• No se han encontrado resultados

Facultat de Medicina PLA DOCENT DE L ASSIGNATURA. Dades generals de l assignatura. Professorat. Prerequisits

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Facultat de Medicina PLA DOCENT DE L ASSIGNATURA. Dades generals de l assignatura. Professorat. Prerequisits"

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

Facultat de

Medicina

PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA

Dades generals de l’assignatura

Nom de l’assignatura: Biologia Cel·lular

Biología Celular Cell Biology

Codi de l’assignatura: 363741 Campus: Medicina

Departament: Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències. Curs Acadèmic: 2010-2011

Tipus Matèria: Formació Bàsica Ciències de la Salut (FBCS) - Obligatòria Impartició Semestral: Primer curs - Primer semestre

Crèdits ECTS: 6 1 crèdit ECTS (25 h)= 150 hores Nom del professor coordinador: Maria Jesús Pujol Sobrevia

Professorat

Maria Jesús Pujol, altres membres de l’equip docent del Dept. Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències, que poden variar en funció del curs acadèmic.

Prerequisits

• No existeixen. Es recomana que l’alumne tingui les competències assolides en superar el Batxillerat Tecnòlogic-Científic (Itineraris tecnològic i/o científic) o estudis equivalents.

• Coneixements bàsics d’informàtica i d’internet. • Bon nivell de comprensió de l’anglès.

Competències que es desenvolupen a l’assignatura

a.- Competències generals (ser capaç de):

ƒ Aplicar els coneixements bàsics de Biologia Cel·lular, tant a nivell estructural com funcional, que permetin entendre el fonament biològic del funcionament normal de la cèl·lula, la patologia i la terapèutica. Tot això li permetrà entendre els processos cel·lulars responsables del funcionament del cos humà i interpretar les bases cel·lulars de les malalties.

ƒ Desenvolupar la capacitat de relacionar els conceptes adquirits, és a dir tenir una visió integrada de la Biologia Cel·lular.

ƒ Destacar el caràcter experimental de la Biologia Cel·lular i fomentar l'adquisició d'experiència pràctica en el laboratori.

(2)

b.- Competències específiques :

• Coneixements bàsics de biologia general.

• Saber reconèixer els diferents compartiments i estructures cel·lulars.

• Saber establir relacions entre les estructures intracel·lulars i les funcions que realitzen. • Conèixer l’organització molecular i els aspectes funcionals dels compartiments cel·lulars. • Conèixer la terminologia i el llenguatge científic bàsic relacionat amb la Biologia Cel·lular.

• Saber utilitzar les principals bases de dades biomèdiques: Fer cerques bibliogràfiques al PubMed i altres fons de documentació biomèdica.

• Coneixements bàsics d’anglès suficients per a la comprensió escrita d’un text científic/tècnic amb l’ajut d’un diccionari i la comprensió oral de gravacions en DVD sobre la matèria del curs.

• Els coneixements bàsics d’informàtica i d’internet, han de servir a l’estudiant ha d’habituar-se a conèixer les principals bases de dades biomèdiques i estar introduït a la cerca d’informació científica, així com al funcionament i ús del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona.

c.- Competències transversals :

• Saber analitzar i sintetitzar la informació • Conèixer els principis del mètode científic • Tenir capacitat d’organització i planificació • Analitzar críticament la informació biomèdica

• Formular hipòtesis de treball i aplicar models teòrics per a la resolució de problemes • Treballar en equip

• Utilitzar les eines i el llenguatge adequats per a la presentació i comunicació escrites de resultats • Conèixer les eines d’informàtica relatives a l’àmbit de l’assignatura

Blocs temàtics de l’assignatura

L’extensió dels continguts tant teòrics com pràctics són enumerats a continuació. La seva organització i adscripció a temes concrets es detallaran als programes teòrics i pràctics.

Classes teòriques:

Les classes teòriques es divideixen en 7 blocs temàtics. Cada sessió té una durada de 50 minuts.

Bloc 1. Introducció.

1. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sistemes vius.

Bloc 2. Mètodes experimentals per a l’estudi de la cèl·lula.

2. Introducció als mètodes microscòpics, i bioquímics: fraccionament cel·lular, electroforesis de proteïnes i tècniques de localització de molècules.

Bloc 3. Compartiments intracel·lulars: distribució intracel·lular de molècules i manteniment de l'estructura cel·lular.

3. Estructura de les membranes cel·lulars. Composició i funcions. 4. Característiques moleculars i estructurals del reticle endoplasmàtic. 5. L’aparell de Golgi i exocitosi.

