El pintor Ramon Martí Alsina ( ):

El pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894):

Contrastos de la seva vida a partir d’una

documentació inèdita, i proposta d’un primer catàleg

Volum 1:

Història de la seva vida i la seva obra

Tesi doctoral

Autora: Mª Concepción Chillón Domínguez Director: Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas Departament d’Història de l’Art

Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, abril 2010.

Volum 1

Història de la seva vida i la seva

obra

“Ya que ha llegado el momento de ordenar cuanto pienso relativo al Arte de la Pintura por toda clase de escitaciones y por una suprema necesidad de mi espíritu, me haré cargo de que escribo para ti y para todos mis hijos; el amor de padre me obligará a depurar más mis juicios en este libro, y así ellos tendrán la garantía de ser respetados

sin tener yo necesidad, así, de decir que escribo para el mundo... Qué mejor satisfacción puedo reportar de mi trabajo que el dejaros trazada la [línea] que debo

seguir”

Índex general

:

Volum 1

Presentació i agraïments

Primera part: Història de la seva vida i el seu entorn. Recorregut

biogràfic

Capítol 1. Els primers anys. Formació i inicis (1826-1850)

1.1. Records d’infantesa. Anècdotes sobre els primers passos vers l’art de la pintura (p. 33)

1.2. Els estudis de Ramon Martí Alsina. El batxillerat, la Universitat i, per fi, algunes classes a Llotja (p. 39)

1.3. Dos exàmens conservats del seu pas per la universitat (p. 45)

1.4. Primers passos com a pintor d’ofici i altres feines en l’àmbit editorial (p. 48)

Capítol 2. Vida familiar i desenvolupament artístic (1850-1860)

2.1. Inicis de la trajectòria professional i de la família Martí Aguiló. Primeres exposicions i una altra hipòtesis de viatge a l’estranger. (p. 53)

2.2. Professor a Llotja i altres exposicions a l’Asociación de Amigos de las Bellas Artes. Una altra hipòtesis de viatge a l’estranger. (p. 57)

2.3. L’Exposició Universal de París l’any 1855. El primer viatge documentat i altres exposicions. (p. 61)

2.4. Acadèmic de Belles Arts. (p. 68)

Capítol 3. Consolidació personal i artística (1860-1870)

3.1. L’etapa més prolífica: moltes obres i col·laboracions culturals. Participació a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes i l’inici de col·laboracions amb mecenes artístics com Miquel d’Elias (p. 73)

3.2. Un viatge inèdit a París i el discurs a l’Acadèmia de 1863 (p. 80)

3.3. Treballant en El Gran dia de Girona i una estada inèdita a Madrid (p. 82)

3.4. De nou a Barcelona. Activitat expositiva, la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes i nou viatge a París (p. 96)

3.5. Comença la relació professional amb la famosa model Dolores Oliva, i una exposició a Lyon (p. 101)

3.6. Política convulsa. La Revolució de 1868 i les conseqüències lliberals per salvaguardar el patrimoni (p. 103)

3.7. La pèrdua de la plaça de professor a l’Acadèmia i primeres reflexions sobre la seva trajectòria. Altres exposicions i ajudes dels mecenes (p. 105)

Capítol 4. Comença el daltabaix (1872-1880)

4.1. La mort dels seus fills. Conseqüències (p. 113)

4.2. El dolor i els problemes econòmics exemplificats a la documentació epistolar (p. 115)

4.3. Restabliment de Martí Alsina a la seva plaça de professor i catedràtic, i exposicions a la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes (p. 118)

4.4. Reflexions íntimes sobre la seva situació artística, familiar i econòmica. Tancament de la societat “Elias i Martí”. Exposicions a l’estranger i redacció d’un testament (p. 123)

4.5. Mort de Carlota Aguiló i viatge a París (p. 131)

4.6. La relació amb Dolores Oliva (p. 135)

Capítol 5. Últims anys d’agitacions familiars i artístiques. La decadència inevitable

(1880-1894)

5.1. La lluita per recuperar la fama i no veure’s oblidat per la crítica. Trencament de la relació amb Dolores Oliva (p. 137)

5.2. La producció industrial i les obres genials. La paradoxa del mestre que no es dóna per vençut (p. 143)

5.3. Una nova llum enmig de la foscor: Francesca Chillida. Decepció dels fills i el turment del pintor (p. 146)

5.4. La justificació del pintor en les notes íntimes del seu diari i en les millors obres de l’última època. La malaltia i la mort (p. 155)

5.5. Recordatoris i apologies necrològiques per la mort del pintor (p. 161)

Capítol 6: Fortuna crítica i historiogràfica

6.1. Repàs historiogràfic des del 1900 al 1920 (p. 167)

6.2. La dècada dels anys vint. (p. 174)

6.3. De la dècada dels trenta als homenatges dels quaranta (p. 181)

6.4. Els anys cinquanta (p. 192)

6.5. Petita revifalla als anys seixanta amb una altra exposició-homenatge (p. 195)

6.6. Últims comentaris dels anys setenta i vuitanta (p. 200)

Capítol 7: Primeres i breus conclusions

Segona part: L’artista i la seva obra. Recorregut crític per la

trajectòria del mestre

Capítol 8: Introducció. L’art i el pensament en la Barcelona del segle XIX

Capítol 9: Desenvolupament de la ideologia artística (1850-1860)

9.1. La influència romàntica de Llotja (Lluís Rigalt) i el positivisme en l’anàlisi de la natura (p. 221)

9.2. Les primeres obres: els paisatges i els retrats. Les primeres exposicions (p. 227)

9.3. Les primeres marines i altres gèneres de primera època a les exposicions (p. 233)

9.4. Ramon Martí Alsina i França: Courbet i Corot (p. 235)

9.5. El gènere d’història en l’àmbit oficial. Horace Vernet i Gericault. Seguiment d’altres exposicions (p. 242)

Capítol 10: Consideracions de taller

10.1. Anècdotes recollides pels deixebles (p. 258)

10.2. El taller de Martí Alsina: un espai de tertúlia intel·lectual (p. 263)

Capítol 11: Consolidació i eclosió de la pintura catalana moderna (1860-1872)

11.1. L’etapa més prolífica i l’experimentació amb tots els gèneres. Revisió d’algunes exposicions (p. 267)

11.2. Ramon Martí Alsina i la Natura (p. 272)

11.3. “Los orígenes naturales del Arte” (p. 280)

11.4. Influències forànies en composicions més arriscades: retrats, figura i escena de gènere. Marines i paisatges. Continuen les exposicions. (p. 284)

11.5. Introducció de nous temes. La modernitat en el gènere del paisatge urbà i el pintoresquisme dels gitanos. Més exposicions. (p. 292)

Capítol 12: La paradoxa entre l’Art i el deure. Espurnes de genialitat amb símptomes

de decadència (1872-1880)

12.1. Penúries en la vida del pintor. La lluita per mantenir-se. Exposicions. (p. 301)

12.2. Consideracions en l’evolució de la marina, el paisatge i el paisatge urbà

(p.306)

12.3. L’època de l’estada a París (1878-1880) (p. 313)

12.4. Els retrats, la figura, la natura morta i la veu del taller (p. 316)

Capítol 13: Últims anys d’agitacions artístiques (1880-1894)

13.1. Les obres de lluita contra l’oblit. Les representacions de figura (p. 323)

13.2. Els últims paisatges i marines (p. 328)

13. 3. “La Companyia de Santa Bàrbara” (p. 333) 13.4. El paisatge urbà (p. 336)

Capítol 14: Conclusions generals

Bibliografia

- Consideracions prèvies (p. 348)

- Bibliografía contextual consultada per ordre alfabètic (p. 349)

- Bibliografia, articles i catàlegs d’exposicions relacionats amb Martí Alsina endreçats per ordre cronològic (p. 354)

Volum 2

Proposta d’un primer catàleg de l’obra pictòrica de Ramon Martí Alsina

- Consideracions prèvies

Volum 3

- Índex (p. 1-13)

- Consideracions prèvies (p. 15-17)

1.

Documentació referent a la formació acadèmica

1.1. Transcripció i còpia adjunta de la documentació referent a l’expedient del títol de Batxiller de Ramon Martí Alsina a la Universitat Literària de Barcelona (p. 19)

1.2. Transcripció i còpia adjunta de la documentació referent al curs acadèmic 1847-1848 realitzat per Ramon Martí Alsina a la Universitat Literària de Barcelona (p. 22)

1.3. Còpia del llibre de registre de matrícules del curs 1847-48 i els dos rebuts de pagament de matrícula corresponents a 1848 (p. 23)

1.4. Transcripció i còpia adjunta dels dos exàmens corresponents al curs 1847-1848 que Ramon Martí Alsina va realitzar a la Universitat Literària de Barcelona:

“Naturaleza, origen e historia de la poesía épica” i “¿Por qué entre los romanos la Elocuencia se formó y desarrolló más tarde que la Poesía?” (p. 24)

1.5. Còpia del llibre de registre de matrícules del curs 1848-1849 (p. 29)

1.6. Còpia del part trimestral de notes de l’assignatura de Llengua Grega del curs 1848-1849 (p. 30)

2.

