Gaseta municipal de Barcelona. Any 092, núm. 03 (30 gen. 2005)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 3 / Any XCII 30 de gener de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

Disposicions generals Acords dels òrgans de govern

Modificacions de crèdit ... 118 Decrets de l’Alcaldia

Modificacions de crèdit ... 118 Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió de 16-XI-2004 ... 122 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i

Coneixement. Acta sessió de 16-XI-2004 ... 129 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió de 16-XI-2004 .. 135 Comissió de Presidència, Hisenda i

Coordina-ció Territorial. Acta sessió de 17-XI-2004 ... 144 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessió de 17-XI-2004 ... 158

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

de 18-XI-2004 ... 173 Acords

Acords de les sessions del mes de desembre

de 2004 ... 178 Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 2 concursos per a la provisió de

2 llocs de treball ... 179 Cap de Projecte de Serveis Tècnics ... 180 1 lloc de treball d'staff d'imatge i comunicació 181 Anuncis

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Acords dels òrgans de govern

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Transferències)

(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal en data 24 de novembre de 2004)

Expedient núm. 3-113/2004

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

31022 9901 01110 MC7 Dexia 10.000 (VT.15/9/08) 900.000,00

31049 9901 01110 MC7 BCLE 10.000 (VT. 12/11/08) 800.000,00

31050 9901 01110 MC7 BCLE 7.000 (VT. 23/12/10) 556.413,00

31012 9901 01110 MC7 Société Générale (VT. 26/01/05) 1.000.000,00

31053 9901 01110 MC7 BCLE 13.000 (VT. 05/09/31) 900.000,00

31073 9901 01110 MC7 Crèdit curt termini BSCH 200.000,00

31078 9901 01110 MC7 Crèdit curt termini La Caixa 400.000,00

31083 9901 01110 MC7 Crèdit curt termini BBVA 500.000,00

32036 9901 01110 MC7 Nou finançament 2004 900.000,00

31054 9901 01110 MC7 BEI 90 m. euros 1.474.930,00

43005 0201 45120 MC8 A Institut de Cultura de Barcelona 2.014.800,00 22727 0301 44210 MC8 Neteja i recollida residus sòlids 3.000.000,00 76701 9901 41210 MC8 Transferència de capital Consorci Hospitals

Barcelona 2.374.930,00

31055 9901 01110 MC7 BBVA 50 m. (vt. 31/03/10) 346.587,00

73013 0201 45120 MC8 Transferència capital a l’Institut de Cultura

de Barcelona 588.200,00

7.977.930,00 7.977.930,00

Decrets de l’Alcaldia

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 19 de novembre de 2004)

22610 0601 31121 MC7 Altres despeses compra serveis 24.000,00

22719 0201 31131 MC7 Altres contractes de serveis 22.257,00

22719 9901 31121 MC7 Altres contractes de serveis 443,00

22610 0701 32210 MC8 Altres despeses compra serveis 46.700,00

(3)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 25 de novembre de 2004)

48900 0701 32230 MC7 Altres transferències 18.390,00

20500 0701 32230 MC8 Lloguer de locals 18.390,00

23100 0701 75110 MC7 Locomoció personal 22.000,00

46713 0701 75110 MC8 A Consorci de Turisme 22.000,00

22610 0603 12110 MC7 Altres despeses 2.000,00

22109 0101 12310 MC8 Material de consum no inventariable 2.000,00

22706 0201 45230 MC7 Estudis i treballs tècnics 6.000,00

22109 0101 46310 MC8 Altre material de consum no inventariable 6.000,00

22000 0601 12110 MC8 Ordinari no inventariable 8.681,70

21200 0601 43230 MC8 Manteniment edificis i altres construccions 7.059,11

22611 0607 12110 MC7 Altres despeses indemnitzacions sentències 8.239,15

48954 0607 12110 MC8 Conveni Universitat Politècnica de Catalunya 8.239,15

72.369,96 72.369,96

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Generació de crèdits per ingressos)

(Aprovades per decret de l’Alcaldia de 21 d’octubre de 2004)

INGRESSOS

Partida Descripció Alta

47204-61114-0101 Ingressos provinents de les aportacions de les empreses adjudicatàries del contracte de neteja dels edificis i locals

municipals pel nou model de gestió de la neteja. 34.108,78

DESPESES

22700-17110-0101 Neteja edificis i locals: nou model de gestió de la neteja. 34.108,78

(Aprovades per decret de l’Alcaldia de 10 de novembre de 2004)

INGRESSOS

78004-61114-0201 Ingrés procedent de l’herència a favor de l’Ajuntament de Barcelona de la Sra. Rosa Gallinat Vilas, mitjançant

testa-ment de 18/04/1986, amb destí a la Residència Pau Casals. 20.292,22

DESPESES

(4)

INGRESSOS

49002-61114-0701 Aportació de la Comissió Europea corresponent al saldo final del projecte “Tecnologies de la Informació i Comuni-cació com a eines de promoció i recolzament a les

micro-empreses” del Programa URB-AL. 9.723,56

DESPESES

44002-32210-0701 Transferència corrent a Barcelona Activa pel projecte “Tecnologies de la Informació i Comunicació com a ei-nes de promoció i recolzament a les microempreses”

del Programa URB-AL. 9.723,56

INGRESSOS

48110-61114-9901 Aportació Associació Mundial de Grans Metròpolis per a la coordinació d’activitats internacionals, d’acord amb

el conveni d’1 d’abril de 2003. 54.035,90

DESPESES

15200-13113-9901 Contingències. Contractació de tres tècnics per a la coordinació d’activitats internacionals segons conveni

d’1 d’abril de 2003. 54.035,90

INGRESSOS

38004-61114-0101 Reintegrament IVA suportat deduïble “Casernes Bailén”. 376.402,48

DESPESES

21200-15110-0101 Despeses de manteniment edificis i altres construccions. 376.402,48

INGRESSOS

42100-61114-0301 Transferència de la Gerència d’Infraestructura i Equipa-ment de la Defensa (Ministeri de Defensa) corresponent a la neteja dels edificis dels antics “Quarters d’Artilleria

(5)

DESPESES

22727-44210-0301 Despeses de neteja d’edificis i altres construccions. 117.996,02

INGRESSOS

49000-61114-0701 Ingrés procedent subvenció Fons Social Europeu pel finançament del Projecte Passarel·les Cap a

l’Ocupa-ció emmarcat a la iniciativa comunitària EQUAL. 272.572,49

DESPESES

44002-32210-0701 Transferència corrent a Barcelona Activa provinent de subvenció Fons Social Europeu pel finançament del Projecte Passarel·les cap a l’Ocupació emmarcat a la

(6)

Acta de la sessió celebrada el dia 16 de novembre de 2004 i aprovada el dia 14 de desembre de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de novembre de 2004, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Immaculada Moraleda i Pé-rez, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Can-tons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sán-chez i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents la Sra. Teresa Salvadó i Aparicio i el Sr. Albert Soler i Sicília.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Marina Subirats i Martori i Núria Carrera i Comes, i l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 1 d’octubre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de producció de l’estand de l’Ajuntament de Barcelona al 42è Saló de la Infància i de la Joventut, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 41.716 euros.

2. Districte de Gràcia

De la gerent municipal, de data 19 d’octubre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de prestació del

ser-vei d’organització de cursos i tallers al centre cívic la Sedeta, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 178.750 euros.

3. Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 29 d’octubre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte del punt d’informació i assessorament acadèmic Garcilaso, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 72.000 euros.

4. Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 22 d’octubre de 2004, que aprova el plec de clàusules i adjudica a la societat Gestió Teatral, SA, en la modalitat de con-cessió, el contracte del Sant Andreu Teatre (SAT), per als exercicis 2004-2006, i per un import de 307.164,86 euros.

5. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 5 de novembre de 2004, que adjudica a la societat Marinva Serveis i Projectes, SL el contracte de gestió i animació de la ludoteca Matas i Ramis, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 100.724,45 euros.

De la gerent municipal, de data 29 d’octubre de 2004, que autoritza i disposa la despesa a favor de la societat NRG Group Spain, SA el contracte de llo-guer, durant un període de quaranta-vuit mesos, a comptar des de l’1 de gener de 2005, d’una màquina fotocopiadora homologada, per a la residència Can Planas, per als exercicis 2005-2008, i per un import de 4.294,56 euros.

De la gerent municipal, de data 29 d’octubre de 2004, que autoritza i disposa la despesa a favor de la Sra. Rosa Maria Ciller Ferran, amb efectes d’1-11-2004, del contracte d’arrendament del local situat al carrer Ripollès, 84, per una renda anual de 30.569,40

COMISSIONS DEL CONSELL

MUNICIPAL

(7)

euros, més IVA, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 112.291,58 euros.

De la gerent municipal, de data 29 d’octubre de 2004, que autoritza i disposa a favor de la Sra. Inmaculada Concepción Ciller Ferran, amb efectes d’1-11-2004, del contracte d’arrendament del local si-tuat a l’avinguda Meridiana, 197, per una renda anual de 55.022,16 euros, més IVA, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 202.114,75 euros.

De la gerent municipal, de data 9 de novembre de 2004, que autoritza i disposa la despesa a favor de la societat Sail Training International Events Limited, per fer front a les tarifes portuàries per a l’organització de la regata de grans velers 2007, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 75.000 euros.

10. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 1 d’octubre de 2004, que autoritza i disposa la despesa del conveni de gestió cívica del centre cultural la Farinera del Clot, aprovat en data 30 d’agost de 2004, a favor de la Federació d’entitats del Clot-Camp de l’Arpa, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 341.087,40 euros.

De la gerent municipal, de data 19 d’octubre de 2004, que anul·la i deixa sense efecte la resolució de data 14 de maig de 2004, per la qual s’aprovava el plec de clàusules del contracte de concessió de la gestió de l’estadi municipal de rugbi la Foixarda, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 197.764 euros.

De la gerent municipal, de data 19 d’octubre de 2004, que anul·la i deixa sense efecte la resolució de data 14 de maig de 2004, per la qual s’aprovava el plec de clàusules del contracte de concessió de la gestió de l’estadi municipal d’atletisme Joan Serra-hima, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 272.000 euros.

La Sra. Fandos pregunta per què en els punts 11 i 12 del despatx d’ofici es deixen sense efecte els con-tractes per a la concessió de la gestió de l’Estadi mu-nicipal de rugbi de la Foixarda i el d’atletisme Joan Serrahima, i com s’han gestionat durant l’any 2004.

El Sr. Soler recorda que són dos equipaments que fins ara han estat gestionats a precari; el de la Foixar-da, per la Federació Catalana de Rugbi, i el Joan Serrahima, per l’Agrupació Atlètica de Catalunya. Es

va decidir convocar el concurs per igualar-los a la resta d’equipaments esportius. En el cas de la Foixar-da, ningú no es va presentar al concurs i, en el cas de l’estadi Serrahima, el gestor actual tampoc no va con-siderar oportú participar. Els dos equipaments reque-reixen una inversió important que s’ha previst que faci l’Ajuntament durant aquest mandat: a la Foixarda, cal adequar els vestuaris i instal·lar gespa artificial i en el Serrahima cal canviar el tartan de l’estadi. Un cop s’hagin fet les inversions, es tornarà a convocar con-curs per a la gestió dels equipaments, que continua-ran mantenint l’activitat ducontinua-rant tot el període en què es facin aquestes inversions.

La Sra. Fandos entén que la Federació de Rugbi i l’Agrupació Atlètica de Catalunya continuaran fent la gestió, però se sorprèn que el que ara s’explica no es pensés en un primer moment i recorda que el seu Grup ha denunciat repetidament aquest sistema d’in-tentar que la inversió la facin els altres.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Propostes 2004 del Consell Municipal de Benes-tar Social.

(8)

molt pel programa d’acció socioeducativa a partir del carrer; e) el grup d’immigració va treballar propostes per a la millora del Servei d’Atenció als Immigrants Estrangers i Refugiats –en endavant SAIER–. Aquests últims, són cinc exemples d’assumptes molt importants dins la política social en els quals ja s’està treballant amb resultats concrets, com ara la signatu-ra del nou conveni del SAIER, o la constitució i reunió del grup municipal d’introducció de les clàusules soci-als dins de la contractació pública.

El Sr. Forn, des del seu Grup, vol felicitar els dife-rents membres que han participat en els grups de tre-ball, ja que pensa que les propostes estan ben treba-llades i, per tant, demana que s’apliquin i siguin tingudes en compte en les polítiques diàries. Consi-deren correcta la remodelació dels grups de treball i celebren especialment la creació del grups de família i d’inclusió. Demana que se’ls faci arribar l’avaluació de les recomanacions de l’any 2003.

La Sra. Esteller felicita també les persones que han intervingut en els diferents grups de treball i que, any rere any, proporcionen aquestes propostes perquè es vagin materialitzant en polítiques socials que aportin una millora als grups més febles de la nostra societat. Un cop més, les propostes han fet una anàlisi d’allò que és la realitat social, han identificat els problemes prioritaris i han intentat proposar mesures per a la seva resolució o per pal·liar-ne els efectes. Diu que prop del 50% de les propostes han estat incorpora-des al PAM, però pensa que la resta cal tenir-les tam-bé en compte a l’hora de materialitzar les diferents polítiques socials de l’Ajuntament. Recorda que l’any passat, el Sr. Gomà es va comprometre a anar afi-nant aquells indicadors que mostraven el grau de ma-terialització de cadascuna de les propostes i pregunta si els indicadors ja són prou fiables. Respecte a les drogodependències, destaca l’observació del grup de treball que manifesta la necessitat que l’Ajuntament, cada cop més ha d’adaptar les seves polítiques i pro-grames a les informacions que es deriven de l’obser-vatori de nous consums i demanen una actitud millor de reflexió per part de les autoritats municipals da-vant l’aparició de noves substàncies que generen de-pendència a curt termini sense els efectes negatius que tenen les drogues dures, però que són un proble-ma greu per a la joventut. Respecte a la gent gran, destaca la necessitat que es defineixin millor les tas-ques dels cuidadors familiars per incrementar la millo-ra del servei. Demana una implementació més gmillo-ran de les polítiques referents a les famílies i als infants que es troben en situació de precarietat més gran i un esforç pressupostari per a aquestes situacions.

El Sr. Gomà, en relació a l’informe d’avaluació de l’any 2003, puntualitza que ja es va repartir, però que no té cap inconvenient a tornar-lo a enviar. Quant als indicadors, manifesta que en el Fòrum de l’Observa-tori Barcelona, celebrat el mes de juliol, ja es va fer una primera presentació d’una bateria de cinquanta indicadors socials relacionats amb cadascuna de les línies estratègiques que conformen una primera pro-posta d’indicadors a partir dels quals es podrà mesu-rar molt millor quin és el grau real d’impacte d’aques-tes proposd’aques-tes sobre les polítiques municipals. Està d’acord que s’ha de ser prou àgil per tenir en compte propostes no incloses en el PAM i d’altres que sorgei-xen al llarg del treball d’aquests grups. Finalment, quant a polítiques de suport als cuidadors familiars,

de gent gran o persones amb dependència, diu que s’està treballant amb la Diputació de Barcelona per incrementar la participació de Barcelona en el progra-ma d’estades de respir, que permeten el descans de la persona atesa i de la persona cuidadora i, d’altra banda, creu important la feina que es fa sobre eines de detecció i protocols de tractament de la gent gran vulnerable amb risc de sofrir algun tipus de violència o maltractament, precisament per la situació de precarietat en què són ateses. S’afegeix al reconeixe-ment de la feina que fan tots els participants en els grups de treball, més de dues-centes persones que, voluntàriament i desinteressadament, cada mes, es troben en els diferents grups de treball i formulen pro-postes de les quals tothom en surt beneficiat.

