El FS Prat es
proclama campió
de la Copa
Catalunya de futbol
sala davant l’EFS
Ripoll, l’amfitrió
L’Espai Art del Palau
de l’Abadia celebra
el seu desè
aniversari i parlem
amb qui el va
iniciar, Gerard Sala
Es presenta una fira
sobre esports de
muntanya a
Camprodon
Jornada de
reivindicació
feminista durant el
8 de març a Ripoll
Martí Fonalleras,
director dels
Serveis Territorials
d’Educació parla
sobre el nou
Institut-Escola de
Ribes de Freser
El resultat de
l’enquesta sobre
les campanes de
Gombrèn no farà
que es modifiqui el
seu so
El govern ha fet públics
els guardonats amb la
Creu de Sant Jordi i a la
comarca destaquen la
Fundació Privada
Hos-pital de Campdevànol i
la compositora de
sar-danes ripollesa
Mont-serrat Pujolar.
Ajornades algunes activitats educatives i el centre de dia de Ripoll, tancat
Les primeres
conseqüències del
COVID-19
al Ripollès
A
R
Arreu P3
Suspesa l’activitat de futbol, bàsquet, hoquei i
futbol sala pel coronavirus
Núm. 825
Any XV
Preu: 1,40€
Dijous,
12 de març
de 2020
EL RIPOLLÈS ABRIL CHINCHILLA FCFS ROGER SALADRIGUES MONTSERRAT PUJOLAR GENCATE
S
Esports P35
I40
I41
I42
A
R
Arreu P16
M
E
Mercat P20
A
R
Arreu P4
M
E
Mercat P29
E
S
Esports P40
A
R
Arreu P9
E
N
Entrevista P14
ABRIL CHINCHILLA GUILLEM SÁNCHEZP
2
T
A
TALAIA
El Ple del Parlament de Cata-lunya ha aprovat la Llei contra el malbaratament alimentari, que obligarà als restaurants a tenir recipients per endur-se el menjar sobrant. Els establi-ments hauran de permetre que els clients s’emportin sense cap cost addicional les sobres que no hagin consumit, i s’hauran d’utilitzar envasos que siguin reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables. Alguns dels restaurants de Ripoll i
co-marca, però, no hauran de can-viar d’hàbits, perquè aquesta pràctica ja es venia duent a ter-me, com al restaurant El Molí:
«Ja fa temps que ho fem; tot el menjar se’l poden emportar, és un servei que ja fa temps que apliquem», explica Josep
Arca-rons, propietari de l’establiment. Al restaurant La Piazzeta també fa temps que ofereixen la pos-sibilitat d’aprofi tar el que sobri de les seves pizzes o plats, utilit-zant recipients reciclables. En el seu cas, fi ns ara han fet pagar un petit plus als clients. La pizzeria
Testamatta és un altre exemple d’establiment avesat a aquesta pràctica: «Ho portem fent
ha-bitualment; com que treballem amb pizzes grosses, els clients moltes vegades no se l’acaben i amb una capsa de cartró reci-clable se l’emporten», detalla
Josep Ferrer, del Testamatta. La nova llei també inclou obli-gacions a altres agents de la cadena alimentària com les em-preses de distribució o les ad-ministracions públiques, per in-tentar reduir el malbaratament en un 50% l’any 2030.
Dijous, 12 de març de 2020
RIPOLLÈS | R.S.
Esport i neu
Vall de Núria és es-cenari d’un gran número de proves esportives, tot i que tampoc vindria malament que tornés a nevar una mica, per-què els gruixos fossin majors.Tecnologia
L’institut Abat Oliba de Ripoll ha portat a terme una transformació digital a les au-les amb la intenció de millorar l’aprenentatge dels alumnes i la tasca del professorat
Itineraris mòbils
Sant Joan de les Aba-desses va posar en pràctica la plataforma Natura Local amb una caminada. La iniciativa permet descobrir el patrimoni local a través de diverses rutes.Plou sobre mullat
Estava tot preparat per estrenar de manera ofi -cial el nou telefèric de la Vall de Núria, però el vent va apa-rèixer a la festa per suspendre l’acte programat.El 8 M, tots els dies
Moltes localitats de la co-marca com Ripoll, Planoles o Camprodon, entre d’altres, es van bolcar en manifestar-se i reivindicar els drets i llibertats de les dones dins la societat ac-tual. Un aspecte, per cert, que s’hauria d’aplicar tots els 365 dies de l’any. Aquestes reivin-dicacions arriben en ple segle XXI i en un país desenvolu-pat. Fa mal dir-ho, però enca-ra hi ha molta feina per fer en aquest sentit.Creu de Sant Jordi
La Fundació Privada de l’Hospital de Campdevànol rebrà la Creu de Sant Jordi en reconeixement al servei assistencial i a l’arrelament social de pacients i dels professionals de la medicina que ha dut a terme la institució durant el seu primer segle de vida. També se li entregarà la dis-tinció a la compositora de sardanes Montserrat Pujolar, per ser pionera en l’art de la música i per reivindi-car la fi gura de la dona compositora. Decisions que aplaudim i ens enor-gulleix profundament.Alguns establiments
s’avancen a la nova
llei alimentària
GALLS
XEVI PUJOL XEVI PUJOL ROGER SALADRIGUES ROGER SALADRIGUES VDN EL RIPOLLÈSUns clients gaudint del menjar d’un restaurant de Ripoll
Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a:
SANTS DEL 12 AL 18 DE MARÇ
DIJOUS 12
Innocenci, Maximilià, Bernat, Teòfanes, Lluís
DIVENDRES 13
Roderic o Rodrigo, Salomó, Patrícia, Ramir
DISSABTE 14
Amal, Matilde, Florentina
DIUMENGE 15
Madrona, Ramon o Raimon, Lluïsa, Climent
DILLUNS 16
Agapit, Heribert, Ciríac, Abraham, Eusèbia
DIMARTS 17
Patrici, Josep d’Arimatea
P
3
A
R
ARREU
RIPOLLÈS | XEVI PUJOL
La mesura que ha proposat el departament d’Educació de la Generalitat per contribuir a la contenció del coronavirus és la d’instar instat a la suspensió de tota activitat lectiva o curricular que s’organitzi fora dels centres educatius implicant professorat o alumnes de diversos centres alhora. Per aquest motiu, es va ajornar l’English Day que s’havia de dur a terme aquest dimecres al matí al pavelló de Ripoll. La coordinadora del Servei
Edu-Ajornades algunes activitats on havien de
participar diversos centres educatius al Ripollès
Les principals recomanacions
davant el coronavirus
CATALUNYA | REDACCIÓ
Aquest dimecres, el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar que a partir d’aquest dijous queden prohibits els ac-tes on hi participin més de 1.000 persones, ja siguin a l’aire lliure o en un recinte tancat. A banda, els actes en espais tancats de menys d’un miler d’assistents es podran celebrar només si s’ocu-pa un terç de l’aforament. Tots els esdeveniments esportius es
jugaran a porta tancada. Si hi ha menors d’edat podran estar acompanyats. Totes aquestes mesures duraran 15 dies però es podran allargar. El president també va deixar clar que en les properes hores es poden pren-dre mesures «més dràstiques i
contundents» de les que s’han
pres fins al moment segons la situació epidemiològica. Des-prés de la reunió d’aquest dime-cres del Comitè Tècnic del Pla de Protecció Civil de Catalunya
(Procicat) pel coronavirus, el Govern va demanar compren-sió i solidaritat a la ciutadania de cara a les mesures que s’han pres en les darreres hores. El pla va passar a fase d’alerta. De mo-ment, no està previst que s’aturi l’activitat a les escoles, com s’ha fet a la Comunitat de Madrid i a altres zones de l’Estat conside-rades de ‘transmissió significa-tiva’. La consellera de Salut, Alba Vergés, va assenyalar que la si-tuació de contenció del virus es
RIPOLLÈS | X.P.
