Els artesans de la pedra i l'escultura arquitectònica Mallorca 1390 1520

Texto completo

(1)

(2)

(3) ELS ARTESANS DE LA PEDRA I L’ESCULTURA ARQUITECTÒNICA. MALLORCA C. 1390-1520 TESI DOCTORAL. ANTÒNIA JUAN VICENS. DIRIGIDA PER SEBASTIANA MARIA SABATER REBASSA. DEPARTAMENT DE CIÈNCIES HISTÒRIQUES I TEORIA DE LES ARTS. UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I. 2012.

(4)

(5) AGRAÏMENTS A pesar que una tesi doctoral sigui un treball d’investigació individual, aquest no es podria dur a terme sense l’ajuda, el suport i les contribucions d’un considerable nombre de persones. A totes elles el meu sincer agraïment. Desig manifestar en primer lloc el meu deute de gratitud a la Dra. Tina Sabater, qui em va iniciar en el món de la investigació i va acceptar la direcció d’aquest treball. Sense la seva guia, les seves indicacions, suggeriments, valoracions, així com el suport i ànims constants hauria estat impossible dur-lo a terme. Vull agrair al Dr. Onofre Vaquer i sobretot a la Dra. Maria Barceló la generositat amb què em varen facilitar referències d’arxiu i documentació inèdita que em féu possible perfilar i aprofundir en aspectes concrets de la investigació. També li dec a la Dra. Barceló el suport prestat en qüestions paleogràfiques. Igualment, al Dr. Miquel Àngel Capellà que em va ajudar en la campanya fotogràfica així com en la resolució de determinats problemes informàtics. També als Drs. Catalina Cantarellas, Josep Morata i Mercè Gambús per compartir amb mi informació i parers enriquidors per a la interpretació de determinades obres. Voldria expressar la meva gratitud a Àngel Llull que em va gestionar l’accés a la Llonja durant el procés de restauració, cosa que em permeté observar les escultures de forma privilegiada. També al personal de l’Arxiu Capitular i de l’Arxiu del Regne de Mallorca per la diligència amb què sempre responien a les meves demandes. Al de les biblioteques de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB, March i MNAC, així com al del Museu Diocesà i del Museu de Mallorca per facilitar-me l’accés als seus fons. Igualment, a les institucions i particulars que em permeteren accedir i fotografiar les peces que custodiaven. El meu agraïment vagi també per a tots els membres del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, molt en especial als de la secció d’Història de l’Art i d’Història Antiga, que sempre m’han animat i encoratjat; en aquest sentit la Dra. Miquela Forteza ha estat un agent destacat. I a totes aquelles persones que d’una manera o altra han contribuït que aquest treball fos una realitat. En darrer lloc, però no per això manco important, ans el contrari, vull expressar la meva gratitud a la meva família, als meus amics i a en Dani pel seu suport, ànims, comprensió i paciència durant aquests anys. Sobretot als meus pares, que s’han angoixat i alegrat ensems amb jo..

(6)

(7) ÍNDEX GENERAL PRESENTACIÓ……………………………………………………………................11. PRIMERA PART…………………………………………………………..................15. 1. ESTAT ACTUAL DELS CONEIXEMENTS......................................................17 2. FINALITATS I LÍMITS DE LA RECERCA.......................................................41 3. SISTEMA DE TREBALL I FONTS.....................................................................47 3.1. Fonts bibliogràfiques....................................................................................47 3.2. Fonts arxivístiques........................................................................................49 3.2.1. Localització – Ubicació.................................................................50 3.2.2. Classificació de les fonts...............................................................50 3.2.3. Tipologia........................................................................................54 3.3. Fonts materials i gràfiques............................................................................68 SEGONA PART............................................................................................................71. 4. CONSIDERACIONS PRELIMINARS I..............................................................73 4.1. Problemàtica terminològica..........................................................................73 4.2. La tasca dels lapiscidae a la baixa edat mitjana...........................................80 4.2.1. La versatilitat de l’artesà medieval................................................80 4.2.2. El caràcter polifacètic dels lapiscidae mallorquins........................85 4.2.2.1. Obres d’enginyeria, arquitectòniques i treballs menors..86 4.2.2.2. Obres escultòriques.........................................................98 5. SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA.....................................................................113 5.1. Economia i poder adquisitiu.......................................................................115 5.1.1. L’economia dels lapiscidae mallorquins a través dels imposts...115 5.1.2. El dot............................................................................................120 5.1.3. Les propietats...............................................................................123.

(8) 5.1.4. Salaris i retribucions.....................................................................137 5.1.5. Dificultats econòmiques...............................................................144 5.2. Estatus social...............................................................................................149 5.2.1. Els lapiscidae mallorquins en el seu context social.....................149 5.2.2. El prestigi.....................................................................................151 5.2.3. L’ascens social, la consciència de grup i l’autovaloració............159 5.2.4. Formació cultural i intel·lectual...................................................169 5.2.5. Les desigualtats............................................................................175 6. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS TALLERS D’ARTESANS DE LA PEDRAMALLORQUINS..........................................................................181 6.1. Jerarquia......................................................................................................182 6.2. Processos i condicionants de l’aprenentatge...............................................186 6.3. La promoció: d’aprenent a oficial, d’oficial a mestre.................................191 6.4. Realitat i ficció sobre la perpetuació dels tallers i l’endogàmia.................195 6.5. Coordinació de tallers.................................................................................199 6.6. Sistemes de treball......................................................................................206 6.7. Eines............................................................................................................216 7. MESTRES I TALLERS A L’ENTORN DE LA SEU........................................227 7.1. Els tallers de Guillem Ses Oliveres, Pere Morey i Pere de Sant Joan........228 7.2. El taller de Pere Massot..............................................................................235 7.3. El taller de Guillem Sagrera........................................................................238 7.4. El taller d’Arnau Piris.................................................................................241 7.5. El taller de Joan Sagrera.............................................................................245 7.6. El taller de Jaume Creix..............................................................................253 8. MESTRES, TALLERS I NISSAGUES FAMILIARS ACTIUS ENTRE C. 1390 I 1520.........................................................................................................261 8.1. El taller dels Tosquella...............................................................................263 8.2. El taller dels Sagrera...................................................................................265 8.3. El taller dels Boschà...................................................................................277 8.4. El taller de Miquel Brunet..........................................................................280 8.5. El taller dels Vilasclar.................................................................................281.

(9) 8.6. El taller dels Mates.....................................................................................292 8.7. El taller dels Mas........................................................................................294 8.8. El taller dels Pons.......................................................................................295 8.9. El taller dels Servera...................................................................................298 8.10. El taller dels Fàbregues.............................................................................300 8.11. El taller dels Montserrat............................................................................302 8.12. El taller dels Saguals.................................................................................305 8.13. El taller dels Creix....................................................................................308 8.14. El taller dels Marsà o Mersa.....................................................................312 8.15. El taller dels Cifre.....................................................................................315 8.16. El taller de Mateu Forsimanya..................................................................320 8.17. El taller dels Pou.......................................................................................324 8.18. El taller de Pere Llull................................................................................330 8.19. El taller dels Ferrer...................................................................................331 8.20. El taller dels Armengol.............................................................................334 8.21. El taller dels Isern.....................................................................................337 8.22. El taller dels Serra.....................................................................................338 8.23. El taller de Pere Alzina.............................................................................341 8.24. El taller dels Gener...................................................................................342 8.25. El taller de Gabriel Santmartí...................................................................343 8.26. El taller dels Garau...................................................................................344 9. ELS LAPISCIDAE FORANS I ESTRANGERS PRESENTS A MALLORCA.349 9.1. Procedència geogràfica...............................................................................349 9.2. Trajectòria professional i relacions amb els mestres illencs.......................353 9.3. El cas paradigmàtic d’Huguet Barxa..........................................................385 9.4. Sobre els motius de l’arribada a l’illa i l’acolliment dels locals.................389 TERCERA PART........................................................................................................403. 10. CONSIDERACIONS PRELIMINARS II.........................................................405 10.1. Problemàtica en l’estudi de les peces.......................................................405 10.2. Els criteris d’estructura.............................................................................408.

