Núm. 1 / Any LXXXVII 10 de gener de 2000 Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Preus públics per a la utilització dels diferents serveis als equipaments del Districte de
l’Eixample per a l’any 2000 ... 2 Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 7
Cartipàs
Designació representant en el Consell
d’Admi-nistració de Proeixample, SA ... 8 Delegació facultats en el primer tinent
d’alcal-de i presid’alcal-dent d’alcal-de la Comissió
d’Infraestruc-tures i Urbanisme ... 8
Consells Municipals de Districte Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
sessió 29-XI-1999 ... 9
Comissions del Consell Municipal
Comissions de Benestar Social i d’Educació i
Cultura. Acta sessió 17-XI-1999 ... 10 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
sessió 17-XI-1999 ... 12
Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. Acta
sessió 18-XI-1999 ... 13 Comissió de Presidència i Hisenda. Acta
sessió 18-XI-1999 ... 18 Comissió Especial de Comptes. Acta
sessió 18-XI-1999 ... 21
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 4 concursos per a la provisió de 5
llocs de treball ... 23 Responsable administratiu/iva de centre cívic,
més vacants ... 24 2 llocs de treball de responsable
d’Administra-ció Econòmica de Districte, més vacants .... 24 Assessor/a tècnic/a (jurídic/a) de la Divisió de
Serveis Tècnics de Districte, més vancats .. 25 Responsable de Manteniment i Conservació
d’Edificis i Instal·lacions de Districte, més
vacants. ... 26
Anuncis
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
PREUS PÚBLICS PER A LA UTILITZACIÓ DELS DIFERENTS SERVEIS DEL DISTRICTE DE L’EI-XAMPLE PER A L’ANY 2000
(Aprovats per acord de la Comissió de Govern de 10 de desembre de 1999)
La Comissió de Govern, en sessió del dia 10 de desembre de 1999, acordà:
Aprovar les tarifes de preus públics per a l’any 2000, per a la utilització dels diferents serveis als equipaments del Districte de l’Eixample que consten en la relació de preus obrants a l’expedient.
Annex
DISTRICTE DE L’EIXAMPLE
CULTURA
Servei de cursos i tallers i espectacles de difusió cultural
Cursos i tallers Curs trimestral, 16 h.
– Casa Elizalde, Golferichs i Sagrada
Família ... 7.700 – Preu promoció Fort Pienc ... 7.000 Curs intensiu, 8 h. ... 3.825 Itineraris
– Sessió ... 775 – 1 dia fora ciutat ... 6.150 – Amb estada cap de setmana (1)... 7.700
Espectacles infantils
– Sessió ... 375 – Abonament 3 tiquets ... 900 Espectacles tipus A
– Sessió (2)
... 475
– Abonament 5 tiquets ... 2.000 – Abonament 3 tiquets ... 1.200 Espectacles tipus B
– Sessió ... 650 – Abonament 5 tiquets ... 3.000 – Abonament 3 tiquets ... 1.800 Servei de guarderia
– Mòdul de 2 h. ... 500
Servei de cessió d’espais
Sala d’actes, 100 pax
– Dipòsit ... 21.000
– Entitat no lucrativa
– Per hora ... 2.150 – Per dia ... 10.600 – Altres entitats i empreses
– Per hora ... 7.500 – Per dia ... 37.200 Sales grans, 45 pax
– Dipòsit ... 10.500 – Entitat no lucrativa
– Per hora ... 1.600 – Per dia ... 8.000 – Altres entitats i empreses
– Per hora ... 3.725 – Per dia ... 18.100 Sales petites, 25 pax
– Dipòsit ... 10.500 – Entitat no lucrativa
– Per hora ... 1.075 – Per dia ... 5.300 – Altres entitats i empreses
– Per hora ... 2.250 – Per dia ... 11.200
Nota: Tots aquests preus inclouen la utilització d’equips de sonorització, projectors de diapositives etc.
Altres prestacions del servei de cessió d’espais
Personal extra
– Preu/hora diurn ... 2.200 – Preu/hora nocturn i festius ... 2.700 Piano (*)
– Per a entitats amb afany de lucre o
actes lucratius ... 15.600
Notes: (*) A la Casa Elizalde
Aquestes tarifes s’aplicaran a: la Casa Elizalde, Golfe-richs-El Xalet, el Centre Cívic de la Sagrada Família i el Centre Cívic de Fort Pienc.
PROMOCIÓ SOCIAL
Casals de gent gran
Quota soci, anual ... 1.200 Tallers, per trimestre
– Titulars targeta rosa gratuïta ... 1.550 – Titulars targeta rosa reduïda ... 2.100 – Sense targeta rosa ... 3.200 Servei d’àpats en companyia
– Titulars targeta rosa gratuïta ... 100 – Titulars targeta rosa reduïda ... 250 – Sense targeta rosa ... 550 (1) Aquest preu pot variar en funció del lloc d’estada (casa
de colònies, hotel, alberg...)
Espai de fotografia Català Roca
– Carnet autoservei usuari jove (16 a 25
anys), anual ... 7.000 Autoservei (per a tothom)
– Tiquets diaris ... 325 – Abonament 10 tiquets ... 2.700 Cursos iniciació i aprofundiment (16 hores),
blanc i negre i color
– Tarifa joves (16 a 25 anys) ... 5.500 Tallers especialitzats
– 8 hores
– Jove ... 4.000 – Adult ... 5.000 – 16 hores ... 8.000
Ludoteca Annex de Golferichs.
Quota soci, anual ... 3.100 Entrada puntual, 1 dia ... 150 Entrada per a campionats, jornades, etc. . 250 Abonament mensual ... 500
Espai de jocs informàtics i noves tecnologies. Annex Golferichs
Carnet autoservei (16 a 25 anys) ... 7.000 Curs d’iniciació, 16 h. ... 10.000
Espai infantil Centre Cívic Ateneu Fort Pienc
Quota soci, anual ... 4.000
Espai per a infants Sagrada Família
Quota soci, anual ... 8.150
Activitats d’estiu. Platja de l’Eixample Entrada
– Individual ... 150 – Família nombrosa ... 75 – Menors d’1 any ... gratuït – Més grans de 65 anys ... gratuït – Grups (més de 15 persones) ... 100 Abonament
– Setmanal ... 650 – Mensual ... 2.250
EDUCACIÓ
Les escoles de l’Eixample anem al Conservatori Quota ... 650
Nota: Programa d’audicions musicals que es duu a terme amb els alumnes de 4t, 5è i 6è dels centres públics de pri-mària. Són tres audicions al llarg del curs.
Els alumnes paguen una única quota, que ha estat prèviament consensuada amb els directors dels centres. Existeix la previsió de beques per als alumnes que no po-den assumir-ho.
ESPORTS
ACTIVITATS ESPORTIVES A LES INSTAL·LACIONS ESCOLARS
Activitat
Matrícula anual ... 2.000 Quota 2h/set.
– Futbol sala, per mes ... 2.100
– Bàsquet, per mes ... 2.100 – Voleibol, per mes ... 2.100 – Hoquei patins, per mes ... 2.100 – Gimnàstica rítmica, per mes ... 1.900 – Dansa clàssica, per mes ... 1.900 – Taekwondo, per mes ... 1.900 – Psicomotricitat, per mes ... 1.600 – Iniciació esportiva, per mes ... 1.600 – Escola esportiva, per mes ... 1.600 – Iniciació al patinatge (1 h), per mes .... 1.100 – Patinatge de competició, per mes ... 1.900 – Multijocs ... 1.100 – Recreació sobre rodes ... 1.100 – Patinantge artístic, per mes ... 1.600 – Condicionament físic, per mes ... 2.200 – Aeròbic infantil, per mes ... 1.900 Quota trimestral, 10 h.