El Sr. Ciurana suggereix que es reconsideri el can-vi de denominació del grup de pobresa que passa a nomenar-se d’inclusió. Pensa que aquesta denomi-nació fa sentir tothom més confortable, ja que, en el fons, amaga la realitat perquè les persones afecta-des, fonamentalment, se senten pobres.

El Sr. Gomà puntualitza que cada grup de treball és el qui decideix quina és la seva denominació i, dins del grup, hi va haver un debat sobre el canvi de nom i finalment el mateix grup és qui va prendre la decisió.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

2. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 10 de novembre de 2004, (S1/D/2004 4360) que accepta la subvenció, per un import total de 905.541,77 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-lunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles d’educació infantil que es detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’11 d’octubre de 2004, destinada a mi-norar les quotes del servei d’ensenyament de les pla-ces d’educació preescolar, creades en el marc del Conveni de col·laboració signat el 6 de juliol de 2001, corresponents al curs 2003-2004. Declarar que ni aquesta Corporació local ni cap organisme seu rep de la Generalitat i dels seus organismes autònoms cap altra subvenció pel mateix concepte.

El Sr. Mascarell dóna la paraula a la Sra. Salvadó perquè faci un resum de la proposta.

La Sra. Salvadó explica que la subvenció corres-pon a una part de les despeses de funcionament d’unes set-centes vuitanta places d’escoles-bressol durant el curs 2003–2004, que són les places de nova creació, corresponents al conveni que es va sig-nar l’any 2001 amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i que la subvenció nominal per plaça és de 1.202 euros anuals. Es proposa que en el Ple-nari del Consell Municipal es ratifiqui l’acceptació de la subvenció perquè així ho exigeix la normativa d’aquestes subvencions.

(9)

15 de novembre. Expressa que la subvenció és fruit del conveni de l’any 2001. Manifesta que el protocol del segon conveni, signat el 5 de novembre de 2003, abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, no es va convertir en conveni fins fa menys d’un mes, fet pel qual les escoles- bressol de la ciutat han perdut un any per culpa de la mala gestió del govern actual de la Generalitat.

La Sra. Mejías lamenta que la Sra. Subirats, presi-denta de l’IMEB, no sigui present a la Comissió. Se sorprèn que es digui que la subvenció correspon al fi-nançament d’unes places d’escoles-bressol creades durant el curs 2003-2004 perquè, analitzant les da-des, pensen que hi ha un endarreriment que no no-més correspon a aquestes set-centes vuitanta pla-ces, sinó que incorpora el que va quedar pendent del curs 2002-2003. Dedueix que d’aquesta aprovació que es fa avui, les places finançades no són set-centes vuitanta, sinó set-set-centes noranta-dues i que mancaria una quantitat que no ha arribat, que pot ge-nerar un forat en l’Institut d’Educació, fet que cal tenir en compte.

La Sra. Salvadó puntualitza que aquesta subvenció correspon a una part de les despeses de funciona-ment de les places que es van crear, d’acord amb el conveni signat l’any 2001, i que corresponen al curs 2003-2004, que va finalitzar el mes de juny. La quan-tia no es deriva exactament de multiplicar el nombre de places per 1.202,02 euros, perquè algunes places s’han posat en marxa amb posterioritat a l’inici del curs i la Generalitat les subvenciona a partir que fun-cionen. Recorda que en els últims cinc anys, la Gene-ralitat ha aprovat les subvencions a finals d’octubre o principis de novembre de l’any següent i aquest any la resolució es va publicar en el DOGC, 11 d’octubre i, atès el calendari dels òrgans de govern de l’Ajunta-ment, el d’avui és el primer dia al qual es podia pre-sentar.

El Sr. Ciurana insisteix que es tracta d’unes subven-cions específiques per un curs escolar i considera que és una mala pràctica que l’Ajuntament estigui, en reali-tat, finançant la Generalitat durant aquest exercici.

La Sra. Mejías agraeix les explicacions donades i avança l’abstenció de vot del seu Grup perquè, tal com ja van manifestar en el Consell d’Administració de l’IMEB, no acaben d’entendre què és el que s’està fent, entre altres raons, perquè creuen que els argu-ments que s’han donat no aconsegueixen fer més sostenibles aquestes places d’escola-bressol i que la càrrega continua sent important per a les famílies.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP.

b) Propostes d’acord

3. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Observa-tori Fabra, en ocasió del seu centenari, perquè ha es-tat pioner en els àmbits de la meteorologia, l’astrono-mia i la sismologia i per la seva rigorositat i perseverància en la seva tasca científica, que l’han fet un referent en la divulgació d’aquestes disciplines. El Sr. Mascarell explica que la proposta fa referèn-cia a l’atorgament de la Medalla d’Or de la ciutat a l’Observatori Fabra i que està feta en nom de tots els Grups.

El Sr. Basso insisteix que és una llàstima no haver-ho consensuat tot i que estan d’acord amb la conces-sió de la Medalla.

El Sr. Ciurana destaca la feina feta per l’Observato-ri Fabra basada en el l’Observato-rigor i l’exigència científica, però també li agradaria que la Medalla servís perquè, quan l’Observatori fa alguna petició, l’Ajuntament s’hi mostrés especialment sensible.

El Sr. Mascarell manifesta que les propostes de les medalles s’han fet arribar als presidents dels Grups, que n’han tingut coneixement a priori i, per aquest motiu, ha dit que la proposta es fa en nom de tots.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’Edito-rial Quaderns Crema en complir-se els seus primers vint-i-cinc anys d’existència per l’encert i rigor que, en tot aquest període, el segell creat per Jaume Vallcorba ha demostrat en el conreu d’un model edi-torial on conflueixen l’interès literari i intel·lectual dels textos publicats, clàssics i moderns, i la qualitat for-mal de les seves col·leccions, exponent d’una voca-ció que té les seves arrels en una sòlida tradivoca-ció cul-tural de la Ciutat, situada exemplarment, en aquest cas, pel damunt dels interessos purament comercials. El Sr. Mascarell explica que la proposta fa referèn-cia a l’atorgament de la Medalla d’Or al mèrit cultural a l’editorial Quaderns Crema, i que té el suport de tots els Grups.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

5. Autoritzar les despeses de caràcter plurianual corresponents a les obres de remodelació del CEEM Vil·la Joana, que alteren els percentatges a què fa re-ferència l’article 155.3 de la Llei reguladora de les hi-sendes locals, d’acord amb allò que preveu l’article 155.5, per un import total de 3.595.998,33 euros (721.124 euros corresponent a 2005 i 2.874.874,33 euros corresponent a 2006), segons detall que s’an-nexa.

La Sra. Salvadó explica que la proposta fa refe-rència a les despeses per la remodelació del CEEM Vil·la Joana.

El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu Grup, tot i que pensa que s’està forçant la legalitat perquè hi ha massa expedients que augmenten el percentatge que la llei autoritza.

La Sra. Mejías pregunta si hi ha possibilitat de justi-ficar aquestes excepcionalitats i no entén per què s’ha de fer una inversió tan petita en el primer perío-de i voldria saber-ne els motius.

La Sra. Salvadó explica que els serveis tècnics de l’Institut han previst que la part més important de l’obra es realitzi l’any 2006 perquè l’escola es posarà en marxa el mes de setembre del 2006 (curs 2006-2007).

