Índex
1. Presentació
1.1.
Introducció ... 5
1.2.
Objectius generals ... 5
1.3.
Criteris i consideracions prèvies ... 5
1.4.
Dades demogràfiques ... 6
2.
Anàlisi per àmbits
2.1.
Cultura ... 9
2.2.
Educació... 13
2.3.
Esports ... 21
2.4.
Gent gran ... 26
2.5.
Infància i joventut ... 30
2.6.
Dona...33
2.7.
Persones amb disminució ... 35
2.8.
Salut ... 38
2.9.
Serveis socials... 41
2.10.
OAC i Arxiu Municipal... 43
2.11.
Mercats municipals...45
2.12.
Seguretat ciutadana...47
3.
Procés participatiu
... 49
4.
Resum per àmbits
... 51
1. Presentació
Pla d’equipaments del Districte de Sants – Montjuïc 2004-2011
1.1.
Introducció
L’elaboració del Pla d’equipaments de Sants – Montjuïc respon a un dels objectius plantejats en el Pla d’acció
municipal del districte (PAM) 2004 – 2007. Aquest pla recull, en primer lloc, tota la informació corresponent als
equipaments (el seu estat actual) en cada un dels àmbits d’actuació i, en segon lloc, indica quins són els criteris
d’actuació específics o generals que regeixen cada àmbit.
El Pla d’equipaments de Sants – Montjuïc es planteja amb una
vigència de dos mandats, és a dir, per al
període comprès entre l’any 2004 i el 2011
. Per això, aquest pla acaba amb la previsió del Programa
d’actuació 2004 – 2011, que recull les propostes d’usos o les inversions, a mig i llarg termini, que han de permetre
cobrir les necessitats del present, i també les que es preveuen per al futur.
Al llarg de l’any 2004 s’ha obert un procés participatiu per tal de donar a conèixer la proposta del Pla i recollir les
aportacions dels òrgans de participació, partits polítics i ciutadans a títol individual. El document del Pla recull les
aportacions i la seva valoració.
1.2.
Objectius generals
Els objectius generals que es planteja aquest pla són els següents.
♦
Dotar els òrgans de govern del Districte d’un instrument de planificació, a l’hora d’establir
prioritats i prendre decisions pel que fa als equipaments i als serveis municipals.
♦
Determinar quines són les necessitats que cal cobrir pel que fa a serveis i a equipaments en cada
un dels territoris que conformen el districte.
♦
Concretar la disponibilitat de sòl o d’instal·lacions per a la possible ubicació d’equipaments dins
el territori del districte.
1.3.
Criteris i consideracions prèvies
En relació a l’objecte d’estudi
1.
No s’hi han incorporat les futures ordenacions urbanístiques dels àmbits de can Batlló i del Nou
Barri de la Marina-Zona Franca, que seran objecte d’un futur estudi específic de necessitats
d’equipaments.
2.
S’han pres en consideració les dades de població més recents, i també l’evolució dels últims anys.
3.
S’han tingut en compte els equipaments i els serveis en funcionament de titularitat pública o que, sent de
titularitat privada, reben algun ajut de l’Administració.
4.
S’han considerat també aquells equipaments d’importància de ciutat ubicats al districte. Aquests equipaments
corresponen, bàsicament, als àmbits de Cultura i Esports.
En relació als criteris d’intervenció
S’ha tingut en compte el marc competencial, i també les normatives existents i en els casos que ha estat
possible, els estàndards de qualitat establerts en determinats àmbits o sectors.
En relació a les propostes
1.
Aquest pla d’equipaments de districte
no pot ser contradictori
amb el Pla d’equipaments de ciutat que
s’està elaborant actualment.
2.
És un pla
realista,
tant en
la previsió de la despesa
d’inversió municipal com en la futura despesa
corrent de manteniment dels equipaments i dels futurs serveis.
3.
S’ha tingut en compte la disponibilitat de sòl.
Pla d’equipaments del Districte de Sants – Montjuïc 2004-2011
5.
Amb l’aprovació, l’any 2006, de
la proposta de redistribució de barris
, caldrà analitzar les àrees
d’influènica de proximitat per a la gent.
1.4.
Dades demogràfiques
A l’hora de dur a terme el Pla d’equipaments del districte de Sants – Montjuïc s’han tingut en consideració les
dades de població disponibles
1, per així poder valorar exactament a quin volum de població cal donar servei.
El districte de Sants – Montjuïc és el tercer districte més poblat de la ciutat, després de l’Eixample i de Sant Martí.
Hi viuen l’11,1% dels barcelonins. Així mateix, es tracta del districte amb una extensió territorial més elevada
(2.086,98 ha) i, en canvi, lògicament, un dels districtes amb una densitat de població més baixa.
Població i densitat dels districtes de la ciutat. 2003 (1 de gener)
Població
Districte
Total
%
Superfície (ha)
Densitat (habitants/ha)
Ciutat Vella
106.722
6,7
430,6
247,84
Eixample
262.044
16,5
746,68
350,94
Sants – Montjuïc
176.080
11,1
2.086,98
84,37
Les Corts
83.627
5,3
598,1
139,82
Sarrià – Sant Gervasi
139.506
8,8
2.001,14
69,71
Gràcia
119.216
7,5
415,37
287,01
Horta – Guinardó
170.263
10,8
1.192,31
142,80
Nou Barris
166.627
10,5
800,2
208,23
Sant Andreu
140.850
8,9
653,02
215,69
Sant Martí
217.803
13,8
983
221,57
TOTAL BARCELONA
1.582.738
100
9.909,40
159,72
Si s’observen les dades corresponents a la distribució de la població segons les zones a partir de les quals es
divideix el districte, es posa de manifest que el territori de Sants – Hostafrancs – la Bordeta acull més de la meitat
de la població (el 55,8%) i, que a la vegada, és la zona amb una densitat més elevada (375,94 habitants/ha), atès
1
El darrer Cens municipal correspon al 2001, per la qual cosa les dades es basen en aquest document. Quan estudis sectorials
donen dades més actuals, aquestes s’han incorporat al document.que es tracta del territori més petit (247,55 ha). A l’altre extrem, la Marina – Zona Franca és el territori que acull
menys població (17,4%), és el menys dens (23,6 habitants/ha) i el més extens (1.212,94 ha), pel fet que acull
tota la zona industrial corresponent a la Zona Franca.
Població i densitat per zones del districte de Sants – Montjuïc. 2001
Població
Total
%
Superfície
(ha)
(habitants/ha)
Densitat
Sants – Hostafrancs – la Bordeta
93.064 55,8
247,55
375,94
Poble-Sec – Font de la Guatlla
44.622 26,8
626,49
71,22
La Marina – Zona Franca
29.062 17,4
1.212,94
23,96
TOTAL DISTRICTE
166.748 100
2.086,98
79,90
La distribució per franges d’edat demostra que el territori amb un percentatge més elevat d’infants és Sants , cosa
que coincideix també amb el percentatge de gent gran.
Distribució de la població per franges d’edat. Zones estadístiques grans del districte de
Sants – Montjuïc. 2001
Total
població
infància
Petita
(0-2)
Infància
(3-12)
Adolesc.
(13-16)
(17-30)
Joves
(31-65)
Adults
Gent
gran
(65-75)
(més 75)
Poble-Sec
34.958
835
2.397
1.045
6.888
15.984
4.341
3.468
Montjuïc
413
3
27
11
72
175
80
45
Zona Franca - Port
28.649
858
2.784
1.119
5.738
13.595
3.090
1.465
Font de la Guatlla
9.664
241
705
311
1.941
4.641
1.019
806
Bordeta-Hostafrancs
18.235
428
1.416
721
3.531
8.808
1.931
1.400
Sants
74.829
1.613
5.296
2.442
14.494
35.104
8.914
6.966
Pla d’equipaments del Districte de Sants – Montjuïc 2004-2011
Percentatges sobre el total de la població per franges d’edat. Zones estadístiques grans del
districte de Sants – Montjuïc. 2001
Total
població
infància
Petita
(0-2)
Infància
(3-12)
Adolesc.
