Ajuntament de Barcelona
Revista de la Guàrdia
Urbana de Barcelona
Formalització de la Segona Activitat
Nova infraestructura a Nou Barris
Reorganització del torn de nit
Per tercer any, a les 24 hores
núm. 3 juliol 2002
B a rc elona
2
La imatge
B a rc elona
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- Guàrdia Urbana, missions i valors
De portada
- Publicació del llibre, “Imatges i Records”
A fons
- Formalitzada la categoria de Segona Activitat
Notícies GuB
- Campanya d’animals de companyia a la ciutat - Setmana de la mobilitat sostenible i segura - Breus
Bravo Charlie November
- Intervenció d’una pensió il·legal al Raval
Seguretat viària
- IXè Fòrum de seguretat viària
- 3era Jornada interactiva d’educació viària
Parlem de...
- La Unitat Muntada, protagonista a la festa del cavall de l’Haia
Formació
- Seminari sobre el fenomen de la immigració
Material i equipament
- Nou anorac de motorista - Instal·lacions de la UT-8 a Nou BarrisEl reportatge
- Reorganització del torn de nit
La nostra història
- El primer reglament per a la Guàrdia Urbana
Guarda-t’ho
- L’evolució dels escuts de braç
A ciutat
- Festival Grec a Barcelona
Jocs de policies i bombers
Activitats esportives
- La Guàrdia Urbana torna a provar sort a les 24 h.
El tauler
Som notícia
Temps de lleure
Les postres / Humor
3GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de
Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial: Lluís Jiménez, Eva Llorach,
Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Quique Ríos, Sergi Amposta, Juani Gómez, Màrius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director: Lluís Jiménez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76
Coordinació: Mònica Navas
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra Redacció: Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número: Salvador
Auberni, Joaquim Arandes, Ignasi Bassó, Pau Gea, Vicenç Mañé, Xavier Moragas, Josep Lluís Peña, Sara Puerta, Quique Ríos, Agustí Romero, Evelio Vázquez.
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-52.027-2001
de Barcelona
Guàrdia Urbana
Ajuntament
5
8
1 0
1 3
1 4
1 8
1 9
2 0
2 2
2 4
2 5
2 6
2 7
2 8
3 0
3 2
3 3
B a rc elona
4
J
a teniu a les vostres mans el tercer número deGUB. Una revista que, tot i només comptar amb sis mesos de vida, ha canviat molt. S’ha modifi-cat el disseny, s’han ampliat continguts i s’han incorporat noves seccions. La revista ha guanyat, sense dubte, en qualitat estètica i utilitat informativa, i és per tant, una eina de comunicació més eficaç, l’objectiu que sempre ha perseguit GUB.
La comunicació és un dels grans reptes de qualse-vol organització en el segle XXI. En el cas de Guàrdia Urbana, la necessitat d’una comunicació fluïda és im-prescindible, no només per a un millor funcionament del servei sinó també com a eina essencial en la ges-tió dels recursos humans. Per això hem de millorar tot allò referit a la informació que reben els agents. A la vegada, però, el segle XXI es configura com una nova era per a la participació en tots els àmbits de la gestió. La Guàrdia Urbana no és aliena a aquest fet i per aquest motiu s’ha iniciat una anàlisi que ha de tenir com a resultat final una mi-llor comunicació interna.
Fruit d’aquesta tasca, de la qual us infor-marem abastament en el proper número de la revista, ha estat la posada en marxa d’ un
Pla de comunicació interna, l’eina més
im-portant del qual serà el desplegament d’un Pla
director de recursos humans, que serà l’eix
vertebra-dor de les futures polítiques de personal a la Guàrdia Urbana.
Com a primer pas d’aquest Pla de comunicació, durant el mes de maig vàrem reflexionar sobre la de-finició de la "Missió i els valors de la Guàrdia
Urba-na". Amb aquest motiu, es van crear deu grups de
tre-ball, integrats per més de 120 agents i comandaments per tal que aquesta reflexió abastés tots els esta-ments del cos. Un cop recollides les aportacions d’a-quests grups de treball –de gran valor i interès en tractar-se d’informació de primera mà del que sent i pensa el col·lectiu– s’ha arribat a un seguit de con-clusions que, si bé tothom assumeix com a pròpies, mai havien estat objecte d’una anàlisi tant detallada, i encara menys amb aquest nivell de participació.
Una de les principals conclusions ha estat la defi-nició de la missió de la Guàrdia Urbana, que ha que-dat expressada en els següents termes: "La Guàrdia
Urbana de Barcelona és el cos de policia de l’Ajunta-ment de Barcelona, que té com a missió exercir l’au-toritat que li confereix l’ordenament jurídic i el
pro-pi alcalde per a prestar un servei públic que garan-teixi la pacífica convivència, el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, i la seva qualitat de vida". Amb aquesta definició de la missió, els grups
de treball han intentat sintetitzar tot l’ampli ventall de tasques i funcions que desenvolupa la Guàrdia Ur-bana al servei de la ciutat.
Els grups de treball han aprofundit també en els valors tradicionals dels agents de la Guàrdia Urbana, així com en els nous, que ens permetran afrontar el futur amb el nivell de qualitat que la ciutat exigeix:
• Compromís de servei com a exercici de
l’autori-tat per mitjà de professionals competents i íntegres en l’acompliment de la seva funció, que mostren una dedicació exclusiva, abnegada i solidària al cos.
• Eficiència per aconseguir una organització
tam-bé eficient, utilitzant adequadament els mitjans al seu abast, i actuant de forma àgil i
resolu-tiva per assolir els objectius establerts
• Proximitat al ciutadà per
desenvolu-par les seves funcions, fent prevaler la pre-venció i la mateixa proximitat, i garantint la imparcialitat i la no discriminació
• Innovació per cercar de manera
proac-tiva la millora continua de l’organització, es-sent capaç d’adaptar-se a l’entorn.
Qualsevol ciutadà s’ha de sentir orgullós de tenir al seu servei una policia amb aquesta missió i aquests valors. Aquests preceptes són també un bon punt de partença per evolucionar cap a la Guàrdia Urbana que volem. Diuen que les millors organitzacions es definei-xen per la seva capacitat d’adaptació als canvis. La nova GUB vol ser un exemple d’aquesta voluntat de dinamisme. Resta, però, molta feina a fer i cal fer-la entre tots.
D’altra banda, i malgrat el gran treball desenvolu-pat pels grups, hem trobat una mancança important. La Guàrdia Urbana mai ha tingut un lema que l’iden-tifiqui. "Protegir i servir", per exemple, és la frase amb què la policia dels Estats Units sintetitza la missió i els valors que defensa; i altres policies en tenen les seves.
No és fàcil aconseguir un enunciat que ens identi-fiqui, però amb la col·laboració de tots podem idear-ne un de propi, que ens representi davant els ciuta-dans de Barcelona. Per això us convidem i animem a prendre part en un concurs per definir el lema de la Guàrdia Urbana. Les bases per participar les trobareu a la pàgina de la contracoberta.
Editorial
L
a recent publicació del llibre “Imatges i Re-cords”, ha estat molt ben acollida per tothom. El component emotiu de les il·lustracions i fo-tografies recollides, i el seu caràcter de document històric, han fet que l’obra adquireixi una connota-ció molt especial.El llibre recupera per a les noves generacions d’a-gents la història dels seus predecessors, amb il·lus-tracions sobre com va néixer la Guàrdia Urbana i en quines condicions ho va fer. A més, seguint
l’itine-rari fotogràfic podem reviure de quina forma va evolucionar el Cos, adaptant-se a les noves exigèn-cies de la ciutat de Barcelona, una urbs que durant aquells anys va estar marcada per esdeveniments de tot tipus.