6. Endocitosi. 7. Lisosomes.

(3)

10. El citosol.

Bloc 4. Forma i mobilitat cel·lular: el citoesquelet

11. El citoesquelet i filaments intermedis 12. Filaments d'actina i mobilitat cel·lular.

13. Microtúbuls i moviment associat a microtúbuls.

Bloc 5. Relacions de la cèl·lula amb l’entorn

14. Adhesió intercel·lular. 15. Unions cel·lulars. 16. Matriu extracel·lular.

Bloc 6. Manteniment, expressió i replicació de la informació genètica: el nucli cel·lular

17. Característiques generals del nucli cel·lular. 18. Transport entre el nucli i el citoplasma. 19. El genoma eucariota.

20. Organització dels cromosomes. 21. El nucleol: Biogènesi dels ribosomes. 22. Replicació de la cromatina.

23. El mecanisme del procés replicatiu.

Bloc 7. Creixement, proliferació i mort cel·lular

24. El cicle cel·lular.

25. Regulació del cicle cel·lular. 26. La mitosi.

27. Sistemes de vigilància del cicle cel·lular o Checkpoints. 28. Anomalies de la proliferació cel·lular: càncer 29. La mort cel·lular.

30. Meiosi

.

Pràctiques de laboratori:

La duració total de les pràctiques serà de 17 hores aproximadament, dividides en 7 sessions de 2 ó 3 hores. 1. Microscopia òptica (M.O). Preparació de mostres per a M.O. Funcionament del M.O i observació de cèl·lules (3h) 2. Microscopia confocal. (2h.)

3. Fraccionament cel·lular. (3h.) 4. Microscopia electrònica. (2h.)

5. Tècniques d’electroforesi, Cromatografia i Proteòmica. (3h) 6. Manipulació de cultius cel·lulars. (2h)

7. Anàlisis de la regulació del cicle cel·lular. (2h)

Seminaris. Continguts teòrics i de metodologia per a l’estudi de la cèl·lula

1. Evolució prebiòtica (I) i Evolució cel·lular (II). 2. Microscopia confocal i fluorescència.

3. Senyalització cel·lular. 4. Proteòmica.

5. Genòmica.

6. Cèl·lules mare del càncer.

Activitats complementaries:

ƒ Sessions d’ultraestructura cel·lular: observació i discussió de fotografies de microscòpia electrònica, s’hi treballarà

en horari lliure.

(4)

Química, Bioquímica, Bioenginyeria molecular i cel·lular, Estructura i Funció I: Cardio, Respiratori, Renal i Locomotor i Estructura i Funció II: Nerviós, endocrino, Digestiu i Immunologia.

Metodologia i organització general de l’assignatura

Els objectius proposats s’assoliran amb les següents activitats:

Tipus Activitat Hores /Setmana Nombre setmanes Total hores

Classes teoria:

2-3 14 35

Seminaris:

1 7 7

Practiques de laboratori:

2-3 7 17

Tutories

5

Avaluació dels aprenentatges:

3

Treball autònom (no presencial):

Aprox. 83

Total hores programades: 150

Els alumnes podran sol·licitar sessions de tutories al professor durant el període docent de l’assignatura.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges de l’assignatura

Descripció del mètode i criteris:

L’avaluació serà continuada i la qualificació final constarà de la combinació de dos procediments avaluació al llarg del procés d’aprenentatge i prova de síntesi.

S'avaluaran els conceptes desenvolupats en les classes teòriques a través de exàmens escrits tipus test d’opció múltiple i d'altra banda també s'avaluarà l'adquisició de coneixements i habilitats en activitats complementàries, com les sessions de pràctiques.

ƒ Avaluació de les classes teòriques o dels coneixements: els coneixements conceptuals i teòrics seran avaluats

mitjançant proves tipus tests al llarg del semestre: la primera (Prova parcial) inclourà una part del temari. El resultat obtingut en aquest examen constituirà el 15 % de la nota final. La segona prova (prova de síntesi), la totalitat del temari. Aquest examen constituirà el 60 % de la nota final.

ƒ Avaluació de les classes de pràctiques i seminaris : es realitzarà una avaluació d’aquestes dues activitats que

representarà el 25 % de la nota final.

Sistema de puntuació i ponderació relativa:

Per superar l’assignatura caldrà obtenir un 50 % de la puntuació total.

El sistema de puntuació es estimatiu i podrà ser modificat en funció dels requeriments docents de cada curs. En qualsevol cas quedarà definit sempre abans d'iniciar-se el curs corresponent.