(13-16)
(17-30)
Joves
(31-65)
Adults
Gent
gran
(65-75)
(més 75)
Poble-Sec
21,0
0,5
1,4
0,6
4,1
9,6
2,6
2,1
Montjuïc
0,2
0,0
0,0
0,0
0,0
0,1
0,0
0,0
Zona Franca - Port
17,2
0,5
1,7
0,7
3,4
8,2
1,9
0,9
Font de la Guatlla
5,8
0,1
0,4
0,2
1,2
2,8
0,6
0,5
Bordeta-Hostafrancs
10,9
0,3
0,8
0,4
2,1
5,3
1,2
0,8
Sants
44,9
1,0
3,2
1,5
8,7
21,1
5,3
4,2
TOTAL
100
2,4
7,6
3,4
19,6
47,0
11,6
8,5
Població estrangera i percentatges segons els districtes de la ciutat. 2003 - 2004
2003
2004
Total
% spe
Total
% spe
Ciutat Vella
30.834
18,90
35.165
17,40
Eixample
27.741
17,00
34.568
17,10
Sants – Montjuïc
20.002
12,30
24.969
14,70
Les Corts
6.060
3,70
7.370
3,60
Sarrià – Sant Gervasi
10.519
6,50
13.208
6,50
Gràcia
10.206
6,30
13.302
6,60
Horta – Guinardó
11.538
7,10
14.558
7,20
Nou Barris
12.575
7,70
16.491
8,10
Sant Andreu
9.703
6,00
12.085
6,00
Sant Martí
17.179
10,50
21.702
10,70
TOTAL BARCELONA
163.046
10,70
202.489
12,80
Sense adreça
6.689
4,10
9.071
4,50
Nota
Població estrangera
El nombre de persones estrangeres que arriben a la ciutat de Barcelona ha anat en augment aquests darrers
anys. El districte de Sants – Montjuïc és un dels que acull un nombre més elevat de població estrangera (12,30%
l’any 2004), després del districte de Ciutat Vella i del districte de l’Eixample. Efectivament, sobre el total de la
població és el segon districte amb un percentatge més elevat (8,2% de població estrangera), només després de
Ciutat Vella. No obstant això, val a dir que es troba proper a la mitjana de la ciutat.
Pel que fa als territoris del districte, Sants – Hostafrancs i la Bordeta és el territori que acull un nombre més elevat
de població estrangera (50% l’any 2004), però és al Poble-Sec – Font de la Guatlla on el volum de població
estrangera sobre el total de la població és més elevat.
Població estrangera i percentatges segons les zones del districte de Sants - Montjuïc. 2002
- 2004
2002
2003
2004
Total
%
Total
%
Total
%
Sants - Hostafrancs - la Bordeta
6.946
51,2
10.005
50,0
12.500
50,0
Poble-Sec – Font de la Guatlla
5.404
39,8
8.053
40,3
9.876
39,5
La Marina – Zona Franca
1.222
9,0
1.944
9,7
2.593
10,4
2. Anàlisi per àmbits
SECTOR 1. CULTURA
CULTURA
EQUIPAMENTS I SERVEIS
Pel que fa als equipaments culturals, podem diferenciar-ne la tipologia següent:
1.
BIBLIOTEQUES I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
El Consorci de Biblioteques de Barcelonai, format per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, s’encarrega de desenvolupar i portar a terme la gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la ciutat. Cada districte ha de disposar d’una biblioteca central de districte i de biblioteques de barri, el nombre de les quals variarà segons la densitat de la població i les dificultats d’accessibilitat. El districte de Sants-Montjuïc ja disposa de les tres biblioteques previstes en el Pla de biblioteques 1998-2010: una de districte i dues de barri.
2.
CENTRES CÍVICS I CASALS DE BARRI
Els centres cívics són els equipaments culturals de referència del territori. Promouen activitats que tenen per objecte el desenvolupament social i cultural dels ciutadans/es , la promoció de la vida associativa i la participació dels ciutadans/es. La producció resultant queda estructurada en quatre grans blocs:
9 Cursos i tallers
9 Cessió d’espais
9 Suport a la creació
9 Difusió i divulgació cultural
Al llarg de l’any 2002 es van elaborar, com un projecte per a tota la ciutat, els plans directoris per a aquest tipus d’equipaments. El districte té actualment sis equipaments d’aquestes característiques, estructurats en quatre unitats de gestió.
Els casals de barri o espais cedits a les entitats són el lloc de trobada dels veïns i de les veïnes per organitzar festes, i també altres activitats. Al districte hi ha sis casals de barri, els quals gestionen diverses entitats cíviques de les diferents zones.
3.
ALTRES EQUIPAMENTS CULTURALS
Equipaments singulars. El districte té un equipament singular, com és el Refugi 307 al Poble-Sec.
Un altre apartat són els equipaments culturals de ciutat ubicats en el territori del districte, tant els espais escènics com els museus. Tot i la seva incidència en la població del territori, la seva oferta cobreix una altra demanda de serveis.
CRITERIS D’INTERVENCIÓ
1.
BIBLIOTEQUES I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ.
Els municipis amb una població superior a 5.000 habitants han de prestar el servei de biblioteca pública a la ciutadania, servei que és de competència municipal. Els serveis de suport a la lectura pública són responsabilitat del Departament de Cultura de la Generalitat i de les diputacions provincials.
La localització d’aquests equipaments vindrà determinada per:
¾ Les zones amb més densitat de població
¾ El grau d’accessibilitat tenint en compte la xarxa de transports públics
¾ La distància o proximitat d’altres biblioteques, ja siguin del mateix districte o de districtes propers
¾ Les possibilitats d’obtenir sòl
En aquest Pla de biblioteques també es fixen uns estàndards per a les biblioteques de districte i de barri:
¾ Superfície de programa: entre 2.000 i 3.000 m2 (districte) i entre 500 i 650 m2 (barri)
¾ Horari de servei: entre 45-60 hores setmanals (districte) i entre 30 – 40 hores setmanals (barri)
¾ Fons bibliogràfic: entre 30.500 i 75.000 volums (districte) i entre 8.400 i 20.000 volums (barri) ¾ Volums per habitant a la ciutat de Barcelona: 0,75 volums per habitant
2.
CENTRES CÍVICS I CASALS DE BARRI.
L’any 2002 es va elaborar per a tota la ciutat un Pla directori dels centres cívics. Pel que fa al districte, el desenvolupament d’aquest pla s’ha fet en els equipaments següents:
¾ Casinet d’Hostafrancs Sants – Hostafrancs – la Bordeta
¾ Cotxeres de Sants
¾ Centre Cívic el Sortidor Poble-Sec – Font de la Guatlla
¾ Casa del Rellotge La Marina – Zona Franca
¾ La Cadena
Les principals línies estratègiques que s’han treballat al districte a partir del Pla Directori són les següents:
9 Consolidar el model d’una única unitat de gestió per a cada territori.
9 Assolir la xarxa completa de centres cívics del districte, amb l’obertura del nou edifici del Sortidor.
9 Aplicar els plans directoris de cada equipament
9 Aplicar reformes organitzatives i de gestió als centres cívics del districte.
9 Establir mecanismes de difusió i de comunicació/informació sobre els centres cívics del districte i sobre les activitats que ofereixen.
9 Establir mecanismes de coordinació i de comunicació entre els centres cívics i entre aquests centres i altres serveis municipals.
9 Reformar les infraestructures dels centres cívics.
9 Establir mecanismes de control i d’avaluació des del Districte vers les activitats dels centres cívics.
9 Adequar l’oferta a les demandes de la població.
SECTOR 1. CULTURA
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
SANTS-HOSTAFRANCS-LA BORDETA
1. BIBLIOTEQUES I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
BIBLIOTECA DEL VAPOR VELL (BIBLIOTECA DEL DISTRICTE)
Joan Güell, 14-22. Accessible. (2.000 m2)
9 Inaugurada l’octubre del 2000, està especialitzada en músiques urbanes.
9 Fons bibliogràfic: 41.333 volums (0,44 volums/habitant) i 5.536 discs compactes.
9 Mitjana de més de 1.060 usuaris/dia.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ ARTUR MARTORELL (CDAM)
Plaça d’Espanya, 5. Accessible.