Documentació referent a àmbits professionals

2.1. Transcripció i còpia dels dos primers fulls de l’informe del Col·legi de D. José Figueres (p. 31)

2.2. Còpia de la nota del traductor (Ramon Martí Alsina) en la novel·la de Joseph Méry. “Ingleses y chinos”. Imprenta de Juan Capdevila. Barcelona, 1848 (p. 34)

3.

Documentació referent a aspectes administratius de l’Acadèmia de Belles

Arts

3.1. Transcripció i còpia adjunta de la carta adreçada al President de la Diputació Provincial des de l’Acadèmia per tornar a recuperar les assignatures per separat que s’havien disposat per ser impartides com una sola després de la destitució de Martí Alsina com a professor (p. 37)

3.2. Transcripció i còpia adjunta de la carta de D. Claudi Lorenzale, director de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, per tal que Ramon Martí Alsina recuperés la seva plaça de catedràtic de Dibuix de Figura Natural (p. 41)

3.3.Transcripció i còpia adjunta d’una carta de Ramon Martí Alsina al President de l’Acadèmia reclamant els seus drets d’antiguitat en el servei com a professor (març de 1875) (p. 44)

3.4. Transcripció i còpia adjunta de la carta del Secretari General de l’Acadèmia (5 de setembre de 1875) informant al Director de la mateixa de la reassignació de la càtedra de Ramon Martí Alsina (p. 46)

4.

Documentació de caire oficial: partida de baptisme i certificat de defunció

(p.49-52)

4.2. Transcripció i còpia adjunta del certificat de defunció (p. 50)

5.

Documentació de l’arxiu familiar endreçada per ordre cronològic

5.1. París (8 de juliol de 1863). Carta del pintor a la seva esposa Carlota Aguiló

(p. 53)

5.2. Girona (14 de desembre de 1864). Carta del pintor als seus fills i a la seva dona (p. 54)

5.3. Madrid (13 de gener de 1865). Inici de la correspondencia que el pintor estableix amb la seva dona Carlota Aguiló durant una estada llarga a la capital (p. 56)

5.4. Madrid (15 de gener de 1865) (p.57) 5.5. Madrid (16 de gener de 1865) (p. 58) 5.6. Madrid (17 de gener de 1865) (p. 60) 5.7. Madrid (24 de gener de 1865) (p. 62) 5.8. Madrid (25 de gener de 1865) (p. 63) 5.9. Madrid (26 de gener de 1865) (p. 65) 5.10. Madrid (27 de gener de 1865) (p. 66) 5.11. Madrid (28 de gener de 1865) (p. 67) 5.12. Madrid (29 de gener de 1865) (p. 67) 5.13. Madrid (30 de gener de 1865) (p. 69) 5.14. Madrid (1 de febrer de 1865) (p. 70 5.15. Madrid (2 de febrer de 1865) (p. 71) 5.16. Madrid (3 de febrer de 1865) (p. 72) 5.17. Madrid (8 de febrer de 1865) (p. 72) 5.18. Madrid (12 de febrer de 1865) (p. 74)

5.19. Madrid (14 de febrer de 1865) (p. 75)

5.20. Madrid (16 de febrer de 1865) (p. 77)

5.21. Madrid (17 de febrer de 1865) (p. 78)

5.22. Madrid (18 de febrer de 1865) (p. 80)

5.23. Madrid (19 de febrer de 1865) (p. 82)

5.24. Madrid, sense data (segurament 20 de febrer de 1865) (p. 83)

5.25. Madrid (21 de febrer de 1865) (p. 84)

5.26. Madrid (23 de febrer de 1865) (p. 85)

5.27. Madrid, sense data (segurament finals de febrer de 1865) (p. 86)

5.28. Madrid (2 de març de 1865) (p. 87)

5.29. Sant Miquel del Fay, sense data (1 o 2 de març de 1865). Carta de Camil Martí a la seva mare Carlota Aguiló durant un viatge amb el Sr. Trias. (p. 90)

5.30. Madrid, sense data (segurament 3 de març de 1865) (p. 91)

5.31. Madrid (4 de març de 1865) (p. 92)

5.32. Madrid (5 de març de 1865) (p. 93)

5.33. Madrid (8 de març de 1865) (p. 94)

5.34. Madrid, dia esborrat (entre el 9 i el 13 de març de 1865) (p. 95)

5.35. Madrid (14 de març de 1865) (p. 97)

5.36. Madrid (18 de març de 1865) (p. 98)

5.37. Madrid (24 de març de 1865) (p. 98)

5.38. Madrid (27 de març de 1865) (p. 99)

5.39. Madrid, sense data (finals de març de 1865) (p. 100)

5.40. Madrid, sense data (inicis d’abril de 1865) (p. 101)

5.41. Madrid, sense data (abril de 1865) (p. 102)

5.43. Madrid, sense data (abril de 1865) (p. 105)

5.44. Madrid, sense data (abril de 1865) (p. 106)

5.45. Madrid, sense data (abril de 1865) (p. 106)

5.46. Madrid, sense data (abril de 1865) (p. 107)

5.47. Madrid, sense data (abril de 1865) (p. 107)

5.48. París (24 de setembre de 1867) (p. 108)

5.49. París (27 de setembre de 1867) (p. 110)

5.50. Barcelona (maig de 1868). Contracte de compra d’un piano. (p. 111)

5.51. Barcelona (gener de 1871). Carta del doctor Ramon Tenas al seu fillol Ramon Martí Alsina demanant-li que li torni la plata i li passi el que pugui de la mensualitat que el pintor li donava, per estar passant també un mal moment econòmic i de salud. (p. 114)

5.52. Barcelona, sense data (principis de maig de 1871). Carta del doctor Ramon Tenas al pintor en relació a un quadre que vol que li envïi. (p. 115)

5.53. Barcelona (10 d’abril de 1872). Carta del pintor al seu fill Camil que estava de viatge a Vilafranca del Penedès amb Alejandro Quintana. (p. 115)

5.54. Navarra (3 de juliol de 1872). Carta d’Antoni Vieta, cosí del pintor. (p. 116)

5.55. Barcelona (11 de novembre de 1872). Autorització de Ramon Martí Alsina al seu fill Camil per cobrar uns diners en el seu nom. (p. 117)

5.56. Barcelona (11 de novembre de 1872). Rebut firmat per Camil Martí. (p. 118)

5.57. Girona (22 de novembre de 1872). Carta de Gelabert al pintor informant-li sobre unes ventes i la possibilitat de deixar el “Barranc” en vint-i-nou duros. (p. 118)

5.58. Barcelona, sense data (c. 1870-1872). Notes personals del pintor dirigides íntimament al seu fill Camil com a destinatari principal i primogènit, de les seves reflexions artístiques. (p. 119)

5.59. Barcelona (29 de novembre de 1872). Memòries i sentiments sobre la mort dels seus fills, Camil i Carlota. (p. 119)

5.60. Barcelona, sense data (principis de 1873). Reflexions del pintor sobre la mort de la seva filla Carlota. (p. 135)

5.61. Barcelona (9 de març de 1873). Carta del pintor al seu padrí, el doctor Ramon Tenas. (p. 139)

5.62. Barcelona, sense data (principis de març de 1873). Carta del pintor al seu padrí Ramon Tenas retraient-li el poc tacte de demanar-li els diners que li deu en un moment tan desfavorable. (p. 141)

5.63. Barcelona, sense data (finals de març de 1873). Carta del pintor al seu padrí Ramon Tenas contestant-li sobre la seva petició dels dos cents seixanta duros que li deu de la mensualitat una vegada aconsegueix recuperar la seva plaça de professor. (p. 144)

5.64. Barcelona (17 de març de 1873). Carta del pintor al seu padrí Ramon Tenas. (p. 148)

5.65. Barcelona, sense data (mitjans de març de 1873). Carta del pintor al seu padrí Ramon Tenas dient-li que li tornarà la quantitat que li deu de la mensualitat. (p. 149)

5.66. Barcelona, sense data (abans del 25 de maig de 1873). Nota del Dr. Ramon Tenas advertint al pintor dels perills polítics i oferint-se per redactar un justificant que el lliuri de participar en l’alçament. (p. 150)

5.67. Barcelona (25 de maig de 1873). Certificat mèdic del Dr. Ramon Tenas excusant al pintor Ramon Martí Alsina en el somaten per trobar-se en un greu estat de salud a causa de la mort dels seus fills. (p. 150)