El personal de l’Hospital de Campdevànol ha detallat algu-nes de les recomanacions més habituals que des dels esta-ments sanitaris faciliten enfront l’amenaça del coronavirus. Per una banda, cal tenir clar que, si es tenen símptomes o qualse-vol indici de tenir el virus, no cal anar fins al centre sanitari, sinó que simplement trucant al CAP, els metges es poden desplaçar fins a casa del possible afectat. Així, es vol evitar la saturació de centres d’atenció primària i hospitals. Per altra banda, si es té tos, és important tapar-se amb el colze i intentar no tossir a prop de la cara de ningú, així com mantenir una distància de seguretat. Si no es tenen símp-tomes, es pot fer vida normal. Netejar-se les mans també és molt important, i cal fer-ho a consciència i durant una bona estona. A banda, es recomana evitar durant els propers dies les aglomeracions de gent. Pel
que fa a visitar als malalts a l’hospital, es recomana que les persones hi vagin d’una en una. L’Hospital de Campdevànol ha hagut d’ajornar les jornades Su-mem, que estaven previstes pel dia 20 de març a la Fundació Eduard Soler, ja que segueixen les recomanacions del departa-ment i no volen posar en risc a una gran quantitat de personal sanitari que hi havia d’acudir, no només del centre sinó tam-bé de diferents associacions del Ripollès. La prevenció és la clau ara mateix en aquest sector.
GENCAT
Prohibides les aglomeracions
de més de 1.000 persones
catiu del Ripollès, Montserrat Tallant, explicava que «hi
par-ticipaven tots els centres edu-catius de primària de la comar-ca amb els alumnes de 6è i tot l’alumnat de la comarca de 4t d’ESO. Estem parlant d’un vo-lum d’uns 470 avo-lumnes més tot el professorat que els acompa-nyava i, per tant, per prevenció i seguint les recomanacions del departament, ho hem ajornat».
També s’ha vist afectat el cer-tament de Lectura en Veu Alta previst per dilluns vinent, amb alumnes de primària i
secun-dària de tota la comarca i d’un centre de la Cerdanya.
«En aquests moments ens estem plantejant quin for-mat tindrà, potser optem per fer-ho a porta tancada, perquè l’alumnat pugui llegir els textos i un jurat ho pugui valorar. Però de moment encara no ho hem acabat de parlar», afirmava
Tallant.
També es recomana als cen-tres suspendre les visites a la propera edició del Saló de l’Ensenyament.
considera «favorable» perquè la majoria de cadenes de trans-missió del virus estan contro-lades i això ha permès aïllar els contactes de les persones amb la malaltia COVID-19. Ara bé, se-gons va apuntar el secretari de Salut Pública, Joan Guix, hi ha dos casos en els quals encara s’estan investigant les cadenes. La suspensió de les activitats in-clou espectacles com concerts i altres activitats d’oci, i també
religioses, de qualsevol tipus de gestió, pública o privada. Quim Torra va confirmar un pla de mesures per pal·liar els efectes econòmics del coronavirus I una partida extraordinària per reforçar el sistema de salut, que està previst que es concreti en els propers dies.
En l’últim recompte d’aquest dimecres, els casos de corona-virus a Catalunya eren 156 i ha-via causat tres morts.
Dijous, 12 de març de 2020
Tancat el centre de dia de Ripoll per
precaució davant el coronavirus
RIPOLL| XEVI PUJOL
Una de les mesures preven-tives davant el brot de coro-navirus que s’han pres al Ri-pollès ha estat el tancament des d’aquest dilluns del cen-tre de dia de Ripoll. Es tracta d’una decisió de caràcter sa-nitari i tècnic presa per part dels responsables del mateix equipament, ja que molts avis que hi assisteixen estan refre-dats i algun té la grip. No s’hi ha detectat cap cas de coro-naviurs per al moment, però s’ha volgut prendre aquesta mesura preventiva al trac-tar-se de població de risc. El
regidor de Salut i Gent Gran, Joan Maria Roig, explicava que tots els serveis dels usuaris del centre com ara el càtering o la medicació estaran coberts du-rant els dies que hagin de
que-dar-se a casa. Per al moment, no hi ha data prevista de reo-bertura d’aquest centre ubicat a la Fundació Guifré, ja que se seguirà l’evolució del virus per prendre futures decisions.
ABRIL CHINCHILLA
La informació detallada en aquest setmanari sobre els efectes del coronavirus al Ripollès i a Catalunya cor-respon a l’hora del seu tan-cament (les vuit del vespre del dimecres, 11 de març). La situació pot anar variant durant les properes hores i dies segons vagi canviant l’afectació del virus.
P
4
A
R
ARREU
Dijous, 12 de març de 2020Les principals intervencions quirúrgiques
RIPOLLÈS | G. SÁNCHEZ
La pianista i compositora de sardanes ripollesa Montserrat Pujolar i la Fundació Privada Hospital de Campdevànol re-bran la Creu de Sant Jordi, a proposta de la consellera de Cultura i aprovat pel govern de Catalunya. Ells són dues de les 30 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya per la de-fensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.
El govern català reconeix l’aportació com a promotora i difusora de la cultura catalana dins i fora del país de Montser-rat Pujolar. En destaquen el fet de ser una pionera en l’art de la composició sardanística i el fet que les seves obres són inter-pretades ininterrompudament. Pujolar ha compost música re-ligiosa, l’himne del Mil·lenari del Monestir de Ripoll, cançons i sardanes. Un reconeixement que Pujolar explica «que potser
no me’l mereixo, no m’hagués imaginat mai» que li arribaria
aquesta distinció, assegura en
declaracions al setmanari El Ri-pollès. «És un fet molt gran i jo
em sento molt més petita que tot això», comenta la ripollesa.
Pujolar recorda que tot i que se li reconegui la seva figura en l’àmbit artístic, «no m’he
dedi-cat mai a la música». «El que jo he fet en música és perquè m’ho han demanat, no amb cap intencionalitat de premis o d’homenatges ni de res»,
diu. Sí que expressa que sem-pre ha tingut facilitat per la
mú-sica. «No he tingut ni temps
de digerir-ho», comenta la
pi-anista i compositora.
Per la seva banda, també es re-coneix des de l’executiu català la tasca de la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, pel servei assistencial i l’arrelament social de pacients i professio-nals que ha dut a terme la insti-tució durant el seu primer segle de vida. Exposen que es desta-ca el fet que fos una iniciativa popular dels veïns del
munici-RIPOLLÈS | REDACCIÓ
Durant el 2019 es van realit-zar més de 1.300 operacions a l’Hospital de Campdevànol, aproximadament un centenar menys que l’any 2018. Les més habituals van ser les excisions de lesions cutànies, amb 315 processos. Les intervencions per cataractes, amb 275 casos, es troben a la segona posició. A la tercera hi ha les extracci-ons quirúrgiques de dents, amb 136 casos, i seguint el rànquing trobem 72 hernior-ràfies inguinals o femorals, 51 operacions de múscul, tendó o fàscia de la mà, 45 hèrnies umbilicals o incisionals, 43 artroscòpies i 37 pròtesis de genoll. Aquestes són algunes de les intervencions
quirúr-giques més freqüents l’any passat. Es repetia el patró del 2018, quan també es van rea-litzar fins a 382 excisions cu-tànies; 282 intervencions de cataractes; 101 extraccions de dents; 55 herniorràfies; 52 operacions de múscul, tendó o fàscia de la mà; 49 artroscò-pies; o 39 pròtesis de genoll, entre les més habituals. Les operacions que més es fan, les excisions de lesions cutànies i les cataractes, són també les que acumulen més gent en llista d’espera, fins a una vuitantena de persones en el primer cas i més de 30 en el segon, segons dades del desembre del 2019. També molta gent s’està esperant per sotmetre’s a vasectomia o artroscòpia.
ABRIL CHICHILLA
Creu de Sant Jordi per a
l’Hospital i Montserrat Pujolar
Dolors Costa i Joan Grané, davant de l’Hospital de Campdevànol
pi, a la qual s’ha sabut afegir el compromís amb l’excel·lència i la innovació com a hospital de proximitat. Dolors Costa, presi-denta del Patronat de l’Hospi-tal, expressa la seva satisfacció per rebre la Creu de Sant Jordi, un «reconeixement merescut
a la gent que fa 100 anys va decidir emprendre un projec-te que avui dona servei a tota una comarca». Es posa en
va-lor «la feina feta durant tota la
història des de l’any 1919, una
Es reconeix la tasca de la pianista i compositora
com a difusora arreu de la cultura catalana
De la Fundació Privada de l’Hospital comarcal se’n
destaca el servei assistencial i l’arrelament social
Els altres premiats
BARCELONA | G.S.
