Benicarló Crònica Año III número 24 1987

Texto completo

(1)BENICARLÓ Setmanari d'Informacíó i Divulgació Cultural N° 25 - Any III - 23 d'abril 1987 - 100 ptes. :,. - n'4fi. r. 1.. v;'-'^'•^1. I. h Pág. 8. m.j ,l Págs. 13-21. Pág. 24. DIA DEL LLIBRE.

(2) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. Balan^ urbanístic Aprofitant aquesta secció també farem un balaiK; deis diferents aspectes que es van propasar per anaiittrar a ¡a revista de cara a ¡es properes eieccions municipaís. El primer tema proposat era la política urbanística. Tots sincerament reconeixem l'actual situado, I actua do, urbanística del nostre poblé no delxe de ser prou fotuda, també sabem que part d'aquesta situado és. herénda deis passats ajuntaments franquistas, pero tanmatelx cal reconéixer que la política urbanística del grup Independent Garbi ho ha existit, o ha estat quasi nul.la, I que moltíssimes actuadons s'han fet a corre culta davant perlodes electorals.. O sinó analitzem les diferents reaUtzadons urbanístlques deis últims vult anys d'ajuntament democrátic:. — En la primera legislatura es va comengar el poUesportiu i aleshores d'ara encara está per finalitzar-lo a. més a més s'ha fet a un lloc on no U pertocava segons l'actual PGUB, és a dir quan es van Iniciar les obres l'a-. juntament ja sabia que aquell Uoc al pía d'urbanisme no. lará tot el creixement de la clutat i el ternie. Ara bé. després de tants tira I aflulxa per part deis interessats no es compren com encara hi ha Uocs sense programar,. com certs Uocs vitáis del poblé (mar Xka) els catalo guen com zona Industrial com per a fer-se un petlt xa-. let demanen 2.000 m^,. és a dir tenim un pía d'urba-. nlsme que encara no ens solucione tots els probicmes urbanístics del poblé.. — Durant aquests anys s'han arregiat alguns carrers. amb paviment / enllumenat nou, pero encara hi ha moltísslms que els manque la Infrastrucíura d'aquests serveis: pavhnent, Uum, algua, voreres,.... — Tampoc I'ajuntament a dut a terme una política de control de les construccions llegáis de xalets, pisos, almacens,... tan dins com fora del case urba.. — Els accessos al col.legi púbUc jaume lia l'institut continúen sense ordenarse, malgrat haver-se denundat contmuament la seua perlllositat. Només ara davant eiec. era ni zona verda ni esportiva, pero ho van fer allí. Aquesta construcció ens ha demostrat també la manca. cions ¡'ajuntament ha enderrocat part de ta casa que hl ha a ¡'entrada del camíArtola, pero res més.. d Interés per part deis regidors, ja que és incomprensi ble que una obra tan Important per a Eesport benlcar-. o no existeixen o fan vergonya.. lado s baja trigat tants anys per a finalitzar-la.. — No cal parlar deis nostres jardins / zones verdes, — La manca d'actuadó urbanística de cara ais infants. — El Casal Municipal va ser un encert fer-lo per la té el seu máxim exponent a ¡a plaga Sant Andrés on ¡es necessitat que tenia, i té, Benicarló d'un Uoc de reunió, Instal.ladons d'esbarjo són encara ¡es matdxes que hl de les diferents assodadons culturáis I esportivas, alxí havien a la plaga de ¡a Taüd, és a dir des de fa quasi vint com d'un Uoc per a conferencies, exposiclons, biblio anys els ¡nfants tenen els matelxos gronxadors, tobo teca,... Pero també hl havia una proposta de fer al mo- gán,... I alxó que el Uoc done per a molt més, ara com nestlr de Sant Francesa una veritable Casa de Cultura. no voteni. aprofitant I església per a construir l'audltorlum. D'ajxó mal més hem sentit parlar, més bé tot el contrari ara ens diuen que la Casa de Cultura és fará a ta Fundadó. Compte FIbla. Quants anys haurem de seguir espe rant-la?. — Una altra actuado urbanística del grup Indepen dent ha estat l'elecció de la Casa de la Baronesa com. - Per a finalitzar ¡'actual legislatura tot ¡'ajuntament ens ha regaiat una depuradora de mariscs sense consultar a ningú hipotecant el futur turístic de ¡a zona de ¡a Mar. XIca. No cal incidir sobre ¡a seua nodvitat, des d'aqües tes págines ja s'han dit moltes coses.. futur ajuntament i que des d'aqüestes línies ja hem criticat peí seu elevat cost I perqué no resoldrá totes. - També podríem parlar del Centre de Salut, de ¡a urbanitzacló de l'avinguda Catalunya, de ¡a sUuadó del. les necessitats de Benicarló ni tampoc podrá aglutinar allí tots els serveis de la clutat (jutjat de pau, sala de. passelg de l'estacló, deis problemas circulatoris durant. casaments dvUs, 'oficina de turisme...). A més a més. l'estiu, de ¡a manca d'aparcaments,..., és a dir hl queden. sha fet Ferrada de delxar destruir l'únic Interessant. moltíssimes més coses a valorar, pero el que quede ben. de la casa: el seu jardí amb els plataners I palmeres cen-. dar és que ara per ara I'actuado urbanística ha estat. tenarls.. prou deficlent / per alxó cal esperar que d nou conslstorl prenga les mesures més adients per a planificar ¡a fu. — Després de tants anys d'esperar-lo ens van apro bar el PGUB des de 'Castelló, per tant des d'ara regu Pagina. tura política urbanística d'una manera més coherent / positiva per a Benicarló. XIMO BUENO.

(3) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. FOLIO Y MEDIO. El cotilleo Cotmidreo, l histiiorreo. cotilleo, dígase como se diga,. que para el caso es lo mismo, es la acción y afición que lenta, pertina/, /ninuclosamente produce en la per. No sé. Pero, gusta.. sona una imperiosa e incontinente necesidad de segre. Difamar, criticar al prójimo sobre la base de Incier tas suposiciones, es algo que gusta. Gusta tanto que. gar deyecL iones intempestivas sobre los defectos y errores que se suponen en el ser ajeno.. cuya satisfacción es Imprescindible para la salud men. debería considerarse como una necesidad Imperiosa, tal.. Y el que esté libre de ello que tire la primera piedra, pero aquí, entre nosotros, hay mas chismosos de los que tocarían per capita de hacerse una estadística ge. Algo crucial para la salud mental de la persona.. Creo que Benicarló Crónica es la plataforma Ideal,. porque permite sacar al comadreo de su precario es. neral.. Ll caldo de cultivo para que prospere la especie no es casea. Pau Riba cree que el cotilleo se debe a una In fección vírica cuyo síntoma principal es la Inconti nencia. De ser así, las condiciones para que la plaga se desarrolle en Benicarló son óptimas. Porque la víctima del cotilleo siempre está a las espaldas del que subrep ticiamente eyacula la afrenta, lo que elude la acusación. noble y lícita. Además, el chismoso cuenta casi siem pre con la presencia de más de una comparsa, coensaHvadores con quienes puede intercambiar la pelotilla, almacenada en su gran buche, capaz de crear, criar y al macenar los más inverosímiles chismes, que para eso dispone de cantidades ingentes de envidia, saña, presun ción, suspicacia, vanidad, mala fe y condimentos ade. tado actual, ai permitir ejercerlo abiertamente y a gran escala y darle la Importancia que merece. A través de nuestras páginas todo el mundo tiene derecho a meterse con quien quiere, a difamar a quien. quiere y a criticar lo que quiere. Sin necesidad de dar la cara, de comprometerse directamente, ya que las señas de Identidad pueden ser verdaderas o falsas, se pue de provocar el duelo a sable, a pluma escopera o a esco plo, aún de media alfajía.. La calumnia, el escario, el sarcasmo y la burla pue den lanzarse sin tapujos, Y si falla, ahí está "Castellón diarlo ".. cuados.. El marco propicio y el agente desencadenante no faltan.. Para una de las aficiones más antiguas del mundo, los setecientos cincuenta años de Benicarló bastan pa ra que el provocador de oficio, cizañero y murmura dor, Heve la batuta, o la lavativa, y desate el desastre ¿Es esto sano?. BENICARLÓ C R Ü N i C A. Coi-laboradors:. Imprimelx:. Marccl lí Piñana i Edo. Joan Ramón Segarra, Joan Ferré, Viccnt Amau,. Jordi Dassoy, Impresscr Sant Caries de la Rápita. Alvar Añó, Manuel García Grau,. DIpdsit Legal: CS-605-85. José María Ganzcnmúller, Scrgi Nebot, José Palanques. Conseil de Redacció:. EdKa:. Associació Cultural Alambor C/. Sant Francesc, 101. Casal Municipal. Joaquim Bueno i Bosch,. Administracló 1 Subscripclons:. Ramón Paris i Peñaranda,. P. Sánchez Lájnez i Maytc Gómez. IMPORTANT;La Redacció respecta la llibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions publicades és de qui signa fes-. Dlstrlbücló:. crit. La Redacció es reserva el dret d'acur-. Josep Manuel San Abdón i Queralt, Joscp Igual i Febrer, Pedro Sánchez Láinez, Maite Gómez Blat. Joan M. Ferrer. 12580 Benicarló Paisos Catalans. Director:. Carlos Carrero de l.ara. Caps de secció:. Publicitat:. J V. Ferrer i J uliá (Local. Esports.. Josvi Publicidad. San Francisco. 41.. Fotografía). J M. San Abdón. Josep Igual. Publivaquer. Arcipreste Bono. 43. (Cultura. F.spectacles i TV),. (Vinarós)Tel.:45 19 35. Tel.: 47 28 18. tar el text per motius de compaginació de tots els articles que sobrepassen les vint ratlles mecanograñades a doble espai. Tanmateix, haurand'anarsignats tots els origináis amb l'adre^ i DNl. encara que puguen aparéixer amb el seudónim.. El termini de recepció de les col laboracions será el dijous de cada setmana. Ximo Bueno(Opinió). Página.