9 Aquest centre fou creat l’any 1981.
9 Fons bibliogràfic: 24.000 volums aproximadament.
9 El CDAM de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona és un servei municipal especialitzat en educació i en literatura infantil i juvenil.
9 Ofereix el servei de préstec domiciliari i participa en el Pla de biblioteques escolars com a centre coordinador del catàleg col·lectiu format per les biblioteques.
2. CENTRES CÍVICS I CASALS DE BARRI
CASINET D’HOSTAFRANCS
Rector Triadó, 53. (2.590 m2)
COTXERES DE SANTS
Sants, 79-83. (4.320 m2)
Ambdós centres adopten el model de cogestió, entre el Districte i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Els dos centres formen part del mateix projecte amb una única unitat de gestió. Els dos espais tenen una població en la seva àrea d’influència de 94.456 habitants.
Els dos equipaments disposen de diferents espais que ofereixen moltes possibilitats per a l’organització d’activitats i actes, destacant l’Auditori de les Cotxeres (2.100 m2) i el teatre i el pati del Casinet (542 i 1.000 m2 respectivament).
CASAL DE BARRI ASSOCIACIÓ BADAL-BRASIL-LA BORDETA
Doiz i Velarde, 30 baixos.
Gestionat per l’AV Badal-Brasil-la Bordeta.
SECTOR 1. CULTURA
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
POBLE-SEC – FONT DE LA GUATLLA
1. BIBLIOTEQUES I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
BIBLIOTECA FRANCESC BOIX
Blai, 34. Accessible (516 m2)
9 Inaugurada al setembre del 2001, està especialitzada en la cultura de la pau.
9 Fons bibliogràfic: 13.278 volums (0,30 volums/habitant).
9 Mitjana de 341 usuaris/dia en el seu primer any d’obertura.
¾ L’Oficina de Rehabilitació del Districte està ubicada actualment a l’edifici de la Biblioteca Francesc Boix. En el futur s’hauria de pensar en un canvi d’ubicació d’aquesta oficina. D’aquesta manera, l’espai que actualment ocupa l’oficina passarà a formar part de la biblioteca, la qual cosa n’incrementarà l’espai en uns 50 m2.
2. CENTRES CÍVICS I CASALS DE BARRI
CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR
Plaça Sortidor, 12. Accessible (1.285 m2)
L’any 2003 s’han fet la segona fase de les obres de construcció del centre cívic. La població de l’àrea d’influència és de 34.958 habitants.
CENTRE CÍVIC FONT DE LA GUATLLA
Rabí Ruben, 22-26. Accessible (670 m2)
La població de l’àrea d’influència és de 9.664 habitants.
CENTRE DE LA COORDINADORA D’ENTITATS DE POBLE-SEC
Roser, 15.
¾ L’any 2005 està previst l’acondicionament dels espais del centre i la posada en funcionament de l’ampliació del nou edifici.
¾ Està previst el trasllat del centre de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec a l’espai que ocupava el Casal de Gent Gran al carrer d’Elkano.
3. ALTRES EQUIPAMENTS CULTURALS
REFUGI ANTIAERI DEL POBLE-SEC
El refugi 307 és un dels pocs vestigis, el més gran i el més ben construït de la ciutat, de la defensa passiva dels barcelonins durant la Guerra Civil. S’hi han fet diverses intervencions infraestructurals per garantir-ne l’accessibilitat i la seguretat. A més, s’ha portat a terme un intens programa de dinamització del refugi (visites guiades, exposicions, publicacions). Entre els anys 1997-2002, 2.500 persones van visitar-lo.
EQUIPAMENTS CULTURALS DE CIUTAT
Teatre Municipal Mercat de les Flors.
Lleida, 59
Teatre Grec.
Santa Madrona, 36
Institut del Teatre.
Pl. Margarida Xirgu, 1
Fundació Teatre Lliure.
Pg. Santa Madrona, 40-46
Teatre Apolo.
Av. Paral·lel, 59-61
Teatre Condal.
Av. Paral·lel, 91
Teatre Victòria.
Av. Paral·lel, 65-67
Barcelona Teatre Musical.
Joaquim Blume, 5
Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Mirador Palau Nacional, 6-10
Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Passeig Santa Madrona, 39-41
Museu Etnològic.
Passeig Santa Madrona, 16-22
Museu Fundació Joan Miró.
Avinguda Miramar, 1
Centre Cultural CaixaFòrum.
Avinguda M. de Comillas, 6-8
Galeria Olímpica. Fundació Barcelona Olímpica.
Passeig Olímpic, 17-19
Fundació Fran Daurel. Poble Espanyol.
Avinguda M. de Comillas, 13-27
¾ Com a intervencions més importants que s’han de fer al Refugi, cal destacar la que s’ha de fer, sota el control d’un tècnic en arqueologia, a la zona que actualment no és accessible per tal de dur-hi a terme:
Un informe tècnic sobre la seguretat i la viabilitat de l’espai
L’obertura de l’altre accés per qüestió de seguretat i de circulació
Una intervenció per fer-hi un bon drenatge que eviti l’acumulació d’aigües a l’interior
La neteja de les runes
La instal·lació de climatització
¾ Així mateix, és necessari encarregar un projecte museístic que permeti fer un recorregut per les diferents zones, amb una secció permanent sobre la defensa passiva durant la Guerra Civil Espanyola.
SECTOR 1. CULTURA
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
LA MARINA – ZONA FRANCA
1. BIBLIOTEQUES I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL
Mare de Déu del Port, 363. Accessible (380 m2)
9 Fons bibliogràfic: 23.496 volums (0,81 volums/habitant).
9 Mitjana de 171 usuaris/dia.
¾ Està previst per a l’any 2006 traslladar la Biblioteca Francesc Candel a un dels espais de l’antiga fàbrica Phillips. Aquest nou equipament disposarà de 2.300 m2, destinats íntegrament a la biblioteca i les activitats culturals.
2. CENTRES CÍVICS I CASALS DE BARRI
CASA DEL RELLOTGE – LA CADENA
Pg. Zona Franca, 116. (jardins de can Farrero) Accessible (2.100 m2)
Mare de Déu del Port, 391-393. Accessible (parc de can Sabaté) (388 m2)
La ubicació dels equipaments en zones enjardinades afavoreix fer-hi determinades activitats al carrer.
CASAL DE BARRI CAN CLOS.
Pl. del Mig de can Clos
. 7. (323 m2). Gestionat per l’AV de can ClosCASAL DE BARRI EDUARD AUNÓS.Tortosa, 39-53. (146 m2). Gestionat per l’AV d’Eduard Aunós
CASAL DE BARRI POLVORÍ.
Iecla, 1
. Gestionat per l’AV del Polvorí.CASAL DE BARRI LA VINYA.Alts Forns, 87. (340 m2) Gestionat per l’AV de la Vinya.
CASAL DE BARRI SANT CRISTÒFOR.
Coure, 8
. (734 m2) Gestionat per l’AV de Sant Cristòfor.¾ Dins del projecte de l’Illa Phillips es rehabilitarà un espai (450 m2 de l’antic edifici del menjador dels treballadors) per elaborar-hi projectes i fer-hi activitats socioculturals. Aquest espai, conjuntament amb els centres cívics de la Casa del Rellotge i la Cadena, aplegaran tota l’oferta de projectes socioculturals que impulsin l’Ajuntament de Barcelona, entitats i col·lectius dels barris de La Marina.
¾ Caldria racionalitzar el nombre i el funcionament dels casals de barri al territori de la Marina – Zona Franca.
SECTOR 2. EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
L’alumnat del districte durant el curs 2004-2005 pel que fa al total de les escoles d’educació infantil, educació primària i educació secundària ha estat de 19.266, del qual el territori de Sants – Hostafrancs - La Bordeta n’ha absorbit el 58%, el de la Zona Franca – la Marina, el 19% i el Poble-sec – Font de la Guatlla, el 23%. Els alumnes s’han repartit entre centres públics i centres concertats a parts pràcticament iguals.