(10)

pre-gunta també si l’arranjament del pavelló poliesportiu està previst en aquesta inversió i quina vinculació ha de tenir el pavelló amb l’escola i amb el barri.

La Sra. Salvadó respon que l’escola no es traslla-da, però que es posarà a disposició dels pares un servei de transport amb monitors qualificats perquè els nens que fan ús d’aquestes instal·lacions, que te-nen un nivell de minusvalia molt seriós, ja que és ab-solutament necessari aquest transport, sigui quina si-gui la distància a què estisi-gui l’escola. Respecte al poliesportiu, en aquest moment no pot contestar per-què no coneix suficientment l’abast del projecte con-cret, però s’ofereix a posar a disposició de CiU un ex-tracte.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

6. Honorar el record del que va ser el Circuit de Montjuïc establint, conjuntament amb el RACC, i d’altres entitats, si s’escau, les mesures següents: senyalització de l’antic traçat del circuit, amb espe-cial referència a aquells punts mereixedors d’un recordatori singular, creació d’un museu comme-moratiu i celebració d’una prova anual de vehicles clàssics.

La Sra. Fandos formula la proposició perquè creu que pot ser totalment assumida per l’equip de govern. Voldrien que el circuit de Montjuïc, que durant qua-ranta anys, va ser un lloc emblemàtic a escala mundi-al de competicions automobilístiques i de motociclis-me, que per seguretat, en un moment determinat, es va considerar que ja no era idoni per a la celebració d’aquestes proves, sigui recordat. Proposen que, en coherència amb la importància cívica del que és avui dia la muntanya de Montjuïc i per recordar i honorar el que va ser el circuit durant tants anys, s’estableixi en el circuit, conjuntament amb el RACC i amb altres entitats, si s’escau, una senyalització del traçat antic fent especial referència en alguns punts amb ele-ments com ara fotografies que permetin la identifica-ció i siguin un record; també que a la muntanya hi hagi un lloc adient per a un museu commemoratiu i que un cop l’any se celebri una prova anual d’exhibi-ció amb vehicles clàssics de competid’exhibi-ció. La proposta no suposa un gran esforç econòmic i seria un ele-ment positiu per a la muntanya de Montjuïc que, d’acord amb el Pla Estratègic, vol ser un símbol de l’esport.

El Sr. Soler manifesta que hi ha hagut diferents ti-pus de propostes per realitzar alguna prova anual al circuit i que, sempre d’acord amb el Districte, el sec-tor d’Esports i la Guàrdia Urbana, s’ha negat aquesta possibilitat perquè es considera que organitzar carre-res en circuits urbans sempre convida a altcarre-res ciuta-dans a utilitzar el circuit en altres ocasions. Pel que fa al museu, recorda que a l’Estadi Olímpic s’hi construi-rà el futur museu de l’esport i pensa que aquest és el lloc idoni on es podria incorporar el record i la memò-ria del que va ser el circuit de Montjuïc.

El Sr. Mascarell acull positivament la proposició, que considera ben raonada. Pel que fa al recordatori i a la senyalització, proposa acceptar-la i passar la pro-posta a la Ponència del Nomenclàtor perquè l’estudiï. Pel que fa a la celebració d’una prova de cotxes clàs-sics a l’antic circuit, cal tenir en compte els raona-ments de la Guàrdia Urbana i mantenir el seu criteri. Quant al museu, considera raonable seguir la reco-manació del sector d’Esports i ubicar la memòria d’aquest circuit en el sí del museu de l’Estadi Olímpic. El Sr. Basso expressa l’acord del seu Grup en tots els extrems de la proposta.

La Sra. Fandos manifesta la seva disposició a una modificació del redactat i puntualitza que la prova anual a què fa referència la proposició no expressa exactament el que el seu Grup pretén; que no és tant fer una prova, sinó una exhibició de cotxes clàssics.

La Sra. Moraleda, pel que fa al territori, recorda que la muntanya de Montjuïc i els habitatges que l’en-volten, són un entorn molt sensible a noves activitats que es puguin fer a la muntanya i que s’està treba-llant molt seriosament per reduir l’impacte del soroll i que un dels punts més sensibles és el dels cotxes i, per tant, si es considera que la muntanya, com més lliure de cotxes, millor. Considera molt important, que si es pensa posar en marxa una prova, ni que sigui d’exhibició, es tingui en compte l’impacte que pot produir.

El Sr. Mascarell, ateses totes les intervencions, proposa el redactat següent: “Honorar el record del que va ser el circuit de Montjuïc establint, conjunta-ment amb el RACC i altres entitats, si s’escau, les mesures següents: senyalització de l’antic traçat del circuit, amb especial referència a aquells punts merei-xedors d’un recordatori singular; l’estudi de la possi-ble celebració d’una exhibició anual de vehicles clàs-sics i l’estudi de la incorporació al futur Museu de l’Esport de l’Estadi Olímpic d’aquell llegat que es pu-gui derivar de la utilització històrica del circuit.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Basso expressa el vot favorable del PP. S’aprova amb el redactat següent:

Honorar el record del que va ser el Circuit de Montjuïc establint, conjuntament amb el RACC, i d’al-tres entitats, si s’escau, les mesures següents: se-nyalització de l’antic traçat del circuit, amb especial referència a aquells punts mereixedors d’un recorda-tori singular; l’estudi de la possible celebració d’una exhibició anual de vehicles clàssics i l’estudi de la in-corporació al futur Museu de l’Esport de l’Estadi Olím-pic d’aquell llegat que es pugui derivar de la utilització històrica del circuit.

Del Grup Municipal PP:

7. Que l’Ajuntament, en el marc del Consorci Sani-tari de Barcelona, prengui les mesures oportunes per restituir amb caràcter urgent la totalitat de la plantilla del CAP de Roquetes, per tal de pal·liar les deficiènci-es i els col·lapsdeficiènci-es en ldeficiènci-es consultdeficiènci-es mèdiqudeficiènci-es.

(11)

sanitària; els veïns del barri es troben amb dificultats a l’hora de tenir accés a les visites, les programades es retarden fins a deu dies i dificulta molt l’accés a l’assistència de primer nivell, especialment en una moment en què s’apropa l’època de la grip. El Pla In-tegral d’Urgències de Catalunya –en endavant PIUC-estableix un seguit de mesures de reforçament addi-cional dels Centres d’Atenció Primària –en endavant CAP- per tal de reduir els col·lapses dels hospitals i la consellera va anunciar que ja s’activarà el PIUC als CAPS i que molts incrementaran les seves plantilles en un 20 o un 30 % i obriran vint-i-quatre hores per evitar el col·lapse dels hospitals. Creu que aquestes mesures cal iniciar-les de forma immediata i especialment en aquest CAP.

El Sr. Fina puntualitza que el PIUC s’activa avui mateix i dura fins al 31 de març i que les mesures s’aplicaran a tots els CAPS, també al de Roquetes. Quan aquest CAP, que dóna servei a 16.309 habi-tants, té una dotació assistencial habitual, és de deu places de medecina general, quatre de pediatria, tret-ze d’infermeria, una d’odontòleg, una d’auxiliar de clí-nica, una de treballador social i vuit d’administratius. Aquesta dotació és suficient i està en un nivell òptim. De la pregunta dedueix que la regidora feia referència a la situació que es va produir durant el mes d’octu-bre. Actualment la visita programada es dóna amb quatre o cinc dies d’antelació.

La Sra. Esteller indica que el prec es referia al col·lapse que es va produir el mes d’octubre proppas-sat, però que continua; a més, vol saber quants met-ges es troben en torn de matí o tarda; també voldria saber quina és la plantilla real, ja que la queixa dels veïns és reiterada. Insisteix que la grip pot augmentar els col·lapses ja existents. Pregunta quan es restituirà tota la plantilla i quin és el reforç que s’aplicarà per a l’activació del PIUC.

