Gaseta municipal de Barcelona. Any 094, núm. 04 (30 gen. 2007)

Núm. 4 / Any XCIV 30 de gener de 2007 Disposicions generals

Acords dels òrgans de govern

Preus públics 2007 ... 249

Consells Municipals de Districte Districte 4. Les Corts. Acords ses-sió 12-XII-2006 ... 250

Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial. Acta sessió 14-XI-2006 ... 254

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement. Acta sessió 14-XI-2006 ... 265

Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Acta sessió 14-XI-2006 ... 271

Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. Acta sessió 15-XI-2006 ... 278

Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-tatge. Acta sessió 15-XI-2006 ... 295

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-sió 16-XI-2006 ... 321

Acords Acords del mes de desembre de 2006 ... 332

Personal Concursos Bases generals que han de regir la convo-catòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball ... 334

Cap del Programa d'Arxius de Gestió ... 335

Convocatòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'IMH ... 336

Cap de Registre i Gestió de Certificats ... 337

Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Novembre de 2006 ... 339

Subhastes ... 346

Concursos ... 347

PREUS PÚBLICS PER A L’ANY 2007

(Aprovats per acord de la Comissió de Govern de data 29 de novembre de 2006)

A la Gaseta Municipal de 20 de gener de 2007 es publiquen els preus públics per a l’any 2007, aprovats per la Comissió de Govern en data 29 de novembre de 2006. Per un error en la publicació, dins de l’apar-tat de les instal·lacions esportives, falten els preus de les instal·lacions següents:

Del Districte de Sants-Montjuïc:

CAMP MUNICIPAL BEISBOL CARLOS PÉREZ DE ROZAS

Centres educatius i escoles esportives

Activitats de promoció

– Grup classe centre educatiu (primària,

secundària), per hora / grup ... 20,00 – Escola Esportiva promoció del beisbol,

per hora / grup ... 25,00 – Actes esportius puntuals promoció

beisbol, per hora ... 30,00

Entrenaments i competicions

Clubs de Beisbol i Softbol – Entrenaments, hora / grup

Equips femenins (totes les categories) i

categories inferiors (fins a juvenil inclòs) 11,15 Equips sèniors ... 18,70 – Competicions, per hora

Equips femenins (totes les categories) i

categories inferiors (fins a juvenil inclòs) 34,65 Equips sèniors ... 58,30

Túnels de Bateig (Clubs de beisbol)

– Entrenaments, preu hora

Equips femenins (totes les categories) i cate-gories inferiors (fins a juvenil inclòs) ... 5,30 Equips sèniors ... 6,72

Il·luminació, per hora

Encesa 50% ... 5,80 Encesa 100% ... 11,50 CAMP MUNICIPAL RUGBI LA FOIXARDA

Centres educatius i escoles esportives

– Grup classe centre educatiu, (primària,

secundària), hora / grup) ... 20,00

– Escola esportiva promoció del rugbi,

per hora / grup ... 25,00 – Actes esportius puntuals promoció

beisbol ... 30,00

Entrenaments i competicions

Entrenaments, per hora / grup

– Equips femenins (totes les categories) i cate-gories inferiors (fins a juvenil inclòs) ... 24,00 – Equips sèniors ... 49,50 Competicions, per hora

– Equips femenins (totes les categories) i cate-gories inferiors (fins a juvenil inclòs) ... 48,00 – Categories inferiors (infantil, aleví i

benjamí ... 24,00 – Equips sèniors ... 95,00

Il·luminació, per hora

– Encesa 50% ... 5,80 – Encesa 100% ... 11,50

Del Districte de Nou Barris:

CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL LA PORTA

Camp de terra

Escoles i escoles d’iniciació esportiva Esport escolar i promoció esportiva

– Camp sencer, per h. ... 5,40 – 1/2 camp, per h. ... 2,80 – Amb llum, afegir per hora ... 7,30 Col·lectius

Entrenaments (1 hora)

– Juvenils i inferiors, preu hora ... 5,50 – Amateurs, preu hora ... 14,00 – Amb llum, afegir per hora ... 7,30 – 1/2 camp, juvenils i inferiors,

preu hora ... 3,10 – 1/2 camp, amateurs, preu hora ... 8,30 Competició (2 hores)

– Juvenils i inferiors ... 11,40 – Juvenils i inferiors, amb taquillatge ... 30,10 – Amateurs ... 28,20 – Amateurs, amb taquillatge ... 60,10 – Amb llum, afegir per partit ... 15,10 Partits únics o esporàdics (2 hores)

– Juvenil ... 36,60 – Amateurs ... 48,50 – Amb llum, afegir per partit ... 15,10

DISPOSICIONS GENERALS

CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE

Acords

Districte 4. Les Corts

Acords de la sessió celebrada el dia 12 de de-sembre de 2006

1. Aprovar l’ordre del dia.

2. Aprovar l’acta de la reunió anterior.

3. Quedar assabentats de les resolucions del període comprés entre el 2 de setembre i el 10 de novembre de 2006.

4. Quedar assabentats de les adjudicacions dels contractes següents:

Objecte Adjudicatari Import

Expropiació finca situada al carrer Sergio Sánchez Osorio Nicolas 188.540,49 Poblet 13, passatge Xile 25

Expropiació finca situada al carrer Sandra López Asensio 188.540,49 Poblet, 13, passatge Xile 25

Pròrroga per al 2007 per la gestió i explotació Club Lleuresport de Barcelona 204.068,36 Centre Cultural Riera Blanca

Pròrroga per al 2007: organització i prestació Club Lleuresport de Barcelona 103.771,16 cursos i tallers al C. Cultural de Les Corts i al

C. Cívic de Can Deu

Reparació voreres dels carrers Sor Eulàlia IMES Instalaciones-Montajes Elect. 27.140,00 d’Anzizu, Cavallers, Gran Capità i Santa Saneamiento, SA

Caterina de Siena

Obres de modificació per a la instal·lació IMES Instalaciones-Montajes Elect.

elèctrica al poliesportiu Arístides Maillol Saneamiento, SA 24.997,00 Adquisició 1.000 samarretes commemoratives Ultimate Staff, SL 2.979,46 del 200 anys de Festa Major a Les Corts

Disseny postal que anuncia les conferències Emma Camacho Finestres 208,80 sobre fatiga crònica i fibromialgia

5. Quedar assabentats de les infraccions d’orde-nances i expedients de disciplina vial.

6. Quedar assabentats dels nombre de matrimonis civils.

7. Quedar assabentats de la cancel·lació i devo-lució de les garanties següents:

– Cancel·lar i tornar a Piangi, SL, NIF B61865424 previ informe favorable de l’interventor, la garantia definitiva de 525,79 euros constituïda a la Tre-soreria municipal el dia 14 de juliol de 2003, amb el dipòsit núm. 77430, per a respondre del con-tracte relatiu a pintura interior del parvulari del CEIP Barcelona, contracte núm. 03002707 per acabament d’aquest i haver acomplert les forma-litats reglamentàries; donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts.

– Cancel·lar i tornar a Euro Constructa, SL, NIF B-58123951 previ informe favorable de l’interven

-tor, la garantia definitiva de 1.186,55 euros cons-tituïda a la Tresoreria municipal el dia 17 de de-sembre de 2003, amb el dipòsit núm. 78955, per a respondre del contracte relatiu a substitució del paviment del local dels Serveis Tècnics del Districte, contracte núm. 03004007 per acabament d’aquest i haver acomplert les formalitats reglamentàries;

donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts. – Cancel·lar i tornar a Sociedad Española de

Vigilancia Industrial y Privada, SA (SEVIP, SA), NIF A-08826745 previ informe favorable de l’inter-ventor, la garantia definitiva de 472,05 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 5 de desembre de 2003, amb el dipòsit núm. 78857, per a respondre del contracte relatiu a instal·lació d’alarma en el Centre Cultural Les Corts, con-tracte núm. 03004254 per acabament d’aquest i haver acomplert les formalitats reglamentàries; Elaboració informes i disseny instruments M. Àngels Solé Dube 10.440,00 control de gestió per a Gerència del Districte

Adquisició i instal·lació dos bancs c/ Doctor Construcciones i Serv. Faus, SA 4.036,29 Nubiola i Espinós

Redac. projecte executiu arranjament coberta GECSA Ingeniería i Obras, SA 22.715,00 d’aparcament subterrani a interior illa: carrers

