Gaseta municipal de Barcelona. Any 096, núm. 11 (10 abr. 2009)

(1)

Núm. 11 / Any XCVI 10 d'abril de 2009

MUNICIPAL

GASETA

SUMARI

Cartipàs

Designació consellera general de l'Assemblea

General de la Caixa Penedès ... 904 Designació conseller general de l'Assemblea

General de la Caja de Badajoz ... 904 Designació conseller general de l’Assemblea

General de la Caixa Terrassa ... 904 Designació membres del Ple del Consell de la

Cultura de Barcelona ... 904 Designació vicepresident del Consell de la Cul-

tura de Barcelona ... 904 Nomenament membre del Consell Municipal del

Districte de l’Eixample ... 904 Designació representant suplent al Patronat de

la Fundació Fòrum Ambiental ... 905 Proposta de designació de membre del Consell

d'Administració de Pro Nou Barris, SA ... 905 Proposta de designació de membre i presidenta

del Consell d'Administració de l'Agència de

Promoció del Carmel i Entorns, SA ... 905 Designació secretària de la Junta Arbitral de Con-

sum de Barcelona ... 905 Designació presidenta de la Junta Arbitral de Con-

sum de Barcelona ... 905

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-

cial. Acta sessió 17-2-2009 ... 906 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta ses-

sió 17-2-2009 ... 924 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i

Coneixement. Acta sessió 17-2-2009 ... 941 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú-

blica. Acta sessió 18-2-2009 ... 959 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú-

blica. Acta sessió extraordinària 26-2-2009 ... 987 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 18-2-2009 ... 995 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

19-2-2009 ... 1009 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta ses-

sió 19-2-2009 ... 1021 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-

tatge. Acta sessió 19-2-2009 ... 1034

Acords

Acords de les sessions de març de 2009... 1052

(2)

Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convocatò- ria dels concursos per a la provisió de llocs

de treball de l'ICUB ... 1058 Responsable de Comunicació... 1059

Lliures designacions

Rectificació circular que publica la convocatòria per a la provisió d'un lloc de treball de Direc- tor/a Executiu/iva del Projecte de Sistemes

temes d'Informació... 1060

Anuncis

(3)

CARTIPÀS

Decret. En ús de les facultats conferides a aques-ta Alcaldia per l’article 13 de la Caraques-ta Municipal de Barcelona, disposo:

Designar la Sra. Isabel Ribas i Seix consellera ge-neral de l’Assemblea Gege-neral de la Caixa Penedès, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.

Donar compte de la present resolució, per a la se-va ratificació, al Plenari del Consell Municipal.

Barcelona, 18 de març de 2009. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(Ref. 1230)

* * *

Decreto. En uso de las facultades conferidas a esta Alcaldia por el artículo 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dispongo:

Designar al Sr. Juan Antonio González Gracia consejero general de la Asamblea General de la Caja de Badajoz, en representación del Ayuntamien-to de Barcelona.

Dar cuenta de la presente resolución, para su rati-ficación, al Pleno del Consejo Municipal.

(Ref. 1231)

* * *

Decret. En ús de les facultats conferides a aques-ta Alcaldia per l’article 13 de la Caraques-ta Municipal de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. Manuel Royes i Vila conseller ge-neral de l’Assemblea Gege-neral de la Caixa Terrassa, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.

Donar compte de la present resolució, per a la se-va ratificació, al Plenari del Consell Municipal.

(Ref. 1233)

* * *

Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 6.3 g) del Reglament intern de funcionament del Consell de la Cultura de Barcelona, i en ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:

Designar membres del Ple del Consell de la Cultu-ra de Barcelona d’acord amb l’establert a l’article 6.3 g) del seu Reglament intern de funcionament, les persones següents:

Sra. Flavia Company Navau Sr. Xavier Cordomí i Fernández Sr. Jordi Jané i Romeu

Sr. Josep Martorell i Rodon Sr. Toni Mira i Martínez Sr. Joan Ollé i Freixas Sra. Rosa Pera Roca Sra. Eva Vila Purtí

(Ref. 1256)

* * *

Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 5è 1 del Reglament de funcionament intern del Con-sell de la Cultura de Barcelona i en ús de les atribu-cions que em confereix l’article 13 de la Carta Muni-cipal de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. Antonio Monegal Brancós vicepre-sident del Consell de la Cultura de Barcelona.

(Ref. 1261)

* * *

Decret. Vist l’escrit rebut del president del Grup Municipal de Convergència i Unió de 10 de març de 2009, que comunica un canvi de consellera al Con-sell Municipal del Districte de l’Eixample, i d’acord amb l’article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo:

Nomenar membre del Consell Municipal del Dis-tricte de l’Eixample el Sr. Carles Ruiz i Riera en substitució de la Sra. Teresa Sabaté i Monferrer.

(Ref. 1246)

* * *

Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona, disposo:

Designar el Sr. Jordi Campillo Gámez, gerent de Medi Ambient, representant suplent de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Fòrum Am-biental.

(4)

Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis-poso:

Proposar al Consell d’Administració de Barcelona Infraestructures Municipals, SA la designació del Sr. Javier Barreña Flores com a membre del Consell d'Administració de la Societat Pro Nou Barris, SA, en substitució de l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra.

(Ref. 1272)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis-poso:

Proposar al Consell d'Administració de Barcelona Infraestructures Municipals, SA, la designació de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña com a membre i presidenta del Consell d'Administració de l'Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, en substitució de l'Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats.

Barcelona, 23 de març de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(Ref. 1320)

Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’article 4, apartat 3, del Reglament de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, disposo:

Designar la Sra. Eulàlia Pardo de Atin i Marech secretària de la Junta Arbitral de Consum de Barce-lona en substitució de la Sra. Pilar Riera i Sorolla.

(Ref. 1469)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’article 4, apartat 3, del Reglament de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, disposo:

Designar la Sra. Pilar Riera i Sorolla presidenta de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona en substi-tució del Sr. Jordi Baulies i Cortal, amb efectes 16 de març de 2009.

(5)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 17 de febrer de 2009 i aprovada el dia 17 de març de 2009

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de febrer de 2009, s’hi reuneix la Co-missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Raimond Blasi i Navarro, Gloria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca-ses i Pallarès, que certifica.

També hi són presents els Srs. Pere Alcober i So-lanas, Jordi Martí i Grau, l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo, i la Ima. Sra. Ester Capella i Farré.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. Itziar González i Virós, Mercè Homs i Molist i Ángeles Es-teller Ruedas.

S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:

1. Districte de Sants-Montjuïc

Del gerent municipal, de 24 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i explotació del servei musical La Bàscula a Iniciatives i Programes, SL, per als exercicis 2008-2009 i per un import de 112.693 euros.

2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la

gestió, dinamització i coordinació del Centre Cívic de Sarrià a QSL Serveis Culturals, SL, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 958.832,93 euros.

3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió, dinamització i coordinació del Centre Cívic Elèctric, Centre Cívic Vallvidrera i el camp de futbol al Club Lleuresport de Barcelona, per als exercicis 2009-2011 i per un import d’1.194.373,68 euros.

4. Districte de Sant Andreu

Del gerent municipal, de 24 de desembre de 2008, que adjudica la concessió de la gestió del bar del Centre Cívic Bon Pastor a Elvis Arias Hurtado, per un cànon de 410,10 euros anuals.

