ALEGO
Alego:
1.
Adv. Aviat. En un breu període de temps. S’utilitza majoritàriament per a fer
referència a un fet positiu o beneficiós per als interlocutors que ha
4 |
ABS
TRA
CT
ABSTRACT
ALEGO és la voluntat de dinamitzar socioeconòmicament les Terres de l’Ebre mitjançant la creació d’una petita empresa per a la comercialització a tot el territori català de productes agrícoles ecològics, de temporada i cultivats de forma sen-sible i respectuosa amb el medi ambient , així com tots els ecosistemes naturals que el formen.
Paraules Clau:
Aliments - Terres de l’Ebre - ecològic - natural - rural
ALEGO es la voluntad de dinamizar socioeconómicamente las Terres de l’Ebre mediante la creación de una pequeña empresa dirigida a la comercialización en todo el territorio catalán de productos agrícolas, ecológicos, de temporada y cultivados de forma sensible y respetuosa con el medio ambiente y sus ecosistemas naturales.
Palabras clave:
Alimentos - Terres de l’Ebre - ecológico - nautral - rural
ALEGO is the will to socioeconomically develop the Terres de l’Ebre region in south Catalonia by creating a small company to export and sell seasonal, ecological and sustainable farm products in the whole catalan region with an aim to be enviro-mentally respectful.
Keywords:
Food - Terres de l’Ebre - eco - natural - rural
Català
Castellano
5 | C
ONTINGUT
S
CONTINGUTS
Introducció
Tema 6
Context 7-9
Objectius 10
Usuaris 11
Valors 12
Procés
Metodologia 13
Calendari 14
Recerca
Referents 15-23
Calendari de recol·leccions 24-27
Conclusions 28
Bibliografia 29
Memòria descriptiva
Concepte 30-32
Formalització 33-37
Proposta de disseny 38-43
Memòria productiva
Producció 44-60
Conclusions
Progrés 61
Vies de continuïtat 62
Agraïments
6 | INTR
ODUC
CIÓ
INTRODUCCIÓ
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
7 | INTR ODUC CIÓ ALEGO ALEGO
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
Demogràfic
Les Terres de l’Ebre es caracteritzen per l’èxode rural, la manca d’oportunitats laborals i gairebé la total absència d’inversions en infrastructures. S’haurà d’afegir a això que els productes típics de la zona són venuts a preus que no per-meten la viabilitat econòmica dels petits horticultors, la gran majoria de pagesos. Amb l’empresa, comprarem els fruits als agricultors en persona i es vendrà directament , evitant altres intermediaris entre els camperols i consumidors que encarei-xin el preu final de manera notable.
Econòmic
L’activitat econòmica principal de les Terres de l’Ebre recau en el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca). Segons dades de l’IDESCAT i confirmades en estadístiques pel portal www.ebreguia.com, un 68% de la població ocupada exerceix la seva activitat laboral en aquest sector. D’aquí rau la im-portància que ostentarà el projecte, doncs tot i ser l’activitat principal els aliments tenen escassa sortida i reconeixement a altres indrets de Catalunya, com podrien tenir béns com les patates de Prades, els fesols de Santa Pau o la gamba de Palamós. Si bé allò obtingut és excel·lent en la seva qualitat , es fa necessari un impuls en la comunicació i el màrqueting per tal de promoure’n el consum. Alego intentarà aportar les estratègies de comunicació, gestió de marca, logística i espe-cialment de disseny per a projectar els productes a fora del territori de les Terres de l’Ebre, donant a conéixer els benefi-cis del seu consum i aportant un plus de valor per a aquests pagesos que han sofert històricament grans dificultats per a exercir la seva activitat de forma rentable, malvenent els productes a grans intermediaris agroalimentaris.
Producció agrària
A les Terres de l’Ebre, l’orografia divideix el territori en quatre grans espais, amb conreus, flora i fauna propis i sin-gulars. Aquestes zones venen determinades per dos factors: la proximitat al riu i l’elevació del terreny. En aquest sentit , identifiquem en el bosc de ribera, que produeix mores sil-vestres, múrgoles, gírgoles, regalèssia i plantes aromàtiques com la sàlvia. Seguidament apareixen els horts o sènies, dis-seminats al voltant i al llarg del riu i que comprenen els te-rrenys de conreu més rics (tot tipus d’horta, fruiters, plantes arbustàcies com les maduixes, olives, ametlles, vinya, etc). Apuntarem que aquí es conrea absolutament de tot . Aquesta zona paral·lela al riu és escassa, no sol sobrepassar més de 800-900 metres terra endins, i és excepcionalment valorada per la seva ingent capacitat productiva.
Endinsant-nos més enllà apareix el secà, zones sense rec o bé amb pous privats, amb una producció notablement me-nor i amb un ventall de conreus molt més limitat . Cal desta-car-ne les ametlles, olives, vinya i actualment també festucs. Aquestes zones es van abandonant paulatinament degut a l’escassa rendibilitat de les mateixes, però també per ser les més llunyanes a la població i les que posseeixen una menor disponibilitat d’aigua.
8 | INTR
ODUC
CIÓ
En el gràfic poblacional hi trobem tres punts d’inflexió a destacar. En primer lloc un augment d’un 500% de la població en el període comprés entre 1787 i 1850 que coincideix amb l’embrionari desenvolupament industrial de les zones urbanes de Reus, Tarragona i Tortosa i el corresponent augment de la demanda de productes agrícoles que beneficià econòmicament a les zones circumdants. Això suposà un important increment poblacional a la zona.
Observem com el creixement es perllonga fins ben entrada la Guerra Civil (1936), moment en que es produeix un èxode degut a la cruesa del conflicte al nostre territori durant tot el període i especialment durant el transcurs de la Batalla de l’Ebre (1938-1939).