Capità Arenas, Manila, Doctor Ferran, passeig Manuel Girona i la nova urbanització de la plaça

L’acte post pregó festa major del districte 2006 Barcelona Animació, SL 7.192,00 Direcció obres i coordinació seguretat i SGS Tecnos, SA 3.500,00 salut obres d’instal·lació semàfor a cruïlla

av. d’Esplugues i c/ Abadessa Olzet

Expropiació finca del carrer Poblet, 11 Salvador Isach Piera 4.200,00 Direcció facultativa seguretat i salut obres SGS Tecnos, SA 5.625,00 d’arranjament c/ Dolors Masferrer i Benavent

durant el 2006

Organització mostra de circ al carrer dins la Barcelona Animació, SL 28.072,00 Festa Major Districte de les Corts

Adquisició material específic per a conservació Servicios Técnicos Equip. Museus

i preservació fons documental Arxiu Converv. RE 905,73 Obres instal·lació un ascensor al Centre KONE Elevadors, SA 28.527,88 Cívic Can Deu, edifici de la pl. Concòrdia

Coordinació seguretat i salut obres restauració SGS Tecnos, SA 1.500,00 i manteniment Plens de la Seu Districte i la

co-berta del poliesportiu Arístides Maillol

Estudi històric dels immobles del c/ Montne- Antoni Vilanova Omedas 928,00 gre, 45-47 i pg. de Xile, 27

Campanya estiu 2006 AMPA CEIP Barcelona 312,80 Campanya estiu 2006 Club Lleuresport de Barcelona 350,32 Campanya estiu 2006 ECOS de Barcelona Assoc. Ecologista

donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts. – Cancel·lar i tornar a Construccions i Instal·lacions

Rin, SA, NIF A08254740 previ informe favorable de l’interventor, la garantia definitiva de 521,21 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 11 de novembre de 2003, amb el dipòsit núm. 78626, per a respondre del contracte relatiu al condicionament escomesa d’aigua en el Casal de la Gent Gran de Sant Ramon, contracte núm. 03003905 per acabament d’aquest i haver acom-plert les formalitats reglamentàries; donar-ne co-neixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts.

– Cancel·lar i tornar a Construccions i Instal·lacions Rin, SA, NIF A08254740 previ informe favorable de l’interventor, la garantia definitiva de 327,47 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 31 de juliol de 2003, amb el dipòsit núm. 77666, per a respondre del contracte relatiu a l’ampliació punts de llum en la biblioteca, col·locació de miralls a la sala polivalent i condicionament del magatzem en el Centre Cultural Riera Blanca, contracte núm. 03003108 per acabament d’aquest i haver acomplert les formalitats reglamentàries;

donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts. – Cancel·lar i tornar a Construccions i Instal·lacions

Rin, SA, NIF A08254740 previ informe favorable de l’interventor, la garantia definitiva de 609,07 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 21 de juliol de 2003, amb el dipòsit núm. 77488, per a respondre del contracte relatiu al condi-cionament dels lavabos de la planta baixa del CEIP Duran i Bas, contracte núm. 03002964 per acabament d’aquest i haver acomplert les forma-litats reglamentàries; donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts.

– Cancel·lar i Tornar a Construccions i Instal·lacions Rin, SA, NIF A08254740 previ informe favorable de l’interventor, la garantia definitiva de 642,40 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 4 de juliol de 2003 amb el dipòsit núm. 77355 per a respondre del contracte relatiu a la construcció de dutxa i wc en el camerí del Centre Cívic Les Corts (c/ Masferrer, 33), contracte núm. 03002837 per acabament d’aquest i haver acomplert les forma-litats reglamentàries; donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts.

– Cancel·lar i tornar a Construccions i Instal·lacions Rin, SA, NIF A08254740 previ informe favorable de l’interventor, la garantia definitiva de 545,90 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 22 d’abril de 2003, amb el dipòsit núm. 76665, per a respondre del contracte relatiu a les reparacions derivades de les inspeccions realitzades per l’en-titat col·laboradora d’inspecció i control (ECA) en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió dels edificis administratius del Districte de les Corts, contracte núm. 03001791 per acabament d’aquest i haver acomplert les formalitats reglamentàries;

donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts. – Cancel·lar i tornar a Construccions i Instal·lacions

Rin, SA, NIF A08254740 previ informe favorable

de l’interventor, la garantia definitiva de 254,53 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 4 de juliol de 2003, amb el dipòsit núm. 77353, per a respondre del contracte relatiu a l’adequació de la consergeria de la biblioteca Miquel Llongueras i centre de Serveis Personals Zona Oest (c/ Riera Blanca, 1-3), contracte núm. 03002836 per acaba-ment d’aquest i haver acomplert les formalitats reglamentàries; donar-ne coneixement a la prope-ra reunió del Ple del Consell Municipal del Dis-tricte de les Corts.

– Cancel·lar i tornar a Sociedad Española de Vigilancia Industrial y Privada, SA (SEVIP, SA), NIF A-08826745 previ informe favorable de l’inter-ventor, la garantia definitiva de 752,13 euros constituïda a la Tresoreria municipal el dia 5 de desembre de 2003, amb el dipòsit núm. 78858, per a respondre del contracte relatiu a instal·lació d’alarma en el CEIP i Parvulari Les Corts, con-tracte núm. 03004275 per acabament d’aquest i haver acomplert les formalitats reglamentàries;

donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de les Corts. – Cancel·lar i tornar a la persona interessada

Clàudia Ros Tusquets, previ informe favorable de l’interventor de Fons, el dipòsit constituït en metàl·lic el dia 30 de març de 2006, per import de 673,94 euros, presentat a la Caixa municipal, segons núm. de dipòsit 85.860, en garantia del compliment de les obligacions del titular de la llicència d’obres (art. 16 OME).

– Comunicar a M. Soledad Novell Cases, que donat que s’ha produït la caducitat de la llicència referent al canvi d’ús d’habitatge a ús docent, en relació a la finca situada al carrer Solà, 3, al no haver-se construït, ja que les obres van ser aturades per l’Ajuntament al haver-se enderrocat els forjats i façana posterior, la qual cosa no es corresponia amb la llicència atorgada, i en l’actualitat les obres estan totalment aturades i el solar perfectament tancat, s’entén que no és procedent el retorn de la taxa meritada, en concepte de taxa per serveis urbanístics donat que amb l’atorgament de la llicència s’ha produït tota una tramitació administrativa que constitueix el fet imponible, de conformitat amb l’article 2 de l’Ordenança fiscal núm. 3.3, ara bé, al no haver-se efectuat la construcció, si que és procedent

aixecar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor de Fons, el dipòsit constituït en metàl·lic el 4 d’octubre de 2004, constituït segons núm. de dipòsit 81.093 per un import de 549,93 euros, a fi de garantir la reposició dels elements urbanístics afectats, i tanmateix el dipòsit constituït en me-tàl·lic el 4 d’octubre de 2006, constituït segons núm. de dipòsit 81.094 per un import de 342,57 euros, en garantia de gestió d’enderrocs, runa i residus, i tanmateix, es procedirà a tornar l’import de l’impost d’instal·lacions, construccions i obres, que es tramitarà com a sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts.

8. Quedar assabentats de l’informe de la regidora del Districte.

9. Quedar assabentats de les mesures de govern sobre el Pla d’equipaments.

denominació dels nous barris del Districte de Les Corts: Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon i Pedralbes.

11. Informar favorablement la Modificació puntual del pla especial de protecció del patrimoni arqui-tectònic i catàleg del Districte de Les Corts, cor-responent a les finques núms. 14-15 de la plaça de la Concòrdia i 2-6 del carrer Sola; núm. 5 del carrer del Remei i núm. 17 del carrer Institut Frenopàtic; núms. 35-55 del carrer Mejía Lequerica i núms. 5-19 del carrer de Sabino de Arana.

12. Informar favorablement el Pla Especial Urba-nístic per a l’ordenació del recinte del Reial Club de Tenis Barcelona 1899.

13. Informar favorablement el Pla Especial Urba-nístic per a l’ordenació del Club Esportiu Laietà.

14. Instar al Consell de desenvolupament estra-tègic metropolità de Barcelona que inclogui en el Pla estratègic metropolità els següents projectes:

– Disseny i desenvolupament del Parc de Can Rigal.