El Sr. Fina, pel que fa a la protesta dels veïns, que va quedar reflectida en una carta publicada a La Vanguardia, el dia 18 d’octubre, explica que el que va succeir és que els dies 12, 13, 14 i 15 d’octubre hi havia tres permisos atorgats a tres metges del CAP per assistir a congressos i el dia 13 es van produir quatre baixes per malaltia. La situació va provocar que s’haguessin de cobrir quatre baixes inesperades i tres que ja estaven planificades i que, per tant, tenien substitut. En aquest moment, només queda una situ-ació de baixa, que ja té substitut i, des del punt de vista de personal, s’ha reforçat amb un metge de me-decina general i la resta de la plantilla ha quedat igual. Quant a una possible demanda més gran d’aquest període, es tindrà en compte una dotació més gran, d’acord amb el criteri assistencial. També en el moment d’ampliar horaris quan es produeixi una demanda més gran, tot d’acord amb el Programa d’activació del PIUC.

La Sra. Esteller demana que es mantingui la planti-lla tal i com està, però que tots els metges titulars o els seus substituts puguin fer les corresponents con-sultes perquè creu que la totalitat de la plantilla no està incorporada i que encara hi ha vacants, fet que provoca demora en les consultes. Insisteix en la ne-cessitat que si es produeix alguna baixa s’iniciï imme-diatament una substitució.

El Sr. Fina insisteix que les baixes ja han estat co-bertes i s’ha ampliat la plantilla amb un metge gene-ralista.

El Sr. Ciurana donarà suport a la proposició perquè el seu Grup entén que la situació de l’assistència sa-nitària en aquest CAP és molt deficient i pensa que les explicacions del regidor no han aclarit la situació. Pensa que hi ha una descoordinació profunda que possibilita que es donin tres permisos simultanis per assistir a un congrés. Creu que seria bo aclarir quins són els motius de les quatre baixes i el fet que es pro-dueixin els mateixos dies.

El Sr. Fina respon que l’associació de veïns va ser informada de l’incident, que va durar tres dies i que la vocalia de Sanitat del Districte reconeix que la situa-ció s’ha corregit.

La Sra. Esteller insisteix que el problema provocat els dies 13, 14 i 15 s’ha demorat fins ara i així ho ma-nifesten els veïns.

El Sr. Fina repeteix que el Districte està informat de les mesures que s’han pres.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

8. Instar al govern de la ciutat a elaborar un Pla de Xoc de caire social per eradicar l’existència de cam-paments itinerants on la gent visqui en furgons, cara-vanes i altres vehicles.

El Sr. Forn formula el prec i manifesta que el darrer cap de setmana i amb posterioritat al fet que el seu Grup formulés la pregunta, en un diari de la ciutat, apareixia un informe que avaluava, segons dades del sector de Serveis Socials de l’Ajuntament, en tres-centes les persones que conviuen en aquests indrets; que hi ha set assentaments a la ciutat que provoquen problemes de salut, d’escolaritat i que atenten contra la dignitat de la persona. Manifesta, també, que en el col·lectiu hi ha persones necessitades de l’atenció dels serveis socials i d’altres que d’aquesta assistèn-cia n’han fet un sistema de vida.

(12)

tendeix més a pensar que els factors socials són els predominants i, per tant, si es treballa amb aquests grups de forma personalitzada des de l’atenció social, una bona part poden acabar tenint unes pautes d’in-serció més normalitzades en el mercat de treball i en l’habitatge. Finalment, explica que des dels serveis socials, estrictament municipals, el fenomen s’aborda des del programa municipal d’atenció a persones sense sostre que ofereixen serveis de cobertura de necessitats bàsiques i d’acolliment diürn o nocturn i des dels equips d’atenció primària de serveis socials que posen l’èmfasi en l’escolarització dels nens, l’ac-cés a la targeta sanitària i l’acl’ac-cés a les rendes míni-mes d’inserció. El segon nivell de tractament, que re-quereix un abordatge conjunt entre l’Ajuntament i la Generalitat, hauria de posar en marxa algun disposi-tiu més específic d’atenció al col·lecdisposi-tiu que reforcés, sobretot, la inserció en el mercat laboral i l’accés a l’habitatge.

Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP:

9. Que l’Ajuntament arribi a un acord amb la Gene-ralitat i l’Estat per definir i clarificar les contribucions de cada administració en els equipaments culturals de la ciutat de Barcelona.

La Sra. Esteller formula el prec atès que, des de l’Ajuntament, s’ha expressat la voluntat de reduir-ne la participació i que s’incrementi la de les admi-nistracions central i autonòmica. Recorda que el regidor de Cultura, en una resposta a una pregun-ta del PP, va manifespregun-tar que l’acord espregun-tava pen-dent de signar.

El Sr. Mascarell explica que s’està arribant a un conjunt d’acords amb l’administració de l’Estat i de la Generalitat. Recorda que aquesta és una petició for-mulada ja fa molts anys i lamenta que durant un perí-ode llarg de temps no s’hagi pogut materialitzar per-què no hi havia receptivitat a aquesta demanda per part dels governs del PP i CiU. La tesi municipal és que en els equipaments de caràcter nacional el paper de l’Ajuntament ha de ser més petit del que ha estat històricament perquè hi hauria d’haver una certa si-metria entre la ciutat de Barcelona i la resta de capi-tals. Manifesta que, ahir, la Comissió executiva del Li-ceu va acordar que en el nou contracte-programa del període 2006-2009 es modificaran els percentatges que aporten les administracions: l’Ajuntament passa-rà d’aportar un 20% a un 10% i el Ministeri i la Gene-ralitat passaran d’un 40% a un 45%, respectivament. El procés és similar al MNAC, però en aquest cas, hi va haver acords amb el govern anterior de CiU que van permetre que l’aportació municipal disminuís i, actualment, la Generalitat aporta el 70% i l’Ajunta-ment el 30%; atès que és el principal Museu Nacional de Catalunya s’està ultimant un acord perquè el Mi-nisteri hi aporti també una part, fet que permetrà que l’Ajuntament redueixi l’aportació actual. La voluntat és continuar tenint presència en els equipaments nacio-nals en una mesura similar a la d’altres ciutats. Nego-ciacions del mateix tipus es duen a terme de forma separada pel que fa a la del Museu d’Art Contempo-rani, al Museu de Ciències, al Centre Cultural del Dis-seny, a l’Auditori i al Palau de la Música. Conclou que s’ha obert un camí que, en termes de ciutat, és impor-tant perquè es podran distribuir millor els diners que s’utilitzen en cultura per aquells equipaments que són propis de la ciutat.

La Sra. Esteller pregunta si hi ha previsió de quan es pot arribar a tancar l’acord del MNAC i si afectaria l’any 2005. D’altra banda, respecte els altres museus, vol saber si hi ha un calendari.

El Sr. Mascarell respon que la seva impressió, pel que fa al MNAC, és que l’any 2005 està pràcticament tancat i que serà essencialment en relació a l’any 2006; pel que fa la Museu d’Art Contemporani, creu que els acords que es puguin prendre afectaran la possible entrada del Ministeri i seran més propis de l’any 2006 que no pas del 2005.

La Sra. Esteller recorda que les aportacions de l’Estat al Liceu amb el contracte-programa anterior van ser les que s’havien compromès; l’Estat en va assumir el 37,5%; la Generalitat el 32%, l’Ajuntament el 20% i la Diputació el 10%. Insisteix a saber quin és el calendari previst per la resta d’equipaments es-mentats.