(10) 11. LOCALITZACIÓ DE LES PECES..................................................................411 11.1. Arquitectura religiosa...............................................................................411 11.1.1. Catedral......................................................................................411 11.1.1. Esglésies parroquials.................................................................412 11.1.3. Edificis conventuals...................................................................415 11.1.4. Capelles i oratoris......................................................................418 11.1.5. Esglésies hospitalàries...............................................................420 11.2. Arquitectura civil......................................................................................422 11.2.1. La Llonja....................................................................................422 11.2.2. El palau episcopal......................................................................422 11.2.3. La Casa de l’Almoina................................................................423 11.2.4. Residències particulars..............................................................424 11.2.5. Centres d’ensenyança................................................................428 11.3. Les peces descontextualitzades.................................................................429 11.3.1. Obres reubicades........................................................................429 11.3.2. Peces de fons museístics............................................................431 12. TIPOLOGIES I ELEMENTS............................................................................437 12.1. Arcuacions i arcs cecs ornamentals..........................................................437 12.2. Arquivoltes................................................................................................440 12.3. Capitells i pseudocapitells........................................................................440 12.4. Claus de volta............................................................................................444 12.5. Culs de llàntia...........................................................................................449 12.6. Dosserets...................................................................................................451 12.7. Finestres i finestrals amb decoració escultòrica.......................................454 12.8. Florons......................................................................................................457 12.9. Frondes.....................................................................................................458 12.10. Gàrgoles..................................................................................................460 12.11. Llindes....................................................................................................463 12.12. Mainells..................................................................................................464 12.13. Marginalia..............................................................................................465 12.14. Mènsules.................................................................................................468 12.15. Portals d’estudi.......................................................................................471 12.16. Relleus....................................................................................................475.

(11) 12.17. Timpans..................................................................................................476 12.18. Traceries.................................................................................................478 13. ASPECTES ICONOGRÀFICS I FORMALS..................................................483 13.1. Els profetes...............................................................................................485 13.2. La figura de Déu Pare i alguns personatges de l’Antic Testament...........490 13.3. Els programes cristològics........................................................................493 13.3.1. El Sant Sopar..............................................................................494 13.3.2. Escenes de la Passió...................................................................495 13.3.3. La resurrecció.............................................................................496 13.3.4. Imatges intemporals...................................................................500 13.4. Els programes marians..............................................................................501 13.4.1. L’educació de la Verge..............................................................502 13.4.2. L’Anunciació.............................................................................503 13.4.3. L’Assumpció..............................................................................505 13.4.4. La Coronació..............................................................................507 13.4.5. Les imatges intemporals de Maria.............................................509 13.5. Repertoris hagiogràfics.............................................................................517 13.5.1. Santa Eulàlia..............................................................................518 13.5.2. Sant Pere....................................................................................520 13.5.3. Sant Pau......................................................................................521 13.5.4. Sant Bartomeu............................................................................522 13.5.5. Santa Bàrbara.............................................................................524 13.5.6. Sant Joan Baptista......................................................................526 13.5.7. Santa Margalida.........................................................................529 13.6. Figures angèliques....................................................................................532 13.6.1. Arcàngels...................................................................................533 13.6.2. Àngels músics............................................................................537 13.6.3. Àngels tinents............................................................................540 13.6.4. Àngels amb filactèria.................................................................545 13.6.5. Altres representacions angèliques..............................................549 13.7. Iconografia apocalíptica............................................................................552 13.8. Figures antropomorfes de naturalesa indeterminada................................557 13.8.1. Personatges masculins...............................................................557.

(12) 13.8.2. Figures femenines......................................................................565 13.8.3. Putti...........................................................................................572 13.9. Figures zoomòrfiques, híbrides i fantàstiques..........................................576 13.10. Recapitulacions sobre iconografia i forma.............................................584 14. SISTEMATITZACIÓ CRONOLÒGICA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA. QÜESTIONS D’AUTORIA I RELACIONS AMB L’ESCULTURA COETÀNIA..................................................................................................................595 14.1. L’escultura de finals del XIV al primer quart del segle XV.....................595 14.1.1. Introducció i desenvolupament de l’estil internacional.............595 14.1.2. La coexistència dels models trescentistes amb l’estil internacional.........................................................................................603 14.2. L’escultura del segon i tercer quart del segle XV.....................................614 14.2.1. El programa escultòric de la Llonja i la seva irradiació.............614 14.2.2. La convivència de l’escola sagreriana amb les propostes personals d’altres mestres................................................................634 14.3. L’escultura de finals del XV i del primer quart del segle XVI: tradició i innovació.................................................................................................649 14.4. Les obres de contextualització ambigua...................................................668 RECAPITULACIÓ FINAL........................................................................................677. BIBLIOGRAFIA.........................................................................................................685. ANNEXOS....................................................................................................................707 APÈNDIX DOCUMENTAL...................................................................................709 TAULES..................................................................................................................871 CATÀLEG DE PECES (format digital).

(13) Presentació. PRESENTACIÓ L’escultura arquitectònica mallorquina del segle XV i els tallers que la treballaren és un capítol encara força desconegut en el panorama historicoartístic actual, atesa la inexistència d’estudis sistemàtics que l’hagin adoptada com objecte d’investigació. Aquest fet resulta sorprenent si es té en compte que parlam d’un tipus de treball que inclou exemplars qualitativament equiparables a la millor producció europea de l’època. Si bé és cert, tal i com es detallarà en l’estat de la qüestió, que s’han publicat articles i capítols de llibre monogràfics, en especial, sobre el Portal del Mirador i l’escultura de la Llonja, no ho és menys que s’ha deixat de banda oferir una visió articulada, exhaustiva i metòdica del conjunt d’escultura aplicada a l’arquitectura. Aquesta situació es fa extensible als artífexs i obradors. A pesar que han sortit a la llum estudis sobre determinats tallers, aquests s’han centrat més en aspectes de caire biogràfic que no pas en qüestions relatives al món socioeconòmic i laboral, i en les relacions professionals. Tot plegat requeria emprendre una investigació per resoldre aquestes mancances i per donar a conèixer i situar la producció illenca i als seus autors en el lloc que els correspon dintre el panorama historicoartístic de la Corona d’Aragó. Ha estat precisament això el que s’ha pretès fer amb el present treball. Així doncs, la tesi s’ha estructurat en tres parts, cadascuna de les quals se centra en una sèrie d’aspectes determinats. La primera és en essència introductòria. Comprèn un exhaustiu estat de la qüestió, s’hi exposa la finalitat i els límits de la recerca, així com el mètode de treball aplicat, les fonts emprades, etc. La segona part està dedicada al col·lectiu d’artesans de la pedra. En ella s’hi tracten aspectes laborals, socioeconòmics, gremials i s’estudia el conjunt d’artífexs i tallers en actiu, conferint també especial atenció als lapiscidae estrangers presents a l’illa i als lligams que establiren amb els mestres locals. La tercera i última, se centra en l’anàlisi de les peces pròpiament dites: localització, tipologia, aspectes iconogràfics i formals, evolució estilística, qüestions relatives a l’autoria i contextualització. Tot i que en la primera part s’al·ludirà a alguns dels problemes inherents al tema, s’ha optat per exposar-los de forma més detallada en els capítols introductoris corresponents a la segona i a la tercera part. La decisió rau en el fet que cadascuna 11.