– Un estudi de mobilitat de la zona compresa entre Esplugues, Les Corts i Hospitalet.

Acta de la sessió celebrada el dia 14 de novembre de 2006 i aprovada el dia 12 de desembre de 2006

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de novembre de 2006, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Carles Martí i Jufresa, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi és present la Sra. Glòria Figuerola i Angera, gerent del Sector de Serveis Personals.

Excusen la seva absència la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, i l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello.

S’obre la sessió a les deu hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova.

II) Part Informativa a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 4 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió dels ha-bitatges amb serveis per a la gent gran via Favència I i II, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 553.344,20 euros.

2. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 4 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió dels habi-tatges amb serveis per a la gent gran Marina, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 327.962,17 euros.

3. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 4 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca

concurs, per adjudicar el contracte de gestió dels habitatges amb serveis per a la gent gran Barcelo-neta, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 376.957,68 euros.

4. Districte de Ciutat Vella

De la gerent municipal, de data 2 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’alimentació dels casals d’avis del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2007-2008, i per un import de 824.557,48 euros.

5. Districte de Ciutat Vella

De la gerent municipal, de data 3 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte per a la contractació d’espectacles, per als exercicis 2007-2008, i per un import de 280.000 euros.

6. Districte de l’Eixample

De la gerent municipal, de data 6 de novembre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del servei d’educació ambiental del punt verd del barri de la Sa-grada Família del Districte de l’Eixample, per als exer-cicis 2007-2008, i per un import de 102.200 euros. 7. Districte de Sants-Montjuïc

De la gerent municipal, de data 16 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte per dur a terme el projecte de participació ciutadana del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 34.800 euros.

8. Districte de Sants-Montjuïc

De la gerent municipal, de data 6 de novembre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de la gestió del servei de bar-cafeteria a la biblioteca La Marina-Francesc Candel, per un termini de quatre anys.

9. Districte de Sants-Montjuïc

De la gerent municipal, de data 15 de setembre de 2006, que desestima les al·legacions presentades per CiU al plec de clàusules per a la gestió i explotació dels camps de futbol municipals del Districte de Sants-Montjuïc: Julià de Campmany, Eduard Aunós, Ibéria, La Satàlia; que aprova definitivament i que ho adjudica a l’entitat Unió Esportiva Sants, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 267.800 euros.

COMISSIONS DEL CONSELL

MUNICIPAL

10. Districte de les Corts

De la gerent municipal, de data 21 de setembre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de prestació del Servei per a la gestió de l’aula de noves tecnologies, per als exercicis 2007-2008, i per un import de 79.000 euros.

11. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 21 de setembre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de la gestió de bar-cafeteria de la biblioteca Juan Marsé, per un termini de dos anys i un cànon anual de 2.750 euros. 12. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 17 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de subministrament mobiliari, antifurts i elements de senyalització de la bi-blioteca de Can Mariner, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 393.582 euros.

13. Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 17 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar la gestió del poliesportiu municipal Ignasi Iglesias a la secció esportiva Sant Joan de Mata de Barcelona, per un període de quatre anys. 14. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 17 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del camp de futbol municipal Poblenou Agapito Fernández, amb un cànon fix de 193 euros.

15. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 20 d’octubre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del camp de futbol municipal Maresme, amb un cànon fix de 193 euros.

16. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 15 de setembre de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió dels Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADS), corresponent a la zona 1, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 247.471,88 euros. 17. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 15 de setembre de 2006, que adjudica a la Fundació Salut i Comunitat el contracte de gestió dels Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADS), corresponent a la zona 2, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 229.032 euros.

18. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 15 de setembre de 2006, que adjudica a l’entitat Espais per a la Igualtat el contracte de gestió dels Punts d’Informació i Aten-ció a les Dones (PIADS) corresponent a la zona 3, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 302.636,79 euros.

19. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 15 de setembre de 2006, que adjudica a la societat ABD Associació Benestar i Desenvolupament el contracte del Servei d’Atenció i Mediació al carrer del Pla per l’abordatge integral del treball sexual, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 110.353,46 euros.

20. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 21 de setembre de 2006, que adjudica a la societat ABD, Associació Benestar i Desenvolupament el contracte de serveis de primer contacte, recepció, informació i derivació del Servei d’Atenció a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER), per als exercicis 2006-2008, i per un import de 614.735,57 euros.

21. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 4 d’octubre de 2006, que adjudica a la residència d’avis la Torrassa el contracte de gestió dels habitatges amb serveis per a la gent gran Concili de Trento, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 124.947,06 euros. 22. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 11 d’octubre de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL per a la gestió del Servei d’Inserció Social (SIS) per a persones sense sostre, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 2.403.116,25 euros.

23. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 24 d’octubre de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió de l’equipament integral Meridiana: centre de dia, serveis d’higiene, servei d’alimentació i servei d’acolli-ment residencial nocturn d’atencions bàsiques a per-sones sense sostre, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 2.733.750,74 euros.

24. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 19 d’octubre de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió del Servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida Sarrià per a persones sense sostre, per als exercicis 2006-2008, i per un import d’1.079.653,12 euros.

25. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 27 d’octubre de 2006, que adjudica a la Creu Roja a Barcelona el contracte de la gestió de l’equipament integral Horta, per a persones sense sostre, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 2.565.148,62 euros.

26. Districte de Sant Martí

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Convenis relatius a la capitalitat cultural de Bar-celona.

El Sr. Martí explica que els dos convenis signats, un amb la Generalitat de Catalunya i l’altre amb dos ministeris del govern espanyol, tenen una importància estratègica i un valor simbòlic gran per a la política cultural de la Ciutat perquè reconeixen explícitament la capitalitat cultural de Barcelona que, genèricament, es dedueix del nou Estatut de Catalunya i de la Carta Municipal, i que aquests convenis signifiquen un re-coneixement directe de les administracions que han de compartir amb l’Ajuntament les polítiques i els re-cursos per sustentar aquesta capitalitat. Els convenis defineixen mesures concretes de suport; el subscrit amb els ministeris d’Hisenda i de Cultura quantifiquen les aportacions, i el subscrit amb la Generalitat orien-ta com ha de ser el suport en el futur i, per primer cop, constitueixen una aproximació a quines són les insti-tucions, els equipaments i els programes que, segons acord de les tres administracions, fan que Barcelona sigui realment una capital cultural. Creu que a partir de la signatura d’aquests convenis es disposa d’un full de ruta que, conjuntament i pactadament, orienta a curt i mitjà termini quin és el futur de l’entramat de grans institucions i programes que defineixen la capi-talitat cultural de Barcelona.

Informa que el conveni subscrit amb la Generalitat, més enllà del desenvolupament conjunt del Centre Cultural del Disseny, que es va completar amb la sig-natura, el mateix dia, d’un altre conveni que fixava l’aportació de la Generalitat fins a 50 milions d’euros i el compromís de participar en la gestió d’aquest Cen-tre, aporta algunes novetats concretes que vol desta-car: Per primer cop la Generalitat es compromet a do-nar suport de manera explícita i pública al Museu Picasso, reconeixent la seva funció de capitalitat cul-tural. Pel que fa al Museu de Ciències Naturals, reconeix que cal complir la Llei de museus aprovada pel Parlament de Catalunya integrant les col·leccions dels museus de titularitat municipal. El conveni també reconeix el compromís estratègic de la Generalitat en la Xarxa de Biblioteques i s’estructura la Barcelona

Catalunya Film Comission a partir d’una opció ja con-solidada per l’Ajuntament com és el Barcelona Plató i s’inicia la via del desenvolupament del Museu Nacio-nal d’Etnologia, que haurà de tenir com a base el Museu Etnològic de Barcelona, etc. Pensa que aquest és un document de caràcter estratègic que concreta de manera explicita els elements que ha comentat.

Explica que el segon conveni fixa especialment el finançament seguint el principi de la subsidiarietat. El conveni atorga fins a 20 milions d’euros de suport als programes de capitalitat cultural i fixa les institucions en les quals hi ha participació directa del Ministeri i aquelles a les quals de manera subsidiària el finan-çament arriba a través de l’Ajuntament.

Reben finançament deu projectes, dels quals el Museu Nacional d’Art de Catalunya té un finançament preassignat i la resta d’assignacions són fruit de les converses i de la lliure disposició de l’Ajuntament.

