BIÉLIOTECá
GASETA—
MUNICIPAI
DE
EAKŒLONA
Núm. 29 - Any LXVIII
20 d'Octubre de 1981 Es publica cada 10 dies
Dipòsit legal B. 1.824 -1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari (Sessió Extraordinària) 4-VIII-1981
. . . 495
Consell Plenari (Sessió Extraordinària) 4-VIIÎ-1981
. . . 507
Comissió Municipal Permanent (22-IX-1981) 509
Comissió Municipal Permanent (Sessió Extraordinària) 2-X-1981
515
CONSELL PLENARI
(Sessió Extraordinària)
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consisto¬ rial de la Cintat de Barcelona, el quatre d'agost de mil nou-cents vuitanta-u, es reuneix el Consell
plenari, en sessió extraordinària, sota la presidèn¬
cia de l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra,
i hi concorren els Il·lms. Srs. Tinents d'Alcalde,
Pasqual Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i
Silvestre i Antoni Comas i Baldellou, i els Il·lms.
Srs. Regidors, Mercè Sala i Schnorkowski, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Fe¬
lip Solé i Sabarís, Miquel Bonilla i Ruiz, Rafael Pradas i Camps, Francesc Borrell i Màs, Josep
Maria Pujadas i Porta, Josep Miró i Ardèvol, Fran¬
cesc Blanch i Terradas, Josep Ignasi Urenda i
Ba-riego, Maria Francesca Masgoret i Llardent, Cèsar López i Vera, Lluís Reverter i Gelabert, Jacint Humet i Palet, Enric Truñó i Lagares, Raimon
Martínez i Fraile, Josep Octavio i Fabregat, Agustí
de Senvir i Rovira, Núria Gispert i Feliu, Josep
Maria Serra i Martí, Guillem Sánchez i Juliachs,
Albert Pons i \alon, Ramon Martínez i Callen,
Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i Escalero, Se¬
bastià Millans i Rosich, Carles Güell i de Sent¬
menat, Josep Maria Comalrena de Sobregrau i Gal,
Jordi Guillén i Montenegro, Santiago Sánchez i
Pradell, Carles Soldevila i Rodríguez, Frederic Ra-hola i Aguadé i Miquel Ponsetí i Vives, assistits
pel Secretari general accidental, Josep Balcells i
Junyent.
Hi és present l'Interventor municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga
i Garro.Excusen llur assistència els Il·lms. Srs. Regidors,
Albert Serratosa i Palet, Francesc Martí i Jusmet,
Germà Vidal i Rebull, Justinià Martínez i Medina i Jordi Conill i Valls.
Oberta la sessió per la Presidència a les disset
hores i vint-i-vuit minuts, és llegida i aprovada
l'acta de l'anterior celebrada el 30 de juny de 1981.
S'acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de
21 de maig de 1981, que designa l'Il·lm. Sr. Regidor
Lluís Reverter i Gelabert, Vicepresident del Con¬
sell executiu de la Fira Oficial i Internacional de
Mostres de Barcelona; i del 20 de juliol de 1981,
que designa Coordinador de l'Àrea de Serveis mu¬
nicipals el Sr. Pau Verriè i Ainaud.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬
missió municipal permanent, de 24 de juliol de
1981, que disposa no proposar cap nomenament
per a cobrir la plaça de Director de la Banda mu¬ nicipal i sol·licitar de la Direcció General d'Admi¬
nistració local que declari desert el concurs con¬
vocat per a la provisió de l'esmentat càrrec.
HISENDA I PRESSUPOSTOS
Aprovar el Pressupost Ordinari per a l'exercici de 1981, per un import anivellat de 45.477.300.100
pessetes; i elevar-lo a definitiu, cas deno
presentar-se reclamacions.
El Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Pressupostos,
Sr. Comas, comença la presentació del Pressupost d'enguany justificant-se l'import i amb tal propòsit concreta que els 55.000 milions que importava l'a¬ vant projecte quedaren reduïts a uns 51.000 mi¬
lions gràcies a les inclusions en el Pressupost d'In¬
versions de 1980 i a diverses retallades practicades
però tot i així els ingressos estimats només arriba¬
ven acobrir uns40.000 milions de pessetes amb una diferència, per tant, de uns 11.000 milions de pes¬
setes; que consegüentment, per a anivellar el nos¬
tre Pressupost a la xifra de 45.477 milions de pes¬ setes ha estat necessari que, per una banda, el Con¬
sell de Ministres ens hagi autoritzat la no consig¬ nació dels nostres deutes amb la Mutualitat Na¬ cional de Previsió de l'Administració local i amb el Banc de Crèdit Local, cosa que ha reduït la pre¬
visió de despeses a la indicada quantitat de 45.477
milions; i que, per l'altra, ens hagi atorgat un
crèdit extraordinari per uns 4.500 milions que pu¬
gui fer arribar fins a la mateixa suma les nostres
estimacions d'ingressos.
Significa que l'aprovació d'un Pressupost sol ser
un acte polític important en la vida consistorial perquè suposa l'elecció d'unes alternatives de ges¬ tió sobre unes altres també possibles; que en el
present cas però, aquesta decisió (que es pren molt avançat l'exercici de manera que, en el millor dels
casos, no entrarà en vigor fins la segona quinze¬
na de setembre) és l'única opció possible, ja que
lès variables amb què jugar són poques, com ho demostren aquestes xifres: 21.913 milions corres¬
ponen a atencions de la Plantilla ocupada, de la qual no es pot preveurecap ampliació; altres 10.389
milions, a contractes en els quals tampoc és facti¬ ble introduir-hi reduccions en els quatre mesos que
resten per tancar l'exercici; 2.597 milions més, a
despeses indispensables de funcionament (telèfons,
combustibles, vestuaris, alimentació i farmàcia); 6.871 milions, a interessos i amortitzacions de prés¬ tecs; 2.843 milions, a transferències indefugibles (pagaments dels metges interns i residents, sub¬ vencions als Patronats de l'Escola Massana, de Guarderies i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona,
a la Planta Incineradora, al Servei de Parcs i Jar¬
dins i al PAMEM); atencions totes elles rígides
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
dels impostos municipals autònoms —uns 2.082 mi¬
lions—, de les taxes —13.253 milions aproximada¬ ment— i dels ingressos patrimonials com són el cànon de l'aigua i els interessos de comptes banca¬
ris, —altres 1.310 milions—, representa el 52,2 per
100 del Pressupost, percentatge que arriba al 71,1
per 100 computant els impostos cedits per l'Estat
(Contribució urbana, Llicència fiscal i Recàrrecs) ;
un 19,4 per 100 més es cobreix mitjançant trans¬
ferències estatals i la resta mitjançant el crèdit
extraordinari de 4.569 milions de pessetes que els
Ministeris d'Hisenda i d'Administració Territorial s'han compromès a atorgar.