– Balls de saló ... 7.000
POLIESPORTIU MUNICIPAL JOAN MIRÓ
Activitats esportives
– Matrícula, anual ... 2.000 – Psicomotricitat, per mes ... 2.000 – Iniciació esportiva, per mes ... 2.000 – Karate, per mes ... 2.650 – Escola esportiva ... 2.000 – Gimnàstica rítmica, per mes ... 2.650 – Handbol, per mes ... 2.500 – Aeròbic infantil, per mes ... 2.650 – Gent gran ... 525/1.050 – Balls saló, per trimestre ... 7.000 – Entrada puntual ... 550 – Abonats, per mes ... 2.900
Utilització de pistes
Pista escoles ... 5.600 Lloguers altres ... 7.650 1/3 pista
– Escoles ... 2.000 – Entitats ... 3.600
POLIESPORTIU MUNICIPAL ESTACIÓ DEL NORD
Cessió d’espais Escoles
– 1/2 pista ... 1.100 – Pista sencera ... 2.200 Juvenils
– 1/2 pista ... 1.650 – Pista sencera ... 3.300 Adults
– 1/2 pista ... 2.200 – Pista sencera ... 4.400 Lloguer puntual
– 1/2 pista ... 3.250 – Pista sencera ... 6.500 Cànon llum
– 1/2 pista ... 525 – Pista sencera ... 1.050 Tenis
– Individual ... 1.100 – Doble ... 1.650 Bàdminton ...
– Dia acte ... 165.000 – Dia muntatge i desmuntage ... 36.300 Espais 2, 3, 4 i 5 (cadascun per separat)
– Dia acte ... 165.000 – Dia muntatge i desmuntage ... 36.300 Tota la nau (activitat en exclusiva)
– Dia acte ... 1.000.000 – Dia muntatge i desmuntage ... 250.000
Abonaments Matrícula
– Adult ... 5.000 – Gent gran (60 anys o targeta rosa) ... 4.000 – Infants, menors de 14 anys ... 4.000 – Familiar (3 membres, pares i fills
menors de 16 anys) ... 10.500 – Familiar, 4t i següents ... 3.500
Quota adults, per mes
– Tot el dia ... 4.500 – Matins, de 7 a 13 h. ... 3.000 – Migdies, de 13 a 16 h. ... 3.500 Quota infantil, per mes
– Tot el dia ... 3.500 – Matins, de 7 a 13 h. ... 2.750 – Migdies, de 13 a 16 h. ... 3.250 Quota gent gran, per mes
– Tot el dia ... 3.500 – Matins, de 7 a 13 h. ... 2.750 – Migdies, de 13 a 16 h. ... 3.250 A partir tercer familiar, per mes
– Tot el dia ... 3.500 – Matins, de 7 a 13 h. ... 2.500 – Migdies, de 13 a 16 h. ... 3.000 Quota familiar (3 membres, pares i fills
menors de 16 anys) ... 10.500 Entrades puntuals
– Adults ... 1.000 – Infantil ... 700 – Gent gran ... 700
Activitats dirigides
Matrícula ... 1.000 Gimnàstica gent gran
– Sense targeta rosa ... 1.450 – Amb targeta rosa ... 825 Gimàstica
– De relaxació ... 2.500 – Suau ... 2.500 – Pre i postpart ... 2.500
Curset natació Nadons – 1 dia
– Abonats ... 1.550 – No abonats ... 3.100 – 2 dies
– Abonats ... 2.000 – No abonats ... 4.000 Natació infantil
– 1 dia
– Abonats ... 1.250 – No abonats ... 2.500 – 2 dies
– Abonats ... 1.750
– Abonats ... 2.500 – No abonats ... 5.000 – 5 dies
– Abonats ... 5.000 – No abonats ... 6.700 Juvenil
– 1 dia
– Abonats ... 1.100 – No abonats ... 2.200 – 2 dies
– Abonats ... 2.000 – No abonats ... 4.000 Adults
– 1 dia
– Abonats ... 1.100 – No abonats ... 2.200 – 2 dies
– Abonats ... 2.000 – No abonats ... 4.000 – 3 dies
– Abonats ... 3.000 – No abonats ... 6.000 – 5 dies
– Abonats ... 5.000 – No abonats ... 10.000 Gent gran
– 1 dia
– Abonats ... 1.000 – No abonats ... 2.000 – 2 dies
– Abonats ... 1.500 – No abonats ... 3.000 – 3 dies
– Abonats ... 2.000 – No abonats ... 4.000 – 5 dies
– Abonats ... 4.000 – No abonats ... 6.000 Natació correctiva, 2 dies
– Infantil
– Abonats ... 3.000 – No abonats ... 6.000 – Adult
– Abonats ... 3.000 – No abonats ... 6.000 Curset per escoles, nen/curset ... 545
Serveis complementaris
Servei mèdic i fisioteràpia
Revisions medicoesportives de base
– Abonats ... 1.500 – No abonats ... 2.500 Revisions d’aptitud per a la pràctica esportiva
– Abonats ... 2.500 – No abonats ... 4.000 Consultes mèdiques
– Abonats ... 2.500 – No abonats ... 5.000 Sessió de fisioteràpia
– Abonats ... 1.000 – No abonats ... 2.000 Massatge terapèutic (20-30 min.)
Gimnàstica correctiva, manteniment o aquàtica, per mes
– Abonats ... 3.000 – No abonats ... 6.000 Servei de quiromassatge
– 15 minuts
– Abonats ... 1.000 – No abonats ... 2.000 – 30 minuts
– Abonats ... 1.800 – No abonats ... 3.000 – 45 minuts
– Abonats ... 2.500 – No abonats ... 4.000 – 60 minuts
– Abonats ... 3.000 – No abonats ... 5.000
POLIESPORTIU MUNICIPAL AIGUAJOC
Abonaments mensuals 1r familiar
– De 16 a 64 anys ... 6.370 – De 65 a 99 anys ... 3.540 2n familiar
– De 6 a 15 anys ... 3.890 – De 16 a 64 anys ... 5.680 – De 65 a 99 anys ... 3.200 3r familiar
– De 6 a 15 anys ... 3.530 – De 16 a 64 anys ... 4.260 – De 65 a 99 anys ... 2.830 Obertura expedient ... 10.000
Entrades puntuals Piscina
– 3 hores
– De 6 a 15 anys ... 650 – De 16 a 64 anys ... 825 – De 65 a 99 anys ... 650 – Fracció 1/2 hora
– De 6 a 15 anys ... 220 – De 16 a 64 anys ... 360 – De 65 a 99 anys ... 220 Abonament 10 tiquets de 3 hores
– De 6 a 15 anys ... 4.860 – De 16 a 64 anys ... 6.900 – De 65 a 99 anys ... 4.830 Col·lectius
– Fins a 15 anys i més grans de
65 anys ... 450 – De 16 a 64 anys ... 590
Aiguajoc, individual 3 hores
– De 12 a 15 anys ... 1.100 – De 16 a 64 anys ... 1.360 – De 65 a 99 anys ... 1.100 1/2 hora
– De 12 a 15 anys ... 360 – De 16 a 64 anys ... 430 – De 65 a 99 anys ... 360
Esquaix
Abonaments 10 tiquets de 1/2 hora
– Abonat ... 2.970 – No abonat ... 6.425
Lloguer pavelló (a partir de setembre de 2000) – 1 hora ... 9.975 – Menors de 15 anys ... 7.520 – Escoles ... 2.640
Cursets adults i nens (a partir de setembre de 2000)
Abonats
– 3 dies ... 7.655 – 2 dies ... 5.090 – 1 dia (infantil) ... 4.220 No abonats
– 3 dies ... 15.305 – 2 dies ... 10.180 – 1 dia ... 8.435 Nadons, 1 dia
– Abonats ... 2.990 – No abonats ... 5.980
POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMÍLIA
Lloguer del pavelló
1 hora, grups fins a 12 pers.
– Abonats ... 2.500 – No abonats ... 5.200 Pista exterior, grups fins a 12 pers.
– Abonats ... 1.000 – Cada persona per sobre de 12 ... 200 – No abonats ... 2.100
Abonaments
Matrícula ... 6.000 Abonats
– Fins a 16 anys ... 2.100 – Adults ... 3.325 – Gent gran ... 3.300 – Familiar (pares i fills fins a 16 anys) ... 5.400 – Amb targeta rosa ... 2.100 Matrícula abonat
– Matinal, de 7 a 15 h. ... 3.000 – Nocturn, de 21 a 24 h. ... 3.000 – Cap de setmana ... 1.500 Abonats
– Matinal ... 2.525 – Nocturn ... 2.300 – Cap de setmana ... 1.750
Nota: Els més grans de 60 anys tenen un descompte del 50% a la matrícula.
Els posseïdors de la targeta rosa gratuïta no paguen ma-trícula.