EQUIPAMENTS I SERVEIS
En l’àmbit educatiu, podem diferenciar la tipologia de centres següent:
1.
LLARS D’INFANTS (Primer cicle d’educació infantil).
Al districte hi ha vuit centres de titularitat pública i 23 de titularitat privada amb un total de 1.699 alumnes. L’ oferta de places dels centres públics per al curs 2004/2005 ha estat de 297.
2.
CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
Al districte hi ha 21 centres públics i 15 centres concertats d’educació infantil i primària i cinc d’educació infantil privats.
L’ oferta pública de places per a P3 (primer curs d’educació infantil i primària) per al curs 2004/2005 ha estat de 675(*) places i
satisfà la demanda ja que el nombre de sol·licituds de matriculació ha estat de 521. Els centres concertats, amb una oferta de 525 places i una demanda de 446, també han pogut satisfer la demanda.
Per tant, el total de places disponibles al districte per a P3, si sumem l’oferta pública i l’ oferta concertada, és de 1.200 places. Si suposem l’escolarització de tota la població de Sants-Montjuïc de 3 anys (1.409 persones segons el Padró 31/10/2003) i hi apliquem la ràtio estipulada de 25 alumnes/grup, trobem que són necessàries 56 línies. El districte té 27 línies P3 de centres públics i 21 de centres concertats, cosa que suposa un total de 48 línies de centres finançats amb fons públics, 8 menys però està subsanat per l’oferta dels 5 centres privats d’educació infantil i dels Maristes*. No obstant això, com mostren les dades referents a les places, es fa palès que la demanda queda coberta i, fins i tot, sobren places.
(*) Cal considerar que aquesta xifra no inclou les dades que ofereixen els cinc centres de parvulari ni les dels Maristes que s’imputen al districte
de les Corts.
3.
CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ES0)
Al districte hi ha vuit centres públics i vuit centres concertats d’educació secundària obligatòria. L’oferta pública de places per al primer curs d’ESO al 2004/2005 ha estat de 531 places i satisfà la demanda ja que el nombre de sol·licituds de matriculació ha estat de 513. Els centres concertats, amb una oferta de 203 places i una demanda de 236, també han pogut satisfer la demanda, atès l’increment que la normativa permet.
Si agafgem el màxim de 30 alumnes/grup que estipula la LOGSE i el nombre d’habitants de 13 anys (1r any d’ESO), 1.378 segons el Padró, trobem que són necessàries 46 línies. El districte en té 39 i, no obstant això, ja són suficients. Això és degut al fet que la demanda és inferior a l’oferta, ja que alguns alumnes s’escolaritzen en centres educatius de fora del districte. A més, cal considerar que hi ha centres públics amb capacitat per ampliar l’oferta.
4.
CENTRES DE BATXILLERAT
lademanda ha quedat coberta. Pel que fa als centres concertats, l’oferta ha estat de 770 places, que ha servit per cobrir una demanda de 719 places.
D’altra banda, l’oferta de línies de batxillerat és de 33 pel que fa als centres públics i 22, els centres concertats, cosa que estableix el total en 55 línies.
5.
CENTRES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Al districte hi ha set centres que ofereixen cicles formatius, tres dels quals són de titularitat pública.
L’oferta per al curs 2004-2005 ha estat de 2.160 places, de les quals 1.680 corresponen als centres públics i 480 als privats. El nombre d’alumnes matriculats ha estat superior en els centres públics, d’un total de 1.948 alumnes, 1.531 s’han matriculat als centres públics i 419, als privats. Així doncs, tal com demostren aquestes dades, la demanda ha quedat coberta.
6.
CENTRES DE FORMACIÓ D’ADULTS.
Els centres de formació d’adults desenvolupen activitats d’actuació en els àmbits de la formació intstrumental, de la formació bàsica, de la formació per al món laboral i de la formació per al lleure i la cultura. Poden impartir ensenyaments reglats i no reglats.
Al districte hi ha tres centres públics de formació d’adults, dels quals dues són aules, que depenen del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
7.
CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL
Les escoles d’educació especial no estan integrades al règim general. Tenen la seva estructura i nivells propis. Al districte hi ha dues escoles d’educació especial, totes de titularitat privada.
8.
CENTRES D’ESTUDIS SUPERIORS
Al districte de Sants – Montjuïc hi ha quatre centres que imparteixen estudis superiors. Són centres d’àmbit ciutat.
9.
SERVEIS EDUCATIUS I ALTRES SERVEIS FORMATIUS.
EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica)* Es tracta d’un servei educatiu que dóna suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment a aquell que presenta disminucions o més dificultat en el procés d’aprenentatge i, també a les seves famílies. Consisteix en un equip multidisciplinar format per funcionaris de la Generalitat de Catalunya (psicòlegs, pedagogs i treballadors socials).
SECTOR 2. EDUCACIÓ
Centre de Normalització Lingüística* És un servei adreçat als ciutadans per facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits. És un punt descentralitzat de la xarxa territorial del Consorci per a la Normalització Lingüística (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona).
*Aquests serveis han passat al Consorci d’Educació de Barcelona, des del setembre de 2004.
Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. És un centre queofereix formació al professorat i als educadors i educadores, tant de l’àmbit escolar com de fora de l’escola. El centre depèn de l’IMEB i està ubicat a l’edifici de l’escola Bàrkeno.
10.
ALTRES OFERTES EDUCATIVES
El Pla jove formació – ocupació de l’Ajuntament de Barcelona integra intervencions de les institucions municipals Barcelona Activa, Institut d’Educació i Regidoria de Joventut, amb una finalitat bàsica: afavorir els processos de transició escola – treball d’aquells nois i noies de la ciutat que, un cop finalitzada l’etapa formativa de secundària obligatòria, abandonen el sistema escolar sense cap titulació. Al districte de Sants-Montjuïc l’oferta es fa coordinadament amb el servei d’El Punt.
Pla de transició al treball (PTT). És una modalitat de programa de garantia social, disenyada per a proporcionar a nois i noies recursos personals i professionals perquè puguin trobar feina i/o continuar la seva formació. Al Districte hi ha un centre que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Per al curs 2004-2005, l’oferta de places al districte va ser de 60, mentre que la demanda va ser de 64.
Escola Oficial d’Idiomes. Al districte hi ha el centre Barcelona V- Sants, ubicat a l’IES Emperador Carles. L’oferta educativa és ensenyament d’anglès i de francès.
CRITERIS D’INTERVENCIÓ
1.
LLARS D’INFANTS (Primer cicle d’educació infantil)
L’educació infantil s’estructura en dos cicles: el primer cicle és l’etapa que va dels 0 als 3 anys i correspon a les escoles bressol i a les llars d’infants.
Les escoles bressol són competència del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El que indica la normativa que regeix aquesta matèria és el següent:
¾ La superfície mínima que ha de tenir una escola bressol és de 600 m2.
¾ Distribució territorial: es considera que s’ha de seguir el criteri d’una escola bressol per barri, però en els barris amb més densitat n’hi ha dues.
La LOGSE preveu unes ràtios d’infants / grup de vuit infants per als grups de 0-1 any, 13 infants per als grups de 1-2 anys i 20 infants per als grups de 2-3 anys. No obstant això, l’Ajuntament de Barcelona proposa les ràtios següents: un grup de 0-1 any amb set alumnes, dos grups d’1-2 anys amb 10 alumnes cada grup i dos grups de 2-3 anys amb 18 alumnes per grup.
L’Ajuntament de Barcelona va elaborar un Pla d’escoles bressol per ampliar el nombre de places, i en va crear 1.000 durant el període 1999-2003 i, 1.200 per al 2004-2007. Aquest pla recull la creació de noves places, i també la construcció de noves escoles, a la vegada que en prioritza la integració als CEIP. Després d’analitzar acuradament les necessitats de cada districte de la ciutat, els criteris d’ubicació d’aquestes escoles bressol serien:
¾ Índex ponderat de prioritat
¾ Oferta actual d’escoles bressol als districtes
¾ Disponibilitat d’equipaments als districtes
¾ Cost equilibrat de construcció ¾ Equilibri territorial
2.
CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
El segon cicle de l’educació infantil , dels 3 als 6 anys , correspon al parvulari i s’estructura en tres cursos que són coneguts per l’edat que tenen els nens i les nenes quan els comencen: P3, P4 i P5. Generalment aquest segon cicle s’imparteix a les escoles d’educació infantil i primària.
L’educació primària és la primera etapa educativa de l’ensenyament obligatori. Comprèn sis cursos acadèmics que s’organitzen en tres cicles de dos cursos cadascun: el cicle inicial (dels 6 als 8 anys), el cicle mitjà (dels 8 als 10 anys) i el cicle superior (dels 10 als 12 anys).
En matèria d’educació infantil i primària, la Generalitat de Catalunya és l’Administració competent. El mapa escolar de Catalunya 1995-2000 dicta els criteris següents:
¾ Atendre el 100% de la població entre 3 i 12 anys en centres totalment o parcialment finançats amb recursos públics.
¾ Tot i que no forma part de l’educació bàsica obligatòria, a Catalunya s’ha optat per oferir el parvulari a la
totalitat de la població infantil.
¾ La LOGSE estableix un màxim de 25 alumnes/grup.
¾ Poden haver-hi centres d’una línia (amb un grup per edat) i de dues línies (amb dos grups per edat), en funció de les unitats ofertes.
3.
CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)
L’educació secundària obligatòria (ESO), dels 12 als 16 anys, comprèn quatre cursos acadèmics que s’organitzen en dos cicles de dos cursos cadascun.
El mapa escolar de Catalunya 1995-2000, elaborat per la Generalitat, Administració competent en educació secundària i obligatòria, marca els criteris generals d’actuació següents:
¾ Atendre el 100% de la població entre 12 i 16 anys en centres públics o concertats.
¾ La LOGSE estableix un màxim de 30 alumnes/classe.
¾ Segons les unitats ofertes, els centres poden ser IES 2/2 (dues línies d’ESO i dues de batxillerat), IES 3/2, IES 4/2, IES 4/3 i IES 5/3.
4.
CENTRES DE BATXILLERAT
El batxillerat, dels 16 als 18 anys, consta d’un cicle de dos cursos acadèmics.
Els criteris d’actuació en educació secundària postobligatòria vénen determinats també pel mapa escolar de Catalunya 1995-2000. L’ oferta pública s’efectuarà als IES d’una manera conjunta amb l’ ESO. Excepcionalment s’ha previst que alguns centres imparteixin només ensenyaments postobligatoris.
La LOGSE estableix un màxim de 35 alumnes/classe en els cursos de batxillerat.
5.
CENTRES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
SECTOR 2. EDUCACIÓ
La distribució i l’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior no és territorial. Poden ser de ciutat, de comarca o de comunitat autònoma, en funció de la família d’estudis.
6.
CENTRES DE FORMACIÓ D’ADULTS
SECTOR 2. EDUCACIÓ
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
SANTS-HOSTAFRANCS-LA BORDETA
1. LLARS D’INFANTS 9 EB GUINBÓ
9 EB L’ESQUIROL (Accessible)
9 EB PAU (Accessible)
¾ Creació d’una nova escola bressol
¾ Nova ubicació per a l’EB Guinbó
2. CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
CENTRES PÚBLICS
9 CEIP BARRUFET (Accessible)
9 CEIP CAVALL BERNAT
9 CEIP FRANCESC MACIÀ (Accessible)
9 CEIP GAYARRE
9 CEIP LLUÍS VIVES
9 CEIP MIQUEL BLEACH
9 CEIP PERÚ
9 CEIP PRÀCTIQUES I (JAUME I) (Accessible)
9 CEIP PRÀCTIQUES II (RAMON PANÉ)
CENTRES CONCERTATS
9 ESCOLA JOAN PELEGRÍ
9 ESCOLA JOSEP TOUS
9 ESCOLA LLORET
9 MARISTES SANTS – LES CORTS
9 INSTITUCIÓ MONTSERRAT
9 NOSTRA SENYORA DEL CARME
9 ESCOLA PROA
9 SANT MEDIR
9 SAN VICENTE DE PAÜL
¾ Millora integral del CEIP Francesc Macià
¾ Recerca de sòl per a la nova construcció del CEIP Miquel Bleach
¾ Recerca de sòl per a la nova construcció del CEIP Perú
3.
CENTRES D’ESO I BATXILLERATCENTRES PÚBLICS
9 IES EMPERADOR CARLES (Accessible)
9
IES LLUÍS VIVES
9
IES JOAN COROMINES
CENTRES CONCERTATS
9 INSTITUCIÓ MONTSERRAT
9 ESCOLA JOAN PELEGRÍ
9 ESCOLA JOSEP TOUS
9 ESCOLA DE FP OSCUS
9 ESCOLA PROA
9 ESCOLA SANT MEDIR
4.
CENTRES DE F.P
CENTRES CONCERTATS¾ DISCAD
¾ ESCUELA FP OSCUC
¾ ESCOLA JOAN PELEGRI
5.
CENTRES DE FORMACIÓ D’ADULTSSECTOR 2. EDUCACIÓ
6.
CENTRES D’ESTUDIS SUPERIORS9
FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIÓ
9
ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME. ESMA
7.
SERVEIS EDUCATIUS9
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DEL DISTRICTE
9
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
8. ALTRES OFERTES
EDUCATIVES
9
CASA DEL MIG EL PUNT (Assessorament acadèmic i professional)
(Accessible)
SECTOR 2. EDUCACIÓ
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
POBLE SEC – FONT DE LA GUATLLA
1. LLAR D’INFANTS 9 EB FORESTIER (Accessible)
9 EB LA GAVINA (Accessible)
9 EB BELLMUNT (Access¡ble)
¾ Creació d’una escola bressol al CEIP Carles I
2. CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
CENTRES PÚBLICS
9 CEIP BOSC DE MONTJUÏC (Accessible)
9 CEIP CARLES I
9 CEIP LA MUNTANYETA (Accessible)
9 CEIP MOSSEN JACINT VERDAGUER
9 CEIP PAU VILA (Accessible)
9 CEIP TRES PINS
CENTRES CONCERTATS
9 ESCOLA ANNA RAVELL
9 ESCOLA JESÚS I MARIA
9 ESCOLA MAGÒRIA
9 ESCOLA SAN FRANCISCO JAVIER
9
ESCOLA SANT PERE CLAVER
¾ Ampliació del CEIP Jacint Verdaguer (antiga caserna de bombers)
3.
CENTRES D’ESO I BATXILLERATCENTRES PÚBLICS
9
IES CONSELL DE CENT (Accessible)9
IES BOSC DE MONTJUÏC (Accessible)9
IES XXV OLIMPÍADA (Accessible)CENTRES CONCERTATS
9 ESCOLA ANNA RAVELL
9
ESCOLA SAN FRANCISCO JAVIER4.
CENTRES
ENSENYAMENTS
ARTÍSTICS
9 INSTITUT DEL TEATRE-ESCOLA D’ENSENYAMENT SECUNDARI I ARTÍSITC. (Accessible)
9 CONSERVATORI PROFESSIONAL DE DANSA.( Accessible ).
5.
CENTRES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL9
ESCOLA DE JARDINERIA RUBIÓ I TUDIRÍ
9
IES CONSELL DE CENT
(Accessible)¾ Trasllat de l’Escola Rubió i Tudurí. L’IMEB en proposarà una nova ubicació
6.
CENTRES DE FORMACIÓ D’ADULTS9
AFA CONSELL DE CENT
7.
CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIALSECTOR 2. EDUCACIÓ
8.