Comenta després l'informe de l'Interventor mu¬ nicipal on s'assenyala: que el Pressupost apareix
formalment equilibrat malgrat la manca de con¬
signació dels 7.258 milions de pessetes correspo¬
nents al dèficit de l'any passat i la insuficient con¬ signació dels nostres deutes amb la Mutualitat Na¬
cional de Previsió de l'Administració local i amb el Banc de Crèdit Local d'Espanya, fets que que¬ den justificats per l'autorització en tal sentit acon¬ seguida en les negociacions mantingudes amb l'Ad¬ ministració Central; que la manca de previsió per atendre les responsabilitats dimanants dels avals
a les Companyies de Transports, pot quedar cober¬
ta gràcies a la Llei de finançament dels Transports urbans; que la inclusió dins del pressupost d'Inver¬
sions de les aportacions a la Corporació Metropo¬ litana i al Patronat Municipal de l'Habitatge, jurí¬ dicament discutible, ve forçada per les circumstàn¬
cies; i que el crèdit extraordinari pels 4.569 mi¬
lions es recolza en la garantia del seu atorgament
pel Consell de Ministres segons la carta tramesa
pels titulars dels Departaments d'Hisenda i Admi¬
nistració Territorial. Acaba demanant l'aprovació del Pressupost la vigència del qual és imperiosa per a la bona marxa de l'Ajuntament.
El Sr. Pujadas comença al·ludint a unes declara¬ cions realitzades fa cosa d'un mes pel Sr. Comas on s'assenyalava: a) la necesitat de trobar encaix
pressupostari a uns 30.000 milions de pessetes, 20.000 dels quals corresponien a deutes de l'Ajun¬ tament i de les Companyies de Transports; b) el
propòsit de no falsejar la veritat als ciutadans;
c) la singularitat del cas barceloní degut als ser¬
veis específics (ensenyament, museus, sanitat)
pres¬
tats per aquest Ajuntament però
que no són de la seva estricta competència; i d) que les solucions a
l'abast de l'Ajuntament eren inflar els ingressos,
passar despeses al Pressupost d'Inversions i reduir
la despesa corrent. Recorda que en la seva inter¬
venció durant el debat d'aprovació del Pressupost de 1980 afirmà que els ingressos estavan estimats
per damunt de les veritables possibilitats de recap¬
tació, tàctica explicable per la necessitat legal de
l'equilibri pressupostari però que pensava que no
seria seguida per l'equip de
govern, que havia
basat la seva campanya electoral en el compromís
de claredat i veracitat en la gestió; i enumerà una
colla de partides que al seu juí havien estat ava¬ luades en excés. Observa concretament que eltemps li ha donat la raó perquè només s'han
recaptat:
2.341 milions dels 3.150 calculats per radicació, 2.558 dels 3.732 previstos en contribució urbana, 665 dels 960 estimats per solars, 656 dels 2.350 re¬ latius a plus-vàlua, 925 dels 1.000 corresponents
a
l'impost de circulació, 294 dels 400 referents a la
taxa c!e vigilància nocturna, 63 dels 211
pressu¬
postats per llicències urbanístiques, 248 dels 500 esperats pel clavegueram, i 197 dels 351 previstos
per Mercats; de manera que tot i haver-lii encara
quantitats pendents de cobrament, no creu que es
pugui arribar al sostre fixat en el Pressupost pre¬
ventiu, fins i tot la xifra que ell calculava com im¬
port aproximat de la sobrevaloració dels recursos
del Pressupost de 1980, ha quedat encara molt
curta a despit de la confirmació de les previsions
pressupostàries, excepte les relatives a la contri¬
bució urbana, que feu el Sr. Cullell, aleshores Ti¬ nent d'Alcalde d'Hisenda i Pressupostos, en la rè¬ plica donada al Regidor exponent.
Entén que la nova Llei de Règim local ba de
posar fi al desequilibri entre els recursos i les des¬
peses dels Municipis, que s'agreuja en el cas de les grans ciutats i més a Barcelona per causa de la
prestació, sense la pertinent contrapartida, de ser¬
veis que no són de l'estricta competència munici¬
pal; que l'autonomia financera, defensada pertotes
les forces polítiques que participaren a la confron¬ tació electoral de 1979, ha de portar la solució a les nostres finances que constitueixen,
perles raons
esmentades, un cas atípic dins l'Administració local
i no han de dependre de negociacions també atí¬
piques, puix només en casos molt excepcionals es
pot recórrer a instàncies superiors per resoldre els problemes locals; i que cal també una gestió admi¬
nistrativa eficaç procurant: a) que cada Àrea no
sigui un regne de taifes que dispara les despeses;
b) que s'implanti un control d'aquestes; i c) que es millori la recaptació dels impostos i de les taxes
per aconseguir una reducció de la pressió fiscal.
Es congratula que finalment s'hagi reeixit a equi¬ librar el Pressupost gràcies a un conveni (la valo¬ ració del qual dependrà del color polític de ca¬
dascú) que era l'única solució per sortir de l'atzu¬
cac en què ens trobàvem a l'hora de confeccionar
el nostre Pressupost. Desitja remarcar, sense que les seves paraules s'interpretin com un elogi al
partit del Govern, que tot govern lia de realitzar,
prescindint de la seva adscripció política, una ges¬ tió amb òptica estatal dels diversos problemes
que diàriament se li presenten; que el fet que els Cen¬
tristes es trobin a l'oposició municipal, no com¬
porta que en les accions de govern no s'hagin de prendre determinacions per solucionar els proble¬
mes de Barcelona, perquè,
com exposaren a la
sessió constitutiva del Consistori, l'Ajuntament no pot esdevenir un instrument al servei d'accions
partidistes sinó al servei de la Ciutat. Afegeix que
l'actitud del Govern central ha estat ponderada i
justa i ha evitat una paralització dels serveis mu¬ nicipals vers als ciutadans, malgrat les crítiques
expressades en aquest mateix Saló, fruit de la pas¬ sió partidista i a despit de les quals el
seu Grup no s'ha desviat de la seva actitud d'oposició construc¬
tiva; que el Govern, en atorgar el seu ajut a aquest
Ajuntament, ha demostrat sentit de responsabilitat
però cal no oblidar que aquesta abasta també els
altres Municipis de Catalunya i de l'Estat de ma¬
nera que no pot accedir a totes les reivindicacions
d'aquesta o de qualsevol altra ciutat; que, com a
contrapartida, el Consistori ha de desenvolupar una
gestió seriosa, prudent i controlada en la despesa,
cosa que no sempre es dóna; i
que el Grup cen¬
trista ha complert amb la sol·licitud de mediació prop de l'Administració central que li feu el se¬ nyor Cullell a la sessió del 14 de març de 1980.