5. Districte d’Horta-Guinardó

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i animació del programa de dinamització soci-ocultural del Centre Cívic del Guinardó i la seva sala de lectura i noves tecnologies a Transit Projectes, SL, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 140.605,92 euros.

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i explotació del Centre Cívic de la Casa Gro-ga, en la modalitat de concessió, a QSL Serveis Cul-turals, SL, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 524.957,94 euros.

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i animació del programa de dinamització soci-ocultural del Centre Cívic del Carmel a QSL Serveis Culturals, SL, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 118.040,10 euros.

(6)

Ser-veis Culturals, SL, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 138.820,23 euros.

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i animació del programa de dinamització soci-ocultural del Centre Cívic Matas i Ramis a Progress Project. Gestió Serveis Socials, SL, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 119.469,65 euros.

Del gerent municipal, de 31 de desembre de 2008, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i explotació de l’espai jove Boca Nord, en la modalitat de concessió, a UTE Boca Nord, per als exercicis 2009-2010 i per un import de 659.812,27 euros.

11. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial

Del gerent municipal, de 30 de gener de 2009, que desisteix del procediment obert del contracte que té per objecte el servei d’informació i dinamització als centres d’educació secundària públics de la ciutat i anul·lar la despesa, per als exercicis 2009-2010 i per un import de l’anul·lació de 475.561,86 euros.

12. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial

Del gerent municipal, de 9 de febrer de 2009, que adjudica definitivament el contracte de la celebració del Global Sports Fòrum Barcelona a Havas Sports, SA, per als exercicis 2009-2012 i per un import de 4.320.000 euros.

b) Mesures de govern

A la Comissió:

1. Sala 4 a L’Auditori.

El Sr. Martí i Grau informa que es tracta d’un pro-jecte que impulsa L’Auditori per a la construcció d’una quarta sala, annexa a la façana que dóna al carrer Ribes, aprofitant una rampa ja existent amb l’objectiu de tenir un espai més de treball per als grups i orquestres residents. Es va aprofitar el pla especial de finançament estatal per incorporar-lo, atès que tenia totes les característiques adequades, es va aprovar i es construirà durant aquest any 2009.

Destaca la importància que té perquè la major part d’inversions que es fan actualment en els equipa-ments culturals de la ciutat són per a recerca, assaig i producció, és a dir, el treball que es fa escenari endins més que no pas escenari enfora. En la matei-xa línia hi ha les inversions que es van fer al Macba, el que s’ha fet a la Fundació Tàpies i el que s’està fent al CCCB. Per tant, en aquest cas que a L’Auditori ja estaven completades les sales de difusió

musical, els semblava especialment significativa la inversió en aquest edifici per disposar d’un espai d’assaig no només per als grups residents de L’Auditori, sinó també per a altres grups i formacions musicals. A més, permetrà una millor explotació de les sales de difusió, perquè no s’hauran de fer servir com a espais d’assaig.

Per acabar, informa que tenen a disposició de qui hi estigui interessat els plànols de la sala i que el projecte arquitectònic s’ha encarregat als mateixos arquitectes que van fer l’edifici i, per tant, mantindrà la mateixa línia estètica.

El Sr. Ciurana celebra que després d’anys d’endarreriment, finalment aquest projecte pugui ser realitat. Tanmateix, recorda que l’any 2004 el Plan Nacional de Auditorios preveia el finançament al 50% de la sala de cambra i que el Ministeri de Cultura s’hi va negar. Per tant cal, a més d’aprofitar aquests re-cursos, tenir present que és un deute pendent del Ministeri.

La Sra. Martín manifesta que no entén que aques-ta proposaques-ta s’hagi de presenaques-tar com a mesura de govern quan l’únic que s’ha fet des del govern muni-cipal és incloure-la com un dels projectes que es poden acollir al fons extraordinari d’inversió en l’àmbit local i, per tant, ha estat el Govern central qui ha acceptat i qui en sufragarà el cost. Dit això, mani-festa que tota proposta que tingui com a objectiu millorar la cultura de la ciutat comptarà sempre amb el suport del seu grup.

El Sr. Florensa destaca la necessitat que un equi-pament com L’Auditori pugui comptar amb un altre espai que necessitava des de feia anys i es congra-tula perquè el seu grup també va fer aquesta propos-ta en el marc del Consell Rector de L’Auditori. Ratifi-ca que es finança amb el fons estatal d’inversió loRatifi-cal i dóna la benvinguda a aquest nou espai i a aquests recursos, malgrat que siguin un pedaç a la crisi.

El Sr. Martí i Grau subratlla que aquesta sala no estava prevista en el planejament inicial de L’Au-ditori, sinó que fa poc que el Consorci ha plantejat la necessitat de millorar els espais d’assaig i de treball intern i que, per tant, no té res a veure amb els com-promisos inicials de la construcció del que ha acollit l’Esmuc, el Museu de la Música, L’Auditori i la seu de l’orquestra. Insisteix que estan davant d’una inversió de nova necessitat d’un equipament que funciona a ple rendiment i que està desplegant un nivell d’activitat molt per sobre del que es preveia i que, per tant, necessita dotar-se de noves infraestructures per complementar el que s’ha fet, per la qual cosa opina que aquesta sala arriba molt més d’hora del que es preveia. Afegeix que, per tant, aquests fons estatals pràcticament donen resposta a la necessitat en el mateix moment en què es planteja.

(7)

l’Ajuntament per explicar el que fa, i aquesta vegada és una acció que val la pena explicar-la específica-ment perquè és un compleespecífica-ment que s’ha afegit arran d’aquest finançament extraordinari.

El Sr. Ciurana indica que el 4 de setembre de 2008 ja es parlava d’aquesta sala.

La Sra. Martín pregunta si el fet que aquest pro-jecte entri com a mesura de govern significa que totes les partides d’aquest fons d’inversió local també hauran d’entrar com a mesura de govern.

El Sr. Martí i Grau considera que si el setembre del 2008 L’Auditori començava a plantejar aquesta necessitat i el març del 2009 es comencen les obres, és un temps rècord. Insisteix que aquesta quarta sala no apareixia en cap dels planejaments inicials de L’Auditori i que els fons estatals han permès ac-celerar algunes inversions que haurien estat més lentes, com són les de més de 4 milions d’euros, com és aquest cas.

El Sr. Martí explica que és una mesura de govern per dos motius: un, perquè és una decisió del go-vern, és a dir, són fons inespecífics assignats en funció del nombre d’habitants, que el govern pot decidir en què es gasten; i dos, perquè no es tracta d’un avançament d’actuacions planificades amb an-terioritat, sinó d’una actuació no planificada, total-ment ex novo, i per tant aquesta, igual que d’altres que s’han decidit a partir dels fons, pot ser una me-sura de govern, no el fons, sinó en el seu conjunt.

Es dóna per tractada.

c) Informes

A la Comissió:

2. Seguiment del plajovebcn.

La Sra. Blasco presenta el primer informe de se-guiment del Plajovebcn 2006-2010, el pla director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser elaborat amb un ampli procés participatiu (més de 10.000 joves) ara fa dos anys. Explica que són 400 mesures repartides en 10 eixos d’actuació, amb una transversalitat clara malgrat que en algun eix, com per exemple el de participació i associacio-nisme, s’hi ha posat un èmfasi especial fruit del cés participatiu. Assevera que en el procés s’ha pro-duït un canvi de mandat, però que s’ha mantingut una continuïtat molt clara.