(14) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica d’elles ha tingut una problemàtica diferent que ha condicionat l’orientació i estructura del treball. Per tant, es presenta com l’opció més lògica per al desenvolupament expositiu i la més clarificadora per comprendre la complexitat implícita a algunes qüestions fonamentals del camp d’estudi.. Per altra banda, la bibliografia s’ha estructurat en tres apartats. El primer dedicat a les fonts i als estudis sobre fonts, el segon a la bibliografia específica i l’últim a la bibliografia de referència. Alguns títols, per la pròpia naturalesa de l’estudi, s’han inclòs en més d’un epígraf.. Pel que fa als annexos, s’ha elaborat un apèndix documental, una sèrie de taules i una catalogació d’obra que es presenta en format digital. Respecte del primer, s’han seguit els següents criteris per a la seva presentació:. -. Els documents s’ordenaran alfabèticament, a partir de les sigles de l’arxiu en primera instància i de la sèrie documental, en segona.. -. Les crides des del text es faran a partir de la signatura en nota al peu.. -. Tan sols es transcriuran els documents inèdits de major rellevància, de la resta se’n farà un regest.. -. Dels documents amb extenses fórmules jurídiques i amb fragments de nul·la rellevància en el contingut global, tan sols es transcriurà la part d’interès per a l’estudi.. -. Aquells documents que hagin estat citats o parcialment publicats per altres autors però que tinguin especial significació per al treball es transcriuran íntegrament o bé se’n farà un regest, segons el cas. En el primer supòsit, els fragments transcrits per altres autors aniran en cursiva.. -. Quan en una transcripció es combinin fragments originals amb altres de regestats, els primers aniran en cursiva.. -. Les paraules i/o fragments la transcripció dels qual hagi estat impossible fer, bé perquè fos illegible o bé perquè el document estigués fragmentat, s’assenyalen amb punts suspensius entre claudàtors “[...]”. Aquelles altres la grafia o el significat de les quals és dubtós s’ha indicat amb un interrogant entre claudàtors “[?]”.. 12.

(15) Presentació -. Els punts entre parèntesi “(...)” s’han utilitzat quan s’ha obviat transcriure part del document atesa seva poca rellevància.. -. S’ha obviat transcriure o fer un regest de la documentació citada en el text que completa o il·lustra algun punt determinat però que no es refereix directament als artesans de la pedra.. -. Atenent a la parquedat d’algun tipus de font documental, com per exemple els capbreus, s’ha optat no transcriure-la però sí reflectir el substancial en el text.. -. Dels llibres de fàbrica, a pesar que el buidatge ha estat sistemàtic, la transcripció és parcial atès que només s’han transcrit els fragments amb dades rellevants, principalment relacionades amb l’escultura arquitectònica. La resta d’informació extreta es reflectirà en el text i en les taules corresponents per a cadascun dels llibres.. Pel que fa a les taules, com s’acaba de dir, la majoria d’elles es concorda amb un llibre de fàbrica, no obstant això, també se n’han habilitat algunes més que fan referència a altres qüestions.. Finalment, quant a la catalogació d’obra, aquesta consisteix en un conjunt de fitxes, cadascuna d’elles dedicada a una de les peces objecte d’estudi i formada per una sèrie de camps en els quals s’hi enregistra la informació més destacada. Respecte d’aquests, en primer lloc, se n’han habilitat tres que fan referència a la ubicació de la peça. Un indica el conjunt general (catedral), l’altre el cojunt específic (Portal del Mirador) i l’últim la ubicació actual. Aquest darrer s’ha habilitat per a aquelles obres descontextualitzades que es custodien en fons museístics o bé en altres indrets distints del seu emplaçament original. La resta de camps indiquen el tipus de peça o element, la cronologia, el material, la tècnica, l’autoria i la iconografia o el tema. S’ha habilitat un espai per a la fotografia de l’obra, la qual s’acompanya de la pertinent descripció. A la vegada se n’ha habilitat un altre titulat “imatge general” que il·lustra l’espai arquitectònic que ocupen algunes de les peces catalogades. Els dos darrers camps són els referents a la bibliografia -que es limitarà a aquella que tracti la peça estudiada en exclusiva- i a les observacions. Les crides des del text es faran a partir del número d’inventari que se les hagi assignat (N.I. X).. 13.

(16) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica. Abreviatures coord.. coordinació / coordinador. doc.. document. ed.. editorial / editor / edició. f.. foli. núm.. número. pàg.. pàgina. pàgs.. pàgines. prot.. protocol notarial. ref.. referència / referenciat. v. verso. vid.. videre. Sigles ACM. Arxiu Capitular de Mallorca. AGG. Actes del Gran i General Consell. AH. Arxiu Històric. ARM. Arxiu del Regne de Mallorca. BSAL. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. CNRS. Centre National de Recherche Scientifique. CSIC. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ECR. Escrivania Cartes Reials. EO. Extracció d’Oficis. EU. Extraordinaris d’Universitat. IEB. Institut d’Estudis Baleàrics. IEC. Institut d’Estudis Catalans. IER. Instituto de Estudios Riojanos. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya. RP. Reial Patrimoni. SAL. Societat Arqueològica Lul·liana. UIB. Universitat de les Illes Balears. UNED. Universidad Nacional de Educación a Distancia 14.

(17) PRIMERA PART.

(18)

(19) 1. Estat actual dels coneixements. 1. ESTAT ACTUAL DELS CONEIXEMENTS. L’escultura gòtica mallorquina és una de les manifestacions artístiques manco conegudes atesos els minsos estudis de què ha estat objecte. Han estat l’arquitectura i la pintura les que majoritàriament han monopolitzat l’interès dels erudits, investigadors i historiadors de l’art. A això se li afegeix el handicap que una bona part de l’escultura gòtica en pedra que es conserva es troba aplicada a edificis religiosos i civils, la qual cosa ha provocat que sovint fos tractada com un subapartat dintre del marc general de l’arquitectura de la qual forma part. És a dir, que no se li atorgava autonomia pròpia. Aquest fet es pot constatar, per exemple, en les obres de Gaspar Melchor de Jovellanos qui tracta l’obra escultòrica com un apartat més dintre del marc general del programa arquitectònic. Malgrat això, no es pot obviar l’important paper que exerciren els escrits de l’il·lustrat asturià ja que es convertiren en el punt de partida de les posteriors investigacions historicoartístiques empreses sobre els edificis més importants del gòtic mallorquí (la catedral, la Llonja,1 el castell de Bellver i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo). Com se sap, Jovellanos va romandre reclòs durant vuit anys al castell de Bellver (1801-1808). Durant el seu confinament polític a Mallorca va dur a terme -juntament amb un grup de col·laboradors- una intensa activitat investigadora en la qual varen tenir cabuda, com s’acaba de dir, els edificis gòtics més emblemàtics de l’Illa. Aquests estudis prengueren la forma d’epistolari i varen veure llum algun temps després d’haver estat escrits. Pels historiadors de l’art, les “Cartes” sobre la Catedral, Sant Francesc, Sant Domingo o La Llonja són algunes de les més interessants, ateses les significatives dades de caràcter historicoartístic que ofereixen. La Carta Histórico-Artística sobre el edificio de la Lonja de Mallorca és una de les peces que conformen el grup de les “Memorias Histórico-Artísticas sobre Arquitectura” escrites a Bellver, i la primera que fou publicada. El 1812 el Consolat de. 1. Al llarg del present treball, per fer referència a la seu del Col·legi de la Mercaderia de Palma, he optat per la grafia “Llonja” en comptes de “Llotja”, acord amb l’entrada de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Promomallorca. Palma. 1989-1997.. 17.