5.68. Barcelona (març de 1874). Carta del pintor al director de la Gaceta Universal agraïnt-li la seva menció i la dels seus fills difunts al diari (1 de març de 1874, nº 5, any XIII). (p. 151)

5.69. Barcelona, sense data (finals de 1876). Notes personals del pintor dedicades a la seva esposa, on fa un recordatori dels quatre anys que ha passat des de la mort dels seus fills. (p. 152)

5.70. Barcelona, sense data (entre 1873-1876). Reflexions íntimes del pintor sobre la seva vida dedicades al seu fill Ricard. (p. 152)

5.71. Barcelona (7 de març de 1877). Borradors d’un testament dirigit al notari Sr. Catalan. (p. 162)

5.72. Barcelona, sense data (pels volts de principis de març de 1877). Disposicions del pintor per redactar el seu testament. Tres borradors. (p. 164)

5.73. Barcelona, sense data (març o abril de 1877). Notes del pintor lamentant-se de la seva greu situació econòmica i de no tenir res per deixar a la família (ni tan sols quadres) en el cas que ell morís. (p. 174)

5.74. Barcelona (agost de 1877). Carta del Sr. Ferrran, president de l’Ateneu, al pintor, per encarregar-li el retrat d’Ildefons Cerdà. (p. 176)

5.75. Barcelona (31 d’octubre de 1877). Carta del president de l’Ateneu al pintor agraïnt-li la seva acceptació a la realització del retrat d’Ildefons Cerdà. (p. 177)

5.76. Barcelona, sense data (entre 1876-1878). Notes íntimes del pintor reflexionant sobre el seu endeutament i la seva soledat. (p. 178)

5.77. Azagra, Navarra (10 de setembre de 1878). Carta del Dr. Antoni Vieta, cosí del pintor. (p. 183)

5.78. Barcelona (18 de febrer de 1879). Carta del Dr. Santiago Casal al pintor (que estava a Paris) tranquilitzant-lo sobre una afecció que patia Ricard. (p. 185)

5.79. Barcelona (1 de maig de 1879). Carta de Ricard Martí al seu pare, que continuava a París. (p. 187)

5.80. París (1 de maig de 1879). Carta del pintor al seu fill Ricard. (p. 189)

5.81. Barcelona (25 de maig de 1879). Carta de Melitona, cunyada del pintor, preocupant-se per l’enfermetat de Ramona. (p. 193)

5.82. Barcelona (26 de maig de 1879). Carta d’Andrés Aguiló, cunyat del pintor, preocupant-se per l’enfermetat de Ramona. (p. 193)

5.83. Barcelona (30 de maig de 1879). Carta de Manolo, nebot del pintor, alegrant-se per la recuperació de Ramona i informant-li d’alguns encàrrecs. (p. 194)

5.84. Barcelona (31 de maig de 1879). Carta del Dr. Serapí Salvat, oncle de Carlota Aguiló, esposa difunta del pintor, interessant-se per l’enfermetat de Ramona. A sota diagnòstic del mateix Serapí Salvat d’una afecció de Ricard Martí. (p. 196)

5.85. Barcelona (5 de març de 1880). Carta del Sr. Font i Guitart al pintor, indignat perquè la premsa només exalta pintors mediocres i obliden al veritable mestre.

(p. 197)

5.86. Azagra, Navarra (23 de gener de 1882). Carta d’Antoni Vieta, cosí del pintor agraïnt-li dues marines que li havia enviat. (p. 199)

5.87. Leza, Álava (23 de març de 1882). Carta d’Antoni Vieta, cosí del pintor.

(p. 200)

5.89. Barcelona, sense data (finals de 1882). Reflexions del pintor sobre la seva relació amb Dolores Oliva, amb la qual, i després d’una llarga relació, va quedar desenganyat. (p. 203)

5.90. Barcelona, sense data (pels volts de 1882). Fragment traspaperat dirigit als fills del pintor. (p. 247)

5.91. Sant Feliu de Guíxols (25 de març de 1883). Carta de Jaume Pons Martí, nebot del pintor. (p. 253)

5.92. Sant Feliu de Guíxols (3 de desembre de 1886). Carta de Jaume Pons Martí, nebot del pintor, demanant-li la seva intercessió amb D. Fernando Puig, celador del rei, de qui és amic, per tal que influeixi per ell en la Diputació de Girona en la concessió d’una plaça de professor de dibuix. (p. 255)

5.93. Barcelona (8 de novembre de 1886). Versos del pintor dedicats a Francisca Chillida. (p. 257)

5.94. Barcelona (12 de gener de 1887). Versos del pintor dedicats a Francisca Chillida. (p. 265)

5.95. Barcelona (20 de maig de 1887). Notes íntimes del pintor lamentant-se de la seva greu situació econòmica. (p. 267)

5.96. Barcelona, sense data (c. 1887). Carta de Manuel Cuyás al pintor conforme continua llogant els tallers 15 i 17 de la Riera de Sant Joan. (p. 268)

5.97. Barcelona, sense data (c. 1887). El pintor li escriu una carta a Paquita en un moment de tristor davant la complicació de les seves relacions. (p. 269)

5.98. Barcelona, sense data (c. 1887). Carta del pintor a Paquita justificant els seus gelos. (p. 271)

5.99. Caldes de Montbuy (5 d’abril de 1888). Carta de Paquita Chillida al pintor.

5.100. Barcelona (5 d’abril de 1888). Carta d’August Galart (antic pretendent) a Paquita. (p. 274)

5.101. Barcelona (15 d’abril de 1888). Carta de Pedro Galart (pare d’August Galart, antic pretendent de Paquita) reclamant-li al pintor els diners que segons ell li va treure durant el festeig de Paquita amb el seu fill. (p. 275)

5.102. Barcelona (21 d’abril de 1888). Carta de Pedro Galart al pintor plena de rencor per haver-lo humiliat, a ell i al seu fill. (p. 277)

5.103. Barcelona (11 de maig de 1888). Carta del pintor al seu fill Ricard contestant-li a una altra on els seus fills el despreciaven per haver-se tornat a casar sense avisar-los. (p. 278)

5.104. Barcelona (20 de maig de 1888). Carta del pintor a Josep Lluís Pellicer, el seu gendre (casat amb Anita Martí ) confessant-li aspectes de la seva naturalesa i demanant-li que intercedeixi amb els seus fills en relació al seu matrimoni secret. (p. 280)

5.105. Barcelona (25 d’octubre de 1888). Carta del pintor al seu fill Ricard alegrant-se del seu retorn (no s’especifica d’on). (p. 290)

5.106. Barcelona (10 de febrer de 1889). Carta de Ricard Martí al seu pare, on li contesta que la separació no és voluntària sinó circunstancial i que el continuen estimant. (p. 290)

5.107. Barcelona (22 de juliol de 1889). Carta d’Apel·les Mestres al pintor rebutjant la proposició de ser el padrí del seu fill recent nascut. (p. 292)

5.108. Barcelona (15 de desembre de 1889). El pintor es desfoga escrivint a causa d’una greu discussió amb Paquita. (p. 294)

5.109. Barcelona (segona meitat de 1888-principis de 1889). Carta del pintor al seu fill Ricard. (p. 296)

5.110. Barcelona, sense data (segona meitat de 1888-principis de 1889). Carta del pintor al seu fill Ricard. (p. 300)

5.111. Barcelona, sense data (segona meitat de 1888-principis de 1889). Carta del pintor als seus fills tornant a demanar el seu perdó. (p. 302)

5.112. Barcelona, sense data (segona meitat de 1888-principis de 1889). Carta del pintor als seus fills. Una altra versió, més complerta. (p. 305)

5.113. Barcelona, sense data (segona meitat de 1888-principis de 1889). Carta del pintor als seus fills. Una altra versió. (p. 308)

5.114. Barcelona, sense data (segona meitat de 1888-principis de 1889). Reflexions del pintor sobre la seva relació amb Paquita Chillida i com, a causa de les circumstàncies desfavorables, va acabar casant-se en secret en detriment de la relació dels seus fills. (p. 311)

5.115. Barcelona, sense data (segona meitat de 1888-principis de 1889). Reflexions del pintor sobre el seu segon matrimoni amb Paquita i records sobre Carlota, la seva primera dona. (p. 318)

5.116. Barcelona, sense data (principis de 1889). Carta del pintor als seus fills. Versió d’una altra anterior, bastant il·legible. (p. 324)

5.117. Barcelona, sense data (c. 1890). Carta del pintor al seu fill Ricard, amb una nota d’aquest en l’encapçalament. (p. 328)

5.118. Barcelona (10 d’agost de 1890). Reflexions del pintor el dia que fa seixanta quatre anys sobre l’agravant que suposa tenir un fill amb la difícil relació dels altres i de la resta de la societat. Dues versions. (p. 331)