Explica igualment que l’informe dóna informació qualitativa –es detallen totes les accions de cadas-cuna de les mesures quan hi ha algun grau de com-pliment iniciat– i quantitativa, mitjançant uns ítems de compliment que han anomenat "per iniciar", "en fase d’anàlisi", "en fase de realització", "realitzada" o "desestimada". Per tant, mostra d’una forma clara el grau de compliment. Assenyala que han fet una valo-ració absolutament rigorosa i realista, atès que

con-sideren aquest informe una eina de treball, i a conti-nuació resumeix algunes mesures dels deu eixos.

Eix de coneixement de la realitat juvenil: de les 17 mesures proposades, estan en fase de realització o realitzades 12. Algunes són l’elaboració de l’enquesta de joventut, el FRESC, el suport al curs d’especia-lització en politiques locals de joventut i la signatura de convenis amb el Consell Comarcal del Barcelonès, la Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Joventut.

Eix de formació/ocupació: de 15 mesures, 11 es-tan en fase de realització o realitzades, com ara el desenvolupament del servei d’orientació i assesso-rament laboral del CIAJ, l’orientació professional des del Porta22 i el Pacte d’ocupació de qualitat de la ciutat de Barcelona.

Eix de l’habitatge: la creació, el desenvolupament i la descentralització posterior del Servei d’Habitatge Jove, que va ser creat i obert a Gràcia i que en aquests moments s’ha descentralitzat i multiplicat per deu a la resta d’oficines d’habitatge de la ciutat; el desenvolupament del programa de la Borsa de Jove d’Habitatge, i els habitatges dotacionals per a joves (10hj).

Eix de participació i promoció social: de 137 mesu-res, n’hi ha 109 en fase de realització o realitzades. En destaca l’elaboració i la presentació del Pla d’equipaments juvenils de Barcelona 2008-2015; dins d’aquest pla, la definició dels models dels diferents serveis juntament amb un calendari d’actuacions en cadascun dels districtes; la creació, també dins d’aquest pla, de la xarxa de punts d’informació juvenil de Barcelona i el trasllat del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona al nou Espai Jove de Gràcia; el Pla de suport d’associacions d’educació del temps lliure a la ciutat; i la creació del Servei d’Informació i Dinamització als centres d’educació secundària.

Eix de salut: de 46 mesures, 37 tenen alguna fa-se de realització o estan realitzades. Per exemple, la realització de l’enquesta FRESC, diferents pro-grames de prevenció i disminució de riscos adre-çats a l’alumnat de secundària, i la instal·lació de màquines expenedores de preservatius en els equi-paments municipals on hi ha especial afluència de gent jove.

Eix de cohesió social: de 56 mesures, n’hi ha 34 en fase de realització i 6 de realitzades. Alguns exemples són els tallers de prevenció de les relaci-ons abusives i el desenvolupament del programa "A partir del carrer".

Eix de cultura i nit jove: de 42 mesures, 27 estan en fase de realització, com ara l’augment de l’oferta de sales d’estudi; el suport a la creació jove amb, per exemple, el Barcelona VisualSound, i l’obertura del metro la nit de dissabte a diumenge.

(8)

Eix de sostenibilitat: de 38 mesures, 24 tenen al-gun grau de realització. Per exemple, l’impuls de l’Agenda 21 als centres educatius i a les entitats, l’ampliació de recursos per a la recollida selectiva de deixalles, i la creació i desenvolupament del Bicing.

Eix de pau i globalització: de 12 mesures, 6 tenen algun grau de realització. En són exemples la creació del Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc i la biennal de la Trobada d’Entitats Juvenils de l’Europa i la Mediterrània.

En resum, informa que són 398 mesures, de les quals 31 s’han d’iniciar (7,8%), 74 són en fase d’anà-lisi (18,6%), 199 en fase de realització (50%) i 94 es-tan realitzades (23,6%), i que en l’equador de la vi-gència del Pla es pot dir que del total de mesures n’hi ha un 73,6% de realitzades o en fase de realització.

Tot seguit destaca l’esforç de transversalitat tant en les accions com en els resultats i, per tant, també en el seguiment, que ha fet possible el grau de com-pliment així com el mateix informe, ja que moltes mesures no s’haurien pogut elaborar sense la parti-cipació, la complicitat i l’aportació dels districtes de la ciutat o d’altres àrees de l’Ajuntament. D’altra banda, també destaca l’esforç d’interlocució amb el movi-ment associatiu juvenil, bàsicamovi-ment a través del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), però també a través de les plataformes territorials i les entitats educatives que formen part del CJB.

Opina que aquest pla ha demostrat ser un instru-ment útil i un full de ruta encertat, i que es mereix l’ampli consens amb què es va aprovar en el seu dia, ja que no ha defraudat. Explica que la implementació té ritmes i intensitats diferents, però pensa que hi ha algunes peces fonamentals que són les que donen sentit al Pla, com per exemple la creació del Servei d’Habitatge Jove i la seva descentralització a les deu oficines d’habitatge de la ciutat, o el Pla d’equipa-ments juvenils, el Pla de suport a les entitats educa-tives o la incorporació de la visió de l’adolescència a partir dels 12 anys.

Afegeix que és un pla viu i que, per tant, segur que han fet i faran algunes actuacions no incloses avui en aquest Pla, mentre que d'altres potser es consensuarà que estan superades, com ara una campanya per fomentar l’ús del casc per anar amb moto, però també hi haurà noves realitats, nous rep-tes que s’hauran d’afrontar i donar-hi resposta.

Finalment, agraeix l’esforç tècnic de la Direcció de Joventut i el treball d’aquest informe al seu coordina-dor; també als professionals de Joventut, tant als sectorials com als territorials, i la complicitat de totes les àrees municipals. Fa un reconeixement a l’impuls polític dels consellers i conselleres de Joventut dels districtes i demana que es valori la feina feta, que creu que és molta i ben feta.

El Sr. Blasi fa palès el suport del seu grup al Pla. Indica, però, que per tenir aquest primer informe de

seguiment, millora i avaluació, com diu el punt 401 de l’eix 11, han hagut d’esperar dos anys i tres me-sos. Critica el sistema d’avaluació de quatre punts per fer-ne el seguiment, atès que és un calaix de sastre prou gran com per donar cabuda a accions que encara no estan dutes a terme a dia d’avui, però que permeten dir que s’està fent un estudi o algun seguiment.

Afegeix que s’ha dit que per desenvolupar un pla director calen tres eixos, no necessàriament com-plementaris, dels quals en dóna la seva opinió: ide-es, ja les tenen; lideratge, opina que cal discutir si realment hi ha lideratge i si hi ha transversalitat dins de les regidories de l’Ajuntament de Barcelona; i recursos, en aquest cas econòmics, que sempre acaben mancant o sent insuficients.

De les tres execucions dutes a terme, pensa que ja estaven prou embastades com per poder-les fer. En primer lloc, el Servei d’Habitatge Jove, en relació amb el qual suposa que ja s’està treballant en el nou Pla d’habitatge. En segon lloc, el trasllat del Casal d’Associacions Juvenils, una gestió que venia d’un mandat anterior. I en tercer lloc, el Pla d’equipa-ments, del qual en el seu dia ja van denunciar les mancances.