(20) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica Mar decidí imprimir l’obra i el 1835 la Junta de Comerç enllestí una reimpressió facsímil.2 A la introducció de la reedició que es feu l’any 1993 de la del 1835, redactada per Catalina Cantarellas, es posa de relleu la importància que tingué aquest escrit i el que va suposar dins el panorama de la historiografia mallorquina. A partir de dades inèdites arxivístiques i del recull de notes dels antics cronistes mallorquins, Jovellanos elaborà un estudi sobre l’edifici. Respecte d’això Catalina Cantarellas diu: “Aquest estudi sobre la Llotja és una obra documental, el discurs historiogràfic de la qual, metodològicament modèlic des de la perspectiva de la fi del Set-cents, gira sobre una sèrie de qüestions cabdals. Els antecedents de la fàbrica gòtica, que Jovellanos vincula erròniament a una cessió reial, el contracte de Guillem Sagrera amb la mercaderia, la personalitat i el paper del destacat arquitecte, i finalment, la seva presència i activitat a Nàpols, constitueixen els punts centrals del panorama històrico-artístic traçat per Jovellanos.”3 Aquesta obra només conté el corpus documental,4 ja que el judici estètic sobre l’edifici havia estat emès a les Memorias del Catillo de Bellver, descripción Panoràmica, manuscrit de 1805 publicat per primera vegada per Bover el 1843. Pel que fa a les Carta histórico-artística sobre el edificio Iglesia Catedral de Palma de Mallorca5 i Memoria sobre las fábricas de los conventos de Santo Domingo y San Francisco de Palma6 es troben dins la mateixa línia de l’escrit anterior. Són una aportació cabdal, sobretot per conèixer els inicis històrics dels dos convents i per saber com n’era la fàbrica a principis del segle XIX, en especial pel que fa a la malaurada propietat dels dominics, destruïda arran de la desamortització. Ara bé, respecte del tema escultòric, igual que passava amb la Llonja, es limita a comentar algunes de les obres 2. G.M. de JOVELLANOS; Carta histórico-artística de la Lonja de Mallorca. Miguel Font. D.L. Palma. 1993. (1835). Introducció de C. CANTARELLAS, Pàgs. VII-VIII. 3 Ibidem. Pàg. VIII. 4 No se’n fa la transcripció dels documents. 5 G.M. de JOVELLANOS; Carta histórico-artística sobre el edificio iglesia catedral de Palma de Mallorca. Imp. Guasp. Palma. 1832. Hi ha una segona edició de Gráficas Mallorca publicada al 1933 amb notes d’Antoni Furió i Sastre. 6 G.M. de JOVELLANOS; “Memoria sobre las fábricas de los conventos de Santo Domingo y San Francisco de Palma” Obras mallorquinas. Lleonard Muntaner. Palma. 1999. Pàgs. 101-135. Versió que reprodueix la publicada a Obras escogidas de D. Gaspar Melchor de Jovellanos. Biblioteca Clásica Española. Barcelona. 1885. Tom II. Pàgs. 101-135.. 18.

(21) 1. Estat actual dels coneixements que es custodiaven en dits edificis però sense incidir-hi gaire. És el cas, per exemple, del retrat de Joan Valero -de bell antuvi en el convent de Sant Domingo- o el sepulcre de Ramon Llull, ubicat en una de les capelles del deambulatori de Sant Francesc. Respecte de la catedral, lloa la bellesa de del Portal del Mirador però no en fa una anàlisi historicoartística. Bona part de la importància de Jovellanos rau en el canvi d’actitud present en els seus escrits on es deixa de banda els postulats de l’estètica neoclàssica per dirigir l’atenció cap al llegat medieval. A més, com s’ha ja esmentat, obren el camí cap a posteriors investigacions historicoartístiques i es converteixen en l’antecedent immediat de la valoració romàntica dels edificis. Amb posterioritat a l’il·lustrat, foren els viatgers romàntics que recalaren a l’Illa qui lloaren les excel·lències de les construccions gòtiques. George Sand, Cortada, Laurens, Medel... són, entorn de la dècada dels quaranta del segle XIX, exponents de la literatura de viatges que tan de moda es va posar a la primera meitat de la centúria decimonònica.7 Però sens dubte qui tingué més importància i ressò d’entre ells fou el català Pau Piferrer qui va imprimir un gir a la historiografia donant major importància a la valoració estètica a la vegada que superava “El llibre de viatges” pel fet d’atorgar als seus escrits major preocupació històrica. El 1842 Piferrer va escriure el tom corresponent a Mallorca de la seva obra Recuerdos y Bellezas de España, acompanyada per litografies de Francesc Xavier Parcerisa. Obra enquadrada, també, dins l’esperit dels viatgers romàntics del XIX. De l’obra de Piferrer, impregnada tota ella d’aquest sentimentalisme propi dels viatgers de la primera meitat del S. XIX on s’exaltaven les belleses del gòtic com estil nacional i s’esgrimia la Fe com a bandera, el més interessant és la segona part on es fa un comentari històric i una descripció dels edificis gòtics més coneguts de Ciutat (la Seu, Santa Eulàlia, Sant Francesc i algunes breus referències a Sant Miquel, Sant Nicolau i al desamortitzat convent de Sant Domingo) a la vegada que es descriu el seu mobiliari. 7. Alejandro Sanz de la Torre ha dedicat alguns dels seus articles a l’anàlisi dels textos d’aquests viatgers posant de relleu el que valoraven a l’hora de fer les seves sublimades descripcions. Vid. a tall d’exemple: A. SANZ de la TORRE; “Imagen romàntica de la Lonja de Palma” a BSAL, 56. 2000. Pàgs. 433-442 i A. SANZ de la TORRE; “Imagen romàntica de la catedral de Palma” a BSAL, 58. 2002. Pàgs. 159-180.. 19.

