legi de Treballadors Socials de Menorca
Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Menorca Col·legi d’Infermers de Menorca
Col·legi de Metges de Menorca Col·legi de Psicòlegs de Menorca
Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Menorca Fòrum d’Immigració
Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca (FPDM) Federació d’Associacions de Veïns de Menorca
Fons Menorquí de Cooperació
Federació d'Associacions de Mares i Pares de Menorca (FAMPA) Creu Roja Menorca
Càritas Menorca
Comissió Executiva de CCOO de Menorca UGT Secretaria d’Afers Socials
CAEB PIME
Observatori Socioambiental de Menorca. Institut Menorquí d'Estudis (OBSAM) Disseny i maquetació:
Impressió:
Dipòsit legal:
1. Presentació 2. Justificació Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:2/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
3. Marc normatiu
4. Polítiques públiques. Competències 4.1. Les polítiques de suport a la família
4.2. Distribució de competències en matèria de família 4.3. Situació actual de les polítiques públiques 5. Marc conceptual
5.1. Concepte de família 5.2. Funcions de la família
6. Diagnòstic de la situació socioeconòmica de les famílies a Menorca.
Dades quantitatives recollides per l'OBSAM
6.1. La demografia i la composició de les llars de Menorca 6.2. Les condicions materials de les famílies
6.3. La conciliació familiar-laboral i les relacions familiars 6.4. La intervenció socioeducativa
6.5. L’atenció a la dependència
7. I Pla Insular de Suport a la Família de l'Illa de Menorca 2018-2021 7.1. Missió. Visió. Principis rectors.
7.2. Línies estratègiques marcades pel I Pla de Suport a la Família de l’Illa de Menorca 2018-2021 7.3. Accions i mesures del I Pla de Suport a la Família de l’Illa de Menorca 2018-2021
7.4. Coordinació, participació, seguiment i avaluació del Pla 7.5. Pressupost del Pla
8. Annexos
ANNEX I. Gràfic 1: Estructura de la població de Menorca per grups d'edat i sexe en els anys 2007 i 2017.
ANNEX II. Taula 1: Població per grups d'edat i índex d'envelliment dels municipis de Menorca, 2015.
ANNEX III. Taula 2: Estimació del nombre de famílies segons el mínim i el màxim.
ANNEX VI. Taula 3: Estimació del nombre de famílies segons l'estructura de la seva llar, 2015.
ANNEX V. Gràfic 2: Estimació del nombre de famílies segons l'estructura de la seva llar (agrupat), 2015.
ANNEX VI. Gràfic 3: Taxa de població nascuda a l'estranger, segons si són comunitaris o extracomunitaris. Municipis, Menorca i Illes Balears, 2017.
ANNEX VII. Taula 4: Nombre de declaracions per trams imposables, 2014.
ANNEX VIII. Gràfic 4: Percentatge de declaracions realitzades en els municipis de Menorca per sota dels 6.010 €, 2013-2015.
ANNEX IX. Gràfic 5: Taxa d’atur a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, dades mensuals 2009-2017.
ANNEX X. Taula 5: Taxes netes d'escolarització dels 0 als 3 en el curs 2011/2012 per municipis.
ANNEX XI. Taula 6: Ajuts econòmics individuals concedits per al pagament de la quota de l'escolarització infantil, per municipis, 2014-2017.
ANNEX XII. Taula 7: Denúncies presentades per violència de gènere, taxa de creació de nous expedients i taxa d'atenció al Centre Assessor de la Dona de Menorca, 2010-2016.
ANNEX XIII. Taula 8: Alumnes de 0-6 anys atesos per l'Equip d'Atenció Primerenca per municipis segons si són de necessitats educatives especials (NE) o de necessitats específiques de suport educatiu (NS), 2009-2017.
ANNEX XIV. Taula 9: Cursos de formació al professorat oferts el curs 2014-2015, per nivell acadèmic.
ANNEX XV. Taula 10: Nombre d'ajuts econòmics concedits en l'àmbit socioeducatiu per municipis, 2016 i 2017.
ANNEX XVI. Taula 11: Beques menjador concedides i denegades per municipis, cursos 2015/16-2017/18.
ANNEX XVII. Taula 12: Persones amb dictamen beneficiàries pendents del pla individual d'atenció de la prestació de dependència, Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2011-2017.
ANNEX XVIII. Accions i mesures del I Pla de Suport a la Família de l’Illa de Menorca 2018-2021 ANNEX XIX. Organigrama
ANNEX XX. Marc normatiu Presentació
El Pla Insular de Suport a la Família 2018-2021 es configura com un document de planificació mitjançant el qual es puguin donar respostes a escala insular a les necessitats de les famílies que viuen a Menorca; a més de crear una eina de coordinació per a tots els agents implicats en la seva implementació, tant pel que fa a les administracions com a les entitats.
Es tracta d'un pla que valoritza tota la tasca que ja es du a terme i marca un full de ruta per als propers anys. És el nostre deure i la nostra obligació com a governants promoure polítiques públiques que ajudin a millorar el dia a dia dels ciutadans de Menorca. Fer-ho a partir d'un concepte de família ampli que abordi des d'una perspectiva transversal les diferents actuacions que s'han de promoure per aconseguir-ho és el nostre principal objectiu.
Per fer-ho, aquest pla disposa de tres línies estratègiques. La primera és la prevenció i promoció de les famílies i unitats de convivència per tal de promoure l'autonomia i l'apoderament familiar.
Una segona línia pretén donar suport a les famílies en situació de vulnerabilitat.
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:3/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
Atendre les famílies amb mancances en les seves necessitats bàsiques i donar suport a les que es troben immerses en situacions de crisi o conflictivitat social, o que atenen persones amb problemes de salut, dependents o amb diversitat funcional, ha de ser també la nostra prioritat. Treballar per afavorir la plena integració social de qualsevol persona en situació de precarietat o vulnerabilitat social és imprescindible. Com també ho és fer-ho des d'una perspectiva que situï cada persona, cada família, en el centre de la intervenció i la faci part activa del procés.
La tercera estratègia pretén crear una xarxa insular d'atenció a famílies que permeti optimitzar els recursos i potenciar el treball des d'una òptica de transversalitat que és inherent al concepte de família.
Finalment, volem agrair i felicitar totes les institucions i totes les entitats que d'una manera o una altra han participat en la redacció del Pla Insular de Suport a la Família 2018-2021 i convidar tota la societat menorquina a fer-lo seu, amb la corresponsabilitat social que a tots ens correspon.
Aquest pla permetrà que, entre tots, i gràcies especialment a l’esforç i la dedicació de tots els professionals i voluntaris que d'una manera o una altra treballen en l'àmbit de les famílies, en els pròxims anys puguem anar avançant en la millora de la qualitat de vida dels nuclis familiars, partint de la posada en marxa de nous recursos i serveis que donin resposta a les necessitats tan diverses i transversals que aquestes tenen. Com a Consell Insular de Menorca és el nostre repte i la nostra responsabilitat liderar-ho.