La Creu de Sant Jordi pretén distingir aquelles persones naturals o jurídiques que ha-gin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més general-ment, en el pla cívic i cultural. Més enllà dels guardons a la
Fundació Privada Hospital de Campdevànol i a la ripollesa Montserrat Pujolar, el Govern també va aprovar la concessió d’aquesta distinció Àngels Ala-bert (pianista i pedagoga), Josep Amat (doctor enginyer indus-trial), Miquel Barceló (pintor i escultor), Roser Bru (pintora i gravadora), Martina Camiade (historiadora), Purificació Canals (biòloga), Antoni Canu (poeta), Teresa Capell (bioenginyera), Eudald Carbonell (historiador de l’art), Imma Colomer (ac-triu i directora escènica), Maria Josep Cuenca (lingüista), Joan Estruch (sociòleg), Jordi Fàbre-gas (músic i activista cultural), Jordi Galí (economista), Josep Maria Nadal (filòleg), Sol Picó (coreògrafa), Míriam Ponsa (dis-senyadora), Joan Ramon Resina (filòleg), Carme Salvador i Gui-llem Agulló, Laia Sanz (esportis-ta), Carme Valls (endocrinòloga),
MONTSERRAT PUJOLAR
Montserrat Pujolar, pionera en l’art de la composició sardanística
feina per la sanitat pública de Catalunya», apunta el dr. Joan
Grané, director gerent de l’Hos-pital. Un centre que «sense la
iniciativa de la gent que va haver-hi anys enrere, no hau-ria arribat on és ara i ho hem de tenir molt present». La
ins-titució havia iniciat una cam-panya per tal que la Generalitat pogués rebre aquesta distinció, amb el suport de l’ajuntament de Campdevànol, entitats i per-sones a títol particular.
Rosa Maria Garriga (assistenta social), Gerhard Grenzing (mú-sic i orguener), Benigne Mar-quès (arxiver), Anna Mercadé (directiva i empresària), Pere Miró (dirigent esportiu), Jordi Monés (pedagog), Aire Nou de Bao, l’Associació Recvll Bla-nes, les Aules d’extensió uni-versitària per a la gent gran de Barcelona (UB), la Banda municipal de Música d’Alca-nar, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, els germans Roca, la Funda-ció Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, Pro Discapacitats Fundació Privada de Terrassa, la Funda-ció Sanitària Sant Pere Claver, l’Associació Cultural del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, l’Orfeó Nova Sol-sona, Pallassos sense fronteres i el Taller Àuria.
P
5
A
R
ARREU
Dijous, 12 de març de 2020Millores a la C-17
per augmentar la
seguretat i la mobilitat
EL RIPOLLÈS | A.CH.Aprofitant el Consell d’Alcal-des, Jordi Munell, membre de la Xarxa C-17, va exposar les millores que estan pro-gramades a la via que uneix l’àrea metropolitana amb el Ripollès, a l’alçada ja de Bar-celona. Es tracta, per exem-ple, d’introduir un tercer carril a l’alçada de Parets del Vallès i Mollet i millorar el sector co-negut com el revolt del Pinós, que Munell reconeixia que
«és un punt de sinistralitat»
que ha afectat també a per-sones de la comarca. Alhora s’han establert alguns radars a l’alçada de Centelles on s’ha de fe una millora de l’asfaltat de la carretera.
Teresa Jordà es farà càrrec del
Departament d’Acció Exterior
EL RIPOLLÈS | REDACCIÓ
La ripollesa i Consellera d’Agri-cultura, Teresa Jordà, agafa temporalment el relleu d’Al-fred Bosch al capdavant de la conselleria d’Acció Exteri-or, Relacions Institucionals i Transparència. Ho farà mentre romangui vacant el càrrec. Així
s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i també ho han confirmat fonts del departament d’Agricultura a aquest mitjà. Alfred Bosch va presentar a principis de set-mana la seva dimissió després de les acusacions d’assetja-ment sexual contra el seu cap de gabinet, Carles Garcias.
EL RIPOLLÈS
CAMPELLES| ABRIL CHINCHILLA
Campelles va ser la seu del Con-sell d’Alcaldes d’aquest mes de març, dimarts al vespre. Durant la reunió dels alcaldes i alcal-desses de la comarca hi van in-tervenir diferents institucions i entitats del Ripollès per exposar resultats i aportar propostes. La primera intervenció va ser la de Miquel Carreras, Gerent de la Regió Sanitària de Girona, qui va exposar els bon resul-tats tant del Servei Territorial de Cirurgia, com de Pediatria i d’Oncologia. Amb aquesta reorganització sanitària entre l’Hospital Comarcal del Ripo-llès, el de la Garrotxa i el Trueta de Girona s’han pogut cobrir les mancances sobretot relaci-onades amb la falta de profes-sionals a la comarca. Un balanç positiu que es veu reflectit, so-bretot, en el Servei Territorial de Pediatria. Tal com explica Ramon Roqué, president del Consell d’Alcaldes, buscar «la
col·laboració entre hospitals»
ha fet possible la millora del servei. Per tant, es valora «molt
ABRIL CHINCHILLA
Bon balanç de la reorganització
sanitària al Consell d’Alcaldes
Ara s’està estudiant establir un Servei Territorial d’Urologia
positivament» aquesta
reor-ganització que «per una banda
ha sigut forçada, però els re-sultats estant sent molt posi-tius». És per això que ara
tam-bé s’està estudiant establir un
Sistema Territorial d’Urologia. Els alcaldes i alcaldesses dels municipis petits del Ripollès van demanar que es vetlli pels consultoris municipals. A més, es va assegurar que ja s’està
treballant per tal que a l’estiu no es repeteixi el mal funci-onament del servei sanitari a Vall de Camprodon.
Per altra banda, la nova marca turística del Ripollès va ocupar
bona part de la trobada. A poc a poc, la marca i les activitats que la conformaran van aga-fant forma. Segons Roqué, ara que es tenen els diners dels fons europeus, «les accions
han d’estar molt ben dirigides, pensades i quantificades». Els
alcaldesses i alcaldesses van aprovar per unanimitat tras-lladar a la Generalitat les peti-cions de millora del transport públic a Molló, augmentar la seguretat ciutadana a Sant Pau de Segúries després dels roba-toris de l’any passat i, insistir en què s’actuï a la C-17 per elimi-nar punts negres.
També es va aprofitar la troba-da per rebre institucions com el Consorci de Benestar, que va presentar la proposta d’edi-tar una guia d’actuació davant violències masclistes. El pre-sident del Consell d’Alcaldes va fer també un bon balanç de les trobades del represen-tants dels diferents municipis del Ripollès. D’aquesta manera s’informen i es resolen dubtes davant les mateixes instituci-ons i experts.
El Consell d’Alcaldes es va dur a terme a Campelles
LLOGUER DE NAUS
A CAMPDEVÀNOL
· Amb videovigilància
· Bon accés
· Al costat de la N-260
630 964 284
P
6
O
P
OPINIÓ
Dijous, 12 de març de 2020Avui he tingut una forma-ció, érem uns quants, pas una multitud però sí que érem una colla. Ens hem fet el petó rigorós de ben-vinguda amb naturalitat, tot rient de les precaucions que es van prenent a causa del coronavirus. Jo els he explicat que a Vic he entrat a unes ofi cines i tot volent saludar un conegut, m’han dit que s’havia decidit que ni es donaven les mans, ni es feien petons, ni s’abra-çaven. Pel camí m’he tro-bat una alumna, que quan m’ha vist m’ha fet una bona abra-çada, m’ha dit que no havia anat a classe perquè havia anat al metge. No tenia pas tos. Potser només ha fet campana. Quan he entrat a classe i hem fet lectura, com que treballàvem u per u amb els alum-nes estàvem a tocar. Ara a la tele ens ensenyem com ens hem de rentar les mans. Hi ha un vídeo que s’ha fet viral. Atenció no eixu-gar-vos les mans amb els ventila-dors d’aire. Els virus s’escampen. Cal fer servir tovalloles netes. Quan érem a la formació tam-bé hem dit que si cal prendre la precaució de no petonejar-nos, doncs ho farem. Que no cal ser alarmistes però sí tenir precauci-ons. Demà vaig a Barcelona a una
No cal ser
alarmistes,
però sí tenir
precaucions
La Creu de Sant
Jordi al Ripollès
Aquesta setmana s’ha fet public qui són les persones i entitats dis-tingides amb el que es considera un dels màxims guardons de Ca-talunya, la Creu de Sant Jordi. A la comarca del Ripollès, han estat dues. Una per a la Fundació Privada de l’Hospital de Campdevànol, organisme gestor d’aquest centre d’atenció sanitari de la comarca del Ripollès, i l’altra per a la compositora de sardanes la Montserrat Pujolar.