Referint-se a les alternatives per a anivellar el
Pressupost anunciades pel Sr. Comas en les seves
declaracions de juny, diu que al seu juí, s'han in¬ flat alguns ingressos: 200 milions en la contribu¬
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 497
Pressupost d'Inversions despeses ordinàries com
són els 1.000 milions per a la Corporació Metropo¬
litana, els 500 milions per al Servei de Parcs i Jardins i els 100 milions per al Patronat Municipal de l'Habitatge, que sumen 1.600 milions de pesse¬ tes; i que, en canvi la reducció de despeses cor¬ rents, molt dificultosa davant de les demandes de
les Àrees, podia haver estat més substanciosa en alguns conceptes de les Àrees de Cultura, de Sa¬
nitat i de Joventut, per exemple.
Remarca que l'equilibri entre ingressos i despe¬
ses és resultat de l'acord amb l'Estat en virtut del
qual: lr.-els 5.483 milions corresponents a l'anua¬
litat que havia de satisfer-se enguany al Banc de
Crèdit Local, han quedat reduïts a 1.500 mentre
que la resta referent als anys 1979, 1980 i 1981
serà objecte de refinançament per atendre les càr¬
regues del qual s'inclouran en els Pressupostos de
l'Estat de 1982 i exercicis posteriors, les pertinents
consignacions; 2n.-dels 3.745 milions deguts a la
Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administració
local, se'n consignen 2.000, i el pagament de la
resta serà objecte d'un conveni amb l'esmentada Mutualitat per satisfer-les en un període de cinc
anys; 3r.- es rebaixen 40 milions de la partida
482, 135 de la partida 483 i 175 de la partida 423,
que totalitzen una disminució de 350 milions; 4t.
-s'atorguen dos crèdits extraordinaris: l'un de mi¬
lions 4.569 per a cobrir la diferència entre les des¬
peses definitives estimades en 45.477 milions de
pessetes i els recursos calculats en 40.900 milions de pessetes; l'altre de 7.958 milions per atendre el dèficit de 1980.
Celebra que gràcies a una entesa entre el Govern central i l'Ajuntament s'hagi pogut solucionar, mal¬ grat el retard, el greu problema econòmic del Mu¬
nicipi, tot esperant que la nova normativa de Rè¬
gim local enfortirà les migrades finances munici¬
pals; anuncia que després de les reduccions ope¬ rades en diverses dotacions, els Centristes votaran
positivament el Pressupost, i demana la presència
d'un representant del seu Grup en la Comissió de
seguiment de la marxa dels acords amb l'Adminis¬
tració central.
El Sr. Borrell manifesta que l'aprovació del Pres¬ supost és un acte important puixno suposa tan sols quadrar unes xifres sinó fixar unes línies de gestió durant tot l'any; que en el millor dels casos el
Pressupost d'enguany no entrarà en vigor fins el
setembre, circumstància que representa una ano¬
malia funcionalgreu queperjudica el funcionament del'Ajuntament i molts contractistes en unmoment de crisi econòmica en què la supervivència de mol¬
tes empreses depèn de l'Ajuntament; que, per això, el seu Grup votarà positivament el dictamen;
que el retard en l'aprovació del nostre Pressupost ha
tingut per causta un desequilibri entre ingressos i
despeses, de 10.000 milions de pessetes, que s'ha
cobert mitjançant el conveni amb l'Administració central en contrapartida del qual l'Alcaldia s'ha
compromès a reduir, en un període de tres anys, el
nostre dèficit a la meitat, és a dir, a la xifra de
5.000 milions; que aquesta disminució del nostre
dèficit es preveu assolir-la a través de dues vies: la
disminució de la despesa i un millor ús de la im¬
posició, cosa que en definitiva equival a un aug¬
ment de la pressió fiscal; que segons la interpre¬
tació que esfaci del document,
pot posar-se l'accent
en la disminució de la despesa o
en l'increment de la pressió fiscal i que el seu Grup accepta el primer
però no pas el segon perquè Barcelona en les cir¬
cumstàncies econòmiques actuals ha arribat al lí¬
mit de les seves possibilitats tributàries; que per
tant, el vot favorable del seu Grup al Pressupost
no comporta l'aprovació de les implicacions de
l'entesa amb l'Administració central en aquest se¬ gon aspecte; que el seu Grup mantindrà el setem¬ bre una conferència per analitzar totes les conse¬
qüències del conveni amb l'Estat i seria convenient celebraruna sessió plenària amb el mateix objecte;
que la reducció de la despesa, direcció en què cal
cercar la solució per a les nostres finances, exigeix
millorar l'estructura directiva de l'Ajuntament; i
que la seva coalició, el 14 dejuliolpresentaunapro¬
posta sobre aquest tema oferint debatre-la amb els
altres Grups municipals, però de moment no ha obtingut resposta. Segueix dient que a la sessió
extraordinària que ha suggerit per al mes vinent, caldria analitzar-hi la filosofia i els objectius a
curt i a llarg termini que inspiren el Pressupost
perquè d'una banda, per exemple, les despeses de
personal han passat de 9.822 milions el 1978 a 21.913 milions el 1981, amb un augment acumulatiu del 25,8 per 100 (que no respon a la repercussió de l'increment del cost de la vida ni tampoc a una motivació del personal, perquè aporti el seu en¬ tusiasme i activitat, a jutjar pels resultats) : cal, doncs, explicar i definir la política de personal
com demanava a la darrera sessió el Sr. Martínez i Medina; i perquè per l'altra banda, el producte
d'impostos i de les taxes ha passat de 14.438 mi¬
lions el 1978 a 30.828 el 1981, amb un increment
acumulatiu anual de la pressió fiscal de l'ordre del 30 per 100 que sembla tenir per única finalitat l'equilibri pressupostari i que força les empreses
a abandonar la nostra ciutat deixant-la reduïda a centre turístic; que el Pressupost ha d'ésser l'eina
de treball bàsica per controlar el funcionament de l'Ajuntament; i que si la gran tasca desplegada en
favor de Catalunya, comptant amb uns mitjans molt escasos, valgué a Prat de la Riba fama de bon administrador, no voldria que d'aquest Con¬ sistori es digués el contrari.