(22) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica interior.8 També realitza una descripció exterior i interior de la Llonja així com un anàlisi sobre els avatars de la seva construcció (problemes de Guillem Sagrera amb els defensors de la mercaderia i contractacions posteriors a la partida de Sagrera a Nàpols amb els Vilasclar). Entre els romàntics fou precisament el Portal de la Mar el que més va captar atenció i va provocar majors elogis, en part per la seva bellesa i pintoresquisme i en part perquè (sobretot en el cas del catòlic Piferrer) es va considerar com a signe i símbol de l’art cristià. Però les anàlisis que sobre ell es feren es limitaren a aspectes descriptius i carregats de sentimentalisme religiós sense arribar a prendre la forma d’un vertader estudi historicoartístic. No obstant això, i tot i les seves limitacions, la literatura de viatges suposà una passa més en l’evolució i el coneixement de l’art medieval mallorquí. El Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares9 de l’erudit local Antoni Furió també es pot incloure en aquesta línia. Igualment, l’obra de Jaime Villanueva, Viaje literario a las Iglesias de España. Viaje a Mallorca,10 tot i que ja podríem dir que aquesta introdueix característiques pròpies del positivisme perquè és preocupa en major mesura per la recopilació sistemàtica de dades, sobretot de caràcter històric. Si se segueix un recorregut cronològic pel que fa a les tendències historiogràfiques, la que segueix al Romanticisme és el Positivisme, del qual el principal exponent a Mallorca fou Josep Maria Quadrado.11 Sense menysprear la part descriptiva de l’obra de Piferrer -a la que s’ha fet referència més amunt- el que va suposar un avanç a l’hora d’aprofundir en la història de l’art medieval mallorquí, foren les dades documentals exhumades per Quadrado de l’arxiu de la Seu i que completaren les llacunes presents en l’obra de Piferrer. Aquesta nova aportació va veure la llum en una reedició ampliada amb notes i comentaris de l’historiador menorquí (1888).12 Això 8. És el cas de la seu on esmenta alguns sepulcres que considera gòtics com el de Joan Llobet i el de Beatriu de Pinós, el del bisbe de Galiana o bé d’altres obres com l’antic retaule major de la Seu, el Portal del Mirador, etc. 9 A. FURIÓ; Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares. Imp. Mossén Alcover. Palma. 1966 (1840). 10 J. VILLANUEVA; Viaje literario a las iglesias de España. Viaje a Mallorca. Vols. XXI-XXII. Real Academia de la Historia. Madrid. 1851-1852. 11 Per a la figura de J.M. Quadrado vid. els toms de la revista Mayurqa dedicats a la seva memòria (Mayurqa, 3-4. Palma. 1970) 12 P. PIFERRER, J.M. QUADRADO; Islas Baleares. Ed. Ayer. Palma. 1969 (España. Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, 1888).. 20.

(23) 1. Estat actual dels coneixements permeté conèixer els noms de diferents artífexs i les dates en què treballaren, de la mateixa manera que posaren de relleu alguns dels sistemes de treball de l’època, aspectes relatius als jornals i també permeteren establir una primera cronologia evolutiva de la construcció. Pel que fa al tema de l’escultura, la importància de la publicació d’aquest apèndix documental rau en què va descobrir el nom dels artífexs que realitzaren la major part del programa escultòric del Portal del Mirador. Els estudis de caire positivista tingueren continuació en l’obra de l’Arxiduc Lluís Salvador, els escrits del qual també es fan ressò de l’esperit científic i analista de l’època. La seva magna obra, Les Balears, va veure llum per primera vegada al 1897. Comprenia nou toms dels quals ell mateix en va fer una versió abreujada que quedà resumida en tres.13 D’aquests, el que presenta major interès per a als historiadors de l’art és el segon ja que una part específica se centra en l’estudi de diferents aspectes de la Ciutat de Palma, un dels quals és la descripció -que es completa amb l’aportació de diverses notes històriques- dels edificis més importants i monumentals de la capital. Pel que fa als escultors, picapedrers o treballadors de la pedra i a la seva obra, no en fa més que breus referències sense prestar-li especial atenció. Dintre del panorama de finals dels segle XIX cal posar l’esment en els erudits aglutinats entorn de la Societat Arqueològica Lul·liana (SAL), d’entre els quals Quadrado fou un dels exponents més destacats. Aquesta entitat es va fundar l’any 1880 amb el principal objectiu de recollir objectes artístics retirats del culte per evitar que se’n fes malbé la conservació. Això permeté la formació d’una de les col·leccions museològiques més importants de l’illa, bona part dels fons de la qual es custodien a dia d’avui en el Museu de Mallorca.14 És gràcies al paper jugat per aquesta Societat en la conservació del Patrimoni insular que actualment encara resten escultures i fragments escultòrics d’edificis que ja no existeixen. La paral·lela edició d’un butlletí -Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL)- va ser el marc on es varen començar a recollir de forma sistemàtica dades de 13. L.S. ARCHIDUQUE; Las Baleares. Descritas por la palabra y el grabado (Die Balearen). 3 vols. Ed. Olañeta. Palma. 1984 (1897). 14 G. ROSSELLÓ BORDOY; “La Societat Arqueològica Lul·liana i la utopia d’un museu a Mallorca” La Societat Arqueològica Lul·liana, una il·lusió que perdura (1880-2003). Vol 1. SAL. Palma. 2003. Pàgs. 21-92. Vid. també en el mateix volum M.A. CAPELLÀ GALMÉS, M.M. ESTARELLAS ORDINAS, J. MERINO SANTISTEBAN; “La formació de les col·leccions museològiques de la Societat Arqueològica Lul·liana”. Pàgs. 101-113.. 21.

(24) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica caràcter historicoartístic amb l’objectiu de facilitar l’elaboració d’una història per a les belles arts a Mallorca. Tot i la seva importància s’ha de tenir en compte, pel que fa al tema de l’escultura, que les notícies que va aportar en un començament (primers anys de vida del Bolletí) eren força aïllades i fragmentàries i que sovint no passaven d’una breu descripció d’alguna peça, ocasionada la majoria de vegades per la inclusió d’una làmina que la reproduïa dins les planes del bolletí. Posem com exemple el cas de Bartomeu Ferrà que, arran de la inclusió en el Bolletí d’una làmina que representava els Evangelistes -que actualment es conserven en el Museu Diocesà i que suposadament procedeixen d’un portal que pertanyia al primitiu convent del Sant Esperit de Palmaféu un breu comentari sobre les representacions esculpides del tetramorf i dels Evangelistes que es coneixen a Mallorca.15 També del mateix Ferrà és la descripció de l’escultura de Santa Maria la major de la parroquial d’Inca,16 o la descripció de la Verge de Lluch de la qual actualment se sap que és una importació flamenca però que ell considerava com un prototipus de model italià.17 Tot i amb això, a pesar que actualment aquestes aportacions ens puguin semblar limitades, no hem d’oblidar que en el seu dia suposaren una passa important en l’evolució dels estudis historicoartístics mallorquins, aplicats en aquest cas a l’escultura. Juntament amb Bartomeu Ferrà, Gabriel Llabrés és un altra membre de la SAL interessat en el comentari de determinades peces també arran de la inclusió de la corresponent làmina en el Bolletí. Era aquesta una manera de donar a conèixer al públic l’existència d’uns objectes que de no ser així haurien passat desapercebuts i tal vegada haguessin desaparegut. Un altre exemple el constitueix el comentari i anàlisi que féu del retrat en alt relleu del secretari d’Alfons el Magnànim, Joan Valero18 o de la descripció del sepulcre del lul·lista Pere Joan Llobet.19 Tot i que el comentari de l’obra continua sent breu, aquí ja s’observa una preocupació manifesta per qüestions formals i iconogràfiques.. 15. B. FERRÀ; “Los Evangelistas” a BSAL, 1. Núm. 39. 1886. Pàgs. 1-2. B. FERRÀ; “Santa María la Mayor, parroquia de Inca” a BSAL, 3. 1889-1990. Pàg. 216, làmina LXII. 17 B. FERRÀ; “Iconografía de la Virgen en la isla de Mallorca” a BSAL, 4. 1893-1894. Pàgs. 218-219. 18 G. LLABRÉS; “Nuestra lámina. Juan Valero” a BSAL, 4. 1891-1892. Pàgs. 69-71. 19 G. LLABRÉS; “Pedro Juan Llobet y su sepulcro” a BSAL, 5. 1893-1894. Pàgs. 357-362 (i làmina CIII) 16. 22.