Entrada puntual
Adults ... 875 Multitiquet
– 10 entrades ... 6.500 – 5 entrades ... 3.500 Infantils ... 525
Multitiquet
– 10 entrades ... 3.850 – 5 entrades ... 2.050
Servei mèdic
– 1 sessió ... 1.675 – Bons 5 massatges ... 7.875 – No abonats
– 1 sessió ... 2.100 – Bons 5 massatges ... 9.975
Serveis diversos
– Duplicat carnet ... 425 – Còpia clau perduda ... 850 – Lloguer de tovalloles ... 150
Activitats dirigides, per mes Natació gent gran, 2 dies
– Abonats ... 1.675 – No abonats ... 2.625 Gimnàstica gent gran, 2 dies
– Abonats ... 1.675 – No abonats ... 2.525 Iniciació esportiva, 2 dies
– Abonats ... 1.900 – No abonats ... 2.575 Escola de futbol, 2 dies
– Abonats infantils ... 1.900 – No abonats infantils ... 2.575 Gimnàstica rítmica, 2 dies
– Abonats ... 1.900 – No abonats ... 2.575 Judo, 2 dies
– Abonats ... 1.900 – No abonats ... 2.575 Patinatge, 1 dia
– Abonats ... 975 – No abonats ... 1.275 Natació nadons, 1 dia
– Abonats ... 1.525 – No abonats ... 2.300 Natació infantil, 1 dia
– Abonats ... 1.675 – No abonats ... 2.625 Natació infantil, 2 dies
– Abonats ... 2.325 – No abonats ... 3.425 Natació juvenil, 1 dia
– Abonats ... 1.225 – No abonats ... 1.775 Natació juvenil, 2 dies
– Abonats ... 2.425 – No abonats ... 3.575 Natació correctiva juvenil, 2 dies
– Abonats ... 3.250 – No abonats ... 4.500 Aeròbic adults, 1 dia
– Abonats ... 1.225 – No abonats ... 1.950 Aeròbic adults, 2 dies
– Abonats ... 2.450 – No abonats ... 3.900 Ioga adults, 2 dies
– Abonats ... 2.775 – No abonats ... 3.900 Natació adults, 1 dia
– Abonats ... 1.175
– Abonats ... 2.375 – No abonats ... 3.525 Natació correctiva adults, 2 dies
– Abonats ... 3.600 – No abonats ... 5.075 Gimnàstica adults, 1 dia
– Abonats ... 1.075 – No abonats ... 1.750 Gimnàstica adults, 2 dies
– Abonats ... 2.150 – No abonats ... 3.525 Gimnàstica correctiva adults, 2 dies
– Abonats ... 3.825 – No abonats ... 5.400
CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL FORT PIENC
Entrenament Afeccionats
– Camp gran ... 2.000 – Camp petit ... 875 Futbol base
– Camp gran ... 1.030 – Camp petit ... 450
Competició Afeccionats
– De 10 a 12 h. ... 6.325 – De 12 a 14 h. ... 7.800 – Camp gran ... 4.730 Futbol base
– Camp gran ... 2.200 – Camp petit ... 1.100
Lloguer puntual
– Camp gran ... 8.000 – Camp petit ... 4.300
Llum, per partit
– Canon ... 1.000 – 50% canon ... 500
PISTES POLIESPORTIVES MUNICIPALS PARC DE L’ESCORXADOR
Pista
– Escoles ... 1.625 – Entitats ... 1.775 – Lloguer puntual ... 2.550 – Canon llum ... 500
PISTA POLIESPORTIVA JARDINS DE LA INDÚSTRIA
Pista
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 1999 (Transferències)
(Aprovades per decret l’Alcaldia de 15 de novembre de 1999)
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22700 0602 46360 MC7 Neteja d’edificis 1.370.880
48954 0602 46360 MC8 Transferència corrent a la Universitat
Politèc-nica de Catalunya 1.370.880
48903 0101 32510 MC7 Transferència corrent a famílies i institucions
sense afany de lucre 22.700.000
22610 0101 32510 MC8 Altres despeses compra serveis 22.700.000
24.070.880 24.070.880
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22719 0201 45240 MC7 Altres contractes de serveis 1.412.977
22610 0603 45240 MC8 Atres despeses compra de serveis 1.412.977
22706 0201 45220 MC7 Estudis i treballs tècnics 1.200.000
41001 0201 45220 MC8 Transferència corrent a l’IMI, desenvolupament
de projectes 1.200.000
15100 0101 12110 MC7 Gratificacions 4.843.072
22610 0101 17110 MC8 Altres despeses compra serveis 4.843.072
48903 0101 32530 MC7 Trànsferencia corrent a famílies i institucions
sense afany de lucre 10.000.000
22719 0101 32530 MC8 Altres contractes de serveis 10.000.000
17.456.049 17.456.049
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 1999 (Generació de crèdit per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de 15 de novembre de 1999)
INGRESSOS
Partida Descripció Altes
45026 61114 9901 Aportació de la Generalitat de Catalunya pels serveis prestats per la Guàrdia Urbana el dia de les eleccions
autonòmiques 20.000.000
DESPESES
Partida Descripció Altes
15100 22210 0401 Gratificacions Guàrdia Urbana 20.000.000
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST MUNICIPAL DE 1999 (Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de 28 d’octubre de 1999)
INGRESSOS
Partida Descripció Altes
41105 61114 0101 Ingressos procedents de l’Institut Municipal d’Informà-tica per a costos de personal del Departament
d’Esta-dística transferit a l’Ajuntament 37.352.767
DESPESES
Partida Descripció Altes
CARTIPÀS
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta de Barcelona, i de conformitat amb els Estatuts de l’empresa Proeixam-ple, SA, disposo:
Primer. Designar representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell d’Administració de l’empresa Proeixample, SA, el Sr. Miquel Sánchez i López, en substitució de l’Im. Sr. Oriol Pujol i Ferrusola.
Segon. Proposar a la Junta General el nomena-ment d’aquest representant com a membre del Con-sell d’Administració.
Barcelona, 13 de desembre de 1999. L’alcalde Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5823)
* * *
Decret. En exercici de les facultats que conferei-xen a l’Alcaldia els articles 13.2 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta de Barcelona, en
relació amb l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’a-bril, modificada el 21 d’abril de 1999 (Llei 11/1999), l’article 54 de la Llei municipal i de règim local a Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril) i l’article 43 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, disposo:
Delegar en el primer tinent d’alcalde i president de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme l’emissió de l’informe previ i preceptiu previst a l’article 91 del Text refós de la legislació urbanística vigent a Catalu-nya i l’article 6 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona, regulador de les autoritzacions d’obres i usos de caràcter provisional; disposar que aquesta delegació no modifica les com-petències que, en matèria de concessió de llicències d’obres i usos o activitats, en tenen atribuïdes altres òrgans municipals.
Barcelona, 13 de desembre de 1999. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 3. Sants-Montjuïc
Acords sessió extraordinària de 29 de novembre de 1999
La Ima. Sra. Marina Subirats i Martori pren posses-sió com a presidenta del Consell de Districte.
S’aprova per majoria la modificació puntual del Re-glament de règim intern del Districte:
a) L’article 16 resta redactat de la manera següent: “Article 16
Les sessions del Ple del Districte es desenvolupa-ran de la manera següent:
1. Una vegada aprovada l’acta de la sessió anterior i donat compte dels assumptes inclosos en el despatx d’ofici, per cadascun de la resta de punts de l’ordre del dia es farà una representació per part del regidor del Districte o d’un conseller responsable. Quan es tracti d’un Ple extraordinari o d’un tema inclòs en l’or-dre del dia a requeriment d’un determinat grup polític, la representació, justificació o defensa la farà un re-presentant de l’esmentat grup.
2. Un cop finalitzada aquesta presentació i sempre que s’hagi demanat per escrit amb 48 hores d’antela-ció, el president podrà donar la paraula als represen-tants de les associacions i entitats, i en general, als veïns i veïnes assistents a la sessió per tal que, en un únic torn d’intervencions, es manifestin en relació al contingut del punt de l’ordre del dia objecte del debat. Tanmateix el president podrà agrupar aquelles inter-vencions iguals sobre el mateix tema.
3. Tot seguit, s’obrirà un torn de paraules on inter-vindran els Grups Municipals de menor a major pre-sència en el Districte.
4. Si se sol·licita per qualsevol grup, es procedirà a un segon torn d’intervencions, on podran prendre la paraula els membres del Consell, sempre de menor a major representació.
5. Acabats aquests torns de paraules, el president donarà per finalitzada la discussió, que es clourà amb una intervenció del membre de l’equip del Consell que hagi fet l’exposició inicial o del regidor del Districte.