JUSTIFICACIÓ
Les famílies, enteses com a estructures d'organització social, són una institució clau en el funcionament de la societat. Els canvis accelerats que s'han produït en les darreres dècades, i que continuen succeint, han tingut repercussions importants en la forma de configuració de les famílies, i així mateix en els papers atribuïts i exercits per cadascun dels seus membres, cosa que ha donat lloc a noves dinàmiques relacionals i estructurals.
A més, la institució familiar ha demostrat la seva fortalesa a través d'estratègies d'adaptació a aquests canvis i ha mantingut un conjunt de funcions importants, i en molts casos imprescindibles, tant per al benestar dels seus membres com per a la cohesió i el funcionament del conjunt social.
Històricament la protecció de la família ha passat per diferents fases: des d’un primer moment, en què la família era un subjecte passiu receptor, fins a l'actualitat, en què, ateses les circumstàncies socioeconòmiques limitants, es produeix un nou canvi paradigmàtic: les necessitats de les famílies requereixen noves respostes i adoptar un rol més actiu per part d'elles. El benestar de la família passa per actuacions dirigides cap al seu propi apoderament.
Les famílies tenen un paper econòmic, social i fins i tot polític imprescindible per a la cohesió i sostenibilitat social. És alhora necessària per aconseguir estabilitat i creixement econòmic; porta a terme una funció educativa clau per a la configuració d'una societat equilibrada, i exerceix una funció de solidaritat entre persones i generacions.
La Constitució espanyola de 1978, en el capítol III, referit als principis rectors de la política social i econòmica, estableix l'obligació dels poders públics d'assegurar la protecció social, econòmica i jurídica a la família, així com la protecció integral dels fills i filles sigui quina sigui l'afiliació. Igualment assenyala que els infants han de gaudir de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.
En resposta al mandat del Pla nacional (Pla Integral de Suport a la Família 2015-2017), el Consell Insular de Menorca assumeix amb l'elaboració d'aquest I Pla Insular de Suport a la Família de l'Illa de Menorca 2018-2021 el compromís de crear un marc per a l'ordenació de les accions i mesures en matèria de política familiar d'aquesta illa, així com planificar aquestes polítiques públiques en funció de les necessitats i les demandes detectades.
L'objectiu de les polítiques socials és pal·liar les desigualtats de partida i ajudar a superar les dificultats de les famílies.
L'increment de la pobresa infantil està relacionat amb aquestes greus dificultats familiars. Els fillets i les filletes mereixen una atenció i actuació especial. Les administracions públiques i totes les entitats implicades hem de garantir-ne el desenvolupament com a persones i avançar en la seva protecció. Aquest objectiu s'ha de concretar en diferents accions i mesures, com les dirigides a millorar l’alimentació infantil, impulsades dins l’àmbit insular, amb mesures i recursos suficients per garantir que les famílies amb menors o persones dependents al seu càrrec que es trobin en situació de necessitat tenguin cobertes les seves necessitats bàsiques d’alimentació.
Amb aquest pla es pretén obtenir una visió estratègica que unifiqui, posi en valor i ajudi a definir les línies de futur per tal de donar resposta a les necessitats de les famílies i tenir en compte les persones més vulnerables com a subjectes prioritaris d’intervenció, infants, adolescents, el jovent, persones dependents i gent gran. Sense deixar de banda altres problemàtiques transversals que afecten les estructures familiars.
MARC NORMATIU
La Constitució espanyola garanteix la protecció a la família i així, en l'article 39.1, determina que “Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família”. L'aplicació pràctica d'aquest principi, que fonamenta la política social i econòmica, correspon als diferents nivells de l'Administració de l'Estat (central, autonòmic o local) en els seus respectius àmbits de competència. En l'àmbit estatal resultaria molt prolix citar totes les disposicions legals que, d'una manera directa o indirecta, tenen com a finalitat millorar la situació de les famílies, compensar-ne les càrregues o contribuir al seu benestar.
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:4/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
Basti esmentar algunes de les més recents, que assenyalen la incorporació de mesures que tracten de respondre a noves situacions familiars, seguint les recomanacions que es desprenen de recerques sobre la realitat social o bé procedeixen de diferents organismes internacionals. Entre aquestes s'expliquen la Llei per a la conciliació entre la vida familiar i laboral, la Llei de protecció a les famílies nombroses, la reforma de les prestacions de la Seguretat Social relatives a maternitat i assignacions familiars i, més recentment, la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, la reforma integral del sistema de protecció a la infància o la llei que està en fase de redacció relativa a la protecció integral davant la violència contra la infància.
També en l'àmbit autonòmic es treballa per actualitzar el marc normatiu vigent en matèria de família i menors. N'és un exemple la recentment aprovada Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d’acció social, o els avantprojectes de reforma de la Llei d’atenció als drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears i de la Llei de serveis a les persones en l’àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
El present pla, com no podia ser d'una altra manera, pren en consideració i desenvolupa diversos convenis, lleis i decrets, però també plans, estratègies i recomanacions tant autonòmics i nacionals com internacionals. Sense ànim exhaustiu, s'esmenten els principals textos presos en consideració a l'Annex II del present document.
POLÍTIQUES PÚBLIQUES. COMPETÈNCIES 4.1. Les polítiques de suport a la família
Les polítiques familiars són el conjunt de mesures públiques destinades a aportar recursos a les persones amb responsabilitats familiars perquè puguin exercir en les millors condicions possibles les tasques i activitats que se'n deriven, especialment les d'atenció als fills i filles menors i als familiars dependents.
El desenvolupament de les polítiques familiars està lligat a l'Estat de Benestar, consolidat al nostre país a partir de la Constitució de 1978. Consisteix en un compromís públic de garantir una sèrie de recursos accessibles per a tota la població:
pensions, ocupació, habitatge, salut, educació i serveis socials. El paper de les polítiques públiques suposa no substituir la responsabilitat de les famílies, sinó per proveir-la d'ajudes i suports que en facilitin l'apoderament i l'acompliment de les seves funcions.
És fonamental que els grans eixos de les polítiques socials i de família girin entorn de:
- La corresponsabilitat. Tot i que la seva situació ha millorat en els darrers anys, la dona no ha assolit un pla d’igualtat laboral ni familiar. En l’àmbit laboral, continua rebent sous menys elevats que els homes i té dificultats per accedir a determinats llocs de treball, en especial als directius.
La desigual inserció laboral de la dona no es produeix únicament en l’accés a determinats llocs de treball (segregació vertical) sinó també a determinats sectors, ocupacions i feines (segregació horitzontal). En l’àmbit familiar, continua portant el pes de la família, tot i que en el cas de les parelles joves es produeix més corresponsabilitat en l’àmbit domèstic i de criança. La crisi iniciada al voltant del 2008 tampoc no ha afavorit que s’evolucioni en les 17 polítiques d’igualtat.