L’Auditori rep 4.500.000 euros, dels quals 4.000.000 són per la posada en funcionament del Museu de la

Música, que serà un equipament clarament de capitalitat en la mesura que no n’hi ha cap altre a Espanya i pocs a Europa, i 500.000 euros per la finalització de la sala de cambra; la Fundació Teatre Lliure rep 500.000 euros, el Museu d’Art Contempo-rani per al nou Centre de documentació rep 1.000.000 d’euros; el CCCB rep 1.500.000 euros per la reha-bilitació de l’antic Teatre i 300.000 euros pel projecte Anella Cultural; la Fundació Joan Miró rep 650.000 euros per rehabilitació; la Fundació Tàpies rep 800.000 euros per obres de rehabilitació i accessi-bilitat; el Museu Picasso rep 1.500.000 euros pel fons de compres d’obres d’art; l’edifici Fòrum rep 2.500.000 euros per l’exposició “Barcelona sensacions”; el Cen-tre del Disseny rep 1.800.000 euros i el Museu Nacio-nal d’Art de Catalunya que, com abans ha comentat, rep 5.000.000 d’euros. En conjunt es reben 20.000.000 d’euros.

Diu que si no hi ha inconvenient, donarà per contestat amb aquesta explicació el prec formulat pel PP en el punt 8 de l’ordre del dia demanant quins projectes rebrien finançament de l’Estat en virtut del conveni signat, que no hagin rebut recursos en els pressupostos del 2006. Respon que els projectes són els que acaba de relacionar i que únicament la Sala de Cambra havia rebut en el 2006 recursos del Ministeri. Insisteix que l’objecte dels convenis de capitalitat no és que l’Ajuntament de Barcelona es desentengui d’aquests equipaments, sinó que l’Ajun-tament entén que la Ciutat ha de ser capital cultural i ha de fer també un esforç directe per mantenir aquests equipaments, però vol que les administra-cions estatal i autonòmica adquireixin també el màxim compromís.

les actuacions del 2007 i si serà exclusivament amb el que correspongui a l’exercici del 2007 perquè els diners del 2006 ja estan gastats. Demana que el regi-dor precisi si els diners del conveni es gastaran en el Museu Picasso, exposicions Fòrum, Auditori i Born. Pel que fa al conveni amb la Generalitat, manifesta que caldrà desenvolupar-lo perquè el que hi ha és una declaració d’intencions que exigeix una plasma-ció pressupostària en els pressupostos de la Gene-ralitat de 2007.

La Sra. Esteller diu que el PP troba que amb el finançament dels grans equipaments culturals i amb la capitalitat de la Ciutat s’està fent molta propagan-da, però que no s’aporta res de nou. Considera que el conveni materialitza el que ja es venia fent i que ja estava consignat en els pressupostos de 2006. Pensa que s’han volgut rendibilitzar les inversions culturals a la Ciutat, però torna a dir que les consignacions pres-supostàries ja existien abans d’aquest any per a molts d’aquests equipaments. Diu que s’ha de veure quina és la execució pressupostària del consignat en els pressupostos de l’any 2006, però insisteix que la consignació pressupostària de l’any 2006 per a la ciutat de Barcelona era de 29.000.000 d’euros amb aportacions al MNAC, a la Fundació Joan Miró, al Teatre Lliure, a la construcció de la Sala de Cambra, etc. Repeteix que aquestes aportacions ja constaven en els pressupostos l’1 de gener del 2006 i, després, únicament es difon el desenvolupament de les inver-sions en funció de l’interès que hi ha ara per poder justificar que la cultura canvia de direcció. Pregunta quin és el valor afegit que aporta el conveni i diu que per aquest motiu van formular la pregunta que consta en el punt 8 de l’ordre del dia. Constata que es dóna una resposta molt parcial, perquè el regidor només ha parlat de la sala de Cambra, però insisteix que es continuen finançant els mateixos equipaments. Pensa que les inversions de l’Estat a Barcelona poden anar creixent en funció de les necessitats, però que no es reconeix el pes de la capitalitat perquè l’any 2006 ja estava consignada una aportació estatal de 29.000.000 milions d’euros. Respecte al conveni amb la Genera-litat, creu que hi ha un reconeixement de la capitalitat cultural i una coordinació, però tot queda supeditat a una nova negociació pel finançament de cadascun dels equipaments i pensa que després de tant temps de parlar d’aquests convenis amb la Generalitat ja hauria d’haver, com a mínim, un projecte de finan-çament perquè la Generalitat es corresponsabilitzés d’aquells equipament que tenen un interès cultural su-perior a la Ciutat i una repercussió directa a Cata-lunya. Recorda que el Conseller de Cultura va anun-ciar aquesta voluntat i pensava que aquest conveni ja inclouria finançament, però un altre cop constata que el que es busca és retardar aquest finançament.

El Sr. Martí pregunta al Sr. Ciurana si sap què és el principi de subsidiarietat, i repeteix que el Ministeri assigna uns diners i pacta amb l’Ajuntament com es justificaran, en base a unes obres que s’estiguin rea-litzant i a uns documents comptables que els donin cobertura, les factures corresponen a obres que ja feia l’Ajuntament i, per tant, les aportacions del Minis-teri representen per a la caixa de l’Ajuntament un augment de 15.000.000 d’euros als quals s’hi sumen els 500.000 del MNAC i, per tant, l’Ajuntament té un escreix de 15.000.000 d’euros per destinar a allò que cregui oportú d’acord amb les converses amb el

Mi-nisteri de Cultura i les institucions culturals de capita-litat del país.

Puntualitza a la Sra. Esteller que els 15.000.000 euros no són del Ministeri de Cultura, sinó que pro-venen del Ministeri d’Hisenda, de la Direcció General d’Acció Local; són els que es van negociar en virtut dels acords de la Carta Municipal, que en els primers anys es va decidir que es destinarien a Cultura i a l’Àrea Metropolitana amb la excepció que si aquesta no és materialitzava passarien a Cultura i això és el que expressa el conveni. Insisteix que en el 2006 hi ha 15.000.000 euros suplementaris del Ministeri d’Hi-senda en virtut dels acords de capitalitat, als que s’hi sumen els 5.000.000 del MNAC, que ja estaven con-signats en els pressupostos del Ministeri de Cultura i torna a dir que els diners nous es destinen als projectes que ha relacionat en virtut de l’autonomia de l’Ajuntament. Explica que l’any 2007 hi haurà un altre conveni que determinarà si els diners s’han de desti-nar des del punt de vista de la justificació comptable, a inversions o si s’obre la possibilitat d’un altre tipus de despesa, a quines institucions s’assignen i en quines i quina és la quantitat resultant; diu que les previsions són que la quantitat sigui la mateixa. Afir-ma que no hi ha cap acció Afir-matussera, sinó un aprofitament de les possibilitats per obtenir aquests recursos suplementaris. Quant al conveni de la Generalitat, pensa que es pot criticar per poc, però afirma que és molt més del que mai havien fet els governs anteriors de la Generalitat en relació a la capitalitat cultural de Barcelona perquè hi ha el reconeixement explícit i la signatura conjunta de quins són els equipaments i programes que fan de Barcelona una capital cultural que s’han començat a materialitzar. El Centre del Disseny ja té el conveni signat per la seva construcció, la Comissió Catalunya Barcelona Film Comission també té el seu conveni i les biblioteques funcionen, per primer cop, l’any 2006; van rebre 4.000.000 euros de la Generalitat i el Pro-grama del Festival Grec va rebre els anys 2005 i 2006 suport com a programa de capitalitat. Repeteix que hi ha un acord entre dues administracions que tenen corresponsabilitat sobre la capitalitat cultural de Bar-celona i aquest és un acord estratègic que fixa com s’ha de desenvolupar i quin és l’objectiu: que la ciutat de Barcelona tingui una Xarxa d’equipaments i pro-grames que transcendeixen la seva activitat cultural per ser d’àmbit de país i tenir capacitat per competir en el context europeu i mundial i aquest objectiu, finalment, ha tingut un reconeixement legal en l’Es-tatut i en la Carta Municipal i un reconeixement polític i una coordinació estratègica amb la Generalitat i el Ministeri.