El Sr. Rahola considera que la confecció del
Pressupost, que tot i ésser l'opció possible no és
l'opció perfecta, s'harealitzat mitjançantuns acords
amb l'Administració central, la lectura dels quals
dóna la sensació que l'Ajuntament es troba en una situació de fallida i es produeix una intervenció
encoberta de l'Estat amb la consegüent pèrdua de la nostra autonomia pressupostària per als anys
1981, 1982 i 1983; i que seria interessant la cele¬
bració d'una sessió per a discutir les diverses im¬
plicacions del compromís amb l'Administració es¬ tatal. Fa avinent que l'aportació al Servei de Pom¬
pes Fúnebres, xifrada en 100 milions de pessetes,
no és una subvenció graciosa sinó una compensació pel traspàs a l'esmentat òrgan de gestió del servei
d'inhumació i exhumació de cadàvers, el personal adscrit al qual quedà incorporat a la Plantilla de Pompes Fúnebres per acord de la Comisió muni¬
cipal permanent de l'li d'octubre de 1980; i que com ja manifestà en discutir-se les Ordenances fis¬
cals per enguany, les tarifes de la taxa de Cemen¬
tiris, de la qual s'esperen obtenir 144 milions de pessetes, són inferiors als costos del serveis esti¬ mats en 166 milions de pessetes de manera que
ens trobem que la gestió de Pompes Fúnebres farà
ingressar a l'erari municipal 144 milions a canvi dels quals només en rebrà 100 per sufragar uns
serveis que li costen 166.
El Sr. Sánchez i Juliachs, després d'anunciar que
Pressu-498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
post, plenament imputable al Govern de l'Estat per la insuficent dotació de recursos a les hisendes mu¬
nicipals, té aquestes greus conseqüències: a) col·lo¬
car els Ajuntaments en difícil posició en impossi¬
bilitar-los d'assolir les metes que s'han marcat, con¬ tribuint així al desencís i a la desconfiança de la
població enversles institucions municipals; b) con¬
tribuir a augmentar, o si niés no a mantenir, els
índexs d'atur; c) obligar a la gestació anòmala del Pressupost amb continus retocs provocats per la
insuficiència dels recursos. Subratlla que l'aprova¬
ció del Pressupost es produirà en condicions de
precarietat tant en l'aspecte pressupostari com en
l'aspecte polític; que la carta tramesa pels Minis¬ tres d'Hisenda i d'Administració Territorial no re¬
sulta prou contundent quant a l'aportació efectiva dels recursos i prou clara quant al muntant d'a¬
quests, i per l'altra banda els compromisos assu¬ mits hipotequen la nostra actuació en els exercicis vinents i preconitzen un augment de la pressió fis¬
cal que a Barcelona és doble que a Madrid, amb l'agravament que mentre allà el Municipi rep unes transferències molt importants dels Pressupostos de
l'Estat, aquí sufraga una colla de serveis que no són
estrictament de la seva competència, pels quals no
se li ha reconegut cap compensació; que cal tan¬ mateix millorar la gestió recaptatòria i la progres-sivitat del nostre sistema tributari per a
aconseguir-ne una distribució més equitativa entre les diver¬ ses capes socials; que amb tal propòsit caldria procurar l'increment dels ingressos produïts per
la contribució urbana, que ha d'ésser la base de la
nova fiscalitat local i que actualment té uns rendi¬
ments bén minsos, així com propiciar també el control ila racionalització de la despesa municipal;
que el finançament dels dèficits dels Transports
públics municipals, sobre el qual els acords assolits
no contenen cap al·lusió, constitueix un altre punt
d'incertitud perquè la solució prevista pel projecte de llei de finançació dels Transports urbans re¬ sulta insuficient per a Barcelona, puixla recaptació urbana no arriba a cobrir el déficit dels nostres
Transports.
Opina, per últim, que la rigidesa de moltes par¬
tides no permet gaires iniciatives ni innovacions;
i
que tal vegada hauria estat convenient determinar juntament amb el Pressupost les dotacions de la
Plantilla de les diverses Àrees.
El Sr. Pujadas, incidint en la intervenció del se¬
nyor Borrell, entén que l'increment de la pressió
fiscal, que ja ésprou alta ala nostra Ciutat, com ha
indicat el Sr. Sánchez i Juliachs i ell mateix ha reconegut, no és l'únic ni el millor mitjà per asso¬
lir l'equilibri pressupostari: es pot procedir a la restructuració de l'administració de l'Ajuntament, al control de la despesa i al perfeccionament dels mecanismes recaptatoris, processos que requereixen,
però, la suficient imaginació, que els Centristes no han tingut ocasió de provar per no trobar-se dins l'equip de govern.
El Sr. Miró, vist que totes les intervencions efec¬ tuades fins ara miraven al futur, desitja fer unes reflexions de cara al passat per extreure'n les
opor¬
tunes conclusions i amb tal propòsit assenyala: lr.- que el Pressupost
d'enguany és el més alt, tant
en pessetes corrents com en
pessetes constants, dels
que mai ha tingut l'Ajuntament a pesar de la tra¬
jectòria històrica segons la qual el Pressupost d'un any no és indefugiblement superior al de l'any an¬
terior; 2n.- que que l'any 1975 els costos de perso¬
nal absorvien el 35 per 100 del Pressupost i ara n'absorveixen el 48 per 100, els interesos en repre¬
sentaven aleshores el 13 per 100 i enguany en re¬ presenten el 15, i les inversions reals que en su¬ posaven el 6 per 100 són avui inexistents; per altra
banda, en relació als anys 1975, 1978 i 1980 els es¬
mentats costos de personal, que enguany són iguals
a l'import de tot el Pressupost de 1978, s'han in¬
crementat respectivament en un 425, en un 86 i en
un 16 per 100, i prorratejats sobre una població
d'l.900.000 habitants donen una quota d'H.500 per
habitant, tot això malgrat els esforços per contenir
la plantilla i el considerable volum de sancions -dels qual recentment se n'ha fet ressò la premsa-:
aquestes circumstàncies condueixen a la conclusió de replantejar la política de personal; 3r.