En el primer cas, cal destacar que es reconeix tota una trajectòria de cent anys, d’una institució que ha evolucionat al llarg del temps en la prestació de serveis sociosanitaris per a tota la comarca, arribant a un nivell d’excel·lència que li ha suposat també altres reconeixements més de caràcter tècnic per la qualitat assistencial, i que l’ha situat en les llistes dels millors hospitals catalans. Ara, el reconeixement li arriba en el sentit més institucional, des del mà-xim organisme del país com és el govern de la Generalitat. La refl exió que ens podem fer és que si la seva trajectòria ha estat lloable i modèlica pels serveis prestats a un territori, a una comarca, caldria que continués en aquesta línia. Cal aprofi tar aquest reco-neixement per fer un anàlisi i valoració per tal que els serveis del centre no quedin minvats i que el centenari no sigui un topall en la seva trajectòria, sinó el que cal que sigui un estímul per tal que la prestació dels serveis fets fi ns ara pugui continuar amb més pro-jecció i siguin els més adequats a les necessitats del Ripollès. Costa entendre que mentre se li concedeix aquest reconeixement, ajun-taments, alcaldes, Consell Comarcal i altres organitzacions hagin de reclamar que l’Hospital no perdi serveis i que la seva incidència comarcal no quedi devaluada per falta de professionals, per no po-der atendre a la població més pròxima. La Creu de Sant Jordi ha de ser per a l’Hospital de Campdevànol un senyal de suport a un millor futur i no solament a una etapa quantifi cada pels anys. La distinció, a més de la placa de reconeixement, ha d’arribar acompanyada del suport necessari per tirar endavant amb il·lusió i amb els recursos necessaris per continuar essent un centre referent en l’assistència comarcal a Catalunya.
L’altra persona distingida és Montserrat Pujolar, autora de sarda-nes que, com a dona, s’ha fet un lloc dins el món de la música del país. D’una banda, el seu nom s’ha inscrit en el Llibre dels Rècords Catalans per haver dirigit set cobles alhora, en l’estrena d’una sar-dana composta per ella mateixa. Altres títols seus s’han inspirat en la comarca, com ‘Mil anys del monestir’, entre d’altres. La distinció vers aquesta ripollesa és un exemple per a totes aquelles persones d’una comarca, com el Ripollès, que mostren l’estima per una terra, que forma part del conjunt dels valors de tot un país, Catalunya.
EDITORIAL
Amb la col·laboració de:
DIRECTOR: Francesc Rubió
DIRECTORADECONTINGUTSICAPDEREDACCIÓ: Judith
Espert
REDACCIÓ: Judith Espert, Guillem Sánchez,
Laura Segur, Xevi Pujol, Abril Chinchilla, Roger Saladrigues i Joan Manuel Robles
FOTOGRAFIA: Eudald Teixidor, Boi i Jordi
Amàrita
MAQUETACIÓ: Eudald Tutllo
PUBLICITAT: Manoli Santoro, Nani Begara, Mireia
Arribas i Eduard Carrera
COORDINACIÓPUBLICITAT: Montse Solà ADMINISTRACIÓ: Zaida Picas, Eva Carrasco i
Montse Solà
DISTRIBUCIÓ: Roger Espert
IMPRESSIÓ: Impressions Intercomarcals DIPÒSITLEGAL: GI.1611-2013
Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)
Difusió controlada per OJD
EDICIÓ: Corisa Media Grup
CONSELLEDITOR: Jordi Martí i Esther Martí DIRECTORFUNDADOR: Raimon Subirà REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓIPUBLICITAT:
Corisa Media Grup Colònia Santa Maria Ctra. C-17 km 91,5 17500 Ripoll T 972 70 21 12 F 972 71 41 60 [email protected] [email protected]
altra formació i agafo el tren. Ja us explicaré la gent que en pensa o com reacci-ona si se’n parla.
En una altra escola que sempre s’acomiadaven dels alumnes amb un xoc de mans, m’han dit que ex-plicarien a les nenes i nens que durant uns quants dies no ho farien per precaució. Penso que val més preve-nir que curar. Hi ha molts treballadors de la salut que estan en observació, i d’al-tres malalts. Tot plegat no és una broma. És un virus nou. Rentem-nos les mans, ens diuen. A Madrid ja han tancat les escoles quinze dies i els super-mercats plens de gent per agafar provisions.
Avui sí que us haig de dir que a l’ofi cina on he anat de bon matí que he fet la primera salutació amb el colze, m’he sentit una mica estranya. Tens la sensació de ser una mica zombi. Tindrem por de nosaltres mateixos? Potser primer que tinguem molt clar què fem i perquè fem les coses, per no sentir-nos estranys. Decidim entre tots plegats de moment no acostar-nos, que la decisió sigui compartida i que ens en puguem riure, pel bé de tots. Salutacions a la japosesa: arigato.
En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades anteriorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail:
[email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll.
Diumenge passat va ser 8 de març, dia Internaci-onal de la Dona. Un dia institucionalitzat per una part, on la classe política (dones i homes) compe-teix per veure qui és més feminista, fent campanya i venent fum. Afortunada-ment, hi ha l’altra part, la que reivindica, es manifes-ta i crida als quatre vents que sense les dones no hi ha revolució i que com bé deia la pancarta de la cap-çalera de la manifestació a Ripoll: “Juntes fem camí cap a la llibertat”.
I això, ho tenim clar, nítidament clar. Que la lluita és cada dia, que encara falta moltíssima feina a fer i que val més que la fem nosaltres perquè en aquest món embogit, on el patriarcat i el capitalisme mutila, esclafa i destrossa, ningú més la farà. I per això, cal agrair que existeixin espais com la Plata-forma 8 de març, com el col·lectiu feminista La Sarja on la
complici-tat, la sororitat (paraula que vaig aprendre no fa massa) i les ganes de cuidar i cui-dar-se, està a l’ordre del dia. I d’aquí neix el clam, en forma de manifest, que vam sentir diumenge. Po-sant la mirada violeta a l’arrelament al territori, denunciant la despoblació i defensant l’ecofeminis-me, apostant per una nova gestió del món rural, pels productes Km0 i defensant l’autogestió i amb el con-venciment absolut que la gestió que es fa des de les administracions defensen uns va-lors que volem ben lluny.
Un clam que trenca els sostres de vidre, que en limiten i no ens dei-xen avançar, la bretxa salarial que ens condemna a cobrar menys que els homes, els micromasclis-mes quotidians i els feminicidis que en són la punta de l’iceberg. Perquè ens volem vives, lliures i amb vides dignes... fem que cada dia sigui 8 de març.
La lluita és
cada dia
Canvis
Carme Brugarola ASSESSORA DE LLENGUA I COHESIÓ SOCIALQue cada
dia sigui 8
de març
Mariona BaraldésP
7
P
U
PUBLICITAT
P
8
O
P
OPINIÓ
Dijous, 12 de març de 2020
Certament, fa temps que vi-vim situacions convulses en el món de la política. Potser fora més escaient afi rmar que avui les sacsades ar-riben d’arreu, en diversos vessants: el corona-virus mostrant amb descarnada cruesa els febles suports que sustenten l’organigrama mundial, la monarquia que mantenim exhibint sense pudor amants pagades pre-sumptament amb corrupció d’estat... I què dir de la in-dignitat que exhibeix la UE a l’hora d’afrontar la crisi dels refugiats, l’angoixant percepció que això del canvi climàtic va molt més enllà de l’amenaça, o de l’au-ge que estan exhibint, prenen cos, els populismes d’extrema dreta? Òbviament no és possible tocar tantes tecles. Per això baixaré a un altre fangar, diré el que penso i sento sobre una situació casola-na que em preocupa molt, en la mesura que sovint ens porta a vo-rejar l’esperpent, ja que està cor-cant les relacions internes dins el món de l’independentisme. Com si no en tinguéssim prou amb ha-ver de combatre, plantar cara als poderosos enemics externs que ens assetgen pels quatre costats,
frisosos per reduir-nos al no-res.