Podem dir, en el dia d’avui, que existeix encara una desigualtat de gènere i de corresponsabilitat en la família.
- La natalitat. La baixa natalitat existent a Espanya ha generat preocupació als governs, encara que només recentment s’han introduït prestacions econòmiques i mesures fiscals. Moltes comunitats autònomes han establert també deduccions fiscals, algunes de tipus universal, altres de condicionades als ingressos, amb casuístiques molt diverses. En conjunt, les prestacions econòmiques són baixes si es comparen amb el que pretenen contrarestar, la baixa natalitat, i amb les que tenen altres països. A més, els serveis de suport són escassos, tant pel que fa a escoles de 0-3 anys com als serveis per a infants i adolescents, que són pràcticament inexistents des de la iniciativa pública. En definitiva, les famílies es constitueixen tard, l’edat mitjana aproximada de les mares supera els 30 anys quan tenen el primer infant i l’índex de fecunditat és d’un 1,27 (2013). Tot i que existeix un fort desig cap a la natalitat, la precarietat laboral i la temporalitat, juntament amb les polítiques pobres de natalitat, han condicionat aquesta taxa.
- La parentalitat. Actualment, tot i que les mares continuen portant el pes de la cura i l’educació dels fills i filles, hem de dirigir els esforços cap a la corresponsabilitat d’ambdós, del pare i la mare. Aleshores, més que parlar de maternitat o paternitat, és lògic utilitzar el concepte de parentalitat, reconeixent el paper indispensable que ha tingut i té la dona, com a mare, en aquesta tasca, fins i tot en molts de casos de manera solitària i sense disposar de cap altre membre de la família; i reforçant el paper del pare perquè comparteixi el rol educatiu i la presa de decisions de les qüestions relatives als fills i filles. Es tracta, en definitiva, de promoure i reconèixer una parentalitat corresponsable amb mesures que ajudin a conciliar la vida familiar, a reconèixer el valor de la maternitat, i a impulsar el rol de la paternitat i valorar-lo.
- L’emancipació del jovent. El procés de transició a l’edat adulta és molt dificultós. La responsabilitat del procés recau sobre el nucli familiar, atès que les administracions públiques l’entenen com un problema privat. L’encara alta taxa d’atur juvenil, la falta d’habitatge assequible (l’elevat preu de l’habitatge, en especial a la nostra comunitat autònoma) i la baixa formació acadèmica i professional han condicionat aquest procés. Excepte les ajudes per accedir a habitatges de lloguer, a Espanya hi ha una absència total de polítiques que contribueixin a l’emancipació juvenil i a la formació de noves famílies. En aquestes condicions, l’emancipació juvenil resulta enormement difícil. El suport familiar és la millor xarxa de protecció social i contribueix a mitigar la situació real del jovent.
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:5/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
- Les noves realitats familiars. La família és una institució que evoluciona constantment. Per això, van apareixent noves realitats de manera progressiva que generen noves demandes i necessitats. Algunes ja estan assimilades socialment, com ara el divorci, la igualtat dels fills i filles nascuts dins o fora del matrimoni, la reproducció assistida, les parelles de fet, els matrimonis homosexuals, les famílies monoparentals, les famílies amb fills o filles adoptats o en acolliment i les famílies nombroses; mentre que altres realitats, com ara la custòdia compartida, encara són objecte de debat.
4.2. Distribució de competències en matèria de família
La Constitució espanyola assenyala que els poders públics han d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família. Aleshores, les administracions públiques —estatal, autonòmiques i locals— han de proporcionar suports econòmics i tècnics a les famílies per al desenvolupament de les seves responsabilitats i funcions, la qual cosa requereix una adequada i eficaç coordinació i cooperació interinstitucionals.
Totes les administracions públiques realitzen actuacions destinades a la protecció de la família.
En el cas de l’Administració central són les següents:
Prestacions per prevenir o reparar situacions o estats de necessitat per pèrdua d’ingressos o excés de despeses:
- Prestacions econòmiques per naixement o adopció de fills/filles,
- Prestacions familiars per fill o filla, o persona menor d’edat acollit/da a càrrec, - Permisos parentals o altres permisos o beneficis per raons familiars,
- Excedència per cura de fills/filles, persones menors d’edat acollits/des o familiars.
Ajudes en matèria d’ocupació - Beneficis fiscals
- Ajudes socials a famílies nombroses i ajudes socials a famílies monoparentals.
- Prestacions socials del sistema públic de serveis socials a les famílies (que, conjuntament amb sanitat, educació, renda i seguretat social, formen part de l’estat de benestar social)
- Ajudes per a famílies amb persones en situació de dependència; ajudes per impagament de pensions d’aliments en situació de separació o divorci; beques i ajudes a l’estudi del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport; ajudes en matèria d’habitatge, i ajudes socials per algunes malalties
Font: Guia d’ajudes socials per a les famílies 2014. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 30.16, assenyala que la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en protecció social de la família i conciliació de la vida laboral i familiar.
- Actuacions fiscals:
- Per a contribuents d’edat igual o superior a 65 anys,
- Per naixement i adopció nacional o internacional de fills/filles,
- Per a declarants amb discapacitat física, psíquica o sensorial, o amb descendents d’aquesta condició.
- Planificació i coordinació general dels serveis de família; reglamentació normativa
- Polítiques de promoció i suport a les famílies i a les unitats de convivència i reinserció social Font: Guia d’ajudes socials per a les famílies 2014. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
En la seva cartera bàsica de serveis (Decret 66/2016, de 18 de novembre) el Govern Balear recull un punt específic de prestacions per als menors i les famílies:
Prestacions per a menors i famílies - Servei de mediació familiar.
- Servei de punt de trobada familiar en compliment de resolucions judicials.
- Servei de formació per a la competència familiar.
- Servei d'integració social, laboral i educativa, alternatiu al sistema escolar ordinari - Servei de tractament a infants víctimes d'abusos sexuals.
- Servei d'habitatge d'emancipació per a persones majors de divuit anys que han esta tutelades per l'Administració o sotmeses al compliment d'una mesura judicial.
- Servei d'acompanyament per a joves que han estat subjectes a mesures administratives i/o judicials.
En l’àmbit de l’Administració del Consell Insular i dels ajuntaments, com estableix el sistema públic de serveis socials mitjançant el Pla Concertat de Prestacions Bàsiques, i les diferents lleis de transferències cap als consells insulars, les prestacions i els serveis que ofereixen, i que comporten actuacions envers les famílies, són:
- Tots els municipis ofereixen suport a les famílies mitjançant el Pla de Prestacions Bàsiques (sistema públic de serveis socials), amb informació, orientació, assessorament, servei d’ajuda a domicili, equips municipals d'intervenció familiar (en endavant EMIF), etc.
