Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

(1)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

Identificació de l’expedient

Pla d’ordenació urbanística municipal d’Isona i Conca Dellà (expedient: U07/459).

Objecte

L’objecte del present document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme i l’article 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Antecedents

1. El 10 de desembre de 2007 l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà va sol·licitar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, el document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

2. L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les administracions públiques següents: Agència Catalana de l’Aigua, Àrea de Medi Natural, Direcció General de Qualitat Ambiental, Oficina de Canvi Climàtic, Direcció General d’Habitatge, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i Departament de Cultura.

S’han integrat les consideracions genèriques de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

I. Determinació de l’abast i el nivell de detall de l’ISA i de la integració dels factors ambientals en el POUM.

A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del Pla

a.1) Descripció dels aspectes i elements ambientals significatius en l’àmbit del Pla.

L’ISA preliminar realitza una anàlisi ambiental del municipi en el qual es destaquen els aspectes següents:

•

Importància geològica, natural i paisatgística del terme municipal, que es

manifesta per la gran diversitat d’espais protegits (PEIN, Xarxa Natura 2000,

Sòl de protecció especial del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, zones

humides, forests públiques), l’existència d’espais d’interès geològic, nombrosos

hàbitats d’interès comunitari, així com d’àrees crítiques per les aus.

(2)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

•

Domini de l’agricultura de secà i la ramaderia porcina.

•

Tendència al despoblament i presència de segones residències.

En coherència amb l’anàlisi ambiental del municipi l’ISA preliminar destaca com a principals problemàtiques ambientals les següents:

•

Contaminació del recurs hídric conseqüència de la importància que té el sector ramader en la zona i de la inexistència de sistemes de depuració de les aigües residuals urbanes.

•

Impactes derivats de la implantació d’activitats extractives i de la xarxa de distribució d’energia elèctrica sobre el territori. En aquest darrer cas, l’ISA preliminar es refereix als efectes de les línies elèctriques sobre les aus rapinyaires i sobre la massa forestal.

•

Risc d’incendi forestal.

•

Risc geològic derivat en part, dels d’elevats pendents de la zona.

a.2) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del Pla, establerts per la normativa vigent i instruments de planejament de rang superior.

L’ISA preliminar es refereix als objectius, criteris i obligacions ambientals establerts per la normativa vigent i el planejament de rang superior següents:

•

Objectius i criteris ambientals de la Llei d’Urbanisme i del Reglament que la desplega.

•

Objectius del Pla territorial general de Catalunya i determinacions ambientals del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

•

Objectiu i criteris ambientals del Pla d’Espais d’Interès Natural i de la Xarxa Natura 2000.

•

Objectius del Pla d’infraestructures de Catalunya.

•

Objectius del Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005.

•

Objectius i criteris del Pla territorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica.

a.3) Objectius i criteris ambientals adoptats en el Pla.

L’ISA preliminar es refereix als objectius ambientals següents:

•

Prevenir els riscs naturals.

•

Protegir els espais naturals de valor intrínsec i els sòls rústecs tot garantint la seva connexió territorial i ecològica.

•

Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic.

•

Compaginar el desenvolupament urbanístic amb el cicle de natural de l’aigua fomentant sistemes d’elevada eficiència en l’ús del recurs hídric.

•

Protegir i mantenir el patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural, històric i patrimonial.

•

Limitar les necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne les fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

•

Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport

d’energia elèctrica aèria per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers

vius i el paisatge.

(3)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

•

Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi.

•

Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i del canvi climàtic i en general reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants.

B) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

L’ISA preliminar fa referència a tres possibles alternatives d’ordenació municipal:

1. Alternativa 0.

2. Potenciar els valors naturals, culturals i paisatgístics del terme municipal com a base d’una activitat turística que complementi l’actual actiu econòmic.

3. Potenciar urbanísticament el territori amb un model que tendeixi cap a la “ciutat dormitori” i/o “d’estiueig”.

D’acord amb l’ISA preliminar “l’alternativa 0” implica un creixement no planificat que pot desencadenar el deteriorament dels nuclis i del sòl no urbanitzable, mentre que la tercera opció a més del deteriorament de la imatge dels nuclis implica certa ineficiència en els serveis municipals atès que es tracta d’un creixement urbanístic basat en la temporalitat.