Entrant en matèria, he de dir que trobo molt desafor-tunat l’ús persistent i mal-destre dels mots amb els quals titulo aquest article a l’hora de qüestionar les maneres de fer dels com-panys de viatge en la lluita per fer la independència, per implantar els valors republicans, per donar cos al somni de tirar endavant una altra mena d’estat més modern, just, progressista... Crec que tots els que vam fer possible l’1 d’octubre hauríem de saber discernir, sense dubtes, quins són els nostres adversaris. Jo el que puc dir és que, en cap cas, ni els busco ni els vull veure en l’entorn de Junts per Cat, d’ERC o de la CUP o organitzacions afi ns. M’irrito quan sento, a qualsevol d’ells, fent crítica de companys amb qui vam fer plegats aquella jornada mítica. Em vénen a dir que es creuen posseïdors de la veritat, de tota la veritat, una mostra de supèrbia que no accepto. Tan se-gurs estan de ser coneixedors del camí correcte per arribar a l’enyo-rada llibertat? Si hi ha algú que disposa d’aquesta fórmula màgi-L’any 2018 va començar la
“guerra comercial” entre els Estats Units d’Amèrica i la República Popular de la Xina. El motiu era evident: els EUA estaven essent inundats de productes xinesos, mentre ells a penes venien a la Xina. La cosa va anar apujant el to; ara tu m’estrenys per aquí, doncs ara jo et cargolo per allà, fi ns que el 2019 apareix la batalla del 5G, el nou sis-tema de telecomunicacions per telèfon que curiosament estan capitanejant els xine-sos. Els americans, veient que els seus competidors els hi havien passat el davant, convo-quen els seus aliats, especialment els europeus i els criden a l’orde; i els hi fan veure que si els xinesos controlen el sistema 5G totes les comunicacions del món occiden-tal, també les militars, les políti-ques, les fi nancers... Totes estaran a l’abast dels xinesos i dels seus serveis d’espionatge. Allò que es diu que la informació és poder, en aquestes circumstàncies, seria poder de veritat. El tema arriba els moments més tensos en el darrer trimestre de 2019.
Bé, fi ns aquí tot sembla un confl ic-te d’inic-teressos, on s’estan jugant el control de l’economia i de les xarxes de comunicació en l’àmbit mundial. Déu ni do el que està en
joc! Semblava que la cosa podia pujar de to i potser algun dels dos contrincants podria perdre el seny i en-trar en una espiral bèl·lica o prebèl·lica. Doncs el que són les coses!, quan està-vem en aquest punt apa-reix el CORONAVIRUS en una província interior de la Xina, Hubei, concretament en la seva capital Wuhan. Una “petita” ciutat amb una mica més de sis milions d’habitants. Perquè ens en fem una idea, està situada a uns 1.150 quilòmetres el sud de Pequín, i a uns 750 quilòmetres de l’Oceà Pacífi c. A conseqüència de l’epidèmia, la gent és confi nada a casa seva, les factories baixen la seva producció; i quan no, estan obligades a tancar provisionalment; el seu sistema sa-nitari es col·lapsa… Resumint, Xina es veu obligada a trepitjar el fre de la seva activitat industrial i econò-mica. De retruc, el mateix efecte comença a produir-se en Europa. Les borses de tot el món baixen i baixen, per no dir cauen. El preu del barril de petroli, també baixa i bai-xa. EP! De bon segur que a les ben-zineres no hi notarem aquestes bai-xades. Segur que no. Amb tot això, ara ja no se’n parla del 5G xinès. Ves per on. Abans de prosseguir perme-teu-me un petit parèntesi.
En l’etapa fi nal de la Primera Guer-ra Mundial, el 1918, es va produir una epidèmia de grip que va pro-vocar una gran mortaldat. Com que a centre Europa estaven en guerra i prou feina tenien, per calmar a la ciutadania, varen dir que aquella grip “no era seva”, i la
varen anomenar grip
es-panyola. Aquí com érem
neutrals en aquella confrontació, la varen batejar com a grip
fran-cesa. Coses que passen.
Doncs bé, aquesta epi-dèmia va produir a gai-rebé tot el planeta més de 50 milions de morts entre 1918 i 1919. Alguns especialistes fan pujar el nombre de defunci-ons fi ns als 100 milidefunci-ons. Més que no pas les
esta-dístiques ofi cials atribueixen a la Segona Guerra Mundial, amb els seus camps d’extermini a ple ren-diment. Sigui quina sigui la veritat, el nombre de morts és esgarrifós. Des de ja fa uns anys a l’Amèrica central i la del sud, hi ha una epi-dèmia “silenciosa” de DENGUE que possiblement ha causat més morts que el “nostre” CORONAVIRUS. En la part d’Àfrica dita subsahari-ana, des de fa anys també n’hi ha una altra d’epidèmia “silenciosa”, l’EBOLA que de bon segur encara ha produït més defuncions que el
DENGUE. Tampoc se’n parla. Da-vant d’aquesta situació un es pre-gunta: Per què tant ressò pel CO-RONAVIRUS i tant silenci per les altres? Per què ens afecta a nosal-tres, els europeus, mentre les altres no? És per això?
Sempre hi ha gent ma-lintencionada i hi ha algú que pensa que bé podria ser que, com la “guerra econòmica” que teni-en teni-encetada els EUA i la Xina no donava els fruits esperats, podria ser que “algú” obrís la Caixa de Pandora, i ves per on, se’ls hi escapés un bacte-ri d’aquests estranys que es fabriquen en aquests laboratoris que ningú sabem on som, i allò que no es va aconseguir amb una guerra d’aranzels, s’aconseguís “accidentalment” per acció del CO-RONAVIRUS; amb un efecte com-plementari, que permetrà a la gent que disposa d’informació i de recur-sos, els hi permetrà fer operacions especulatives en borsa amb guanys astronòmics a curt termini. Pot ser veritat això que algun mal pensat diu? Jo certament no ho sé però, de ben petit, em varen ensenyar que en
la guerra i en l’amor tot si val. Com
resulta evident, aquest tema que us platejo no és una qüestió amorosa, oi? Per tant ...
guen, amb el qual només cerquen enverinar-ho tot.
Quant al PP i Vox és clar que per sublimar el Imperio Español no els importa per res sacrifi car els altres pobles perifèrics. Un
Im-perio que, perdudes les colònies
exteriors, escanya cada volta amb més fervor tot allò que no sigui el gran Ma-drid que somnien. Un Madrid, SA. conformat per patrioters obsedits en fer negoci. Monar-quia, Justícia, Exèrcit, Banca, Administració, Constructores... engrei-xant-se sense mesura, sacrifi cant els pobles veïns, empenyent a la més letal despoblació l’Espanya interior. Dis-sortadament, els “nos-tres” unionistes, els que tenim a casa, més que mirar-s’ho amb recel, encara aplaudeixen amb les ore-lles aquesta mena de política cen-tralista que ens porta a tots ple-gats cap a l’abisme. A mi no em fa res que la voluntat dels espanyols sigui la d’anar dreters i cofois cap a l’estimball. Que ens imposin i apli-quin a nosaltres aquesta deriva suïcida, ja m’emprenya més.
Per què tant
ressò pel
coronavirus
i tant silenci
per les altres?
ca, ja està trigant a exposar-la. No, no veig, no vull veure, ad-versaris en cap de les diverses expressions que poblem el món independentista. Sóc dels con-vençuts que els enemics de la nostra llibertat cal cercar-los en l’ampli ventall que conforma el planeta unionista. Crec
que a qui cal combatre políticament és l’entorn del PSC, un partit que té com a objectiu principal -gairebé únic- guanyar la Moncloa, el
Gobier-no del Estado pels seus
amos del PSOE. És en l’obsessió per assolir aquest objectiu que do-nen per bo l’espoli que patim, les xacres que per la societat catala-na suposa la imposició d’una política colonial que ens malmet polí-ticament i socialment.
El que nosaltres entenem com a feixuga rèmora, per la gent del PSC són simplement “danys col-laterals” que patim pel seu encalç de l’objectiu superior.