5.119. Barcelona, sense data (c. 1890). “El último periodo de mi vida”. Inici d’una reflexió sobre la seva vida. Inacabat. (p. 338)

5.120. Barcelona, sense data (segurament 31 d’agost de 1891). Carta de León Chillida, pare de Paquita, al pintor, felicitant-lo pel seu aniversari, ja passat, pel naixement del seu fill Enric, i pel seu sant. (p. 340)

5.121. Madrid (18 de novembre de 1891). Carta del pintor a la seva filla Anita i al seu gendre Josep Lluís Pellicer. (p. 341)

5.122. Madrid (22 de novembre de 1891). Carta del pintor als seus fills una setmana després d’haver arribat a Madrid, on descriu les peripècies del viatge. Interrompuda. (p. 342)

5.123. Barcelona (23 de novembre de 1891). Carta de Paquita al pintor, que estava a Madrid. (p. 346)

5.124. Madrid (17 de desembre de 1891). Carta del pintor a Pellicer per un problema d’influència en l’adjudicació d’una plaça a Pons que el pintor creia que es mereixia Guitart. (p. 346)

5.125. Barcelona (20 de desembre de 1891). Carta de Paquita Chillida al pintor que encara es trobava a Madrid pel tema de les oposicions. (p. 354)

5.126. Barcelona (c. 1891). Notes del pintor en relació a l’obra “La Compañía de Santa Bárbara” amb la qual buscava rentar el seu nom en el món artístic. (p. 354)

5.127. Barcelona (20 de maig de 1893). Carta del pintor a la seva filla Anita. (p. 356)

5.128. Barcelona (23 de maig de 1893). Carta del pintor a la seva filla Ramona.

(p. 357)

5.129. Barcelona (1 d’octubre de 1893). “El Solterón”, article firmat pel pintor i publicat a la Gaceta de Cataluña, any VI (s’adjunta còpia). (p. 359)

5.130. Barcelona, sense data (c. 1893-1894). Carta del pintor al seu fill Ricard respecte unes qüestions de feina. (p. 361)

5.131. Barcelona (segurament 10 de juliol de 1894). Carta del pintor al seu fill Ricard, on cita a Planella, Pellicer i Canals. (p. 361)

5.132. Barcelona, sense data (c. 1894). Reflexió del pintor sobre la seva situació de greu endeutament. (p. 362)

5.133. Barcelona, sense data (c. 1894). Carta de Narcís Vendrell, marit de Ramona Martí, citant al pintor. (p. 364)

5.134. Barcelona, sense data (c. 1894). El pintor contesta una carta d’agraïment de qui ha rebut uns retrats dels seus fills Camil i Carlota. (p. 364)

5.135. Barcelona, sense data (c. 1894). Reflexions del pintor sobre la figura de les mares, conmogut per la seva pròpia condició de pare. (p. 365)

5.136. Barcelona, sense data. Reflexions del pintor sobre els records de la mort de la seva filla Carlota. (p. 366)

5.137. Barcelona (4 de maig de 1895). Carta de l’Ateneu organitzant una tòmbola benèfica per la vídua del pintor i els seus fills petits. (p. 367)

Presentació i agraïments

Potser és agosarat… però podríem dir que Ramon Martí Alsina s’ha estat removent a la seva tomba tot aquest temps, esperant que algun dia se li fes justícia amb plena consciència i coneixement de causa acceptant les dificultats que comportava l’estudi de la seva obra i la revisió de la seva vida i posant en relació aquests dos aspectes que van íntimament relacionats.

Aquesta enorme responsabilitat la vam acceptar com de casualitat, sense prendre una decisió tancada i tossuda a priori, com si donéssim per fet que sí ho faríem però amb la serena paciència que s’aboca en l’inici de qualsevol estudi, perquè, des de la gestació de la idea va ser un plantejament hipotètic, una proposició a l’aire, que vam atrapar com qui agafa un consell en un moment que potser no necessita.

Però aquesta proposició inicial, que no era més que un petit precedent en forma de treball de doctorat va anar prenent forma fins que es va convertir en una passió i en el convenciment mutu de què Martí Alsina, allà dalt, clamava per sentir el ressò de la seva obra dins del món científic i la reivindicació del seu nom i la seva obra, com ell havia lluitat durant tota la seva vida. És per això que tot aquest temps el nostre objectiu ha anat per aquest camí: lluitar per la seva recuperació com a artista i persona.

Aquesta entrega voluntària, una mica innocent al principi, farcida de moltes inquietuds i, sobretot, per un gran interès en la seva obra i en ell com a artista, és el que ens ha fet ser perseverants, malgrat les moltes dificultats, i continuar treballant, per poder ser el més conseqüents possibles amb el nostre objectiu.

Creiem que, malgrat l’estudi queda coix en una part important de l’arxiu familiar, hem pogut assolir aquest objectiu amb altres aportacions, també documentals i amb un ampli recorregut contextual i d’esforç interpretatiu, sempre amb la mirada posada en donar a conèixer al món en general, i a la comunitat científica en particular, la riquesa íntima i els contrastos d’un artista molt peculiar i interessant; contrastos que són també els de la seva obra, amb la qual hem volgut només apropar-nos superficialment al seu catàleg general amb les obres que hem considerat que s’haurien de conèixer per tal de defensar la seva qualitat innegable com a pintor, moltes vegades plena d’alts i baixos que han malmès el seu nom. Aquesta era la nostra proposta de partida, concreta i senzilla, encara que no ha estat tan fàcil de portar-ho a terme, i potser és per això que fins ara no s’havia fet al nivell que nosaltres hem volgut donar-li a aquesta tesi.

L’estructura bàsica d’aquest treball correspon a les clàssiques propostes de “vida i obra”, doncs considerem que és el primer pas que havíem de deixar assolit i perquè és quelcom que amb Ramon Martí Alsina no s’havia fet fins ara.

És de tots conegut que Ramon Martí Alsina sempre s’ha considerat com un dels gran renovadors de la pintura catalana, l’home que va recuperar una manera de crear aliena a les exigències acadèmiques com a professor compromès, i que des d’aquesta posició va desenvolupar una pedagogia pròpia amb la que va crear escola.

La seva concepció de la natura i de l’art en general va remoure els sentiments creadors dels seus alumnes fins el punt que la transcendència dels seus ensenyaments va

ser condició sine qua non pel desenvolupament de la pintura posterior. Però, paradoxalment, i encara que es reconeix que és un dels pintors més importants i influents de la seva època, i no només això, també una de les figures que més i millor van col·laborar en la recuperació cultural de Catalunya, encara no se li havia dedicat una tesi doctoral, malgrat ha estat objecte de nombrosos articles en revistes artístiques i apareix en totes les publicacions de caràcter general de pintura catalana. Fins i tot la monografia que li va dedicar Joaquim Folch i Torres l’any 1920 és encara avui l’instrument bibliogràfic de referència per abordar el personatge, doncs ell va tenir accés a una part de l’arxiu familiar. Les aportacions que ha fet M. Teresa Guasch també han facilitat molt la redescoberta d’aquest pintor amb pinzellades que han anat conformant un visió més global de l’artista. Però feia falta més.

La tesina que vam portar a terme amb l’objectiu de presentar una espècie de catàleg d’intencions per a la posterior tesi doctoral que ara presentem va ser la proposició d’ajuntar tot allò que s’havia dit fins el moment amb totes les mancances pròpies d’un treball novell que ara volem acabar de compensar i del qual parafrasejarem algunes qüestions interessants. També som conscients de la gran dependència que tindrem sobre en Folch i Torres i M. Teresa Guasch en alguns punts del treball, sobretot amb aquesta última en no haver pogut tenir accés a la part documental de l’arxiu familiar que ella treballa, per tant citarem inevitablement aquelles informacions que ja han estat publicades.

Així doncs, aquest treball s’estructura en tres volums, parts o seccions.

El primer consta d’una primera part que engloba tot el recorregut biogràfic revisat de l’artista amb les noves aportacions que hem extret d’una part de l’arxiu familiar que els descendents del pintor molt amablement han posat a la nostra disposició. En aquesta part fem una immersió profunda en la personalitat del pintor, en

la seva vida, la seva família, els viatges, les exposicions i les crítiques de l’època, el seu compromís amb la ciutat a nivell social, artístic i polític, una visió íntima dels seus pensament i de la seva lluita. Per il·lustrar aquesta part hem utilitzat algunes cites recollides directament de les seves notes manuscrites, que presentem íntegrament transcrites a l’apèndix documental, en el tercer volum.

La segona part d’aquest primer volum vol ser un recorregut artístic cronològic des de la crítica, és a dir, com la seva vida queda manifestada en la seva obra a través de l’estil progressiu, el tractament dels gèneres, anàlisi i comentaris de les obres més importants, les exposicions i les influències rebudes que hem pogut establir fent alguna comparació amb artistes de la seva època, sobretot amb França, amb la voluntat d’entendre una mica millor la seva trajectòria.