Des d’aquest moment, i tot i alguns repunts testimonials, la tendència demogràfica és a la baixa fins a l’actualitat . Això ho podem responsabilitzar a la manca d’indústria d’importàn-cia i també a la periòdica deavaluació de preus dels productes agrícoles, no cara al consumidor, sinó el que perceben els pagesos segons la seva producció.
En conseqüència, i atenent al despreocupament polític sobre la manca d’infrastructures i la deslocalització d’empreses (cas Erkros a Flix) ens duu a intentar revertir la situació agrícola donant impuls als productes en tot el territori català.
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
8 | INTR
ODUC
CIÓ
En el gràfic poblacional hi trobem tres punts d’inflexió a destacar. En primer lloc un augment d’un 500% de la població en el període comprés entre 1787 i 1850 que coincideix amb l’embrionari desenvolupament industrial de les zones urbanes de Reus, Tarragona i Tortosa i el corresponent augment de la demanda de productes agrícoles que beneficià econòmicament a les zones circumdants. Això suposà un important increment poblacional a la zona.
Observem com el creixement es perllonga fins ben entrada la Guerra Civil (1936), moment en que es produeix un èxode degut a la cruesa del conflicte al nostre territori durant tot el període i especialment durant el període de la Batalla de l’Ebre (1938-1939).
Des d’aquest moment, i tot i alguns repunts testimonials, la tendència demogràfica és a la baixa fins a l’actualitat . Això ho podem responsabilitzar a la manca d’indústria d’importàn-cia i també a la periòdica deavaluació de preus dels productes agrícoles, no cara al consumidor, sinó el que perceben els pagesos segons la seva producció.
En conseqüència, i atenent al despreocupament polític sobre la manca d’infrastructures i la deslocalització d’empreses (cas Erkros a Flix) ens duu a intentar revertir la situació agrícola donant impuls als productes en tot el territori català.
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
9 2001 1787 1857 1860 1877 1887 19 00 19 10 192 0 193 0 193 6 1940 5 194
1950 1960 196 5 197 0 1975 1981 1986 1991 1996
Fig. 1: Evolució històrica de la població a la Ribera d’Ebre (en milers d’habitants). 1787 - 2001. Font: IDESCAT.
En el gràfic poblacional hi trobem tres punts d’inflexió a desta-car. En primer lloc un augment d’un 500% de la població en el període comprés entre 1787 i 1850 que coincideix amb l’embrio-nari desenvolupament industrial de les zones urbanes de Reus, Tarragona i Tortosa i el corresponent augment de la demanda de productes agrícoles que beneficià econòmicament a les zones circumdants. Això suposà un important augment demogràfic.
Observem com el creixement es perllonga fins entrada la Guerra Civil (1936), moment en que es produeix un èxode degut a la cruesa del conflicte al nostre territori durant tota la Guerra i especialment en el període de la Batalla de l’Ebre (1938).
Des d’aquest moment, i tot i alguns repunts testimonials, la tendència demogràfica és a la baixa fins a l’actualitat. Això ho podem responsabilitzar a la manca d’indústria d’importància i també a la periòdica deavaluació de preus dels productes agrí-coles, no cara al consumidor, sinó el que perceben els pagesos segons la seva producció.
9 | INTR
ODUC
CIÓ
ALEGO
El sector primari és el que ostenta la major part de les perso-nes en actiu a les Terres de l’Ebre. L’agricultura, la ramade-ria i la pesca, amb un 68% del total de la població ocupada treballant en aquests sectors productius. Si a això se li afe-geix el descens continuat de preus dels productes obtinguts per la seva activitat econòmica observarem com la tendència és alarmant, reduïnt de forma considerable el poder adquisi-tiu d’aquest gran grup de població. Això en darrera instància agreuja l’èxode rural.
El sector secundari, amb un 21% d’ocupació respecte el total no aporta solucions efectives als greuges econòmics conti-nuats que sofreixen els agricultors, ramaders i pescadors. La deslocalització industrial a zones amb millors infrastructures es fa patent de forma inequívoca.
L’incipient sector serveis, amb solament un 11% de la població ocupada treballant-hi denota en darrera instància la manca d’alternatives, si ho afegim a l’absència d’inversió de gran capitals per al desenvolupament industrial.
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
10 | INTR
ODUC
CIÓ
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
Comercials
Crear la marca ALEGO per a comercialitzar a tot Catalunya els productes agrícoles hortícoles i forestals produits a les Terres de l’Ebre mitjançant una plataforma online, amb la voluntat de donar sortida a aquests amb uns preus competitius però que alhora resultin viables econòmicament per als petits pro-ductors, a fi de no abandonar les seves activitats.
Elaborar una plataforma online per a la venda dels mateixos. Això ens permetrà prescindir de grans espais per a l’em-magatzematge de stock, atès que es compraran diàriament els productes frescos i sota demanda dels clients directament al productor per a ser higienitzats i enviats, en la mesura del possible, el mateix dia de la comanda.
Aportar valor
Afegir un plus de valor comercialitzant productes sostenibles, de proximitat i ecològics. La tendència actual és a la conscien-ciació sobre alimentació saludable, i en aquest marc enca-beixen els productes a comercialitzar de forma òptima. Final-ment, amb aquests buscarem situar les Terres de l’Ebre en el mapa de productes catalans de qualitat.
bolets i mel de flor silvestre. És doncs, la disponibilitat o no d’aigua el principal element configurador de la personalitat d’aquests indrets.