- que la
càrrega financera s'ha incrementat en un 313 per
100 respecte a 1975 i en un 180 per 100 respecte a
1978, i malgrat haber-ne absorbit bona part l'Estat els 47.000 milions que es devien el 1978 s'han trans¬
format ara en 72.000 milions de pessetes: cal pre¬ guntar-se durant quant temps l'Ajuntament podrà aguantar aquest ritme d'endeutament; 4t.-que l'a¬
cord assolit amb el Govern central segueix igno¬
rant els costos dels serveis diferencials prestats per aquest Ajuntament tot i no ésser de la seva compe¬
tència i Barcelona, que ha estat sempre la punta
de llança de Catalunya a Madrid, ha de continuar
mantenint una força política que li queda molt de¬
bilitada per la seva dependència econòmica del Go¬
vern central, així que cal superar aquesta situació;
5è.- que mentre el Pressupost Ordinari contenia
en exercicis anteriors consignacions per a inversions
reals, enguany part de les despeses de conservació
o de manteniment s'han traspassat al Pressupost d'Inversions; 6è.- que l'any 1978 la pressió fiscal
era de 9.164 pessetes per habitant i el 1981 serà de
16.225 pessetes, xifra que encara corre el perill de
pujar més a conseqüència de la fórmula convin¬
guda entre la TJnió de Centre Democràtic i el Par¬
tit Socialista Obrer per al finançament dels Trans¬ ports urbans, i no és vàlid per altra banda conti¬
nuar justificant-ne l'augment en funció dels índex
d'inflació.
El Sr. Ponsetí remarca que el fet que l'Estat no ens subvencioni pel manteniment dels serveis esta¬ tals que produeixen uns dèficitsnotables,
per eixu¬ gar els quals en canvi ens dóna després graciosa¬ ment diners en condicions francament intervencio¬
nistes, com la constitució d'una Comissió paritària
de seguiment de les clàusules del pacte, té un nom: maquiavelisme, tàctica perfectament descrita en el llibre «II Príncipe» que per cert no ha trobat tra¬ duït al català i que elscatalans amb responsabilitats polítiques haurien de repassar per evitar veure's
sorpresos per altres polítics que apliquen les teo¬
ries d'aquesta obra en profit propi.
El Sr. Comas contesta les anteriors intervencions dient al Sr. Pujadas que cal distingir entre els re¬ cursos liquidats i els cobrats ja
que quan el cobra¬
ment de les diverses exaccions comença tan tard
com l'any passat, aleshores, en tancar-se l'exercici,
resten per cobrar quantitats importants
que no po¬
den conceptuar-se com a dèficit sinó com a resultes
pendents d'ingrés; que el Sr. Pujadas en la seva
exposició no havia de prescindir d'aquesta matisa¬
ció de manera que per establir,
per exemple, la sobrevaloració dels ingressos procedents de la ra¬
dicació, de la vigilància nocturnai de la plus-vàlua,
havia d'haver comparat les xifres inicialment pres¬ supostades (3.150, 400 i 2.350 milions de pessetes)
amb les realment liquidades, que han estat 3.118,
366 i 1.205 milions de pessetes
desem-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 499
bre de 1980 pels mateixos conceptes (2.340, 190, i 656 milions) de les quals resultauna sobrevaloració
dels ingressos més elevada; que això no obstant,
entre les resultes solen trobar-se algunes partides que en el curs
de l'exercici caldrà declarar fallides
i donar-les de baixa; que precisament en una situa¬ ció similar es troben les aportacions promeses per
un Vice-president del Govern (1.200 milions per
al Metro i altres 872 milions per una participació
addicional de l'I,5 per 100 en els impostos indi¬
rectes) de les quals sembla que no es percebrà
ni un cèntim; que la situació arbitrada per a ani¬
vellar el Pressupost consistent en l'atorgament d'un crèdit extraordinari quan es liquidi l'exercici,
col-locarà en greus dificultats els proveïdors i contrac¬
tistes que quedin atrapats per la manca de treso¬
reria, els quals, amb sort, no cobraran els seus crè¬ dits fins al cap de dos anys; que segons l'informe de l'Interventor, les estimacions d'ingressos són pos-sibles encara que optimistes, però l'equilibri pres¬
supostari ens obliga a situar-nos al
límit
màximdel
rendiment de les diferentes fonts tributàries, el
qual s'hauria fixat, pel seu gust, en uns 2.000 o 3.000 milions de pessetes de menys, si no es donés aquesta exigència: ara bé això no permet
afirmar
que els ingressos hagin estat inflats; que invita
al
Sr. Pujadas a una reunió per analitzar quines crí¬
tiques al Govern han estat provocades per la passió partidista; que unes variables que només afecten
l'I,9 per 100 del Pressupost, obliguen a practicar
retallades, que deixen insatisfet a tothom, en actua¬
cions ben necessàries; que les reflexions sobre el grau de la nostra pressió fiscal caldria
elevar-les al
Ministeri d'Administració Territorial que manté un criteri discrepant al respecte; que la reducció
del nostre dèficit al 50 per 100 de
l'actual,
ha d'és¬ser fruit d'un estudi que ofereix efectuar conjunta¬
ment amb els Regidors que hi estiguin interessats; i que per demostrar la seva imaginació els
Centris¬
tes hauran d'esperarobé elresultat de les pròximes eleccions o bé la remodelació de les forces quecomposen l'actual equip de govern.
Precisa també que cara al futur si l'any vinent s'exigeix la consignació de la totalitat del nostre deute amb la Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administraciólocal, el capítol I experimentarà un increment considerable degut a les quantitats que enguany no hi han tingutcabuda que el Pressupost
és, com ha dit el Sr. Rahola, l'opció possible en¬
cara que no perfecta, però un marge d'elecció de
l'I,9 per 100 permet per millorar-lo, unes alterna¬ tives ben minses; que, en ésser inalterable l'import total delPressupost fixat en els acords amb l'Admi¬ nistració central, ha calgut demanar al Servei de
Pompes
Fúnebres el sacrifici dels 66 milions que ha esmentat el Sr. Rahola, l'argumentació del qual és formalment impecable. Quant a les considera¬ cions del Sr. Sánchez i Juliachs, moltes de les qualscomparteix, puntualitza que l'elaboració del Pres¬ supost ha estat condicionada per la prèvia deter¬ minació de les xifres dintre de les quals ens haviem de moure; i que l'adequació del Pressupost a la plantillafou debatuda entre el Coordinador de Rè¬ gim Interior.i l'Interventor, en el despatx del qual
l'esmentat Regidor i els altres que hi estiguin inte¬ ressats, poden consultar les dades pertinents.