La redacció d’aquesta segona part ha estat molt més difícil doncs la gran quantitat de gèneres que va conrear Martí Alsina, amb les conseqüents variacions en l’estil i tractament de cadascun d’ells no ens han permès seguir un fil ortodoxament homogeni (deixant de banda el percentatge elevat que va tenir la col·laboració del taller), i moltes vegades hem hagut de dividir els capítols en diferents parts per comentar els diferents estils i com evolucionen al llarg de la seva trajectòria, a més d’haver de repetir-nos en alguna sèrie de conceptes en relació a la seva biografia doncs gairebé era impossible deslligar una cosa d’una altra.

Per altra banda, i continuant en la part de revisió artística, també donem molta importància al paper que Martí Alsina va tenir com a professor i el seu ideari filosòfic i artístic respecte la natura, així com també a les figures dels seus deixebles més importants que citarem de passada aprofitant algunes anècdotes que d’ells es desprenen.

Aquesta part del recorregut crític de la seva obra va íntimament relacionada amb el segon volum que vol ser una aproximació al catàleg del pintor, i diem aproximació

perquè no tenim la intenció de convertir aquesta tesi en un catàleg tancat, sinó en un recull aproximatiu de les millors obres que hem pogut aconseguir fins el moment, i algunes que creiem que han de constar en una primera aproximació i estudi d’aquest pintor.

Partint d’un catàleg que hem anat conformant durant els anys dedicats a aquest treball i que engloba més de nou cents olis, hem escollit les que hem considerat les obres més representatives del treball de Martí Alsina (per tant apareixen moltes que ja són conegudes). Hem donat importància a les obres datades i també a les conservades als museus i a les documentades en exposicions importants, i hem decidit descartar aquelles que hem considerat menors, sigui per la col·laboració majoritària del taller en les èpoques convulses de producció en sèrie, o per la manca de qualitat en realitzacions massa ràpides d’encàrrecs, així com també a la mala qualitat d’algunes fotografies que només hem pogut estudiar mitjançant fotocòpies extretes d’alguns arxius. Malgrat tot, l’objectiu era reivindicar la figura de Martí Alsina com el pintor genial i lluitador que va fer que la pintura catalana sortís de l’estancament que patia des de feia molt de temps. I creiem que, malgrat les grans dificultats de gestionar i endreçar i datar l’immens número de peces que hem anat aconseguint, i també a la malaurada dependència de l’Arxiu Mas, l’Arxiu Barrachina-Ramoneda, de l’Arxiu Serra i fins i tot de l’Arxiu personal de Sr. Arús (als quals quedem immensament agraïts) per aconseguir el màxim gruix d’obra amb el qual poguéssim treballar (doncs hi ha moltíssima obra en col·leccions particulars que esperem poder anar descobrint, com hem anat fent fins ara) hem aconseguit donar una visió àmplia del recorregut que va fer el nostre pintor durant tota la seva vida, justificant en cadascun dels gèneres els estils i evolucions pròpies que es van derivar del seu aprenentatge dels primers anys, de la seva part autodidacta derivada dels seus

estudis i ideologies filosòfiques, el seu estat d’ànim (que va ser molt important en tota la seva producció), i dels seus viatges i de les seves influències, directes o indirectes.

L’obra de Ramon Martí Alsina és immensa, i gairebé com a conseqüència, molt irregular, per la qual cosa, plantejar-se un catàleg o una classificació de la seva obra tancada era un mica incoherent. Volíem deixar palès que el nostre compromís en aquest moment era reivindicar Ramon Martí Alsina com el bon pintor que era i justificar per què va ser un dels millors de la seva època fins que les desgraciades circumstàncies de la seva vida el van portar a ser superat pels seus deixebles i a caure en l’oblit. Això no vol dir que no tinguem en compte aquesta part intrínseca al personatge, doncs tot forma part d’un fet global que no podíem obviar, però sí que, en aquests moments, el nostre objectiu era reconèixer la seva vàlua amb el millor que va fer i que hem pogut trobar fins ara. És per tant que el catàleg de Martí Alsina quedarà obert per futurs estudis més exhaustius.

Les obres es presenten a manera de fitxa on, en alguns casos, els camps queden buits per manca d’informació, i els apartats referents a la bibliografia i les exposicions, sobretot en aquelles peces que ja han estat exposades amb anterioritat, deuen la informació als catàlegs precedents dels quals ens hem fet veu humilment per aprofitar els estudis precedents.

L’últim volum d’aquesta tesi recull tot un apèndix on es presenta de manera inèdita la transcripció de la part de l’arxiu familiar que hem tingut el privilegi de consultar i estudiar per tal que es pugui conèixer de primera mà i de manera directa els escrits íntims del pintor i la correspondència que tant ens ha ajudat a acabar de perfilar el seu caràcter. A banda de l’interès documental innegable que aporten aquests escrits, s’afegeix el fet del descobriment de Martí Alsina com a escriptor i poeta, facetes gens

conegudes fins ara i que, realment, deixen al descobert la seva idiosincràsia com a persona i artista. També s’inclou documentació molt més concreta d’aspectes administratius o afins a la seva persona que hem pogut anar trobant al llarg d’aquesta investigació, a més de la ja aportada en el treball precedent de la tesina, com l’expedient acadèmic.

A banda de les limitacions que hem de tenir presents que té aquest treball, amb la falta d’una part molt important de l’arxiu familiar, com ja avançàvem, i la dificultat pròpia que implica la descoberta de peces inèdites per conformar el catàleg aproximatiu, hem d’agrair enormement la col·laboració inestimable i el suport incondicional que han fet possible el resultat d’aquest tesi. Començant per la confiança que van dipositar en nosaltres els descendents del pintor, als quals estarem eternament agraïts pel tresor que van compartir amb nosaltres, i per les enormes facilitats de tracte, obrint-nos les portes de casa seva i compartint el mateix interès per la causa martialsiniana. També per totes les institucions i arxius que han facilitat la nostra feina, i tots aquells particulars i amics que m’han donat suport a les hores baixes o m’han trucat avisant-me de la presència d’una obra d’en Martí Alsina en alguna galeria, subhasta o col·lecció particular.

He de començar en primer lloc per l’ajuda incondicional i suport emotiu de la meva cunyada, Lucía Rodríguez Esclapés, enginyera, que ha estat la responsable absoluta de tots els aspectes tècnics i tecnològics que he necessitat en l’elaboració del catàleg, dissenyant una base de dades que m’ha facilitat moltíssim la feina, doncs controlar un número tant gran de peces com les que hem anat aconseguint era gairebé impossible sense una bona eina de treball informàtic. També he de citar la meva família professional i grans amics, els Albericio Soria, que van confiar en mi des que vaig entrar per la porta de la galeria Art Petritxol l’any 2000 recent sortida del niu

universitari, i que sempre m’han animat a no llençar la tovallola, intuint en mi una força de la qual, fins i tot jo en aquells moments era totalment cega. I, evidentment, a Joan Vicens Soler i Saura i Olga Sandoval, sense els contactes dels quals hagués estat molt més difícil tenir accés a certes col·leccions privades on he recollit moltes peces inèdites que presentem al catàleg. També va el nostre agraïment al senyor Marçal Barrachina, que em va permetre consultar l’Arxiu Barrachina-Ramoneda i poder treballar amb les seves fotografies, i també a molts antiquaris que m’han obert les portes per poder catalogar obres que tenien en un moment donat, com el senyor Jaume Xarrié, i el seu fill Carles Xarrié, el senyor Pinós de Gothsland, David Cervelló i Cristian Cervelló, la Galeria Bernat, Enric Carranco i la Subasta Balcli’s, l’equip de Subarna, el senyor Francesc Mestre i la Cristina, la galeria Sicoris...

No ens oblidem tampoc de totes aquelles persones que m’han facilitat la investigació en biblioteques i arxius, com l’Elisabeth Jiménez de l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, la Sra. Victòria Durà i l’equip d’arxiveres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, l’equip de l’Arxiu de l’Ateneu de Barcelona, la Sra. Emis de l’Arxiu del Museu del Prado, el Sr. Ignasi Soler del Museu Víctor Balaguer, el Museu de Terrassa, el Museu Marítim de Barcelona, el Sr. Toni Monturiol del Museu de Girona, la Sra. Carme, Directora del Museu de la Noguera, a Balaguer, el Sr. Jordi París, Director del Museu de Valls, la Sra. Núria Payàs del Museu Deu del Vendrell, la Sra. Núria Ballester del Museu Pau Casals, també del Vendrell, la Sra. Teresa Miquel del Museu de l’Empordà de Figueres, i com no, tot l’equip del Musu Nacional d’Art de Catalunya i, sobretot la Sra. Mercè Doñate. I no m’oblido de les eminències que em precedeixen i on intento emmirallar-me per la seva trajectòria científica, començant pel meu director, el Dr. Bonaventura Bassegoda, el Dr. Francesc Fontbona, el Dr. Jordi Carbonell, el Sr. Francesc Quílez, el Sr. Josep M. Cadena (que m’ha proporcionat

moltes notícies sorgides a l’Esquella de Torratxa, de la qual està fent un buidatge exhaustiu)..., així com tants d’altres que podria citar.