(25) 1. Estat actual dels coneixements La publicació de documentació arxivística per part d’alguns dels membre de l’Arqueològica va continuar la línia que s’havia iniciat amb Quadrado, ajudant així en la tasca d’elaborar una història dels artistes. A la vegada va permetre adscriure obres concretes a artistes determinats i completar les dades que es tenien sobre alguns edificis, com és el cas de la monografia sobre la Llonja d’Agustí Frau.20 Frau publicà una sèrie de notícies referents a la seva construcció tretes de l’arxiu del Col·legi de la Mercaderia, la qual cosa permeté que sorgís una monografia força completa pel que fa a les referències documentals. La majoria eren inèdites i comprenien una extensió cronològica des del segon quart del segle XV fins pràcticament el segle XIX. A pesar que l’autor no elaborà una història de la construcció, el recull documental resulta cabdal per a l’empresa dels estudis posteriors sobre l’edifici. Encara que no es faci cap comentari específic i directe sobre escultura, no deixen de tenir importància les transcripcions de documents que faciliten la comprensió d’aspectes concrets dels avatars de la seva història. Tal és el cas del contracte entre Guillem Sagrera i els defenedors, les dificultats que aquest tingué i com les obres recaigueren posteriorment a la seva partida a Nàpols en col·laboradors com Miquel Sagrera i Guillem Vilasclar. Durant la primera època de la vida del Bolletí foren les miscel·lànies d’Estanislau de K. Aguiló,21 Gabriel Llabrés22 i Antoni Pons23 les que recolliren un seguit de documents que permeten traçar un primer esbós biogràfic d’artistes mallorquins entre els quals destaquen pintors, brodadors, picapedrers i algun escultor.24 Fora del marc de l’Arqueològica i seguint un recorregut cronològic, la primera monografia en la qual es dóna importància a l’escultura per ella mateixa és a l’article de. 20. A. FRAU; “La Lonja de Palma” a BSAL, 1, núm 14. 1885-1886. Núm. 14, Pàgs. 1-5, Núm. 15, Pàgs. 34, Núm. 16, Pàgs. 2-5, Núm. 17, Pàgs. 1-2, Núm. 18, Pàgs. 1-3, Núm. 19, Pàgs. 5-7, Núm. 20, Pàgs. 4-5, Núm. 21, Pàgs. 3-9, Núm. 22, Pàgs. 4-6, Núm. 23, Pàgs. 6-7, Núm. 25, Pàgs. 3-6, Núm. 29, Pàgs. 5-6, Núm. 32, Pàgs. 10-13. 21 E.K. AGUILÓ; “Notes i documents per a una llista d’artistes mallorquins” BSAL, 11. 1905-1907. Pàgs. 4-9, 26-31, 249-255. 22 G. LLABRÉS; “Galería de artistas mallorquines” a BSAL, 18. 1920-1921. Pàgs. 198-199; 274-275. 23 A. PONS; “Miscelànea de documents” a BSAL, 26. 1953. Pàgs. 211-215. “Documentos de menestralia, segles XIV-XV” a BSAL, 3. 1962. Pàgs. 315-318. 24 J. Muntaner va publicar també una miscel·lània documental sobre artistes mallorquins però es va centrar més del segle XVI en endavant per completar la visió reduccionista dels altres que gairebé es limitaren als artistes dels segles del gòtic. Vid. J. MUNTANER BUJOSA; “Para la historia de las Bellas Artes en Mallorca” BSAL, 31. 1953-1960. Pàg. 1-26; 142-150; 236-243; 403-416. BSAL, 32. 1961-1967. Pàgs. 193-215, 283-293, 394-409, 545-556.. 23.

(26) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica H.E. Whethey que se centra en la vessant escultòrica de Guillem Sagrera.25 Ell és el primer que decidí tractar-la amb independència de l’arquitectura. Metodològicament va dividir la trajectòria de Sagrera en tres etapes (Mirador, Llonja i Nàpols), a partir de les quals va analitzant els treballs escultòrics i l’evolució qualitativa que al seu criteri varen experimentar. Per aquesta tasca comptà amb la documentació publicada -no en va aportar d’inèdita- i amb l’anàlisi estilística de les peces. L’article de Wethey és una referència bàsica per entendre l’obra escultòrica de Guillem Sagrera, sobretot la relacionada amb la Llonja. A pesar que ja s’havien fet alguns paral·lelismes de l’escultura sagreriana i la d’arrel borgonyona, fou ell qui abordà el tema de forma sistemàtica i qui va establir les bases per a l’empresa d’estudis ulteriors. El primer estudi rellevant i de conjunt dedicat a l’escultura gòtica hispànica en què hi tingué cabuda la producció mallorquina fou el volum de la col·lecció Ars Hispaniae el qual anà a càrrec d’Agustí Durán i Sanpere i Joan Ainaud de Lasarte i que veié la llum els anys cinquanta. Els autors foren els primers a englobar l’escultura mallorquina dins una panoràmica general tot i que ho fessin de forma parcial, fragmentada i resumida atès el caràcter general de l’obra. Metodològicament, es va optar per fer un recorregut evolutiu que s’inicia en el segle XIV amb les obres dels Campredon i acaba el segle XV amb els successors de Sagrera. Per dur-ho a terme es basaren en fonts documentals i en l’anàlisi formal de les mateixes peces. També és interessant perquè procuraren situar-les en el lloc que els corresponia dintre les tendències estilístiques nacional i internacional (Rosselló, Catalunya, el Nord d’Europa). A l’hora de fer-ho tingueren en compte les etapes polítiques per les quals varen passar les Balears en general i Mallorca en particular, ja que aquestes incidiren força a l’hora d’elegir un o altra en les peces escultòriques. Pel que fa als estudis sobre art medieval mallorquí, una de les principals figures que l’ha pres com a objecte és la del professor Marcel Durliat. El 1960 va sortir a la llum un article sobre el Portal del Mirador26 que encara és el principal document amb el qual comptam per entendre com es desenvolupà la seva construcció i conèixer-ne els seus artífexs. Durliat va sistematitzar l’estudi del Portal del Mirador a partir de l’anàlisi 25. H.E. WETHEY; “Guillermo Sagrera” a The Art Bulletin, XXI. 1939. Pàgs. 44-60. M. DURLIAT; “Le portail du Mirador de la Cathédrale de Palma de Majorque” a Pallas (Annales publiés par la faculté de Lettres de Tolouse). IX. Núm. 2. 1960. Pàgs. 245-255.. 26. 24.