La Guàrdia Urbana és una institució centenària, que ha estat testimoni directe i excepcional dels
B a rc elona
5
De portada
Una institució
centenària
Recentment s’ha publicat el llibre "Guàrdia Urbana, Imatges i Records". L’obra, d’un
marcat caràcter emotiu i històric, pretén ser una eina útil i amena amb què els
agents coneguin els orígens i els valors del col·lectiu. Un bagatge fonamental per
entendre el present de la institució i encarar amb encert i il·lusió el futur.
fets que han marcat la història dels darrers cent cin-quanta anys de la ciutat de Barcelona. En algunes imatges es pot veure des d’una Barcelona tancada per muralles, on 338 nous agents iniciaven un llarg recorregut sota un comandament, fins a la ciutat durant la dècada dels 60, quan els carrers es comencen a plenar d’automòbils.
Entre alguns fets cab-dals que el llibre recull,
destaquen l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, l’Exposició Internacional de 1929 –on fruit de nombroses obres la ciutat es posa a l’avantguarda en l’aplicació de la tecnologia a la circulació–, la Guerra Civil o la progressiva implantació de l’au-tomòbil, entre altres fets. Precisament el cotxe ha estat el màxim catalitzador en la transformació del
7 B
a rc elona
6
De portada
paisatge urbà. La presència dels vehicles als carrers és un fet indissociable en la història de la ciutat. L’automòbil s’ha erigit definitivament com el símbol de l’època (fet que també el llibre reflecteix) i ha tingut un paper protagonista en la ciutat de Barce-lona que no ha estat sempre fàcil de conjugar amb la vida urbana.
Reforçar la identitat
En segon lloc, l’obra és important perquè el fet de conèixer i recordar la història de la Guàrdia Ur-bana, d’alguna manera, contribuirà a reforçar la
se-va identitat col·lectise-va. La satisfacció de pertànyer a la Guàrdia Urbana, és un sentiment que es percep entre els agents des de l’inici, i que es manifesta amb l’esperit de servei a la ciutat que sempre ha ca-racteritzat els membres del Cos.
Finalment, l’edició d’aquest llibre incrementarà, encara que sigui d’una manera testimonial, l’escas-sa informació editada que existeix en l’actualitat sobre la Guàrdia Urbana, tret de les informacions corporatives que periòdicament apareixen. L’edició d’un llibre de reduïdes dimensions l’any 1943, amb motiu del centenari del naixement de la Guàrdia Urbana, és pràcticament l’única bibliografia històri-ca existent fins ara. Per això, les fonts d’informació on s’ha pogut localitzar documentació específica han estat poques, amb l’excepció de l’hemerote-ca municipal.
El llibre “Imatges i Re-cords” s’ha concebut com una història de la ciutat des de la perspec-tiva de la presència dels
El 19 de maig de 1929, Alfons XIII inaugurà l’Exposició Internacional. La Guàrdia Urbana fa una desfilada per l’avinguda Reina Maria Cristina en motos amb sidecar
L’obra s’ha concebut com
una història de la ciutat
des de la perspectiva dels
agents al carrer
agents als carrers de la ciutat. A llarg de l’obra, es revisen les diferents denominacions que ha tingut la Guàrdia Urbana i es recu-llen els fets més significatius en l’evolució de la circulació a la ciu-tat. En definitiva, és un recorregut de vegades dramàtic, d’altres anecdòtic, per la historia recent de Barcelona.
Som a la Plaça Catalunya de l’any 1910. La ciutat creix i els negocis es fan al carrer. El guàrdia parla amb un home que porta un anunci d’una marca de sabates
En aquesta escena de l’any 1905, membres de la Guàr-dia Municipal obren el pas a la comitiva. Nens i grans els segueixen
A l’esquerra, el cap de la Guàrdia Municipal, Cruz Mendiola, recolzat en el seu bastó de comandament.
A baix, novament, una desfilada amb les motos al capdavant
9 B
a rc elona
8 B
a rc elona
A fons
La
Segona
Activitat
, una
anhelada reivindicació
A
questa categoria laboral està concebudacom una opció alternativa per als policies locals que, per diverses raons, han vist dis-minuïda la seva capacitat física per acom-plir el servei ordinari. També està pensada per als agents d’edat més avançada. L’objectiu, en definiti-va, és que els professionals puguin seguir a la Guàr-dia Urbana, realitzant una tasca que s’ajusti ade-quadament a les seves circumstàncies personals.
La definició i formalització de la Segona Activi-tat suposa una fita històrica en el Cos, assolida grà-cies a la bona predisposició per part de l’Ajunta-ment i a la dels agents socials i sindicals, en nego-ciacions que van arribar finalment a un punt de
trobada després de deu anys de desavinences. Aquesta és una reivindicació que es remunta a finals de la dècada dels 80, quan la Guàrdia Urbana va detectar la necessitat de disposar d’una norma-tiva que donés resposta a determinades situacions d’agents que quedaven exclosos dels serveis de més risc i esforç, per raons de salut o bé d’edat.
Validesa legal
La Llei de policies lo-cals del juliol de l’any 1991 va reconèixer per primer cop a nivell oficial la necessitat de crear un sistema alternatiu per aprofitar la valuosa
ex-Recentment s’ha formalitzat la categoria de la Segona Activitat, a l’empara de la
Llei de policies locals. La iniciativa pretén oferir la millor alternativa ocupacional,
dins de la Guàrdia Urbana, a agents que ja no poden asumir determinats esforços
físics, per raó de salut o edat.
Els agents són apartats de les funcions de més risc i esforç físic, per passar a realitzar tasques menys peno-ses, per exemple, dins de l’àrea administrativa
Ha estat possible gràcies
a la bona predisposició
de l’Ajuntament, i dels
agents socials i sindicals
periència i els coneixements dels agents que ja no poden continuar en primera activitat. Després de l’impuls de la nova prefectura, el passat mes de maig es va procedir a la primera distribució d’a-gents en Segona Activitat, segons el Catàleg de llocs de treball. En total, han estat 85 els guàrdies urbans reassignats.
Per a dur a terme aquesta recol·locació, prèvia-ment es van definir les característiques dels agents que podien accedir a aquesta nova categoria, els llocs de treball que s’assignava a cadascú i les tas-ques concretes a realitzar, com per exemple feines de suport administratiu a les oficines de la Guàrdia Urbana. A més, es van haver de crear uns tribunals mèdics en conveni amb l’Hospital del Mar de Barce-lona. Aquests tribunals són els encarregats d’ava-luar les condicions físiques dels agents, a partir de les quals es determina com s’integren els professio-nals en aquest grup.
Després del primer desplegament, la valoració que en fan els responsables ha estat molt positiva, tant que ara ja es comença a preparar el segon torn de "reassignats". De moment, ja hi ha 33 agents més que han demanat la reassignació. Els guàrdies ur-bans que han accedit fins ara a la Segona Activitat veuen amb bons ulls aquesta iniciativa, que els per-metrà millorar en qualitat de vida a la feina.
En definitiva, l’objectiu no és altre que adequar el lloc de treball a les característiques personals de cada agent, perquè tothom sigui útil amb la seva tasca a la Guàrdia Urbana.
Un reglament intern que regula el dret a demanar una reassignació laboral per causa d’una disminució de les condiciones físiques (bàsicament per edat o problemes de salut).
Cal no confondre la Segona Activitat amb la categoria “Primera B” (aquella que assigna funcions amb limitat factor de penositat i/o esforç físic als agents de l’escala bàsica que ho sol·licitin).
Les sol·licituds, que es presenten voluntàriament, s’avaluen en funció dels dictàmens mèdics o segons criteris d’edat.
Què és?
LA INICIATIVA, PUNT PER PUNT
Tots els agents de Guàrdia Urbana que creguin complir els requisits, a més del personal amb més de 57 anys.
Existeix un catàleg de possibles llocs de treball. Les places es distribueixen en funció del perfil personal i l’experiència de l’agent.
En cap cas es perd la condició de funcionari pròpia dels agents, però es deixen de portar els distintius de l’uniforme de la Guàrdia Urbana. En aquests serveis no tenen cabuda les situacions perilloses o de risc.
Com s’hi pot accedir?
Qui pot reclamar-la?
Com es distribueixen les places? Quines implicacions té?