CENTRES DESTUDIS SUPERIORS9
ESCOLA SUPERIOR D’ART DRAMÀTIC DE L’INSTITUT DEL TEATRE
(Accessible) 9. SERVEIS
SECTOR 2. EDUCACIÓ
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
LA MARINA – ZONA FRANCA
1. LLARS D’INFANTS 9 EB COLLSEROLA
9 EB NIU D’INFANTS ¾¾ Nova construcció de l’EB CollserolaCosntrucció d’una nova escola bressol al CEIP Ramón Casas
2. CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
CENTRES PÚBLICS
9 CEIP BÀRKENO
9 CEIP CAN CLOS
9 CEIP EL POLVORÍ
9 CEIP ENRIC GRANADOS
9 CEIP RAMON CASAS
9 CEIP SEAT
CENTRES CONCERTATS
9 ALFAGEME
9 GARBIÑE
¾ Millora integral del CEIP Bàrkeno
¾ Amb la incorporació d’una nova escola bressol al CEIP Ramon Casas es farà la reforma de l’equipament actual
3. CENTRES D’ESO I BATXILLERAT
CENTRES PÚBLICS
9
IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER (Accessible)9
IES MONTJUÏC (Accessible)9
IES MARE DE DÉU DE LA MERCÈ (Accessible) 4. CENTRES DEFORMACIÓ PROFESSIONAL
9
IES MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
(Accessible)9 ESCOLA D’APRENENTS DE SEAT. 5. CENTRES DE
FORMACIÓ D’ADULTS
9
AFA SANT RAIMON DE PENYAFORT
(Accessible) 6. CENTRESD’EDUCACIÓ ESPECIAL
9
NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT
7. CENTRES D’ESTUDIS SUPERIORS
9
INSTITUT NACIONAL D’EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS (INEFC)
(Accessible) ¾ Ubicació d’un centre de la Universitat Ramon Llull sobre els estudis d’educació social i antropologia, i també d’un centre de formació del monitoratge en el lleure de la Fundació Pere Tarrés a la Marina (Eduard Aunòs).8. SERVEIS
EDUCATIUS
9
EQUIP D’ASSESSORAMENT I D’ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA (EAP)
9. ALTRES OFERTESSECTOR 3. ESPORTS
ESPORTS
Segons dades de l’enquesta de la regió de Barcelona del 2000, un 32,2% dels habitants del districte de Sants-Montjuïc practica algun esport, percentatge lleugerament per sobre de la mitjana de la ciutat.
El districte disposa d’un gran nombre d’instal·lacions esportives municipals atès que dins del seu territori s’inclou el parc de Montjuïc. Segons xifres del cens d’instal·lacions esportives 1995 (actualització 2001), el districte té 274 espais esportius de titularitat pública (incloent-hi les instal·lacions específiques i els centres d’ensenyament).
EQUIPAMENTS I SERVEIS
Dins dels equipaments esportius, podem diferenciar-ne la tipologia següent:
1.
INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS
Aquestes instal·lacions, de titularitat municipal, ofereixen la possibilitat de llogar diferents espais esportius a les entitats, als centres docents i a particulars perquè hi puguin desenvolupar les seves activitats esportives. Alguns d’aquests equipaments també organitzen activitats de promoció i pràctica esportiva, per als diferents sectors de població, des dels nadons fins a la gent gran.
La gestió d’aquests equipaments està externalitzada mitjançant concurs a entitats i empreses de gestió esportiva, tot i que se’n mantenen unes línies d’actuació i un control municipal.
La major part de les instal·lacions esportives de la ciutat de Barcelona van ser descentralitzades als districtes en considerar-se equipaments de proximitat per als ciutadans. No obstant això, aquells equipaments monotemàtics i de pràctiques esportives minoritàries van quedar centralitzats des de la Direcció d’Esports. En el cas del districte de Sants-Montjuïc, la presència del Parc Esportiu de Montjuïc, fa que el nombre d’aquests equipaments centralitzats sigui molt important. Aquests equipaments fan una oferta de serveis d’àmbit de ciutat, per la qual cosa han de tenir un tractament diferenciat d’aquells equipaments l’oferta dels quals és més propera al ciutadà.
2.
INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ESCOLARS
Els centres docents disposen d’instal·lacions esportives per fer-hi les activitats d’educació física enhorari lectiu. Fora d’aquest horari, aquests espais compleixen una important tasca que complementa l’oferta dels espais esportius de les instal·lacions. En aquests espais s’hi fan les activitats de promoció que organitzen les AMPA, i també se cedeixen a entitats esportives i culturals perquè hi puguin fer activitats mitjançant acords amb el consell escolar del centre.
Les instal·lacions esportives escolars són una alternativa per a molts clubs que no disposen de suficient espai per practicar el seu esport. A més, afavoreixen la creació d’escoles esportives i la promoció dels esports dels clubs que utilitzen aquests espais.
3.
ESPAIS ESPORTIUS DE LA VIA PÚBLICA
Al llarg de la via pública, des del Districte i des de la Direcció d’Esports es van condicionant i dotant de serveis i mobiliari aquells espais en els quals alguns clubs, però sobretot el ciutadà pot fer-hi lliurement algun tipus d’esport. Així, en places i parcs es poden trobar pistes de petanca, taules de tennis taula o cistelles de bàsquet, que conviden i permeten fer-hi una pràctica esportiva lliure.
CRITERIS D’ACTUACIÓ
La LRBRL i la Carta Municipal determinen que l’Ajuntament de Barcelona ha de garantir l’existència d’instal·lacions esportives d’ús públic al seu territori i ha de promoure i fomentar la pràctica esportiva individual i col·lectiva.
La Generalitat de Catalunya va redactar el Pla d’instal·lacions esportives de Catalunya (PIEC) on es defineix quina és la dotació mínima d’equipaments esportius per a cada població en funció del seu nombre d’habitants. No obstant això, atesa la singularitat de la ciutat de Barcelona, tant la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat com la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona van considerar la necessitat de desenvolupar un PIEC específic per a la ciutat, ja que les ràtios aplicades a la resta de poblacions no són adequades per a una població d’aquestes dimensions.
Com a referent més proper, tenim les mesures específiques que ha aprovat el Districte de Sants-Montjuïc, en el Ple del dia 6 de març de 2003 d’acord amb el Pla estratègic de l’esport per a la ciutat de Barcelona, que són:
Pel que fa a les instal·lacions i als espais esportius com a escenari de pràctica esportiva es plantegen com a
mesures específiques:
9
Fer accions de promoció específiques per apropar les IEM de Montjuïc als ciutadans/es de
Sants-Montjuïc i aconseguir que se les facin seves. Fer-ho especialment amb els centres educatius.
9
Estudiar la incorporació de noves infraestructures, equipaments i espais esportius en l’espai públic.
9
Analitzar la possibilitat d’interconnectar els carrils bici perimetrals que actualment travessen el districte,
per així facilitar-ne l’ús.
Quant a la gestió de les instal·lacions i dels equipaments esportius municipals:
9
Establir els mecanismes necessaris que permetin la vinculació dels equipaments esportius amb comptes
d’explotació sanejats amb d’altres que presenten habitualment dificultats de gestió econòmica.
9
Poder utilitzar els excedents de les instal·lacions esportives amb comptes d’explotació sanejats per
ajudar a finançar projectes de promoció esportiva previsiblement deficitaris.
En relació a l’esport en edat escolar es proposa:
9
Que la promoció esportiva en edat escolar es faci dins l’horari lectiu i fora i que es vinculi a la salut.
9
Demanar més implicació als centres educatius en la promoció de l’activitat fisicoesportiva. Utilitzar el
Consell Escolar del Districte com a instrument per potenciar aquesta major implicació.
SECTOR 3. ESPORTS
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
SANTS-HOSTAFRANCS-LA BORDETA
1. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES PÚBLIQUES
POLIESPORTIU MUNICIPAL DE L’ESPANYA INDUSTRIAL
Muntades, 37. Accessible.
9 2 piscines esportives cobertes, pavelló cobert, sales de gimnàstica.
9 Servei d’abonats, activitats dirigides, lloguer d’espais, Campus Olímpia.
9 9.100 abonats (66% Sants-Hostafrancs-la Bordeta, 4% resta districte, 30% ciutat)
9 28 entitats esportives i 9 escoles del barri.
CAMP DE FUTBOL MAGÒRIA
Corral, 1 - 41. Accessible.