Insisteix en el retard en la presentació i en l’enquesta jove, així com en les iniciatives que ha portat el seu grup en temes importants com ara l’ocupació pel que fa als joves, on valdria la pena tenir iniciatives. Afegeix que avui també es presenta una pregunta sobre l’estat en què es troba el Consell de Cent Joves, qüestions totes elles que queden oblidades.

Quant a la transversalitat, recalca la feina ben feta dels tècnics, però potser no en la bona línia, i confia que no esdevingui un full d’errates en lloc d’un full de ruta.

El Sr. Mulleras valora la feina dels tècnics i dels professionals de l’Àrea de Joventut, que els han fet arribar un informe molt exhaustiu sobre el Pla jove. Tanmateix, opina que és un informe que políticament és una trampa, ja que quatre dies de temps per po-der analitzar les 398 mesures a fons no són prou. Afegeix que s’ha parlat del compromís de fer un in-forme anual, cosa que estalviaria aquests inin-formes de gairebé 400 mesures que han de veure en quatre dies.

(9)

que analitzada si ja està incorporada en aquest Pla. Considera que, a poc més d’un any d’extinció del Pla, el govern ja ha d’haver valorat quines mesures es podran fer i quines no. Tercer, entén que la fase de realització no és només anomenar-les en aquest sentit, sinó també veure quin seguiment se’n pot fer, quin és el seu àmbit d’aplicació, quins en són els resultats i com es poden mesurar. Per últim, quant a les activitats realitzades, no es parla del calendari d’execució. Per tots aquests motius creuen que l’informe és incomplet.

Pel que fa al Servei d’Habitatge Jove, està d’acord que s’ha creat aquest servei, però pensa que les polítiques d’habitatge per als joves no són només crear un servei, sinó que aquest servei funcioni i resolgui els problemes de l’habitatge.

Quant al trasllat del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona a l’Espai Jove de Gràcia, pregunta si són certes les informacions que arriben de la premsa que diuen que la plataforma d’entitats juvenils que està cogestionant aquest espai està formada, entre d’altres, per l’Assemblea de Joves de Gràcia, que manté un espai ocupat al carrer Ros de Olano-Torrent de l’Olla, i l’Ateneu Popular Vallcarca, que també havia ocupat fins fa poc un edifici a l’avinguda Vallcarca. Vol saber si la Sra. Blasco està d’acord que aquestes assemblees d’antisistemes i d’"okupes" cogestionin un espai jove, i si creu que són represen-tants de la joventut de Barcelona.

Constata que els problemes actuals dels joves són sobretot l’ocupació i l’habitatge, i manifesta que el PP opina que cal un pla de xoc en aquestes qüestions dirigit especialment als joves de la ciutat. Pregunta si sap quina importància li donen a aquests problemes i afirma que és per aquest motiu que consideren que aquest informe es pot qualificar políticament d’"in-forme trampa", perquè, en primer lloc, a la pàgina 166, on hi ha un quadre del grau de compliment de les mesures, aquestes mesures no quadren amb la totalitat. Però, a més, segons les mesures d’habi-tatge i les de formació i ocupació, observa que el seu percentatge en el Pla jove és d’un 6% i un 4% res-pectivament, és a dir, els problemes més importants dels joves avui en dia representen en total un 10% del Pla, mentre que prioritza altres qüestions, com ara els punts d’informació, la participació i l’asso-ciacionisme.

Assevera que no es pot imposar un dirigisme des del govern municipal cap a la joventut, i que creuen en la llibertat i en la cultura de la incentivació, no en la cultura de la subvenció. Conclou dient que mentre no canviïn les prioritats de les seves polítiques de joventut, el seu grup no podrà donar suport al Pla jove i el seu informe.

El Sr. Florensa agraeix, en primer lloc, la presen-tació de l’informe de seguiment del Pla jove, i afirma que des del seu grup coneixen la feina tècnica que

comporta la seva confecció, però recorda que el Pla preveu que l’avaluació sigui anual i, per tant, demana que a partir d’ara es faci així, ja que entenen que aquesta avaluació és la garantia de compliment d’aquest Pla, així com també de la transversalitat de la qual sempre es parla.

Consideren el grau de compliment acceptable, malgrat que és evident que pot ser subjectiu, i que cal aprofitar al màxim els dos anys que queden fins a la finalització del Pla. Alerta que queda un 25% de mesures sense executar o en fase d’anàlisi, que considera també un terme una mica subjectiu, i que, per tant, hauria de ser prioritat reactivar-les i concre-tar-les en el proper any. D’altra banda, opina que aquest Pla és realista i que, per tant, s’hauria de poder complir pràcticament en un 100% l’any 2010.

Pensen que les polítiques de joventut es troben molt encarrilades, després d’una feina que es va fer en el mandat anterior amb l’aprovació del Pla de joventut, amb el Pla d’equipaments –que també es-tava bastant encarrilat i s’ha aprovat en aquest man-dat– i l’existència d’equipaments juvenils o de serveis importants, en aquest cas transferits a la Generalitat de Catalunya, com el Servei d’Habitatge Jove.

Animen a no limitar-se només a acabar el Pla o a posar el llaç final en moltes mesures d’aquelles im-portants que ja, d’alguna manera, estaven en marxa. Atesa la crisi econòmica, aquest últim any el canvi de context a la ciutat ha estat molt important i afecta principalment la gent jove; per tant, volen saber quin lideratge exercirà la Regidoria de Joventut, és a dir, quines solucions oferirà per donar resposta a aques-ta nova situació. Opinen que algunes mesures del Pla, com ara una assessoria laboral als punts d’informació juvenil o la coordinació de programes amb Barcelona Activa, haurien de ser prioritat, però també caldria poder-ne incorporar moltes altres si la realitat ho reclama, o fins i tot que es concretessin també en propostes i en programa alguns elements que s’han inclòs en l’última negociació de pressupos-tos amb un objectiu ambiciós i important, com és l’adquisició de sòl i habitatge per part de l’Ajun-tament, mesures que poden tenir una incidència directa en la gent jove.

Manifesta que el seu grup hi ha fet la seva aporta-ció: en la negociació pressupostària de l’any passat van fer possible aquest pla de suport a les entitats educatives i de lleure, que es materialitzarà aquest any amb dues convocatòries de subvencions per a la reforma de locals. Però reclamen també aquest lide-ratge del govern a l’hora d’aportar nous programes en un context que ha canviat molt des que es va aprovar el Pla jove.

(10)

en tot el procés d’elaboració del Pla, es va acordar amb el CJB que s’hauria de reformular, i fins i tot el CJB va expressar la seva voluntat de no ser-hi pre-sent i que fos un òrgan amb joves triats a l’atzar. I de l’altra, pel que fa al procés de participació "Joves i nit", del qual es van incloure en el Pla jove moltes de les mesures o propostes que es van fer, també els agradaria saber, de forma més global, quines pro-postes o solucions s’hi han donat.

La Sra. Blasco ratifica els dos anys i quatre mesos i el canvi de mandat, cosa que implica un cert impàs, però comenta també que aquesta transició va ser breu i rodada: van pujar en una bicicleta que tenien molt clar que anava en la mateixa direcció i que tenia les peces necessàries per fer el camí, i durant aquest temps han impulsat i fet realitat les mesures del Pla jove.