El Sr. Pujades replica que ell en la seva exposi¬
ció, tamb s'ha associata la preocupació
de les Àrees
perles retallades que havien sofert; que al seu
juí,
hi ha camins per equilibrar el Pressupost sense
elevar la pressió fiscal; que quant al
rendiment de
les diverses exaccions, per no allargar-se massa ino fer-se pesat, només ha comparat les
xifres
con¬signades i les recaptades sense referir-se a les con¬
tretes, que tamb haurien demostrat palmàriament que l'estat d'Ingressos estava sobrevalorat en més de 4.000 milions de pessetes ja que les diferències
entre la xifra consignada —uns 17.000 milions de pessetes—, la contreta —uns 11.000 milions— i la
recaptada —uns 8.000 milions—, apunta en tal direcció.
El Sr. Comas puntualitza que un volum similar té l'aportació promesa per l'Estat i rebuda; i que les xifres donades pel Sr. Pujadas es referien a les dades de recaptació a 31 de desembre de 1980
i no a les actuals.
El Sr. Alcalde destaca que aquesta sessió trenca
per primera vegada la inèrcia dels anys anteriors
quant a la forma d'equilibrar el Pressupost, puix
s'ha trobat una solució que en lloc d'incrementar
les càrregues de futur, disminueix el nivell
d'endeu¬
tament vençut; que que el 1979 l'endeutament no importava la xifra que ha adduït el Sr. Miró, sinó 68.000 milions de pessetes aproximadament i en¬
guany és d'uns 72.000 milions de manera que pràc¬
ticament no ha augmentat perquè en virtut d'un
Decret-llei de 1980, l'Estat n'assumí una bona part,
i a més, s'ha dividit per la meitat quant a
les
con¬signacions del Pressupost Ordinari. Explica que per
primera vegada i sense cap minva per al'autonomia municipal que no acceptariem, s'ha passat a l'Estat el deute vençut i s'ha obtingut no un préstec com el els anteriors Pressupostos de Liquidació, sinó una subvenció a fons perdut per la diferència que
manqui per a cobrir el Pressupost, només s'ha ajor¬
nat per cinc anys el deute amb la Mutualitat
Na¬
cional de Previsió de l'Administració local ja que
sembla lògic que l'afronti l'Ajuntament; que el llarg camí iniciat a la sessió del 23 de desembre de
1980, en què es reclamà una negociació específica sobre la nostra situació financera, ha culminat en la ruptura de la línia seguida en l'elaboració
dels
nostres Pressupostos, l'estructura dels
quals
ha va¬riat sensiblement ja que als 8.000 milions i escaig que es reben en virtut de la normativa general so¬ bre hisendes locals, se sumen uns altres 8.000 mi¬ lions d'assumpció de càrrega vençuda i de
subven¬
ció a fons perdut de manera que es pot afirmar que les transferències i no lafiscalitat
pròpia són els conceptes que han tingut un creixement mésespectacular els darrers anys puix
han
passatde
representar un 16 o 17 per100 del Pressupost
l'any
de les eleccions a un 40 per 100 aproximadamenten aquest exercici si
hom hi
computa nosolament
les partides pressupostàries
sinó les
altres
quanti¬tats assumides per l'Estat no recollides pressupos-tàriament; que tots els Partits presents al
Consis¬
tori haurien de comprometre's a defensar quan es discuteixi la nova legislació local a les Corts i al
Parlament de Catalunya, una ponderació dels ín¬
dexs de distribució de les aportacions estatals als
Municipis en funció del
fet diferencial de les
gransciutats i dels costos que generen; que també és ca¬ racterística important del Pressupost en
estudi la
seva claredat: mentre l'any passat calgué incre¬ mentar fictíciament diversos conceptes tributaris i disminuir despeses, enguany el nivell d'ingressos
pot ésser difícil
d'assolir
però ésassolible
iles
previsions de despeses
contemplen
quantitatsreals
fins el punt que, per
exemple, l'evolució de les
contractes de neteja i de recollida d'escombrariesse situa en un 5 per 100 per sota de
les
consigna¬500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
compensació dels serveis diferencials de sanitat, en¬ senyament i museus, prestats per la nostra Ciutat,
ja que suscitar-la en uns moments en què encara no s'ha clos el procés de valoració de les transferèn¬ cies a la Generalitat, hauria dificultat aquesta tas¬ ca i, consegüentment, no hauria estat un bon servei
a Catalunya; 2a.
-el control de la despesa en el
qual desitja matisar que una perspectiva temporal
més àmplia eixamplarà el marge de despesa flexi¬
ble de l'I,9 per 100, esmentat pel Sr. Comasen per¬
metre la revisió de la quantitat de les diverses con¬
signacions (contractes, transferències i personal) l'expansió de les quals cal contenir a fi d'esmerçar
de la forma més idònia tant els recursos recaptats
dels ciutadans com els obtinguts de l'Estat, que en un 30 per 100 aproximadament també ban
estat recaptats a Catalunya. Afegeix
que dos objec¬ tius més de cara al futur han d'ésser: a) l'augment de la justícia fiscal ja que efectivament l'estat dels padrons permet millorar molt els recursos exigint,
com li demanaven dies endarrera diversos gremis,
el pagament a tots els obligats i sense incrementar
la pressió fiscal perquè no és just que uns paguin i altres no: així, per exemple, la mecanització de les
altes de la contribució urbana reportaria uns rendi¬
ments addicionals d'un 15 a un 20 per 100, com s'ha
comprovat ja en el cas de la plus-vàlua; i b) pro¬
curar, mitjançant el control de la despesa, destinar
a inversió les capacitats d'increment de recursos.