Diferent de la “Primera B”
Cal no confondre la nova categoria de
“Segona Activitat” amb la “Primera
B”. En aquesta última classificació,
s’assignen funcions amb un limitat
factor de penositat i/o esforç físic per a
determinats agents de la Guàrdia
Urbana de l’escala bàsica.
Aquests professionals estan en règim de
primera activitat restringida a l’horari
ordinari.
En el primer torn, s’han
reassignat un total de 85
professionals de la
Guàrdia Urbana
Els tribunals mèdics
determinen com
1 1 B
a rc elona
1 0 B
a rc elona
A
portar solucions i millorar la mobilitat a la ciutat és l’objectiu de la Setmana de la mobilitat sostenible i segura que se celebra arreu d’Europa. A Catalunya hi participen un total de 82 ajuntaments de municipis, que han signat la Carta Europea i s’han compromès a realitzar me-sures concretes i permanents de cara a millorar la mobilitat urba-na.Cada dia de l’esmentada set-mana es dedicarà una causa con-creta: l’ús del transport públic, la bicicleta, el desplaçament a peu o l’ús racional dels vehicles (au-tomòbils, motos i ciclomotors). En aquest marc se celebraran jor-nades i activitats específiques. La
Setmana finalitzarà amb la Jornada sense cotxes, que tindrá lloc el diumenge 22 de setembre, en el marc de les festes de la Mercè a Barcelona.
Barcelona, al capdavant
L’elevada participació dels municipis catalans, amb Barcelona al capdavant, ha permès que Cata-lunya continuï sent un referent europeu. Concreta-ment, la participació de 82 localitats situa a Cata-lunya en el quart lloc pel que fa al nombre d'adhe-sions, per damunt d’ Alemanya, França o Regne Unit, i superats per Àustria, Itàlia i Espanya. En total s'han adherit 961 municipis , dels quals 817 són de la UE. D'aquests, 187 són de l’Estat espanyol, fet que supo-sa que Catalunya reuneix el 45% dels municipis.
Del 16 al 22 de setembre se celebrarà a Barcelona la Setmana de la mobilitat
sos-tenible i segura. Es tracta d’una iniciativa conjunta que s’organitza a diferents
ciu-tats d’Europa i que pretén fomentar entre els ciutadans bons hàbits com l’ús de la
bicicleta, el transport públic o el desplaçament a peu.
Les experiències d’altres ciutats
Per tal de donar a conèixer i
compartir les diferents experiències
que es duen a terme en aquest àmbit a
grans ciutats europees i d’EUA,
l’Ajuntament de Barcelona ha
organitzat el cicle de conferències "La
mobilitat a les grans ciutats", una
iniciativa que s’insereix dins el marc
del Pacte per la Mobilitat. Fins ara
s’han presentat els casos de les ciutats
de Berlin i Roma. Les properes
trobades, que se celebraran al CIDOB,
analitzaran l’estat de la qüestió a
Londres (14 d’octubre) Boston (4 de
novembre) i París.
EL CALENDARI Dia Temàtica
16 Dilluns Dia del transport públic 17 Dimarts Dia del vianant 18 Dimecres Dia de la bicicleta
19 Dijous Dia de l’ús responsable de la moto 20 Divendres Dia dels nens/ vies verdes 21 Dissabte Dia de portes obertes
22 Diumenge Dia sense cotxes, dia sense accidents
Notícies GuB
E
n els darrers anys, s’ha produït un increment de la presència de gossos i gats com a ani-mals de companyia. Malauradament, també han augmentat elsincidents greus protago-nitzats per alguns gossos, que han generat alarma social. Per tot plegat, ha estat necessària la defini-ció de nous marcs legisla-tius que garanteixin la pro-tecció dels animals, però que també defineixin el seu paper en la convivèn-cia ciutadana, tant a nivell estatal com autonòmic i local. En aquest sentit, re-centment l’Ajuntament ha presentat una mesura de govern sobre la política
d’animals de companyia a la ciutat.
Entre altres iniciatives, la mesura de govern pre-tén dotar als districtes de més instruments de con-trol, com per exemple els aparells de lectura de mi-croxip per a la Guàrdia Urbana o les agendes electròniques de butxaca, perquè els agents tinguin informació on-line sobre la inscripció en el registre
dels animals. També s’inclouen instruccions en rela-ció als gossos potencialment perillosos o sobre la necessitat de promoure més campanyes de
sensibi-lització.
En aquest marc, el pas-sat mes d’abril la Guàrdia Urbana Urbana va dur a terme una campanya de sensibilització per fomen-tar el correcte comporta-ment dels animals de com-panyia a la via pública. En-tre els dies 8 i 22 d’abril, els agents van intensificar la vigilància en parcs i espais públics on poden trobar-se animals conflictius o bé propietaris amb comporta-ments improcedents.
Els principals objectius de la campanya han estat incrementar la sensibilit-zació dels propietaris d’animals domèstics sobre la correcta circulació d’aquests per la via pública, man-tenir unes condicions d’higiene i salubritat adients, intensificar el control de les zones més afectades, vigilar especialment els gossos perillosos i garantir el compliment de les normatives.
Principals Motius de Denuncies Administratives Denuncies Administratives Gossos Comissats ANY 2001 50 ANY 2000 83 ANY 2001 780 ANY 2000 547 12% 30’3% 24’7% 13’3% 19,7% Sons molestos d’animals Gos sense lligar Deposicions d’animals
Molèsties causades per animals Altres
Es consideren gossos "potencialment
perillosos" aquells que han agredit a
persones o altres gossos, els que han estat
ensinistrats per a l’atac i la defensa, i/o els
que pertanyen a una de les races següents
o a llurs encreuaments: bullmastiff,
dòberman, dog argentí, dog de Bordeus,
fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de
presa canari, rottweiler, staffordshire i
tosa japonès.
El passat mes d’abril la Guàrdia Urbana va dur a terme una campanya de
sensibi-lització entre la ciutadania per al correcte comportament dels animals de
compan-yia en els espais públics. La iniciativa ha coincidit amb la presentació d’una
mesu-ra de govern en aquest àmbit.
Més control per als
animals de
companyia
Gossos potencialment perillosos
Barcelona amb la Setmana de la
mobilitat
B a rc elona
1 2
us • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Br
Funcionari detingut per
estafa a Barcelona
E
l passat mes de març, un inspector polivalent de l’A-juntament va ser detingut, l’A-juntament amb altres tres persones, per un presumpte delicte d’estafa. La Guàrdia Urbana el va detenir després de conèixer la intenció del funcionari de cobrar 60.000 euros per donar la llicència d’obertura a un alberg.Els trilers
"adopten"
l’euro
L
a principal novetat en aquestes intervencions és la utilització per part de tri-lers d’un bitllet procedent delPerú, actualment fora de curs legal, anomenat "inti". El seu disseny és semblant al de l’euro, encara que no té va-lor al mercat. Les actuacions relacionades amb trilers a la via pública van ascendir a 2.810 durant tot l’any 2.001, mentre que les xifres del primer trimestre d’enguany ja re-flecteixen 601 actuacions.
Cinquanta
gossos
comissats el
2001
C
inquanta gossos de races consideradespotencialment perilloses van ser comissats de la via pú-blica per anar sense corretja, sense morrió o sense l’asse-gurança civil obligatòria per aquest tipus d’animals. En total es van intervenir 33 animals menys que l’any 2000, fruit de la pressió mediàtica.