Disseny
11 | INTR ODUC CIÓ ALEGO
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
Hàbits de vida i rellevància dels mateixos
En un món cada cop més conscienciat sobre els hàbits de vida i l’alimentació saludable els productes ecològics adop-ten una importància capital per al consum de la població que, paradoxalment, es troba localitzada en les grans mas-ses urbanes i que, per tant, tenen l’accés a aquest tipus de productes més restringit o condicionat a la capacitat d’ad-quirir-los en botigues gourmet - amb un augment de preu considerable - o en moltes ocasions, a través de familiars o amistats del poble de forma puntual. Això restringeix el com-ponent de l’habitualitat .El fet de proporcionar aquest component de l’habitualitat en el consum pot fer-se de manera fàcil amb les possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació, en endavant TI, per a mantenir un contacte fluït que en aquest cas serà emprat per a que els consumidors puguin fer les comandes de forma telemàtica. Això suposarà dos beneficis obvis: per una banda prescindir de realitzar la compra de forma física amb la necessitat de transport i logística que suposa, per l’altra la capacitat d’oferir producte recentment recol·lectat atenent a les necessitats de la demanda en cada moment puntual. És en aquest punt on la lògica d’ALEGO pren importància. La idea és la de concebre una petita empresa de confiança, honesta amb els productes que comercialitza i coherent , que fa les sorts del familiar o amic del poble: et proporciona aliments de qualitat , frescos per treballar únicament amb els productes de temporada (a excepció d’algunes conserves) i que ho ofereix a un preu raonable, però pagant el que corres-pon al productor. Aquesta és la filosofia ALEGO, un benefici mutuu per conservar el treball i la qualitat dels productes a les zones d’orígen i permetre al consumidor gaudir de pro-ductes amb qualitat contrastada sempre que ho desitgi.
Bidireccionalitat de la relació comercial
12 | INTR ODUC CIÓ
Tema
Context
Objectius
Usuaris
Valors
Passió pel territori
Un projecte tant arrelat a un territori necessitarà un coneixe-ment profund del mateix. Les Terres de l’Ebre són confor-mades per paisatges agraris, en la majoria de secà, durs de cultivar i dels que s’obtenen productes de primeríssima qualitat . Aquesta personalitat haurà de ser reflexada en una marca tant arrelada a un territori en concret com la que aquí es planteja per a treballar-hi.
Respecte per la tradició
Mantenir la personalitat inherent al territori, la manera de fer des de temps ancestrals. El món agrícola posseeix una sèrie de coneixements sobre el cultiu, els temps i la conservació d’aliments de forma artesanal que aquí es volen respectar i promoure en tots els processos de producció.
Sostenibilitat
Un territori natural ha de ser treballat sempre sota l’òptica de la sostenibilitat i la producció responsable. Aquest tipus de paratges són especialment sensibles a problemes medioam-bientals i de sobreproducció dels seus ecossitemes, tant vege-tals com de fauna. Una producció repsonsable beneficiarà als seus habitants, assegurant el futur de les generacions veni-dores i donant un valor afegit als recursos i productes que se n’extreuen en el mercat .
Honestedat
Interessa en aquest punt que sigui el producte el que parli de la qualitat que ostenta per si mateix, sense grans artificis en els packs i en el sistema de comunicació de la marca que s’originarà, a fi de donar valor al continent .
Proximitat
Promocionar el producte local i de qualitat per tota Catalun-ya, fet que sempre aporta aproximació i valor pel consumidor.
Reconeixement dels productes
Amb Alego es buscarà posar en el mapa els productes de les Terres de l’Ebre. En nombroses ocasions aquests es consu-meixen amb total desconeixement del seu orígen o són expor-tats a països estrangers, perdent el valor com a producte local i les seves propietats òptimes de maduració i conservació.
Ecologia
Tots els processos de producció hauran de ser, en la mesu-ra del possible, i atenent a l’estat de la tècnica actual, res-ponsables amb la conservació dels ecosistemes presents. Es buscaran formes alternatives de treballar que hauran d’apor-tar millores en l’aspecte ecològic: tintes naturals, materials sostenibles, etc.
Preus justos i competitius
ALEGO
13 | PR
OCÉS
PROCÉS
Metodolologia
Calendari
Definició del problema
És a partir dels problemes econòmicodemogràfics de lesTe-rres de l’Ebre i el poc valor comercial dels seus productes, tot i la seva grandíssima qualitat , que es fa palesa la necessitat d’engegar un projecte per a promocionar aquests articles, donar a conéixer les seves virtuts i estendre’n el seu consum al llarg dels països catalans.
Anàlisi del context
Observarem les necessitats reals del territori i de les seves gents, especialment dels productors agrícoles, un conglome-rat on hi treballa el 68% de la població ocupada a la zona i que per tant té una importància econòmica notable.
Recerca i referents
En aquesta fase es cercaran filosofies, formes alternatives de comerç, maneres de treballar i especialment referents en el camp del disseny gràfic que puguin ser rellevants i aplicables al cas que ens ocupa.
Treball de camp
Es realitzaran una sèrie d’indagacions in situ per tal de co-néixer el màxim possible sobre la cultura agrària, les seves necessitats reals, temporades etc i per a detectar la millor manera de dur a terme el projecte.
Plantejament de la proposta
Un cop conegudes les vertaderes necessitats, es reflexionarà sobre la forma de treballar el projecte, la comunicació de marca, el packaging i tot allò que pugui resultar important .
Elements del llenguatge gràfic
Amb el resultat de tota la recerca anterior es buscarà una for-ma de resoldre el sistefor-ma d’envasos i la forfor-ma de comunicar el caràcter eminentment rural i de qualitat dels productes a comercialitzar. Alhora es generarà tota la papereria de l’em-presa i la plana web per a la comercialització dels productes en tot el territori català.
Producció
En aquesta fase final es produiran totes les peces esmentades en l’apartat anterior i se n’observarà la seva viabilitat econò-mica i adequació a la tasca per la que han estat generats.