6. A continuació es procedirà a la votació de la pro-posta, si s’escau, i es passarà al punt següent de l’or-dre del dia.
El president vetllarà pel bon desenvolupament de la sessió i el debat, i podrà limitar la demanda de les intervencions i regular la seva durada per tal de ga-rantir l’agilitat de la sessió i evitar la reiteració de les exposicions.
Finalitzat l’ordre del dia, el president donarà la
pa-raula als consellers assistents que desitgin intervenir sobres temes competència del Consell de Districte.
Tanmateix els consellers, en aquest darrer punt de l’ordre del dia podran presentar preguntes o formular interpel·lacions que seran contestades en aquest mo-ment o, posteriormo-ment per escrit, abans de la propera sessió plenària.
Els acords del Ple s’adoptaran per majoria de vots, excepte en els supòsits en què s’exigeixi una majoria qualificada. El Ple podrà adoptar per majoria simple la resolució d’ajornar una proposta per manca d’informació i alhora presentar-la en el proper Consell del Districte.
Per tal d’informar d’aquelles qüestions que puguin ser plantejades i contestar les interpel·lacions que es puguin formular, assistirà al Ple del Consell, amb veu i sense vot, el gerent del Districte.
El cap de la Secretaria Tecnicojurídica del Districte actuarà com a secretari del Ple del Consell. La con-fecció de l’acta s’ajustarà al que disposen els articles 106 i 107 de la Llei municipal i de règim local de Ca-talunya, de 15 d’abril de 1987.”
b) S’afegeix l’article 16 bis del tenor literal següent: “Article 16 bis. Comissió d’Estat del Districte.
1. La CED tindrà com a finalitat escoltar els veïns i veïnes sobre temes i problemes que els puguin afec-tar i relatius a motius competència del Districte.
2. El seu president serà el president del Districte o conseller en qui delegui i estarà compost per: – Consellers.
– Gerent del Districte.
– Caps de les Divisions que es determini.
– Cap de la Secretaria Tecnicojurídica, el qual actu-arà com a secretari.
3. La Comissió es reunirà com a mínim bimen-sualment.
4. Les preguntes o suggeriments que formulin els interessats seran contestats a la mateixa sessió, si és possible i es tenen els antecedents necessaris, o, en altre cas, per escrit abans de la sessió següent, o en aquesta propera sessió.
5. Dels acords que s’adoptin s’aixecarà un acta que serà tramesa per la seva constància a l’interessat que hagi formulat la queixa o suggeriment, prèvia petició.”
S’aprova la composició de la Comissió de Govern del Districte que estarà integrada pels consellers se-güents: Francesc Osan (PSC), Eduard Reñé (PSC), Albert Soler (PSC) i Lluís Fajarí (IC-Verds).
COMISSIONS INFORMATIVES
Comissions de Benestar Social i Educació i Cultura
Acta de la sessió celebrada el dia 17 de novembre del 1999 i aprovada el dia 15 de desembre de 1999
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia disset de novembre de mil nou-cents noranta-nou, s’hi reuneixen les Comissions de Ben-estar Social i Educació i Cultura.
Sota la presidència de les Imes. Sres. Núria Car-rera i Comes i Marina Subirats i Martori, hi assistei-xen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Albert Batlle i Bastardas, José Ignacio Cuervo i Argudín, Immacu-lada Moraleda i Pérez, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Magdalena Oranich i Solagran, Joan Puigdollers i Farga, M. Ángeles Tre-serra i Soler, Roser Veciana i Olivé, Imma Mayol i Beltran, Jesús Maestro i García, Ferran Mascarell i Canalda, Jaume Ciurana i Llevadot i Emma Bal-seiro i Carreiras.
Excusen la seva absència els Ims. Srs. i Sres. Maravillas Rojo i Torrecilla, Vladimir de Semir i Zivoj-novic, Joana M. Ortega i Alemany i Santiago Fisas i Ayxelà.
També hi son presents el Srs. Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent de Serveis Personals i Ricard Armengol i Rossell, gerent de Salut Pública.
Són assistits per la tècnica d’Administració Gene-ral, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delega-ció expressa del secretari general i certifica.
S’obre la sessió a les nou hores i quaranta-cinc minuts.
Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova.
Propostes d’acord del Consell Municipal
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
PONÈNCIA D’ESPORTS I RELACIONS INSTITUCIONALS
Districte de Sant Martí
Declarar vàlid el procediment de licitació del con-curs per a la concessió de la gestió de la piscina mu-nicipal Júpiter, situada al carrer d’Andrade, núm. 179; adjudicar l’esmentada concessió a l’entitat Albillo 1998, SL, per un període màxim de vint-i-cinc anys a partir de la data de formalització del contracte en base al plec de clàusules particulars que regeix tal concessió, i l’oferta presentada per l’esmentada en-titat, dins la qual figura una inversió de 250.000.000 de pessetes (1.502.530,26 euros), i pel cànon esta-blert en la clàusula setena de l’esmentat plec; reque-rir l’esmentada entitat perquè, en el termini màxim de
quinze dies a partir de la notificació d’aquesta adjudi-cació, presenti el document acreditatiu d’haver consti-tuït la garantia definitiva de 2.000.000 de pessetes (12.020,24 euros) i comparegui el seu legal represen-tant a la formalització del contracte el dia i hora que a tal efecte s’assenyali; i facultar l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, regidor del Districte de Sant Martí, per a la signatura del contracte.
El Sr. Batlle explica que es tracta de l’adjudicació de la concessió de la gestió de la piscina municipal Júpiter a l’entitat Albillo 1998, SL. L’informe de la mesa de contractació és determinant respecte a les altres propostes. Es tracta d’una instal·lació tancada durant anys per obsoleta i que cal reformar. La inver-sió és de 250 milions de pessetes i l’adjudicació es fa per 25 anys.
Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V, PP, ERC-EV i amb la reserva de CiU.
Informes
Programa de subvencions per a entitats no lucra-tives.
La Sra. Carrera explica que el programa planteja una actuació més global en les subvencions i tenir una relació transparent amb el món associatiu. És per aquest motiu que s’agrupen les convocatòries, s’unifiquen els terminis i els criteris administratius, com també la documentació que s’ha de presentar. Es millora també la informació i difusió de la convo-catòria i es pretén atorgar les subvencions durant el mes de juny.
La Sra. Fandos agraeix la presentació del progra-ma de subvencions i deprogra-mana se li facin arribar les bases de les convocatòries.
Projecte d’informatització dels Centres Cívics. El Sr. Dalmau explica que el Projecte d’informa-tització dels Centres Cívics té com a objectius unificar i automatitzar el control de gestió, aconseguir una agenda d’activitats única i compartida per tots els Centres, compartir bases de dades i també intercan-vis i debats. Indica que s’ha fet una inversió important perquè els centres puguin treballar en xarxa.
PONÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
La Salut a Barcelona 1998.
La Sra. Mayol manifesta la seva satisfacció pel fet de poder donar a conèixer l’informe que des de fa setze anys ininterromputs presenta l’Institut Municipal de Salut Pública.
per-met avaluar el resultat de les actuacions que es duen a terme.
Considera que el coneixement de la realitat possi-bilita, per exemple, lluitar contra les desigualtats que encara avui es produeixen a Ciutat Vella. Destaca com a element important de l’estudi que aquest té en compte de forma separada la salut de les dones. Ex-plica que la ciutat necessita recursos mal·leables per a poder fer front a les noves situacions que l’informe de salut posa de manifest. Destaca que l’informe de-nuncia també com les condicions ambientals condi-cionen l’estat de salut dels ciutadans.
El Sr. Cuervo reconeix el mèrit de l’elaboració conti-nuada de l’informe de salut durant setze anys, però alerta del perill de caure en una certa rutina. Per això considera primordial fixar-se en els problemes emer-gents. Posa en relleu que es continuen mantenint des-igualtats en la ciutat, com ara la diferència que hi ha entre el districte de Ciutat Vella i la resta de districtes.
Com a situacions emergents destaca els proble-mes de salut dels marginats i dels nous col·lectius d’immigrants; els accidents de trànsit, que han passat a ser la primera causa de mort entre els joves i que estan especialment lligats a l’abús de l’alcohol. Cal tenir en compte també l’envelliment de la població i la menor taxa de natalitat. Es mantenen com a causes més importants de mortalitat entre la població de 40 a 60 anys el càncer de pulmó i de mama. Pel que fa a les persones de més de 65 anys, hi disminueixen les malalties cardiovasculars, però apareixen noves pa-tologies lligades als trastorns cognitius (Alhzeimer, demència senil). Posa de relleu com a bons indica-dors de l’estudi la salut maternoinfantil i l’augment de supervivència entre els malalts de sida.