Mossos i Guàrdia Urbana,
junts contra la mendicitat
infantil
R
esponsables dels cossos de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra preparen la coordinació d’agents en un operatiu per fer front a la mendicitat en què es fa servir a menors. Els Mossos tenen en l’actualitat la competèn-cia en l’àmbit de menors, però encara no actuen a la ca-pital catalana. A més, s’ha tingut en compte la llarga ex-periència de la Guàrdia Urbana en aquest àmbit, amb un historial de 83 intervencions relacionades, només a l’any 2001.Detenció d’un noi que va
apunyalar a una coneguda
E
n el mes de maig, els agents de la Guàrdia Urbana van detenir un jove de 27 anys, Óscar C.G. que havia apun-yalat al carrer Aribau a una noia amb qui havia sortit al-gun cop. L’agressió es va produir davant de veïns del ma-teix carrer, que van retenir l’agressor fins a l’arribada de la patrulla. En aquell mateix moment es va assistir a la noia ferida i es va detenir el jove.Interceptada una banda que
robava targetes de crèdit
E
l passat abril, M. Vasile, de 45 anys d’edat i de nacio-nalitat moldava, i I. Vasile, de 37 anys i germà de l’an-terior, van ser detinguts per la Guàrdia Urbana, per un presumpte delicte de robatori de targetes de crèdit. Des-prés de rebre dades sobre compres a botigues del centre amb targetes robades, es va muntar un dispositiu d’agents de paisà per actuar a la zona, que va acabar amb la de-tenció dels dos ciutadans moldaus.Campanya contra
el soroll de vehicles
L
a Guàrdia Urbana va portar a terme, entre el 21 i el 31 de maig, una campanya per controlar l’excés de soroll dels vehicles per mitjà de sonòmetres. Els agents van ins-peccionar-ne un total de 5.600. El resultat va ser de 2.672 denúncies i es van immobilitzar 96 vehicles. Les denúncies queden sense efecte si el conductor demostra que respec-ta els nivells de soroll permesos, amb una nova prova i dins del termini establert. La campanya s’enmarca dins el Pla municipal de millora de la qualitat mediambiental.B a rc elona
1 3
La Guàrdia Urbana
intervé una
pensió il·legal
E
l passat 6 de juny, els agents de la GuàrdiaUrbana, avisats pels Serveis Socials de Ciu-tat Vella, van entrar a una vivenda al núme-ro 16 del carrer de Botella, que s’utilitzava com a pensió il·legal i on semblava que es podia ha-ver comès un delicte contra la salut pública.
Un soterrani i dues plantes d’aquest edifici del
Raval allotjaven a dotze inquilins en unes condi-cions d’evident insalubritat. La patrulla va compro-var que el pis no tenia permís de pensió i que esta-va "en molt mal estat, en condicions higièniques deficients, amb humitats, pudors i goteres".
La propietària va declarar a la Policia que els seus inquilins eren gent que recollia del carrer i acollia a casa seva, per un preu mensual de 150 eu-ros per habitació. En total, dotze homes d’entre 36 i 91 anys, que s’allotjaven en compartiments sepa-rats per cortines i en condicions de brutícia i ma-lendreç.
Entre els estadants de la pensió il·legal hi havia un home de 91 anys, en avançat estat de desnutri-ció i afectat per una demència d’Alzheimer. L’home va ser atès a l’Hospital Clínic i allotjat posterior-ment a una residència per a gent gran.
La propietària del negoci intervingut pot ser acusada d’un delicte contra la salut pú-blica i rebre una sanció admi-nistrativa (de quantia conside-rable), per la regència d’una pensió sense llicència. Tot i ai-xí, les vivendes utilitzades com a pensió no van ser clausura-des, ja que tenir una pensió sense llicència es considera una falta administrativa.
Els agents de la Guàrdia Urbana van intervenir el passat 6 de juny dos pisos i un
soterrani del barri del Raval que s’utilitzaven com a pensió il·legal i que no
com-plien les més bàsiques condicions d’higiene. La intervenció es va fer arran d’una
de-núncia dels Serveis Socials de Ciutat Vella.
Bravo, Charlie, November
B a rc elona
1 4 1 5
IX Fòrum Barcelona de seguretat viària
Motos:
necessàries
però amb més garanties
E
l Fòrum va aplegar més de 150 professionalsdel sector, en una jornada que va girar al voltant de quatre eixos clau: l’alta taxa d’accidentalitat, l’accés a les assegurances, l’augment del parc automobilístic de motos i les po-lítiques de prevenció municipals.
La inauguració oficial va anar a càrrec de la pre-sidenta de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Carme San Miguel; el vicepresident de l’Associació de Prevenció d’Acci-dents de Trànsit (PAT), Ole Thorson; el regidor po-nent de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narvàez i el president del RACC, Sebastià Salvadó.
En el primer bloc d’exposicions, es va tractar a fons la investigació d’accidents a la ciutat. El direc-tor de l’Institut Municipal de la Salut, Antoni Plasència, va exposar els resultats dels accidents de
moto, segons dades de la Guàrdia Urbana i d’urgències sanitàries. Aquestes xifres donaven el 58% de víctimes als accidents de moto, amb un 45% de víctimes mortals sobre el total de morts en acci-dents de trànsit. Segons les esta-dístiques aquest col·lectiu és el que pateix lesions més greus des-prés dels vianants. Ho van explicar responsa-bles de la Unitat d’Ac-cidents de la Guàrdia Urbana en les seves respectives interven-cions: l’intendent en cap, Josep Royuela, i el so-tinspector en cap, Manuel Haro.
Més prevenció
El director de l’IMS va remarcar la importància de les polítiques de prevenció des dels ajuntaments, i va insisitir a dir que les xifres són alarmants si es tenen en compte factors com la freqüència, la gra-vetat de les lesions i la joventut de la població afec-tada.
Sito Pons, bicampió mundial de motociclisme i convidat en aquest primer bloc, va compartir la vi-sió de Plasència sobre la vulnerabilitat dels motoris-tes, però també va destacar els avantatges que aporten més de 250.000 motos circulant cada dia per Barcelona, en aspectes com l’alliberament
d’es-La novena edició del Fòrum de seguretat viària es va dedicar a
l’anà-lisi dels avantatges i inconvenients de les motos en el panorama
cir-culatori de la ciutat de Barcelona. Experts en diferents àrees van
de-batre el tema sota l’epígraf “Les motos: llums i ombres”.
pai d’aparcament i la major fluïdesa del trànsit. El Fòrum també va posar de manifest la dificul-tat dels motoristes per accedir a les assegurances a causa dels elevats preus. Albert Valero, director de la correduria d’assegurances del RACC, va exposar les estadístiques dels vehicles de dues rodes que cir-culen sense assegurança que, segons fonts dels Mossos d’Esquadra, ha augmentat en un 22% en els ciclomotors, i en un 11% en les motocicletes. Com a expert del sector de les asseguradores, Valero va fer una anàlisi exhaustiva dels factors que han por-tat a aquest apujament de preus desorbipor-tat i al can-vi en la política d’assegurances per a vehicles de dues rodes. L’augment substancial de la sinistralitat en motos i ciclomotors i l’impacte negatiu per als beneficis de les correduries de
l’ho-mologació de la segona plaça en ci-clomotors de l’any 1998, són els prin-cipals motius.
Per la seva part, José Franqueira, secretari general d’ANESDOR i repre-sentant del sector dels fabricants de motos, va insistir en l’augment consi-derable del parc automobilístic de motocicletes i ciclomotors a Barcelo-na en els últims tres anys, com a fac-tor clau a tenir en compte a l’hora de comptabilitzar els
acci-dents on hi ha implicats vehicles de dues rodes. Franqueira va proposar que s’ampliï l’oferta d’as-segurances per mitjà d’estudis més detallats del risc i que es reformin els permisos de conduc-ció per igualar el del cotxe amb el de la moto de baixa cilindrada, com a d’altres països d’Euro-pa (entre ells França i Itàlia).
Respecte a les políti-ques de prevenció, els representants municipals van arribar a la conclu-sió que existeixen buits legals que provoquen que institucions locals, i fins i tot civils, prenguin
Seguretat viària
El IX Fòrum de seguretat viària es va celebrar al Palau de Pedralbes de Barcelona
Ciclomotor
Motocicleta
Turisme
1
Manca de precaució
Girs incorrectes
Avançament improcedent
No respectar distàncies
No respectar prioritat de pas
No respectar semàfors
No respectar “stop”
No respectar “cediu el pas”
No respectar pas de vianants
Manca de precaució en incorporar-se a la circulació
Altres infraccions
Font: Dades del Servei Català de T
rànsit sobr
e apr
oximadament 1.500 accidentes
Les causes dels accidents
18,30% 14,33% 0,34% 11,05% 7,08% 11,74% 1,72% 6,56% 4,83% 2,93% 21,07% 11,40% 4,38% 17,54% 21,05% 4,38% 9,64% 0,87% 1,75% 10,52% 1,75% 16,66% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 15,25% 3,95% 20,90% 13,55% 6,64% 14,12% 3,38% 0,56% 2,25% 2,82% 17,51%
...