Finalment l’opció escollida és la segona. D’acord amb l’ISA preliminar aquesta ha de permetre preservar els trets d’identitat del municipi i alhora incrementar les expectatives econòmiques per tal d’evitar la tendència al despoblament

C) Valoració de l’ISA preliminar

A grans trets, els aspectes i elements ambientals significatius assenyalatas en l’àmbit del Pla, els objectius i criteris ambientals adoptats i la valoració de les alternatives d’ordenació de l’ISA preliminar resulten adequats.

Tanmateix es troba en falta la consideració d’objectius ambientals en relació al model territorial i a l’ocupació del sòl com “evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans”, “assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori”, “contribuir a la mobilitat sostenible”...

II. Valoració ambiental de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació

SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ

Elements a destacar

Consideracions

Creixement residencial Isona

Sant Romà

d’Abella

Benavent de la Conca

Figuerola d’Orcau

En aquests nuclis l’avanç de Planejament manté el sòl urbà actual, ja sigui perquè bona part d’aquest sòl urbà encara es troba per consolidar o perquè les característiques del nucli desaconsellen la seva expansió.

En la majoria dels casos, es realitzen petits ajustaments dels límits dels nuclis amb la voluntat d’adequar-se a la morfologia del terreny i als límits

(4)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

de parcel·la, o be deixar fora espais que resulten poc adequats.

El Planejament, en aquests nuclis, actua de forma coherent amb les lògiques de minimització del consum de sòl, compacitat urbana i mobilitat sostenible així com també amb les precisions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

Basturs

• PAU: 4.142 m² Llordà

L’avanç de Planejament reconeix i delimita el sòl urbà de Basturs i Llordà.

La delimitació del sòl urbà en els dos casos no implica canvis importants en la morfologia tradicional dels nuclis. En el cas de Basturs es preveu un polígon d’actuació que pot contribuir a consolidar el teixit urbà existent.

Orcau

• PAU: 1.511 m2 Conques

• PAU: 5.889 m2

En els casos d’Orcau i Conques d’una banda s’ajusta el sòl urbà per adaptar-lo a les preexistències i, d’altra banda, es preveuen noves ampliacions mitjançant polígons d’actuació.

Aquests polígons tenen una dimensió adequada i s’integren força be en el teixit urbà tradicional.

Covet En el cas de Covet l’avanç de Planejament preveu un polígon d’actuació urbanística que, malgrat només té una superfície de 4.678 m², implica una ampliació del sòl urbà de més del 100

%.

Per tant, la proposta no s’ajusta a l’estratègia que el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquest nucli (Millora i Compleció).

Tanmateix, atès que bona part del polígon es destina a zona verda (2.338 m²) amb l’objectiu de protegir els horts existents i l’entorn de l’església, caldria modificar la ubicació de la part residencial per tal ubicar-la amb continuïtat a l’actual trama urbana.

(5)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Creixement industrial

• PMU-4 I: 15.345 m²

L’avanç de Planejament preveu la creació d’un àmbit industrial destinat a acollir petits tallers (fuster, taller mecànic...) en el nucli urbà d’Isona.

Tant la dimensió de l’àmbit com el seu emplaçament (en el nucli més gran del municipi, compacte respecte el nucli però relativament separat per la zona verda, situat a la vora de la carretera...) resulten adequats.

PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I QUALITAT DEL PAISATGE

L’avanç de planejament no incorpora els plànols d’ordenació ni la normativa referent al sòl no urbanitzable.

Tanmateix, l’ISA preliminar es refereix a les diferents zones previstes en sòl no urbanitzable i incorpora criteris normatius que tenen com a objectiu la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural.

El document aprovat inicialment haurà d’incorporar els plànols d’ordenació i la normativa del sòl no urbanitzable.

L’ISA ha d’especificar com s’incorporen els criteris prevists per l’ISA preliminar en el document de planejament i justificar que les determinacions del POUM s’ajusten a les consideracions següents.

Elements a destacar Consideracions ESPAIS

PROTEGITS

ESPAIS DE LA XARXA NATURA 2000 I DEL PEIN:

• Serra de

Boumort – Collegats (ES5130010:

LIC i ZEPA).

• Serres del Montsec, Sant

Mamet i

Mitjana (ES5130015:

LIC i ZEPA).