El Sr. Armengol il·lustra les informacions a què s’ha fet referència dient que a partir de l’any 1985 s’ha produït una caiguda de la natalitat i un progressiu en-velliment de la població. L’esperança de vida per a les dones és de més de 82 anys, i per als homes més de 75. La fecunditat més important es produeix entre els 30 i 34 anys. Els indicadors de mortalitat infantil de la ciutat són molt bons i hi ha una davallada impor-tant en la mortalitat per sida. Els accidents de trànsit tornen a ser la causa més important de mort entre els joves de 15 a 24 anys. Disminueixen les malalties cardiovasculars; s’incrementen els accidents de tre-ball i les malalties laborals. L’augment dels accidents laborals en els darrers tres anys es deu principalment a la incidència dels accidents in itinere. Pel que fa a la drogaaddicció, augmenta el consum de cocaïna i dis-minueix el d’heroïna. Quant a la mortalitat dels més grans de 64 anys, hi ha un increment progressiu del càncer de pulmó i una reducció de les isquèmies ce-rebrals i cardíaques.
Destaca que cada cop hi ha més nens nascuts a Barcelona de mares estrangeres, al voltant d’un 11%, dels quals un 6% provenen de països en vies de des-envolupament
Quant als recursos d’internament hospitalari, les estades llargues representen un 43%, les conva-lescències un 35% i la resta correspon a malalts terminals.
Pel que fa a salut mental, l’any 1998 han estat ate-ses 27.717 persones. Fins als 19 anys, el nombre d’homes atesos és superior al de dones, principal-ment per diagnòstics relacionats amb trastorns de l’adaptació, i a partir dels 20 les dones els superen en
nombre, principalment per trastorns de depressió i ansietat. A partir del 70 anys, el diagnòstic més fre-qüent és la depressió.
Quant als objectius per a l’any 2000, es considera que un 60% es podran aconseguir (malalties cardio-vasculars, mortalitat infantil i sida), un 25% seran de difícil consecució (consum d’alcohol i drogues, acci-dents de trànsit i acciacci-dents laborals) i un 18% que es creu que no s’assoliran (prematurs, tabac, toxiinfec-cions alimentàries) .
Destaca els principals àmbits d’actuació, els quals són: posada en marxa del Programa de Salut Am-biental; reforçament del Programa de control alimen-tari a la ciutat; ampliació i reforçament de les accions en el marc educatiu de prevenció de les conductes de risc; consolidació en la disminució de l’impacte de la sida; ampliació de la cobertura de la reforma de l’Atenció Primària; establiment i l’aplicació del Pla In-tegral d’urgències a Barcelona i el reforçament de les mesures de millora en l’atenció a la salut mental.
La Sra. Carrera felicita els regidors, la tinent d’alcal-de i el director d’alcal-de l’Institut per l’exposició d’alcal-de l’informe.
El Sr. Puigdollers creu que la continuïtat durant set-ze anys en l’elaboració dels informes de salut no es pot deslligar del fet que el primer va ser impulsat i presentat pels senyors Joan Clos i Josep Ignasi Cuervo. Hi ha hagut una prioritat política continuada aconseguida entre tothom que ha permès la continuï-tat en la realització dels informes. L’informe represen-ta molts costos i acords profunds durant més d’onze anys entre totes les institucions en el camp sanitari i de drogodependències. Considera que el que hi ha darrera és una situació francament bona i que s’ha assolit un bon nivell de salut. Cal tenir en compte, però, els aspectes que preocupen i que es poden mi-llorar, i en destaca les desigualtats sanitàries territo-rials. En aquest sentit, creu que és més fàcil assolir un objectiu quan aquest és únicament sanitari que no pas quan l’objectiu de salut sobrepassa l’àmbit sani-tari i té a veure també amb temes socials o urbanís-tics. Posa com a exemple el Districte de Ciutat Vella, on s’ha fet un esforç inversor molt gran que des del punt de vista sanitari no ha donat tots els resultats esperats. Considera que cal fer un esforç més impor-tant en el camp social.
Demana que es convoqui la Comissió Política de Drogodependències. Finalment, mostra la seva preo-cupació pel fet que en l’avantprojecte de pressupost disminueixi el pressupost de l’Institut de Salut Pública i, especialment, pel fet que aquesta disminució pugui afectar el desenvolupament de la futura Agencia de Salut Pública.
La Sra. Treserra felicita els tècnics que han elaborat l’informe i posa èmfasi en cinc aspectes que considera molt importants: la necessitat real de recursos, la de-terminació de les àrees reals d’influència hospitalària de Barcelona, les mesures de prevenció de determina-des patologies, la integració real entre serveis socials i sanitaris i la constatació de si s’han modificat les cau-ses que determinen divercau-ses patologies, i, en resum, si es vol anar cap un model integrat de la salut.
me inicial ha desaparegut, considera que cal conti-nuar lluitant per tancar el forat encara existent.
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
PONÈNCIA DE CULTURA
Modificar l’acord del Consell Plenari, de 26 de març de 1999, pel qual s’aprovà el Conveni entre el Minis-teri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i, aprovar el nou text del Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta-ment de Barcelona per al finançal’Ajunta-ment de les obres de rehabilitació del Palau Nacional com a seu del Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya, corresponents a aportacions pendents de les obres de consolidació de l’edifici, de la instal·lació del Romànic (segona part de la segona fase), de la instal·lació de l’Art Gòtic (sego-na part de la sego(sego-na fase) i del Projecte fi(sego-nal de les obres de rehabilitació del Palau Nacional i reins-tal·lació completa del MNAC (tercera i última fase), i facultar l’alcalde per a la signatura de l’esmentat con-veni i per a la seva adequació a fi de garantir-ne l’e-fectivitat.
El Sr. Mascarell explica que amb aquesta proposta es modifica el conveni aprovat pel Consell Plenari, de 26 de març de 1999, entre el Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona pe al finançament de les obres de
rehabili-La proposta modifica aquell acord en el sentit d’aprovar el nou text del Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per al finan-çament de les obres de rehabilitació del Palau Nacio-nal com a seu del Museu NacioNacio-nal d’Art de Catalu-nya. Aquest seria el 3r conveni fet des de l’any 1991. Les raons de la modificació són el llarg procés de de-bat entre les administracions, especialment el Minis-teri de Cultura i la Conselleria, sobre la contrapartida concreta de la presència d’un representant del Minis-teri de Cultura en el Patronat del Museu; el desacord no ha permès finalment la signatura del conveni a tres bandes, i el que avui es porta és la signatura del conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament, fet que permetrà que les obres continuïn. Confia, però, que s’arribarà a un acord entre la Generalitat i el Ministeri, que continuen negociant, i que això permetrà la incor-poració ràpida del Ministeri de Cultura en el finança-ment de les obres del Museu. En l’epígraf 6è del con-veni queda reflectit que aquest possible desacord, que confia que no es produeixi, no significarà més cost a assumir per l’Ajuntament de Barcelona.
El Sr. Ciurana posa de manifest que la presència o no d’un representant del Ministeri en el Patronat és un assumpte que té més importància de la que es po-dria desprendre de l’anterior explicació.
Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V, ERC-EV i amb la reserva de PP i CiU.
En no haver-hi més assumptes per a tractar, s’ai-xeca la sessió a les deu hores i quaranta-cinc minuts.
Comissió de Seguretat i Mobilitat
Acta de la sessió celebrada el dia 17 de novembre de 1999 i aprovada el dia 20 de desembre de 1999
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia disset de novembre del 1999, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira; hi assisteixen els Ims. Srs. i les Imes. Sres.: Carme San Miguel i Ruibal, Francisco Narváez i Pazos, Ferran Julián i González, Magdalena Oranich i Solagran, Joaquin Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antonio Ainoza i Cirera, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jesús Maestro i García, i Imma Mayol Beltran.
També hi és present el Sr. Carles Amieiro i Ventoso, director de Serveis de Protecció Civil.
Són assistits per la tècnica d’Administració Gene-ral, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delega-ció expressa del secretari general i certifica.
S’obre la sessió a les dotze hores.