2 3 4 5 6 78910 11 1 2 3 4 5 6 789 10 11 1 2 3 4 5 6 7 89 1011
Les xifres del 2001
• Representen el 15% de la mobilitat a Barcelona • Un 50% dels atesos a urgències són per accidents de moto
• El 58% de víctimes mortals son motoristes o passatgers • 8.500 motoristes implicats en accidents
• En el 30% d’accidents a Barcelona hi ha una moto in-volucrada Font: DUHAT
Es va lliurar el 7é Premi Memorial M. Àngels Jiménez de Seguretat Viària. Els galardonats van ser: Asunción Tárrago i la Policia Local de Villarobledo (Ciudad Real)
1 7 B
a rc elona
1 6
Seguretat viària
La
Festa
d'educació viària
,
un èxit de convocatòria
Prop de 800 escolars van participar a la festa de la 3a Jornada interactiva
d’edu-cació viària, celebrada el mes de juny al parc de la Ciutadella de Barcelona. Amb
aquesta festa es va posar el punt i final al programa escolar d’educació viària que
cada any realitza la Guàrdia Urbana.
E
l passat 6 de juny es vace-lebrar la festa de cloenda del programa anual d’edu-cació viària organitzat per la Guàrdia Urbana a les escoles, al parc de la Ciutadella.
L’edició d’enguany d’aquest programa educatiu ha comptat amb la participació de més de 36.000 escolars del darrer cicle d’educació primària, d’entre 3 i 18 anys. D’aquests, més de 800 nens i joves van parti-cipar en la 3a Jornada interactiva d’educació viària com a representants dels diferents districtes de la ciutat.
L’acte més esperat de la festa al parc de la Ciu-tadella va ser la celebració de la fi-nal del 13è campionat de pràcti-ques de circulació amb bicicleta "Ciutat de Barcelona", que va compartir escenari amb activitats i tallers educatius entorn de la se-guretat viària. Els diferents serveis de l’Ajuntament de Barcelona van organitzar tallers lúdics i educatius com el de medi ambient, jardine-ria, ràdio, mobilitat, esports, ex-pressió plàstica, hípica, primers auxilis o ensinistra-ment de gossos, amb una representació des-tacada dels agents de
Cada monitor de Guàrdia Urbana guiava els escolars del seu districte en les diferents activitats i tallers
Guàrdia Urbana, que van fer de monitors als nens i nenes en els di-ferents tallers.
La festa d’educació viària, que va resultar tot un èxit, pretenia ser una jornada interactiva per sensi-bilitzar i formar els nens i nenes de Barcelona sobre aspectes de segu-retat viària i prevenció de riscos. Va comptar amb l’assistència
de l’alcalde de Barcelona Joan Clos, i dels regidors
Carme San Miguel i
Francesc Narváez, que van acompanyar el
super-intendent de la Guàrdia Urbana, Alfons Vidal, entre altres autoritats, durant el
lliura-ment de premis del campionat Ciutat de Barcelona.
Un bagatge de 46 anys
El programa "La Guàrdia Urba-na a les escoles" va començar a impartir-se l'any 1956. Onze anys més tard es va inaugurar el Parc infantil de trànsit ubicat a
la Ciutadella, on es treba-lla des d’aleshores per fo-mentar el respecte i la convivència entre els dife-rents usuaris de la via pú-blica.
En l’edició d’enguany el pro-grama s’ha ampliat a les escoles d’educació especial i, en l’actuali-tat, constitueix una de les princi-pals activitats en matèria de pre-venció que la Guàrdia Urbana por-ta a terme en els centres docents de la ciutat. Les activitats que es realitzen tenen com a objectius l'adquisició per part dels alumnes d'hàbits correctes de comporta-ment com a vianants, com a con-ductors de bicicletes, com
a usuaris en els transports públics i en els vehicles particulars.
Al taller de primers auxilis, els nens aprenien tècniques d’atenció sanitària en emergències
La guanyadora del campionat Ciutat de Barcelona recull el premi, que li entrega la regidora Carme San Miguel L’alcalde, Joan Clos, va participar en diversos tallers de la Festa de Seguretat Viària
B a rc elona
1 8
Parlem de...
La Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana va viatjar el passat 5 de juny a l’Haia per
participar a la festa del cavall, una prestigiosa convenció internacional que se
ce-lebra cada any en aquesta localitat holandesa. Abans de marxar, va realitzar una
desfilada de comiat a la renovada seu del carrer Wellington.
A
quest és el tercer cop que la delegació dela Unitat Muntada de Barcelona participa a la Haagsche Paardendagen (el dia de la festa del cavall a Holanda) convidada per l’organització. Enguany, la Guàrdia Urbana de Bar-celona va enviar un total de 24 cavalls i 28 agents de la Unitat Muntada.
La delegació de la Unitat Muntada va ser rebu-da a l’arribarebu-da a Holanrebu-da per l’ambaixador d’Espan-ya, Carlos Manuel de Benavides, entre altres perso-nalitats holandeses de l’àmbit polític i social. Les actuacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona al Dia del Cavall de l’Haia van tenir lloc els dies 7, 8 i 9 de juny, juntament amb les de les delegacions de la Reial Policia Muntada del Canadà, l’Hípica d’Es-lovènia, i cossos de policia a cavall de França i el Regne Unit. En la cloenda, la Unitat Muntada de Barcelona va tenir un paper destacat, ja que va ser
l’encarregada de tancar la 27ena edició del Dia del Cavall a l’Haia, amb la desfilada final a la pista.
Restauració de l’edifici
Dies abans de la seva sortida cap a l’Haia, l’expedició de la Uni-tat Muntada va realitzar una des-filada de comiat a la seu del carrer Wellington, que va coincidir amb l’acte de presentació oficial de les obres de rehabilitació de les seves instal·lacions.
El projecte de restauració de l’edifici de la Unitat Muntada, que data de l’Exposi-ció Universal de 1888, consta de dues fases. En la primera fase, que ja ha finalitzat, s’ha realitzat la substitució dels antics boxes o "cubicles" dels ca-valls, per uns de nous, amb sistema d’abeurador au-tomàtic. També s’ha millorat el sistema de recollida de fems, mitjançant una cinta transportadora per un canal soterrat, i finalment, s’ha instal·lat nou pa-viment i enllumenat. El cost d’aquest primera fase ha estat de 264.000 euros (44 milions de pessetes).
La segona fase de les obres de rehabilitació (ac-tualment en marxa) preveu: la rehabilitació de la façana, la coberta i la sotacoberta de l‘edifici, el sa-nejament dels suports, l’estructura metàl·lica i el tauler de fusta, i la substitució de "canalons", em-bocadures i baixants, a més de la restauració de la porta. La inversió prevista és de 330.000 euros (55 milions de pessetes).
La
Unitat Muntada
,
convidada al Dia
del Cavall de l’Haia
B a rc elona
1 9
Formació
E
l Pla de formació hapre-vist, dins el programa de formació permanent, trac-tar el tema de Policia i Im-migració. El Centre UNESCO de Catalunya i la gerència de Serveis Personals, amb el Pla municipal de la interculturalitat, col·laboren amb la nostra institució per dotar la Guàrdia Urbana d’una major formació sobre el fenomen de la immigració.
La Formació de Formadors i l'Exposició "Policia i Immigració",
instal·lada en el hall de l'aulari de Formació, són ei-nes que faciliten la sensibilització i motivació per-què la formació dels nostres agents i caporals sigui efectiva i es tradueixi en un valor afegit en les se-ves actuacions professionals a les places i carrers de Barcelona.