9 1 camp de futbol, 1 camp de futbol 7 i pistes de petanca
9 Lloguer d’espais
9 500 usuaris dels clubs del districte
9 La Generalitat és la titular d’aquesta instal·lació
¾ La construcció del Complex Esportiu Municipal de la Bordeta en l’espai que fins l’any passat havia ocupat la pista poliesportiva de la Farga farà que les necessitats esportives del territori quedin cobertes, tenint en compte l’oferta que hi ha des del Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial. Un cop estigui en funcionament (any 2006) aquesta instal·lació podrà acollir els 5.000/6.000 abonats aproximadament. A més, cal tenir en compte que tindrà també un pavelló cobert, amb la qual cosa es podran cobrir moltes de les demandes que des de l’Espanya Industrial no es poden atendre actualment.
¾ Lla Generalitat ha d’acabar de confirmar quin serà el projecte esportiu per a la zona de Magòria, i de quins espais es disposaran i en quines condicions.
2. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ESCOLARS
Els espais esportius dels centres docents de Sants – Hostafrancs - La Bordeta, susceptibles de ser utilitzats fora de l’horari lectiu són:
9 9 CEIP i escoles municipals
9 8 pistes poliesportives descobertes i 5 gimnasos
9 5 centres tenen acord per a l’ús social, amb 6 entitats usuàries
3. ESPAIS
ESPORTIUS DE LA VIA PÚBLICA
Als carrers de Sants – Hostafrancs – la Bordeta, hi ha:
9 16 pistes de petanca
9 7 taules de tennis taula
9 7 cistelles de bàsquet
SECTOR 3. ESPORTS
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
POBLE-SEC – FONT DE LA GUATLLA
1. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES PÚBLIQUES
PISCINA MUNICIPAL DE MONTJUÏC
Avinguda de Miramar, 3 - 37. No accessible.
9 2 piscines descobertes
9 Lloguer d’espais
9 Actualment només funciona a l’estiu. Enguany s’han condicionat unes aules per fer-hi classes
PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL LES TRES XEMENEIES
Vila i Vilà, 34. Accessible.
9 1 pista poliesportiva descoberta
9 Lloguer d’espais
9 300 usuaris
9 11 entitats esportives
CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL DE LA SATÀLIA
Margarit, 67. No accessible. (9.290 m2)
9 1 camp de futbol i 1 camp de futbol 7
9 Lloguer d’espais
9 550 usuaris
9 6 entitats esportives i 10 escoles del barri
¾ El projecte de futur de la Piscina Municipal de Montjuïc (temporada 2005/2006) convertirà l’actual instal·lació en un centre de salut/instal·lació esportiva on s’oferiran diferents serveis i s’hi faran activitats adreçades a tots els ciutadans/es del barri i de la ciutat. Cal fer l’esforç perquè aquesta instal·lació sigui la instal·lació del barri del Poble -sec i que els seus veïns/es se la facin seva. Això implicarà millorar l’accessibilitat i la comunicació amb l’equipament a través d’elements com: el bus del barri, condicionament dels voltants de la instal·lació, etc. El nombre inicial d’abonats previst per a aquesta futura instal·lació és de 4.000.
¾ Cal estudiar la viabilitat del cobriment lleuger de la Pista Poliesportiva Municipal de les Tres Xemeneies.
¾ Finalització de les intervencions per millorar el camp de futbol i els entorns de la Satàlia.
2. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ESCOLARS
Els espais esportius dels centres docents del Poble-sec – Font de la Guatlla, susceptibles de ser utilitzats fora de l’horari lectiu són:
9 6 CEIP i escoles municipals
9 10 pistes poliesportives descobertes i 3 gimnasos.
3. ESPAIS
ESPORTIUS DE LA VIA PÚBLICA
Als carrers de Poble -sec – Font de la Guatlla es troben:
9 12 pistes de petanca
9 5 taules de tennis taula
SECTOR 3. ESPORTS
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
LA MARINA – ZONA FRANCA
1. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES PÚBLIQUES
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DE LA BÀSCULA
Foc, 132. Accessible. (25.890 m2)
9 1 camp de futbol, 1 pista poliesportiva semicoberta, 1 sala cardiovascular, 1 sala polivalent
9 Servei d’abonats, activitats dirigides, lloguer d’espais, Campus Olímpia
9 750 usuaris
9 29 entitats esportives
PISCINES BERNATI PICORNELL
Av. de l’Estadi, 30-40. Accessible. (14.317 m2)
9 1 piscina coberta, 2 piscines cobertes, 2 piscines descobertes, 1 sala de musculació, 2 sales de gimnàstica, serveis complementaris
9 Servei d’abonats, activitats dirigides, lloguer d’espais, Campus Olímpia
9 9.769 abonats
Complex Esportiu Municipal PAU NEGRE-PARC DEL MIGDIA.
Pg. Olímpic, 4-12.
CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL EDUARD AUNÓS
Ulldecona, 1. No accessible. (6.000 m2)
9 1 camp de futbol
9 Lloguer d’espais
9 200 usuaris
9 3 entitats esportives
CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL IBÈRIA
Mare de Déu del Port, 205. No accessible. (8.195 m2)
9 1 camp de futbol
9 Lloguer d’espais
9 250 usuaris
9 entitats esportives
CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL JULIÀ DE CAMPMANY
Segura, 31-33. No accessible. (23.580 m2)
9 1 camp de futbol, 1 camp de futbol 7
9 Lloguer d’espais
9 350-400 usuaris
¾ El projecte de futur del Complex Esportiu Municipal de la Bàscula (any 2006) planteja una important transformació de l’espai que ocupa actualment.
¾ Ampliació i millores de les Piscines Bernat Picornell.
¾ Cal fer l’estudi de necessitats per reconvertir el Camp de Futbol Municipal Eduard Aunós en un equipament esportiu que respongui a les demandes del territori.
2. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ESCOLARS
Els espais esportius dels centres docents de la Marina – Zona Franca, susceptibles de ser utilitzats fora de l’horari lectiu són:
9 6 CEIP i escoles municipals
9 7 pistes poliesportives descobertes i 4 gimnasos
9 2 centres tenen acord per utilitzar l’espai per a l’ús social, amb 3 entitats usuàries
9 Cal destacar els serveis que ofereix el centre Verge de la Mercè, que disposa d’un camp de futbol de gespa artificial i pistes de tennis.
3. ESPAIS
ESPORTIUS DE LA VIA PÚBLICA
Als carrers de la Marina – Zona Franca hi ha:
9 4 pistes de petanca
9 5 taules de tennis taula
SECTOR 3. ESPORTS
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
PARC DE MONTJUÏC
1. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES PÚBLIQUES
Camp de Rugbi Municipal de la Foixarda. Camí de la Foixarda, s/n
Escola Municipal d’Hípica la Foixarda. Camí de la Foixarda, s/n
Estadi Municipal Joan Serrahima. Camí del Polvorí, 5-7 Interior.
Gimnàs Municipal la Foixarda. Camí de la Foixarda, s/n.
Estadi Olímpic de Montjuïc. Pg Olímpic, 13-15.
Pistes Municipals d’Aeromodelisme de Montjuïc. Dr. Font i Quer, 1-5.
Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas. Pierre de Coubertain, 9-11.
Palau Sant Jordi. Pg. Olímpic, 5-7.
Camps Municipals de Tir Olímpic. Carretera de Montjuïc, 35.
Camp Municipal de Tir amb Arc. Castell de Montjuïc, 35.
SECTOR 4. GENT GRAN
GENT GRAN
El districte de Sants-Montjuïc, segons el Cens Municipal d’Habitants del 31/12/2001, té una població de 166.748 persones, de les quals, 33.525 tenen més de 65 anys (un 20,1 %).
EQUIPAMENTS I SERVEIS
Al districte hi ha diferents equipaments de caràcter públic per a la gent gran: casals de gent gran, centres de dia, residències i habitatges per a gent gran.
1.