- Les prestacions més específiques de suport a les famílies es realitzen en els municipis i els consells insulars. És aquí on trobam més diversitat de recursos i serveis o programes, que es detallen a continuació:
- Informació i orientació:
- Ajuda a domicili i suport a la unitat de convivència - Prestacions tècniques
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:6/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
- Allotjament alternatiu - Prevenció i inclusió social
- Foment de la solidaritat i la cooperació social - Reconeixement de la condició de família nombrosa - Ordenació de la protecció de menors
- Polítiques de promoció i suport a les famílies i a les unitats de convivència i reinserció social MARC CONCEPTUAL
5.1. Concepte de família
La família és el resultat de les diferents realitats culturals que ens envolten, així com de les diferents formes d’organització social que la modulen.
Les persones neixen i es desenvolupen en família, on troben la seva identitat i el seu espai de protecció i desenvolupament.
D’aquí, el paper estratègic de la família com a entitat fonamental en el desenvolupament educatiu individual.
La família, segons l’article 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans, és l’element natural, universal i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat. Els lligams principals que defineixen una família són de dos tipus:
d’afinitat, derivats de l’establiment d’un vincle reconegut socialment, com el matrimoni i altres formes de convivència, com és el cas de les parelles estables, i de consanguinitat, com la filiació entre pares/mares i fills/filles. També pot diferenciar-se segons el grau de parentiu entre els membres.
Pel que fa a la regulació de la família, la Constitució reconeix les diferents formes de vincle de parella. Els reconeix el dret a la protecció i garanteix el respecte a la igualtat i la dignitat de tots els membres.
Els canvis en els models de família a Espanya, com en la resta dels països occidentals, s'ha produït en un breu període de temps, una diversificació de les formes familiars, així com de les maneres de convivència, que s'aparten del model rígid i unilineal que era característic en etapes anteriors. Aquest canvi tan ràpid sol valorar-se en general com una situació de crisi de la família i provoca reaccions diverses.
Malgrat la intensitat de les seves transformacions i les del context que l'envolta, la família gaudeix de bona salut. La xarxa familiar és un recurs bàsic no només per als infants, sinó també per als adults en diferents etapes de la seva vida. La família és un escenari viu de solidaritats i un instrument de cohesió social, i no només manté la seva consistència, sinó que en la pràctica ha vist reforçat el seu paper en la societat. Situada al centre dels canvis socials, la família és actualment diferent i plural i està immersa en un procés d'adaptació dinàmic influenciat per les transformacions demogràfiques i culturals que s'han produït i continuen succeint al seu voltant.
A escala general, en el context de les societats europees així com en l'espanyola, els canvis més significatius que s'observen en la família, quant als aspectes sociodemogràfics, es refereixen als canvis en la població, com ara l'augment de l'esperança de vida, gràcies a les millores en l'atenció a la salut i en les condicions de vida. Així mateix, augmenten les possibilitats d'ajudar els fills i filles, tant els que encara no s'han emancipat, com els que han format una llar i tenen descendència. També destaca el descens de la fecunditat: actualment es tenen menys fills i filles, i a edats més tardanes, i això malgrat l'alta valoració de la paternitat i la maternitat, i el fet que en general s'expressa el desig de tenir més fills i filles, que els que finalment es tenen. Tenim el descens de la nupcialitat i l'increment de l'edat del matrimoni, i tot i que encara continua essent aquesta la forma dominant de formar parella cal destacar el creixement del nombre d'unions lliures, però també l'augment de les ruptures matrimonials, juntament amb la possibilitat que hi hagi fills i filles menors d'edat embolicats en els processos de ruptura. Finalment tenim les migracions: la presència de persones estrangeres de diferents nacionalitats i entorns culturals impedeix fer generalitzacions respecte al model de família immigrant, si bé és cert que poden donar-se en aquest grup formes familiars que es troben en reculada entre la població autòctona, com les llars sense nucli o les llars extenses i múltiples.
Hem de tenir en compte que no totes les llars impliquen una estructura familiar i de vegades són altres factors, com les dificultats d’accés a l’habitatge, que poden provocar la necessitat de conviure en un mateix espai.
Altres aspectes sociodemogràfics es refereixen als canvis en les llars: augmenta el nombre de llars i en disminueix la grandària (persones per llar), i també quant als tipus de llar creix el nombre de les unipersonals, compostes sobretot per persones majors de 65 anys, però també de les integrades per persones de menys edat, efecte més de les ruptures matrimonials o de parella que de l'emancipació primerenca del jovent.
5.2. Funcions de la família
La família, en la societat actual, té importants tasques relacionades directament amb la preservació de la vida humana mitjançant la socialització, l’autonomia i la identitat dels membres, així com amb el desenvolupament i el seu benestar i cohesió.
Aquestes funcions es distribueixen, bàsicament, entre els mateixos membres en particular i davant la societat en general. Així doncs, les funcions principals de la família són la funció biològica, relacionada principalment amb la sexualitat i amb la reproducció i la criança humana; la funció educativa, que inclou l’educació i la formació integral dels membres, així com la preparació dels fills i filles per a la formació de les seves pròpies unitats familiars; la funció econòmica, referida a la satisfacció de les necessitats materials bàsiques; la funció solidària i de suport, amb el desenvolupament de l’ajuda mútua intrafamiliar i extrafamiliar, en especial en moments de crisi; la funció protectora, la prestació de seguretat, en especial als membres més Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:7/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
vulnerables, així com el manteniment de la pròpia identitat i la cohesió familiar; la funció afectiva i sexual, relacionada amb la satisfacció de necessitats emocionals, reconeixement, suport, amor, lleialtat, etc., i la funció social, la transmissió de la cultura, els valors, les tradicions, les normes i els principis bàsics d’integració social, així com la col·laboració en la millora de la societat i l’ajuda a altres famílies de l’entorn.
Tot aquest conjunt de funcions fan de la família l’eix vertebrador de múltiples realitats i possibilitats entre els membres. Per exemple, els pares i mares exerceixen un rol de promoció envers els seus fills i filles i, alhora, són subjectes actius de processos de desenvolupament personal. La família s'entén així com a promotora de diversos escenaris: un on es construeixen persones adultes; un altre de preparació per afrontar reptes i assumir responsabilitats i compromisos; un de trobada intergeneracional on els adults amplien el seu horitzó vital i formen un pont cap al passat (la generació dels avis/àvies) i cap al futur (la generació dels fills/filles), i un on trobar una xarxa de suport social per a les diverses transicions vitals que ha de fer la persona adulta.
Pel que fa al paper de la família com a agent de criança i socialització, hem de dir que convertir-se en mare o pare suposa la posada en marxa d’un projecte vital educatiu, relacionat amb el cicle vital, així com una alta implicació personal i emocional; a més, suposa omplir de contingut el projecte educatiu durant tot el procés de criança i educació dels fills i filles.