• Estany de Basturs (ES5130030:

LIC).

D’acord amb l’ISA preliminar els espais del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 es regularan pels articles 2.5 i 2.6 del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

Sens perjudici de l’aplicació de l’establert en el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, cal que el POUM adopti, en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, una regulació específica per tal de protegir els ecosistemes de la zona. L’ISA haurà de justificar l’adequació d’aquesta qualificació a les directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (Directrius generals pel als espais del Prepirineu: II.6.1, II.6.2).

L’ISA preliminar inclou una mesura per tal de regular la realització d’activitats d’aventura quan aquestes puguin afectar les àrees crítiques de grans rapinyaires i del gall fer.

Caldrà adaptar la regulació de les activitats d’aventura a les que fa referència l’ISA preliminar a l’establert en Decret 148/1992, de 9 de juny.

D’altra banda, cal tenir en compte que els límits dels espais de la Xarxa Natura s’haurà d’ajustar als que figuren en l’acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre.

(6)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (annex 8 de l’acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre).

Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

ESPAIS FORESTALS:

• Obaga de

Biscarri ( CUP:216-2).

• Obaga de

Benavent (CUP: 216-3).

• Simadal, Colomeda i Solà de Mullol (CUP: 233, Elenc: 3019).

• La Mullol (Elenc: 1071).

• Comunals d’Orcau (Elenc: 3060).

• Altres espais forestals

D’acord amb l’ISA preliminar el POUM distingeix entre els sòls forestals que estan recollits en alguna de les figures de protecció del sòl no urbanitzable (PEIN, Xarxa Natura 2000, sòl protecció especial o territorial del Pla territorial, sòl de protecció paisatgística dels nuclis urbans d’interès i sòl de prevenció de riscos naturals geològics) i els que no ho estan.

Els primers es regulen d’acord amb la figura protecció en la que s’inclouen, mentre que els segons es regulen mitjançant els articles 2.9 i 2.10 del Pla territorial, relatius al sòl de protecció preventiva. A més l’ISA preliminar inclou unes consideracions normatives comunes per als espais forestals.

En aquest sentit cal tenir en compte els aspectes següents:

• La normativa dels espais forestals ha de fer referència a que la rompuda de terrenys forestals requereix l’autorització de l’Àrea de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• D’acord amb 22.2 de la Llei forestal de Catalunya “els terrenys forestals declarats d’utilitat pública o protectors han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció”.

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de la forest ( modificada per la Llei 10/2006, de 28 d’abril).

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

ZONES HUMIDES DE L’INVENTARI:

• Estany de Basturs (1361600).

Sens perjudici de l’aplicació de les directrius de la Xarxa Natura 2000 cal que el POUM identifiqui i reguli de manera específica la zona humida de l’Estany de Basturs, atesa la seva peculiaritat i el seu valor ecològic.

A més de la protecció de l’àmbit estricte de l’estany (delimitat pel PEIN, la Xarxa Natura i l’Inventari de zones humides de Catalunya) l’ISA ha de valorar la

(7)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

possibilitat de regular l’entorn de la zona protegida per tal d’evitar l’aprofitament d’aigües subterrànies i l’aplicació de nitrats i pesticides que puguin incidir en el nivell i la qualitat de les aigües de l’estany.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el text refós de la Llei d’Aigües.

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües (modificat pel Reial Decret 606/2003 de 23 de maig).

Reial Decret 1664/1998 i els plans hidrològics de conca

ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC:

• Plataforma carbonatada de Sant Martí de Vilanoveta.

• Collades de Basturs.

• Barranc de Posa – Isona.

Els espais d’interès geològic del terme municipal d’Isona i Conca Dellà s’inclouen en la seva totalitat dins de sòls protegits sectorialment, ja sigui pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 o pel Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

En aquest sentit l’aplicació de les Directrius per a la gestió de la Xarxa Natura 2000 i de les precisions del Pla territorial en relació al sòl de protecció especial garanteixen la seva conservació.

Tanmateix, l’ISA ha de valorar la possibilitat d’incorporar en la normativa algunes de les recomanacions incloses en les fitxes d’aquests espais.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_i nformacio/inventari_interes_geologic/inici.jsp

SOL DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL PLA TERRITORIAL

PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN

Sòl de valor natural i de connexió:

• Embassament.