El Sr. Mascarell repeteix que s’arriba a acords cas per cas en funció de les característiques de cada equipament; pel que fa a l’Auditori es mantindrà l’aportació municipal del 50%; pel que fa a les obres del Palau de la Música ja es va arribar a un acord amb l’antic govern, per la qual cosa l’Estat va fer una aportació d’un 75% i pel que fa a la despesa ordinària hi ha una aportació del 50% de la pròpia fundació, un 30% la Generalitat i un 20% la ciutat, amb la voluntat que la Fundació creixi i les aportacions de les institu-cions disminueixin.

Es dóna per tractat.

b) Preguntes

10. ¿Quina és la previsió del govern municipal res-pecte al projecte, construcció i entrada en funciona-ment de la Biblioteca Central de l’estació de França?

El Sr. Ciurana formula la pregunta.

El Sr. Mascarell respon que, com a govern de la ciutat, no en tenen coneixement, però la informació rebuda a través dels mitjans de comunicació és que el procés de disseny del projecte es durà a terme en el període 2005-2006, el procés constructiu en el pe-ríode 2007–2008 i que l’obra podrà estar enllestida a principis de l’any 2009. Matisa que aquesta informa-ció no la dóna per bona perquè no és una informainforma-ció directa i tampoc no hi ha circumstàncies que puguin fer pensar que calen dos anys per fer el projecte i dos anys per a la construcció. El cert és que fins al mes de gener no se signarà el conveni entre les tres admi-nistracions i, per tant, serà en el conveni quan queda-ran definitivament establertes les quantitats i els ca-lendaris. Recorda que la Biblioteca la construeix el govern central, la posada en marxa correspon al go-vern de la Generalitat i la missió de la ciutat és, bàsicament, posar a disposició d’ambdós governs un solar on construir-la. Manifesta la voluntat de treballar amb les dues administracions perquè el calendari s’executi el més ràpidament possible i creu que els processos constructius podran ser més àgils en el so-lar actual.

(13)

de gener, atès que cada administració sap perfecta-ment el que ha de fer, el solar està net i lliure amb les úniques restes d’un baluard que es va dir que molt probablement s’integrarien en el projecte i, si no és per salvar un exercici pressupostari, li costa entendre per què el conveni no es materialitza fins al mes de gener. Recorda que el PAM estableix que la Bibliote-ca havia d’estar aBibliote-cabada dins d’aquest mandat, i el seu Grup demana i dóna suport perquè el regidor as-sumeixi aquest plus de responsabilitat per defensar els interessos de la ciutat.

El Sr. Mascarell recorda que l’actual govern de Madrid es va trobar amb una proposta inexistentment treballada sobre la taula i des del mes d’abril-maig s’ha hagut de tornar a començar la tramitació. Insis-teix que s’ha treballat sobre aquest assumpte i que el municipi la lidera, però la realitat és que els recursos els ha de posar el Ministeri de Cultura i que a la Ge-neralitat li correspon avalar el projecte i convèncer el Ministeri que els processos són els correctes. L’Ajun-tament compleix, amb escreix, la seva responsabilitat en el que li és propi que és el Pla de Biblioteques de la ciutat. Reitera que, des de l’Ajuntament, es farà el possible perquè els terminis s’avancin, però no pot donar un calendari perquè no és el municipi a qui li correspon fixar-lo.

Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP:

11. ¿Quin calendari de construcció té previst l’Ajun-tament respecte a la Biblioteca Provincial Urbana i quins són els acords d’inversions previstes per la ma-teixa?

La Sra. Mejías formula la pregunta i manifesta la preocupació del seu Grup per la situació en què es troba la Biblioteca ja que la Gerència d’Infraes-tructures va dir que aquest és un procés llarg i difícil. Pensa que el que abans era competència d’altres ad-ministracions, que havien posat molts problemes, ara han quedat en un no res. Es pregunta en quina situa-ció es troba el protocol signat per les tres

administra-cions que preveia una primera inversió de 34 milions d’euros, dels quals se n’han perdut 5 pel camí, que s’havien d’invertir durant el període 2000-2005. Tam-bé vol saber quines són les gestions fetes fins al mo-ment per recuperar del Ministeri la cessió dels espais que havien estat cedits per la Biblioteca del Born i quins costos han tingut els informes arqueològics.

El Sr. Mascarell manifesta que el solar del Born ja està retornat a la ciutat des de fa mesos i que l’Ajun-tament hi treballa tenint la total propietat de l’espai. Els estudis arqueològics del nou solar del passeig de la Circumval·lació es van fer l’any 2003 i pel que fa a les perspectives de construcció de la Biblioteca es re-met a allò que ha respost en la pregunta anterior.

La Sra. Mejías no pot permetre que es digui que la culpa de l’endarreriment sigui del govern anterior per-què la decisió de triar un solar inadequat (el del Born) va ser de l’Ajuntament i repeteix que els diners estan compromesos (amb una inversió de 34 milions d’euros). No sap si el govern actual ha fet, aquest any, disposicions pressupostàries per poder comen-çar les inversions a la Biblioteca.

El Sr. Mascarell respon que els 5 milions d’euros a què s’ha referit la regidora estan justificats amb la in-versió que es va fer en arqueologia i en la fonamenta-ció de l’edifici del Born. Recorda que quan es va triar el solar del Born va ser amb l’acord de tots els Grups que posteriorment es va decidir que les restes arque-ològiques que van aparèixer s’havien de preservar i el que es tindrà finalment és un bon equipament, per una banda, i una Biblioteca per l’altra. Quant al futur, no pot afegir res a allò que ja ha explicat.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a dotze hores.

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Acta de la sessió celebrada el dia 16 de novembre de 2004 i aprovada el dia 14 de desembre de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de novembre de 2004, s’hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Conei-xement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad

Mejías i Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, i Emma Balseiro i Carreiras, assistits per la tècnica d’adminis-tració general, Sra. M. Isabel Balliu i Badia, que actua per delegació expressa del secretari general i certi-fica.

També hi és present el Sr. Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l’Institut Municipal de Mercats.

(14)

S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

1. Aprovar inicialment la modificació del Reglament de funcionament del Mercat Central del Peix de Mercabarna, segons el text que consta com a docu-ment adjunt, un cop se li ha donat el tràmit previst a l’article 111 del Reglament orgànic municipal i ha es-tat aprovat el corresponent projecte normatiu per la Comissió de Govern el dia 29 de setembre de 2004; i sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies, a partir del següent al de la seva publica-ció en el Butlletí Oficial de la Província, perquè pu-guin formular-s’hi al·legacions; i, per al cas que no se’n formulin, elevar-la a l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.

El Sr. Portabella presenta la proposta i indica que l’ordenança que es proposa modificar regula el Mer-cat Central del Peix des de l’any 1983. Explica que, al llarg de la seva vigència, s’han produït molts canvis, sobretot derivats de la legislació comunitària de la sa-lut pública, motiu pel qual ha anat quedant obsoleta. Diu que, a partir de l’any 1997, conjuntament amb el Gremi de Consignataris Majoristes de Peix i Marisc Fresc i Congelat de Barcelona i Província, des de l’Institut Municipal de Mercats, es va iniciar una refle-xió entorn a les necessitats del mercat. Exposa que les modificacions objecte d’aprovació estan consen-suades, i que una part important està referida a l’apli-cació de la normativa europea. Entre altres qüestions, destaca el tractament diferenciat dels canvis de titulari-tat dels llocs de venda per modificació de l’accionariat de les societats mercantils que en són titulars, per tal de resoldre una dificultat històrica ja que, fins ara, en lloc de traspassar-se un lloc de venda, es traspassa-ven participacions accionarials de les societats titulars. Abans que els portaveus dels Grups municipals de CIU i PP expressin el seu posicionament davant la proposta d’acord, les persones assistents esperen la incorporació a la Comissió la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, que arriba a les setze hores i tren-ta-set minuts, seguida de les Imes. Sres. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà i Immaculada Moraleda i Pérez.