(27) 1. Estat actual dels coneixements estilística i del treball documental, emprant els que havien estat publicats per Quadrado i completant-los amb altres inèdits fruit de les seves pròpies recerques en els llibres de fàbrica de l’Arxiu Capitular. Sobretot se centrà en les etapes constructives i en els diferents autors que varen intervenir-hi. Referent a aquests, en traçà una breu biografia artística per entendre amb quin bagatge cultural comptaven quan varen afrontar la tasca de participar en una de les obres escultòriques de major rellevància de l’època dins la Corona d’Aragó. També ens oferí les dades sobre com hi varen contribuir cadascun i a més elaborà un estudi de les característiques del seu estil. També va publicar algun article monogràfic referent a un artista particular, com Pere de Sant Joan,27 en el qual féu un recorregut per la seva trajectòria professional. Sens dubte, l’estudi de conjunt més reconegut, citat i encara d’obligada consulta del professor Durliat sobre l’art medieval mallorquí durant el Regne Privatiu és la seva tesi L’art en el Regne de Mallorca, d’orientació sociològica.28 Tot i que és una obra de conjunt on hi tenen cabuda arquitectura, pintura, escultura i argentaria, pel que fa al tema de l’escultura en concret convé dir que el capítol que se li dedica encara és a dia d’avui el text imprescindible per comprendre i conèixer els inicis de l’escultura gòtica a Mallorca. Metodològicament, se centra en les condicions que feren possible el sorgiment d’un art propi del Regne de Mallorca (condicions polítiques que a la vegada també feren possible la seva desaparició). Pel que fa a l’escultura i als seus artífexs, la filiació documental i estilística de les peces i les relacions que s’estableixen, des del punt de vista historicoartístic, entre els distints territoris que configuraven l’antic Regne de Mallorca són alguns dels punts més destacats del seu discurs. Paral·lelament a M. Durliat, el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana va continuar arreplegant articles i notícies que estudiosos locals feien sobre l’art de la seva terra. En aquesta segona època les figures interessades per aquests temes que més destaquen són, entre d’altres, Gabriel Llompart, Jeroni Juan i Juan Muntaner Bujosa. Aquests, a part de continuar amb les aportacions documentals, també inclouen algun estudi monogràfic sobre conjunts de peces escultòriques. Ho tracten ja amb autonomia pròpia i sense dependre exclusivament de la publicació de la làmina corresponent, com. 27. M. DURLIAT; “Un artiste Picard en Catalogne et à Majorque: Pierre de Saint-Jean” a Caravelle. Cahiers du Monde Hispanique et Luso-Brésilien. Núm. 1. 1963. Pàgs. 112-120. 28 M. DURLIAT; L’art en el Regne de Mallorca. Moll. Palma. 1989 (1962, 1969 1ª ed. en català).. 25.

(28) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica havia ocorregut amb anterioritat. És el cas dels articles sobre el conjunt de VergesSagrari29 i sobre el calvari baixmedieval de Selva.30 Pel que fa al primer article, l’objectiu de G. Llompart i J. Juan era divulgar el grup d’escultures en fusta de Verges-Sagrari que és força nombrós a Mallorca, reunint totes les dades amb les quals comptaven per poder així contribuir a una millor valoració i coneixement d’aquestes peces. Els interessava incloure-les dintre del context de la tradició europea explicant els motius pel quals s’utilitzaven i els del seu èxit. Quant al segon dels articles citats, G. Llompart presentà el grup del calvari de Selva i l’adscriví a Gabriel Mòger a partir de les semblances estilístiques que presenta el conjunt amb peces documentades de l’escultor. Juan Muntaner Bujosa continuà amb les transcripcions documentals. Interessant al respecte és el seu article Piedra de Mallorca en el Castelnuovo de Nápoles,31 publicació de tota una sèrie de documents que fan relació al transport de pedres des de les pedreres mallorquines dels termes de Felanitx i Santanyí cap a Nàpols per a les obres del Castel Nuovo. Interessants perquè hi surten dades relatives a les pedres que necessitaven i a les seves característiques (mesures, tipus, perquè era requerida cada pedra, a quina part del castell s’havia de col·locar...) a més de proporcionar-nos informació sobre membres de la nissaga Sagrera (Guillem, el seus fills, etc.) i sobre altres lapiscidae mallorquins com Cristòfol Vilasclar i Antoni Boschà. Al voltant dels anys seixanta-setanta, un dels màxims exponents de la tendència historiogràfica de la iconografia-iconologia a Espanya, Santiago Sebastián -qui a la vegada fou professor d’art de la llavors recent oberta facultat de Filosofia i Lletres a Mallorca- a través de Mayurqa, la revista de la facultat, va introduir una nova metodologia que va aplicar a l’estudi de l’objecte artístic. Respecte d’això, convé destacar l’article que va escriure sobre el Portal del Mirador.32 El que intenta demostrar. 29. J. JUAN, G. LLOMPART; “Las Vírgenes-Sagrario de Mallorca” a BSAL, 32. 1961-1967. Pàgs. 177192. 30 G. LLOMPART; “El calvario bajomedieval de Selva”, BSAL, 32. 1961-1967. Pàgs. 66-71. 31 J. MUNTANER BUJOSA; “Piedra de Mallorca en el Castelnuovo de Nápoles” a BSAL, 31. 1962. Pàgs. 615-630. 32 S. SEBASTIÁN; “El programa simbólico de la catedral de Palma” a Mayurqa, 2. 1969. Pàgs. 3-18. A part d’aquest, també n’elaborà un altre sobre la iconografía de Ramon Llull, pel que fa al tema de l’escultura és interessant la inclusió d’un apartat dedicat al sepulcre que féu Francesc Sagrera del beat. Tot i amb això, no aplica aquí el mateix mètode amb el qual va estudiar el Portal i, a més, la descripció que aportà l’agafà de Jaime Custurer (Disertaciones históricas del culto inmemorial del B. Raymundo Lulio... Imp. Miguel Capó. Mallorca. 1700. Pàgs. 10-13). El que sí resulta interessant és que. 26.

(29) 1. Estat actual dels coneixements és el significat intrínsec o el simbolisme de la Seu a partir de l’anàlisi iconogràfica i iconològica de les portalades amb decoració escultòrica figurativa, per demostrar que aquesta depenia en bona mesura de la situació històrica i del context polític on es va forjar. Pel que fa als artistes mallorquins, Guillem Sagrera és el més universal de tots, no només de l’època medieval sinó que podríem dir de tota la història de l’art mallorquí, per tant és lògic que s’hi hagi centrat l’atenció per damunt de la resta, sobretot per part d’historiadors estrangers.33 La historiografia italiana també es va sentir atreta per la figura del mestre mallorquí. R. Filangieri34 va extreure documentació relativa a la seva estança a Nàpols i R. Causa, amb posterioritat, va estudiar la possible implicació en l’escultura de l’arc de triomf de l’entrada del mateix Castell.35 Així mateix Roberto Pane es va plantejar la influència de Guillem en els escultors del sud d’Itàlia36 i el francès Pierre Ponsich va analitzar la tasca que dugué a terme com a mestre major de la fàbrica de la catedral de Sant Joan de Perpinyà entre 1410-1420 i el 1434.37 Exemples que posen de manifest l’elevada consideració en què la historiografia estrangera tenia la figura de l’artista mallorquí, encara que en la majoria dels casos recaigués tot l’interès sobre la seva faceta d’arquitecte. Aquesta tendència xoca amb el poc interès que en tenien els historiadors espanyols,38 atès que no fou fins al 1970 que va aparèixer la primera monografia dedicada a aquest arquitecte-escultor de la mà de Gabriel Alomar.39 A pesar que trigàs a arribar, actualment encara és la contribució més completa i acurada. No es limita a l’estudi aïllat de la figura de Sagrera sinó que analitza el context històric en el qual va desenvolupar el seu treball. No només això sinó que també presta atenció als precedents, tan històrics com artístics, i a l’estela que deixà en els panorames mallorquí i italià amb als seus successors.40 estilísticament S. Sebastián afirma que el model d’aquest sepulcre (sobretot pel que fa a la inclusió de les Arts Lliberals en el seu programa), prové d’Itàlia. 33 Ja s’ha comentat el cas de H.E. Wethey. 34 R. FILANGIERI; Castel Nuovo, reggia angioina ed aragonesse. Editrice Politecnica, S.A. Napoli. 1934; R. FILANGIERI; Rassegna critica delle fonti per la storia di Castel Nuovo. 2 vol. Napoli. 1938. 35 R. CAUSA; “Sagrera, Laurana e l’arco di Castelnuovo” a Paragone. 1954. 36 R. PANE; Il Rinascimento nell’Italia meridionale. 2 vols. Edizioni di Comunita. Milano. 1975. vol. I. 37 P. PONSICH; “La cathédrale de Saint Jean de Perpignan” a Études Roussillonnaises. Tom III. 1953. Pàgs. 137-214 38 Poc interès en el sentit de la manca d’estudis de caire artístics empresos de forma sistemàtica. 39 G. ALOMAR; Guillem Sagrera y la arquitectura del siglo XV. Blume. Barcelona. 1970. 40 Ja al 1963 havia publicat un article sobre els deixebles de Guillem Sagrera que va incloure també a la monografia de 1970. Vid. G. ALOMAR; “Los discípulos de Guillermo Sagrera en Mallorca, Nápoles y Sicília” a Napoli Nobilissima. 1963. Pàgs. 85-136.. 27.