Tenint en compte que la immigració és un
feno-men molt present en la nostra societat, el valor de l'actuació de la Guàrdia Urbana no ha d’estar no-més en el coneixement, seguiment i aplicació de les lleis, normatives i instruccions, sinó també en el co-neixement i comprensió del context social on s’ac-tua. Aquesta doble dimensió és la que inspira la
for-mació permanent de la Guàrdia Urbana.
Alfons Vidal, responsables de GUB i Carles Des-calzi, Gerent de Centre UNESCO Catalunya, en la inauguració de l'exposició "Policia i Immigració”
D
urant el mes de juny s’ha realitzat la primera edició del curs “Competències i habilitats direc-tives" adreçat al col·lectiu de caporals.Els Caporals tenen una importància cabdal en el bon funcionament de l'organització, ja que són el nexe d’unió entre el contacte directe amb la reali-tat i la responsabilireali-tat d'organització i motivació dels equips d'agents que té sota el seu comanda-ment. Aquesta circumstància, sumada a la capacitat de suplència de comandaments superiors que pun-tualment han d'assumir, fa que requereixin una am-plitud d'experiències i una versatilitat professional imprescindibles. Dedicar temps a la seva formació és assegurar la professionalitat de l'organització i el valor de les actuacions en tots els camps específics
en què intervé la Guàrdia Urbana.
E
ls dossiers de la formació per-manent s'elaboren amb l'afany d’oferir un servei de qualitat dins el programa de formació permanent.L'objectiu és doble. D’una banda, informar els co-mandaments sobre l’activitat formativa que es duu a terme i en la qual estan implicats els agents i ca-porals sota el seu comandament. De l’altra, recollir en un document de consulta els aspectes fonamen-tals de la formació, de manera que faciliti la resolu-ció dels dubtes que el dia a dia planteja.
Els documents són consultables en la intranet municipal dins de la Base Documental de GUB. Pa-ral·lelament es publicaran dossiers que, per la seva singularitat o importància, tindran una difusió ge-neralitzada, com els dossiers de formació.
Seminari sobre
immigració
Curs d’habilitats
directives per als caporals
2 1 B
a rc elona
2 0
La futura
UT-8
a Nou Barris
Material i equipament
Noves instal·lacions
Comissaria de la Seu del Dictricte de Nou Barris
Guardia Urbana
B
a r c elo na
Guàrdia Urbana
Superficie total: 2.626m2
Espai per a oficines i ús intern:
- En planta baixa: 1764m2
- En planta primera: 249m2
Aparcament: 613m2
Pressupost estimatiu de les obres: 2.103.542,365 Euros (350.000.000 PTA) Termini d’execució previst: 8 mesos a partir de la data d’inici.
Arquitecte responsable de les obres: Elisabet Claró i Tolsau
Nou
anorac
de motorista
E
l nou anorac impermeable de motoristade la Guàrdia Urbana aconsegueix un alt nivell de transpirabilitat i facilita la sorti-da a l’exterior de la humitat del cos en forma de vapor. El seu teixit evita la penetració de l’aigua, del vapor d’aigua, i està fet a prova d’esquinçaments i traccions.
És tèrmic perquè prote-geix contra el fred i el vent, i posseeix un folre tèrmic d e s m u n t a b l e que propor-ciona una m à x i m a protecció a baixes tempera-tures. El teixit del s i s t e m a imperme-able està f a b r i c a t amb polies-ter 100%, i amb un material
lami-nat compost de membrana de biocomponent PT-FE expandit, impregnat de polímer oleofòbic. A més, l’anorac proporciona un alt grau de confort i és lleuger, per facilitar la llibertat de moviments a l’agent.
El recobriment de pit, espatlla, esquena i braços d’elements en groc i de cintes reflectores grises permet una alta visibilitat, incloses les si-tuacions d’escassa lluminositat. També el logotip
El nou anorac impermeable de motorista és la darrera novetat de la uniformitat
de la Guàrdia Urbana. Està realitzat en poliamida 100%, amb lligament de tafetà
i és de color blau marí. Com el seu antecessor, incorpora una membrana
d’es-tructura microporosa entre els teixits que el fa transpirable, resistent i tèrmic.
Característiques tècniques
i materials
• Teixit exterior anorac: 100% poliamida, de construcció en lligament de tafetà i de color blau marí (navy). • Teixit sistema impermeable: 100% polièster. Amb el material laminat compost de membrana de biocompo-nent PTFE expandit, impregnada de polímer oleofòbic.
de Guàrdia Urbana és reflector, i està incorporat entre les cintes reflectores verticals de l’esquena, damunt del canesú groc. Incorpora altres distin-tius, com són la placa de pit i l’escut de braç.
És una nova peça de l’uniforme de la Guàrdia Urbana que compleix, en totes les parts i ele-ments, amb les nor-mes d’homologa-cions i certi-ficacions UNE i
ISO.
B a rc elona
2 3 B
a rc elona
2 2
bles. Fins ara, el nombre d’agents a la plantilla de la nit feia imprescindible una reorganització dels efectius mitjançant la gestió integrada.
D’altra banda, la reforma busca facilitar els tras-llat dels equips d’un punt a un altre de la ciutat en funció de les problemàtiques puntuals, guanyant així en agilitat de resposta. Amb l’anterior organit-zació, es feia difícil l’intercanvi o trasllat de patru-lles d’un territori a un altre, amb la qual cosa les càrregues de treball del personal a la nit acostuma-ven a estar desequilibrades.
La nova organització també intenta evitar actuacions de desplaçament de les dificultats d’un districte a un altre i, en l’actualitat, cada unitat treballa per evitar la problemàtica dins de la seva demarca-ció. A més, s’intenta fer compatible la cultura del territori amb la de la ciutat. Fins no fa gaire, l’agregació de personal d’unes unitats a d’altres ocasionava im-portants resistències al canvi, que òbvia-ment afectaven a la qualitat del servei.
El reportatge
C
om a organització al servei del ciutadà, laGuàrdia Urbana de Barcelona, ha d’adap-tar-se constantment a les noves demandes socials, d’acord amb els recursos humans i material de què disposa. Per aquest motiu i amb l’objectiu de garantir un millor i més àgil servei, la protecció dels interessos generals de la ciutat i la seguretat dels agents, des del 16 d’abril, s’ha posat en marxa la nova organització del servei nocturn.
Els territoris i els efectius de les unitats territo-rials, s’han agrupat en quatre unitats nocturnes que tenen comandaments directes. Aquests però, treba-llen també atenent les peticions dels caps de les UT’s a les que donen servei, amb la finalitat d’incre-mentar la coherència en les actuacions.
El sistema implantat pretén assolir més eficièn-cia organitzativa, per això es proposa uns objectius clars. D’una banda, pretén adequar les demandes i necessitats del servei nocturn als mitjans
disponi-Amb la intenció de millorar el servei i la seguretat dels agents, la Guàrdia Urbana
de Barcelona ha reorganitzat el seu servei de nit. El sistema, que es va posar en
marxa el passat mes d’abril, està fonamentat en quatre unitats nocturnes que
te-nen comandaments directes.
Nova organització del
servei de nit:
seguretat i eficiència
El nou sistema agilita el
trasllat d’equips i
afavoreix la rapidesa
de resposta
Un altre dels objectius d’aquest canvi és el d’ins-taurar una gestió integrada de la nit, per tal d’a-conseguir més homogenització de les intervencions per part del personal de tot el torn.
Finalment, amb les noves mesures s’intentarà establir llistats de servei se-parat d’agents operatius i de segona ac-tivitat.
Els responsables de la implantació es-tan satisfets amb la coordinació i col·la-boració que ja existeix entre les noves unitats i les UT’s, tot i que encara és aviat per fer valoracions definitives.