A continuació, pren la paraula la Sra. Fandos, que manifesta que el seu Grup no ha presentat esmenes

al projecte normatiu de modificació de l’ordenança perquè entén que s’està fent un avanç important i s’ha consensuat amb els concessionaris. Tot i així, explica que se’ls ha informat que la modificació no ha estat consensuada amb els minoristes i, per aquest motiu, i tenint en compte que es tracta d’una aprova-ció inicial, expressa la seva abstenaprova-ció, en el benentès que durant el període d’informació pública es posaran en contacte amb el sector afectat i estudiaran si pre-senten o no al·legacions i el sentit del seu vot en l’aprovació definitiva.

La Sra. Mejías intervé seguidament, i diu que el seu Grup comparteix amb el Govern municipal la ne-cessitat de reforma i actualització de l’Ordenança i coneix el grau de consens aconseguit amb el Gremi de Majoristes, però que li consta la queixa del Gremi de Minoristes, que considera que no s’ha tingut en compte la seva opinió, i comunica que, per aquest motiu, el seu grup s’abstindrà en la votació de la pro-posta i estudiarà la presentació d’al·legacions.

La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Mejias expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

2. 1r. Instar l’Ajuntament de Barcelona a que adapti les Ordenances Fiscals per al proper any 2005 al compliment de les sentències. 2n. Instar l’Institut Mu-nicipal de Mercats de Barcelona a que es faci càrrec de la part proporcional de les despeses correspo-nents a les parades buides dels mercats municipals.

La Sra. Fandos presenta la proposició. Recorda que encara està vigent el període d’informació públi-ca de les Ordenances Fispúbli-cals i, per tant, enpúbli-cara po-den modificar-se abans de la seva aprovació definiti-va. Explica que la proposició consta de dues parts i, en la primera, es demana que les ordenances s’ade-qüin al contingut de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Observa que s’han eliminat alguns epígrafs respecte a les ordenances dels anys anteriors, però encara es mantenen a càrrec dels paradistes les despeses corresponents al manteni-ment, la conservació, la vigilància i la neteja. Manifes-ta que el seu Grup coneix que s’està negociant amb la FEGRAM, però ignora si ja s’ha arribat a un acord. Diu que, l’any passat, en període d’aprovació de les ordenances, des del Govern municipal es va al·legar que encara no es tenia coneixement de la sentència, però enguany si que se’n té i considera que s’hauria d’acatar.

Respecte a la segona part de la proposició, exposa que s’insta a l’Institut Municipal de Mercats a què es faci càrrec de la part proporcional de les despeses que corresponen a les parades buides dels mercats municipals. D’acord amb informacions de la mateixa Regidoria de Mercats, de les vuit mil parades exis-tents n’hi ha mil de tancades, i entén que els costos que se’n deriven no s’haurien de repercutir a la resta de concessionaris, sinó que haurien de ser assumits per l’Institut.

(15)

prec en aquest mateix sentit, en el qual s’interessava que les ordenances de l’any 2005 acatessin les sen-tències i, en conseqüència, no incorporessin els arti-cles declarats nuls pel Tribunal Superior de Justícia. Reitera el seu posicionament i expressa el vot favora-ble del seu Grup a la proposició.

El Sr. Portabella contesta les intervencions, i recor-da que, en la passarecor-da comissió, ja es va tractar aquest mateix assumpte. Afirma que l’Ajuntament està assabentat de la sentència de referència, però reitera que no és ferma i, per tant, no és aplicable ni executable i ha estat recorreguda per la Corporació. Explica que, des dels serveis tècnics i jurídics, es considera que la sentència no ha tingut en compte l’Ordenança de Mercats, que és la que estableix quins serveis han de pagar els concessionaris de les parades i quins altres han de ser assumits per l’Ajun-tament. Diu que, fins aquest moment, s’han realitzat al voltant d’una vintena de reunions amb el sector d’afectats, i comunica que se n’està pendent d’una al-tra, que es mantindrà demà amb la FEGRAM, entitat que ha interposat el recurs contra l’ordenança fiscal. A més, comenta que ja s’han suprimit alguns ele-ments de l’ordenança que estaven en litigi, com els referits a les despeses de desratització, desinsecta-ció o del control de mesures contra els incendis, tot i que en queden alguns altres. Considera que tot aquest debat se centra en la qüestió de si són tots els ciutadans de Barcelona qui han de pagar el gas, la llum i l’aigua que consumeixen les parades o bé els han de pagar els seus titulars. Pensa que no és just repercutir a tots els ciutadans i ciutadanes de Barce-lona els consums de les parades dels mercats, que s’han de regir com la resta d’establiments comercials. En relació a la segona part de la proposició, diu que l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona mai s’ha fet càrrec dels costos de les parades buides, perquè cada mercat té una previsió de despesa per cobrir el seu funcionament, i la quantitat que resulta es distribueix entre totes les parades. Explica que, normalment, cada parada paga al voltant de noranta euros al mes per desenvolupar la seva activitat eco-nòmica, i considera que aquest preu és molt competi-tiu respecte als preus de lloguer que paguen els esta-bliments comercials de fora del mercat per la venda del mateix tipus de productes. Afegeix que, des de l’Institut Municipal de Mercats, ja s’intervé amb les remodelacions i, en aquest sentit, entén que les rei-vindicacions han de tenir una mesura. Explica que, a Barcelona, hi ha vint-i-sis mercats que no tenen para-des buipara-des, o són tan poc significatives que no arri-ben al cinc per cent del total. En general, les parades buides estan en mercats on està previst fer una remodelació, la major part es localitza al mercat de Sant Antoni i a algun altre on hi ha diferents actuaci-ons programades, com el de la Llibertat o el del Ninot. Entén que el posicionament de l’Institut està dins dels marges de raonabilitat, perquè amb els cànons mitjans actuals no sembla pertinent que s’hagi de re-percutir el preu dels subministraments o les despeses corresponents a les parades tancades sobre la ciuta-dania. Creu que aquestes despeses estan dintre del paquet que correspon a tot el mercat en el seu con-junt, hi ha un preu per mercat i són els comerciants qui arriben a un acord i, per aquest motiu, expressa que des del Govern municipal no es donarà suport a la proposició.

La Sra. Fandos pren la paraula novament i mani-festa que, quant al primer punt, sembla que de la res-posta del regidor es desprengui que solament hi ha desacord amb qui s’ha de fer càrrec de les despeses de l’aigua, la llum i el gas. Pregunta si s’ha arribat a un acord amb les corresponents al manteniment i la conservació, la neteja i la vigilància, perquè en aquest cas s’estaria assumint la major part de la sen-tència. Considera que les despeses per aquests con-ceptes són les més significatives i les úniques que consten en la proposició presentada, i recorda que, des del seu Grup, abans de les sentències, ja es de-manava que no s’imputessin a càrrec de les parades en la seva totalitat.

Quant a l’assumpte de les parades tancades, creu que, tot i que els cànons no siguin molt elevats, es produeix una injustícia, ja que els mercats amb para-des tancapara-des són els que tenen menys activitat co-mercial i han d’assumir aquest cost afegit. Seguida-ment, fa un símil amb l’obligació d’un propietari d’assumir la part proporcional de despeses de la co-munitat que s’imputen als pisos que no té arrendats. Lamenta que des del govern no es doni suport a la proposició i expressa el seu desig que en la reunió que s’ha anunciat per demà s’arribi a un acord amb els recurrents de l’ordenança fiscal.