(4) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. Per la concreció tenitoriai d'identitat propia El Sénia-Paisos Catalans cions comunes, són aitíssims. Les reiacions contractuais, iguaiment. Eis interessos económics que cai defensor, per La comarca, Ei Sénia, és una unitat de vida coi.iec- sectors, són eis mateixos: turisme, rom de ia fusta, hortofrutícoia... tiva que forma part d'una unitat superior: Pai'sos Cata4.— Capadtat de servéis. Resulta prou evident, i ians (PP.CC.) indispensabie funcionaiment. La definido de comarca cai atribuir-ia a una serie de factors i criteris de naturaiitat.. La comarca dei Sénia ha estat definida d'una mane ra natura! tenint en compte:. 7.— Les característiques fisiografiques. 2.-/4 finitat en Íes activitats socio-cuiturais.. d'aixó hi ha hagut inients, ia necessitat de mancomunar servéis. La creació d'uns servéis d'ús comú com: reciciat-. ge d'escombraries, pare de bombers, hospital, servéis sociais i cuitarais ha de cenyir-se a ia comarca natura!. No és iógic que un senyor d'Aicanar se n'haja d'anar a. Tortosa, en un cas d'urgéncia d'hospitaiització, si ho pot. 3.-/4 finitat en Íes activitats económiques.. fer a Benicarió o Vinarós. No és iógic que si es crema una. 4.— Capadtat de servéis.. 5.—Aptitud funciona!. 7.— Les característiques fisiografiques. Hi ha una. casa o una fabrica hagen d'anar eis de Tortosa o Tarrago na i no eis de Benicarió, i tot aixó perqué simpiement passa un barranc anomenat Sénia.. piaña, la nostra, que es periionga des de Peñíscoia fins a Alcanar, Ulidecona, La Sénia... Per tant, és artificios se 5.— Aptitud funciona!. Per tots eis punts exposats parar orograficament aqüestes pobiacions que formen abans, cai optar per ia naturaiitat, és a dir, per fer una co un conjunt, per un barranc anomenat Sénia que té una marca funciona!, que responga ais nostres interessos, ei magnitud menys important que ei riu Sec o ei Cervoi. propi de Íes nostres pobiacions i no ens foten amb íes 2— A finitat en Íes activitats socio-cuiturais. Hi ha. demarcacions poiítico-administratives actuáis.. una realitat comuna per a íes pobiacions abans esmen-. i, encara, es poden aportar més consideracions, com. tades, de cultura i activitat cultural. Quins són eis joves que no han anat a ia discoteca d'Aicanar, o a veure eis jogiars o ia Passió a Uiidecona? Qui no ha anat a so par un dissabte quaisevoi a Íes cases d'Aicanar; o de íes cases d'Aicanar o Uiidecona a passar ei dissabte i diumenge a íes piatges de Peñíscoia, com si estigués a casa seua? Quants hi ha que festegen a Alcanar o Ulideco na, o a l'inrevés, com un fet norma!?. ei fet iingüístic, ja que ia comarca dei Sénia pertany a un mateix diaiecte, anomenat científicament. de transició, dins i'área comuna de ia mateixa iiengua. Es a dir, ia nos tra manera de pariar, s'acosta més a ia d'Uiidecona que no a ia de Casteiió.. Per a acabar, cai remarcar que i'ámbit supracomarcai. propi són eis Pai'sos Cataians (PP.CC.), que només tracta. 3.— A finitat en íes reiacions económiques. Aquesta de legitimar ia sobirania i independéncia histórica de ia reiació és manifesta. Les reiacions comerciáis de dis-. Corona Cataiano-Aragonesa. Evidentment restringít a. tribució de compra-venda són moit notóries. Eis des- i'área lingüística com a fet primordial de ia definidó piagaments diaris laboráis entre totes aqüestes pobia i expressió d'una nació.. ASSOCiACiÓ CULTURAL ALAMBOR BENiCARLÓ. EL CALIDOSCOPI. L'antifelipisme Les eleccions municipals i autonómiques s'acosten i tots aquells que velen figurar, manar o eixir a la foto. van de pressa buscant el seu lloc a la lllsta que els con. vertirá en il.lustríssims, honorables o ves a saber quín altre tftol que afegir a les seues targes de visita. A algu nas d'aquestes persones els dóna el mateix una llista que una altra perqué només tenen una fixació, derrotar. Sense anar més lluny en les llistes municipals de casa. nostra tant en les que s'han fet publiques, com aquelles que la remorolegia assenyala com a probables, veiem que hi ha qui es canvia de partit com qui es canvia la roba interior. Quina ideologia deuen de teñir? Qué deuen voler aquesta gent?. el felipisme. No tenen cap programa, no tenen cap pro-. El felipisme en el poder té alguna culpa en aquest sorgiment de l'antifelipisme, per la seua política pragmática. jecte, és una qüestió personal, ells han d'acabar amb el. i de rebaixes ideológiques; pero l'oposició hauria d'ésser. felipisme. Diuen que la política fa estranys companys. més imaginativa, presentar programes alternatius, estar més ideologitzada. L'antifelipisme no va enlloc, només. de Hit, pero el que veiem últimament ja no és una reia ció una mica adúltera o incestuosa, a estones sembla una pel.lícula X.. Página ®. serveix per consagrar el felipisme. BARTQMEU I GREGORI.

(5) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. Contestando a MardeltaS,A. Muy Sres. rnTos: Este ínclito profesor, como dicen Vdes. no lo es de Química, lo es de Matemáticas, pero además es licen ciado en Ciencias Químicas y Diplomado en Plásticos. Depuradoras en la Comunidad Catalana. Existen, yo he visitado la de Ampolla y pude ver que donde vierten las aguas residuales, un pequeño cauce, hay acumula. y Caucho por el Instituto Juan de la Cierva del Consejo. dos en los laterales muchas valvas de mejillón, pero ¿cuál. es su ubicación? a kilómetros del pueblo, lo mismo que. Superior de Investigaciones Científicas.. ocurre con la que se construye en Aicanar, i no es lo mis A continuación rectifico también su segundo error, no he sido yo el autor del escrito ni el promotor, pero me hubiese sentido muy orgulloso de serlo y lo estoy en cuanto a las firmas que he recogido y que pienso se guir recogiendo, por el bien de un magnífico pueblo co mo es Benicarló, a pesar de que pongo en duda se pue da resolver algo en favor de la no instalación de la Depu radora de mejillones pues ya se sabe que "poderoso ca. mo, señores!. Es lógico que Vdes. lo vean todo de color de rosa, de lo contrario malos negociantes serían, pues lo que está. claro es que el que vende algo nunca pone en duda la bondad de su producto pero luego el tiempo y los luchos demuestran la verdad, y Vdes. lo adornan tan bien que es. incluso probable las ostras que depuran tengan, ihasta perlas!. ballero es Don Dinero".. No existe contradicción al decir que esa zona, por otra parte preciosa de Benicarló es un estercolero, pero también es cierto mucha gente pasea por allí, hace footing y en poco tiempo podrán ver la playa llena de ba ñistas.. Vdes. dicen, "que tanto la junta de gobierno del Ayuntamiento como el propio alcalde, acogieron con entusiasmo su proyecto", lo que no se si sabe el Sr. Al calde exactamente que donde Vdes. instalan la depura dora está a 50 metros del Paseo, supongo en pocas oca siones la habrá visitado pues sería vergonzoso tenerla como un basurero prácticamente en el pueblo, sin un. sólo letrero que diga "Prohibido tirar escombros y ba suras bajo...", como pienso que también el Sr. Alcalde ignora que hace unos días al desembozar el emisario. para que Vdes. lo usen en perfectas condiciones, tiraron. toda la porquería, una sustancia negra, viscosa y maloliente, a la orilla del mar, de esto tengo constan. Para que los ignorantes en éste asunto de mejillones no confundan "la velocidad con el tocino", haciendo re. ferencia a sus toques de humor, porque la velocidad sé lo que es y también se' que tocinos hay muchos, he pro curado informarme manejando algunos libros que tra tan sobre este tema, entre los que cito "Conservation of Mytilus by ozonization" de Brest. F. y Weller y lo que está claro es que el agua residual cargada con los residuos. orgánicos que los mejillones expulsan en el curso de la. depuración puede revestir y contaminar las orillas o pla yas próximas, por ésto en muchos paises obligan a depu rar las aguas residuales o situar emisarios por lo menos a 800 metros. No se todavía la legislación que existe en Es paña sobre estas Industrias, espero recibirla eri breve plazo y tendré mucho gusto en publicarla, pero a través de una conferencia telefónica con un Organismo Oficial me han informado que la distancia mínima es de 2 kiló metros al suelo urbano.. cia por unas fotografías, y digo lo ignora porque al ser. En la conversación telefónica que mantuve con uno. médico sabe las consecuencias que pueden derivarse. de Vdes. para invitarme a comer al Marynton y que no. del hecho.. consideré oportuno asistir, pues me hubiera parecido. Vdes. siguen diciendo "la degradación actual de la. playa y su nula explotación ha sido una causa que in fluyó en el dictamen de la Conselleria", la degradación. se solventa no construyendo una depuradora de meji llones sino una Depuradora de aguas residuales, con lo que la riqueza potencial de la costa podría plasmarse. más elegante reunimos en cualquier lugar un grupo para. discutir los distintos puntos les dije: "Vdes. igual que yo. saben el daño que ésto va a producirle a Benicarló", "iojalá sea yo el equivocado!", lo desearía por el bien de este pueblo tan querido y en el que libremente he elegido vivir.. en una riqueza real y su beneficio alcanzaría a muchas. W. MUÑOZ VILLAJOS. personas, no sólo a las 15 a las que Vdes. ofrecen un puesto de trabajo, el ejemplo está claro en Peñíscola.. sus fotos en. POTOntAR c/ Cristo del Mar, 137 revelado y copias el sistema más avanzado del mundo. BENICARLO - Castellón Tlf. 47 20 61. F 45ininut ■ ■ ■ ■á ■.