Conclusions finals
14 | PR
OCÉS
Metodolologia
Calendari
TEMA
RECERCA
PROPOSTES DISSENY
ALEGO
15 | RE
CER
CA
ALEGO
RECERCA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Antipackaging movement
NY Times. (Aimee Lee Ball. 14 de març de 2016).
«Recycling is nice, but some shop owners are tr ying to elimina-te waselimina-te altogether»
Nombrosos mercats i botigues giren cap a la tendència zero residus, sota l’empara del moviment conegut com a precy-cling. Això suposa evitar la producció de packs per a la venda de productes, de manera que no hagin de ser reciclats en posterioritat . Fou fa 20 anys quan l’Agència de Protecció per al Medi Ambient estadounidenca engegà als mitjans audiovi-suals la campanya per a donar a conéixer el preciclatge. Aquesta tendència, molt poc arrelada en el subconscient col·lectiu americà, ha anat guanyant adeptes sobretot a Europa, en el si d’uns nous comerciants que intenten influir en la forma en que comprem.El preciclatge ofereix, a més de la nulificació del rebuig, l’anàlisi més detallat dels productes que s’adquiri-ran. Si bé en una primera instància sembla que això pot anar en contra del projecte, s’haurien d’analitzar tots els aspectes que puguin influir en el procés de disseny, ja que alhora serà positiu analitzar diferents escenaris, observant com la presentació del producte haurà de ser honesta; donant predominància a allò que els consumidors adquireixen i no pas al pack. La idea és doncs la de reflexionar sobre aquesta tendència i intentar inno-var en materials a l’hora de generar embalatges que minimitzin l’impacte ambiental, que siguin funcionals i que virin cap a la producció sostenible.
A mode d’exemple, a Alemanya trobem el cas de la botiga de recent obertura Original Unverpackt, en la que dues berlineses regenten un comerç en el que es ven a la manera tradicional - productes frescos, no sotmesos a cap cadena de fred i diposi-tats en caixes de fusta que són reutilitzades -. Els elements més sofisticats que es troben en tota la botiga són els dispensadors de fruits secs, llegums i petits vegetals, de vidre, i les cistelles de mimbre, metall i fusta per a la passada per caixa de rigor.
Amb un disseny i estètica Do It Yourself, un local que evoca l’idili alemany amb els edificis industrials restaurats i els ma-terials vistos, aquest comerç s’erigeix sense artificis i amb una filosofia de fons potent, el respecte al medi ambient i deixar que el producte de qualitat parli per si mateix.
16 | RE
CER
CA
ALEGO
17 | RE
CER
CA
ALEGO
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Vi Novell del Masroig, per Atipus
L’estudi barceloní Atipus celebra l’arribada del vi novell del Masroig de 2013 amb un nou packaging per al celler. Aquest es basa en la coincidència de dates entre la verema i la ma-tança del porc, establint elements de caràcter popular per a esdevenir un producte memorable.
Aprofiten aquest discurs de la matança per a apropiar-se del llenguatge gràfic de les carnisseries, amb una gamma cromà-tica a dues tintes molt habitual en aquest tipus de começos. Caldrà destacar també l’acabat exterior del paper, amb forma de ribets que potencia aquesta idea,
18 | RE
CER
CA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Quan el packaging es fa créixer: Ecovative
Dins del moviment d’exploració de nous sistemes d’embalat-ge trobem una altra idea innovadora: fer créixer el packaging mitjançant compostos biòtics, vius.Ecovative, amb seu a nordamèrica, utilitza biomaterials per a donar lloc a una gamma de productes gairebé tant àmplia com la pròpia imaginació. El filó rau en un compost vegetal que incorpora micel·lis de bolets i que literalment es pot modelar de forma manual o amb motlles per a que els esmentats mi-cel·lis facin la sort de pega natural i endureixin el producte. Solament es necessita aigua per a engegar el procés i deixar-lo actuar uns dies per a després coure’l al forn i deixar-lo inert; mantenint l’estructura que se li hagi conferit .
El resultat és un producte respectuós amb el medi ambient , inocu i saludable per al consumidor. Amb aquest material s’ha elaborat des de packaging fins a mobiliari per a hotels. En aquest darrer cas destacarem Danielle Trofe, reconeguda dissenyadora de mobiliari eco -friendly, que ha concebut la làmpada Mushlume amb aquest material.
En el camp de l’empaquetament que ens ocupa, la versatilitat del material permet crear packs que substitueixen les habi-tuals espumes plàstiques per unes realitzades amb aquest compost inocu.
19 | RE
CER
CA
20 | RE
CER
CA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Alternative Organic, per the Creative Method
L’estudi de disseny australià rebè l’encàrrec de dissenyar el naming i l’etiquetatge d’una ampolla de vi orgànica de tira-da limitatira-da de Sauvignon Blanc per al celler australià Saint Clair.El briefing era crear una solució imaginativa per a reflexar els ideals implícits en aquest vi, el caràcter orgànic i premium. Treballant amb una estètica natural i craft , s’elaborà l’eti-queta amb fusta de balsa tallada amb làser, prescindint de tintes per a la impressió. La fixació de la mateixa a l’ampolla fou resolta mitjançant l’ús de cera d’abella natural, eliminant també l’ús de coles químiques, així com amb corda d’espart , que incrementa l’aspecte natural i rural.
Aquest projecte fou concebut dins una versió limitada de 50 caixes que el celler utilitzà com a element promocional.
21 | RE
CER
CA
ALEGO
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Rojalet, per Atipus
La licorella és la pedra més comuna al Priorat . Aquesta conforma un paratge àrid, àcid i difícilment conreable. Per contra, produeix uns vins excepcionals. Amb aquesta idea l’estudi Atipus busca reflexar l’orografia del terreny, i ho fa aplicant una sèrie de cotes, textures i colors que fan referèn-cia a la difícil terra de conreu que és el Priorat.