I per últim vull fer constar el suport incondicional que he rebut en tot moment de la meva família, de l’Ignasi i dels meus amics, que han viscut tot aquest llarg i feixuc viatge, aixencant-me els ànims en moments de defalliment, i que mai han dubtat (no com jo) que aquesta tesi seria una realitat, malgrat les dificultats i el cansament propi d’una feina d’aquestes característiques. A tots ells va dedicat aquest treball que crec que ha complert els objectius marcats. Però sobretot voldria dedicar-li especialment, si em permeteu, a la meva filla Clara, per tots els moments que li he hagut de robar.

Primera part:

Història de la seva vida i el seu entorn. Recorregut biogràfic

“Fou el seu viure una paradoxa constant d’idealitats i de misèries, d’impulsos nobles i d’oblits lamentables, d’amors puríssims i de tèrboles passions que l’encenien... Heus aquí la tragèdia del seu geni i de la seva vida”

Capítol 1:

Els primers anys. Formació i inicis (1826-1850)

1.1. Records d’infantesa. Anècdotes sobre els primers passos vers l’art de la

pintura:

Aquesta història comença quan Josep Martí, un jove sastre de Barcelona que havia anat a viure a Mataró, fill de Carles i Eulàlia, es va casar amb Marianna Alsina, natural de Mataró, filla de Salvador i Josefa, el dia 10 d’agost de 1810 a la parròquia de Sta. Maria, de la mateixa població1. Després de l’enllaç es van traslladar a viure al carrer Semoleres de Barcelona, i Josep va passar a ser el porter de la Casa de la Ciutat.

D’aquest matrimoni va néixer, també el dia 10 d’agost, el protagonista del nostre relat, en Ramon Martí Alsina, l’any 1826, tal i com ho fa constar la seva partida de baptisme2. Com manava la tradició, el petit va ser batejat al dia següent del seu

1

Informació que va descobrir M. Roser Martínez Torrent al llibre 10, foli 17 v. dels Llibres Sagramentals de la parròquia de Santa Maria de Mataró conservats al Museu Arxiu de Santa Maria, on hi ha el registre del casament dels pares de Ramon Martí Alsina. Vegeu: M. R. Martínez Torrent. “Clarícia sobre la

geneaologia del pintor Martí Alsina” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 45, gener 1993, pp.

9-10.

2

naixement, i a més de Ramon va rebre els noms de Pere i Llorens, de la mà de mossèn Agustí Viñals. Els seus padrins van ser Ramon Tenas, metge, i la Sra. Isabel Vieta, dona de Pere Vieta, catedràtic de física i parents de la família.

El mateix Ramon recordarà anys després a les notes íntimes que escrivia que els records de la infància se li havien esvaït amb el pas del temps, i que només li arribaven a la memòria petites llums dels seus primers anys en el món3. Evocava, per exemple, algunes pinzellades del seu pare, sobretot de la seva mort, on es veia al costat del llit on reposava el seu cadàver. Però el jove Ramon encara era molt petit per ser conscient del que representaria la falta d’afecte amb el qual hauria de créixer a partir d’aquell moment. Sense el seu pare, ell, la seva mare i la seva germana, es van haver d’enfrontar amb una situació crítica per sobreviure. Aquest va ser un dels primers cops que va rebre el petit Ramon en la seva ànima sensible, afegit al fet que de seguida es va veure en la misèria un cop es van acabar els estalvis que tenien de la paga de funcionari que havia tingut en Josep, i la mare i la filla van haver de posar-se a treballar durament. També van haver-se de traslladar a viure a un lloc més petit, una minúscula rebotiga del carrer de la Palla, i mentre la mare i la germana treballaven, el petit Ramon va començar a passar moltes estones a càrrec del seu padrí Ramon Tenas que, ben aviat, li exigí disciplina en l’estudi si volia arribar a ser quelcom a la vida i sortir de la misèria.

De la seva mare Martí Alsina explica que tenia un caràcter estrany encara que no especifica en quin sentit. Podem imaginar que els problemes pels quals havien de passar no li permetessin gaudir de la serenitat que necessitaria un infant com ell. I això, juntament amb la sensació d’abandó que segurament va patir mentre restava al costat del padrí abocat a l’estudi, el van marcar profundament. Ell mateix diu que va tenir una infància molt trista, mancada d’amor i sentiment de família, i potser és per aquest motiu

3

Per veure tot el document adreceu-vos a l’Apèndix Documental. Documentació de l’Arxiu familiar, punt 5. 70. Reflexions íntimes del pintor sobre la seva vida dedicades al seu fill Ricard (c. 1873-1876)

que més endavant la família es convertiria per a ell en un dels seus pilars vitals més importants.

I enmig de totes aquestes contrarietats... va emergir el seu instint d’artista i l’afició per la pintura, “sin apoyo ni estímulo”4. Però no només va ser la pintura. Martí Alsina va desenvolupar des de ben petit una sensibilitat especial per les arts en general; per la música, per exemple (se sap que ja d’adult li agradava tocar la guitarra per evadir-se, i també assistia amb assiduïtat a concerts de música) i per tot allò que tingués a veure amb l’expressió artística (l’escultura, l’arquitectura...), com es desprèn també de les seves pròpies paraules i dels seus fets, com ja veurem una mica més endavant. Però, en canvi, malgrat aquesta sensibilitat manifesta, li va costar molt trobar el recolzament dels seus familiars per començar a desenvolupar el seu precoç descobriment que amagava la força i l’ímpetu que després seria tan característic en la seva vida i en la seva producció.

Recorda, a tall d’exemple, com un dia que la seva mare el va enviar a recollir els dos reals d’almoina amb els que una família els ajudava, no va trobar ningú en aquella casa i se’n va tornar amb les mans buides. Però, mira quina casualitat!, que, pel carrer, es va veure dos reals solitaris, allà al terra, sense ningú al voltant que els hagués pogut acabar de perdre. El seu primer pensament va ser la joia de poder gastar-los en una caixa de colors, que era el desig més gran que tenia en aquells moments, encara que es sentia una mica culpable, doncs a casa feien falta els diners. Però, al cap i a la fi, no es gastava els diners de l’almoina, sinó uns que s’havia trobat... La pregunta era: ho entendria la seva mare? Doncs no, no ho va entendre. La seva mare només va pensar que el petit Ramon s’havia gastat l’almoina en un caprici, i ell no va tenir la força suficient per dir-li la veritat perquè..., de fet, sí que s’havia gastat dos reals que eren

4

necessaris a casa. El pobre Ramon, des de la perspectiva d’un nen, tampoc podia entendre que al seu voltant ningú s’adonés de la importància que tenia per a ell poder expressar-se dibuixant, i no seria fins molt més tard quan la seva padrina, Isabel Vieta, li compraria la seva primera caixa de colors a l’oli. La ràbia i la impotència que devia sentir aquell nen incomprès, li estava preparant el camí per ser un lluitador en el futur.

Mentrestant, Ramon anava a classes d’instrucció primària segons havia disposat el seu padrí, i encara que hi anava amb gust, la seva passió pel dibuix li va portar problemes. Durant la classe destinada a l’escriptura en cartipàs el jove Ramon es distreia dibuixant figures, assajant de manera autodidacta traços on volia captar la realitat d’un rostre o la vida d’una mà, o d’uns ulls, o els volums anatòmics d’un cos... Però un dia un dels seus amics el va trair acusant-lo davant del professor de què amb els seus dibuixos distreia a la resta de companys, i la reacció del professor, evidentment, va ser dura i violenta com era propi de l’època. L’incipient dibuixant va rebre unes quantes bufes durant alguns dies, fins que el padrí Ramon Tenas veient l’exageració de la situació, va disposar treure el nen de l’escola5 i apuntar-lo a una altra. En Ramon li ensenyava els seus dibuixos al padrí, però malgrat la seva insistència, el Dr. Tenas no creia que hagués arribat el moment d’iniciar-lo en la formació artística. Ningú li donava la importància que ell ja veia despuntar en els traços febrils i intuïtius dels seus primers dibuixos. La obligació era continuar estudiant.