(6) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. NOTA;. Per a donar cabuda a més cartes seria. convenient que aqüestes no superaren les vint línies.. En valencia Sr. Director:. ACCIÓ CULTURAL DEL PAIS VALENCIA,con-. tinuant la seua política per I'extensió social de la Ilengua, ha organitzat, a partir d'aquest mes d'abril, una no va campanya amb l'eslogan. A L'AJUNTAMENT, EN VALENCIÁ. Aquesta campanya consisteLx en l'exigéncia de l'aplicació deis drets lingüístics individuáis reconeguts per la Llei d'Üs I Ensenyament del Valencia en l'ámbit de l'ad-. reconeguts i que contenen uns modeis d'instáncies per tal que tots els valencianoparlants exigcixin el respecte d'aquests drets per banda de les institucions adininistratives i polítiques del país. Per tal d'atendre possibles probletnes i o incompliments d'aquesta normativa, ACPV ha decidit, tambe, d'organitzar un Servei Jurídic que, amb carácter permanent, atendrá i canalitzará totes les demandes que els valencians hi realitzen per rincompliment de la LUEV, com també per garantir un suport legal a tots aquells. ministració. La LUEV reconeix, en els articles 10 i 11 els drets deis valencians a dirigir-se i a rebre tota mena. que fent ús de les disposicions legáis en materia linguís-. d'informació i de comunicacións oficiáis en valenciá per. táncies administratives.. banda de Tadministració autónoma i local.. Emparanttse en aqüestes disposicions legáis, ACPV ha editat 15.000 tríptics explicatius deis drets lingüístics. LADA. tiva vigent no siguen atesos adequadament per les ins-. En els próxims mesos, ACPV organitzará una altra campanya semblant referida a l'ámbit de Pensenyamcnt basic, mitjá i universitari.. íh. AZAHAR. EDIFICIO PUERTO, ba|OS ( I I c'iilc Pl.i/.i lie I "roe ) /,■/. -4^ ^11. V I N A R (!) S. Pagina ®.

(7) tc<At. Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. EL MUSSOL. El desert del petequillo üuan el mussol era fer-se el xalet i van plantar menut 11 agradava anar a els pinets mai més s'han menjar-se la mona de Pas- preocupat de la conservaqua ai Corral del Petequi ció deis arbres. llo aprofitant el sol d'abril i Només cal pujar un dia l'ombra deis pins que for- d'aquests per assabentar-se maven allí l'únic bosc del que la majoria de pins terme. están atacats per la proces-. Després uns senyors van. sionária, eixe cuc assassí. comprar el corral per a ferse una urbanització privada. deis pins, i ara per ara tots els pins están en perill d'as-. i per teñir el lloc mes agra dable van plantar-se un bon nombre de pinets on abans sois hi havia malea, pero sense teñir en compte. les característiques i necessitats del corral van plantar un tipus de pi forani de l'ecosistema de la zona. Ara el mussol s'ha fet. gran i alió que en un principi semblava que seria una pineda atraient i bonica per. secar-se totament.. Malgrat tot, potser que els. futurs. ciutadans de. dei Petequillo sino més bé com el Desert del Petequi llo.. Cal denunciar que no només passe aixó allí, sino també a la majoria de pinedes, petites per cert, del terme, i sobretot a la Basseta. un desert, és a dir avui dia. s'agreuge la qüestió per. bona gent que un dia van. '■'m. Benicarló ja no coneixeran aquest indret com el Corral. a tothom s'ha convertit en. el Corral del Petequillo done llástima, ja que eixa. ■t.JÁ. del. Bovalar,. on. estar més o menys baix la protecció de l'ajuntament i ICONA.. Ens presentem! Davant les properes Per aixó utilitzant les eleccions municipals i a la sigles d'EU-UPV hem vista que cap partit o coali- comengat a treballar per ció electoral presentará un portar al nostre ajuntaprograma polític progres- ment a veu de l'esquerra. sista la gent que ens sentim del PSOE i del nacionalisd'esquerres i nacionalista me, pero no tan sois per al ens hem proposat elaborar proper consistori sinó que una Mista electoral alterna la nostra intenció és seguir tiva, encara que a corre- Iluitant de cara a futures cuita, per a les eleccions del eleccions municipals. 10 de juny.. Creem sincerament que Benicarló. necessite. una. oposició més progressista per a evitar situacions com la del Poliesportiu, la Depuradora de mariscs..., és a dir volem portar- a l'ajuntament la nostra veu crítica i al mateix temps constructiva per aconseguir la ciutat que tots desit-. gem.. Per aquest motiu tot els que US sentiu d'esquerres i nacionalistes esteu convi-. dats a participar plena i democráticament. en. aquesta feina política i social.. ESQUERRA UNIDAUNITATDEL. POBLE valencia. Artesanías - Regalos - Listas Boda P^' Marítimo. 7 - Tel. 47 07 03 - BENICARLO.

(8) Lo-caÍ. Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. La Comissió de Pestes presenta les actuacions En una roda de premsa celebrada al Casal Municipal, la Comissió de Pestes dona a conéixer com ha quedat. rá el dia del ball taller, actuant les orquestres Cairos i Aitana.. la mateixa després de la dimisió del seu president, Jai me Mundo, al presentar-se a les properes municipals. El nou president será Juan Lores; corrí sots-president. Josep Lluís Guzman, secretar! Javier Constante, tresorer Ricardo Mascarell, comptador Juan Vicente Ari'n. Acte seguit de conéixer la remodelació de carrees,. Les Pestes acabaran el 24, dilluns, festivitat de Sant. Bertomeu, i serán tancades amb el ja tradicional castell de toes aeris i aquátics, que disparará el pirotécnic valenciá Vicente Caballer, per cert que el pressupost. se'ns va donar a conéixer el calendar! d'actuacions.. de toes s'ha incrementar en un 40 °/o. Respecte a actes populars, la comissió ha volgut potenciar els actes. Les testes comenparan el dissabte 15, i el ball de gala comptará amb l'actuació de la Década Prodigiosa i l'Or-. Per aixó la comissió ha contractat a tres grups que ac. questra de Xavier Cugat, Caravana Show. El diumen-. tuaran peis carrers, Xarxa Teatre, Mas de la Solfa, i La Burbuja, que ho taran alguns dies.. ge 16 actuará Joaquín Sabina i Viceversa; per al dilluns 17 la comissió presentará la companyia de revista en-. cappalada per "La Maña", mentre a la pista jardí tindrá una verbena popular amb la presentació de totes les dames de les entitats esportivas. El dimarts 18 comptará amb l'actuació d"'EI Ultimo de la Fila" i. "Ducan Dhu", per al dimecres 19 teatre de vanguar dia, estant la comissió en negociacions amb "Els Joglars" per a qué actúen amb l'obra que estrenaran en próximas dates, el dijous 20 actuará la companyia de teatre "Calderón de la Barca" que presentará una d'aquestes dues obres "Lola se va al puerto" o "No busques tres pies al gato", en la mateixa nit hi haurá. verbena popular i bou emboiat a la matinada, el divendres 21 estará dedicat ais amants del ball, amb l'ac tuació de l'orquestra Janio Martí i Carnaval. Per al dis. sabte 22 marxa a tope per a la gent jove amb l'actua ció de Los Rebeldes i Gatos Locos, el diumenge 23 se. a celebrar al carrer, sobretot de cara ais más menuts.. Respecte ais bous serán ja els tradicionals quatre dies, del dilluns 17 al dijous 20. L'elecció de la Reina de les Pestes tindrá lloc el dis. sabte dia 2 de maig, en el Casal Municipal i la seua pre sentació oficial de 19 de maig. A les set de la tarda, al Parador Nacional de Turismo.. Totes aqüestes despeses ascendeixen aproximadament ais 18 milions de pessetes, deisquals 10 són aportats per. l'ajuntament i la resta entre recaudacions aconseguides ais espectacles de pagament. Per cert que aquest any no hi haurá desfilada de carruatges antics, per veure. si així tenen per a próximas edicions un poc més d'imaginació i no repeteixen el mateix, el que si que es va a potenciar será la batalla de flors, i a la qual la comissió invitará a totes les regines de testes de les poblacions vei'nes.. JOSEP VICENT PERRER. ¡Benicarló ya tiene METRO! AUSTIN. Motor; 1.300 c.c.. Consumo:. 90Km./h.: 4'5 120Km./h.: 6'1. ROVER. Ciudad: 6'4 Faros halógenos, encendedor eléctrico,. reloj digital, cierre centralizado puertas v maletero, luneta térmica y limpiaparahrisus trasero, pre-instalación radio-cassette.. Con tres o tinco puertas.. ¡ATENCION! Por la adquisición de UN METRO durante el mes de Abril, le obse quiamos con un radio-cassette • BLAUPUNKT.. Véalo ahora en Auto-Valencia Esteban Collantes, 103 D239URW. Tel. 473631. BENICARLO. Concesionario Provincial. sgrn-cBstaUa Ctra HarccKiriii. Km (lU CASTELLON. Página. /<7 JIOOilO.