Considera que aquest informe té un alt grau de detall i explicació i que, per tant, no és un informe trampa, sinó que ha volgut ser rigorós i ha buscat elements per quantificar.

Pel que fa a la manca de lideratge, assevera que aconseguir que la resta d’àrees de l’Ajuntament col·laborin a fer realitat el Pla jove, que els deu dis-trictes posin el seu pla d’inversions i comparteixin un pla d’equipaments històric a la ciutat no és manca de lideratge; en tot cas, és capacitat de compartir i de posar les polítiques de joventut al bell mig dels inte-ressos de les polítiques municipals.

Afirma que el Pla de l’habitatge, que és el full de ruta de totes les polítiques d’habitatge de la ciutat en el futur, té l’eix de joventut com un dels eixos pre-sents d’una forma fonamental.

Pel que fa a la petició de veure més resultats, de-fensa que les dimensions humanes i pressupostàries són les que són, i que amb l’equip humà de l’Ajun-tament de Barcelona en general i les dotacions pres-supostàries de què disposen, considera que fins i tot des de l’oposició s’hauria de reconèixer la feina ben feta.

Confirma que a partir d’ara l’informe serà anual. Pel que fa a l’Espai Jove de Gràcia, informa al Sr. Mulleras que el dia de la inauguració el col·lectiu de joves que esmentava era precisament el que es queixava de no poder cogestionar aquest equipa-ment.

Insisteix que aquest Pla jove és un pla viu i que s’adaptarà a les noves realitats; que s’entomarà com unes de les qüestions fonamentals totes les relacio-nades amb els adolescents, gent jove i reagrupa-ments de gent jove, i es treballarà amb Barcelona Activa noves possibilitats per abordar l’assumpte de l’ocupació. Tenen clar que els queda per fer, però també que queden dos anys més de vigència del Pla i darrere hi ha no només voluntat política, sinó també capacitat tècnica i un esforç fonamental de l’Ajun-tament per posar les polítiques de joventut, en el seu

conjunt, al bell mig de la seva feina quotidiana a ni-vell municipal.

El Sr. Blasi afirma que des de l’oposició els toca fer crítica, però que no ha de ser necessàriament negativa; al contrari, en aquest cas el seu grup sem-pre ha apostat per fer una crítica positiva, ja que creu en el Pla jove i en les polítiques de joventut i, per tant, esperonen la Regidoria de Joventut que d’una forma transversal prengui aquesta iniciativa i el lide-ratge que li correspon.

Fa esment de la participació i comenta que, des del primer moment, des de CiU es van posar a disposició de la regidora per comentar temes de joventut que fossin d’actualitat i fer seguiments; a banda d’una reunió a iniciativa seva i posteriorment una altra per al Pla d’equipaments, constata que no hi ha hagut cap altre contacte amb la Regidoria. Demana, doncs, que no hagin de ser ells sempre els que portin la iniciativa i que no es compti només amb els consellers de Joven-tut del govern, sinó també amb la resta de regidors i regidores de Joventut dels grups municipals.

Finalment, comenta que s’acaba el nou Pla i que caldrà fer-ne el balanç, l’avaluació i la concreció, i veure si s’han acomplert o no els diferents punts, i lògicament també els tocarà començar a treballar en el nou Pla jove.

El Sr. Mulleras assevera que l’oposició ha de con-trolar el govern i dir-li què no fa bé segons el seu parer, i el govern ha d’acceptar aquestes crítiques i que, per tant, si la Sra. Blasco està en el joc demo-cràtic, hauria de saber acceptar aquesta situació. Explica que quan li diuen que ha de governar i com-plir les seves obligacions significa que han de fer un informe anual si és obligatori fer-lo anual, que han de fer un informe amb criteris objectivament qualitatius i que els seus informes han de quadrar. Considera que tenen prou recursos per fer bé la seva feina.

Afirma igualment que les polítiques de joventut són dinàmiques i que, per tant, el seu grup sempre ha cregut necessari fer un observatori de la joventut a l’Ajuntament, perquè precisament les necessitats de la joventut de l’any 2009 no tindran res a veure amb les de l’any 2000.

Indica que més del 60% de la joventut de Barcelo-na no està associada i que, per tant, se li ha de tenir un respecte i se l’ha de tenir en compte. Segons la seva informació, tant procedent de les persones que van assistir a l’Espai Jove de Gràcia com dels mit-jans de comunicació de Gràcia, hi ha una plataforma de nou entitats que cogestiona aquest espai, entre les quals hi ha dues plataformes de grups antisiste-ma i d’"okupes".

Insisteix que per al PP les prioritats en les políti-ques de joventut són unes altres i que, per apolíti-quest motiu, no van donar suport al Pla jove.

(11)

re-clama una mica d’agilitat també en els assumptes que ja estan encarrilats.

Insisteix en la transversalitat i afirma que és l’obligació de la Sra. Blasco com a regidora de Jo-ventut garantir-la, i que amb aquest Pla jove, on està concretat qui ha de fer cada una de les accions, té una bona eina per fer-ho, i insisteix també en la flexi-bilitat i sobretot en el lideratge a l’hora d’encapçalar les respostes i aquestes noves polítiques.

La Sra. Blasco afirma que l’elaboració del Pla ha estat de forma absolutament participada i que no va ser el pla del govern amb el suport de CiU fins que abans no va ser el pla del moviment associatiu juve-nil de la ciutat i de molts joves que a títol individual i no associats hi varen participar. Per tant, és un pla que assumeix aquest govern i que continua en aquest mandat després de tot un procés de partici-pació intens i extens responsable i amb un contingut realitzable.

Accepta la crítica i afirma que és el paper de l’oposició, però la crítica amb fonamentació, no com quan es parla de dirigisme quan en realitat el que hi ha és un impuls i una interlocució clars amb els res-ponsables i els agents socials juvenils que van impul-sar i treballar en aquest Pla jove. Informa que tenen els grans assumptes encarrilats perquè han fet molta feina.

Finalment, insisteix que aquest Pla no s’acaba ara, sinó que és a l’equador; que continuaran treba-llant-hi i que el Pla jove és un pla viu perquè, efecti-vament, s’ha d’anar adaptant a les noves realitats.

Es dóna per tractat.

d) Compareixences Govern municipal

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

3. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci de la Ciutat del Teatre, en sessió celebrada el 13 de novembre de 2008, relatiu a l’aprovació de dissolució del Consorci segons consta a l’expedient administratiu annex, de conformitat amb l’establert a l’article 30 dels seus Estatuts i l’article 324 del Reglament d’obres activitats i serveis de les entitats locals.

El Sr. Martí i Grau explica que per fer efectiu aquest acord cal que les dues administracions que conformen el Consorci l’aprovin en els seus respec-tius òrgans de govern.