Indica també que atesos els termes de la comu¬ nicació tramesa pels 'Ministres d'Hisenda i Admi¬
nistració Territorial relativa a l'acord del Consell
de Ministres del 31 de juliol proppassat, la Comis¬ sió municipal permanent tinguda aquest matí ha
informat, per tal de deixar ben lligada aquesta qüestió, el següent escrit que ara sotmet a l'apro¬
vació del Consistori:
«Aquest Consell plenari ha tingut coneixement
del contingut de l'informe-proposta elevat al Con¬ sell de Ministres per la Comissió dels Ministeris d'Hisenda i d'Administració Territorial, constituï¬
da segons l'Ordre Ministerial del 5 demarç de 1981, document subscrit pel Sots-secretari del Ministeri d'Administració Territorial i per 1'Alcalde-Presi¬ dent d'aquest Ajuntament, i s'ha assabentat així mateix del contingut de la comunicació del 31 de juliol proppassat, adreçada pels Srs. Ministres d'Hi¬
senda i d'Administració Territorial a l'Alcaldia d'a¬
quest Ajuntament, segons la qual: «El Consejo de
Ministros en su reunión del día de hoy ha tomado,
entre otros, un acuerdo por el que se autoriza
a los Ministerios de Hacienda y de Administración Te¬ rritorial para estudiar la fórmula que resulte más
conveniente para cubrir el déficit con que liquide ese AyuntamientosuPresupuesto Ordinario de 1981,
previo cumplimiento por parte de la Corporación de los compromisos de contención del gasto, que
se reducirá al mínimo indispensable,
y de máximo
esfuerzo en orden a una mejor utilización de sus recursos y mejor gestión de sus posibilidades fisca¬
les, tomando como punto de partida los principios
y criterios inspiradores del informe elevado a am¬
bos Departamentos por la Comisión creada por O.M. de 5 de marzo pasado para el estudio
y valo¬
ración de la situación económicoTinanciera del
Ayuntamiento de Barcelona».
En relació als documents anteriors, el Consell ple acorda fer arribar al Consell de Ministres la neces¬ sitat que el resultat de les actuacions a les quals fa
menció l'acord del 31 de juliol proppassat, coinci¬ deixi amb els compromisos continguts en l'apartat
cinquè de
l'informe-proposta
de la Comissió Inter¬ministerial. Així mateix, aquest Consell plenari acorda dirigir-se al Consell de Ministres sol·licitant
a la major brevetat possible d'adopció definitiva
dels acords que suposin la cobertura del dèficit del Pressupost Ordinari d'aquesta Corporació.»
El Sr. Comas precisa que a la versió definitiva del Pressupost d'enguany s'hi reflectiran les varia¬
cions introduïdes per la Comissió municipal
perma¬
nent en les dotacions de festivals i exposicions i
de centres cívics, a costa de les consignacions per a
la contracta de recollida d'escombraries, extrem
que ba tingut la conformitat, que agraeix, del Regi-dor-Conseller de Serveis municipals.
El Sr. Miró observa que els interesos i la varia¬
ció dels actius financers representaven l'any 1978
el 9,5 per 100 del Pressupost i avui
en representen el 15 per 100, amb l'agravant que aquest
percen¬
tatge té una base de 45.000 milions i no de 20.000
milions com aleshores; no pot compartir, doncs,
l'optimisme de l'Alcaldia quant a aquest tema i suggereix que en un proper Ple s'expliquin les es¬
timacions numèriques que per a 1983 permetran deixar reduït a la meitat el nostre endeutament
sense incrementar la pressió fiscal.
El Sr. Alcalde respon que encarregarà als serveis de finances aquesta tasca que és relativamet fàcil. S'aprove per unanimitat, i per tant, amb el quò¬
rum de l'art. 3. 2, g) del Reial Decret-Llei
3/1981, l'estat d'Ingressos, l'estat de Despeses, la Memòria
i les Bases d'execució del Pressupost Ordinari de
1981 per un import anivellat de 45.477.300.100 pes¬
setes.
El Sr. Alcalde confia que el Pressupost de l'any vinent pugui aprovar-se molt abans que en aquest exercici.
El Sr. Borrell pregunta si no serà contraproduent adreçar al Consell de Ministes un escrit que ex¬
pressi dubtes quant a la fermesa i efectivitat de
l'acord de coberta per part de l'Estat, del nostre
Pressupost; i el Sr. Alcalde no ho creu així, tan¬
mateix proposa precisar la redacció de l'escrit
subs-tituint-bi l'expressió «adopció dels acords» per «for¬ malització dels acords» ja que els Ministres els do¬
nen per presos.
El Sr. Borrell insinua que en aprovar el Pressu¬ post, hein reconegut l'efectivitat dels acords del
Consell de Ministres i l'éscrit podria afeblir aquesta
posició; el Sr. Interventor, preguntat al respecte,
descarta aquesta possibilitat, i el Sr. Alcalde abona
el seu punt de vista oferint trametre
conjuntament
una carta personal que expliqui el criteri del Ple
de tenir absolutament formalitzats els acords per
a l'aprovació definitiva del
Pressupost.
El Sr. Güell s'inclina per la solució oferta per l'Alcaldia amb la qual es superen les encertades
reserves exposades pel Sr. Borrell.
El Sr. Pons, després d'expressar cert recel tot re¬ cordant que un debat en què també es digué que
per primera vegada es trencava la inèrcia de la gestió anterior, desembocà en un augment de tari¬
fes en lloc del millorament de gestió
que preconit¬
zava el seu Grup, opina que la solució de les fi¬ nances municipals no pot venir
per la via de les
subvencions gracioses sinó de les aportacions
pac¬
tades pels serveis diferencials; que amb un eufe¬
misme molt intel·ligent, l'Alcaldia ha dissimulat el tema de l'increment de la pressió fiscal sota la rúbrica de l'eficàcia de la gestió recaptatòria, que
l'Admi-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
nistració municipal i la central, que considera un pedaç però no una solució definitiva.
El Sr. Alcalde significa que els pioblemes ciu¬
tadans heretats per aquest Consistori són molt di¬ fícils de resoldre, i tanmateix cal verificar si d'any
en any es progressa vers una administració més
ordenada, transparent i rigorosa; que, al seu enten¬
dre, aquesta constatació revela clarament l'avanç
experimentat en aquest sentit; i que no es pot
minimitzar el fet que si el Govern compleix els seus compromisos, s'equilibrarà el Pressupost mu¬
nicipal sense recórrer a un nou endeutament. S'aprova l'escrit informat per la Comissió muni¬
cipal permanent, amb la rectificació i en els termes suggerits per l'Alcaldia en el curs del debat.
Aprovar el Pressupost especial del Servei Muni¬
cipal de Parcs i Jardins per a l'exercici de 1981. En relació al dictamen precedent el Sr. Comas
matisa que l'aprovació d'aquest Pressupost estava
supeditada a la de l'Ordinari amb càrrec al qual es nodreix en bona part, mentre que els altres 500
milions de pessetes seran aportats pel Pressupost d'Inversions.