22 | RE
CER
CA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Tinta de vi, per Damajuana
Damajuana ha elaborat una tinta sorgida de la investigació del vi com a material pictòric. Aquesta es produeix de forma ecològica i artesanal a base de la varietat Monastrell.
23 | RE
CER
CA
24 | RE
CER
CA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Cada producte, al seu moment
Un element que es fa imprescindible per a la correcta pla-nificació del projecte és determinar les temporades de cada producte sobre el que es treballarà. El nombrós ventall de béns agrícoles que es produeixen permet treballar en la comercialització únicament dels articles que es troben en temporada i que estan, per tant , en un moment òptim de maduració i a un preu més assequible. Tot i això serà sens perjudici de les conserves, que precisen un període determi-nat de maduració i que per les seves capacitats de conservació podran ser comercialitzats al llarg de tot l’any.
Des d’aquesta òptica, s’ha realitzat un estudi minuciós sobre la disponibilitat de cada fruit en atenció a l’època de l’any en la que ens trobem, en ares a ser coherents amb la filosofia de rerefons d’oferir producte fresc i en òptimes condicions que es contempla al llarg de tot el treball.
Es dividiran els articles atenent al subgrup que formen part , això és, fruites, hortalisses i altres, contenint aquest darrer béns com el vi, l’oli, la regalèssia en pal, etc. Per a cadascun d’aquests es realitzarà un petit resum en forma d’infografia per tal de fer la informació més esclaridora.
25 | RE
CER
CA
ALEGO
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
gener febr er m arç a br il m aig ju ny jul iol a gos t se te m br e o ct ub re nov em bre d esem bre26 | RE
CER
CA
26 | RE
CER
CA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
gener febr er m arç a br il m aig ju ny jul iol a gos t se te m br e o ct ub re no vem bre d esem brefig. 11. Temporada òptima de consum de la fruita que es cultiva. Font: OCU i Ministeri d’agricultura, Ramaderia i Pesca espanyols.
Referents
Calendari de recol·leccions
27 | RE
CER
CA
ALEGO
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
28 | RE
CER
CA
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Conclusions sobre els productes
Els aliments a comercialitzar són el fruit de la feina dels pagesos en tota una temporada. Deixar perdre la qualitat d’aquests en ares a intentar abarcar mercats internacionals aniria en contradicció amb la filosfia de fons de l’empresa de vendre productes de proximitat, frescos i recol·lectats en un període temporal recent .
El valor local
Aportar producte local i de proximitat sempre durà connota-cions positives cap a consumidor, sobretot per la capacitat d’identificar-se amb els elements de la terra que els fan sin-gulars. Aquesta idea s’haurà d’explotar al llarg del projecte.
Sobre els packs
Les propietats d’allò que es ven no hauria de considerar-se únicament per la qualitat gràfica de la peça dissenyada, els productes, especialment els aliments, han de poder ser vistos, valorats pels potencials clients a l’hora d’adquirir-los.
Això no és excloent de la necessitat de crear una família gràfica que faci al·lusió a la pertanyença de tots els articles a una marca, i especialment a un territori concrets. Això s’acon-seguirà amb la creació d’un sistema gràfic que sigui fàcil-ment extrapolable al món rural, amb les seves peculiaritats i característiques singulars. Aquest hauria de ser proper, sense artificis i ecològicament sostenible; incorporant innovacions tècniques en la mesura del possible.
29 | RE
CER
CA
ALEGO
Referents
Calendari de recol·leccions
Conclusions
Bibliografia
Bibliografia
Aimee Lee Ball. The anti-packaging movement. NY Times, 14 de març de 2016.
Burke, Baer, Pietruszynski. The Big Book of packaging. Harper Design. Juny de 2016.
Pepin Van Roojen. Batik Patterns. Shambala.
Webgrafia
https://www.atipus.com/ca/disseny-packaging-vi-novell-2013/
https://www.ecovativedesign.com/
30 | DESCRIP TIV A
MEMÒRIA
DESCRIPTIVA
Concepte
Formalització
Proposta de d
isseny
El riu com agent de vida
El riu no solament dóna nom a les Terres de l’Ebre, el seu transcurs model·la la vida dels humans, la flora i la fauna de forma permanent , modifica el treball de les persones, permet enriquir els cultius i abasta d’aigua potable les poblacions a través de les aigües freàtiques que l’acompanyen.
La seva influència és tant gran que fins i tot condiciona des de temps immemorials el treball a realitzar per les persones que viuen en aquestes contrades. Les crescudes periòdiques a la primavera produïdes per desglaços distants - amb el con-seqüent aport extra de nutrients - engegaven la temporada agrícola, beneficiaven la pesca i estimulaven l’expansió vege-tal i la prosperitat d’espècies animals que retornen un cop ha desaparegut el fred de l’hivern.
La crescuda arrossegava llims i argil·les, produint alhora la seva contribució a indústries tant diverses com la ceràmica, les terrisses, amb localitats que compten amb una tradició mil·lenària, com el cas de Miravet.
ALEGO
31 | DESCRIP
TIV
A
ALEGO
32 | DESCRIP
TIV
A
Concepte
Formalització
Proposta de disseny
Buscarem que el riu sigui un tret diferencial del projecte. Sembla clar doncs que s’haurà d’incorporar elements que facin al·lusió de forma explícita al mateix, per a que pugui ser fàcilment identificable l’orígen dels productes que es comer-cialitzaran. Aquest és un dels elements que s’han identificat com a imprescindibles per a produir el projecte de disseny.