Penso que no cal fer despesa d’energies blasmant a Cs. Crec que aquests elements aviat es dissol-dran en l’àcid corrosiu que
segre-Si hi ha algú
que disposa
d’aquesta
fórmula
màgica, ja
està trigant a
exposar-la
Una qüestió
d’amor o de
guerra?
Frederic MartínezD’autonomistes,
traïdors,
botiflers...
Josep Jordà9
A
R
ARREU
GOMBRÈN | ROGER SALADRIGUES
Les veïnes i veïns de Gom· brèn ja coneixen els resul· tats sobre l’enquesta de les campanes. Els 71 ciutadans que han participat en la vota· ció sobre el seu so han deci· dit que volen que es deixi el toc de les campanes tal com és actualment. Així ho han constatat els 47 vots a favor sobre l’opció que el volum és correcte, per les 21 que volen que sigui més baix.
«A tothom li ha estat bé tal com estan ara; es deixaran
les campanes tal com estan i no pararan a la nit», ha va·
lorat el batlle del poble, Cèsar Ollé, un cop sabut els resul· tats. Pel que fa referència al toc de l’Àngelus, 35 persones han votat que es quedi tal com estar ara, 14 han manifes· tat que sigui més curt, men· tre que 11 no volen que soni. Finalment, pel que fa al re· pic de la nit, 9 persones han manifestat que no volen que soni en diferents horaris. Des de l’ajuntament també valo· ren positivament la participa· ció, que ha estat del 44% so·
EL RIPOLLÈS
FGC
El so de les campanes de Gombrèn no
es modificarà arran de l’enquesta
Dijous, 12 de març de 2020
Ajornada una activitat
social a Vall de Núria
QUERALBS | ROGER SALADRIGUES
El Programa Català de Re· fugi ha ajornat la sortida programada a Vall de Núria segons han informat fonts del Departament de Treball, Afers Social i Famílies. La decisió arriba com a mesura preventiva pel Coronavirus. L’objectiu de l’activitat era beneficiar i donar suport a les persones refugiades i sol· licitants d’asil. La iniciativa, dins del Programa de Men· toria, consistia en què per· sones voluntàries, que fan de mentors a aquestes persones refugiades, acompanyessin a les persones o famílies refu· giades per ajudar·les a assolir
la plena integració al territori. La sortida a Vall de Núria pre· tenia fomentar les relacions de confiança i coneixença entre els mentors i les perso· nes refugiades per crear vin· cles entre els dos grups. Per fer·ho, s’havia de fer mitjan· çant activitats lúdiques i d’oci al Parc Lúdic de la vall. Els participants havien de fer ús de les pistes de trineus, jocs d’equilibris, tirolina o el rocòdrom. També hi havia programada una excursió pels senders de la zona. Se· gons l’organització, unes 150 persones provinents d’arreu del territori català havien de fer acte de presència a l’es· deveniment.
bre el cens. «La participació
ha estat molt bona perquè hi ha hagut interès; han votat persones que no sentien el repic des de casa seva», re·
marca el polític.
Tot i que les campanes es deixaran tal com estan ara, seguint les indicacions dels tècnics especialistes de la Confraria de Campaners de Catalunya, s’ajustaran els martells amb l’objectiu que les campanes no es facin mal bé, ja que aquests no piquen en el lloc adequat de les campanes.
P
10
A
R
ARREU
Dijous, 12 de març de 2020CAMPRODON | GUILLEM SÁNCHEZ
Tots els regidors de l’ajunta-ment de Camprodon celebren que la Generalitat hagi conce-dit el Pla de Foment de Turis-me al municipi, que comporta-rà rebre una subvenció de més de 200.000 € per un projecte que supera en el seu total els 400.000 €. En la darrera ses-sió plenària, celebrada aquest dilluns, però, equip de govern i oposició van intercanviar im-pressions sobre l’autoria i res-ponsabilitat d’aquest. Per una banda, al torn de precs i pre-guntes, els regidors de l’oposi-ció Joaquim Coch i Xavier Jun-cà van expressar que hi havia una feina prèvia feta que no es va tenir en compte a l’hora de comunicar la bona notícia per a Camprodon. Per altra ban-da, l’alcalde Xavier Guitart i la regidora de Turisme i Promo-ció econòmica, Maria Àngels Reixach, van defensar que ells havien treballat de valent per-què els atorguessin la subven-ció. Guitart va expressar que
«el Pla de Foment és el primer fruit del nostre equip i ho se-guiré defensant». Quan «và-rem entrar, ens vam trobar un Pla de Foment que no s’havia executat, que no s’havia fet res ni tan sols s’havia plante-jat demanar-lo», afegia
l’alcal-de, qui seguia mantenint que
«els mèrits són totalment del
BOI
El Pla de Foment i l’ordenança de
serveis funeraris centren el ple
La sessió plenària va tenir lloc dilluns a la tarda
nou equip de govern, perquè també cal recordar que els dos passats anys, 2018 i 2017, s’havia demanat el pla i s’ha-via denegat en tot moment».
Als regidors de + Camprodon, a l’oposició, els va saber greu que
«s’oculti a la ciutadania que això és un treball d’equip, és la culminació ben feta d’una feina feta amb els anys», en
paraules del seu portaveu, Jo-aquim Coch. També va expres-sar que «un Pla de Foment no
els prepares en un mes; ells han treballat molt i han apro-fitat una feina d’anys que es portava fent».
Més Camprodon lamentava durant la sessió oportunitats
«perdudes» com aquesta per
comunicar la idea de treball conjunt a Camprodon i
demos-Equip de govern de Camprodon i oposició no es posen d’acord sobre qui ha
contribuït més per aconseguir la subvenció de la Generalitat de Catalunya
La polèmica del
‘Mercat de les
dones’ pel 8M
CAMPRODON | G.S.
L’oposició de Camprodon considera que la denomina-ció de ‘Mercat de les dones’ per l’acte celebrat diumen-ge passat a la vila amb mo-tiu del Dia Internacional de la Dona va generar confu-sió i va ser «desafortunat», com va expressar Joaquim Coch, el seu portaveu. Cre-uen que no va ser bona idea allunyar-ho de la plaça de la Vila i que tot plegat va pro-vocar una «banalització» de la jornada. Coch va afegir que «creiem que les dones de Camprodon s’hi han de sentir molt més interpel-lades i s’hi ha de comptar molt més i que reduir el Dia de la Dona a un mercat que s’hi venen productes, ba-nalitza la lluita feminista».
Segons l’oposició, doncs, l’acte s’ha de replantejar. Des de l’equip de govern van ex-plicar que en veure aquesta denominació de ‘Mercat de les dones’ van demanar rec-tificar-ho als responsables de l’organització. L’aposta per la plaça Santa Maria va ser una idea per traslladar activitats a altres espais de la vila, van assegurar des de la regidora de Dona i Convivència. trar així «una nova manera
de fer política». També
expli-caven que havia succeït un fet semblant en les novetats rela-tives a la torre de telecomuni-cacions.
El grup de l’oposició es va abs-tenir en dues votacions: la relativa a la designació repre-sentants de la família d’Isaac Albéniz en la Fundació Públi-ca Museu Isaac Albéniz i en la modificació de les ordenances fiscals. Els punts es van aprovar amb els vots a favor dels regi-dors de l’equip de govern. Es va introduir una ordenança per regular les visites guiades que s’imparteixen a Camprodon (que fins ara no estava contem-plat) i una altra relativa als ser-veis funeraris. A partir d’ara, la comunicació de les esqueles a
la vila es farà en panells infor-matius instal·lats en diferents punts de Camprodon. Ara bé, es reconeix en l’ordenança que si una família vol que es comu-niqui també porta a porta, això tindrà un cost de 200 euros. Una mesura, segons l’alcalde, per «fomentar que no es faci». En el fons de la qüestió, l’opo-sició també hi estava d’acord, però no va votar-hi a favor per-què no vol que aquest fet com-porti comportaments diferents en funció dels seus ingressos. El ple de dilluns també va do-nar llum verda a la modificació puntual del POUM a Can Cabot, la qual comporta que l’ajunta-ment guanyi un percentatge del terreny, on la propietat mateixa construirà un aparcament des-tinat a 15 o 20 vehicles. També es va aprovar una sanció de 750 euros a un propietari d’un gos perillós per diferents infracci-ons (una falta cinfracci-onsiderada greu i que no es pot commutar per treballs socials, per exemple) i la designació de Fermí Bobi com a Jutge de Pau substitut de la vila. Alhora, es van aprovar inicialment les bases de sub-venció per al programa ‘Em-prèn tot l’any’. Durant el torn de precs i preguntes, alguns veïns van manifestar la seva opinió sobre algunes problemàtiques que els afecten, principalment als nuclis, dels quals l’ajunta-ment en va prendre nota.