El Regidor-President del Servei Municipal de Parcs i Jardins, Sr. Rallóla, comenta que el docu¬
ment, que sesotmet al Consell plenari un cop apro¬
vat pel Consell d'Administració i informat favora¬
blement per la Comissió municipal permanent, presenta un augment més aparent que real degut a: lr. la inclusió de les remuneracions del personal
traspassat al Servei per acord de la Comissió mu¬
nicipal permanent i que abans cobrava amb càrrec
al Pressupost Ordinari; 2n. l'absorció del dèficit funcional del Servei —79 milions— provocat pel¬
la subutilització de la plantilla aprovada; 3r. les necesitáis de conservació de zones verdes i jardins,
de treballs a les escoles, etc.; 4t. l'actualització en
186 milions de les diverses contractes (la revisió
del preu de les quals l'any passat figurava al Pres¬ supost d'Inversions), si bé algunes d'elles, que ven¬
cerán durant aquest any, s'havien d'haver calculat
amb els preus base de 1980 i altres passaran a ésser executades per administració amb
personal
del Servei; i 5è. l'augment dels salaris queeleven
elcapítol I a 1.104 milions de pessetes. Acaba dient
que deduint l'import del Pressupost aquestes par¬
tides, es comprova que el percentatge
d'augment
pressupostari només és d'un 5 per 100.El Sr. Comalrena fa notar que hi ha
Àrees
queno han informat mai davant del Ple dels seus ob¬ jectius tan a termini curt com mitjà; i espera que ho facin abans de sotmetre a l'aprovació del Ple¬ nari llurs Pressupostos per a l'any vinent.
El Sr. Rahola puntualitza que a la tardor pensa
tenir enllestit l'informe sobre la política futura d'ajardinament que li fou encomanat en l'acord de la Permanent aprovatori de la Plantilla del
Servei de Parcs i Jardins.
El Sr. Alcalde diu que mirarà
dÜncloure'l
a una propera sessió de manera que el Ple vagi exami¬nant també de forma continuada la gestió dels òrgans autònoms, com ja es fa amb el Patronat
municipal de l'Habitatge.
El Sr. Comalrena observa que hi han
Àrees
cen¬tralitzades que tampoc han donat maiexplicacions;
i el Sr. Alcalde creu convenient que ho facin totes
en comptes de concentrar l'atenció
en unes quantes.
El Sr. Pons demana que es comprovi si el nom¬ bre de Regidors presents al Saló és suficient per a
adoptar acords i el Sr. Alcalde li contesta que hi
ha a la Sala 24 Regidors i requereix la presència
dels que n'havien sortit momentàniament i que tor¬
nen a entrar.
S'aprovenper unanimitat i, per tant, amb el quò^
rum de l'art. 3, 2, g) del Reial Decret-Llei 3/1981,
l'estat d'Ingressos, l'estat de Despeses, la Memòria
i les Bases d'execució del Pressupost especial del Servei municipal de Parcs i Jardins de 1981 per
un import anivellat de 1.736.756.000 pessetes.
Aprovar el Pressupost especial del Servei muni¬ cipal de Pompes Fúnebres per a l'exercici de 1081.
El Sr. Comas subratlla que l'aportació pressupos¬
tària demanada pel Servei ha quedat limitada a 100 milions de pessetes com ha indicat el President del Consell d'Administració del Servei, Sr. Rahola
que dóna per reiterades les seves manifestacions anteriors al respecte.
S'aproven per unanimitat i, per tant, amb el
quòrum de l'art. 3, 2, g) del Reial Decret-Llei
3/1981, l'estat d'Ingressos, l'estat de Despeses, la Memòria i les Bases d'execució del Pressupost es¬ pecial del Servei municipal de Pompes Fúnebres de 1981, per un import anivellat de 1.302.000.000 de pesetes.
S'absenten de la sessió amb la vènia de la Pre¬ sidència els Srs. De Semir, Pradas i Sánchez i
Pradell.
Aprovar el Pressupost especial del Patronat mu¬
nicipal de l'Habitatge, per a l'exercici de 1981.
El Sr. Comas informa sobre la minoració de
250milions operada en l'import total d'aquest Pres¬
supost. La Sra. Sala per encàrrec especial del Pre¬
sident del Patronat municipal de l'Habitatge, se¬
nyor Vidal, absent de la Ciutat, destaca que els
trets més característics del document en debat són:
a) quant als ingressos, la reducció progressiva de l'aportació municipal amb càrrec al Pressupost Or¬
dinari, que ha passat de 500 milions els anys 1978
i 1979 a 184 milions per enguany; i b) quant a les
despeses, una notable disminució dels costos de
personal a conseqüència del traspàs de funcionaris
als serveis generals de l'Ajuntament, i les previsi¬ ons per a reparacions urgents (500 milions de pes¬
setes) i per a l'adquisició d'habitatge ja construïts 0 de solars —altres 150 milions de pessetes—, ope¬ racions que s'adrecen a l'absorció del barraquisme,
així com per a indemnitzacions a barraquistes.
S'aproven per unanimitat i, pertant, amb el quò¬
rum de l'art. 3, 2, g) del Reial Decret-Llei 3/1981,
l'estat d'Ingressos, l'estat de Despeses, la Memòria
1 les Bases d'execució del Pressupost especial del Patronat municipal de l'Habitatge, de 1981, per
un import anivellat de 1.591.451.758 pessetes.
Aprovar el Pressupost especial del Patronat mu¬
nicipal de Guarderies infantils per a l'exercici de
198Í.
El Regidor-President del Patronat municipal de
Guarderies infantils, Sra. Gispert, detallaque l'estat de Despeses d'aquest Pressupost té el següent des¬ glossament: 244 milions per a retribucions del per¬
sonal del Patronat i de les seves guarderies, 31 mi¬
lions per a material i millores funcionals i peda¬
gògiques, 272 milions per a subvencionar les guar¬
deries tutelades i 26 milions per a obres; i que
l'estat d'Ingressos inclou 18 milions producte de les
taxes per prestació de serveis, 7 milions de subven¬
ció de l'Estat, uns 549 milions d'aportació munici¬
pal i 1 milió produït pels interessos dels dipòsits
bancaris, que equilibren el Pressupost en els 575
milions de pessetes.