Amb relació als fills i filles, trobam quatre funcions bàsiques de la família, des del naixement fins a l’emancipació: en primer lloc, assegurar-los la supervivència, el creixement i la socialització en les conductes bàsiques de comunicació, diàleg i simbolització; en segon lloc, aportar-los un clima d’afecte i suport, sense els quals el desenvolupament psicològic no resulta possible; en tercer lloc, oferir-los l’estimulació que els faci éssers amb capacitat per relacionar-se de manera competent amb el seu entorn físic i social, així com per respondre a les demandes i les exigències plantejades per a l'adaptació al món en el qual els toca viure, i en quart lloc, prendre decisions respecte a l’obertura cap a altres contextos educatius que hauran de compartir amb la família la tasca d’educació dels fills i filles, com, per exemple, l’escola.
En conclusió, es fa imprescindible el reconeixement de la família per part de les institucions públiques i les entitats socials pel paper fonamental que desenvolupa com a garantia de cohesió social i solidaritat intergeneracional, i per les funcions educativa i socialitzadora, de suport i de seguretat que té.
DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA DE LES FAMÍLIES A MENORCA
En aquest apartat es fa un resum de les dades més rellevants disponibles fins a la data per al Pla de família amb dades de l'estudi Indicadors per a la diagnosi social de Menorca i del Sistema d'Indicadors de Benestar Social i Serveis Socials, elaborats per l'OBSAM, a fi d'identificar els reptes que ha d'afrontar el Pla.
6.1. La demografia i la composició de les llars a Menorca
Comparant la població de Menorca en un àmbit temporal de deu anys (2007-2017), la característica demogràfica més destacada és l'envelliment de la població. Com s'observa en el gràfic 1, l'any 2017 hi ha una major proporció de població major de 40 anys en detriment, principalment, dels grups d'edat compresos entre els 25 i els 34 anys. Dos són els factors que expliquen aquest procés: la natalitat i la migració.
Gràfic 1: Estructura de la població de Menorca per grups d'edat i sexe en els anys 2007 i 2017. Unitats: %. Font: IBESTAT.
Elaboració: OBSAM (Veure annex I).
L'any 2016 es produïren vuit naixements per cada mil habitants (8,2 ‰) a Menorca.
Aquesta xifra és gairebé quatre punts inferior que fa deu anys, fruit d'una tendència constant a la baixa, especialment a partir del 2010, i un punt i mig més baixa que la mitjana balear. Maó i Ciutadella són els municipis amb una taxa més elevada, al voltant del 9‰.
En canvi, es Migjorn Gran i es Mercadal són els municipis on es registren menys naixements, amb uns valors per sota del 6‰.
Aquest fet va en consonància amb el nombre de fills i filles per dona, que és de l'1,2 (quan l'índex de reemplaçament, és a dir el nombre mitjà de fills i filles per dona per sota del qual la població ja no es reemplaça i comença a disminuir, és del 2,1).
Anualment des de l’any 2012 a Menorca hi ha més persones que se'n van que no que venen, entre el 2‰ i el 5‰ per cada mil habitants.
Aquesta situació és la inversa de la que es vivia en els anys anteriors a la crisi econòmica, en els quals la taxa de migració era positiva i se situava en valors per damunt del 20 ‰. En el conjunt de les Illes Balears, la reducció de la taxa també disminuí significativament entre el 2007 i el 2011, però, a diferència de Menorca, en els darrers quatre anys ha recuperat els valors d’abans de la crisi.
Per tant, si la taxa de natalitat i de migració es mantenen amb els valors actuals, la tendència a l'envelliment de la població continuarà augmentant de manera pronunciada.
Tal com es mostra en la taula 1, en el conjunt de Menorca hi ha més població de persones majors de 65 anys que no de menors de 15 anys, i els municipis des Migjorn Gran, es Mercadal i Sant Lluís són els que presenten un índex d'envelliment Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:8/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
més elevat. Si ens fixam des de la perspectiva de gènere, l'índex d'envelliment és significativament superior en les dones (124 majors de 65 anys per cada cent menors de 15 anys) que la dels homes (amb un valor de 100, que indica una proporció d'igualtat amb els menors de 15 anys).
Taula 1: Població per grups d'edat i índex d'envelliment dels municipis de Menorca, 2015. Unitats: població i percentatge. Font:
IBESTAT. Elaboració. OBSAM (veure annex II).
Segons l'estimació en la diagnosi social realitzada per l'OBSAM del nombre de famílies que vivien a Menorca l'any 2015, s'estableix un mínim de 30.000 famílies i un màxim de 37.000. En la taula que ve a continuació s'assenyala l'estimació del nombre de famílies per municipis.
Taula 2: Estimació del nombre de famílies segons el mínim i el màxim. Unitats: famílies. Fonts: Cens de població i habitatges 2011 (INE), revisió padró municipal d’habitants 01/01/2015 (IBESTAT) i pressió humana diària a partir del registre de passatgers dels ports i l'aeroport de Menorca. Elaboració: OBSAM (veure annex III).
La meitat de les llars es formen entre les parelles amb algun fill i/o filla menor de 25 anys i les parelles sense fills i/o filles.
Altres composicions de les llars de Menorca que cal destacar són: el 10 % són persones grans que viuen soles, majoritàriament dones; el 9 % són famílies monoparentals, i el 7 % són famílies on tots els fills i/o filles tenen 25 anys o més.
Taula 3: Estimació del nombre de famílies segons l'estructura de la seva llar, 2015. Unitats: valors absoluts i percentatges.
Fonts: Cens de població i habitatges 2011 (INE), revisió padró municipal d’habitants 01/01/2015 (IBESTAT) i pressió humana diària a partir del registre de passatgers dels ports i l'aeroport de Menorca. Elaboració: OBSAM (veure annex IV).
Gràfic 2: Estimació del nombre de famílies segons l'estructura de la seva llar (agrupat), 2015. Unitats: %. Fonts: Cens de població i habitatges 2011 (INE), revisió padró municipal d’habitants 01/01/2015 (IBESTAT) i pressió humana diària a partir del registre de passatgers dels ports i l'aeroport de Menorca. Elaboració: OBSAM (veure annex V).
Actualment Menorca té un 15 % de la població nascuda a l'estranger, 5 punts per davall el conjunt de les Illes Balears. Es Mercadal i Sant Lluís són els dos municipis amb més població estrangera, amb un 25 %, i superen la mitjana menorquina i balear. En canvi, Ferreries es troba en la situació oposada i només un 5 % de la seva població és estrangera.
Gràfic 3: Taxa de població nascuda a l'estranger, segons si són comunitaris o extracomunitaris. Municipis, Menorca i Illes Balears, 2017. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM. (veure annex VI).
6.2. Les condicions materials de les famílies
Les dades de pobresa de què disposam només estan disponibles per a les Illes Balears.