P
11
A
R
ARREU
RIPOLL | XEVI PUJOL
L’Agenda Ripoll 2030 va or-ganitzar un doble acte aquest dimecres a Ripoll, amb la
in-tervenció del Dr. Pedro Nueno, president de la CEIBS i profes-sor d’emprenedoria d’IESE Bu-siness School. Per començar, al migdia, va anar fi ns al CAT de Can Guetes on va partici-par en un col·loqui-dinar rela-cional sota el títol ‘El futur de l’empresa familiar davant els reptes 4.0, objectius 2030, la globalitat i el relleu generaci-onal’. Per altra banda, durant la tarda, va oferir una classe magistral a la Fundació Eduard Soler anomenada ‘La Formació Professional i els nous sectors de l’economia 4.0, els reptes de les noves sortides profes-sionals i l’emprenedoria com a estratègia’. El coronavirus també va protagonitzar, com a tema d’actualitat més imme-diata, les seves intervencions.
«Coses com aquesta passen una vegada cada molts anys
en economia. El que es pot esperar és que quan acabi això, tot es recuperi amb re-lativa rapidesa», destacava
Nueno. «Les empreses aniran
incorporant les tecnologi-es, la innovació i sobretot, la globalització. Anem cap a un món molt més global, amb empreses que han de ser molt més internacionals i amb una contínua innovació tecnolò-gica», detallava. El Doctor veu
el futur d’una manera positiva i creu que l’economia es bene-fi ciarà de la transformació di-gital. També assegura que els robots no substituiran la feina de les persones, sinó que
«fa-ran que potser la gent s’hagi de formar per fer altres fei-nes. Els robots simplement són una manera d’automa-titzar processos i això fa molt anys que ho anem fent».
ROGER SALADRIGUES
El Dr. Pedro Nueno parla
sobre el futur de l’empresa
en un acte a Ripoll
Intervenció de Nueno a la Fundació Eduard Soler
Dijous, 12 de març de 2020
S’instal·larà un comptador de
vehicles al Collet de les Barraques
Un grup ecologista rebutja el futur ‘bike resort’ de Ripoll
RIPOLL | REDACCIÓ
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà ha manifestat la seva oposició al projecte de construcció d’un complex per a ciclis-tes a Ripoll, que fa uns dies va anunciar l’ajuntament. El principal fet que fa que aquest grup ecologista ex-pressi el seu desacord és que s’hi preveu un
remun-tador mecànic. En un mis-satge a les xarxes socials, de-nuncien que «s’acaba la neu
però no els telecadires; no som un parc de vegetació i aventura, volem vides dig-nes a les comarques rurals».
També volen mostrar el seu suport a la gent del Ripollès, perquè segons afi rmen,
«su-men una nova agressió»
després del polèmic polígon de la carretera de les Llosses.
EL RIPOLLÈS
PLANOLES | X. PUJOL
El ple de l’ajuntament de Pla-noles va aprovar aquest di-lluns la proposta per auto-ritzar al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser poder instal·lar un comptador de vehicles a la pista del Collet de les Barraques. Segons ha detallat l’alcalde de la pobla-ció, David Verge, aquest ele-ment es col·locarà just abans del refugi del Corral Blanc. L’objectiu que es persegueix és el de poder comptar amb una estadística de les
entra-des al Parc Natural, ja que aquesta carretera n’és un accés freqüent. Des de fa un temps, de fet, ja tenen instal·lat un altre compta-dor a la carretera de Fon-talba (Queralbs). Segons David Verge, el comptador
«podria estar instal·lat en un termini de dos me-sos, perquè ja disposen del material». Els vehicles
actualment poden arribar fi ns a una mica més amunt del refugi, ja que la part de dalt de tot del collet no s’hi permet la circulació.
Aquest complex ‘bike re-sort’ va ser anunciat fa dues setmanes a Ripoll, amb un memoràndum signat entre l’empresa Elevated MTB i l’ajuntament de la vila, que incloïa un compromís per treballar conjuntament perquè sigui realitat en un futur. De moment no es coneixen ni els terminis de construcció i la seva ubica-ció exacta.
Servei NISSAN i TOYOTA
Venda de vehicles nous i d’ocasió
Taller de reparacions MULTIMARCA
P
12
A
R
ARREU
Dijous, 12 de març de 2020RIPOLLÈS | REDACCIÓ
El passat divendres es va pro-duir una reunió entre la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) i Foment del Treball es van reunir amb el director general d’Infraestruc-tures i Mobilitat de Catalunya. En la trobada van defensar la millora del tram de les corbes que hi ha al km 43 de la C-17, conegudes com les corbes del Pinós, ja que es tracta d’un punt negre pel que fa a acci-dents. Des de la UIER es propo-sa «millorar aquest tram amb
senyalitzacions lluminoses
La UIER i Foment del Treball es reuneixen
amb el director d’Infraestructures i mobilitat
Hi haurà obres de millora a la línia R3
després de Setmana Santa
VALL DE NÚRIA | XEVI PUJOL
Aquest dimarts es va orga-nitzar una jornada de portes obertes destinada a què tots els veïns i veïnes de la Vall de Ribes poguessin estrenar el telefèric renovat de l’estació de Vall de Núria, que ja està en funcionament des del 22 de febrer. El vent va provocar que finalment el nombrós pú-blic assistent només pogués veure la nova infraestructura parada, i el trajecte fins a l’al-berg del Pic de l’Àliga -que està connectat amb el santuari a través del telefèric- s’hagués de fer mitjançant màquines retrac. Primerament es va fer una explicació del nou equi-pament i després la gent va anar pujant de mica en mica, amb diferents viatges, fins a l’altra punta del telefèric. Un cop a dalt, es va poder gaudir de les vistes i es va organitzar un vermut per a tothom. Hi era present el president de Ferro-carrils de la Generalitat de Ca-talunya (FGC), Ricard Font, que destacava que «podem doblar
la capacitat de persones per hora amb aquest nou equi-pament i a més guanyem en seguretat, com s’ha vist avui,
ja que si hi ha fort vent au-tomàticament el telefèric no funciona. També hem endre-çat tota aquesta part de dalt de l’estació i hem guanyat en comoditat».
Font assegura que «abans de
l’estiu posarem un ascensor a la banda de l’estació que permetrà que sigui adaptat al 100% per a persones amb mobilitat reduïda. He fet un
esforç per posar al dia una estructura que estava ob-soleta». El director de Vall de
Núria, Toni Casals, valorava la normalització de la comuni-cació amb l’alberg després de trenta-un anys d’ús de l’antic telecabina: «El telefèric
tam-bé té capacitat per ser un re-muntador d’esquí i ens porta a un lloc que és un mirador i un punt de partida per fer
RIPOLLÈS | X.P.
Segons ha comunicat l’ajun-tament de Toses, està previst que es facin certs treballs de millora a la línia R3 des de Ri-bes de Freser fins a La Tor de Querol. Segons el comunicat
difós per les xarxes munici-pals, començaran després de Setmana Santa i tindran una durada aproximada d’uns sis mesos. El tren no estarà ope-ratiu en aquest tram, però se seguirà oferint el mateix servei mitjançant autobusos.
XEVI PUJOL
Jornada de portes obertes al nou
telefèric de Vall de Núria
Autoritats de FGC, pobles de la vall de Ribes, estació d’esquí i alberg durant la jornada d’aquest dimarts
per excés de velocitat, abans que amb la instal·lació d’un nou radar». També es va
de-manar el lliure pas pels túnels de Bracons pels transportistes de camions de més de 7.500 kg de càrrega de la comarca del Ripollès i així equiparar les condicions als de les comar-ques d’Osona i la Garrotxa. En aquest cas s’està a l’espe-ra del projecte de la variant d’Olot i Les Preses. Es va posar sobre la taula una altra qües-tió, la demanda de la igualtat de condicions dels transpor-tistes del Ripollès amb els del Berguedà a l’hora de passar pel
túnel del Cadí, ja que aquests hi poden accedir a cost zero i els del Ripollès han de pa-gar. S’està treballant en un projecte anomenat ‘Vinyeta’, el qual acreditaria a tots els transportistes a poder passar pel túnel de manera gratuïta. També es va convidar al con-seller de Territori i Sostenibi-litat a visitar pròximament les instal·lacions de la UIER per tal de poder explicar aquestes qüestions a l’empresariat del Ripollès i als mitjans de comu-nicació, així com altres temes que afecten l’Agència Catalana de l’Aigua.