CASALS DE GENT GRAN
Són llocs de trobada i d’esbarjo l’objectiu dels quals és incentivar la participació i el desenvolupament personal i social de les persones grans. Al districte de Sants-Montjuïc hi ha quatre casals municipals. També n’hi trobem un de ciutat, dos de la Generalitat, dos de la Caixa de Catalunya i dos de la Caixa de Pensions “la Caixa”. Els casals municipals els gestiona directament el Districte, conjuntament amb el Secretariat de la Gent Gran de Sants-Montjuïc. D’acord amb les dades disponibles, el 49 % de les persones més grans de 65 anys són usuàries d’algun dels casals del districte de Sants-Montjuïc.
2.
CENTRES DE DIA
Són centres que ofereixen un servei d’acolliment i d’assistència diürna per a persones grans amb dependències que els disminueixen considerablement l’autonomia personal i social. Al districte de Sants-Montjuïc hi ha tres centres que presten serveis d’acolliment diürn amb un total de 88 places.
3.
RESIDÈNCIES
Estan destinades a persones grans amb importants limitacions en la seva autonomia funcional i que es trobin en unes circumstàncies que facin insuficients els serveis d’atenció domiciliària. Al districte hi ha tres residències, de les quals, dues pertanyen a la Generali tat i una, a l’Ajuntament.
4.
HABITATGES PER A GENT GRAN
Al districte hi ha quatre equipaments d’habitatges per a la gent gran, dos de tutelats i dos amb serveis. En aquests equipaments hi treballen professionals de suport que faciliten la vida independent als usuaris d’aquests apartaments el màxim temps possible.
CRITERIS D’INTERVENCIÓ
El Decret legisltiu 17/94 de 16 de novembre,en matèria d’assistència i serveis socials, estableix la competència en
els equipaments de serveis socials per a gent gran, al Departament de Benestar i Família de la Generalitat.
Correspon al municipi la cessió de sòl per a la construcció d’aquests equipaments.
9
Segons criteris del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, la dotació teòrica
necessària de
centres de dia
és de 0,48 places per cada 100 habitants m’es grans de 65 anys.
9
Les
residències
estan destinades a persones més grans de 60 anys que no tenen domicili o no poden
continuar vivint a casa seva. Els criteris del Departament de Benestar i Família de la Generalitat
estableixen una dotació teòrica necessària de 2,0 places de residència per cada 100 persones més grans
de 65 anys.
9
Cal tenir en compte que els equipaments residencials responen a una estratègia global per a tota la
ciutat: l’accés a una residència no està limitat als habitants del districte en què està situada.
9
L’accés als
habitatges per a gent gran (apartaments amb serveis comuns i apartaments
tutelats)
està reservat per a les persones amb un grau d’autonomia alt, jubilats i pensionistes d’entre
60 i 75 anys.
9
Segons les ràtios que estipula el Departament de Benestar i Família, la dotació teòrica necessària és
SECTOR 4. GENT GRAN
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
SANTS-HOSTAFRANCS-LA BORDETA
1. CASALS DE GENT GRAN
CASAL DE GENT GRAN COTXERES DE SANTS
Olzinelles, 7. Accessible. (50 m2)
9 2.320 usuaris aproximadament.
9 Està ubicat dins del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants i utilitza els espais per al 95% de les seves activitats.
CASAL DE GENT GRAN DE SANTS
Violant d’Hongria, 135. (Generalitat de Catalunya). Parcialment accessible.
9 Aquest equipament presta servei no solament al territori de Sants-Hostafrancs-la Bordeta, sinó també a la Marina – Zona Franca i a una part dels districtes de les Corts i de l’Eixample.
CLUB SANT JORDI Leyva, 2. (Caixa de Catalunya)
CLUB SANT JORDI Carretera de Sants, 339-343. (Caixa de Catalunya)
ESPLAI DE SANTS Joan Güell, 23. (Caixa de Pensions “la Caixa”)..Accessible.
¾ Reubicació i ampliació d’aquest casal de gent gran.
2. CENTRES DE DIA CENTRE DE DIA ESPANYA INDUSTRIAL
Muntades, 35. Accessible (283 m2). 24 places (ICASS)
CENTRE DE DIA MOSSÈN VIDAL I AUNÒS
Navarra, 12-28. Accessible. 32 places (ICASS).(Juntament amb la residència 5.248m2)
3. RESIDÈNCIES EQUIPAMENT MUNICIPAL JOSEP MIRACLE
Pl. Bonet Moixí, 1. Accessible. (3.815 m2, en sis plantes). 48 places
9 Gestionada per la Creu Roja.
9 També ofereix activitats externes per a d’altres persones grans del districte: àpats al centre o a domicili, bugaderia, bany geriàtric i activitats culturals i a l’aire lliure.
RESIDÈNCIA MOSSÈN VIDAL I AUNÒS
Navarra, 12-28. Accessible. 112 places (40 habitacions individuals i 36 dobles) (ICASS)
4. HABITATGES PER A GENT GRAN
EQUIPAMENT MUNICIPAL JOSEP MIRACLE
Pl. Bonet Moixí, 1. Accessible. 64 places (32 habitatges tutelats)
HABITATGES TUTELATS DE L’ESPANYA INDUSTRIAL
SECTOR 4. GENT GRAN
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
POBLE-SEC – FONT DE LA GUATLLA
1. CASALS DE GENT GRAN
CASAL DE GENT GRAN POBLE-SEC
Pl. Sortidor, 12. (Equipament del Sortidor) Accessible (233 m2)
9 Té aproximadament 890 usuaris.
CENTRE CULTURAL TOMÀS TORTAJADA
Font Honrada, 8. Accessible. (Sector de Serveis Personals)
9 No es tracta d’un casal pròpiament dit, però du a terme una funció important per a la gent gran
9 1.066 m2 entre teatre, amfiteatre, servei d’atenció a l’immigrant, espais per a tallers, etc.
9 Tot i ser un equipament de ciutat, els seus usuaris són principalment del barri del Poble-sec
CASAL DE GENT GRAN DE LA CASA DEL MAR
Albareda, 1-3. (Generalitat de Catalunya). Accessible
ESPLAI SANTA MADRONA
Av. Paral·lel, 95. (Caixa de Pensions “la Caixa”). Accessible
2. CENTRES DE DIA CENTRE DE DIA PARE BATLLORI
Vila Vilà, 39 - 41. Accessible. 32 places (ICASS) (Juntament amb la Residència, 4.060 m2) ¾ Està prevista l’obertura d’un nou centre de dia:
CENTRE DE DIA FONT FLORIDA
Font Florida, 98. Accessible. 32 places ( Juntament amb la residència 2.624 m2 )
3. RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA PARE BATLLORI
Vila Vilà, 39 - 41. Accessible. 90 places (ICASS) ¾ Està prevista l’obertura d’una nova residència:
RESIDÈNCIA FONT FLORIDA
SECTOR 4. GENT GRAN
SITUACIÓ ACTUAL
PLA DE FUTUR
LA MARINA – ZONA FRANCA
1. CASALS DE GENT GRAN
CASAL DE GENT GRAN LA CAPA
Alts Forns, 82. Accessible. (390 m2)
9 1.300 socis provinents dels diferents barris de la Marina
CASAL DE GENT GRAN EL POLVORÍ
Pl. Llorca, 2. (70 m2).
9 390 socis
CENTRE DE BARRI DE SANT CRISTÒFOL
Coure, 8. Accessible.
9 No es tracta d’un casal pròpiament dit, però du a terme una funció molt important per a la gent gran
¾ Pel que fa al Casal del Polvorí, en la tercera fase de la remodelació del barri està previst un nou espai de 170 m2 útils amb totes les condicions necessàries perquè pugui desenvolupar les funcions de Casal de Gent Gran per a aquest barri.
¾ Construcció d’un nou casal al barri de Sant Cristòfol.
2. HABITATGES PER A GENT GRAN
APARTAMENTS DE LA CAPA
Alts Forns, 82. Accessible. (Patronat Municipal de l’Habitatge). 88 places
9 Són 44 apartaments de lloguer per a la gent gran. El seguiment i l’atenció de casos els fa l’equip de Serveis Socials del territori
APARTAMENTS GRAN VIA
Gran Via, 120-126. Accessible. 80 places
9 D’aquests, 3 són adaptats per a persones amb mobilitat reduïda ¾
Construcció de 75 apartaments a Bronze-Platí