• Sant Corneli (28a).

• Rius de Gavet, d’Abella i de Conques (29a).

• Prats inundables de Basturs (30a).

• Castell de Llordà i Serra de la Rebolleda (32a).

• Benavent (33a).

• Serrat del Pleiu (35a).

El POUM regula adequadament el sòl de protecció espacial del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

(8)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

D’acord amb els criteris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural l’ISA ha d’incloure un anàlisi de la situació actual agrària de tot el terme municipal, tenint en compte els elements següents:

− Superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d’aigua, grau de contaminació del sòl.

− Infraestructures agràries existents (camins, regs, etc.)

− Inversions en infraestructures en els últims 30 anys.

− Si el terme municipal han estat objecte de concentració parcel·lària en els últims 30 anys o ho és en l’actualitat.

L’ISA descriurà i valorarà els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes afectades, amb especial menció a les explotacions ecològiques, de producció integrada. També cal especificar si el Pla afecta a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques, marques de qualitat, denominacions geogràfiques i especialitats tradicionals garantides.

L’ISA haurà de referir-se al tractament que rebran les infraestructures agràries existents (camins, regs, etc) i al seu programa de recuperació i manteniment.

ESPAIS AGRARIS

VIES PECUÀRIES El municipi d’Isona i Conca Dellà està tramitant la classificació de vies pecuàries.

L’ISA ha d’especificar el tractament que rebran les vies pecuàries del terme municipal. En qualsevol cas, la regulació haurà de ser coherent amb la legislació específica de les vies pecuàries.

Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

PERMEABILITAT ECOLÒGICA

La regulació de sòl no urbanitzable hauria de evitar la instal·lació d’elements que poden alterar la permeabilitat ecològica (tanques, murs...), sempre que la seva instal·lació no estigui convenientment justificada.

En tot cas, cal evitar la instal·lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar-ne l’impacte de manera adequada.

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, octubre de 2006.

PAISATGE L’ISA preliminar estableix que les edificacions en sòl no urbanitzable hauran de tenir cura de l’impacte paisatgístic i per aquests motiu les parets exteriors seran recobertes de pedra natural o un material similar o arrebossades amb colors ocres o terrosos.

CICLE DE L’AIGUA

Consideracions REGULACIÓ DEL

SISTEMA HIDROGRÀFIC

L’ISA ha d’incloure els resultats obtinguts del document IMPRESS que afectin al terme municipal d’Isona i Conca Dellà. Aquest document es troba disponible a www.gencat.net/aca ---- Planificació ---- Directiva

(9)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Marc de l’Aigua ---- IMPRESS

Es realitzarà un inventari de masses d’aigua (superficials/subterrànies) existents al terme municipal, indicant el seu estat ecològic per trams.

Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua haurà d’adoptar mesures per a assolir el bon estat ecològic abans del 22 de desembre de 2015.

En especial, es tindran en compte els estanys de Baturs que, segons l’IMPRESS, es troben catalogats amb un estat actual bo, tot i que pateixen cert estrès quantitatiu (relacionat amb la massa d’aigua subterrània).

Atesa la importància ambiental d’aquests estanys d’origen càrstic, caldria que a través del POUM s’impulsessin les accions per dur a terme l’elaboració d’un “Document de delimitació del perímetre de protecció”

per tal d’establir les zones a protegir, les restriccions d’ús, així com les mesures correctores a adoptar.

D’altra banda, l’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

Cal recollir la xarxa hidrogràfica i establir mesures per protegir-la i potenciar-ne la vegetació de ribera.

Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat.

Les obres o actuacions en zona de Domini Públic Hidràulic requereixen autorització prèvia de la CHE. Cal respectar l’establert a l’article 126 del RDPH (RD 849/1986, d’11 d’abril).

D’acord amb l’article 6 del RDPH, els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula en el RDPH

b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin

Les obres o actuacions en la zona de policia de les lleres públiques ha de tenir en compte els articles 9, 52 – 54 i 78 del RDPH.

La regulació de les lleres de domini privat s’adequarà al que estableix l’article 5 del TRLA.

La zona de servitud (5 m) tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH i haurà de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a l’especificat a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.

En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions,

(10)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

guals...) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”.

Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA.

Reial Decret 879/1986, de 11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidraúlic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

Criteris d’intervenció en espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Març de 2002.

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA). Juny 2006.

ABASTEMENT

L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent l’estat jurídic administratiu de la concessió) i de les noves propostes del Planejament.

• Avaluació de les necessitats d’aigua per al creixement previst pel POUM (residencial, industrial, ramader, agrícola, recreatiu).

L’estudi es realitzarà d’acord amb les dotacions d’abastament, industrials... del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

• Justificació del grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent especialment, el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos.

• En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives viables.

SANEJAMENT

L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

•

Especificació de la xarxa separativa: residuals domèstiques, residuals industrials (que en principi, haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques) i pluvials.

•

Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.

•

Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers.

•

Justificació de l’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU-2005.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament.

(11)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.

RISCS NATURALS

L’ISA haurà d’incloure un mapa de riscos naturals de l’àmbit (article 15 de la Llei 8/2007 del sòl).

Consideracions

INUNDABILITAT

l’ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

En cas que per demostrar la compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.

L’estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC-RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments.

L’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC- RAS) i tindrà una definició mínima 1:500.

Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local.

ACA, març de 2003.

RISC GEOLÒGIC

L’ISA preliminar preveu l’establiment d’una zona de protecció de riscos naturals geològics que inclou la zona annexa a l’EIN dels Estanys de Basturs i totes les zones on es donin importants fenòmens erosius i que té com a objectius evitar usos que incrementin els riscs geològics existents.

D’altra banda, el POUM incorpora un dictamen geològic en el qual es realitzen una sèrie de propostes i recomanacions en relació amb el risc geològic.

Cal que L’ISA es refereixi a com es recullen aquestes propostes en el document de planejament.

RISC D’INCENDI FORESTAL

La regulació hauria d’evitar la implantació, en el sòl no urbanitzable, d’elements i activitats que comporten un increment en el risc d’incendi i en tot cas fixar les mesures de prevenció adequades.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata a la trama urbana.

(12)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

QUALITAT DE L’ÀMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA

L’ISA assenyala que el sòl no urbanitzable del municipi queda catalogat com a zona de màxima protecció (zona E1) davant la contaminació lluminosa i es regeix per la normativa establerta en el Decret 82/2005, de 3 de maig, i la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

L’ISA ha de especificar com es resolen els altres aspectes de qualitat ambiental. Es recomana la redacció d’unes ordenances annexes adequades a les necessitats de protecció del municipi i la legislació sectorial vigent.

Així mateix, pel que fa a la contaminació acústica, l’ISA haurà de justificar l’adequació del planejament a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH amb els criteris de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.

En el cas que s’hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa, cal incorporar-los en els plànols d’informació de la proposta, d’acord amb l’establert a l’article 72 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica.

Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

D’acord amb l’informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental en les fases de construcció s’han de prendre mesures per mitigar els efectes dels moviments de terra i de la circulació de vehicles d’obra.

GESTIÓ DE RESIDUS I ACTIVITATS RAMADERES

L’ISA preliminar es refereix a la contaminació del recurs hídric, conseqüència de l’activitat ramadera de la zona, com a una de les principals problemàtiques ambientals del terme municipal d’Isona i Conca Dellà malgrat el municipi no es trobi designat com a zona vulnerable enfront de la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.

(13)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Per aquest motiu, l’ISA ha de valorar la necessitat de redactar una ordenança de gestió de les activitats ramaderes que tingui en compte el risc de contaminació per nitrats en el municipi.

Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005 – 2012.

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus

Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s’aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació d’aigües per nitrats

Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de dejeccions ramaderes

Reial Decret 324/2000, de normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines

Ordre de 22 d’octubre de 1998 del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües.

Identificació de l’Administració pública i públic interessat als quals l’Ajuntament ha de demanar consulta durant el període d’exposició pública:

a) Administració pública

•

Agència Catalana de l’Aigua

•

Patrimoni Cultural

•

Arquitectura i Paisatge

•

Consell Comarcal

•

Departament de Salut

•

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

•

Departament de Medi Ambient i Habitatge

•

Direcció General d’Urbanisme b) Públic interessat

•

Ipcena

•

Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest àmbit territorial.

Fonaments de dret

•