El món rural
Per altra banda, s’haurà de comunicar i fer reconeixible el caràcter eminentment rural, natural i ecològic dels aliments que es comercialitzen. En aquest punt ens centrarem en l’enorme bagatge històric que les nostres terres posseeixen en el món de l’agricultura, per a fer una mena de menció honorí-fica als trets que ens singularitzen. La recerca feta en aquest sentit posa de manifest una gran cultura de l’esforç: la vida de pagès era dura però, a més de permetre l’autosuficiència durant mil·lenis, permetia generar excedent per a ser venut de la forma que ja s’ha apuntat anteriorment .
Aquest món rural té una sèrie d’elements, llenguatge, eines i subproductes que seran tinguts en compte a l’hora de de-cidir-nos per una ressolució gràfica determinada. Atenent a això, i ja que s’està produïnt un sistema de packs, es busca-ran referents en els sistemes d’emmagatzematge i tbusca-ransport tradicionals per a identificar elements que puguin enriquir el projecte i fer-lo fàcilment identificable.
Les idees seleccionades
Un tret important a tenir en compte sobre el riu i que alhora està corroborat per la cultura popular és el seu color canviant en funció dels sediments que arrossega i els vegetals diposi-tats que hi transporta. En època de pluges i grans crescudes el riu agafa tonalitats que van des de l’ocre fins als vermells. Aquests sediments es van dipositant al llarg de tota la llera. Això era considerat pels pagesos en èpoques remotes com el senyal inequívoc per a engegar els treballs a l’horta. Aquesta
mena de pintura feta pel riu es vol representar aquí en el pro-jecte, aprofitant el caràcter de prosperitat que suposa (recor-dem que el que es pretén aquí, en definitiva, és la prosperitat dels habitants de les Terres de l’Ebre). La forma més coherent i aproximada de manifestar-ho de forma gràfica és treballant amb aquarel·les, tècnica en la que l’aigua pintada hi té un pa-per omnipresent . Atenent a tot això esmentat , es representa-ran escenes del riu amb aquarel·les, sempre amb una estètica minimal i/o abstracta però que sigui fàcilment identificable. El món rural es representarà atenent , com ja s’ha apuntat , als elements de transport i emmagatzematge, concretament amb les impressions d’empreses sobre sacs agrícoles de jute. A partir d’això cercarem una ressolució gràfica que l’evoqui i que pugui ser aplicada en concepte de marca al llarg de tot el projecte, establint un element jerarquitzador i alhora agluti-nador de tots els productes a comercialitzar, independentment del tamany i material del packaging específic i necessari per a la venda d’aquests. Els sacs solen estar serigrafiats amb la marca del productor de forma sintètica i generalment sense grans ornamentacions, amb tipografies que abarquen un gran ventall: des de didones - amb la seva corresponent pèrdua de legibilitat sobretot si atenem al soport - fins a grotesques condensades; passant per stencils i romanes més clàssiques del tipus garalda.
33 | DESCRIP
TIV
A
ALEGO
Concepte
Formalització
Proposta de disseny
Naming
El projecta busca ser una sort d’impuls cap al mètode de subsistència més important a les Terres de l’Ebre, la pagesia. Aquest impuls hauria d’esdevenir, en un període de temps relativament breu, una millora de les condicions de vida i el poder adquisitiu dels productors agrícoles, mitjançant el pa-gament de preus justos per les seves collites. Es busca doncs progressar en les condicions d’una terra que pateix la manca d’oportunitats laborals, la deshumanització i la apremiant ne-cessitat d’inversions en infrastructures (Renfe, N-340, manca d’autopistes en les zones interiors, etc).
Incidint en els processos mercantils es pretén donar alternati-ves a un futur incert que sofreixen els camperols a les nostres contrades, aportar aire fresc i generar esperança.
34 | DESCRIP
TIV
A
Gamma cromàtica
Es treballarà en cuatricomia, pel fet de ser necessari aplicar a cada pack una gamma cromàtica que s’assimili al producte que hi conté.
En tot cas els colors utilitzats hauran d’evocar tant a la filo-sofia ecològica com a la biodiversitat de la zona. Així doncs, la paleta cromàtica no distarà massa dels productes a comer-cialitzar en cada cas i serà, per tant , variable. A continua-ció s’exposarà una sèrie de paletes a mode d’exemple per a evidenciar aquest fet . En tot cas les paletes seran homogènies i naturals.
Concepte
Formalització
Proposta de disseny
18/23/98/0
0/35/55/0
22/15/10/0 50/54/43/0 6761/43/0 70/64/49/40
8/59/81/0 40/83/87/34 628/93/63/0
35 | DESCRIP
TIV
A
ALEGO
Tipografia
Les tipografies seleccionades responen a diversos factors. Per una banda es busca legibilitat en cossos petits, ja que les eti-quetes i els packs seran generalment de dimensions reduïdes. En quant a l’aspecte jeràrquic, la informació es distribuirà mitjançant dues tipografies: una sans serif condensada amb un pes semibold per a les entrades de text i la informació més rellevant i una romana per als textos correguts, de cos menor.
Tipografies seleccionades
S’elegeix la sans serif atenent a varis factors: en primer lloc a la tradició agrària que es manifesta en el sacs de conreu, i per altra banda a la necessitat d’establir un reclam jeràrquic per a les obertures dels textos. Es considera que la tipografia Bebas Neue és pertinent per a aquests motius i per ser una de recent creació però que evoca aquesta tradició tipogràfi-ca manifestada en els sacs que ja s’han anomenat . Per altra banda, la seva estructura robusta i simplificada permet crear impacte en l’usuari mentre que es manté neutra en convi-vència amb altres tipografies més idònies per a galerades o textos correguts a cossos més petits.