A banda d’això, dels problemes afectius amb els que li havia tocat créixer, juntament amb la imposició dels estudis bàsics de primària, encara molt lluny de Llotja, Ramon Martí Alsina gaudia, en la seva infància, d’algunes petites il·lusions, com eren, per exemple, les excursions que feien, de tant en tant, a Mataró, per visitar els seus oncles. Una d’aquestes excursions, que el pintor evoca a les seves notes íntimes, i que

5

Folch i Torres també recull la mateixa anècdota. Vegeu: J. Folch i Torres. “El pintor Martí i Alsina. Els

precedents artístics. L’home i l’artista. L’obra”. Publicació de la Junta Municipal d’Exposicions.

daten de quan tenia vuit anys, és important perquè introdueix un aspecte lligat a la situació de la Barcelona en la qual van transcórrer els seus primers anys de vida.

Joaquim Folch i Torres descriu com una nit el jove Ramon se’n va anar a dormir tot il·lusionat per l’excursió de l’endemà: “Jo dormia –diu– aclofat en el meu llitet en

una rebotiga del carrer de la Palla, i aquella vetlla me n’havia anat molt content a dormir perquè tenia el permís per anar a l’endemà a Mataró, a casa dels oncles”6. Aquella excursió es feia a peu per una carretera a prop del mar, el paisatge del qual ja devia deixar-lo bocabadat, doncs es convertiria posteriorment en un element recorrent en els seus paisatges. Folch i Torres continua parafrasejant les notes de Martí Alsina i descriu, seguint l’evocació del pintor, la casa dels seus parents: “... explica l’arribada a

la vila i aquell carrer tot blanc on hi havia la casa dels seus oncles i el mar al capdevall com una llenca blava. L’entrada, neta i endreçada de la casa mateixa, amb l’eixida lluminosa i florida en el seu fons; el vell pèndol de caixa, i l’escala, a una banda, que s’enfilava amunt cap a la discreta netedat de les cambres altes”.

Segons els records del jove Ramon sembla que, a la cambra on dormia a Mataró, hi havia un quadre que creia devia ser d’en Viladomat, que representava un Sant Francesc predicant als ocells.

I enmig d’aquesta il·lusió amb la qual somniava, la seva mare va anar a despertar-lo tota espantada, doncs aquella mateixa nit de 1835, havien començat a cremar tots els convents de Barcelona. El primer pensament que va aparèixer a la ment d’en Ramon va ser que l’endemà no podrien anar a Mataró i es va sentir molt desil·lusionat, com si la crema dels convents i la situació popular convulsa a Barcelona,

6

Folch i Torres. op. cit., 1920, p. 40. Aquest és un dels molts exemples en els quals es fa referència a la part de la documentació que nosaltres no hem pogut consultar. Per tant estem obligats a establir una gran dependència amb aquells que sí van poder tenir aquesta informació de primera mà, com és el cas de Folch i Torres.

allà mateix, al costat de casa, no fos suficient per remoure i apaivagar les seves emocions. I, de fet, va ser així durant tota la seva vida.

Efectivament, feia temps que a Barcelona es respirava un gran malestar a nivell social i polític. La mort de Ferran VII havia generat una gran controvèrsia entre els absolutistes (defensors de la causa de D. Carles, representats per part de la noblesa, el clergat, però sobretot pels pagesos, que es van veure fora de les terres i obligats a convertir-se en proletaris) i els liberals (representats per la majoria de la noblesa, els diferents sectors de la burgesia i la classe popular urbana), que volien acabar d’una vegada per totes amb l’Antic Règim engegant un projecte de reformes liberals que els permetessin un creixement econòmic de tipus capitalista. Aquest va ser un dels motius fonamentals pels quals van començar les guerres carlines.

Però els carlins no van aconseguir generalitzar el conflicte. Van dominar sempre només les zones rurals, i utilitzaven la tàctica guerrillera, un tema que posteriorment seria molt treballat pel nostre pintor. A més, les guerres carlines, que també van tenir implicacions religioses, perquè els carlins volien restablir els antics privilegis de l’Església, amb el recolzament lògic de molts eclesiàstics, van generar molts odis. Això juntament amb el descontent general que havia generat la promulgació Reial de 1834 de Martínez de la Rosa, per ser encara massa moderada per no perdre alguns grups més conservadors, els liberals progressistes van recórrer, l’estiu de 1835, a nombrosos aixecaments urbans que van acabar amb la crema de convents i assassinats de religiosos a Barcelona.

El conflicte va començar el 25 de juliol, dia de St. Jaume, arran dels espectacles que s’havien organitzat amb motiu de la celebració dels dies de S. M. la Reina Governadora, concretament, durant una cursa de braus que va ser autoritzada, malgrat l’estat d’inquietud que hi havia a la ciutat. El públic es va alterar i va provocar un gran

aldarull, que, animat per l’eloqüència d’alguns oradors, va acabar amb moltes vides i la crema de molts convents. Els conflictes es van dilatar durant tot l’estiu fent front al Govern, i van continuar durant l’any següent.

1.2. Els estudis de Ramon Martí Alsina: El batxillerat, la Universitat i,

per fi, algunes classes a Llotja:

Van passar un parell d’anys, i Ramon Martí Alsina va continuar els seus estudis dirigit pel seu padrí. El pintor es lamentava en els seus escrits que ningú s’adonés abans de la importància del seu do, encara que creia que la seva mare l’hagués ajudat si la situació hagués estat diferent7. Malgrat tot, va arribar un dia en què per fi Ramon Tenas va accedir a què el seu fillol assistís a les classes de Llotja que s’impartien al vespre, amb la condició que continués estudiant.

No va ser tan fàcil, però, tot plegat. Una cosa era que el jove Ramon volgués fer classes a l’escola de dibuix que llavors depenia de la Junta de Comerç, i una altra que acomplís els requisits per entrar.

Quan Martí Alsina només tenia deu anys, un amic de la seva mare que estava empleat a l’escola, adonant-se de les dots artístiques del petit, va planejar la possibilitat de fer-lo matricular; però l’edat mínima per convertir-se en alumne era de dotze anys, i en el moment de l’entrevista amb el Director de l’Escola, el jove Ramon es va presentar tot sol, sense esperar l’acompanyament del seu protector. El Director, evidentment, va dubtar de l’edat del jove estudiant i va declinar el seu ingrés.

7

“La meva mare, si hagués tingut possibles m’hauria ajudat; car bé que no tenia instrucció de cap mena,

Després d’aquest breu incident haurien de passar quatre anys més, entre els quals el padrí Ramon Tenas anava ensenyant els dibuixos del seu fillol a D. Antonio Ferran, professor de Llotja, fins que per fi va poder matricular-se.

“Aleshores vaig sentir la felicitat, i aquelles vetlles aprenent a dibuixar foren un dolç esplai del meu esperit, encara que en aquells estudis no hi hagués cap pla ni idea formal de preparació per a la carrera d’artista que jo volia seguir8”

Ramon Martí Alsina va entrar a Llotja amb 14 anys, el 18419, i malgrat el mateix Folch i Torres diu que sembla que només s’hi va quedar quatre10, perquè, com va dir el mateix Martí Alsina posteriorment, i acabem de veure en la cita anterior, en aquell moment els professors de Llotja acusaven certa falta de mètode pedagògic11, podria ser que haguessin estat alguns anys més.

Durant aquella època l’Escola de Belles Arts de Llotja treballava amb una doctrina estètica primer neoclàssica, i després, a partir dels anys quaranta, quan Claudi Lorenzale ocupà la càtedra de pintura (1843), d’estètica romàntica, desenvolupant totes les teories que havia après amb el natzarè Overbeck a Roma. El jove Martí Alsina de seguida s’adonà que aquella manera d’entendre la pintura no responia gaire a les seves expectatives i pensava, malgrat la seva joventut, que aquells professors no li ensenyarien allò que necessitava ja que, en el seu interior, creia que la pintura no havia d’anar per aquell camí12.

8

J. Folch i Torres. op. cit. 1920, p. 41.

9

L’any 1841 va haver-hi una nova reforma en el reglament de l’Escola, i una de les exigències va ser que l’edat mínima d’admissió dels alumnes fos de catorze anys. Vegeu: Ángel Ruiz y Pablo. “Historia de la

Real Junta Particular de Comercio de Barcelona (1758-1847)”. Talleres de Artes Gráficas: Henrich y C.

Barcelona, 1919, p. 427.

10

J. Folch i Torres. op.cit. 1920, p.41.

11

“Aleshores no hi havia veritables professors, encara que algun d’ells, malgrat la seva manca de

mètode, tingués veritable geni”. Citat a J. Folch i Torres. op. cit. 1920, p. 42.