Propostes d’acord del Consell Municipal
Aprovar inicialment, d’acord amb el procediment establert a l’article 162 de la Llei 8/1987, municipal i
de règim local de Catalunya, el Pla específic d’emer-gència exterior del Port de Barcelona; sotmetre’l a in-formació pública durant un període de trenta dies per a la presentació de suggeriments i al·legacions; i per al cas que no s’hi formulin al·legacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi rectificacions, te-nir per elevat automàticament aquest acord d’aprova-ció inicial a aprovad’aprova-ció definitiva, i trametre el Pla es-pecífic d’emergència exterior del Port de Barcelona a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació.
La Sra. San Miguel explica que se sotmet a apro-vació del Consell Municipal el Pla d’emergència ex-terior del Port de Barcelona. El Port ha traçat el Pla interior d’emergència i correspon a la ciutat fer l’ex-terior. Aquest Pla exterior defineix les actuacions que s’han de fer a la ciutat en cas d’emergència al port. El Pla regula la incidència de risc a la ciutat i el seu possible àmbit.
El Pla s’ha fet amb absoluta col·laboració amb to-tes les administracions i amb la capitania marítima. Ha de ser aprovat pel Consell Plenari Municipal i des-prés homologat per Protecció Civil de la Generalitat.
més indústries i magatzems de matèries perilloses. El director tècnic del Pla d’emergència exterior és el cap de Bombers de Barcelona, i els bombers del port són els bombers de la ciutat de Barcelona.
El Sr. Forn indica que ha tingut poc temps per a estudiar la documentació i demana que li’n facilitin fo-tocòpies.
El Sr. Ainoza considera que la millor acció és l’ac-ció preventiva i per tant qualifica de molt positiva la iniciativa. Demana que se li faciliti la informació del Pla per poder analitzar amb temps i rigor l’informe presentat.
El Sr. Amieiro explica que el document que es pre-senta s’estructura tenint en compte quatre aspectes:
1. La identificació general del risc en el port de Barce-lona. 2. Els mitjans i recursos de què es disposa. 3. Com actuar i quina ha de ser l’organització municipal quan sorgeixi una situació d’emergència, i 4. Com s’im-planta el Pla i quins són els procediments d’actuació.
El Pla és una eina operativa que complementa el Pla d’emergència interior realitzat per l’autoritat portuà-ria. L’anàlisi del risc per saber com aquest pot afectar la ciutat ha estat elaborat de forma conjunta. El port està estructurat en cinc àrees que es divideixen per activitats més específiques i cada sector té dics i molls diferents. A més de procedir a la identificació del risc en zona terrestre, s’ha procedit també a analitzar la part marítima fins a dues milles fora de la bocana.
L’activitat del port de Barcelona és molt alta. El nombre de passatgers a l’any està al voltant de un
milió de persones i el moviment de càrrega és el mes important d’Espanya quant a contenidors i matèries perilloses. Les mercaderies superen els 24 milions de tones anuals i els indicadors de tràfic dels conteni-dors superen el milió de teus. Som, doncs, davant una activitat molt dinàmica, fet que en última instàn-cia sempre genera risc.
Els recursos per a actuar en cas d’emergència es-tan identificats: els uns són recursos propis de l’Ajun-tament i els altres són recursos aliens. L’organització per a fer front al risc està detallada i fixat allò que cor-respon a cada grup. Pel que fa a la implantació, cal que el Pla sigui una eina pràctica que tothom (bom-bers, la gent del port, mitjans de comunicació, etc.) sàpiga utilitzar.
El Sr. Ainoza pregunta si, conscienciats dels riscos, es considera suficient la dotació de dotze bombers destinats al port.
La Sra. San Miguel explica que els dotze bombers destinats al port actuen dins d’un marc de prevenció i que, a diferència d’un pla de prevenció, un pla d’emergència es posa en marxa quan s’ha produït un risc, i que en aquest cas serien tots els bombers de la ciutat els que actuarien, si fos necessari.
Comenta també que el Pla ha estat contrastat amb la Universitat Politècnica de Catalunya.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups
En no haver-hi més assumptes per a tractar, s’ai-xeca la sessió a les tretze hores i quinze minuts.
Comissió d’Infraestructures i Urbanisme
Acta de la sessió celebrada el dia 18 de novembre de 1999 i aprovada el dia 17 de desembre de 1999
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia divuit de novembre de mil nou-cents noranta-nou, s’hi reuneix la Comissió d’Urbanisme i Infraestructures.
Sota la presidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, hi assisteixen els Ims. Srs. i Sra.: Jordi He-reu i Boher, Carmen San Miguel i Ruibal, Josep Miró i Ardèvol, Jaume Ciurana i Llevadot, Joan Puigdo-llers i Fargas, Emilio Álvarez Pérez-Bedia, Jordi Por-tabella i Calvete, i Eugeni Forradellas i Bombardó.
Són assistits pel Sr. Francesc Lliset i Borrell, secretari general de l’Ajuntament de Barcelona, que certifica.
Excusen la seva absència els Ims. Srs. Antonio Santiburcio i Moreno, Ferran Julián i González i Jordi Cornet i Serra.
Hi són presents el Sr. Ramón García-Bragado i Acín, gerent del Sector d’Urbanisme, la Sra. Pilar Figueras i de Diego, gerenta del Consorci del Besòs, el Sr. Josep Acebillo i Marín, director de Barcelona Regional, i el Sr. Miquel Sodupe i Roure, director-ge-rent de Barcelona Regional.
S’obre la sessió a tres quarts de deu del matí. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova
Propostes d’acord del Consell Municipal
Aprovar inicialment el Programa d’Actuació Munici-pal 2000-2003; i sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes.
El Sr. Casas explica que, en relació a aquest punt, el Sr. Miró ha fet arribar un escrit indicant que no es-tava incorporat tot l’expedient en el termini legalment previst, i continua dient que, efectivament, no estava a l’hora que el Sr. Miró ho va veure, però el mateix dia a la tarda s’havia incorporat tota la documentació. Si el Sr. Miró vol substanciar l’assumpte i sinó propo-saria als altres membres de la Comissió que ratifiquin la conveniència que aquest punt de l’ordre del dia es debateixi avui i que s’incorpori sense cap més consi-deració.
mular amb prou maduresa les seves opinions, i no quaranta-vuit hores, que tampoc s’han complert. Que el que importa en aquest moment concret no és l’as-pecte polític, la possibilitat de participar, sinó estric-tament l’aspecte formal. Demanen que aquest punt es retiri de l’ordre del dia i es torni a convocar una Comissió per a poder-lo tractar. Continua dient que en relació a aquest punt i als següents, pel cas que no se’ls faci cas quan bonament ho van expressant, anuncia que hauran de recórrer a la via del recurs, ja que no pot ser que els documents els arribin tard i en aquestes condicions.
D’altra banda, diu que d’acord amb la Carta munici-pal, i segons la seva interpretació, el PAM no ha de ser aprovat inicialment pel Plenari del Consell Munici-pal, sinó per la Comissió, i de la Comissió anar direc-tament a informació pública, i l’aprovació final aniria al Plenari. Aquesta objecció encara remarcaria més la importància de disposar del document amb antela-ció suficient a la convocatòria de la Comissió. Això impedeix que formalment i políticament el PAM pugui ser tractat avui aquí. A més, d’acord amb l’article 23.2.b) de la Carta municipal ha d’estar prèviament informat pels Consells de Districtes i aquest no és el cas. Continua dient que no pot ser que converteixin la Carta municipal en una mena de supermercat on el govern utilitza allò que li convé i prescindeix d’allò que per les raons que sigui no l’interessa. Finalment, demanen que sigui retirat formalment de l’ordre del dia i en cas que la seva petició no sigui assumida anuncien que, en el seu moment, presentaran recurs contenciós administratiu contra el PAM.