A continuació informa que a l’any 2000, a les por-tes de la inauguració del nou Teatre Lliure a Montju-ïc, quan feia poc temps que s’havia inaugurat l’Institut del Teatre i relativament pocs mesos que s’havia presentat el projecte de la Ciutat del Teatre,

van sorgir dubtes sobre com gestionar aquest con-junt de grans equipaments dedicats al món de les arts escèniques i a les dues administracions més implicades, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament, els va semblar que valia la pena crear el Consorci de la Ciutat del Teatre, d’una banda, per una qüestió tècnica –l’establiment d’un espai de coordinació ge-neral per a totes les accions que s’haguessin de fer en aquella zona– i, de l’altra, perquè endegar el pro-jecte requeriria altres recursos i, per tant, que les dues administracions implicades en el projecte anes-sin unides a l’hora de demanar a altres instàncies públiques la seva participació. Finalment, es va anar configurant un model de gestió diferent: el Mercat de les Flors va passar a ser un consorci entre la Gene-ralitat i l’Ajuntament amb un conveni amb el Ministeri de Cultura; i la fundació Teatre Lliure Teatre Públic de Barcelona va modificar els estatuts fins a incorpo-rar les quatre administracions dins de la seva Junta de Govern, per la qual cosa va semblar que valia la pena continuar gestionant la Ciutat del Teatre amb els organismes jurídics preexistents i el Consorci va quedar només com un espai de coordinació. Afirma que un consorci està pensat per gestionar quelcom i el de la Ciutat del Teatre durant aquests anys no ha gestionat res en concret, atès que les instal·lacions de la Ciutat del Teatre han estat gestionades per aquestes quatre institucions, i que per aquest motiu s’ha pres la decisió de dissoldre’l.

Afegeix que, a més, aquesta decisió ha arribat en un moment amb plenes garanties que des del punt de vista polític hi ha la implicació de totes les admi-nistracions en el funcionament de la Ciutat del Teatre i, a més, s’ha establert una mesa que funciona de manera continuada de coordinació en la gestió entre els directors dels tres equipaments i entre els seus serveis tècnics per a totes aquelles coses que ne-cessiten la coordinació plegada de les tres instituci-ons culturals de la Ciutat del Teatre.

(12)

Pel que fa al Mercat de les Flors, es pregunta quin sentit té, si el nou Estatut estableix que la competèn-cia exclusiva en cultura correspon al Govern de Ca-talunya, que hi sigui el Ministeri i demana que s’aboquin els esforços per aconseguir un millor fi-nançament per al Govern de la Generalitat perquè pugui ser ell qui financi la part que teòricament hau-ria de finançar el Ministeri.

El Sr. Mulleras mostra la seva sorpresa per la manca d’activitat, així com la seva postura en contra d’aquests processos habituals en la política del go-vern municipal: crear un consorci donant-li molt ressò mediàtic i després de molts anys buidar-lo de contin-gut perquè s’han reforçat aquells organismes que havien de ser gestionats per aquest consorci, qüestió que al final porta que aquest últim es dissolgui per-què no hi ha activitat, cosa amb la qual, d’altra ban-da, estan d’acord.

El Sr. Florensa expressa el vot favorable en tant que supera la provisionalitat i, per tant, s’adequa a la realitat del que és avui la Ciutat del Teatre.

La Sra. Blasco també expressa que hi votaran a favor.

El Sr. Martí i Grau defensa la legitimitat de tenir dubtes temporals sobre quin és el millor instrument de gestió en un moment d’arrencar un projecte tan important com és la Ciutat del Teatre. D’altra banda, afegeix que l’activitat s’ha garantit amb una altra estructura.

Quant al que plantejava el Sr. Ciurana sobre si en el futur podria tenir sentit un consorci per a la Ciutat del Teatre, opina que no. A continuació, afirma que han trobat la manera de garantir la presència i el finançament públic a la fundació del Teatre Lliure, que és on en aquells moments hi havia dubtes, fet que permet continuar la tradició d’una de les institu-cions més importants que ha tingut la història del teatre a Barcelona i a Catalunya. El mateix pel que fa a la incorporació de la Generalitat en el Mercat de les Flors.

Confirma també que Generalitat i Ajuntament es-tan treballant perquè entri al Consorci el Ministeri de Cultura, cosa que no contravé en absolut les compe-tències exclusives en matèria cultural de la Generali-tat, ja que és el mateix Govern de Catalunya qui acorda el format, el conveni i la modificació dels es-tatuts perquè el Ministeri hi entri. Insisteix que el Govern de la Generalitat, quan CiU hi era, va accep-tar l’entrada del Ministeri en diversos consorcis de la ciutat –com ara el del Liceu i el MNAC– i que, per tant, aquesta ja ha estat una pràctica habitual que garanteix un finançament estable per a projectes que el radi d’acció dels quals supera el territori de Cata-lunya, i que al Ministeri li interessa no tant perquè estiguin a Barcelona o a Catalunya, sinó perquè la seva activitat, en el cas del Mercat de les Flors en l’àmbit de la dansa, depassa de molt l’àmbit

estric-tament català i fa funcions en l’àmbit estatal. Conse-güentment, els semblaria absurd perdre el 33% de finançament del Mercat de les Flors que aporta el Ministeri de Cultura.

Per acabar, assevera que precisament la dissolu-ció arriba per no tenir infladissolu-ció en organismes que no són operatius. Està d’acord que s’hauria pogut fer abans, però en no generar cap mena de destorb en el funcionament normal de l’Ajuntament ni de cap del seus organismes, s’ha anat endarrerint aquesta de-cisió que avui porten a ratificació.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria / Executiva

a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions

V) Part d’impuls i control

a) Proposicions / Declaracions de Grup

Del Grup Municipal CIU:

4. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social insta el Govern Municipal a dedicar més re-cursos al Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual i a l’Agència per l’Abordatge Integral del Tre-ball Sexual a Barcelona, a donar-li més suport insti-tucional i més capacitat de decisió, i a situar a l’agenda del govern com un tema d’absoluta prioritat eradicar la prostitució a la nostra ciutat.

La Sra. Fandos recorda que CiU després d’haver presentat iniciatives demanant que es fes un pla de prostitució, va aconseguir que es creés una comissió de treball. Quan es va presentar l’Ordenança del civisme, van dir que no li donarien suport si no s’aprovava en paral·lel un pla de prostitució i la crea-ció d’una agència per treballar amb les dones que es dediquen a la prostitució. Si finalment el seu grup va donar suport a l’Ordenança va ser perquè van acon-seguir que es fes el Pla per l’abordatge integral del treball sexual, i s’aprovés l’Agència per a l’Abordatge del Treball Sexual.

(13)

que només s’ha treballat al Raval. Per tant, cal més pressupost, més compromís institucional i de govern i més capacitat de decisió, ja que és important que les dones que es dediquen a la prostitució la puguin abandonar si elles volen.

Finalment, informa que s’ha arribat a un text transaccional amb el govern municipal en què s’ha eliminat un dels punts amb què segurament no ha-guessin arribat a un acord, el qual parlava d’eradicar la prostitució, sabent que aquest és un debat que va molt més enllà de l’àmbit municipal i que on s’ha de produir és al Congrés dels Diputats. Per tant, atès que aquest debat sobre la legalització de la prostitu-ció no és el que volen fer en aquest moment, han acceptat aquest text transaccional, que és el que presenten, i que alhora reconeix una feina que s’ha fet fins ara.