(9) ío^C/JÍ. Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. De viatge per les comarques El passat dia 14 d'abril. cls xiqucts i xiqucics de ter cer, qiiart i einqiie del C'.P. Jaume I, dinsdel programa d'aetivitats. extraeseolars.. van visitar les eitmarques del Maestrat i Els Ports.. Ja de tornada cap a Beni carló van poder visitar un taller de cerámica a Trai-. guera: 1"artesa anava fcnt i explicant el procés per arri. d'aqnell monnment arqniteetónic. així com de les. afeccionats. joles i relíqnies que es. Alegres i cansats van aplegar a Benicarló, on eren esperats pels familiars i tots plegats, contant-se les peripécies del viatge, yan fer cap a casa.. fent-los. lina. detallada. explicació de la historia. guarden a l'interior.. La segona visita d'aqnesta interessant excursió, va ser a la Vall-. torta de Tírig, allí van. poder contemplar les poquctes pintares rupes tres que el vandalismc ha deixat, malgrat tot, els alumnes van poder con templar els paratges impressionants i les meravelloses vistes i gandir d'un bon esmorzar en plena. má. bar a fer els cantes, vidrió les, etc. i contestant les. nombroses preguntes que els xiquets 11 fcien. Allí van teñir l'ocasió de gastar-se els últims diners que els quedaven per tal de fer un regal ais seus familiars, aspecte aquest al que els xiquets i xiquetes son molt. Sortien a les 9 del matí, i. van fer cap a Sant Maten, on el Sr. Rector del poblé ■ els esperava per ensenyarlos Tesglésia i el musen,. P.S.L.. 'Wil. Un dia bonic i profitós havia acabat; preguntem a veurc si es vol repetir.... ,. Baixada cap a Ies aoves on están Ies pintures rupestres en la Valltorta de Tírig. naturalesa.. Sense encantar-se mas-. sa, perqué Thora ja era jus. Á*J.. ta, van arribar a Morella, la. :. meta desitjada de l'excursió, on. van. diñar. Una. fi. ifi' , 1. vegada recuperades les forces van comentar el plat fort del viatge: La visita a la Catedral i al Castell. La. motivado. era. gran, ja. tenien referéncies de les. mi. classes d'experiéncies i valencia (se'ls havia passat. >rr-'. un video sobre Morella). coneixien la llegenda de les dues portes de la Catedral i del miracle de Sant Vicent,. 14^. i ells mateixos van reconéi-. xer el lloc on la llegenda conta que es va fer el mira cle.. Visita a la Catedral de Morella. Página (9).

(10) íc^c/ii.. Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. El pleno ordinario de abril se adelantó un día La. sesión. ordinaria. Generaliltat. sa Prohosa, y la devolu. dará 1.275.000 pesetas y el Ayuntamiento. ción de fianza a la mis. sente mes fue adelanta. da al miércoles por coin. 300.000. Se ratificó en. cidir en Jueves Santo. En el mismo se tocaron. el tercer punto el Pa drón Municipal de Bene. doce puntos, casi todos ellos aprobados por una nimidad, y faltó el con cejal de Alianza Popular, Leoncio Vicente, que es. ficencia, dando de alta. correspondiente al pre. miento. a. la. Victoria. En el punto cuarto se. aprobó prorrogar el con. tá representando oficial. trato con. mente a la. Social,. Coral Po. lifónica en su gira por Holanda.. Dentro del apartado de disposiciones oficia les y correspondencia, se leyó una carta de la. funcionarla. Municipal,. Inmaculada. Petite,. donde manifestó una serie de diferencias res. pecto a la percepción de haberes, pidiendo el reconocimiento por los trabajos realizados. Tras la lectura comenzó el pleno, ratificando un. Her. nández y Simón Serrano.. la. Asistenta. María. Dolores. Cabrera, hasta que la plaza sea cubierta en propiedad, tras las co rrespondientes oposicio nes. En el quinto punto se propuso la modifi cación de varios aparta dos del. plan. parcial;. eliminar un vial en la. Partida Rio, variar la unidad. de. actuación. 21 y modificar la unidad 14. Hubo unanimidad en. acuerdo de la Comisión. todo a excepción del pri mer apartado en donde el grupo socialista se opuso porque no se ha. de Gobierno, de 27-87,. bía escuchado a todo el. relativo a un Convenio de Servicios Sociales con la Conselleria de Tre-. mundo. Se aceptaron por unanimidad dos propuestas seguidas:. ball i Seguretat Social.. una de aceptación de. ma, que ascendía a 710.000 pesetas. En el octavo punto se presentaba una propues ta para desestimar una reclamación presentada contra la aprobación del presupuesto munici pal del presente año. Es ta había sido presentada por Juan Pascual Sorlí Achell, presidente del Centro. de. Turísticas.. Iniciativas. Según. lo. indicado la reclamación. se desestimó por falta de estudio pormenori zado del tema. Pese a. ello, y tras la votación, Angel Rodríguez, in dicó que el Ayuntamien to había puesto poco in terés con el apartado de turismo, pidiendo se estudiasen con seriedad. las propuestas del CIT. Tras este punto, en el si guiente se aprobaban definitivamente los pre supuestos municipales de Benicarló, recorde mos en 520 millones de. pesetas. Siguiendo con los temas económicos, indicar que la corpora. a un interés del I2'50 %. Por último, en el apar tado de ruegos y pregun tas, se leyó un escrito. del concejal de deportes, Patricio Forés, protes tando porque Diputación había negado una obra deportiva, y pidió cono cer del citado organismo todas las obras subven. cionadas por Diputación en. los. últimos. cuatro. años. Por su parte Fran cisco Moliner, preguntó oralmente,. sobre. subvención. una. de. 11.250.000 pesetas, que venía publicada en el Boletín Oficial de la Generalitat, destinadas al centro de educación es. pecial del Baix Maestrat. Preguntó cuando la Diputación pensaba ha cer el patronato, para que el centro empezase a funcionar, y conocer quien recibirá ese di nero.. Faltaban pocos mi nutos para las diez de la noche, cuando el Alcal. de. levantó. la. aunque tras la. sesión, misma. En el segundo punto. avenencia suscrita. también. José Ramón Lluch Roca,. ción, aprobó una opera. hubieron muchos corri llos, siendo el comenta rio las listas electorales. sobre el expediente de obras para la apertura. ción de crédito para cu brir el apartado de inver. y ese aguante del Al calde en dar su lista, al. y. Avenida Catalunya y calles adyacentes; la otra de recepción de. siones del presente año, por un total de 42 mi llones de pesetas, concertado con la Caja. igual que los hombres del duque en Benicarló. La gente empieza a pre guntarse si no será que. finitiva de las obras de construcción del Centro. de. aún no las tienen. cia, con. Municipal de Salud, construido por la empre. amortización de cinco años, uno de carencia, v. se. ratificó. un acuerdo de la Co. misión. de. Gobierno,. de 24-3-87, sobre la aportación econó mica municipal a un Centro Abierto para la prevención de la delin cuencia; el equipo ya está trabajando, y para sus gastos de manteni. urbanización. de. con. la. Ahorros. de. un. Valen. plazo de. dan a conocer. FERRER. CONFECCIONES. Aedrígue Hernán Cortés, 4. Tel. 47 19 31. -. ter. minadas y por eso no las. BENICARLO.

(11) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987 Lo'C/Ji Bases para la adjudicación de un bar en la pista del Colegio Público MBrüUCS de BCniC^rlO T 1.- Todo. el. material. necesario para el montaje del bar. irá a c<irgo del adjudicatario. 2.- Las tomas de agua, luz y desagües, a cargo del limo. Ayuntamiento. 3.- El Servicio de bar. será de cristalería, excepto. en aquellos actos que la Comisión de Fiestas espe. cifique. 4.- Las sillas y mesas a instalar en dicho recinto, las facilitará la Comisión de Fiestas.. público permitida en el adjudicatario, mencionado público permitida en el recinto, recinto.. día 15, el adjudicatario, deberá de repartir a todas. daños que se pudieran ori ginar en el bar e instalacio. nes, sea cual fuere su índo le.. 7.- El Servicio de Bar,. deberá estar abierto al. público en todos aquellos actos que se realicen den tro del recinto de la Pista del Paseo Marítimo, rela cionados en el Programa Oficial de Fiestas del limo.. Ayuntamiento. <S.- Los precios de las consumiciones, que regi. ponsable de los posibles. adjudicatario.. 11.- Para todos los actos. que se realicen en dicho recinto, se deberán de. 9.- La noche del día 15. a la mesa de la Presidencia. 10.- La citada noche del. Comisión. de. Fiestas. le. mismas,según plano que se entregará el total importe remitirá a tai efecto por la. de la fianza depositada. Comisión de Fiestas al 14.- El plazo de presen. rán durante todos los días. 6.- El limo. Ayunta (Certamen), el adjudicata miento y la Comisión de rio se compromete a invitar Fiestas, no se hacen res. una. Debiendo colocar las. de las Fiestas, serán fijados. 5.- El adjudicatario se encargará, diariamente, de de mutuo acuerdo entre la la limpieza de los aseos, Comisión de Fiestas y el pista, sillas y mesas del adjudicatario. citado recinto.. parte en la presente adjudi 13.- Para poder tomar cación, se deberá depositar las mesas existentes, cava y una fianza de 100.000'canapés, que le serán ptas. (cien mil pesetas) entregados por la Comi para responder de los posi sión de Fiestas. Asimismo, ble incumplimientos de las deberá existir un servicio presentes Bases. Conclui de camareros para mesas, das las Fiestas Patronales y suficientes para atender cumplidas las Bases por 300 mesas de 6 sillas cada parte del adjudicatario, la. tación de plicas finaliza el día 15 de junio de 1987. 15.- El hecho de concu. rrir a esta adjudicación situar (según acto) las sillas directa, implica la total y mesas(con manteles), de aceptación de las presentes conformidad con las ins bases, quedando facultada trucciones que se reciban la Comisión de Fiestas, de la Comisión de Fiestas. para resolver los casos no. 12.- La explotación del previstos en las mismas. citado bar, será la única actividad de venta al. LA COMISION DE FIESTAS 1987. 1. •:. OCTaVI ■■. t-. l 1. I. P. • crer-á. i. K "■ j s. 'íed'<r3. ESTÁ DE MODA EL TEU Cn ,|\l Ul 1 1 \i ^ COL.L^BORA. UU PiPtiTACió ni casti-llo. Página (n).