Per al cas de la romana, ens decantem per DIN serif. Aquesta tipografia prové de la conegudíssima DIN, la seva germana sense serifa i omnipresent en sistemes de senyalètica al llarg de tot el món. DIN serif es crea amb una finalitat ben marca-da, ser la tipografia de textes en una revista del tipus visual journal. La seva finalitat era mantenir la simplicitat de la DIN original per a generar una romana equilibrada i llegible. Els seus 10 estils, amb 5 pesos i les corresponents itàliques permeten una gran versatilitat a l’hora de composar textos, independentment del cos de la lletra i les limitacions d’es-pai que aquí es podran fer patents. Caldrà destacar també la presència de lligadures, que enriqueixen l’aspecte tècnic del text i en faciliten la lectura evitant superposicions.
Concepte
Formalització
36 | DESCRIP
TIV
A
Amb els ulls ancorats a l’horitzó,
esperem, expectants,
el moment màgic,
mentre ens bressolen
les veus del mar...
I s’alzinà la lluna, apoteòsica,
i ens embolcà la nit,
misteriosa i íntima,
sentint-nos atrapats
per nous sentits insomnes.
I un alè límpid
d’hipnòtica fragància,
aturà el temps,
com un gaudi perpetu!
Concepte
Formalització
Proposta de disseny
BEBAS NEUE 12/15
T h i n
l i g h t
r e g u l a r
37 | DESCRIP
TIV
A
ALEGO
Tot sovint penso que la meva infància té una dolça i secreta remor d’aigua. Parlo de la verdor d’un delta immens; parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca) i del flamenc rosat (de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire com la pedra llançada per la fona, de l’anguila subtil com la serpent, la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien l’aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic; parlo -Virgili amic- de l’horta ufana, dels tarongers florits i l’api tendre, de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.
Parlo d’un riu antic, solcat encara pels vells llaguts: els últims, llegendaris llaguts, tan afuats com una espasa, i carregats de vi, de llana, d’ordi, i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d’un lent crepuscle que posava or tremolós a l’aigua amorosida, punts de llum a les ales dels insectes, solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l’aigua en el record.
Concepte
Formalització
Proposta de disseny
DIN serif 9/11
regular italic medium medium italic bold bold italic black black italic
ABCDEFGHILMNOPQRSTUVWXYZ
abcdefijklmnopqrstuvwxyz
1234567890
DIN serif medium, 13/15,5
Crea el teu propi estil visual...
permet que sigui únic, propi
i que alhora sigui identificable
per als altres
-
Orson Welles.
38 | PR
ODUCTIV
A
pro
du
ct
es
n
at
ur
als - terr
es
d
e l
’eb
re
-Logotip
Com ja s’ha apuntat , el logotip s’assimilarà a les serigrafies en sacs de jute de caire agrícola, amb la voluntat de fer re-ferència al caràcter eminentment rural, tant del producte com del seu origen.
Es preveuen versions en positiu, negatiu i d’altres de respon-sius, habilitats per a hipotètiques ocasions en que es precisi de més espai i no es vulgui perdre legibilitat en la marca. D’aquest darrer element se’n parlarà en apartats que vindran en moments posteriors.
pr
odu
ct
es
n
at
ur
als - terr
es
d
e l
’eb
re
-MEMÒRIA
PRODUCTIVA
Logotip
39 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
Proposta de disseny
Aplicació de marca
Proporcions i espais en blanc determinats per a la convi-vència en hipotètiques aplicacions amb altres elements de disseny en cada cas.
Es decideix reservar la meitat de l’espai que ocupa el logotip per a cada costat quan estigui en convivència amb altres ele-ments, en ares a una correcta lectura del mateix.
pro
du
ct
es
n
at
ur
als - terr
es
d
e l
’eb
re
ct
du
pro
es
n
at
ur
als - terr
es
d
e l
’eb
re
X
X
1/6 X
1/2X
Logotip responsiu
En els casos en que la lectura del logo resulti difícil es propo-sarà l’ús d’una versió responsive o simplificada que podrà ser òptima per a l’aplicació de la marca en situacions on manqui l’espai o es mides molt reduïdes, com per exemple en la versió favicon ( 36 x 36px) per a la web o el header de la mateixa. observem com és una versió simplificada del logotip i que resulta fàcilment assimilable.
40 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
Direcció d’art
Les aquarel·les han estat pintades i modificades de forma digital a posteriori per tal de donar ajustos cromàtics i fer coherent la gamma cromàtica amb el producte sobre el que es realitza el soport gràfic. En tots els casos es representen esce-nes fluvials amb orografies diverses que pretenen fer al·lusió als diferents paisatges que trobem al llarg del riu.
La idea sorgeix dels colors canviants del riu arran dels sedi-ments que arrossega en les seves crescudes periòdiques, que n’alteren el color i es van dipositant al llarg de la llera, enri-quint-ne les zones de cultiu.
41 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
42 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
43 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Propostes de
packs
per al vi i oli
Les ampolles seguiràn amb la lògica dels pots de vidre i man-tindràn l’aplicació gràfica ja proposada en els esmentats.
43 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
44 | PR
ODUCTIV
A
Proposta de
pack
per a melmelada
Es presenta la proposta amb un exemple de melmelada de taonja. Per a altres tipus d’aquesta, com per exemple mores, maduixa o altres es mantindria l’aquarel·la però se’n canvia-ria el color per tal de ser coherent amb el producte que s’hi conté.
Logotip
Direcció d’art
45 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Proposta de
pack
per a mel
En el cas de la mel només s’hi faran petites variacions en funció de la tonalitat del contingut . En tot cas es mantindrà l’aplicació gràfica de l’aquarel·la.