La Sra. Martín comparteix la voluntat que hi ha al darrere de la proposta de CiU. Admet que segura-ment cal dotar l’Agència de més recursos i de més capacitat de decisió, però no creu que siguin els únics instruments útils per aconseguir-ho. El seu grup també creu necessari reorientar les estratègies d’intervenció que s’estan duent a terme en l’actualitat. Així, tal com van fer constar quan es va constituir l’Agència, consi-dera que no hauria d’estar adscrita a la Regidoria de Dona, ja que al darrere hi ha un problema social més transversal, vinculat a la dificultat d’aquestes perso-nes per accedir al mercat laboral i, per tant, de dis-posar de recursos econòmics que els permetin cobrir les necessitats bàsiques.

Quant al balanç de l’Agència ara fa un any, recor-da que el seu grup va valorar els resultats assolits com a insuficients.

Afegeix que, a més, el problema de la prostitució presenta una dimensió de seguretat pública en tot allò que té a veure amb l’existència de màfies inter-nacionals, i una dimensió de convivència en l’espai públic pel que fa a l’exercici de la prostitució al car-rer, dimensions que cal afrontar també, així com estendre l’àmbit d’actuació més enllà del districte de Ciutat Vella, atès que hi ha altres zones de la ciutat on també hi treballen prostitutes.

Per tant, malgrat que comparteixen la voluntat de la proposta, s’abstindran pels motius següents: pri-mer, perquè no tenen la certesa que l’única manera d’assolir els objectius sigui destinant més recursos a l’Agència; segon, perquè consideren necessari re-plantejar la intervenció; i tercer, perquè en la trans-accional se suprimeix la referència a eradicar la pros-titució dels carrers de la ciutat, assumpte per a ells prioritari. Per tot plegat proposa a la representant de CiU la possibilitat d’incorporar aquestes dues últimes qüestions, ja que si s’hi incloguessin hi votarien a favor.

El Sr. Florensa expressa que el vot del seu grup serà favorable. Comparteix també el sentit de

l’es-mena que s’ha presentat, en què es retirava el terme eradicació, no només per una qüestió competencial, sinó també perquè, com ha dit la presidenta, porta implícites qüestions ideològiques més profundes i, per tant, opinen que és un encert que finalment es pugui tenir un redactat amb el qual tots puguin sentir-se còmodes i estar-hi d’acord.

Pensa que en el mandat passat la Regidoria de Dona va fer un treball de diagnosi i de mediació in-tens en aquest àmbit i que, amb l’esmena que va presentar CiU, va crear l’Agència per a l’Abordatge del Treball Sexual en el marc de l’Ordenança del civisme, eines i recursos tots ells necessaris per tal que l’Ajuntament abordi un tema com aquest, i que ho pugui fer mitjançant el suport a les entitats que treballen en l’assistència a les prostitutes, l’atenció sanitària, la coordinació amb les instàncies judicials i policials en tot l’àmbit de les xarxes internacionals i la capacitat d’oferir oportunitats d’inserció a les perso-nes que s’hi dediquen per tal que puguin tenir eiperso-nes per exercir una altra activitat, àmbits tots ells impor-tants, en els quals s’hi ha intervingut i en els quals també reclamen lideratge per part de la Regidoria i que s’hi destini més recursos i més capacitat de de-cisió. En aquest sentit, animen a no actuar només de forma reactiva quan l’oposició presenta una mesura, sinó que el govern porti la iniciativa i el lideratge.

La Sra. Blasco afirma que aquest tema ocupa i preocupa el govern, i que hi estan treballant. Va co-mençar la seva tasca el mandat passat amb el Pla d’abordatge integral del treball sexual, on efectiva-ment es van determinar les bases per treballar aquest tema a la ciutat. Informa que en el pressupost del 2009 s’ha doblat la dotació, ja que ha passat de 95.876 € el 2008 a 198.383 €, i que cal tenir present que hi ha una part que es fa en forma de gestió di-recta i una part en forma de conveni amb les entitats socials que treballen en aquest tema i que, per tant, no és al capítol 2, sinó al capítol 4. Afegeix que aquesta millora econòmica també significa una millo-ra en la capacitat de gestió, que també estan ento-mant.

(14)

Informa que la millora de la gestió ha suposat el 2009 l’ampliació dels serveis d’atenció al carrer en una altra zona de treball: la de Glòries; a la Zona Franca treballaran en qüestions de salut amb l’Agència de Salut Pública, que ha ampliat l’equip i a partir del mes d’abril es traslladarà a un local del passeig de Sant Joan 75, on es millorarà l’espai i les instal·lacions; s’ampliaran els ajuts econòmics d’ur-gències i genèrics de 9.000 € pressupostats el 2008 a 25.000 € el 2009. Tot plegat amb uns complements de formació en clau de gènere per a la Guàrdia Ur-bana, centrats en com es tracta la prostitució, l’abordatge de la prostitució al carrer i el tractament de relació amb aquestes dones.

Insisteix que aquest tema d’atenció social corres-pon a la Regidoria de Dona, ja que clarament té una dimensió de gènere femení, i que és un assumpte complicat, que requereix intervencions des de molts vessants.

Pel que fa al comentari de la Sra. Martín sobre la seva voluntat d’eradicar la prostitució dels carrers, apunta que el seu interès són totes les dones que exerceixen la prostitució contra la seva voluntat, esti-guin al carrer o no. Per tant, sent conscients que aquest assumpte té un nivell competencial municipal determinat i que qualsevol altra mena d’intervenció requereix un altre tipus d’estament, d’administració i d’intervenció legislativa que se’ls escapa a nivell municipal, comparteixen no només la necessitat de fer-hi front sinó també de fer-ho amb més mitjans.

La Sra. Fandos lamenta que la Sra. Martín no s’hagi volgut sumar a la resta de grups. Insisteix que no estan demanant només més diners, sinó que hi ha una segona part més important, que és just el que la Sra. Martín està dient i que el govern ha acceptat, que és donar-hi més suport institucional i més capa-citat de decisió. Constata que no demanen que no estigui a la Regidoria de Dona, i el motiu és que ja els està bé, ja que dubten que això s’hagués fet si en el mandat anterior no hagués estat a la Regidoria de Dona, atesa la dimensió clarament femenina d’aques-ta qüestió.

Quant al tema de l’eradicació, informa que no pot acceptar la proposta de la Sra. Martín, ja que no demanaven que s’eradiqués dels carrers –això amb l’Ordenança ja va quedar clar com havia d’anar–, sinó de tot arreu, debat que no pertoca a aquesta Comissió; i si per posar aquest punt no s’aconse-gueix que el govern es comprometi a la resta, accep-ten retirar-lo, perquè està convençuda que és la vo-luntat de totes les persones de la sala eradicar la violència contra les dones i, per tant, també la prosti-tució. Per tant, prefereixen arribar a un acord que no pas mantenir aquest punt, ja que finalment el seu desig és que s’hi dediqui més recursos i que la qües-tió de la prostitució sigui una prioritat en l’agenda política.

La Sra. Martín també lamenta no poder donar un vot afirmatiu a aquesta proposta en nom del seu grup i per això manté l’abstenció: perquè el que volen és una reorientació de la intervenció que s’està fent, una actuació àgil, efectiva i coordinada; si no, opina que no serveix per a res.