(12) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. MISCEL LÁNIA BENICARLANDA El Corresponsal de Mar Xica. El passat cap de setmana la ciutat fou literalment. presa pels visitants. Altre cop la circulació per Beni carló va resultar a certes hores un veritable caos. No. crida Fatenció que alguns caputxins anessen al «desfi le» amb calgat esportiu. L'un no Higa amb Faltre. Els confrares deurien de. hi ha més remei, la gent cada vegada té més «ape. posar més atenció en aquests petits detalls que després son fruit de tota. go» a Tautomobii i s'usa. mena de comentaris.. em sembla una tontería és. Tot sembla indicar que la. que se posen a donar botzi-. Comissió de Pestes ha treballat de valent durant tot. la solució és ben senzilla, si. vols arribar prompte ves a peu.. funcionament. la. Creu. Roja. Fins aleshores pensem que Fajuntament hau-. ria de prendre Fassumpte seriosament. ¿Hi haurá que esperar a que succeisca. alguna desgracia per a que es solucione el tema?. ."^SOOO '. guir un bon programa durant les festes patronals. El programa d'actuacions. dal el eonseiler de Cultura.. Leoncio N'ieente. en representaeio de la nostra eiutat.. El dia 23 la ciutat cele. , dia del Ilibre. amb. brará el. una serie d'actes que hanI. arribat a la redacció de Benicarló Crónica. Ens els I esmentats actes es donaran concurs literari «Carmen. Fisperem que a la se\a tornada per Bemearlo ens. pugnen contar els memhres de la coral que tal ha estat Faeollida que han tingul ais. Paisos Bai.xos. Suposem que Féxit artistie haurá estat total.. Segura» del que s'ha celebrat la segona edició.. aquest hivern per aconse-. está prou compensat per a. Per cert que la platja del Morrongo veigué els primers banyistes de la tem porada, si bé no hi havia cap tipus de pcotecció, ja que fins Festiu no entra en. Rivicrc. públicament els prcmis delI. per qualsevol cosa, d'ahí els embotellaments. El que. nasos perqué no poden sortir amb rapidesa de Fembús,. mandant Nevers.. Aquest diumenge FAssociació Provincial d'Auxiliars de Farmácia celebrará a Benicarló la seva assemblea anual. A més d'aixó. Aquestes scin les entitats que presenten una dama per a Feleeeió de Reina de les Festes, la qual tindrá Iloe el dissabte dia 2 de. Maig al Casal Municipal, a. complaure a totes les edats. Molt positiva considerem la idea de potenciar els. els auxiliars de quasi totes. les sis de la tarda: Junta. les farmácies de Benicarló,. actes al carrer, sobretot els. ha organitzat una serie d'actes per a que Festáncia. Local Fallera, Cooperativa Agrícola, Contraria de Pescadors, Penya el Barranqueó, Societat de. dedicats ais xiquets.. a la nostra ciutat els sia més. Ja se sap el nom de la Dulcinea 87, la comissió li. ho va contar al Correspon sal de la Mar Xica. Viu a la. ciutat francesa de Nevers, i. pels cognoms deu ser filia. d'emigrants espanyols que des de fa anys estiuegen al. agradable. A més d'auxiliars de la provincia arriba ran d'altres províncies espanyoles. Per cert que. Tir San. Humbert, Club. una de les problemátiques més urgents sobre els auxi. de Cinema Amateur i Club de Petanca.. Básquct, Coral Polifónica; Club de Tennis, Grup de Danses Renaixenga. Club. liars de farmácia és el no reconeixement de la seva. labor. peí. Ministeri. de. Sanitat.. nostre Benicarló. Es diu La Coral Polifónica es. La Setmana Santa fou, com en anys anteriors, pobra en «desfiles», sois. Beatriz Paloma López Muriel. Si algú li vol escriure viu en la següent. troba de gira per terres. un, el divendres, on a un li. direcció: 1 Rué du Com-. ciutat en qualitat de convi-. holandeses. A la mateixa. La Comissió de Festes ba convocat el tercer con. curs de fotografía, per a la portada del programa de festes. ¿Qué esperes a tirar la teva fotografía i optar a les 25.000 ptes. de premi?. TINTORCnin. «Llavat» en sec - Planxat a vapor - Tenyit C/. Crist (del Mar, 86 - Tel. 47 13 94 - BENICARLO.

(13) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. ¥^ V ¿HvC ■" Lie. Hola malos 1 jo sdc la vostra LLEN6UA ; EL CATALA. IOS VULL. f. EXPLÍCAP LA MEVA HiSt5RÍA!. JoVAÍG NÉÍxER PEL iLArrWUjAJ^. ^«,>M. LALLENGUA Que faelavem ecs. ?^ ~i r. Wdt^. SoLDATS i ELS MECCADE^S RoMAKS. QuE VAN ÍSTAE DORANJ 4- 30O AN)^ A lESterrk on viViM AcroALwMent: ELí) PAV605 V. CATALAMS-. ...QuAM L' iMPERi RoHX VACoM£NJÂÍ^ A DesPEe-5e^ Ccxlla^ peí segêYj), fc L LLATi PAI^LAT E5 va. "TRANSX>R.MAR,, a ít>C A R5C; en Les PÍFERE'^-^ LLeNgües peL SUP D'eUkqPA. Aixó. 'ViapcO'. • (^ ■. ToT UN PRDcfe QuevA duRaií. HOO. ANV^ (cei^Y al jS. /\G)oeETBS LlENgUeS/ DER'WADeS PEL llaxOôn le3 ANomen/AoeS LUEN C?-Ue'3 ROMANÍ(í>UE'S>-. ;>.€--. FRANQUEIG 7 PTES.. BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ. BENICARLÓ C R 0^. N i C A. C/. Sant Francesc, 101. Casal Municipal 12580 Benicarló (Maestral) Página.

(14) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. PARLA VEKJ ELS. LA I\lCfS.TR.I^ is ONA .. iN/OSTReS AVAKJTPASSAT3 AaAN5. P'AQUeSTES LLENGÊS. \NVASÍ0 RDMANJAP.... f?oN/)ANiQues r, PEWK/. éS> UNJ/\ Í>E. PE" QuitÊ-S TeRRES) de. (J?UE Va ^ ^. I A peN/í'NSuuA ,EL delta P_o oiR-HO D'Ai-érUMA tatalans» Van anaR niesclanji. SoPRiR UMA |?OMAWÍTZACÍO. y 'ÍBÉRiC, gL LI<ÛR, etc.... MÉS ÍMTENj£)A Co. um. iv\|Cuéâ(x del Ha+i" IrulÔ t JUNTA MenT. PARLA A'^TE'ÎOR A MP>. uo\;e& AítoRTAcíowc. í,bi_ J VUt-ó-Ae i VAW COMEMCAR. .s. L'OOClrA 1 l'ITALIA. '-'-JíSkiiR j^-rewiK. ptóWA . ilen&ua. LALLEbÍGUA CASTELLA VA BX PAN EioM ar. ca? AL SUD, SEPARA. \i. t ABSóRBiNT LES. LLEN/&ÜE5 ve'ÍMES AÍXLEíL CATALA,. AVvAT VA CPÂE^/<ÍLAC. A SeNT'R la k:>RTA. ÍN"ELuéNCÁA P^L CASTELLA. V És pi<av\+'vWecD M.OT. CMovimewt. PejîA^ Me \c<. TferKc"). Sf. §< Subscriu-te per 1.250Ptes.!. Nom i cognoms Adrega _ CP.. Poblado. Teléfon _. Edat. Comarca Professió. Essubscriua BENICARLÓ CRÓNICA per: Un trimestre(13 números) Un semestre (26 números) Un any (52 números). 1.250 Ptes. 2.500 Ptes. 5.000 Ptes.. □ □ □. L'import de la subscripció el faig efectiu:. Per taló nominal adjunta BENICARLÓ CRÓNICA. □. Per gir postal n°. □. Enmetál lic. □. Per domiciliació bancária. □. DOMICILIACIÓ BANCÁRIA. Nom i cognoms titular del compte_ Agencia. Sr. Director del Banc/Caixa Població. Senyor, li agrairé que amb cárrec al meu compte/llibreta N°_. atenguin els rebuts que els presentará BENICARLÓ CRÓNICA per ais pagaments de la meva subscripció. Signatura titular compte Data. Página @. ,a. de. de 1987.