El Sr. Casas respon que el PAM és un projecte que aquesta ciutat necessita i que els problemes formals, els quals a més poden trobar solució amb els acords entre els grups, no haurien de ser un obstacle per im-pulsar el projecte. I continua dient que no comparteix en absolut el seu punt de vista sobre els terminis, però que, en qualsevol cas, es farà el que ha propo-sat, és a dir, amb caràcter d’urgència, els membres de l’equip de govern incorporem aquest punt a l’ordre del dia. Pel que fa a les altres qüestions la carta avui no té desenvolupat el reglament orgànic i de funcio-nament, i per tant, la proposta de funcionament és exactament la mateixa que en el seu dia es va fer per al PAM 96-99, és a dir, una vegada feta l’aprovació inicial per part del Plenari se sotmet a la consideració dels diferents districtes, s’obre el termini d’al·lega-cions simultàniament a la petició i emissió dels infor-mes no vinculants, ni determinants, sinó estrictament informes dels diferents Consells de Districte, i poste-riorment s’efectuarà l’audiència pública i l’aprovació definitiva. En aquest període de pràcticament dos mesos que hi haurà des de l’aprovació inicial fins a l’aprovació definitiva, assegura, dirigint-se al Sr. Miró, que hi haurà temps de fer moltes sessions i molts de-bats. Pel que fa a l’aprovació de la Comissió del Con-sell Municipal, diu, que no està aprovant, no aquest punt, sinó tants altres punts que la carta estableix perquè el reglament de funcionament encara no està aprovat i per tant no es poden fer algunes coses sí i altres no.
El Sr. Miró manifesta que la legalitat és la garantia que no hi hagi actes arbitraris ni imposicions, i diu: que tothom pugui dir la seva. La Carta municipal
vi-estan utilitzant la Carta municipal per conduir d’una determinada manera el projecte del Barça 2000, per tant, en allò que els interessa la fan servir, i en altres qüestions, que ens donen garanties als ciutadans per poder intervenir en temps i forma en els procedi-ments, no. Això no és acceptable –afirma el Sr. Miró– i continua dient que vulneren la legalitat, i insisteix al Sr. Casas que no pot declarar en el marc de la Co-missió un tema d’urgència, ja que aquesta és una funció reservada al Plenari del Consell Municipal.
Continua parlant el Sr. Miró i demana que figuri el màxim de literal possible a l’acta: si era a les set de la tarda d’abans d’ahir i la Comissió estava convocada per a avui a l’hora que estem reunits, no ho pot pas-sar per alt dient que ja es van complir les quaranta-vuit hores. Segueix dient: els números s’han fet per a comptar: l’u, després va el dos, el tres, i així successi-vament, i no fa quaranta-vuit si estava després de les set de la tarda; per fer les quaranta-vuit hores havia d’estar disponible a dos quarts de déu del matí. I, per la importància del tema, haurien d’adonar-se que no quaranta-vuit hores sinó quatre, cinc o sis dies abans hauria d’estar el PAM a la disposició de tots els regi-dors. En aquest sentit, diu: Jo li torno a reiterar, nos-altres volem discutir el PAM, i ho farem, té una solu-ció ben senzilla vostè diu: això s’ha de tirar endavant, doncs clar que s’ha de tirar endavant i no es pot retar-dar, és clar que no, però si allò que li he dit jo té una solució ben senzilla, convoqui una comissió pel di-lluns, tractem el PAM i li torno a dir que amb la Carta municipal a la mà a més a més, en pot fer l’aprovació inicial, o sigui que el que li estic dient jo, permet anar fins i tot més de pressa que tot el que està dient vos-tè, però amb una diferència molt important, que és que el procediment quedarà respectat i els nostres drets quedaran salvats.
El Sr. Casas pregunta al Sr. Secretari si com a pre-sident de la Comissió pot establir aquest caràcter de ratificació de la urgència d’aquest punt per tal que els Grups ho puguin formalitzar.
El Sr. Lliset respon afirmativament, i explica que la normativa que regula el funcionament del Plenari és aplicable supletòriament a les Comissions.
El Sr. Casas manifesta que en relació al PAM el que cal veure és si s’està en condicions de decidir que es pot fer aquest debat, que és un debat polític, de grups, de regidors, però sobretot és un debat social, en el qual es cridarà a participar, a través de l’acte que el Plenari iniciarà el proper divendres, directament als ciutadans o a través de les seves representacions, en-titats, associacions o grups. El PAM és el plantejament que per als propers quatre anys aquest Ajuntament vol formalitzar a través del seu equip de govern, a través de la participació dels grups de l’oposició, mes enllà de les discussions de procediment, sobre el que és l’es-perit, el nucli, la raó de ser del conjunt de les actua-cions d’aquest Ajuntament, allò que conjuntament amb els ciutadans s’ha de tirar endavant i fer.
què tothom tingui el mateix dret a poder accedir a les mateixes prestacions i fins i tot perquè els col·lectius més desafavorits tinguin, si s’escau, més recursos per a accedir amb la igualtat que estem programant, passa per la promoció i la concepció de l’espai públic, l’espai lliure, de l’espai cívic, l’Ajuntament, a través del seu equip de govern, vol prioritzar determinades actuacions d’inversió per arribar a tots els racons de Barcelona fent possible que el reequilibri de la ciutat també es manifesti en els espais públics, els quals volem cada vegada més nets, i per això es fan pro-postes concretes a l’entorn de la recollida selectiva, dels nous criteris de sostenibilitat, que volem més verds i que volem més disponibles per a tots els ciu-tadans. Passa per la innovació i el creixement, en base a situar-nos en els horitzons del segle XXI, que estem ja tocant, i del nou mil·lenni, que tocarem una mica més enllà, però també el tocarem en qüestió d’unes quantes hores multiplicades per tres-cents seixanta-cinc dies. És a dir, passa per fer possible que la ciutat incorpori i es posi al davant dels pro-jectes d’innovació que els àmbits europeus occiden-tals i desenvolupats faran en el futur i això té coses ben concretes: el món de les telecomunicacions, el projecte de la ciutat del coneixement, i que té una plasmació en un espai territorial concret, el Poblenou, o altres espais d’aquesta ciutat que hauran de res-pondre amb aquests projectes. I passa per habilitar aquestes condicions perquè sigui possible dur a terme aquests projectes en aquests llocs, com passa també, evidentment, aquesta innovació i aquest crei-xement, per a fer possible que aquests compro-misos que des del govern central o des de la Ge-neralitat amb les infraestructures siguin realitzables físicament.
Una Barcelona que té com a gran àmbit de projec-ció el seu àmbit regional metropolità i la seva capitali-tat catalana, que vol donar la mà al conjunt de muni-cipis, no per a tutelar-los, sinó per anar junts a una aventura molt més gran que faci possible un creixe-ment del conjunt de la regió metropolitana i Catalu-nya, des de la cohesió i la igualtat, la innovació i la tecnologia, la preservació dels espais i els valors que l’element de caràcter pública dóna a tots aquests po-bles i ciutats de Catalunya.
Continua dient que volen una regió metropolitana, i que cal la formalització de l’únic òrgan local que re-presenti el conjunt de les administracions locals de la regió metropolitana, és en aquest espai on es po-drà fer una política de sòl i habitatge correcte, real, on la mobilitat a través del pla director d’infraestruc-tures farà possible que la implantació de treball, oci, residència, estudi, es puguin materialitzar de veritat. El segon àmbit on es volen situar, diu, és en el món, no volen ser una Barcelona petita i tancada. Con-tinua: si volem més infraestructures, si volem conti-nuar sent un àmbit cultural potent, és perquè volem que la nostre ciutat s’incorpori al conjunt de ciutats que tenen quelcom a dir al conjunt mundial. Aquests dos grans àmbits de projecte il·lustren el conjunt del document.
El Programa d’actuació és el document resultant de la voluntat manifestada pels ciutadans en les elec-cions, perquè l’equip de govern elegit pels ciutadans és el que trasllada als ciutadans el Programa d’actua-ció com a concred’actua-ció dels compromisos que es van adquirir.
Finalment, diu el Sr. Casas, que hi ha quatre grans escenaris que envolten el Programa: el desplegament de la carta, es podrà fer el Reglament orgànic de parti-cipació i funcionament, que faci possible determinades qüestions que amb la Carta solament encara no es po-den fer; s’emmarca en un projecte de qualitat; d’una administració propera al ciutadà: i, finalment, en el fò-rum universal de les cultures del 2004.