Com a referència, segons l'informe sobre l'exclusió i els desenvolupament social a les Illes Balears del 2014 (amb dades de l'any anterior) de la fundació FOESSA, el 10 % de les llars a les Illes Balears se situarien en exclusió severa i un 18 % en exclusió moderada.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2016 la taxa de pobresa (sense lloguer imputat) a les Illes Balears era d'un 15 %, set punts menys que la mitjana estatal. Pel que fa a la taxa de pobresa infantil, des del 2009 se situa per damunt el 30 %.
La dada de què disposam per a Menorca és el nombre de declaracions per trams imposables entre els anys 2013 i 2015.
Segons aquestes, a Menorca el 27% corresponen a declaracions per sota dels 6.010 €, tram en el qual es trobarien els col·lectius més vulnerables econòmicament de la societat. Destaca l'increment en 5 punts percentuals respecte a l'any anterior de les rendes inferiors per sota dels 6.010€. Ciutadella és el municipi amb una major proporció de declaracions en aquest tram, tot i que la diferència entre els municipis no és significativa.
Taula 4: Nombre de declaracions per trams imposables, 2014. Unitats: euros i %. Font: Agència Tributària Espanyola.
Elaboració: OBSAM (veure annex VII).
Gràfic 4: Percentatge de declaracions realitzades en els municipis de Menorca per sota dels 6.010 €, 2013-2015. Unitats: %.
Font: Agència Tributària Espanyola. Elaboració: OBSAM (veure annex VIII).
Menorca presenta actualment una taxa d’atur d'entre el 17 % en temporada baixa i un 7 % en temporada alta. Aquesta taxa és significativament més baixa que les registrades entre els anys 2012 i 2014, període en el qual la taxa es movia entre el 15 i el 25 %. Es Castell és el municipi que registra, de manera diferenciada, una taxa més elevada, entre el 15 i el 25 % en el darrer any. En canvi, Ferreries és el municipi amb una taxa més baixa, entre el 5 i el 10 %, mentre que es Mercadal és el que registra una menor taxa en temporada alta, del 4 %.
Per gènere, per tots els municipis i per tots els trimestres analitzats l’atur és major en el cas de les dones, amb una diferència que es mou entre l'1 i el 3%. Entre les dones, les ocupacions amb un major atur a l’any 2015 corresponen al sector serveis.
Per als homes, a més del sector serveis, hi té una forta presència el sector de la construcció.
Gràfic 5: Taxa d’atur a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, dades mensuals 2009-2017. Unitats: %. Font: SOIB.
Elaboració: OBSAM (veure annex IX).
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:9/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
Finalment, unes altres dades importants per conèixer l'impacte de la pobresa són les que provenen dels registres oficials dels serveis socials comunitaris bàsics i de les entitats socials. Aquestes dades reflecteixen la pobresa detectada i en destacam les següents:
- El nombre de titulars de la renda mínima d’inserció l'any 2017 van ser de 293. Això són 142 menys respecte a l'any anterior i 227 menys respecte al 2014, any en el qual hi hagué el màxim nombre de registrats, amb 520. S'ha de tenir en compte que l'any 2016 s'introdueix la renda social garantida, que ha d'anar substituint l'RMI. En tot cas, en aquest any només n'hi va haver a Menorca 14 titulars. Per perfil de risc, el col·lectiu més destacat són els que han acabat la prestació d'atur, que representen el 20 %. També destaquen les famílies monoparentals, amb un 11 %; les persones en exclusió social severa, amb un 9%, i les persones immigrants, amb un 7%. En el darrer any no hi ha diferències des de la perspectiva de gènere, situació que contrasta amb el període del 2006 al 2010, en el qual hi predominaven de manera significativa les dones.
- Des de l'any 2016 existeix una nova prestació per atendre les necessitats socials de determinats nuclis familiars, anomenada renda social garantida. El desembre de 2017, s'han tramitat 557 sol·licituds, de les quals 256 són estimatòries (que es corresponen amb el nombre de persones titulars), 12 suspeses, 57 denegatòries i 183 en tràmit. La ràtio de sol·licituds per cada mil persones de 25 a 64 anys és de 10,41, per sota de Mallorca (18,39) i per sobre d'Eivissa (5,13) i de Formentera (3,59). Per municipis, Maó i es Castell són els únics situats per sobre de la mitjana de Menorca, amb 15,18 i 12,52 respectivament.
El nombre d’ajudes econòmiques individuals que atorguen els Serveis Socials Comunitaris Bàsics s’han més que doblat respecte als anys anteriors a la crisi i van arribar a les 1.538 ajudes l'any 2016. Però en el darrer any han disminuït de manera significativa i l'any 2017 se'n van concedir 948. Aquesta disminució s'ha donat principalment en les ajudes a l'habitatge, que han passat de les 709 del 2016 a les 293 del 2017. Tot i així, les d'habitatge continuen essent les més importants, seguides de les ajudes a les activitats educatives, amb 281, i a la manutenció, amb 210. Des de la perspectiva de gènere, el 70% dels sol·licitants són dones. Això pot ser degut, entre d’altres factors, pel fet que és la dona que acut als serveis socials per sol·licitar ajut econòmic per als membres de la seva unitat familiar; i pel fet que el 30% són famílies monoparentals, de les quals la majoria són dones.
Respecte a les ajudes concedides per les entitats del tercer sector, Càritas Menorca atorgà l'any 2015 un total de 546 vals d'aliments, 226 d'ajudes econòmiques per a aliments i 217 d'ajudes econòmiques per a subministrament. Entre el 62 i el 66 % dels beneficiaris de cadascuna d'aquestes ajudes eren famílies amb fills i filles a càrrec. Per la seva banda, l'any 2014 la Creu Roja va atorgar 867 vals d'aliments (que beneficiaren un total de 1.864 persones), 464 de roba, 696 en productes d'higiene, 161 de juguetes i 43 de material didàctic.
Càritas Menorca va atendre l'any 2017, en el conjunt dels serveis que ofereix, 1.715 persones, 69 persones menys que l'any anterior. D’aquestes, un 60 % són dones, que pot ser explicat pels motius exposats anteriorment.
Per tant, tot i que en els darrers dos anys hi ha una certa millora de la situació socioeconòmica de les famílies, hi ha una part important de la població, al voltant d'una quarta part, que, ja sigui per motius de dificultat d'accés al mercat laboral o per la precarietat en el seus contractes laborals, es troba en una situació de vulnerabilitat social.
6.3. La conciliació familiar-laboral i les relacions familiars
Actualment, un dels motors més potents del canvi familiar és l'augment de la participació femenina en el mercat de treball. Així, l'any 2015, la taxa de dones afiliades a la Seguretat Social respecte al total va ser del 48 % en temporada alta i del 45 % en temporada baixa.
No obstant això, les dades de què disposam relatives a les Illes Balears indiquen que mantenen una elevada responsabilitat en la cura de la llar i dels infants. Segons les dades de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats del Govern espanyol, per sobre del 95% dels permisos per maternitat, paternitat i d’excedència per a la cura dels fills i filles a les Illes Balears i Espanya són assumits per les dones. Quan es tracta de les excedències per la cura de familiars, la diferència es redueix, però encara és significativament desigual, ja que són entre el 75 i el 85 % de les dones que s'acullen a aquest dret.