(15) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. EL. MÉS AL. DEL LLATíWÜlóAÂL CATALA , rouTlENr i Gr^DUAL. BL9 CAWVi^. es DeVí^N PRcoUiR EÑBLS SE&LESg^^Í2IIL.L>CL SeGLElX' J[, AWGÍXEN M075 í FÊs <SeN0BÍÍE3 EM CATAUA AL9. rXXuMéwib REDACTAIS. LLAT(. PK PEL. ^. XK) Rí. lX)CL>t5^MTS S>TWC5l^5 EScRilS EN LA njoSÍ^ D'AOÍ¿tLl\ CeNTuRÍA APARE)/ EL PRiMER TEXT U Ccn|^t; "LES HOMÍLÍ K> P'OÍ^NyA^^ , elS. A Fí njAuS Q\ie BN5 £5 D'UN CAP£LL/\. ELSfS'EUS SERMONE).... T.'. A L'EPAT MiTJANA,^ LA QdRoNA tí mSo, APRoxi M ADAM ENT. EL Que AVUi ANDPIENCM Pa'íSoS. (CATTALANS (MEMYS LEST&eeES ara. ... H'l ttACUP UN^^ ©RAM PCf^Sio PE LA. NOSTRA LLeNGUA,QOE. 5'escampa per mOPCÍA, SaRDeNVA, SICÍÜA 1 t^jAPoLS I psu ¿OMEGL/DA. Fer üterats pitaüa,. goneses): TORMAYA —^ PE gR-Ecía, ere... ^ UW poBLfe \Ml?EPBJpQ/r AixÓ VA SER DURANT ELS SGStESm AL"^ AMB lA S6/A Pt^PiA (((i. Cultura--. ..ENCARA AVUi PENDREN UNA EiLA PE ^. ®. CATALANÍSMfeS PAQUEELA CAPANSÍO £N EUb FARLAR5 P£L Sup D'rrXüA.aN eLcRBC MoOGRM/. AN C ARAS A^R^cA i A L'AL©UER , A L'TLlA DE SaRíÊNs/A , £NCARA bS PARLA CATAU.I. ...PEftb ARRIBA SLSeSLESCl i cdMENífA U_ PECADkNCiA/ AL MATEÍ/TEMPS Que L'FE&eNONÍA iDLÍTiCA Be LA QdRoNA OE lASTELLA lüMENRA. A PER-Se FoDeRoSA. Emcaca va "seR cr en eral. L'ÚS OE LA LLLMDUA AUToCToNA ,DURANT BL. GoVTRN DeLS XuSTRÍe5, Ectó (ARuesta DínaSTA Real oRA u/ma nuca toleilamt). .. ^. ,.. AM^ UNiNGrUDA Oe la WNASTíA ©oRB^NiCA LLA ^. miijE ACTUALV\bNT ENS (íOVERMA)^ L'ANV 4^4^,D0PRE5 D-ttAVfRauOMW LAMERtU. m CtrLI ^'APRpVA et "DECRETPeNWVPlÂ. I P pLtti66ÍX ALS CArM.ANj6,A MÉS 5E M01-TE5. ®ltr€5, Oces, K paí-lar i escR.PRE la avA LLpNGuN.... .. ■. odMENíA la REPRES&iO CENTiy.USlA. TX. ■■■ -belS eoR-eoNS: EXSCUCION9, eMPteSoMAÊWS i PRoHiBÍCioNS pET REPFVÍMÍR. £1 POB.L€ CATAUA^^y Contínuará. Página ©. I.

(16) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. TV - CRITICA. Els diumenges la nit, guanya el catalá de les 9'30 de la nit tenim. importantsexclusivesmun-. dos canals que parlen en catalá, TV3 i TVE a Cata-. ' Pi'estigii. internacional,. iunya. Esperem que des-. Durant mitja hora totes les. prés de la valenta decisió de Pilar Miró d'autoritzar. setmani reportatge que tracta a fons. la desconnexió. de Sant. tema. d actualitat.. clave», aquí la pcl lícula es gramadors de Sant Cugat donará peu al eol io- pero els de 1 V3 caldria que El. funcionament. el traslladarcn a una altra. . . „ . - . ^nolt del tema, deis convi- tindria una major audién-. j^ts i sobretot del condiic-. cia.. Cugat del circuit estatal, Reccmmc.u cmcu .u.ya tor. josep M' Balcells siguen moltes les nits en interessant el reportatge al director i presentador, pos-. Manuel Oucrait. Tíbet, a la residéncia del. majoritari a la xicoteta. Dalai Lama sobre un nen. pantalla.. de Granada, Osel Hita, en. el qual sembla que s'ha reencarnat el lama Yeshe.. Tornantalsdiumengesla nit, tenim dos programes for?a interessants ais dos canals, ais que abans féiem. A les 9'30 una vegada acabat «30 minuts» si canviem de canal, al circuit catalá de TVE podem. esment. A les 9 de la nit a. veure un altre interessant. TV3 tenim «30 minuts» un. programa, «Debat», un. important a hores d'ara a Sant Cugat, no va d'estel com Balbín, ni esta tant descentrat com la Prego, ell és capa? de mantenir-se en un discret segon pía. pero sap actuar com a bon moderador quan cal.. 30 minuts» i «Debat». P.D. Una vegada redactat aquest article ens arriba una noticia que avala el que hi diem. El programa de TV3 sobre el nen lama s'ha venut a sis cadenes; TF-I de Fran?a,()Globode Brasil, la SRG de Suíssa, la. NDR d'Alemanya, l'ORF d'Áustria i la SCR del. deis millors programes de espai que com el seu nom. són dos estupends progra- Canadá,. la televisió autonómica catalana, fet peis servéis informatius de Sant Joan. que tenen un únic pro blema i és que están en una franja horária no massa. indica está dedicat a debatre un tema d'actualitat, és la vella fórmula utilitzada. LLIBRES V i•. L'alternativa energética Salvador Balcells (1986) ENERGÍA I SOCIETAT. Una. 9"^ hi ha són tecnologies E' "ibre. va. passant. convenients. i. inconve-. perspectiva catalana. Valen-. revista a les diverses fonts. nients. Una mateixa tecno-. Cia. Edicions de la Federacm. d'energia com el sol, Tai-. logia pot ser susceptible de. ^'CnfíEQtc Piiltnrak Hfl Paic. ^ , • in • gua, eli vent, el gas ibiologic,. o r diversos usos, nor sempre. fonts d'energia que totes. convenients. Fins i tot. elles ben utilitzades podrien servir per abastir la nostra societat d una forma neta i barata. Aquests sistemes energétics, pero, es. l'energia solar pot ser desenvolupada de forma negativa per ais interessos de la majoria. Els projectes de grans centráis solars en. Valenciá.. Amb «Energía i societat«, Salvador Balcells va guanyar el darrer Premi Xavier Romeu de monografies per I ensenyament. que convoca la Federació generalitzaran quan les d'Entitats Culturáis del. són un exemple».. companyies que hi investi-. política, més que técnica, és una adaptació a un determinat model de societat» i que «actualment ja no es tracta d'accelerar o de frenar el. creixement, sinó de canviar. de direcció, de guanyar el futur. I la millor manera. d'iniciar aquest canvi és transformant i millorant el nostre entom més imme-. diat: el poblé o ciutat on. País Valencia. El Ilibre guen siguen capaces de pretén donar una visió de comercialitzar-les i treu-. Salvador Balcells pro_ posa unes mesures d'actua-. El Ilibre conté gran. totes aquelles possibilitats energétiques i tecnológi-. ciójpeí que fa a la vida urbana, la construcció, la pro-. quantitat de fotograbes i. ques que són respectuoses nologia i societat»: «No es. ducció i el consum energé-. amplia bibliografia que el. amb el medi ambient i. tic i la industria, pero és. fan molt interessant de cara. re'n grans beneficis. Hodiu I autor en el capítol «Tectracta que hi hagi tecnolo-. plánols,. així. com. adaptables a les necessitats gies bones o dolentes per conscient que «qualsevoi ^''^tisenyament, i possibilitats reals deis naturaiesa. Ni tampoc que. elecció tecnológica o ener-. JOSEP MANUEL. Paisus C atalans. gética, és una elecció sociali. SAN ABDON. Pagina @. la tecnologia siguí neutra.. una.