(30) Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectònica És cert que en dita contribució es potencia més la vessant del Sagrera-arquitecte que la del Sagrera-escultor, però tot i amb això aquesta darrera no s’obvia completament. No obstant això, sí és cert que no se’n fa un estudi acurat. Documentalment no hi ha cap nova aportació. L’important és la metodologia de treball i l’enfocament que li dóna, que en part recull el que ja havia emprat H.E. Wethey i que se centrava en la divisió de la trajectòria professional en tres etapes, atenent als marcs geogràfics en què es va moure. La diferència entre Wethey i Alomar és que aquest darrer inclou en aquesta divisió l’estança de Sagrera a Perpinyà i les obres de les quals va tenir cura allà. És de destacar que ni la figura del mestre felanitxer ni les seves obres apareixen descontextualitzades gràcies al comentari historicopolític i cultural de l’època que permet inserir i comprendre la importància i repercussió de la seva figura en el panorama de l’art europeu. Fou quinze anys més tard quan J.M. Palou publicà una nova monografia sobre Guillem Sagrera.41 Es tracta d’una obra divulgativa i de síntesi que metodològicament segueix l’estructuració de H.E. Wethey i d’Alomar. Continuant amb les aportacions dels setanta i vuitanta que tracten sobre l’escultura i els escultors, la figura més destacada d’aquells anys (la qual ho continuarà fent amb posterioritat) és la de Gabriel Llompart. Gràcies a les seves recerques d’arxiu i a les consegüents transcripcions documentals acompanyades del corresponent comentari, va donar a conèixer el nom de mestres picapedrers que treballaren a Mallorca durant la baixa edat mitjana. És el cas, per exemple, de l’article sobre Pere Mates amb la transcripció i comentari del seu inventari juntament amb algun altra document relatiu a la seva persona.42 També la miscel·lània d’arquitectura i plàstica sacra mallorquina,43 relació de tota una sèrie de documents que fan referència a artistes des de mitjan s. XIII fins els primers anys del s. XV, entre els quals s’hi compten pintors, picapedrers, escultors i fusters. És aquest un recull documental important pel que fa al camp de l’escultura ja que cap altra publicat fins aleshores contemplava un nombre tan elevat de dades relatives a escultors i imaginaires.. 41. J.M. PALOU I SAMPOL; Guillem Sagrera. Ajuntament de Palma. Palma. 1985. G. LLOMPART; “Pere Mates, un constructor y escultor trecentista en la “Ciutat de Mallorques”” BSAL, 34. 1973-1975. Pàgs. 91-118. 43 G. LLOMPART; “Miscelánea de arquitectura y plàstica sacra mallorquina (Siglos XIII-XIV)” a Analecta Sacra Tarraconensia. 1973. Pàgs. 83-114. 42. 28.

(31) 1. Estat actual dels coneixements La monografia sobre Huguet Barxa,44 que més endavant completaria amb la publicació del seu inventari,45 va veure llum a un article de la revista Archivo Español del Arte. Continua en la línia de les altres dues publicacions, amb la diferència que en aquesta elaborà un discurs biogràfic i artístic sobre dit imaginaire basant-se en els documents publicats que sobre ell havien aparegut i completant-ho amb d’altres d’inèdits. A partir d’aquest material elaborà el discurs sobre la vida laboral per finalitzar amb l’adscripció al seu catàleg d’una peca concreta, el retaule de la Passio Imaginis de Felanitx, a partir de la comparació estilística amb la única obra documentada que tenim de Barxa, és a dir, la Santa Pràxedis del Palau de l’Almudaina. D’aquests anys data també el llibre de Lluís Ripoll sobre imatges de la Verge que, a pesar de no tractar-se d’un estudi historicoartístic pròpiament dit, resulta una obra de consulta obligada pel que fa al camp de la imatgeria mariana, ja que inclou la descripció de tot un seguit de peces compreses entre el gòtic i el segle XX.46 Quant a les aportacions documentals (transcripció i comentari dels documents), “Sagreriana Minora”47 va suposar una passa endavant en el coneixement del taller sagrerià. L’aparició de nova documentació sempre és positiva perquè ofereix als historiadors de l’art una font inestimable d’informació que li permet aprofundir en els estudis historicoartístics que emprenguin amb posterioritat. En la mateixa línia s’hi troben les miscel·lànies documentals de Joan Rosselló Lliteras48 i de Ramon Rosselló Vaquer49 que convé tenir en compte perquè hi trobam algunes dades de caràcter historicoartístic, a pesar que aquestes apareguin de forma més esporàdica que en les publicacions de Gabriel Llompart.. 44. G. LLOMPART; “Huguet Barxa, autor del retablo de Passio Imaginis de Felanitx (Mallorca)” Archivo español del Arte. 50. 1977. Pàgs. 328-335. 45 G. LLOMPART; “Més precisions sobre Huguet Barxa, imaginaire medieval” a Estudis Baleàrics. 62/63. 1997. Pàgs. 53-59. 46 L. RIPOLL; Iconografía mallorquina de la Virgen. Imp. Mossen Alcover. Palma. 1972. 47 G. LLOMPART; “Sagreriana Minora” a BSAL, 39. 1983. Pàgs. 407-434. 48 J. ROSSELLÓ LLITERAS; Els pergamins de l’Arxiu Parroquial de Pollença. Consell de Mallorca. Palma. 1987; Els pergamins de l’Arxiu Parroquial de Santa Creu. 2 vols. Consell de Mallorca. Palma. 1989; i darrerament: Els pergamins de l’Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia. 3 vols. Consell de Mallorca. 1999-2000. 49 R. ROSSELLÓ VAQUER; Mestre Guillem Sagrera. Barcelona. 1979; Notes històriques de Calvià. Segles XIII-XVI. Ajuntament de Calvià. 1987 i les distintes edicions del Cronicó Felanitxer.. 29.