Si ens fixam en l’ús del temps lliure l’any 2016, segons la fundació GADESO, el 35 % de les dones manifesten no tenir gairebé temps lliure, cinc punts més que els homes, i el 28 % el dedica a la família, quan en els homes és només del 9 %. En aquest dos aspectes, el percentatge de dones ha augmentat respecte al 2008, mentre que en el cas dels homes es manté o fins i tot disminueix lleugerament. En canvi, la proporció d’homes que es dediquen a activitats relacionades amb el descans, l'amistat i les aficions és clarament superior respecte a les dones.
Una de les polítiques importants en la conciliació i en la qual Menorca ha estat capdavantera és l'escolarització en l'etapa de 0 a 3 anys. L'informe 1/2016 de l'Observatori de la Infància i la Família de Menorca, basat en les dades de l'informe d'actualització del Pla i mapa escolar 2012, indica la pèrdua fins a un 25 % de l'escolarització dels infants en el tercer any de vida, que afecta sobretot els infants amb més precarietat social. Si l'índex de referència fixat per a l'etapa de 2 a 3 anys és del 85 %, la realitat és del 76 %.
Taula 5: Taxes netes d'escolarització dels 0 als 3 en el curs 2011/2012 per municipis. Unitats: percentatge. Font: Informe d'actualització del pla i mapa escolar 0-3 anys de Menorca, de l'Observatori de la Infància i la Família de Menorca, juny de 2012. Elaboració: Observatori de la Infància i la Família de Menorca (veure annex X).
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:10/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
Una de les polítiques públiques per promoure l'escolarització dels infants són els ajuts econòmics. L'any 2014 des del Departament de Benestar Social es feu l'informe de serveis socials del CIM sobre com es distribueixen les ajudes econòmiques per l'escolarització al primer cicle d'educació infantil a Menorca. Aquest informe recull que el nombre de beques concedides el 2013 variava molt entre els municipis. Pel que fa als dos més grans, un hi destinà 15.912 € per a 13 beques, mentre que l'altre hi invertí 45.183 € per a 52 beques.
Es Mercadal i Alaior hi destinaren 8.900 i 10.906 € respectivament. Seguint el mateix informe, indica que una part important de la població no pot accedir a beques, ja que es pot donar el cas que una família tengui dret a beca però que no la pugui aprofitar perquè no té la capacitat econòmica per fer front a la resta de la quota.
Des de l'elaboració d'aquest informe, el 2015 fou l'any que el Departament de Benestar Social i Família atorgà més ajuts, 81 per un import total de 50.645,63 €. L'any següent disminuí a 66 ajuts per un import de 39.656,36 € i en el darrer any només se'n concediren 7 per un import de 2.794,50 € (tot i que s'ha de tenir en compte que hi falten les dades relatives a Maó). Maó és, amb diferència, el municipi que concedeix més ajudes des del Departament de Benestar Social i Famílies per a l'escolarització infantil, 72 el 2015 i 38 el 2016. Es Castell, Ferreries, es Migjorn Gran i Sant Lluís no atorgaren cap ajut l'any 2017.
Taula 6: Ajuts econòmics individuals concedits per al pagament de la quota de l'escolarització infantil, per municipis, 2014- 2017. Unitats: nombre d'ajuts i euros. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM (veure annex XI).
Passant a les relacions conflictives en l'entorn familiar, ens centrarem a assenyalar els casos detectats en què hi ha una problemàtica motivada per un dels tres motius següents: la violència de gènere, la violència a menors i la drogoaddicció.
El Centre Assessor de la Dona obrí 140 nous expedients l'any 2016. Aquesta xifra és similar a la dels tres anys anteriors, i significativament menor respecte als anys 2005 i el 2011, en els quals s'obrien entre 200 i 300 expedients nous. Si posam el nombre d'expedients creats en relació amb el nombre de denúncies presentades el mateix any, observam que els expedients creats representen un 79 % de les denúncies presentades.
Aquest percentatge és, però, variable segons els anys, ja que s'ha de tenir present que les dones que presenten denúncia no tenen obligació d'acudir al Centre de la Dona. Tot i així, es considera positiu que s'utilitzi aquest recurs, la qual cosa fa que la cobertura actual sigui correcta.
Taula 7: Denúncies presentades per violència de gènere, taxa de creació de nous expedients i taxa d'atenció al Centre Assessor de la Dona de Menorca, 2010-2016. Unitats: denúncies, expedients i tant per mil. Font: Centre Assessor de la Dona i CGPJ. Elaboració: OBSAM (veure annex XII).
Respecte a la violència contra els i les menors, el Servei Insular de Família va valorar 134 casos durant l'any 2017, que suposa gairebé un terç respecte al total de recepcions rebudes per aquest servei. La majoria dels casos, un 45 %, són per negligència familiar. El maltractament emocional, el maltractament físic, el maltractament físic i emocional i l'abús sexual tenen un percentatge similar, entre l'11 % i el 15 %. Finalment, la sol·licitud de guarda només representa un 3 %.
Finalment, l’evolució del percentatge de persones en tractament de desintoxicació en el Servei Coordinador de Drogodependències ha estat irregular al llarg de la dècada passada. A l’any 2017 es van tractar 412 persones, vint-i-cinc persones més que l’any anterior, però essent encara de les xifres més baixes des del 2006. El 81% de les persones tractades són homes, essent les principals addicions l’alcohol i els psicoestimulants (sumant entre els dos el 50% dels casos).
Per tractar les problemàtiques en el si de l'àmbit familiar, existeixen els equips municipals d'intervenció familiar i comunitària (EMIF). La seva tasca consisteix a fer les mediacions necessàries en situacions de conflicte familiar, promoure canvis en les dinàmiques relacionals de les famílies i oferir estratègies i habilitats que faciliten les seves tasques educatives.
En el marc d'aquesta tasca, A l’any 2017 els Equips Municipals d’Intervenció Familiar van obrir 427 expedients en tota Menorca, que representa l’1,2 % de les famílies censades el 2011. Es Mercadal i Sant Lluís són els municipis que presenten una taxa més elevada, al voltant del 4 %. En canvi, Es Migjorn Gran i Ciutadella són els que presenten una taxa més baixa, per davall del 0,5%. Si s’observen les intervencions realitzades a nivell familiar en el conjunt de Menorca, les més freqüents són les relacionades amb les dificultats amb fills entre els 13 i els 18 anys i entre el 4 i els 12 any, representant entre ambdues gairebé la meitat de les intervencions realitzades. També destaca les dificultats generades per la separació de progenitors, en un 17% dels casos.