12

“Pasé unos cursos anuales en aquella Escuela en las horas de noche, que ni la dirección, ni los

Sembla que el nostre pintor no va entrar a Llotja amb la intenció de fer carrera de pintor, sinó que, en un principi, senzillament anava als vespres a dibuixar pel pur delit de fer-ho, mentre als matins es treia el batxiller en filosofia. Però va arribar un moment que decidí continuar pel seu compte, la qual cosa ens demostra que dins seu estava prenent forma una opció artística que era la que realment volia desenvolupar i que, evidentment, no s’adequava a les normes acadèmiques que s’aplicaven en aquell moment.

De totes maneres, de l’arxiu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a l’edifici de la Llotja de Barcelona, hem pogut trobar documentació referent a l’estada del pintor, on el seu nom apareix sovint en alguns llibres de matrícules i en papers d’adjudicació de premis acadèmics.

Un d’ells és el llibre de matrícules titulat: “Matrícula de los discípulos en esta

escuela gratuita de nobles artes a expensas de la Junta de Comercio en esta casa Lonja de Barcelona. En primero de octubre de 1837”. Martí Alsina apareix matriculat per

primera vegada en el curs escolar 1840-1841, amb 14 anys i amb número memorial 83. Aquest mateix any veiem el seu nom a la llista d’alumnes de les assignatures Pies y

manos a cabeza, De sombras a pies y manos i Clase de perfiles que pasan a sombras

(en aquestes tres assignatures consta amb el nom complert, amb nom i dos cognoms). Al gener de 1841 el veiem matriculat a Clase de cabezas que pasan a figuras com a Ramon Martí. Però ja no el tornem a veure a cap llibre de matrícules, encara que hi ha constància de la seva presència en les llistes de premis.

Tampoc hem de perdre de vista que encara estava realitzant exàmens de batxiller a la universitat, per la qual cosa creiem que, si bé no combregava del tot amb el sistema acadèmic de Llotja, almenys va matricular-se d’alguna assignatura mentre estava

esto sólo de noche iba a probar el, para mí, inmenso placer de dibujar”. Vegeu: Apèndix Documental.

obligat pel seu tutor (o potser en aquell moment, ja per voluntat pròpia) a continuar estudiant.

Com hem dit, les dades que també ens confirmen la seva estada en aquells anys a Llotja són els papers on es descriuen els premis acadèmics atorgats als alumnes matriculats.

Ramon Martí Alsina apareix com a guanyador del tercer premi a l’assignatura de

Figures amb còpia d’estampa, durant el primer trimestre (mesos d’octubre, novembre i

desembre) del curs escolar 1841-42. De la mateixa disciplina, durant el segon trimestre (mesos de gener, febrer i març), aconsegueix el segon premi, per darrera de José Coll; i al tercer trimestre (mesos d’abril, maig i juny de 1842) aconsegueix el primer premi, també a la mateixa assignatura.

A la llista d’opositors que opten als premis del segon trimestre del curs 1842-43 en la disciplina de Model de guix en dibuix, apareixen Ramon Martí Alsina i Josep Serra Porson, qui finalment guanya el primer premi, deixant la segona posició al nostre pintor. També apareix el seu nom a la llista dels alumnes que concorren als premis del tercer trimestre (abril, maig i juny de 1843) de la citada assignatura9.

Durant el curs escolar de 1843-44, Martí Alsina va guanyar, al segon trimestre (gener, febrer i març), el primer premi de Model de guix en dibuix, i al tercer trimestre, el tercer premi de l’assignatura Natural en dibuix.

També és possible que durant aquest curs el seu padrí li busqués feina per combinar amb els estudis. No podem assegurar amb certesa que sigui el nostre pintor perquè no sabem si Ramon Tenas tenia més fillols, o si més no algun protegit, però el 7

9

Federico Marés Deulovol també recull aquesta notícia. Vegeu: “Dos siglos de enseñanza artística en el

Principado. La Junta Particular de Comercio, Escuela Gratuita de Diseño y Academia Provincial de Bellas Artes”. Gráfica Bachs, Barcelona, 1964, pp. 117-118: “según los folletos de la distribución de premios anuales y trimestrales de estos dos cursos académicos, 1842-1843, publicados por la Junta, sabemos que se celebraron en el mismo año de 1844. Uno y otro en honor de la reina madre (…) Hemos de señalar entre los alumnos premiados a Ramon Martí Alsina, Juan Pahissa, Eusebio Planas, Antonio Roca, Venancio Vallmitjana y Juan Roig, que brillaron en la vida artística de la Barcelona ochocentista, y algunos de ellos fueron profesores destacados de la Escuela de la Lonja”.

d’agost de 1843 El Diario de Barcelona publicava un anunci que, encara que no sigui transcendent, almenys no volem deixar passar13.

L’any 1844, el pintor apareix a les llistes d’opositors als premis del primer trimestre (setembre, octubre i novembre) del curs acadèmic de 1844-45, en la disciplina de Model Natural en Dibuix, i guanya el segon premi.

A la llista d’opositors que concorren als premis de Perspectiva i Paisatge del primer trimestre de 1845 (mesos de setembre, octubre i novembre), apareix Ramon Martí Alsina en tercera posició, per darrera de José Depares i Enric Ferau Alsina. En l’adjudicació dels premis el nostre pintor es va endur el primer, el segon Enric Ferau Alsina, i el tercer Augusto Ortembach; i en el segon trimestre, (en els mesos de desembre, gener i febrer) en la disciplina de Model Natural en Dibuix, Martí Alsina també va guanyar el primer premi, Josep Serra Porson el segon, i José Casañas el tercer. I del mateix any 1845-1846, durant el tercer trimestre (mesos de març, abril i maig de 1846) Martí Alsina també apareix a la llista dels premis de Composició en segona posició, per darrera de Juan Franch (qui finalment es va endur el premi), i a la llista dels segons premis anuals de Model de guix en dibuix, amb Josep Serra i Porson, i Bernardo Cort. En aquest cas, el nostre pintor sí va resultar premiat.

A la llista d’opositors que concorren als primers premis de Composició, i als segons anuals, i també als de l’últim trimestre del present any acadèmic en els mesos de març, abril i maig de 1847, apareix el nom de Ramon Martí en segona posició, per darrera de Josep Serra i Porson, qui finalment va guanyar el primer premi.

I, finalment, l’últim premi que es té constància que hagi guanyat el nostre pintor és del primer trimestre (octubre, novembre i desembre) de 1848, en què va obtenir el tercer en l’assignatura de Model de guix en dibuix.

13

“Un sujeto que por su edad, robustez y educación puede dedicarse a varias ocupaciones, se ofrece a

quien lo necesite; dará razón e informará de su honradez el médico D. Ramon Tenas, que habita en la Tapicería, piso segundo de la casa dicha de los Sastres”. El Diario de Barcelona (7-agost-1843), nº 218.

Així doncs, aquesta documentació confirma l’estada del pintor a Llotja almenys fins el curs acadèmic 1848-1849. Tenia per tant, vint-i-dos anys.

L’apartat referent als estudis universitaris ha estat bastant oblidat per la historiografia i creiem que és un aspecte prou important ja que ens mostra una part que no coneixíem del pintor aliena a allò que va ser la seva preparació merament artística. Hem tingut accés als arxius del que en aquell moment era la Universitat Literària de Barcelona, i hem pogut demostrar que, efectivament, Ramon Martí Alsina va cursar el Batxillerat en Filosofia al Seminari Conciliar tal i com consta a l’expedient acadèmic14. El primer full dels documents que hem pogut recuperar està datat el 22 de juliol de 1845 i expedit des de la Facultat de Filosofia, secció de Literatura, i diu: “Expediente para el

grado de Bachiller en dicha facultad de Don Ramon Martí Alsina”. A la pàgina següent

el jove Martí Alsina demana per escrit un dia i una hora per realitzar els exàmens precedents obligatoris per a la obtenció del títol, i està signat el 20 de juliol de 1845. A continuació es detallen les assignatures dels cursos que pertanyen als anys acadèmics 1842-43, 1843-44 i 1844-45; en tots tres va ser qualificat amb Excel·lent. Entenem que aquesta documentació acredita la obtenció del títol de Batxiller15.

Però Martí Alsina no va acabar la seva vida d’estudiant l’any 1845. Segons les dades que aporten altres documents pensem que podria haver començat la llicenciatura el curs acadèmic de 1847-48. Hem trobat les paperetes corresponents a les qualificacions d’aquest curs en les quals ho va aprovar tot. La primera respon, dins de la Facultat de Filosofia, a l’any de 1º de Ampliación, està datada el 21 de febrer de 1848 i signada pel catedràtic José Ortega. La segona correspon també a 1º de Ampliación, està datada al setembre de 1848 i signada pel catedràtic Jacinto Díaz. A l’última s’especifica

14

Agraeixo moltíssim la col·laboració entusiasta de l’arxivera Elisabet Jiménez que em va ajudar en la recerca de documentació acadèmica del pintor.

15