(17) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. Vicent Arnau, músic sobretot V'iccnt Arniii es un deis. fm. músies mes carismáties de. la Banda de Música, el!. pertany a una saca de. músies que enmenyá amh el seu avi. va euntinuar amh. el seu pare José Ramón Arnau que va arribar a ser director de la Banda i que. i. ell i els seus germans han eontinuat. Amh ell hem. pariat d'alló que mes l'apassiona, la se\a Banda, pero sobretot de la Coral Infantil que leia el seu. \. debut fa dos dissabtes i de. la qutil h;i estat el director i «alma mater».. - Quan vas comentar a e.studiar música i tocar a la Banda?. ^,3. • Ai.xó ve de menut, els. meus germans i els meus pares estaven embolieats en. coses. de. música, et. comencen a ensenyar i vas avangant un poc, després. vaig entrar a la Banda ais 14 anys i mes avant em vaig introduir en estudis de conservatori,. te un determinar instru. - En quants concerts haurás participat?. ment, Una vegada ets dins. ra. segurament faríem cap a una época bastant esplen. • Prop de tres-cents. «QUAN ET DONEN EL PRIMER. SENTS. INSTRUMENT. UNA ILLUSIÓ. MOLTGRAN,. - Quin camí segueix un músic dins la Banda?. • El camí comenga quan. els professors de la Banda. depén de la línia que. dorosa que fou répoca del. segueixis, pots anar esca-. mestre. lant llocs, de totes manares dins la nostra banda no hi. enrera. ha uns papers massa definits, sí que n'hi ha uns de principáis i uns altres de. Subirachs;. pero sí anem encara més veurem. que. molt distinta la societat. musical, deu anys abans. era un grup molt reduít de música, ara Tacadémia s'ha. a. realitzar. eixampiat, tenim més pro-. papers solistas en qualsevol. fessorat, tenim mésdiversi-. moment,. ficació d'assignatures, jo. que. puguen. ens podries contar milers d'anécdotes que us han succeit,. era. secundaris pero es tendeix. cree que éstem en un. et donen un instrument i. comenees a fer els primers passos et sents amb una ildusió molt gran i comenees a estudiar i al cap d"un temps ingreses a la Banda. S"ha de teñir per a entrar almenys un primer curs d'instrument i segons les teves aptituds els profes sors es decanten per donar-. Valls. - Tu que has participar en tants concerts segur que. • Home sense anar més. lluny a la processó del Sant Crist de Faltre diumenge mitja banda entra a tocar en una marxa de processó i Taltra mitja en una altra, són «despistes» que passen una vegada cada vint anvs.. - Tu, malgrat la teva joventut, has viscut époques. va deixar el Mistó molt alt i. «LA BANDA. molt diferents dins la Ban. hem d'anar a superar-lo i a. da, quin ha estat el moment millor i quin el més difícil?. ÉS ALGUNA COSA. rem fent. Jo cree que no. • Hi ha qui pansa que fa més de tres anys que estem en una época difícil i que encara no Them superada. Si tornem la vista cap enre-. moment d'estabilitat, Valls. poc a poc cree que ho anisom un poblé arhb gran tradició musical, pero dins. daquesta comarca som la capâlera anys.. durant. molts. MÉS QUE LA BANDA - La Banda és quelcom més que una banda? • Jo pensó que sí, que la Banda és alguna cosa més que la Banda i en aixó no Página Ú7.

(18) Benicarló Crónica, 23 d'abrii 1987. d'altrcs protcssDis i d altres. ho vull comparar a cap club de fútbol afamat, pero jo pensó que si la Banda no fóra alguna cosa més que una banda jo sens dubte no. pcrsimcs. «HEM PROCURAT. FUGIR DE LES. CANCONS MOLT. hi estarla.. CÜNVENCIONALS» - Com es selecciona el. - Ara fa dos dissabtes va debutar la Coral Infantil de. repertori?. Música.. • 11c prociiral lugir de. Quin ressó va teñir el féu. les cangons molt convcn-. debut?. ciimals i anar sclcccionant i. l'Académia. de. rastrcjant música de tot arrcu. de diversos paisos que a part d'aixó cstigiicn. • Jo estic molt satisfet,. el local va estar quasi pie i el ressó fou molt accepta-. diversos estils. ble.. eaiiyons a. diversi's estils -c'ánons a. - Com va sorgir la idea. líos, tres i quatre veris- de manera que es les treballar els \ir|uets, no de manera. de crear una coral a la Ban da?. • La idea ve de fa ja alguns anys. Portem uns cursos de conjunt coral que van conjuntament al quart i cinqué de solfeig i ha passat. pesada peró que es treballés i aixó ha estat el que s'haja d'haver estat mig any preparant aquest corl. ee rt, ara ja hi ha un reper. una gran quantitat de gent. tori hñsie molt varial. La. en edat juvenil per aquests. seleeei(') la faig básieament jo. peró també se'n fa cas deis xiquets. d'alguna eangó que els agrade.. cursos. i. préviament. a. aquests cursos nosaltres. ens vam plantejar la idea. d'iniciar els alumnes per la. - Ja que dius que canteu. base, més avall de Tedat. en diversos idiomes. Exis-. deis cursos de conjunt coral. teix alguna predilecció peí. que és a partir deis catorze. valencia?. anys i iniciar aquests alum. • Jo cree que en el repertori de Fültim eoncert es ven clarament que existeix una predilecció peí. nes en una base coral la manera més idónia era. fomentar un grup infantil. - Aquesta coral suposa algún tipus de competencia amb la Coral Polifónica Benicarlanda?. • Jo no m"ho he plantejat. - Ais xiquets que els puga interessar formar part d'aquesta Coral on han d'adregar-se? • De moment hem pensat només en donar cabuda ais alumnes de FAcadémia. de Música, per la senzilla raó que hi ha suficients alumnes per a fer una Coral Infantil entre 30 i 50 places, aixó no vol dir a que més. tes de la Banda i la Coral. • Per supost que se li. valenciíi. perqué és Fidioma amb el qual la major part del cor s'expressen millor. Jo sóe partidari, peró, de cantar totes les. avant no es done opció a que puguen ingressar altres cantors que no siguen de FAcadémia, peró de. pensa donar continuítat i. cangons en el seu idioma. amb obres de més enverga. original; ara, el repertori que més abunda per a cors infantils, almenys en aquesta zona, está escrit en. moment només inclou els. Infantil tindran continuitat?. dura i a més a més deuria. d'eixamplar-se ais cursos de conjunt coral juvenil, peró aquí ja no només ha. alumnes nostres perqué hi ha suficient planter.. de valdré la meva opinió,. - Les actuacions conjun-. han de valdré les opinions. rij\>. \£\Gm£\EÜ. valencia.. Juegos, Sonido, Moda y Ambiente Joven. Lo mejor: Nuestros clientes Para ellos: Lo mejor Hernán Cortés, 9. Pagina. J. M. S..

(19) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. |PÍ°) 2;. AIXl HO VEU: RAMON BALLESTER DEVIS - 8* B - C. P. «MARQUÉS DE BENICARLÓ» «EL DIA DEL LLIBRE». III EDICIÓ PREMI. PREMI LITERARI «CARMEN SEGURA». LITERARI «CARMEN SEGURA». Programa d'actes peí día 23 d'abril del 1987. A les 7 de la tarda: 1.— Inici de Pacte a. cárrec del regidor de. PRIMER PREMI. P.S.L. Títol: YO, SET-SE Autor: M" LOURDES BETI. Col-legi: Ntra. Sra. de. Cultura Sr. Leoncio Vi. la Consolación.. cente. PRIMER ACCÉSSIT. que. presentará. Pacte.. 2.— Xerrada per un distingit conferenciant de les lletres hispániques.. del. Jurat. Títol: UN DIA EN EL FUTURO. Autor: M= LUZ BELMONTE ME I». Qualificador. del premi literari «Carmen Segura», en la segona edició i lliurament de premis.. SEGON ACCÉSSIT. 4.— Fi d'acte a cárrec del Sr. Alcalde.. VACACIONES. A les 8 de la tarda tea-. tre a cárrec de un presti gios grup teatral. Tots aquests actes tindran lloc a la plaga de Sant Bertomeu.. Pira del Ilibre, peí Passeig de Ferreres Bretó, durant tot el dia.. Jaume I, M"Luz Belmonte. • Mi afición por escribir ya viene desde tercero de. y Estefanía Ricard, han. básica.. Dos alumnas del C.P.. obtenido el Segundo Pre mio de Narrativa «Carmen. CoMegi: C.P. «JAU-. 3.— Lectura de Pacta. Premios literarios. Segona Edició. Autor: RICART. ESTEFANIA. Títol: MIS MEJORES. Col'legi:. C.P.. Jau-. me I. TERCER ACCÉSSIT Autor:. ARANTXA. FERRER. Títol:. MI. UNICO. AMOR. CoMegi: Ntra. Sra. de la Consolació.. - Y tú Estefanía, ¿cómo has recibido la noticia de. Segura», tienen 13 años y este premio? estudian 8° de E.G.B.; por. • Muy contenta, tam. este motivo hemos mante. poco me lo esperaba. - ¿Ya hace tiempo que. nido esta pequeña conver sación, en la que exponen escribes? sus inquietudes y proyectos • Desde sexto de para el futuro. E.G.B. - M® Luz, ¿Qué has sen - ¿Piensas seguir escri tido al recibir el premio? biendo y participando en • No sé si me lo espera. ba, decían que había gente de todos los colegios. Estoy muy contenta.. certámenes literarios? • Sí.. - ¿Has escrito última. - ¿Has tenido algún otro mente alguna cosa? premio? • No, sólo esto, no tengo mucho tiempo. • No, había participado muchas veces pero nunca. había ganado ninguno. - ¿Tu afición por la lite ratura es una cosa que te ha venido de repente o ya hace tiempo que la practicas?. Acabamos la conversa ción con estas dos noveles. escritoras, que esperamos y deseamos lleguen a consoli darse dentro del mundo de las letras. Suerte.. Página ®.