Prova parcial Æ 15% Prova de síntesiÆ 60% Pràctiques i seminarisÆ25%

Sistema de revisió d’exàmens:

El sistema de revisió d’exàmens s’ajustarà a allò que determina la normativa de la Universitat de Barcelona sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges. Després de cada prova, els alumnes podran consultar el seu examen en

(5)

Fonts d’informació bàsiques de l’assignatura

Principals llibres de text:

ƒ Alberts B. et al. Molecular Biology of the Cell. 5th Ed. Editorial New Cork Garland, 2008 ƒ Alberts B. et al. Biología Molecular de la Célula. 4a Ed. Editorial Omega, 2004.

ƒ Alberts B. et al. Introducción a la Biología Celular. 4ª Ed. Editorial Médica-Panamericana, 2006. ƒ Becker B. et al. El Mundo de la Célula. 6ª Ed. Editorial Benjamin/Cummings, 2007.

ƒ Cooper GM. et al. La Célula. 3a Ed. Editorial Marbán, 2006.

ƒ Cooper GM. et al. The Cell: A molecular approach. 4th Ed. Editorial Washington Sinauer Associates, 2007. ƒ Darnell, Lodish and Baltimore. Molecular Cell Biology. 6ª Ed. Editorial W. H. Freeman and Co, 2008 ƒ Lodish H, et al. Biología Molecular y Celular. 5a Ed. Editorial Médica-Panamericana 2005.

Altres llibres de text de consulta:

ƒ Baynes JW, Dominiczak MH. Bioquímica mèdica. Editorial Elsevier,2006 ƒ Berg JM, Tymoczko JL, Stryer L., Bioquímica. 6ª Ed. Reverté, 2007

ƒ Devlin TM. Bioquímica: libro de texto con aplicaciones clínicas. 5ª Ed. Reverté, 2007.

ƒ Lozano Teruel JA, et al. Bioquímica y biología molecular para ciencias de la salud. 3ª Ed. Editorial McGraw-Hill/Interamericana, 2005.

ƒ Watson JD et al. Biología molecular del gen. 5ª ed. Médica Panamericana, 2005.

Recursos electrònics:

Adreces d’internet interessants de consulta:

ƒ Biologia Cel·lular: http://www.biology.arizona.edu/cell_bio/cell_bio.html

ƒ Biologia Cel·lular:http://www.emc.maricopa.edu/faculty/farabee/BIOBK/BioBookTOC.html ƒ Biologia Cel·lular http://cellbio.utmb.edu/cellbio/

ƒ La Cèl·lula: http://www.ibiblio.org/virtualcell/ ƒ La Cèl·lula: http://www.xtec.es/~jgurrera/index.htm ƒ La Cèl·lula :http://lacelula.udl.es/

ƒ Webs de la cèl·lula. http://www.infochembio.ethz.ch/links/en/cellbio_lehrmittel.html Cells alive: http://www.cellsalive.com/index.htm

ƒ Biologia Cel·lular i Bioquímica. The Virtual Library of Biochemistry and Cell Biology: http://www.biochemweb.org/

ƒ Microscopía òptica i electrònica:

http://www.uni-mainz.de/FB/Medizin/Anatomie/workshop/EM/EMCentriolE.html

ƒ Cell Ultrastructure. http://www.udel.edu/Biology/Wags/histopage/empage/ecu/ecu.htm ƒ Light and electron microscopy atlas: http://pages.unibas.ch/zmb/ATLAS/

Bases de dades i portals:

• NCBI Home Page: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/

• Comparació de seqüències: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/BLAST/ • Biology Workbench: http://workbench.sdsc.edu/

• Jmol visor molecular: http://jmol.sourceforge.net/index.es.html • PDB lite. Find macromolecules. http://oca.ebi.ac.uk/oca-bin/pdblite • EMBOSS Pairwise Alignment Algorithms. http://www.ebi.ac.uk/emboss/align/ • Sequence Manipulation Suite. http://bioinformatics.org/sms2/rest_map.html

Referencias

Documento similar

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos

E Clamades andaua sienpre sobre el caua- 11o de madera, y en poco tienpo fue tan lexos, que el no sabia en donde estaña; pero el tomo muy gran esfuergo en si, y pensó yendo assi

 Exposició pública de la Memòria (davant d'un tribunal i dels companys que hagin realitzat les pràctiques en el mateix

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

[r]

[r]

Aquests resultats van suggerir l'existència de zones o microdominis rics en calci entre el reticle endoplasmàtic i els mitocondris que requereix una unió