en el qual es diu que s’haurà de fer d’acord amb el Ministeri. A continuació llegeix el paràgraf en el qual s’especifiquen les obligacions assumides per l’Ajunta-ment: Impulsar de acuerdo con las lineas de accion que fijará conjuntamente con el Ministerio de Cultura las actividades y el funcionamiento de las Institucio-nes mencionadas en el tercer parrafo del apartado “Exponen” del presente convenio –introdueix un parèntesi per dir que comença a arribar el moment que els convenis que signi l’Ajuntament, malgrat que siguin amb l’Administració General de l’Estat, es redactin també en català– Les institucions mencio-nades són el Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na, el Museu Picasso, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, l’Auditori de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània i el Teatre Lliure. Pregunta si l’equip de govern s’ha compromès perquè el Ministeri fixi les activitats i el funcionament d’aquestes entitats perquè això no és el principi de subsidiarietat, sinó un acte de sobirania del Ministeri que fixa una dependència ab-soluta. Pregunta que si els 40.000.000 euros que l’alcalde Clos va anunciar en roda de premsa destinats a la Cultura per als anys 2006 i 2007 passaran a ser 15.000.000 l’any 2006 –perquè aquest any ja són 5.000.000 menys– i, si està constituïda l’Àrea Metropo-litana, l’any 2007 passaran a ser només 10.000.000.

La Sra. Esteller diu que el Sr. Martí utilitza el recurs del menyspreu per ocultar la seva incapacitat per sig-nar un bon conveni per a la cultura a la ciutat de Bar-celona. Afirma que naturalment els pressupostos són del Ministeri d’Economia perquè sempre els aprova aquest ministeri. Insisteix que les institucions que es financen a través d’aquest conveni són institucions que ja es venien finançant pel Ministeri, i l’únic que varia és el concepte, però el reconeixement de la necessitat de finançar un determinat equipament o institució ja estava reconegut i el conveni no aporta cap valor nou, tot i que és el nou conveni de capitalitat que es va anunciar en plena campanya electoral per rendibilitzar el que ja estava consignat des de gener. Veu amb sorpresa com es reconeix com a gran equi-pament cultural, amb una assignació de 2.000.000 euros, l’exposició del Fòrum que no és altra cosa que la venda d’acció de govern; entén que hi ha un ús partidista d’aquests recursos. Pel que fa al conveni amb la Generalitat, recorda que el Sr. Mascarell ja te-nia identificats els equipaments que havia de finançar la Generalitat i té respostes a preguntes formulades a l’inici del mandat on ja es deia quins eren aquests equipaments i ara el reconeixement es fixa en el conveni, però el PP pensava que el document incor-poraria el Pla de finançament o com a mínim una memòria econòmica per mostrar un avanç en aquesta corresponsabilitat que no acaben de veure. Entén que els 15.000.000 euros són de capitalitat, però queden subjectes a altres condicions, reconeixen valor en alguns dels conceptes, però constata que no hi ha grans aportacions noves tenint en compte que l’any 2006 l’aportació per equipaments culturals a la Ciutat era de 29.000.000 euros.

El Sr. Ciurana pregunta si els diners corresponents a les factures de les obres finançades en el conveni es paguen l’any 2006 o passen al 2007.

El Sr. Martí creu que el Sr. Ciurana ha assumit que la gestió està ben feta i que els diners hi són i que ara es parla de qüestions de política general sobre si l’Es-tat ha d’intervenir o no. Afirma que l’equip de govern

no renunciarà a cap esforç del govern d’Espanya per mantenir la capitalitat cultural de la Ciutat. Repeteix que l’any 2007 hi haurà un conveni nou que no està condicionat per res i que té una xifra que es va pactar pel conjunt dels dos anys de 40.000.000 euros. Torna a dir que s’ha aconseguit un finançament suplemen-tari i extraordinari que reforça la capitalitat cultural de Barcelona i que intentar negar-ho és un exercici que xoca de ple contra la realitat.

Discrepa absolutament amb la intervenció de la Sra. Esteller, perquè l’explicació que ella fa no és certa. Els pressupostos generals de l’Estat tenen assignades las partides corresponents i aquests 15.000.000 euros vénen de la Dirección General de Cooperación Local i estan en una altra partida de la qual la regidora cita i la llista dels 29.000.000 euros, dels quals admet que 5.000.000 euros estan a les dues llistes, també vindran a la Ciutat per altres conceptes, com les aportacions del Ministeri al Liceu, a la Ciutat del Teatre i a altres institucions en les quals participa. Pel que fa al conveni de la Gene-ralitat, constata que els grups de l’oposició no li poden reconèixer el valor que té, però vol deixar constància que en el futur es demostrarà que en té igual; demostrarà que l’exposició del Fòrum no és ni propa-gandista ni partidista.

Es dóna per tractat.

2. Estratègia de millora dels serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de Barcelona.

El Sr. Gomà presenta l’informe com el conjunt d’actuacions orientades a la millora dels Serveis Socials d’Atenció Primària de l’Ajuntament, que són els que configuren la porta d’entrada al sistema de serveis i prestacions socials. Diu que l’atenció primà-ria té dos components: d’una banda la xarxa descen-tralitzada –33 centres de serveis socials amb equips bàsics i polivalents que depenen dels de Districtes– i, d’altra banda, els serveis d’atenció primària de ciutat, que no estan descentralitzats i fan un suport directe a la xarxa bàsica com, per exemple, els serveis de teleassistència, de suport per accés a l’habitatge o el d’acollida a persones nouvingudes. Manifesta que l’objectiu de l’estratègia és adaptar qualitativament i quantitativament l’atenció social primària per donar resposta al canvi social i a una realitat complexa.

amb enquestes a tots els professionals dels Centres de Serveis Socials de la Ciutat; es va estructurar en una determinada visió estratègica i 4 eixos de treball, reforma de processos i gestió, més capacitat de res-posta, treball més transversal i innovació. En els 4 eixos s’hi van ubicar 15 projectes estructurals i 35 ac-cions concretes i molt operatives; segona fase, duta a terme l’any 2005 amb la implementació de les 15 accions considerades prioritàries per obtenir resul-tats. Cita com a exemple el disseny del portal de tràmits i de gestió per Internet de les principals prestacions dels Centres de Serveis Socials, així com la renda mínima d’inserció, que és la principal pres-tació econòmica que es tramita; la protocolització de l’acollida i atenció social a les persones nouvingudes i la prova pilot en tres barris de la Ciutat d’una inte-gració operativa entre l’atenció domiciliària de serveis socials i de salut; tercera fase, s’inicia l’any 2006 amb un conjunt de projectes que s’aniran tancant com, per exemple, la redacció del Pla funcional d’un Centre de Serveis Socials, la remodelació integral i l’ampliació de l’equipament d’atenció a les urgències socials de la Ciutat, el Programa d’intervenció interdisciplinari de població sense sostre amb problemes de malaltia mental o el conjunt d’accions formatives per l’any 2007 i quarta i última fase, aquesta etapa preveu les 10 accions marcades com a prioritàries per al 2007 començant pel procés d’aplicació efectiva de les noves ràtios professionals. Manifesta que en deu anys s’han incrementat els equips professionals que han passat de 184 a 328 professionals i recorda que el Pla d’inclusió fixa per a finals de 2008 en aplicació de les ràtios del quart Pla d’Acció Social de Catalunya la xifra de 367 professionals. Es preveuen, també, els protocols d’intervenció socioeducativa amb adoles-cents o amb famílies que tenen infància en situació de risc, que són un nou focus de màxima prioritat. Finalment diu que l’esforç pressupostari de l’Ajunta-ment ha estat molt important, l’any 2005 el pressupost vinculat a l’estratègia de millora de la Primària era de 37,2 milions d’euros i el pressupost aprovat inicial-ment per l’any 2007 vinculat a aquesta estratègia s’eleva a 54,1 milions d’euros, amb un increment acumulat del 45.3%. Està convençut que el nou marc legal amb l’aprovació de la Llei estatal d’autonomia personal i de la futura Llei del Parlament de Cata-lunya de serveis socials ajudaran a la consecució de tots els objectius previstos.

La Sra. Fandos, atès que aquest assumpte l’havia de tractar el Sr. Forn, diu que el regidor farà arribar per escrit al Sr. Gomà els suggeriments i les pregun-tes que consideri adients.