Resoldre emergències
Les intervencions de la Guàrdia Ur-bana a la nit requereixen, per les parti-cularitats d’aquest torn, més agilitat re-solutiva. Mentre que durant el dia les actuacions van més enfocades cap a la
prevenció, el torn de nit es dedica bàsicament a re-soldre emergències. Els agents vetllen per la tran-quil·litat nocturna, dins d’uns marges tolerables, per això les seves accions requereixen d’uns nivells d’autoprotecció majors.
Els agents del torn de nit es troben amb més problemàtiques que els seus colegues de dia, causa-des majoritàriament per la disminució de la presèn-cia ciutadana i per l’empar que l’anonimat de la foscor nocturna ofereix als delinqüents i esvalota-dors. Aquesta és la raó principal per la qual les pa-trulles d’una mateixa zona estan més properes en-tre si.
Amb la nova organització, doncs, es pretén op-timitzar els recursos disponibles per respondre amb un servei més eficaç i ràpid als possibles aldarulls o conflictes. A més, amb la nova repartició territorial
s’ha assolit una unificació de criteris que agilitza l’anàlisi de prioritats a l’hora de coordinar les actuacions del torn de nit.
Canviar la mentalitat
El trencament dels límits territorials entre districtes històricament independents ha fet necessari un canvi de men-talitat per part dels agents. El reagrupament de les zones de competència dels agents va comportar, en primera instància, certes reticències pel desconeixement de les noves zones
d’actuació d’aquesta nova limitació territorial. Però, la col·laboració i bona predisposició dels agents, ha fet que totes les barreres psicològiques siguin supe-rades progressivament. A més, els guàrdies en gene-ral, se senten més recolzats per la presència de més patrulles en la seva pròpia unitat. Gràcies a l’esforç de tots els memebres del Cos, el profund canvi que ha suposat aquesta reorganització està donant els resultats d’implantació previstos.
En definitiva, es tracta d’un gran pas endavant en l’aprofitament dels recursos de què disposa ac-tualment la Guàrdia Urbana i, tot i que encara és massa aviat per valorar el funcionament de la nova organització, ja es pot constatar una reducció del temps de resposta en les emergències, a la vegada que s’ha augmentat i agilitzat la cooperació entre patrulles.
Organigrama Divisió Nocturna
INTENDENT MAJOR CAP DE LA DIVISIÓ
SECRETARIA TÈCNIC-ADMIN.
DE LA DN
S. INSPECTOR UNO I (LP) CIUTAT VELLA
UT 1 I 10
S.INSPECTOR UNO II (LS) EIXAMPLE
UT 2 I 6
S.INSPECTOR UNO III (LQ) SARRIÀ
UT 3, 4 I 5
S.INSPECTOR UNO IV (LN) SANT ANDREU
UT 7, 8 I 9
UNOC (LC) TOTA LA CIUTAT
SALA DE SEGURETAT AJUNTAMENT UNITAT DE DISCIPLINA VIÀRIA UNITAT D’ACCIDENTS UNITAT DE CIRCULACIÓ INTENDENT 2n CAP DE LA DIVISIÓ I CAP DE LA UNOC CECOM
Els agents del torn de nit es troben amb problemàtiques específiques per les característiques de l’horari
B a rc elona
2 4
La nostra història
El
primer reglament
de la Guàrdia Urbana
L’any 1846 va veure la llum el primer codi normatiu per a la Guàrdia Urbana de
Barcelona: el "Reglamento para la Guardia Municipal". Algunes de les disposicions
que s’hi recullen són anecdòtiques, però d’altres, d’alguna manera, són encara
vi-gents. A continuació se’n fa una traducció literal, remarcant allò curiós.
1. Per entrar a servir a la Guàrdia Municipal es requereix
és-ser major de 25 anys i menor de 40, tenir 5 peus i 2 polsades d’alçada, ser natural de Catalunya, o veí d’ella per espai de 10 anys, saber llegir i escriure correctament, justificar una
con-ducta irreprensible i una robustesa a tota prova, i haver
ob-tingut bona i honorífica llicència, havent servit a l’exèrcit o l’armada.
2. La Guàrdia Municipal dependrà del MIS. (molt ilustríssim
senyor) Alcalde, el qual nomenarà cap d’ella a un Senyor Ti-nent d’Alcalde.
3. El nomenament dels individus de la Guàrdia Municipal es
farà per el MIS Alcalde.
4. La Guàrdia Municipal serà comandada per un caporal, el
qual ostentarà sota el seu càrrec la vigilància envers el servei, i la instrucció, policia i disciplina, sota la seva responsabilitat.
5.El caporal tindrà les filiacions de cadascun dels individus, i portarà un llibre amb el full de serveis, on anotarà bones o
dolentes circumstàncies de cadascun i els serveis especials o
faltes que potser facin.
6. Tots els matins, abans de distribuir el servei, passarà la més
escrupolosa revista, essent inexorable en la falta d’uniformi-tat i neteja.
7. El servei de la Guàrdia Municipal serà la vigilància del compliment dels bans de bon govern en tots els seus
arti-cles, la protecció de les persones i propietats, i conservació de l’ordre públic dins la ciutat de Barcelona i el seu territori, i quan el M.I.S. Alcalde i Senyors Tinents de Alcalde creguin necessari per l’execució dels acords de l’Ajuntament, i per les mesures governatives.
8. El caporal nomenarà servei segons les ordres del seu cap,
distribuint els guàrdies municipals sempre per parelles, i
no-menant d’ entre ells un cap interí sempre que la classe de
servei ho requereixi.
9. El caporal instruirà als guàrdies municipals en els bans de
bon govern, i els farà decorar tots els dies els articles que consideri adients.
10. Els guàrdies municipals vestiran constantment l’unifor-me, però hauran de conservar a costa seva un vestit decent de paisà, per si s’ofereix fer-lo servir.
11. Faran un comunicat a la nit abans de les nou, al seu
ca-poral, de totes les infraccions de ban que haguessin observat durant el dia, donant-li de no haver novetat en el seu cas.
12. El caporal farà immediatament comunicat per escrit al
Senyor Tinent d’Alcalde, traslladant-li els que l’haguessin do-nat tots els individus de la Guàrdia Municipal.
13. Si els guàrdies municipals notessin alguna infracció
mo-mentània de ban, citaran davant del MIS Alcalde a la
perso-na o persones que l’haguessin comès, prenent el nom i resta
de circumstàncies que els puguin donar a conèixer, i a tal efecte portaran constantment un llibre de memòries, amb el
seu llapis.
14. Cap guàrdia municipal podrà imposar multa ni altre pena
per si sol, encara que estigui prevenida en els bans de bon go-vern.
15. Si mentre vigilen els carrers o platges es pertorbés l’ordre,
o es provoquessin escàndols, protegiran als veïns pacífics, esbrinaran el delicte, i perseguiran i detindran als delinqüents o infractors que es posaran a disposició del MIS Alcalde.
Aquest servei, no obstant, només podrà fer-lo directament i sense prèvia ordre, quan els fets es produeixin a la seva vis-ta, o quan, per la seva immediació, siguin cridats per algun veí necessitat en cas urgent.
16. En tots els fets que intervinguin els guàrdies municipals,
utilitzaran sempre els mitjans més suaus i decorosos que dic-ti la seva prudència i de les paraules més corteses i mesura-des, no fent ostentació de força ni fent-la servir més que en casos de necessitat.
17. Es consideraran faltes greus en els individus de la
Guàr-dia Municipal:
La manca de respecte i obediència als senyors Regidors. La descurança.
La inexactitud en el servei, així de dia com de nit. Tot desordre de conducta.
L’ embriaguesa.
El contraure deutes.
El tenir relacions amb persones sospitoses.
La concurrència a tavernes o cases de mala nota i fama.
La manca de secret, la blasfèmia i el parlar indecentment. I finalment, tota contravenció a les obligacions marcades en aquest reglament.
18. Sempre que el caporal notés alguna de les faltes
prescri-tes a l’article anterior, farà comunicat al Senyor Tinent d’Al-calde, el seu cap, i si la falta fos agreujada per les cir-cumstàncies que haguessin pogut tenir alguna transcendèn-cia, abans de fer el comunicat, l’arrestarà.