El Sr. Álvarez intervé dient que estan d’acord que no s’han acomplert els terminis legals pel que fa a la disposició de la documentació relativa al PAM, i que avui han rebut una còpia, per la qual cosa no han po-gut estudiar el document. No són de l’opinió del Grup de CiU de judicialitzar la qüestió, però estan d’acord amb el diagnòstic. Passa el mateix amb altres temes també molt importants, com els Pressupostos, que encara no hi ha l’informe d’Intervenció. I continua di-ent que llegint el documdi-ent sembla que tot el que es fa a Barcelona i en la seva àrea d’influència ho fa l’Ajuntament de Barcelona, com quan llegim “amplia-ció i gestió de l’aeroport” o “més capacitat i velocitat en les telecomunicacions” o “l’AVE a la Sagrera i fins a França” o “nou Pla d’ordenació territorial”, etc., això realment és un desig de tots els ciutadans de Barce-lona, però no són competències de l’Ajuntament, i en temes que tenen competència no donen solucions. ¿Com solucionaran els problemes de les escombra-ries, de la contaminació acústica i ambiental, de la circulació, de la possible ampliació de l’horari nocturn del metro en dies feiners i caps de setmana? Sembla un pla propagandístic on sembla que tot el que es fa a Barcelona ho fa l’Ajuntament de Barcelona. Anun-cien que no donaran suport i votaran en contra l’apro-vació inicial, presentaran al·legacions, també votaran en contra l’aprovació definitiva. A més, diu que no es pot aprovar un Programa d’actuació municipal sense l’opinió dels Districtes.
El Sr. Miró efectua una consideració política global, i és que el nul diàleg que hi ha fa molt difícil que pu-guin prosperar en un diàleg extern. A més, no es pot sembrar prepotència i actituds poc considerades a la minoria, que per ser minoria no vol dir que no tinguin drets, ja que representen una part de la ciutat, i, de-mana que si-us-plau canviïn d’estil. Continua dient que les paraules que ha sentit avui pel que fa al PAM es corresponen més a propaganda política que no pas a paraules amb un veritable contingut polític. Menys sostenibilitat, menys objectius i més obra real, menys capacitat de dir als altres el que han de fer i més capacitat de fer obra ben feta. Obvien que Bar-celona es l’única gran capital d’Europa que perd po-blació ininterrompudament des de principis dels anys vuitanta. Les comparacions que fan amb altres ciutats no es corresponen amb la realitat, les fan basant-se en un informe que va fer en el seu moment un gabi-net tècnic d’aquesta ciutat, el qual informe té dos in-convenients que ajusta les poblacions com li sembla i compara les ciutats en períodes de temps que són di-ferents.
la seva licitació al preu més elevat possible, i com es lliga aquest elogi de la baixa densitat amb el fet que Barcelona s’estigui estructurant a través d’uns nuclis d’oci que el que faran es concentrar l’activitat a uns punts trencant amb el model històric de la nostra ciutat, posant en el mercat en molt poc temps 600.000 m2 de nova superfície per a les activitats
lú-diques i comercials sense cap mena de planteja-ment previ. Efectuen en el Programa afirmacions te-meràries que tots sabem que no són certes. El que seria lògic és que el PAM comencés per l’estat de la ciutat tenint el valor cívic de fer un diagnòstic real i no practicar la propaganda política.
Intervé el Sr. Portabella dient que no hi ha cap punt d’intersecció entre el que vostès diuen i el que ells creuen, i que hi ha alguna cosa de base que discrepa d’entre el que fa l’oposició i el que fa el govern, i que un dels eixos bàsics que més han utilitzat a l’hora de valorar el PAM ha estat circumscriure’s estrictament al perímetre de la ciutat, i Barcelona no és només els deu districtes i ja està. No es pot plantejar seriosa-ment una solució als residus de la ciutat de Barcelo-na, sinó és en el marc metropolità. Cal tenir en comp-te el concomp-text en el que ens movem. No pot encomp-tendre que es faci una anàlisi restrictiva del PAM no des d’una òptica política, sinó per atacar-lo i no voler compartir-lo. Aquest PAM és un projecte de ciutat molt ben determinat que permetrà, passats els quatre anys, comparar el que s’ha fet amb el que no. Aquest PAM es circumscriu al context que li pertoca, que és aquell en el qual es poden solucionar els problemes que es generen a la ciutat. Hi ha una part de coses que depenen de la Unió Europea, altres de la Gene-ralitat, altres de l’Estat ... no es pot parlar estrictament dels deu districtes, ja que hi ha coses a negociar en el marc del Parlament de Catalunya, o de les Corts... En el PAM, hi trobem, diu “ una sensibilitat que ens agrada, que inclou conceptes transversals i que in-tenta definir un model de ciutat que incorpora la sostenibilitat, la sostenibilitat com a aspecte que pe-netra la quotidianitat i que intenta millorar la realitat actual, la cohesió social, la catalanitat ... No poden discutir-nos-ho, perquè tenen les de perdre, que hi ha una il·lusió de construir una ciutat millor i més justa per tothom.”
El Sr. Forradellas vol donar la seva opinió sobre el PAM, i recorda aquell acudit d’en Woddy Allen, el qual fa un curset accelerat de lectura ràpida i diu: – He llegit Guerra i Pau, aquest matí, en una hora. – I què diu l’argument? –Passa a Rússia. Continua dient el Sr. Forradellas que sembla que hagin dit: –Passa a Barcelona; i sí, efectivament, passa a Bar-celona.
També diu que el Pla Sant Andreu-Sagrera i l’es-tació de la Sagrera sí que té a veure amb Barce-lona. Dit això, manifesta que pensen que és un bon moment per discutir sobre el què és Barcelona i el que ha de ser. Discussions com què significa sostenibilitat, pèrdua de població, els problemes cir-culatoris, ambientals, etc..., cal tenir-les i que hi parti-cipin al màxim els ciutadans. Han procurat des del seu Grup incorporar els elements més importants, com la sostenibilitat, vinculat a la política mediam-biental, però que també discutirem paral·lelament al llarg dels quatre anys amb l’aprovació dels
pressu-següents qüestions: tota una política de sostenibilitat, i concretant en els espais públics, cal que el que en-tenem per equipaments i zona verda no perdi el seu contingut, cal, per tant, que hi hagi oferta de sòl sufi-cient que permeti fer habitatge protegit sense oblidar els equipaments, per això cal prioritzar l’execució de determinats PERIS; també cal garantir tota la tutela pública dels serveis a la persones; sòl per a comple-tar el mapa escolar, i tots els elements que facin de la supressió de les barreres arquitectòniques un ele-ment bàsic, també en el transport públic cal impulsar compromisos d’aquesta i altres administracions d’ho-raris, de freqüència, de cobertura de xarxes, etc.; cal esmentar els temes de participació ciutadana per tal d’impulsar els instruments de participació previstos. Cal avançar més concretament cap a com voldrem el 2004. També cal que els temes relacionats amb la política de joventut es vegin reflectits en una realitat canviant, per això caldria un gran debat de ciutat.
Intervé el Sr. Miró, dient que l’article 1 de la Carta diu que la ciutat de Barcelona és la capital de Catalu-nya i que el PAM no aplica aquest article. Més enllà de la capital metropolitana hi ha Barcelona, capital de Catalunya. Cal recordar que la Carta estableix que el govern municipal ha d’actuar i té responsabilitats per a resoldre en el terme municipal. No es qüestiona el dret de formular projectes més enllà de la ciutat, no-més es vol insistir que la responsabilitat primordial del govern municipal és resoldre i executar bé qüestions que són competència estricta de l’Ajuntament.
El Sr. Álvarez manifesta en resposta al Sr. Porta-bella que, efectivament, s’ha fet una lectura ràpida del document ja que fins aquest matí no se n’ha dis-posat, i per tant, aquesta intervenció no és la que fa-ran en el Plenari del Consell Municipal. És correcte que intentin impulsar projectes d’importància en l’àm-bit d’influència fora del terme municipal estricte, però les inversions de la resta d’administracions que inci-deixen a Barcelona detallen el que volen vostès per a la ciutat de Barcelona, això n’obstant, pel que fa als temes que vostès tenen possibilitats d’incidir perquè tenen responsabilitats polítiques no concreten, per exemple: Sostenibilitat: a quin nivell de contaminació acústica volem arribar els propers quatre anys? A quina velocitat mitjana a la ciutat de Barcelona volen arribar vostès aquests propers quatre anys? I els te-mes d’escombraries?, Cobriran o no la ronda del Mig? Quina és la posició pel que fa al Barça 2000? Continua dient el Sr. Álvarez que no estan d’acord en com es formula el PAM, ja que no concreten les res-ponsabilitats pròpies i sí les d’altres administracions. Això no vol dir que el Grup Popular en la seva res-ponsabilitat de govern central no segueixi en la línia de col·laborar amb la ciutat de Barcelona. A més, val a dir que no hi ha ni una xifra del cost de les actua-cions.