La Sra. Esteller creu que el Pla és un instrument necessari per desbloquejar el col·lapse dels circuits de l’atenció primària ja posat de manifest pels usuaris segons els estudis realitzats per presentar el Llibre Blanc de Serveis Socials, que mostren que hi ha un dèficit a l’hora de canalitzar l’accés als diferents serveis i de facilitar els circuits perquè la gent rebi a temps els serveis que necessita. Constata que en el període analitzat pel regidor, anys 2005 a 2008, s’han iniciat molts dels projectes relatius a la xarxa bàsica i que preveuen problemes identificats com, per exem-ple, protocols massa llargs, sobrecàrrega dels profes-sionals, instruments insuficients per valorar les funcions de les direccions dels centres, manca de confiança en els serveis i que aporten algunes de les

solucions que es considera necessàries per contribuir a què des de la proximitat es pugui abordar una millor atenció a les persones. Pensa que aquestes visions estratègiques exposades són fruit d’una feina iniciada amb el Llibre Blanc de Serveis Socials, però li sorprèn el retard a l’hora de presentar el projecte perquè el Llibre es va aprovar l’any 2003 i en el PAM ja figurava com a objectiu construir un model de Serveis Socials d’Atenció Primària i en canvi presenten aquest projecte al final del mandat, quan moltes de les accions no es podran portar a terme. Troba a faltar també un document annex que valori l’eficàcia de les accions iniciades l’any 2005. Diu que la majoria de projectes que s’inclouen en el Pla no es començaran a implementar fins al 2006-2007 i quedaran pendents un 60% dels projectes. Pensa que calen més recur-sos materials, més personal i més agilitat en la tramitació. El regidor ha parlat de tràmits per Internet, tal com el PP ja va reclamar al Parlament de Catalunya, considera necessària la finestra única i una organització administrativa de reenginyeria de processos també amb la Generalitat per poder canalitzar les demandes i aconseguir una resposta ràpida evitant cues a l’hora de ser atesos i, per tant, calen uns serveis suficients per canalitzar les deman-des. Insisteix que cal més eficàcia.

La Sra. Esteller troba positiva la identificació dels problemes, però pensa que les accions arriben tard i al final del mandat; amb tot i això, considera benvinguda l’anàlisi i les noves línies estratègiques per cobrir els dèficits que es reconeixen, però demana que s’accelerin els treballs per descongestio-nar aquests serveis i saber amb quins recursos es compta, ja que tot i ser l’estructura administrativa important calen serveis per atendre la demanda. Sap que ha crescut l’activitat en un 5% i pensa que els districtes també han de millorar l’eficàcia; recorda que el PP demana des de fa temps l’increment dels cen-tres d’atenció social perquè només n’hi ha 36 i en caldria un a cada barri. Pensa que moltes de les mesures seran positives, però n’espera una avaluació periòdica per comprovar la seva materialització. Insisteix que el regidor reclami mitjans materials econòmics i humans suficients per descarregar els professionals i agilitar aquesta prestació de serveis.

El Sr. Gomà diu que l’equip de govern és el primer interessat a què el procés arribi a bon port i de la ma-nera més intensiva i accelerada possible, però no està d’acord amb què es digui que l’increment dels indicadors d’activitat sigui del 5% perquè s’ha passat d’atendre 20.000 a 41.000 persones a l’any en un període de 10 anys i hi ha 20 noves treballadores socials, 17 nous educadors socials o més de 100 nous professionals en els equips de ciutat, que fan suport a l’atenció primària. Creu que la dimensió que s’està donant a la resposta s’adapta a l’increment dels problemes.

La Sra. Esteller puntualitza que ella s’ha referit a un increment de l’activitat del 5% anual.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

3. Aprovar inicialment el reglament de funciona-ment intern del Consell de la Cultura de Barcelona, segons el text que consta com a document adjunt a l’expedient i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, a partir de l’endemà al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, perquè puguin formular-s’hi al·legacions.

El Sr. Martí explica que el text que avui es presenta a aprovació inicial incorpora les esmenes que CiU va formular al projecte normatiu. Diu que el procediment possibilitarà disposar d’un Consell de Cultura seguint els paràmetres marcats per les disposicions generals dels òrgans de participació que, per una banda, farà el seguiment de l’activitat cultural de la ciutat i, per altra banda tal com reconeix en el Pla estratègic de la Cultura, que s’està elaborant, reflexionarà sobre si ha d’evolucionar cap a una forma de Consell similar al que proposa la Llei per la creació del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya.

El Sr. Ciurana recorda que la creació del Consell de Cultura prové d’un acord d’aquesta Comissió a una iniciativa de CiU consenseuada amb l’anterior

re-gidor de Cultura; diu que han estat acceptades pràc-ticament en la seva totalitat les esmenes formulades i, per tant, avança el vot favorable del seu Grup.

La Sra. Esteller celebra que es presenti a aprovació inicial aquest reglament al qual donaran suport per-què consideren urgent la seva constitució, però es re-serven el dret a presentar al·legacions en el període d’informació pública per si consideren necessari mi-llorar en el seu cas el text.

El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

4. Estimar parcialment, d’acord amb els informes de la Secretaria Tecnicojurídica i de la Divisió de Ser-veis Personals del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i de l’Institut Barcelona Esports, de 24 i 27 d’octubre de 2006, l’al·legació de la Federació Catalana de Bas-quetbol, presentada dins el període d’informació pú-blica dels plecs de clàusules i els seus corresponents annexes, que han de regir el contracte de concessió d’obra pública per a la redacció de projecte bàsic i executiu, direcció d’obra, construcció del Poliesportiu municipal del Putxet i la posterior explotació de dita instal·lació esportiva, aprovat inicialment per acord de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social del proppassat 13 de juny; finalitzar el procediment de contractació atès que l’estimació parcial de l’al·lega-ció formulada implica una modifical’al·lega-ció substancial del règim econòmico-financer del contracte previst en l’estudi de viabilitat aprovat inicialment, i en no haver-se prehaver-sentat cap proposició en el concurs convocat en les condicions establertes; tenir per presentat el 26 d’octubre de 2006 l’estudi de viabilitat de la concessió a iniciativa de la Federació Catalana de Basquetbol, a l’empara de l’article 227.5 de l’esmentat Text refós,

analitzar-ne el contingut per tal de determinar la pro-cedència de la seva tramitació.

El Sr. Alcober explica que s’accepten part de les al·legacions presentades per la Federació Catalana de Basquetbol i el Districte proposa iniciar un procés d’estudi sobre la viabilitat de la proposta feta.

El Sr. Ciurana avança el vot favorable de CiU, però assenyala que li sembla una actuació errònia del Districte; recorda que la Sra. Fandos ho ha dit en moltes ocasions, fer córrer simultàniament els termi-nis per presentar al·legacions al plec i per presentar les ofertes perquè pot passar, com en aquest cas, que dies abans que acabi el termini es presentin al·legacions al plec dient, entre altres coses, que el Pla de viabilitat que figura a l’expedient no respon a les necessitats. Entén que s’obri un període de reflexió, però vol deixar clar que això es produeix perquè el plec no es va fer prou bé i demana, recollint el neguit veïnal i de les entitats, que no es demori la construcció del conjunt dels equipaments municipals del Putxet.

dels tècnics del Districte han arreglat aquests errors, avança el seu suport.

El Sr. Alcober diu que l’intent que els dos períodes als que s’ha referit el Sr. Ciurana fossin paral·lels era per guanyar temps. Atès que no s’ha presentat cap oferta i que en les al·legacions de la Federació Cata-lana de Basquetbol es presenta un projecte diferent de l’inicialment plantejat des del Districte, es farà un estudi aprofundit que donarà pas, si s’accepta, a obrir un nou procés.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova. Districte de Sant Martí

5. 1r) Aprovar els plecs de clàusules administra-tives i tècniques del contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Complex esportiu municipal Joan Puja-des, situat al carrer de l’Agricultura, núms. 44-58. 2n)

Convocar concurs pel procediment obert per l’adjudi-cació del contracte, d’acord amb els articles 159 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de contractes de les Administracions públiques.

El Sr. Alcober explica que amb aquest acord s’aprova el plec de clàusules i es convoca concurs per l’explotació del Complex Esportiu Municipal Joan Pujades.