Logotip
Direcció d’art
46 | PR
ODUCTIV
A
Proposta de
pack
per a conserva de bolets
En aquest cas només es concep un tipus de pack, ja que els bolets seran sempre mescla, independentment de que siguin dessecats o marinats i en conserva.Logotip
Direcció d’art
47 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Proposta de
pack
per a conserva d’olives
La gamma cromàtica variarà en funció de la varietat de les olives. En cas que siguin amb maridatges especials es donarà tonalitats similars a aquest .Logotip
Direcció d’art
48 | PR
ODUCTIV
A
Packs per a herbes i petits productes.
Es segueix amb la direcció d’art dels pots per a establir un sistema gràfic coherent entre les peces, per a fer-lo reconeixi-ble en el si de la marca.
Logotip
Direcció d’art
49 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
50 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
51 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
52 | PR
ODUCTIV
A
Caixa per a enviament de productes.
El fet d’establir una botiga online fa necessari la creació d’aquest tipus de caixes, per a enviaments petits d’un sol producte o de combinacions d’aquests a petició.
L’aplicació gràfica es simplifica a dues tintes i sense escenes del riu, per facilitar la producció amb flexografia.
Logotip
Direcció d’art
53 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Caixa de fusta per a comandes grans
Per a comandes més grans, ja sigui per a particulars o ne-gocis l’enviament es farà amb aquesta caixa, més apta per a pesos elevats i amb major capacitat .
Logotip
Direcció d’art
54 | PR
ODUCTIV
A
Bosses
Bosses per a les compres presencials en la botiga de Móra d’Ebre, seu de l’empresa.
Logotip
Direcció d’art
55 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Papereria i altres
55 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
Proposta de disseny
Logotip
Direcció d’art
56 | PR
ODUCTIV
A 56 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
Proposta de disseny
Plana web
La pàgina web serà dissenyada amb html, CSS i javascript , a partir de Bootstrap, un wireframe mobile first que té el seu origen en l’App de Twitter i que destaca per la seva versatilitat i adaptació a qualsevol mida de viewport.
Es treballarà amb dotze columnes verticals fluïdes, que adap-taran la seva mida a la de la pantalla de visualització. Per a les columnes hortizontals es generen separacions cada 100 px. La funció de la plana serà triple: situar els productes de les Terres de l’Ebre en coneixement dels conusmidors catalans, establir una mena de filosofia i responsabilitat empresarial i finalment vendre els béns obtinguts pels pagesos.
La web serà de l’estil landing page, amb tots els enllaços con-tinguts en una mateixa pàgina. Aquesta decisió es pren amb la voluntat d’evocar el propi riu, la informació discorre al llarg d’una única estructura que va aportant tota la informació necessària al visitant. Per a una navegació efectiva es crearan anclatges a les diverses seccions de la web, amb una transició smoothscroll que durà a l’apartat seleccionat per l’usuari. Les seccions que contindrà seran les necessàries per a una co-rrecta transmissió de la informació i per a vendre el producte. Es preveuen les següents:
- Definició de l’objecte de la plana web i localització. - Filosofia i responsabilitat social empresarial. - Mercat
- Contacte
57 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
57 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
58 | PR
ODUCTIV
A 58 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
59 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
59 | PR
ODUCTIV
A
Logotip
Direcció d’art
60 | PR
ODUCTIV
A 60 | PR
ODUCTIV
A
ALEGO
Logotip
Direcció d’art
61 | C
ONCL
USIONS
ALEGO
61 | C
ONCL
USIONS
CONCLUSIONS
Progrés
Vies de continuïtat
Progrés
La necessitat de promoure les Terres de l’Ebre i el consum dels seus productes proposen un repte que pot ser abarcat des del disseny. Es pot donar sortida als productes aplicant un discurs gràfic que resulti estèticament agradable i que alhora tingui una càrrega emotiva.En tot moment s’ha pretés aproximar el producte a les llars catalanes, a fer-lo reconeixible per part dels consumidors. La importància rau en el coneixement , ja que la qualitat queda totalment contrastada.
62 | C
ONCL
USIONS
62 | C
ONCL
USIONS
ALEGO
Progrés
Vies de continuïtat
Vies de continuïtat
En cas que el projecte resultés beneficiós i efectiu per a l’impuls de la zona de les Terres de l’Ebre es podrien abastar diverses opcions per a perllongar i augmentar el radi d’ac-ció de la venda dels productes ecològics que a continuad’ac-ció s’enumeraran. En primer lloc, i atenent a la lògica dels béns a comercialitzar, s’hauria de cercar la forma d’innovar en l’aspecte de la sostenibilitat dels packs i tots els processos de producció; aspecte en el qual el disseny podria tenir-hi una cabuda indiscutible.Per altra banda, es podria també intentar col·laborar amb altres zones deprimides del territori amb situacions equipara-bles per assimilació. En aquest cas es faria necessari l’apli-cació d’un altre tipus de llenguatge gràfic que sigui coherent amb la nova zona amb la que es treballaria, sempre sota l’ampara de la marca.
63 |
A
GRAÏMENT
S
ALEGO
AGRAÏMENTS
Sense vosaltres no hagués estat possible
A Laia Clos i Pilar Górriz, pel seu ajut incansable i per aportar l’experiència inestimable que posseeixen els més doctes en la matèria del disseny.
Al meu avi Josep, persona que m’inculcà des de ben petit el valor i l’amor a la terra, i sobretot per ensenyar-me què signi-fica ser habitant d’aquestes contrades, les seves tradicions, la cultura popular i mil altres històries que ara rememoro. A tots aquells que en entrevistes o xerrades totalment infor-mals han aportat el seu gra d’arena en l’aspecte històric i de les tradicions, així com la cultura pagesa que ens enriqueix i ens modela dia rere dia.
Finalment , a totes aquelles persones que s’han vist obligades a emigrar en busca d’oportunitats per a la seva família però que mai deixaran de banda les seves arrels.