La Sra. Mejías intervé a continuació, i diu que es posa en evidència una gran disparitat de criteris entre qui governa, i no vol assumir una sèrie d’obligacions dictaminades per sentència, i els grups de l’oposició i el sector de persones afectades, sobretot tenint en compte que les sentències són dues. Creu que l’últi-ma paraula la tindrà la Justícia i l’Ajuntament haurà d’acatar les sentències i reflectir-ho en les ordenan-ces fiscals.

El Sr. Portabella respon el segon torn d’intervenci-ons i, en primer lloc, diu que, a banda dels subminis-traments, hi ha desacord amb les despeses de segu-retat, que afecten molts pocs mercats. Insisteix en què el punt central del desacord es basa en les des-peses derivades dels consums energètics, i afegeix que la FEGRAM únicament representa un percentat-ge petit dels mercats, que en la seva major part no manifesten cap desacord amb l’actuació de l’Ajunta-ment.

Respecte a les parades buides, afirma que des de l’Institut Municipal de Mercats s’hi intervé contínua-ment, i en aquest sentit explica que s’efectuen ender-rocs i reconversions de parades buides. Posa com a exemple algunes actuacions dutes a terme en el mer-cat de Sants i el del Besòs, on s’han reconvertit para-des i s’han cedit per dedicar-les a punts d’atenció als clients o de connexió a internet. Tanca el debat, i vol deixar clar que aquest assumpte no genera cap focus de tensió ni a cap element de neguit en la relació en-tre l’Institut i els mercats.

La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejias expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

(16)

La Sra. Mejías exposa que, les últimes setmanes, des de l’Ajuntament s’està fent arribar a empresaris i professionals la liquidació del preu públic per a la re-collida de residus sòlids corresponent a l’any 2004, i que aquest fet està provocant certa sorpresa i rebuig per part de les persones afectades. Afirma que l’ante-cedent d’aquest preu públic és una taxa que s’exigia per un concepte similar, amb la diferència que el nou preu és més gravós i està establert amb clar interès recaptatori. Considera que un preu públic es pot exi-gir quan es rep un servei públic que s’ha sol·licitat vo-luntàriament i es prefereix respecte a un servei simi-lar prestat pel sector privat. Aquest preu s’exigeix indistintament a tots els subjectes passius, sempre i quan no acreditin tenir contractada l’enretirada de re-sidus amb determinades empreses homologades i, per tant, es pressuposa que hi ha la necessitat de re-bre el servei, tot i que molts dels professionals i em-presaris afectats, per raó de la seva activitat, no ge-neren un volum de residus superior al de qualsevol llar. Entén que, en conseqüència, s’elimina la volunta-rietat en la demanda del servei, qüestió fonamental en la naturalesa dels preus públics. Demana que, atès que hi ha molts petits empresaris i professionals que han manifestat que aquest preu públic és injust, i considerant que, en molts casos, la recollida de resi-dus és un servei públic que també es pot dur a terme per gestors autoritzats de l’àmbit privat, i que el preu s’exigeix igual a tots els professionals amb indepen-dència del tipus d’activitat i del volum de residus que es generin, que es declari exempt del pagament del preu públic per a la recollida de residus a aquells pro-fessionals, empresaris i comerciants que desenvolu-pen la seva activitat en locals de menys de 60 m2_, atenent el volum de residus que generin segons la seva activitat.

La Sra. Fandos afirma que el seu Grup ha tractat aquest assumpte en altres comissions que es consi-deraven més escaients i ja hi ha manifestat el seu posicionament, contrari a l’establiment d’aquest preu, perquè suposa un increment molt important respecte a la quantitat que abans es pagava com a taxa pel mateix concepte. Per aquest motiu, exposa que do-naran suport a la proposta, tenint en compte, a més, que, en la regulació anterior, els locals de menys de 60 m2_{estaven exempts del pagament de la taxa, i en} el benentès que, arran de la proposició, també s’aten-dria la tipologia d’activitats i el volum de residus gene-rats.

El Sr. Portabella explica que, des de l’any 2002, s’establien taxes en concepte de recollida de residus, que es diferenciaven en funció de la tipologia dels re-sidus i s’aplicaven als establiments i comerços classi-ficats en funció del volum generat de residus i del ti-pus d’activitat. A partir de l’any 2004, l’obligació de pagament per aquest concepte s’ha convertit en preu públic, i s’entra en un procés pel qual també n’estan obligats els establiments de menys de 60 m2 que ge-neren menys de 60 litres/dia de residus. Entén que la discussió sobre si es tracta d’una taxa o d’un preu públic és baldera, ja que el seu establiment està ava-lat pel Consell Tributari, que informa sobre l’adequa-ció de la naturalesa jurídica d’aquest preu públic.

Considera que hauria estat més escaient adreçar aquesta proposició a la Comissió de Presidència, Hi-senda i Coordinació Territorial, però que, tot i així, i davant la insistència del Grup Municipal del PP, s’ha

mantingut en aquesta. Afirma que la taxa s’ha con-vertit en preu públic, amb els requeriments actuals, per un criteri de sostenibilitat equitativa, en el sentit que totes les activitats produeixen residus i tothom ha de pagar pels residus que genera. En conseqüència, els establiments menors de 60 m2_{també generen} re-sidus i estan obligats a contribuir en el conjunt. Diu que, en la situació anterior, qui pagava més del que pertocava eren els establiments de restauració d’en-tre 60 i 120 m2_{, ja que hi havia una repercussió, sobre} el volum total de residus generat, de la part que no pagaven els establiments de menys de 60 m2_{. Amb la} nova regulació, paguen tots els productors, i es paga en funció del volum i de la varietat dels residus. Per aquest motiu al Govern municipal li sembla raonable no modificar l’ordenança fiscal i no donarà suport a la proposició.

La Sra. Mejías manifesta que la present proposició s’ha presentat a aquesta comissió perquè el preu pú-blic afecta comerciants i petits professionals, els inte-ressos dels quals afecten l’àmbit competencial de les Regidories de Comerç, Promoció Econòmica i Ocu-pació, i el seu Grup creu necessari que siguin co-neixedors del rebuig i la inquietud que causa el preu públic en aquests sectors. Respecte al criteri de sos-tenibilitat equitativa al·legat pel regidor, està d’acord en que tothom que generi residus pagui, però consi-dera que no tothom ha de rebre el mateix tractament ja que les tipologies i graus no són els mateixos. Qui més s’ha vist afectat amb la nova mesura són els pe-tits comerciants i professionals, a qui no s’ha aplicat ni una petita bonificació, tot i que generen residus si-milars als de qualsevol llar. Afirma que han passat d’estar exempts a pagar fins a 125 euros i, d’altra banda, els comerços que pagaven al voltant de 114 euros n’hauran de pagar gairebé 200. Entén que l’Ajuntament està incrementant molt la pressió fiscal sobre els petits comerciants, que es veuen molt per-judicats amb les ordenances fiscals que s’estan apro-vant.

La Sra. Fandos demana que es vetlli perquè els comerciants estiguin correctament informats. Mostra la preocupació del seu Grup respecte als comerciants que no formen part de gremis o associacions, ja que en aquest cas no es pot garantir que hagin rebut una bona informació. Respecte al formulari que s’ha envi-at als comerciants, diu que no dubta que les perso-nes agremiades o associades l’hauran omplert cor-rectament i s’hauran beneficiat de la bonificació del 10% pactada amb aquestes entitats a través de con-venis, però preveu que gran nombre de comerciants no hauran complimentat el formulari i, en aquest cas, se’ls aplicarà el barem màxim a l’hora de determinar el preu públic. Demana a la Regidoria de Comerç que, de cara a l’any vinent, es doni una segona opor-tunitat als comerciants que no hagin retornat el for-mulari per tal que puguin complimentar-lo. Per últim, pregunta al president si té coneixement del percentat-ge de formularis no retornats a l’Ajuntament, que esti-ma que pot estar entorn del 50%.