19. Els càstigs que es puguin imposar als guàrdies municipals
són: reprensió, arrest, retenció del sou, suspensió d’ocupació, expulsió amb mala nota, i amb privació de tornar a ser admès en les dependències de l’Excel·lentíssim Ajuntament.
20. El caporal tindrà cura de que els guàrdies municipals visquin distribuïts amb igualtat en les diferents casernes d’aquesta ciutat.
B a rc elona
2 5
Guarda-t’ho
Per Josep Lluís Peña jpeñ[email protected]
E
ls escuts de braç sorgeixen l’any 1972com a conseqüència de la influèn-cia de cossos poliinfluèn-cials estrangers que ja els duien des de feia anys. En el cas d’Europa, per exemple, països com Ale-manya i França. Des dels EUA, les pel·lícules i sèries de televisió ens feien arribar imatges de com qualsevol policia de ciutat, així com els dels comtats o qualsevol sheriff de poble lluïa, a més dels seus signes d’identitat, vistosos pegats de totes mides, formes i colors.
A l’any 1972, a Barcelona la Guàrdia Urbana s’anomenava, des de 1953, "Policia Municipal". Aquesta denominació fou "im-posada" per seguir el criteri de totes les blacions de l’Estat espanyol on hi hagués po-licia depenent del municipi.
La Policia Municipal de Barcelona estava divi-dida l’any 1972 en dues grans divisions: la Divisió de Trànsit, que agrupava les Unitats Motoritzada i Trànsit; i la Divisió Urbana amb les seves Unitats Ur-bana i de Vigilància. Com a unitats independents, hi havia la Plana Major, la Muntada i la Nocturna.
El mateix any es va posar, per primera ve-gada, camisa blanca a l’hivern i guerrera amb coll per a la Uni-tat de Trànsit. La resta d’unitats encara por-taven la camisa gris, tot i que l’any següent
es van començar a canviar per unes altres de color blau, com les actuals. Va ser llavors quan es van
co-mençar a repartir els pegats de camisa, se-guint criteris de pertinença a una deter-minada unitat. En aquella època, ca-dascú era l’encarregat de cosir-se’l i els agents se les pensaven totes per poder-lo enganxar. Destaca la imaginació, tant dels guàrdies com de les mares o esposes: trobem des del típic cosit, als gafets, a la xa-pa retallada amb un imperdible soldat o el
gran invent del velcro a dues cares.
Amb l’arribada dels primers ajunta-ments democràtics, arriba també la restitució de la antiga denominació: Guàrdia Urbana de Barcelona. Aquest fet comporta que tots els pegats i sím-bols representatius, hagin de ser can-viats. Neix, així, el que els col·leccionistes coneixem com el del "rombe" que emmarca l’escut de la ciutat amb les creus de Sant Jor-di, dues barres i el brodat amb tres colors. Es va implantar durant el 1978 i es va portar fins a l’any 1982.
Per criteris d’economia i sobretot per canvis d’organigrama que s’efectuaven amb el traspàs de personal d’una o altra unitat que naixia o desapareixia, es va de-cidir que tot el perso-nal portés el mateix pegat. Tot i que el canvi va ser positiu, ens va privar de lluir amb orgull el fet de pertànyer a una o altra unitat. Potser aquests crite-ris haguessin d’haver prevalgut sobre els altres.
Escuts de braç
,
una evolució lligada
a la història
B a rc elona
2 6
A ciutat
Un any més torna el Grec, el Festival d’Estiu de Barcelona, organitzat per
l’Ajunta-ment a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Un Grec que pretén
do-nar a conèixer l’oferta cultural més variada en els espais més privilegiats de la
ciu-tat i aprofitant els mesos de bon temps.
Mikhail Baryshnikov és considerat per a molts com el millor ballarí del segle XX. El podrem veure de l’11 al 13 de juliol al Teatre Grec
E
l Festival d’Estiu de Barcelona acull lesmi-llors creacions, tant nacionals com estran-geres, adreçades al gran públic. L’edició del Grec 2002 referma el seu perfil de "festival de creació", que busca potenciar el nivell artístic i la producció pròpia. Enguany es presenten un total de 21 produccions autòctones.
El festival es va inagurar el 25 de juny amb “La ópera de cuatro cuartos”, de Ber-tolt Brecht, que va ser el primer dels 92 espectacles programats. Les actuacions es duen a terme en els mesos de juny i juliol, i estan agru-pades en tres temàtiques: teatre, música i dansa.
Com cada any dels 25 que porta d’història, el Festival d’Estiu de Barcelona té diferents escenaris, en total 24 espais repartits per tota la ciutat.
El principal punt d’informació sobre el Festival es troba a la seu de l’ICUB al Palau de la Virreina, però també a l’estand de la Plaça de Catalunya, les oficines de turisme, les d’informació de cada dis-tricte així com a la pàgina web del Grec a internet (www.grec.bcn.es), a més del 010.
Imatge de l’obra de teatre Homebody/kabul, que es representarà del 3 al 6 de juliol al Teatre Lliure. L’obra ha rebut molt bones crítiques en els EE.UU
La cantant Marina Rosell presentarà el seu nou àlbum el dia 5 de juliol a la Plaça del Rei
Les dues sales del nou teatre Lliure de
Montjuïc s’estrenen en aquest festival, i
comparteixen titolaritat amb els escenaris
del CCCB, Círcol Maldà, Convent de Sant
Agustí, Espai Escènic Joan Brossa, Jove
Teatre Regina, L’Auditori, La Paloma,
Mercat de les Flors, plaça del Rei,
Piscines Bernat Picornell, Poble Espanyol,
Sala Beckett, Sala Muntaner, Teatre Grec,
Teatre Joventut, Teatre Lliure, Teatreneu,
Malic, Poliorama, Principal, Romea,
Teatre Zorrilla, Versus Teatre i Villarroel.
Els escenaris
B a rc elona
2 7
Jocs de Policies i Bombers
L’organització
avança
amb pas ferm
L’organització dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers, que se celebraran del 27
al 3 d’agost de l’any 2003 a Barcelona, avança amb eficiència. El president de la
Fe-deració Internacional dels WP
&
FG va visitar el passat mes de maig la nostra ciutat
per comprovar l’estat actual dels preparatius.
P
er satisfacció d’aquells qui havien dipositat la seva confiança en la ciutat de Barcelona com a seu dels World Police &Fire Games, a hores d’ara podem afirmar que els prepara-tius dels Jocs marxen a bon ritme.Justament, el passat mes de maig Duke Nuhys, president de la Federació dels WP&FG, va visitar les oficines del comitè organitzador dels Jocs del 2003 al carrer Lleida nº 30, acompanyat d’alguns dels di-rectors de l’organisme internacional.
Els membres de la Federació van fer una valora-ció molt positiva de la feina realitzada fins ara i van encoratjar el comitè organitzador de Barcelona a complir els terminis establerts i els compromisos adquirits. La visita del máxim responsable dels Jocs va significar un pas ferm cap endavant en els pre-paratius de Barcelona com a seu dels Jocs.
Inscripcions
Des d ‘aquestes pàgines us recordem que les ins-cripcions als Jocs Mundials s’iniciaran a l’octubre, per això tots els interessats en participar hauran de fer-ho mitjançant el llibre d’inscripció. Per tal de re-bre aquest llire-bre ens heu de fer arribar la fitxa que us adjuntem al fax 93 228 98 82.
Per a més informació sobre els Jocs: www.2003wpfg.org, Telf. 93 423 70 00. E-mail: [email protected] i/o [email protected].
Però si el que voleu és col·laborar com a volun-tari, envieu les vostres dades a: [email protected].
FITXA DE PRE-INSCRIPCIÓ
CÀRREC:
COS:
NOM I
COGNOMS:
DIRECCIÓ
CODI POSTAL:
CIUTAT:
PROVINCIA:
PAIS:
TELÈFON:
FAX:
E-MAIL:
Si envieu aquesta fitxa correctament compli-mentada rebreu el llibre d’inscripcions dels