La Sra. Fandos avança l’abstenció del seu Grup perquè no acaben de veure quina és la línia comuna en la gestió dels equipaments esportius i tenen la sensació que cada Districte té la seva pròpia i es re-serven el dret a fer al·legacions si ho estimen oportú. Demana que es revisi el text perquè creu que en una de les darreres pàgines del plec hi ha algun error perquè quan es parla de la dotació mínima de plantilla es fa referència a les activitats del poliesportiu munici-pal de l’Espanya Industrial. També pensa que la inversió queda excessivament oberta.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup. El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions Del Grup Municipal CIU:

6. Presentar a la propera Comissió un informe so-bre l’estat d’execució del Pla d’Accessibilitat en el que s’especifiqui el grau de compliment dels objectius, així com una previsió de finalització d’aquells objec-tius que encara no s’hagin assolit.

La Sra. Fandos formula la proposició i recorda que el Pla hauria d’estar finalitzat a principis de 2007.

El Sr. Gomà respon que cal distingir entre la ubica-ció institucional que li correspon a aquesta proposiubica-ció i el seu fons. Explica que ha parlat amb el portaveu de CiU perquè aquesta és una proposició que ha de ser presentada a la Comissió d’Urbanisme i la res-posta correspon al regidor Narváez com a president del Grup de Millora de l’Accessibilitat, que és

l’encar-regat del conjunt de criteris i de polítiques d’actuació per fer que l’espai públic de Barcelona sigui acces-sible i sense barreres arquitectòniques. Diu que el Grup de Millora de l’Accessibilitat es va crear el març de 1992 i que quan el Parlament de Catalunya, l’any 1995, aprova el Codi d’Accessibilitat s’encarrega a aquest Grup el desplegament del Pla Municipal d’Ac-cessibilitat de la Ciutat. Explica que l’encàrrec respon als principis de transversalitat i de normalització, de manera que cada àmbit de l’Ajuntament assumeix en el marc de les seves competències els criteris d’accessibilitat i d’autonomia de les persones amb discapacitat i no es fa un model segregador on qualsevol aspecte referent a l’accessibilitat de la Ciu-tat es considera sota el prisma dels serveis socials. Des d’un punt de vista formal, repeteix que la res-posta no pertoca a aquesta Comissió, i que és a la Comissió d’Urbanisme on s’obtindrà la resposta sobre quin serà el format amb què l’Ajuntament presentarà el balanç del Pla Municipal d’Accessibilitat, que és molt positiu i que estarà complert en el cent per cent dels seus objectius en tot allò que és de competència municipal.

La Sra. Fandos no entén què és el que el regidor va dir al portaveu de CiU, ja que ella mateixa va reti-rar una proposta per poder incloure aquesta. Creu que si el que es vol dir és que no es respon, demana que es digui clar perquè, aleshores, CiU hauria for-mulat una altra proposició; sabia que s’havia produït el debat, però pensava que es tractaria la proposició i afirma que el que s’ha fet no li sembla normal.

El Sr. Gomà puntualitza que ell va parlar clarament. El Sr. Alcober insisteix que en cap moment s’ha volgut negar cap dret, però que l’explicació donada pel Sr. Gomà és l’única que avui es pot donar en aquesta Comissió.

La Sra. Fandos demana que aquesta proposició s’acumuli a la Comissió corresponent ja que, aquí, CiU, en no obtenir resposta, ha formulat una pregunta de menys.

El Sr. Alcober repeteix que aquesta no és la Co-missió per respondre a aquesta qüestió i que quan es va produir aquesta disfunció es va donar la possi-bilitat a CiU perquè presentés una altra pregunta, cosa que no es va fer en el termini establert.

El Sr. Ciurana diu que si una pregunta o iniciativa es presenta a una Comissió i figura en l’ordre del dia, és en aquesta Comissió on s’ha de substanciar i, si no, no hi ha de figurar. També li sembla estrany que el regidor de Serveis Socials no pugui respondre so-bre el compliment del Pla d’accessibilitat i recorda al president que la confecció de l’ordre del dia és res-ponsabilitat seva.

El Sr. Alcober torna a dir que s’ha donat la resposta que es podia donar.

El Sr. Alcober expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

de prestar una atenció integral adequada. 2n) Pro-moure la creació d’una escola bressol especialitzada per a nens amb un alt grau de discapacitat, que no puguin ser atesos en les escoles bressol ordinàries. 3r) Crear aules d’atenció especial per a nens amb discapacitat a les escoles bressol de la ciutat de Bar-celona d’acord amb les necessitats i amb personal de suport adient.

La Sra. Esteller formula la proposició perquè a Bar-celona no hi ha cap escola bressol especialitzada per a infants amb alt grau de discapacitat i aquests nens no poden anar a escoles bressol ordinàries. Diu que a la Ciutat només hi ha una escola privada d’aquestes característiques, que està totalment col·lapsada i no pot atendre la demanda. Manifesta que hi ha un gran nombre de criatures entre tres mesos i sis anys que necessiten aquesta escola. Demana també l’elabo-ració d’un estudi per quantificar el nombre de nens discapacitats i els diferents graus de discapacitat.

La Sra. Ballarin creu que no té massa sentit elabo-rar un nou estudi perquè ja es tenen les dades a què fa referència la regidora. Explica que a la Ciutat exis-teix la xarxa pública de centres d’atenció i educació primària, que té com a objecte atendre els 80.000 nens i nenes de 0 a 5 anys de Barcelona, i que dins d’aquesta xarxa hi ha dos centres, un a Ciutat Vella i l’altre a Nou Barris que, seguint els criteris de la Generalitat, fan atenció directa –el 5%– als nens amb risc de patir trastorns de desenvolupament. Diu que segons el cens de persones amb discapacitat de la Generalitat a gener de l’any 2006 hi ha a Barcelona 417 nens i nenes de 0 a 5 anys amb discapacitat i, d’aquests nens, 302 tenen una discapacitat entre el 33% i el 64%, 50 entre el 65% i el 74% de dis-capacitat i 65 amb una disdis-capacitat superior al 75%. Afirma que és cert que no hi ha cap escola bressol municipal que es dediqui a aquests nens i, com la regidora ha assenyalat, n’existeix una de privada amb 30 places de les quals 4 són concertades amb l’Ajuntament. Pel que fa a la creació d’escoles bressol especialitzades per a aquests infants i les aules especialitzades dins les escoles per a nens amb una menor discapacitat, assenyala que el model de Bar-celona en aquest punt és atendre les criatures amb necessitats especials a les escoles bressol munici-pals i assumir-los dins el context educatiu ordinari perquè es creu que d’aquesta manera es potencia la inclusió i per això s’incrementen els recursos mate-rials i humans a les escoles bressol municipals per afavorir aquesta inclusió. Creu en la bondat de l’acció educativa general i, en aquest sentit, es treballa perquè es doni la presència d’aquests infants a les escoles bressol municipals. També diu que el treball que s’ha fet fins ara ha donat bons resultats i que en els casos on el grau de discapacitat és molt elevat, hi ha un conveni amb la Fundació Nexus per a atenció i escolaritat compartides entre l’IMEB i aquesta Fun-dació i de les 4 places que ja ha explicat que estan concertades i només han estat tres els pares que han demanat que els seus fills anessin a aquesta escola. Explica com es treballa l’atenció als infants amb discapacitat des de l’IMEB. Diu que l’any 2001 es va crear un pla d’atenció a les criatures d’especials necessitats escolaritzades a les escoles bressol municipals per atendre els qui tenien discapacitats identificades prèviament, i en cada escola bressol hi ha una reserva per a elles d’entre tres a cinc places;

l’any 2006, d’acord amb aquest pla, es van atendre 117 criatures de les quals 56 prèviament tenien reco-neguda la discapacitat i la resta es va anar descobrint durant el seu període d’escolarització. Aquest pla d’intervenció actua en tres moments diferents: es fa un assessorament a les famílies en el moment de la matrícula i també i en finalitzar l’escola bressol i el treball més important es fa durant la fase d’escola-rització i dins aquest període hi ha professionals de l’IMEB que hi treballen directament, hi ha suport de professionals de les escoles municipals d’educació especial, que es desplacen a les escoles bressol i també hi ha coordinació amb professionals de dife-rents àmbits. Entén que, ara per ara, amb les xifres i l’experiència del Pla d’atenció no és necessària la creació d’aquesta escola bressol municipal d’educa-ció especial.