(20) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987. Vaja viatge! Era un dia molt tranquil i feia un sol que gairebé no el feia tots els dies. Vaig anar a Barcelona, per a veure el 25 Saló Náutic Internacio. nal. Després d'haver visitat quasi totes les plantes, vaig voler anar a Túltima plan ta, al décim pis. Pero una vegada damunt l'ascensor, vaig notar una cosa estranya. Vaig mirar al panell. platar-se des de Barcelobalear a Espanya. I van deci dir agafar els «iots» i les 11anxes, que hi havia al 25. badada en veure que el marciá verd sabia parlar valencia. Vaig sortir de l'ascensor i vaig anar cap a. Saló Náutic Internacional,. la ñau. El marciá em va dir. ja que Paeroport de Barce lona, s'havia tallat per la. va dir que no el destapes. que entres. Jo el vaig obeir.. fins que arribes a la Térra.. meitat.. La ñau, es va esfonsar dins la térra i va aterrar en una. Jo (que anava a l'ascen sor),vaig recobrar el conei. magnífica ciutat. La ciutat pareixia un paradís. Van conneetar el genera dor i vaig aparéixer a Bar celona; a punt de pujar a l'ascensor, pero aquesta vegada no vaig haver de pensar-m'ho dues vegades.. xocar amb. modern. Tots eren de color. verd, i quasi que no es distingien; perqué hi havia. qué estás) i anava peí pis n". alguna cosa. Vaig obrir la finestreta, vaig veure térra i vaig baixa de l'ascensor.. dotze, i només n'hi havia deu. A l'ascensor hi havia. Al baixar, em pensava que. molts arbres i moltcs flors. vivien en cases modernitza-. estava al planeta Térra.. des i es desplataven amb. una finestreta, vaig mirar i. Pero... tot era molt estra-. cotxes i naus modernes.. es veia Barcelona molt. ny, i estava deshabitat. De sobte, del fons de la térra, com per art de mágia, va sortir una ñau. Vaig comentar a tremolar, i vaig amagar-me dins l'as. Em van portar a un labora-. (que es on marca el pis en. petita, molt lluny. Vaig co mentar a preocupar-me'n. De sobte es va sentir una. explosió en haver-hi travessat l'atmosfera. De l'ex-. plosió em vaig quedar sense coneixement. Barce. lona, es va separar d'Espanya(PER CULPA de l'as. censor i de l'explosió) formant una gran illa. Al cap d'una estona Pilla de Bar celona, va xocar amb les illes Balears, formant-se una gran illa. L'illa Barce-. lobalear. La gent de l'illa, no tenia mitjans per a des-. fics, ho van aprovar. Jo, ja estava preparada per anarme'n quan el marciá vell em va donar un regal i em. xement, en. censor, mirant per la finestreta.. tori, on hi havia ordinadors, radars, televisions.... vell, tenia una gran barba. blanca que arrossegava peí térra.. - Surt, no et volem fer mal- va dir el marciá.. Jo,em vaig quedar boca-. vaig arribar a casa, vaig destapar el regal. Hi havia una estátua en la quai fica va: «Per a que te'n récordes d'un món que per casualitat vas conéixer».. Em van explicar que estava al planeta Mart, i que ells havien estat els que Phavien fet «despegar». Al dia següent, vaig donar una miradeta. De la ñau va sortir un marciá verd, era un marciá. Vaig agafar un taxi i vaig tornar a Benicarló. Quan. al laboratori. FI. MARTA. JOVANI1 ESBRI. 11 anys. i. vaig trobar un aparell en el qual ficava: «Per anar al passat i al futur». Vaig pre. C P. COL LEGI:. JAUME I (6^- B) BENICARLO. guntar al marciá si funcionava i em va dir que sí. Jo li OBRA GUANYADORA DE NARRATIVA IV SETMANA CULTURAL. vaig proposar anar al pas sat, ja que l'ascensor no podia tornar i jo volia tor nar a la Torra. Els cientí-. VINARÓS. Marta Jovanii Esbrí,guanyadora de narrativa La. guanyadora. de. Narrativa de la IV Setmana. • Amb molta alegria, són 5.000 ptes. i vaig que dar primera.. Cultural de Vinarós, ha estat una xiqueta benicar- On es va landa, que estudia 6' aquest premi? d'E.G.B. al C.P. Jaume I, amb l'obra «VAJA VIAT. GE!», que vostés poden. convocar. • A Vinarós, dins la IV Setmana Cultural.. llegir a la nostra revista. - Qui ho va convocar? Amb ella hem mantingut • El Col legi de F.P. i. ets de Ies més jovenetes o la. ria tuja fa temps que la cul. mésjove?. tives o és cosa nova?. •No ho sé, he vist que • No, jo participo en també hi ha uns altres pre- coses així, de lloes... per mis, i hi ha un xiquet de qué m'agrada. quart. - Pero tu has estat la. conversa, on ens conta una. tenia un ámbit comarcal.. mica de la seua historia, i. Els participants eren més bé grans, perqué la catego ría era fins els 18 anys, no. guanyadora... • Sí, primer no pensava que havia guanyat, pero avui quan estávem a la classe de matemátiques ha vingut un xiquet i m'ho ha. n'hi havia més.. dit.. de les seues coses, és Marta. Jovaní, té 11 anys. - Com has rebut el premi, Marta?. Pagina @. - Aixó qué vol dir, que tu. - Aquesta afecció litera. - Efectivament,jaséque fa uns anys que participes en Ies Iloes de Sant Antoni i. cree,. que has tingut bons premis. •Sí, vaig quedar un any la quarta i enguany la segona.. - Tens en la familia, tica.... antecedents. artís.

(21) Benicarló Crónica, 23 d'abril 1987 •Sí, el meu avi, Manuel. Esbrí. Té enregistrada una can^ó en el primer disc deis Tallers de Música Popular qué fa dos anys la Conselle-. enviar a la Conselleria on es va classificar i seleccio. - A més de la literatura,. meu avi vaserseleccionat, i. cree, que tens unes altres afeccions artistiques... • Sí, m'agrada també. vam anar a gravar en cas. settes a la gent que sabia. sent en el disc.. coses antigües (cangons, dites, rondalles, etc.). Després eixe material es va. - Penses continuar escrivint?. xiquets i xiquetes de quart. • Sí, sempre que hi ha. - Molt bé Marta, tens. alguna coseta més per afe-. tar-me.. nar per tal de fer el disc. El van venir els del grup Al Tall a casa a fer-li una gravació molt més perfecta que la que li havíem fet nosaltres, que és la que se. ria de Cultura, Educació i Ciencia va fer. Primer, els. concursos procuro apun-. gir? • No.. - Dones res més, que tin gues molts d'éxits.. molt dibuixar.. - Penses treballar-ho en el futur?. • No ho tinc pensat, cree que sí.. Ja fa temps que coneixo a Marta, és una xiqueta agra dable, simpática i molt intel ligent, pot arribar molt lluny. Molta sort Marta.. Vicent Clavel, creador del «Dia del Llibre» El llibre és de tots i per a tots. El llibre és el trans-. missor del pensament huma, i com el puntal més. llig és un somniador que vol viure no sois del pre. Pero el que volem és. Valéncia on funda l'edito-. donar a conéixer l'existén--. sen!,sinó també del passat».. cia d'un valencia il-lustre. rial Cervantes, pero cer can! més ampie merca! es. Valéncia era en el segle. massa desconegut peí poblé. Li deien Vicent Cla. fort de Phome civilitzat és. XV una de les ciutats més. la paraula impresa, la idea. cuites de la Mediterránia. transformada en signes és la civilització. Pero el lec. amb una efectiva aportació en els inicis de la impremta, del llibre imprés, a la cul. tor és Pelement més impor. tura i el saber de la humani. per tant, el llibre símbol de. tan! de cara al llibre, a la. seua propagació i per tant el seu aprofitament.. tat. En la fabricació del. paper, Xátiva és la pionera d'Espanya i d'Europa. El 1325 el cronista Muntaner. Fou Pescriptor Aldoux Huxley qui en Un món nou;. a base de principis materialistes, suprimí naturalment la cultura, per la supressió. ponderava la quantitat de paper que eixia de Xátiva, on els árabs ja el fabricaven ais segles X, XI i XII.. traslladá a Barcelona.. vel, nat a Valéncia el 1888 i. I és a Barcelona que en 1926, en una de les sessions. mor! a Barcelona el 1967.. de la Cambra Oficial del. El nostre home de xiquet. Llibre presidida per l'edi-. va sentir la crida de la lletra. tor Salva!, proposá la crea-. impresa i el 1902 va entrar a. ció del DIA DEL LLIBRE. la redacció d'El Pueblo, el. diari república de Blasco. el 23 d'Abril, aniversari de la mor! de Cervantes i de la. Ibáñez, on féu les seues. festa de San! Jordi a Barce. armes literáries puix a més. lona i Alcoi. Acceptada la. col-laborava en diaris i revistes de Madrid. El 1913. tica tot seguit i a tota Espa-. es traslladá a la capital i allí ficá el cap i la ploma ais dia. ÉS LA EIRA DEL LLI. ris El País i El Radical.. BRE.. Decanta! a la política no. deis Ilibres que portaven. També a Valéncia en 1474. amb ells la memoria deis. s'impremtava el primer lli. xer i el 1914 fou nomenat. segles és a dir les emocions. bre literari «Les trobes en. tarda en donar-se a conéi. proposta es posa a la prác nya. ARA AQUELL DIA Com a Vicent Clavel -i a molts altres- els valencians els tenim oblidats, bo seria. trari de Bergson que va escriure: «Qui diu esperit diu, abans que tot consciéncia, i res com Pesperit. un llibre de versos nascut. secretari del Congrés República Nacional, por tan! la representació de. d'un certamen en el qual. Valéncia. Publica un llibre. col-laboraren una trentena. que té el poder de conser var el passat i allargar-lo en el futur, per aixó Pesperit. de caire polític com «Socia lismo, sindicalismo y georgismo» i «El Fascismo», en. havia a Valéncia una élite. cultural que no tenien. valencia col-labora a «El 1888 Valéncia - Barcelona -1967 Cuento del Dumenche». Creador el 1926 del Dia del Llibre.. és memoria; Phome que. altres ciutats.. En. de la humanitat. Tot el con-. lahor de la Verge Maria»,. de poetes, cosa que demostra que en aquell any hi. per recordar-lo que a totes les biblioteques del nostre. país es posaren unes manises que digueren: VICENT CLAVEL. El món de la cultura agraít. 1916. s'estableix. a ENRIC SOLER. iNilui'il. Hernán Cortés, 44 Tel. 471019. BENICARLO.