El vent va impedir que funcionés durant la jornada
en la qual es presentava davant els veïns de la vall
FGC i els ajuntaments de la zona ho perceben com
una inversió per a la gent del territori
El vent va impedir que els assistents provessin les noves cabines en moviment
és observar la millora amb els seus propis ulls. De fet, segons l’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans, la gent de la vall és qui més hi guanya: «És una
aposta de territori, de país. Nosaltres defensem que hi ha necessitat que s’inverteixi en els entorns allunyats de les grans ciutats. Volem que els veïns se sentin orgullosos de la feina que fem i vegin que realitzem bones inversions».
Bona part de la maquinària del telefèric prové de l’antic Aeri d’Esparreguera, i això ha pogut abaratir el cost.
Els veïns assistents es mostra-ven satisfets amb la visita, tot i no haver pogut gaudir d’un viatge amb la nova infraestruc-tura. S’hi trobava un munt de gent, sobretot dels diferents nuclis de Ribes i Queralbs, al-guns d’ells extreballadors de l’estació i de l’alberg. La majo-ria comentaven que pujar amb les retrac també havia estat una gran experiència.
moltes excursions al Parc Na-tural de les Capçaleres». Amb
la visita organitzada per als veïns s’ha volgut que la gent del territori més proper
P
13
A
R
ARREU
Dijous, 12 de març de 2020
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
Mercadona ha presentat els resultats de l’any 2019. Entre les principals xifres que mou l’empresa de supermercats físics i venda online, destaca que va incrementar la inversió durant el darrer any en un 46%, fins als 2.200 milions d’euros. Aquest esforç inversor, realit-zat amb càrrec als seus recur-sos propis, s’emmarca en el pla de transformació 2018-23 per impulsar un model d’em-presa més digital, productiva, responsable socialment i sos-tenible. La companyia també va experimentar una millora en vendes consolidades en su-perfície constant d’un 5%, fins als 25.500 milions d’euros. A conseqüència igualment del
compromís amb la satisfacció dels clients, amb nous produc-tes i millores constants de ser-vei qualitat al millor preu, ha registrat un increment de més de 80 tiquets per botiga i dia de mitjana, xifra que represen-ta un augment acumulat en 3 anys de 205 tiquets per botiga i dia.
Per tal de consolidar el seu desenvolupament i establir les bases del Mercadona del futur, la companyia seguirà impul-sant el pla de transformació que engloba en aquest període de cinc anys, fins al 2023. Té previst, doncs, invertir 1.800 milions el 2020, que destina-rà principalment a obrir nous supermercats (69 dels quals a Espanya), a reformar 160 su-permercats per adequar-los
al nou Model de Botiga Efici-ent, a seguir desenvolupant el projecte Frescos Global i
MERCADONA
Augment del 46% de la inversió de
Mercadona, fins als 2.200 MEUR
Juan Roig amb els membres del Comitè de Direcció de Mercadona
a implantar la nova secció A punt per Menjar a 460 super-mercats al llarg de l’any. En el
L’empresa va facturar 25.500 milions durant el 2019, un 5% més
cas del Ripollès, la companyia compta amb un supermercat a la capital.
P
14
E
N
ENTREVISTA
Dijous, 12 de març de 2020
RIBES DE FRESER | FRANCESC RUBIÓ
• Què es pretén amb el model d’insti-tut-escola dins el sistema?
L’institut-escola és el model que estableix un ensenyament integral des de P3 fins a 4t d’ESO. És un sistema on es garanteix una es-colarització de l’alumne des dels 3 fins als 16 anys en un mateix centre. Per tant, és una continuïtat que abasta educació Infantil, tota la Primària i l’ESO. Amb aquest procés es garanteix també que els alumnes puguin arribar a cursar l’Ensenyament Secundari Obligatoria en el mateix poble.
• S’afirma que es garanteixen uns serveis per a l’equilibri territorial i s’evita l’ab-sentisme escolar ...
És una opció, que ja s’havia aplicat fa temps, del 2005 al 2011, i ara s’ha recuperat i s’ha actualitzat a les necessitats d’avui en dia. A partir del curs passat se n’han posat en fun-cionament uns 25 més i aquest any, i fins al proper curs, n’hi haurà uns 30 més. No vo-lem dir amb això que ha de ser un model universal, però sí que ens sembla que és molt important en el sentit que hi pot haver un projecte educatiu que suposa una garantia d’escolarització a diferents llocs del territori. Suposa un model entremig dels dos cone-guts com a clàssics, entre l’escola i l’institut i per a algunes zones rurals aporta uns grans avantatges pel fet que evita desplaçaments d’alumnes fora de el municipi. Amb els al-tres models, havien de marxar fora cada dia. Creiem que ha de ser una possibilitat més en el sistema educatiu català i que és de molt bon implementar.
• Al Ripollès existeix el projecte Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses i actualment s’està treballant amb el Joan Triadú de Ribes de Freser...
L’institut-escola de Sant Joan ja fa anys que funciona i des del curs passat es va posar en marxa el nou edifici de per a Secundària, mentre que s’està pendent del de Primària, que està en un altra ubicació, i que s’està mirant de portar-lo, també, a les noves ins-tal·lacions.
• Aquesta setmana continuen les negocia-cions pel projecte de Ribes...
En aquest cas estem treballant per unifi-car el projecte educatius dels dos centres,
GENCAT
Fonalleras:
«
El model institut-escola
és una garantia d’escolarització
»
El director dels Serveis Territorials d’Educació parla sobre el nou centre a Ribes de Freser per al curs vinent
El Ripollès comptarà a partir
del curs vinent amb el segon
centre educatiu
institut-escola, a Ribes de Freser,
després de Sant Joan de les
Abadesses
ja que físicament es pot dir que ja estaven units. El que estem treballant és que hi hagi un únic projecte educatiu des de P3 al 4t d’ESO, i tal com hem dit ,en aquest cas ens sembla que serà molt beneficiós tant per a la pobla-ció com per al sis-tema educatiu de la zona. • El director dels Serveis Territorials d’Educació en fa un balanç favorables dels dos projectes ripollesos?
Molt favorable. Te-nint en compte que aquest és un dels quatre que aquest any co-mençaran. Seran, així, Ribes de Freser, Ca-daqués, Olot i Palamós els que es posaran en funcionament el curs 2020/21. Amb el d’Em-puriabrava, que es va poar en funcionament l’any passat, i juntament amb els altres qua-tre que ja hi havia, el model va agafant cos a les comarques gironines perquè ja hi ha
centres i municipis interessats, també, en aplicar-ho
• L’arribada del coronavirus a Catalunya ha suposat haver d’aplicar algunes mesures especials a les escoles de les comarques de Girona?
S’han pres les mateixes mesures que s’apli-quen a tot Catalunya. I són les que ens trans-meten des del Departament de Salut. No fem res que més que el que se’ns indica. No hi ha cap escola tancada en aquests moments. Hi ha alguns casos puntual i el que es fa és fer-ne un seguiment, però no hi ha cap situació greu i, en conseqüència, seguirem vetllant per aquests casos i pendents de les indicaci-ons que se’ns facin.
•D’acord amb el Pla d’Entorn de Ripoll, el departament d’Educació va anunciar algu-nes accions...
De fet, les aules d’acollida es creen el 2004 i fins ara hi estem treballant i desenvolupant. A Ripoll ha tirat endavant el Pla Educatiu d’Entorn Educatiu 0-20, que vol dir implicar tota la societat amb les escoles i instituts per aconseguir una integració total de totes les cultures i sectors socials. De moment n’es-tem satisfets.
Martí Fonalleras, director dels serveis Territorials d’Educació a les comarques de Girona