El Sr. Florensa, pel que fa a la intervenció del PP, replica que quan es parla d’eradicació s’ha de ser rigorós, no només perquè l’Ajuntament no té compe-tències en la regulació d’aquesta activitat, sinó també perquè es parla d’una activitat molt complexa, que a més té un rerefons ideològic. Per tant, està d’acord que cal arribar a acords en aquesta qüestió. A més, li sembla que quan parlen d’eradicació al carrer el que volen és tapar el problema. En tot cas, opina que la línia no ha de ser aquesta, sinó que s’ha de resoldre amb més recursos, actuant en tots els àmbits de la ciutat on aquest fenomen es produeix i amb una capacitat i una voluntat clara de l’equip de govern de donar prioritat a aquest tema.

Finalment, vol deixar clar que ells entenien que els recursos que es destinaven a l’Agència eren 400.000 €, xifra que contrasta amb els 96.000 € que ha dit la Sra. Blasco, que s’ampliaven a 185.000 € el proper any. Volen saber si això és una part o és el que do-nen a les entitats que es dediquen a aquest tema.

La Sra. Blasco explica que no han comptat el per-sonal propi de l’Ajuntament, és a dir, el capítol 1, ni tampoc el capítol 4, sinó que només ha parlat del capítol 2.

El Sr. Florensa demana que se’ls facilitin les da-des pressupostàries de cada un dels capítols.

La Sra. Blasco ho accepta. També informa que el Pla d’abordatge integral del treball sexual, quan va néixer, no tenia precedents enlloc de l’Estat per part de cap institució municipal i, per tant, Barcelona tira-va endatira-vant de forma pionera un abordatge integral de la prostitució, que en el seu dia es va centrar en el barri del Raval. Saben què passa en els altres llocs de la ciutat, però no a tot arreu es pot fer la interven-ció amb aquest Pla, que és absolutament social, perquè, sobretot a la zona de la Diagonal, hi ha reali-tats que tenen molt a veure amb la delinqüència i que depassen l’acció del propi Ajuntament. Afirma també que hi ha coordinació del Pla amb les opera-cions que es fan a la ciutat a tots els nivells: Salut, Serveis Socials, la Guàrdia Urbana, etc. I explica que, segons el balanç, el Pla és un bon instrument i és la via que l’Ajuntament pot utilitzar per millorar la situació de moltes d’aquestes dones a la ciutat; tam-bé comenta que el Pla inclou l’operatiu de re-col·locació laboral, que poder tirar-lo endavant quali-tativament és molt interessant, però admet que quantitativament haurien d’aconseguir resultats més elevats.

(15)

la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Martín expressa l’abstenció del PP i el Sr. Flo-rensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent:

La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial acorda dedicar més recursos al Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual i a l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual a Barce-lona, donar-li més suport institucional i més capacitat de decisió i situar aquest tema a l’agenda del govern com una absoluta prioritat.

Del Grup Municipal PP:

5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social reclama: I. Que la futura Llei d’Educació de Catalunya garanteixi el dret dels pares a escollir l’educació que volen per als seus fills, i per tant l’elecció de centre educatiu i a l’elecció de la llengua en la que volen que els seus fills siguin educats. II. Que la futura Llei d’Educació de Catalunya incorpori mesures per millorar la qualitat educativa i disminuir el fracàs escolar, estableixi els recursos educatius necessaris per atendre als alumnes amb necessitats específiques, estableixi les línies d’una política deci-dida de beques i d’ajudes per a les famílies i esta-bleixi les línies d’una política de millora de les condi-cions laborals dels mestres.

El Sr. Mulleras llegeix la proposta i explica que el PP entén que aquesta llei no recull el dret de les famílies a escollir l’escola i el model escolar i que, per tant, vulnera un dret fonamental de les persones. Fa constar que en el procés de matriculació es conti-nua estimulant el criteri geogràfic per damunt de l’interès de les famílies, i que el text mostra desconfi-ança cap a les famílies i cap al sector concertat. Ex-plica que la Llei prohibeix les escoles diferenciades també sense cap tipus de justificació pedagògica o legal i no respecta la doctrina del Tribunal Constitu-cional sobre la declaració d’ajustar a dret tot tipus de formació. En definitiva, diu, aquesta llei no aposta ni per l’esforç, ni per la direcció, ni per la recerca de la qualitat, ni per l’excel·lència.

A continuació, demana des del PP, primer, que es respecti la capacitat dels pares per escollir l’educació que volen per als seus fills, l’elecció de centre mit-jançant una zona única d’escolarització, la llibertat d’escollir el projecte lingüístic, una formació adequa-da a les conviccions morals dels pares, l’establiment de proves diagnòstiques per garantir la qualitat de l’educació i l’avançament de la preinscripció al mes de gener. Segon, oferir un finançament just per a l’educació a totes les famílies, adaptar els concerts al cost real de la plaça escolar, posar en marxa un xec escolar de 0 a 3 anys, llibres de text gratuïts, destinar un 6% del PIB a l’educació i a les beques de menja-dor i transport. Tercer, proporcionar als alumnes catalans una qualitat de formació europea; aposten pel trilingüisme, per la reducció del fracàs escolar,

per premiar el mèrit i l’esforç i la creació d’ambients d’estudi, i per la lluita contra la violència a les esco-les.

Finalment, destaca que s’ha de recuperar l’au-toritat dels professors a l’aula i l’autonomia sobre l’aprenentatge i que cal crear una direcció professio-nalitzada i donar pas a la creativitat i a la llibertat pedagògica.

Per tot això, demanen que la Comissió es posicio-ni en contra de la Llei d’educació.

El Sr. Ardanuy expressa que hi votaran en contra, tot i estar-hi d’acord amb una part substancial –tot allò que deriva del dret d’elecció del centre, de la millora de la qualitat del sistema educatiu, de la lluita contra el fracàs escolar, de l’increment de recursos per a necessitats educatives especials, del suport a les famílies en tots els àmbits, de la millora de les condicions laborals i de l’autoritat dels mestres a les escoles–, però no estan d’acord en tot allò vinculat a la llengua vehicular en l’educació, ja que entenen que en aquest cas és el català, element per a ells irrenunciable, i que el marc legislatiu i el seu senti-ment i manera de veure el país així els ho confirma. El Sr. Florensa anuncia el seu vot en contra, atès que no comparteixen res del que diu la proposta, que van presentar també el maig del 2008 i que ja van debatre en aquesta Comissió.

Creuen en el suport i en l’impuls de la xarxa de l’escola pública a Catalunya i en la qüestió lingüísti-ca. Opina que el PP encara vol torpedinar el model d’immersió lingüística, del qual pensa que ha donat uns resultats excel·lents al país, no només perquè forma part de la seva normalitat, sinó perquè, a més, ha demostrat que qualsevol jove quan acaba el seu cicle escolar coneix perfectament totes dues llen-gües. Afirma que aquesta no és la voluntat de la majoria del poble de Catalunya i, per tant, tampoc no és ni l’aposta del Pacte nacional per a l’educació ni de les polítiques del Govern, ni ho serà tampoc de la futura Llei d’educació de Catalunya.

La Sra. Blasco expressa el seu vot en contra i s’absté de reproduir debats ja produïts en altres mo-ments en la Comissió.

La Sra. Ballarín, malgrat que aquesta proposta ja es va discutir en aquesta mateixa Comissió, amb l’única diferència que el mes de maig es feia al·lusió a l’avantprojecte i en aquests moments es fa esment del projecte de llei, i malgrat que els motius del seu rebuig són reiteratius, creu oportú tornar-los a explici-tar.