La Sra. Esteller pensa que, ateses les dades que la regidora ha donat, l’estudi sol·licitat en la proposició no és necessari, però creu que és convenient la creació de l’escola bressol perquè hi ha uns 65 nens amb alt grau de discapacitat que no tenen oportunitat de ser atesos. Sap que hi ha un conveni entre la Fundació Nexus i l’IMEB i els nens que van a una escola bressol normal, però, com que no poden rebre l’atenció especialitzada, van unes hores a la Fundació perquè els donin suport. Creu que l’ideal seria que aquests nens pugessin rebre el suport tots els dies dins de la mateixa escola bressol per mantenir una continuïtat en el seu tractament. Pensa que la inte-gració és bàsica i determinant per als qui poden ser integrats, però hi ha criatures que no poden i han de tenir una atenció especialitzada dins l’escola bressol, tot i que comparteixin estones amb la resta de nens. També considera que es carrega molt a professionals que tenen uns coneixements per impartir els contin-guts a nens sense grau de discapacitat i han d’assu-mir unes responsabilitats i una atenció per a la qual no disposen de prou coneixements. Insisteix que cal promoure amb una Fundació un conveni o un concert per crear més places i torna a manifestar la neces-sitat d’una escola especialitzada i de les aules d’aten-ció especial.

La Sra. Ballarin puntualitza que hi ha atenció com-partida entre la Fundació Nexus i diferents escoles i també ha assenyalat que el suport als professionals es dóna des dels diferents punts. Insisteix que l’apos-ta és per la inclusió al màxim possible i que, en tot cas, cal fer un mapa de l’educació especial, però no promoure una escola bressol especial.

El Sr. Ciurana considera urgent que la Ciutat tingui el mapa escolar de l‘educació especial i avança el posicionament favorable del seu Grup a la proposició. La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions V) Part de control

a) Precs

8. Que s’informi dels projectes i equipaments cul-turals de la ciutat que rebran finançament de l’Estat a conseqüència del Conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, i que no hagin rebut recursos en els pressupostos de 2006, desglos-sant el concepte i la quantitat.

Es dóna per tractat amb el punt 1 de l’ordre del dia. 9. Que es presenti el Pla d’Equipaments de Barce-lona.

La Sra. Esteller reclama la presentació del Pla d’Equipaments perquè, atès que s’estan obrint equi-paments en diferents indrets de la Ciutat, és absoluta-ment necessari tenir el mapa definit i, en aquest sentit, recorda que fa uns mesos, quan es va subs-tanciar una iniciativa semblant en aquesta Comissió, se’ls va dir que el tindrien a finals d’any.

El Sr. Alcober observa, d’entrada, que no és aques-ta Comissió l’òrgan per tracaques-tar el Pla d’equipaments, i especifica, tot seguit, que quan es parla del Pla d’Equipaments es planteja un instrument metodolò-gic, que no significa situar uns emplaçaments con-crets en un mapa, sinó que és un procés amb un seguit de fases i que es fa en contacte amb la FAV per establir diferents paràmetres i definir les mancan-ces, l’elaboració d’un catàleg de tipologies d’equipa-ment, la realització de fitxes descriptives de cada tipologia, per passar a la fase següent d’anàlisi dels elements per al desenvolupament i la concreció de la ubicació de cada equipament. Hi ha una tercera fase, la d’escenaris de futur, que significa la concreció de la metodologia i que permet definir les demandes d’equipaments nous.

La Sra. Esteller agraeix l’explicació, però precisa que el seu Grup coneix perfectament què és un mapa d’equipaments i com es tramita en aquest Ajunta-ment, i afegeix que ja el van sol·licitar a la Comissió d’Urbanisme i, en aquella ocasió, el seu president, el Sr. Casas, els va respondre que s’estaven elaborant els plans d’equipaments de Districte i que, una vegada implementats, es passaria a fer el global de la Ciutat. Altrament, però, la resposta des dels Districtes va ser la inversa, cosa que li fa creure que l’equip de govern no està per la tasca ni té cap intenció, a curt termini, de presentar el Pla d’equipaments. Remarca que la resposta que ha obtingut avui és la mateixa que fa un any li van donar a la Sra. Fandos, quan el grup de CiU va presentar la mateixa pregunta i se’ls va dir que estaria enllestit pel juny del 2006.

Demana, per tant, que presentin el Pla d’equipa-ments en el Plenari, que és on s’ha de substanciar, però que ho faci aviat.

El Sr. Alcober precisa que el Districte de Sants-Montjuïc té aprovat un Pla d’equipaments que es basa en un treball previ de consens de criteris per de-finir-lo. Remarca que s’hi està treballant i, demana a la gerent que aclareixi l’estat de la qüestió.

La Sra. Figuerola puntualitza, d’entrada, que se’ls va demanar que definissin un catàleg d’equipaments i unes ràtios objectives que, traspassat als diferents Districtes, calia interpretar i aplicar índexs correctors, atès que no hi ha les mateixes necessitats a l’Eixample que al barri del Carmel. D’altra banda, es van definir els elements a tenir en compte a l’hora d’elaborar un pla d’equipaments i, aquest, és el document que està pràcticament enllestit amb la FAV i que inclou aspectes com: el sòl, les projeccions de la població o els models de gestió. Precisa que el Pla

d’equipaments de la Ciutat no serà altra cosa que la suma dels plans d’equipaments de Districte, el Pla d’equipaments d’educació i el Pla d’equipaments de sanitat, que s’acaba concretant en el PAM. Així doncs, no acaba d’entendre què demana la Sra. Esteller quan diu que no obté resposta.

El Sr. Alcober conclou que la concreció de tot plegat és una eina perquè es puguin desenvolupar equipaments concrets d’àmbit territorial o sectorial. Una vegada definit això, caldrà, a través del PAM i reflectit en els pressupostos i inversions, dotar els mapes de cada Districte. Insisteix, per tant, que s’està en fase de tancar aquest procés, consensuat amb la FAV, que es presentarà i entén que donarà resposta a la demanada de la Sra. Esteller.

Es dóna per tractat.

b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:

10. En quin punt es troba l’equipament cultural conegut com a Centre Internacional de la Cultura del Menjar, també conegut com a Food Culture Museum? El Sr. Martí respon la pregunta presentada pel Sr. Ciurana i recorda que un grup de persones va pre-sentar aquesta iniciativa a l’Ajuntament per veure on es podia emplaçar. Es va considerar que el lloc idoni podia ser la Casa de la Premsa, construïda en ocasió de l’Exposició Universal el 1929, al carrer de la Guàr-dia Urbana 1-3. A partir d’això es va definir una es-tructura de treball conjunt que consistia a què l’Ajuntament cedia, amb la fórmula de cessió adminis-trativa, aquesta propietat i l’entitat promotora del museu es constituïa en fundació i es feia càrrec de: les obres de condicionament i del compte d’explo-tació. Es va avaluar el cost de la remodelació de l’edifici en 2,8 milions d’euros, per la qual cosa era lògic que la concessió privativa de cessió fos a 30 anys, prorrogables, i amb un cànon anual de 3.600 euros. La fundació, per la seva banda, va estimar que el compte d’explotació requeria un sponsor per una determinada quantitat per tirar endavant la proposta. A dia d’avui, però, això encara no s’ha produït, però en el moment en què la fundació presenti els comptes d’explotació amb la garantia dels ingressos corres-ponents, l’Ajuntament complirà la seva part del compromís.

El Sr. Ciurana considera, per tant, que no s’ha fet res des que ho van anunciar amb molta cerimònia el 2003 avançant que ja estaria en funcionament la pri-mavera del 2004. Un edifici magnífic com la Casa de la Premsa resta inoperant en una Ciutat amb gran necessitat d’equipaments. Tot seguit, pregunta si l’Ajuntament és patró de la fundació, atès que si és així, voldria saber quina valoració fa d’haver hipotecat un espai d’aquestes característiques durant més de tres anys, alhora que pregunta, també, en quines condicions està l’edifici i si hi ha algun termini establert amb la fundació o si és possible la resolució del conveni amb la fundació, en cas que n’hi hagi.

Planteja, per tant, tot un seguit d’incògnites per a les quals voldria obtenir una resposta com ara si durant tot aquest temps s’ha fet efectiu el cànon anual i quin calendari hi ha previst.