Tot i no poder definir clarament una tendència, les dades indiquen la persistència de problemes conductuals i relacionals, manifestats de diferents formes, en el si d'una part de les famílies de Menorca. La crisi econòmica pot ser un factor d'inestabilitat, però pensam que el problema estructural és una falta de models culturals alternatius que cohesionin les famílies i les comunitats.
6.4 La intervenció socioeducativa
L'educació és un àmbit estratègic per detectar problemes socials de les famílies i treballar per afavorir la igualtat d'oportunitats i la integració social. Així ho demostren, per exemple, les dades de l'Equip d'Atenció Primerenca (EAP), amb la tendència creixent d'alumnes de 0 a 6 anys atesos. Segons l'informe de l'EAP, aquesta tendència es deu a la detecció d'alumnes amb Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:11/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
necessitats específiques de suport educatiu, significativament a partir del curs 2014-2015, en què es comencen a aplicar les bonificacions en les quotes de les escoletes i molts infants i famílies que no podien accedir a una plaça escolar de 0-3 anys es fan visibles en aquesta etapa educativa. En aquest moment, hi ha molts més infants amb aquesta tipologia de detecció (91 l'any 2017) que no amb necessitats educatives especials (44 el mateix any).
Taula 8: Alumnes de 0-6 anys atesos per l'Equip d'Atenció Primerenca per municipis segons si són de necessitats educatives especials (NE) o de necessitats específiques de suport educatiu (NS), 2009-2017. Unitats: alumnes. Font: Equip d'Atenció Primerenca. Elaboració: OBSAM (veure annex XIII).
Per una bona detecció i gestió dels casos, també és important una bona formació del professorat. Dels 97 cursos de formació al professorat realitzats el 2014-2015, un total d'11 eren d'educació emocional i només 4 tenien relació amb l'atenció a la diversitat. Dintre d'aquesta àrea, només un tractava el tema de la pobresa. El curs s'anomenava “Infància i pobresa”, dirigit al professorat d'infantil, amb una durada de 8 h, al qual es van inscriure 15 professors i 9 van obtenir el certificat d'assoliment.
Taula 9: Cursos de formació al professorat oferts el curs 2014-2015, per nivell acadèmic. Unitats: cursos. Font: Centre de Formació del Professorat (CEP). Elaboració: OBSAM (veure annex XIV).
Passant a l'àmbit de l'educació no formal i informal, hi ha un conjunt de programes dirigits específicament als infants i als i les joves en situació de major vulnerabilitat social. Sense ser exhaustius, a causa de la dispersió de les dades, a continuació fem referència a algunes de les dades dels diferents programes d'intervenció socioeducativa dirigits a aquest sector de la població:
Programa de Pedagogia Intensiva. Destinat al jovent d'entre 12 i 18 anys, dels diferents municipis de Menorca, especialment a adolescents que participen en algun procés terapèutic o programa socioeducatiu dins serveis socials comunitaris bàsics, relacionat amb l'adquisició d'habilitats socials o qualsevol jove que sigui proposat pel seu educador o educadora de referència.
La metodologia d'aquest projecte col·lectiu es basa en la participació activa del jovent, en l'aprofitament dels recursos naturals de l'entorn que ens permet l'illa i en el treball en equip. Durant el 2015 cada educador o educadora ha treballat durant tot el curs amb el grup de joves que ha considerat i gradualment s'ha creat la composició del grup definitiu amb vista a una activitat final de l'estiu, que aquest any ha estat una ruta en caiac durant 3 dies pel nord de l'illa (del 29 de juny a l'1 de juliol del 2015).
L'any 2015 hi van participar 18 joves: 5 de Sant Lluís, 4 des Mercadal, 3 d'Alaior, 3 de Ferreries i 3 des Castell.
Programa REPARA. Aquest projecte surt arran de la necessitat que detecten els EMIF de poder oferir una alternativa real i adaptada a les expulsions d'alguns joves de secundària, ja que en els darrers anys ens adonam que han crescut en nombre i temps de duració.
Una vegada esgotades totes les vies de què disposa l’institut i arribat al punt que se l’hagi d’expulsar del centre, es vol oferir al o la jove i a la família l’opció de participar en aquest programa per tal de donar una oportunitat als joves de poder reparar la seva expulsió mitjançant unes activitats acordades amb les famílies, amb l'IES i amb l'educador o educadora dels serveis socials. Els Serveis Socials de Ferreries atengueren 3 joves i es Mercadal 1.
Reforç escolar. Són espais d'estudi on donar suport als alumnes amb dificultats socioeconòmiques en el seu procés d'aprenentatge. En total 122 infants han emprat aquest servei a Menorca. Els gestionats per Càritas Menorca va atendre 64 fillets i filletes a Maó i 31 a Ciutadella, mentre que els gestionats pels Serveis Socials Comunitaris Bàsics n'atengueren 15 as Migjorn Gran i 12 as Castell.
Centre Obert. És un programa propi de Càritas Menorca que consisteix en un espai socioeducatiu per realitzar activitats educatives i de lleure per a persones en situació d'exclusió social. L'any 2015 un total de 95 infants i joves de Menorca participaren en aquest programa, dels quals 45 a Maó i 41 a Ciutadella.
El debat és fins a quin punt tenen un impacte positiu els programes específics per als col·lectius vulnerables. En tot cas, el que resulta desitjable és arribar al màxim d'integració social en els espais educatius compartits per tots (siguin formals, no formals o informals), en els quals les barreres socioeconòmiques no suposin un impediment. La política d'ajuts econòmics és una de les més aplicades per aconseguir aquest objectiu. A Menorca l'any 2017 es van atorgar 281 ajudes, 34 menys que l'any anterior (tenint en compte, però, que no disposam encara de les dades d'ajuts a les escoles infantils de Maó).
Més de la meitat dels ajuts van dirigits a activitats extraescolars i escoles d'estiu, que han passat de 140 a 180 en aquests dos anys, i els ajuts a menjador escolar han passat de 94 a 67. Maó és el municipi que més ajuts concedeix.
Taula 10: Nombre d'ajuts econòmics concedits en l'àmbit socioeducatiu per municipis, 2016 i 2017. Unitats: nombre d'ajuts.
Font: Departament de Benestar Social i Família CIM. Elaboració: OBSAM (veure annex XV).
Respecte de les beques menjador per motius socioeconòmics de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears entre els cursos 2015/16 i 2017/18, cal destacar que, tot i que han augmentat les beques concedides, no han estat prou per cobrir totes les sol·licituds que complien els requisits de la convocatòria i han estat denegades per falta de puntuació.
D'aquesta manera, en els darrers dos cursos la meitat dels sol·licitants han quedat sense beca.
Taula 11: Beques menjador concedides i denegades per municipis, cursos 2015/16-2017/18. Unitats: beques i %. Font:
Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM (veure annex XVI).
Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-DCE91723-F40C-41AB-AAC9-B9B27991EE90 24/06/2019 8:37:11 Pag.:12/72 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx
