CASETA
riUNICIPA!
DF
ÍVMOONA
Núm. 31 - Any LXVIII
10 de Novembre de 1981
Es publica cada 10 dies
Dipòsit legal B. 1.824 -1958
ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
Gaseta municipal - Av. Portal de l'Àngel, 8-10, 3.a La correspondència s'adreçara a l'll im, senyor Secretari general de l'Ajuntament de Barcelona.
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari (9-X-1981) 547
Comissió Municipal Permanent (16-X-1981) 561
Decret (16-X-1981) 567
Acord (16-X-1981) 569
Publicacions, Disposicions i Anuncis Oficials 571
PREU DE SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500 pessetes
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consisto¬ rial de la Ciutat de Barcelona, el nou d'octubre de mil nou-cents vuitanta-u, es reuneix el Consell
ple¬ nari en sessió ordinària, sota la presidència de
l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi con¬
corren els Il·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i
Antoni Comas i Baldellou, i els Il·lms. Sres. Regi¬
dors, Mercè Sala i Schnorkowski, Pau Cernuda i
Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i
Sabarís, Miquel Bonilla i Ruiz, Rafael Pradas
i Camps, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Josep Maria Pujadas i Porta, Josep Miró i
Ardèvol, Francesc Blanch i Terradas, Francesc Martí i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego,
Maria Francesca Masgoret i Llardent, Cèsar López
i Vera, Lluís Reverter i Gelabert,
Jacint Humet i
Palet, Enric Truñó i Lagares, Raimon Martínez i
Fraile,
Josep
Octavio i Fabregat, Germà Vidal iRebull, Justinià Martínez i Medina, Agustí de Se-mir i Rovira, Jordi Conill i Valls, Núria
Gispert i
Feliu, Josep Maria Serra i Martí, Guillem Sanchez i Juliachs, Albert Pons i Valon, Ramon Martínez
i
Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i
Esca-lero, Sebastià Millans i Rosich, Carles Güell i de
Sentmenat, Josep Maria Comalrena de Sobregrau i
Gal, Carles Soldevila i Rodríguez, Bernat López-Pinto i Ruiz, Frederic Rahola i Aguadé, i Miquel
Ponsetí i Vives, assistits pel Secretari general, Jor¬ di Baulies i Cortal.
Hi és present l'Interventor municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga
i Garro.Oberta la sessió per la Presidència a les disset hores i deu minuts, és llegida i aprovada l'acta de l'anterior, celebradael 2 d'octubre de 1981.
Abans d'entraren el despatx d'ofici el Sr.Alcalde dóna compte del decret en data d'avui referent a la
festivitat del dia 12 d'octubre, del qual s'ha assa¬
bentat la Comissió municipal permanent en la ses¬ sió d'avui al matí. Explica que la simultaneïtat
d'una festa oficialamb una jornada laboral normal
provoca problemes de connexió en el funcionament
de la Ciutat i també dins el mateix Ajuntament per
quant serveis tan importants com la guàrdia urba¬
na, les escoles, la intendència i els hospitals han de seguir el ritme de la Ciutat, i, en evitació d'un trac¬
te diferencial entre els funcionaris
públics i els
treballadors privats s'ba cregut procedent d'adoptar
la mesura de treballar el proper dilluns, recollint,
a més, l'opinió de
grups de funcionaris que no vo¬ len discriminacions amb la resta dels
ciutadans, ac¬
titud que qualifica de molt positiva i
que agraeix públicament. Igualment indica que es respecten les
resolucions de l'Audiència i la Generalitat sobre
aquesta diada tot garantint el còmput correcte dels
terminis i l'eficàcia de les gestions administratives; ifinalment dóna lectura a lanota lliurada
pelsmit¬
jans de comunicació social on es fixen les normes a
seguir pel personal municipal quant al treball del
proper dia 12.
En el despatx d'ofici, el Consell plenari acorda:
Quedar assabentat de l'acord de la Junta electo¬ ral de Zona, del 17 de setembre de 1981,
que desig¬
na Regidor d'aquest Ajuntament
l'IHm. Sr. Bernat Lòpet-Pinto i Ruiz en substitució del Sr.
Santiago
Sánchez i Pradell de la coalició electoral «Centris¬
tes de
Catalunya-U.C.D.»
del qual càrrecva pren¬ dre possessió el 21 de setembre
passat.
Quedar assabentat i ratificar els decrets de l'Al¬
caldia, del lr. de setembre de 1981, que nomenen el Sr. Joan Clos i Matheu, Coordinador de Serveis de la Subàrea de Salut pública, i el Sr. Josep Artigas 1 Candela Coordinador de Serveis de la Subàrea
d'Assistència sanitària.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 2 d'octubre de 1981, que disposa delegar la presi¬ dència del Patronat de la Fundació pública muni¬
cipal «Escola Avillar Chavorros» a l'IHm. Sr. Re¬
gidor Raimon Martínez i Fraile, i designa membres
de l'esmentat Patronat els Il·lms. Srs. Regidors Jo¬
sep Bueno i Escalero i Núria Gispert i Feliu. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 2 d'octubre de 1981, que posa en vigor els Estatuts
del Patronat municipal de Turisme aprovats pel Consell plenari el4 d'agost de 1981.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comis¬ sió municipal permanent, del 10 de setembre de 1981, que fixa en 94.500.000 ptes. la quantia total
de la indemnització a pagar per «Catalana de Gas
y Electricidad, S.A.» en reparació de danysi perju¬
dicis materials ocasionats en l'Hospital de Ntra.
Sra. del Mar i altres dependències municipals per l'explosió produïda en les instal·lacions d'aquesta
Societat el 2 de juliol de 1981.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia del 7 d'octubre de 1981 que designa representantd'aquest
Ajuntament a la Càtedra de Dret Civil «Duran i Bas» l'Il·lm. Sr. Regidor Bernat Lòpez-Pinto i Ruiz
en substitució del Sr.
Santiago
Sánchez i Pradell.Quedar assabentat de l'acord de la Comissió mu¬
nicipal permanent del 9 d'octubre de 1981, que
designa l'Il·lm. Sr. Josep Maria Pujadas i Porta
membre de la Comissió Informativa d'Ordenances,
Reglaments i Reforma administrativa, en substitu¬
ció del Sr. Santiago Sánchez i Pradell. Finalment es llegeix el següent escrit
adreçat al
Ple pel Sr. Pujadas:
«Com a portaveu de la coalició electoral «Cen¬
tristes de Catalunya-U.C.D.», el Regidor
que subs¬ criu presenta al Consell plenari la incorporació
de
l'Il·lm. Sr. Regidor Bernat Lòpez-Pinto i Ruiz a la Comissió municipal permanent
en substitució de l'Il·lm. Sr. Regidor Josep Maria Miró i Ardèvol; i la designació de vocal del Consell plenari
Corporació municipal
Metropolitana
afavor
de
l'Il·lm. Sr. Regidor FrancescBlanch
iTerradas
subs¬
tituint, també, el Sr. Miró i Ardèvol».
El Sr. Alcalde comentabreument un punt impor¬ tant del despatx d'ofici, com és
la indemnització
per l'explosió de gas que afectàl'Hospital de Ntra.
Sra. del Mar, explicant la tramitació iels criteris
seguits per a estipular una
adequada compensació
pels danys soferts a les
instal·lacions
municipals.
Tot seguit el Sr. Alcalde dóna laparaula al
Sr.
Miró per a intervenir enrelació al comunicat de
la Coalició Centrista mitjançant el qual se'l substi¬ tueix pel Sr. Lòpez-Pinto al side la Comissió
Per¬
manent i pelSr. Blanch en el
Consell plenari
de la
Corporació Metropolitana.
El Sr. Miró assenyala la significació
política de
la comunicació del suposat representantde la
Coa¬
lició «Centristes de Catalunya-U.C.D.» en aquestAjuntament. Fa constar que en aquest
matí lia
pre¬sentat un escrit en el cual resumeix que considera dissolta la coalició electoral entreU.C.D., U.D.C.A.,
i U.C.C., el seu Partit, que es presentaren conjunta¬
ment a les eleccions; que els dos primers
Partits
formaren, per fusió, el que
actualment
esdeno¬
mina Centristes de Catalunya-U.C.D., mentre que U.C.C. va mantenir la seva personalitat i
indepen¬
dència; i que la Coalició inicialnomés pot
tenir
ac¬tualment els efectes derivats de l'assignació de llocs
en els organismes municipals.
Afirma igualment
que U.C.C., com a partit inscrit en
el
Registre
d'Associacions polítiques segons consta en una cer¬ tificació registral, no tédelegada
cap representati-vitat en Centristes de Catalunya-U.C.D. ni en cap dels seus membres; i que, per tant,l'Ajuntament
no pot acceptar cap iniciativa nitramitació
de Cen¬
tristes de Catalunya que afecti
als membres
d'U.C.
C. Consegüentment, com a partit queja
noté
resa veure amb la Coalició electoral, demana que no
tingui cap efecte la comunicació
del Sr.
Pujadas i
noadmet que aquest portaveu
s'irrogui la
represen¬tació d'U.C.C. per quant
la Coalició
vadeixar d'exis¬
tir i els llocs que els membresprocedents d'ella
ocupen en els Organismesmunicipals
es vandeter¬
minar per un acord verbal entre
el Sr. Pujadas i el
Regidor que fa ús de la
paraula. Lamenta, alhora,
que l'Ajuntament, en casd'acceptar els canvis
pro¬ posats, es converteixi en jutgedel litigi
entreels
drets d'un petit partit com és
U.C.C., i Centristes
de Catalunya.El Sr. Alcalde indica que coneix aquests
proble¬
mes però que
l'Ajuntament ha
de
respectarles de¬
cisions dels Grups municipals i que les represen¬
tacions a la Permanent o a les Comissions són per elecció o designació interna de
cada
undels Grups,
sense interferència de la resta dels Partits i Coali¬ cions.El Sr. Comas diu que en la seva opinió
els
mem¬ bres dels Grupsmunicipals
sónels
quefiguraven
a les llistes electorals.
Aquesta
postura la témolt
clara i n'ha fet esment en moltes ocasions però
també fa patent que llevat
de la Coalició centrista
l'única que resta a la Corporació és
la de
Conver¬
gència i Unió. Sense
voler
entrar enla
problemà¬
ticajurídicani en qüestions internesdels altres
par¬tits, recorda que tant a Convergència com a
Unió
se'ls ha donat oportunitat d'expressarles
sevesdi¬
ferents opinions quan aquestess'han produït,
senseque mai Convergència
s'hagi
irrogatla
representa¬ ció d'Unió Democràtica ni viceversa.El Sr. Thió enfoca la qüestió des d'un punt de vista jurídic, puix
l'ha estudiada
icomentada
en diversos aspectes,assenyalant
que enla
sevaopinió
hi ha una qüestió de tipus
formal:
aquest assumptes'havia d'haver tractat prèviament a la Comissió municipal permanent; però deixant
de
banda
aquest formulisme, passa a la qüestió
de fons: les
coalicions electorals, als efectes de determinar elsHocs que els corresponen als
Organismes
munici¬pals tenen vigència fins a l'acabament
del mandat
consistorial, segons això queda molt clar que la Coalició centrista, d'acord amb la Llei electoral de1978, va obtenir tres llocs a la Permanent però la
normativa oblidà precisar com es produeixen
els
nomenament dins de les coalicions, i a partir d'aqui
precisa el Regidor, es produeixuna situació
de buit
legal que pot ocasionar el fet negatiu que un
partit
polític predominant determini la situació
jurídica
dins la Corporació d'un partit minoritari. Per tant,
creu que si la proporció entre
els dos Partits
es vadeterminar inicialment, no és moment de
canviar-la al cap de dos anys i mig d'actuació
consistorial,
i que caldria valorar tots els arguments
jurídics
per aclarir la qüestió; proposa que per
la Secreta¬
ria general es dictamini sobre elprocediment legal¬
ment aplicable; que tractant-se
d'un
tema queafecta a partits polítics i membres del Consistori,
la
votació hauria d'ésser secreta; però que a més aquesta, i així ho sol·licita amb caràcter previ,
hau¬
ria d'ajornar-se fins a conèixer
els
dictàmens neces¬ saris i la interpretació dels organismeselectorals
als quals també es pot elevar
consulta.
El Sr. Abad indica d'entrada que en cas de vota¬
ció elseu partit s'abstindria per quant no pot entrar en les interioritats d'una coalició ja sigui antiga o actual. Li consta que als efectes
municipals
nohi
ha constància documental de la dissolució de la
Coalició ni de les altres circumstàncies exposades pel Sr. Miró, ja siguin a nivell de
la Junta
electoral
o dels possibles afectats; i que, per tant,
el sistema
de designació inicial cal considerar-lo, en aquesta
ocasió, vàlid i eficaç.
El Sr. Miró precisa que ell no qüestiona
la
seva substitució a la Comissió Permanent sinó el fet po¬ lític que Centristes deCatalunya-U.C.D. s'irrogui
la representació d'U.C.C., laqual
cosa creuinad¬
missible perquè nega al seu Partit eldret
al'exis¬
tència física i legal. Assenyala que segons un dicta¬men de la Junta electoral i un altre de la Direcció
General d'Administració local, una coalició és sola¬
ment un fet cojuntural que es crea per a
les elec¬
cions i a l'únic efecte de la llista de candidats.
El Sr. Pujadas inicia la seva intervenció
lamen¬
tant que aquest tema comporti una
complicació
notòria ala resta de la Corporació, però és necessa¬ ri aclarir les coses com són. Per una banda reco¬
neix que el Sr. Miró té raó quant
parla de
l'acord
a què van arribar a principisd'any però
enaquell
moment les relacions entre els Partits de la
Coah-ció eren molt diferents d'ara ja que posteriorment
U.C.C. es va separar totalment de la
Coalició. De¬
mana la definició exacta d'on pertany políticamenten l'actualitat el Sr. Miró, puix ha llegit en els dia¬
ris que el mateix interessat
diu
que ésRegidor de
Convergència Democràtica de
Catalunya, fet
que té molta importància perquè en tal casforma
partd'un partit que s'enfrontà a
Centristes de Catalu¬
nya a les eleccions municipals, id'acord amb la llei
en tal cas, l'esmentat senyor ha de cessar no sola¬
ment com a vocal de la Comissió Permanent o de
les Comissions Informatives sinó àdhuccom a Regi¬
dor. Continua el Sr. Pujadas manifestant que per
part de Convergència
s'ha dit
queel Sr. Miró
nopertany a aquestGrup però tal punt
s'hauria
d'acla¬
«om a Regidor de Convergència. També vol deixar
ben clar que els Centristes no diuen que el Sr. Miró deixi de ser llegidor, sinó que únicament permuten
el seu lloc a la Permanent amb la designació del
Sr. Lòpez-Pinto. Finalment assenyala que dins del
Grup lii ha un sol Regidor d'U.C.C.; i que per ma¬ joria dels set Centristes es prengué la decisió del
canvi.
El Sr. Miró replica les anteriors paraules dient
que ell1 no signa com a Regidor de Convergència sinó que ho ha posat el diari en tres articles con¬ crets; que com que això no el molesta, tampoc ha sentit la necessitat de desmentir-lio, però que le¬
galment és Regidor d'U.C.C. També manifesta que la competència per decidir si és Regidor o no, co¬
rrespon a la Junta electoral; que dels càrrecs no¬ més el pot destituir el seu Partit, U.C.C., el qual està en procés d'integració en el si de Convergèn¬
cia Democràtica de Catalunya per considerar que és la millor opció centrista i nacional catalana. En¬ tén que la pretensió del Sr. Pujadas és un intent
de castigar el seu acostament polític a Convergèn¬ cia mitjançant el procediment del despatx d'ofici, més que més, quan el Regidor en l'ús de la paraula afirma que ell no forma part del Grup centrista i discuteix la representativitat del Sr. Pujadas com
a portaveu de la coalició electoral.
El Sr. Thió reitera les seves anteriors paraules
d'esperar a resoldre la qüestió sota un criteri jurí¬
dic exacte mitjançant els dictàmens procedents.
El Sr. Lòpez-Pinto recorda que l'any 1979 la Coalició centrista es presentà a les eleccions amb una llista tancada; i considera una falta d'ètica
passar d'un partit polític determinat a un altre. El Sr. Alcalde prega d'ajustar el debat als seus estrictes termes deixant de banda el problema po¬ lític i contemplant solament l'acte de quedar assa¬ bentats de la decisió d'un grup municipal que in¬
tegra l'actual Consistori, sense haver-nos de pro¬ nunciar en un tema intern dels partits i coalicions. Recorda que tots els Partits, àdhuc el seu,
han fet
canvis en els òrgans de govern solament assaben¬tant-ne a la Corporació plenària,
d'acord amb allò
que diu l'apartat III de la resolució de
la Direcció
general d'Administració local de l'li d'abril de 1979 (Butlletí Oficial del dia següent), que, a
indi¬
cació de la Presidènciallegeix textualment elSecre¬
tari general. Afegeix el Sr. Alcalde que siel defecte
formal denunciat pel Sr. Miró existeix,ajornarà
la
tramitació del document tramès pel Sr.
Pujadas;
i demana al Secretari general si la mancade l'infor¬
me de la Comissió Permanent es considera un de¬
fecte formal, contestant aquest que totes
les desig¬
nacions de membres de la Comissió Permanent s'ha
fet sense l'informe d'aquella, precisament en
el
Consell plenari. El Sr. Alcaldeindica
que en cas de creure necessari el dictamen es farà a posteriori,però que en aquests moments la Corporació
ha de
quedar assabentada de la voluntat manifestada
pel
Grup centrista.
El Sr. Miró demana la paraula per contestar
al·lusions i lamenta que el Sr. Lòpez-Pinto l'acusi de falta d'ètica ja que la manca d'ètica
política
més gran és haver transformat la que havia d'ésser unaopció nacional catalana i de centre en un partit
depenent de Madrid. Quant a les paraules del Sr. Alcalde, opina que la norma interpretativa de la Direcció general afectava la constitució dels Ajun¬
taments i no el desplegament posterior com quan la Coalició no existeix i s'ha transformat en dos
Partits polítics; també fa avinent que malgrat la
manca d'un acte formal de dissolució de la coali¬
ció, aquesta és cosa pública i notòria, tot reiterant
novament els anteriors punts de vista ja expressats. El Sr. Thió intervé novament per referir-se a la
qüestió jurídica que considera molt important ja que es corre el risc de sentar un precedent dins d'unes coalicions de diferents partits en el sentit
que elmajoritari ofegui els drets i la representació
del minoritari, opinant igualment que la resolució de la Direcció general no és vinculant per no tenir el caràcter de llei o de reglament.
El Sr. Alcalde contesta que estem davant d'una
interpretació legal per part d'un òrgan de govern,
publicada alButlletí Oficial i que les Corporacions ban complert en matèria de representació propor¬ cional.
El Sr. Serratosa fa constar que de la lectura de
la disposició esmentada no es desprèn una elecció
per majoria sinó que aquesta es farà entre els Re¬ gidors de cada partit o coalició; i que normalment s'han seguit uns pactes previs on es respecten els Partits minoritaris o Regidors independents, com
en el cas de Convergència i Unió; que per tant, no
es pot donar una interpretació tan mecànica, atès
el caire del tema: demana, doncs, un estudi a fons
i que l'Ajuntament no es pronunciï en aquesta sessió.
El Sr. Pujadas indica que el seu Grup ha seguit el procediment de la resolució llegida pel Secretari
general, mitjançant la comunicació del portaveu.
Rebutja les afirmacions quant a les interioritats
del Partit o de la Coalició puix considera que el
tractament de les majories i de les minories és ma¬ tèria exclusiva del Grup municipal i no del Consis¬
tori, exigint que es respecti la voluntat del Grup centrista ja que la forma de realitzar la designació
correspon al seu Grup i si cal fer l'elecció, es fa. El Sr. Pons afirma que el procediment debatut
pot considerar-se un costum d'aquest Ajuntament
però davant d'una situació nova amb un partit que expressament ha manifestat abandonaruna coalició cal considerar que aquesta és inexistent. Estima
que el Ple no pot acceptar el document dels Cen¬
tristes i que el Sr. Pujadas no pot ésser el portaveu
per a un canvi important a la Permanent, per no representar tots els membres d'una antiga Coalició, punt aquest que suscita sengles intervencions dels Srs. Pujadas i Miró referents a l'existència o no de la debatuda Coalició.
El Sr. Maragall contesta que el Consell Plenari
està contemplant i sofrint un debat sobre determi¬
nats problemes interns que consumeix un temps
valuós per a resoldre quefers més transcendentals per a la vida de la Ciutat; assenyala que ens tro¬
bem davant d'un acte jurídic que és impugnable en
cas de disconformitat del Sr. Miró o de qualsevol
altre Regidor i proposa de cloure el debat per
entrar en els dictàmens objecte de l'Ordre del dia.
El Sr. Borrell opina que estem davant d'un tema
que afecta a persones i partits integrats en l'Ajun¬ tament; i que cal trobar-hi una solució amb equi¬
tat i sense precipitacions; els Srs. Serratosa, Miró
i Comas intervenen per aclarir alguns conceptes; i el Sr. Pujadas reafirma que els Regidors Centristes
votaren els canvis, moment en què els Srs. Güell, Blanch, Comalrena, Soldevila i Lòpez-Pinto es po¬
sen dempeus per a corroborar les paraules dels
Sr. Pujadas.
Finalment el Sr. Alcalde anuncia que no vol
allargar més el debat puntualitzant que si la reso¬ lució ministerial diu que l'elecció dels Regidors de cada llista es farà «entre ellos mismos» l'Ajunta¬
i que cal admetre la pressumpció que les
manifes¬
tacions del portaveu són vàlides i cas d'estimar-seque no s'ajusta a la legislació, tant la Corporació
com els disconformes tenen els mecanismes legals
per a restituir lescoses al seu estat de dret; que la
Corporació no pot entrar en discrepàncies internes dels partits i coalicions i se sotmet a les llistes
elec¬
torals per a la formació dels Grups polítics; i que donada la voluntat de cada Grup polític en lesdesignacions, l'Ajuntament sense votació s'assaben¬ tarà dels canvis efectuats.
El Sr. Miró diu que si l'Alcaldia manté aquesta
posició, es troba en la més absoluta indefensió i
que només li queda el camí dels mecanismes jurí¬ dics que li otorga la Llei, per contrarestar una in¬ terpretació que solament afavoreix els interessos del Grup centrista.
El Sr. Alcalde rebutja les manifestacions del Re¬
gidor i dóna per tancada la discussió afegint que demanarà un informe a la Secretaria general sobre
la qüestió plantejada i que, en conseqüència, el Plenari queda assabentat del comunicat del Grup centrista sobre la substitució del Sr. Miró en la Co¬
missió municipal permanent i en la Corporació
Metropolitana.
Es dóna compte a continuació dels punts com¬ presos a l'Ordre del dia:
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Adopció d'acords referents al del Consell de Mi¬ nistres del 31 de juliol de 1981, sobre determinades
mesures en relació amb la situació econòmico-fi-nancera d'aquest Ajuntament; i
Designació per l'Alcaldia dels representants de
l'Ajuntament en la Comissió de Seguiment de l'exe¬ cució dels acords amb l'Administració Central so¬
bre valoració de la situació econòmico-financera
d'aquest Ajuntament.
La primera part d'aquest punt de
l'Ordre
del diaes concreta en el següent text:
«El Consell de Ministres, en la reunió del 31 de juliol de 1981, aprovà una proposta de determina¬ des mesures en relació a la situació econòmico-fi¬ nancera de l'Ajuntament.
«Examinades totes elles, la Corporació accepta
tal proposta si bé considera oportú tenir en compte
les següents matisacions, per estimar que serien adequades a la finalitat perseguida en ordre a la
regularització de la situació econòmico-financera
de l'Ajuntament; sembla innecessari l'últim incís del paràgraf b), apartat I-4t., sobre autoritzacions
respecte a nou personal per a cobrir vacants pres*
supostàries, i si, en canvi que tingui lloc per a les
majors despeses que pugui originar la modificació de la classificació per categories de nivells. S'esti¬
ma que les mesures sobre congelació de retribu¬
cions del personal, contingudes al paràgraf b) 1-4,
que poden ésser substituïdes recorrent a les limi¬ tacions que ofereixin la legislació sobre la funció
pública estatal, que ofereixen plena garantia en ordre a equiparacions, així com les que resulten
de la normativa de caràcter financer aplicable en l'àmbit estatal. Davant el caràcter fix del límit per al creixement de les despeses corrents d'adquisició de béns i serveis tant per al 1982 com per ai 1983,
sembla més oportú acudir a la mateixa normativa
estatal, amb referència rigurosa als mòduls que la Llei de Pressupostos asenyali, en cada cas, per als
Pressupostos generals de l'Estat. Finalment, s'ofe¬
reix, com a més operativa, la substitució d'una ri¬
gurosa conformitat a adoptar en el si d'una Comis¬ sió paritària com la de Seguiment i Control per
una intervenció d'aital Comissió regulant una fórmula per asolucionar una possible discrepància,
tot això pel que fa a la proposta continguda a
l'apartat 1-7.
Com a conseqüència de les anteriors considera¬
cions, es proposa al Consell plenari l'adopció dels següents acords:
lr. Subscriure un conveni amb la Mutualitat
Nacional de Previsió de l'Administració local per al pagament ajornat dels deutes que tingui l'Ajun¬
tament amb l'esmentada Entitat, a 31 de desembre
de 1981. La liquidació de l'esmentat deute s'efec¬
tuarà, en tot cas, en el termini màxim de cinc anys i estarà subjecte a un tipus d'interès del 8 per 100 anual.
2n. Pel que fa al contingut dels paràgrafs lr.-b 1 2n. de l'apartat I, es fa constar que ja hi ha con¬
signació suficient a l'efecte en les corresponents
partides del Pressupost ordinari per a 1981, que fou
aprovat definitivament pel Consell plenari el dia 2 del corrent mes d'octubre: quant a 2.000 milions
de pessetes per atendre les obligacions que en
rela¬
ció a les classes passives té la Mutualitat Nacionalde Previsió de l'Administració local i que l'Ajunta¬
ment abona directament per compte d'ella, de la
qual 500 milions de pessetes s'ingressaran directa¬
ment en la Mutualitat; i quant als 1.500 milions
de pessetes destinats al Banc de Crèdit Local d'Es¬
panya.
3r. Facultar que, en cas d'incompliment, pu¬
guin ésser retingudes dels lliuraments queha
d'efec¬
tuar el Ministeri d'Hisenda, les quantitats que es
deguin a la Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administració local i al Banc de Crèdit Local
d'Espanya.
4t. A) Congelar, durant 1982 i 1983,
les plan¬
tilles d'efectius de personal funcionari,laboral
i contractat, existents en 1981, pel que fa tant alnombre de places o llocs de treball com a
la classi¬
ficació per categoriesprofessionals. No obstant
això previ l'informe de la Comissió deSeguiment
i Control a què fa referència l'apartatIII de l'acord
del Consell de Ministres del 31 de juliol de 1981, sobre mesures relatives a la situació econòmico-fi¬ nancera d'aquest Ajuntament, podrà
modificar-se
la classificació per categories o
nivells
del'esmen¬
tat personal així com autoritzar-se la major despe¬
sa derivada de tal modificació sempre i quan sig¬
nifiqui una millora de la qualificació de la
plan¬
tilla.B) Complir estrictament allò que en el seu
dia
estableixin la Llei de Bases de l'Estatut de la Fun¬ció pública i la Llei Orgànica de drets i deures
dels
funcionaris, quant a l'equiparació de
retribucions
dels funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona,categoria per categoria, amb les de l'Estat.
L'Ajun¬
tament haurà de trametre a la Comissió de Segui¬
ment i Control mencionada en el paràgraf anterior
una certificació valorada de les places i llocs de
treball inclosos en el Pressupost, separant unes i
altres, per classes de personal (funcionaris, labo¬ ral i contractats) i per categories. En cap cas el
C) Les mesures a què fan referència els ante¬ riors apartats A) i B) afectarantots els serveis
ges¬ tionats directament per l'Ajuntament.
5è. Fixar el creixement màxim de les despeses
corrents d'adquisició de béns i serveis,
en els anys 1982 i 1983, en el mateix percentatge que sigui apli¬
cable als Pressupostos generals de l'Estat. Excep¬
cionalment, es podran incloure majors dotacions
per atendre deutes d'exercicis anteriors derivats de
despeses de tal naturalesa. També es podran in¬ cloure, amb caràcter excepcional majors dotacions per a casosjustificats previ l'informe de la Comis¬
sió de Seguiment i Control ja esmentada en apar¬
tats precedents.
6è. Incrementar, com a màxim, les transferèn¬
cies corrents en els anys 1982 i 1983, en el mateix
percentatge que creixin les despeses corrents. A tal
efectes s'estarà a la naturalesa real dels serveis a
què es destinin les transferències. Per altra banda
no podrà subvencionar-se cap servei que
s'autofi-nanciï ni la subvenció podrà ésser superior al dèfi¬ cit que eventualment es generi.
7è. Sotmetre a la Comissió de Seguiment i Con¬
trol ja citada i que es constitueixi segons l'apartat III de l'acord del Consell de Ministres del 31 de
juliol de 1981 sobre mesures relatives a la situació
econòmico-financera d'aquest Ajuntament, els Pres¬ supostos ordinariscorresponents a 1982 i 1983, i els
d'Inversions de 1981, de 1982 i de 1983 abans d'ele¬
var-los al Ple de la Corporació municipal. De no obtenir-se conformitat en el si de la Comissió, les discrepàncies seran resoltes de mutu acord pels Mi¬
nistres -d'Hisenda i d'Administració Terirtorial i
per l'Alcalde de Barcelona.
8è. Prestar la plena conformitat a tot allò que resulta dels apartats II, III, IV, V i VI de la pro¬ posta acordada pel Consell de Ministres, en
la
seva reunió del 31 de juliol de 1981, sobre determina¬ des mesures relatives a la situació econòmico-fi¬nancera d'aquest Ajuntament.
Tanmateix, en ordre a l'execució dels acords an¬
teriors es proposa:
Facultar expressament al Sr. Alcalde o a la per¬
sona que el substitueixi o
en qui delegui,per a ges¬ tionar i subscriure la documentació necessària re¬
ferent al conveni anteriorment previst amb la Mu¬ tualitat Nacional de Previsió de l'Administració
local.
Facultar expressament al Sr. Alcalde o a la per¬
sona que legalmentel substitueixi o en qui delegui,
perquè, en el moment oportú, gestioni i formalitzi amb el Banc de Crèdit Local d'Espanya una ope¬ ració de crèdit per a refinançar les càrregues finan¬
ceres (interessos i amortització) pendents de satis¬
fer per la Corporació el 30 de setembre de 1981 i la
previsió de les que puguin vèncer a 31 de desembre de 1981, procedents del·l exercicis de 1979, de 1980 i de 1981, en la forma icondicions que resulten de l'apartat IV de la proposta acordada en el Consell de Ministres del 31 de
juliol
de 1981, sobre mesu¬res relatives a la situació económico-financera
d'aquest Ajuntament.
Finalment i com a corolari necessari de les mesu¬ res proposades
per a regularitzar la situació eco¬
nòmico-financera d'aquest Ajuntament es fa neces¬ sària la materialització dels ajuts acordats, en el
seu dia, pel Ministeri d'Hisenda pertal d'equilibrar
el Pressupost municipal ordinari del 1980, els quals
es troben pendents de percepció i figuren,
com a
tais a les resultes d'ingressos del Pressupost refós,
raó perla qual es proposa al Consell plenari l'adop¬ ció del següent acord:
Sol·licitar del Ministeri d'Hisenda que s'ultimi la tramitació per a l'efectivitat de les subvencions de l'Estat a favor d'aquest Ajuntament menciona¬
des a la resolució de l'esmentat Ministeri, del 31 de juliol de 1980, aprovatòria del Pressupost Ordi¬ nari per a l'exercici de 1980, quant a 872 milions per a compensar els majors serveis prestats per aquesta Corporació en matèria de sanitat, d'educa¬ ció i de cultura, i quant a 1.271.217.902 ptes. per a
finançar les obligacions concretes per l'Ajuntament
de Barcelona com a avalista de les emissions d'em¬
prèstits per part de la Societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A.».
El Sr. Alcalde explica la gènesi del text prece¬ dent que es remonta a la sessió del 23 de desembre
de 1980 i ha repercutit en l'estructura de nostre Pressupost ordinari d'enguany discutit ales sessions del 4 d'agost i del 2 d'octubre últims; i destaca que el reequilibri financer d'aquest Ajuntament és una
operació feixuga a la qual l'acord d'avui no dóna
una solució definitiva però representa un pas de
gegant en tal sentit. Recorda que en una primera etapa, que durà tot l'any 1980, els esforços s'adre¬ çaren a reequilibrar les financeslocals en general,
per comptar amb l'autoritat moral donada per la
nostra contribució a tal tasca, abans de plantejar
lanostra problemàtica específica;
que ala indicada sessió del 23 de desembre ja assenyalava, però, la insuficiència de tal solució genèrica per resoldre
les dificultats econòmiques derivades de la nostra condició de gran ciutat i dels serveis específics que
aquest Municipi presta amb escreix; que els acords del desembre portaren a la constitució d'una Co¬
missió, el ritme de treball de la qual quedà afectat pels esdeveniments del febrer; que tal Comissiódic¬
taminà a finals de juny que els nostres problemes
financers no podien ésser resolts mitjançant
ope¬ racions de crèdit sinó mitjançant operacions a fons
perdut; que la reivindicació de compensacions pels
majors serveis prestats, hauria comportat un pro¬ cés de valoració en el qual s'hauria vist involucra¬
da la Generalitat puix molts de tals serveis ja li havien estat traspassats, i per tant no semblà co¬
rrecte, per una raó de responsabilitat institucional,
suscitar tal qüestió; que això no impedeix obrir
una nova etapa en demanda de tals compensacions
procurant que en les valoracions dels traspassos a la Generalitat es computin també els costos dels
serveis prestats directament per aquesta Corpora¬
ció; que els càlculs del Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Pressupostos donaven un dèficit d'uns 30.000 mi¬ lions de pessetes; que en matèria de transports s'ha
trobat ja una solució per al Metro
sense recórrer
a un nou endeutament sinó a través d'una sub¬
venció (fórmula que espera que tingui continuïtat fins la creació del Consorci del Transport urbà)
però existeixen encara discrepàncies quantalfinan¬
çament dels transports de superfície; que en l'àm¬ bit estrictament municipal, les solucions es troben
traçades en l'acord del Consell de Ministres del 31 de juliol de 1980, que proposa d'aceptar amb
unes correccions que responen a un diàleg previ i
per
tant tenen perspectives de prosperar; que tal acord implica: la concessió d'un crèdit extraordinari de
8.000 milions per eixugar el dèficit de 1980, l'ab¬ sorció de la càrrega financera derivada del finan¬ çament dels deutes al Banc de Crèdit Local ava¬
present exercici; que com a contrapartida l'Ajun¬
tament assumeix les obligacions especificades en el
text sotmès al Consell plenari, que comenta deta¬ lladament precisant: el sentit de les diverses esme¬
nes introduïdes sobre la versió tramesa pel Consell
de Ministres, l'abast de les decisions referents a congelació de la plantilla, a la contenció de les re¬ muneracions del personal, de la despesa corrent i de les transferències, i a la Comissió de Seguiment (respecte del règim de la qual s'ha fet l'afegitó que les discrepàncies en el seu si seran resoltes de mutu
acord entre els Ministres d'Hisenda i d'Adminis¬
tració Territorial i el Sr. Alcalde), així com el con¬
tingut dels acords del Consell de Ministres citats a
l'apartat 8è del document elevat al Consell plenari. Especifica que per al'execució del programa des¬
crit, la proposta faculta a l'Alcaldia per a forma¬ litzar els convenis amb la Mutualitat Nacional de
Previsió de l'Administració local i amb el Banc de Crèdit Local: i que com a corolari de tot el procés
es reclama la materialització dels ajuts acordats
pel Ministeri d'Hisenda per a anivellar el Pressu¬ post del darrer any, i consistents en 872 milions
per a compensar els majors serveis prestats en ma¬ tèria de sanitat, d'educació i de cultura, i altres 1.271 milions per a finança les obligacions con¬
tretes a conseqüència dels avals concedits als em¬
prèstits emesos pel Metro.
Precisa que la Comissió de Seguiment té caràc¬
ter paritari de manera que haurà de prendre els
seus acords per consens; que la missió de tal Or¬
ganisme se circumscriu a redactar informes sobre
les matèries objecte dels acords amb l'Administra¬ ció Central, informes que després els representants estatals elevaran a l'Administració Central i els municipals a l'Ajuntament: consegüentment no decideix pas res, es limita a informar sense inter¬ ferir els processos de decisió municipal; i que es
procurarà que la Presidència de tal Comissió re¬
caigui en un Ministre.
Recalca el Sr. Alcalde que els acords aconseguits
venen a donar compliment a l'encàrrec corporatiu
de trobar una solució específica per a les nostres
finances, representen un canvi radical en els mèto¬
des per paliar la nostra insuficiència financera, i comporten sacrificis notables per a l'Administra¬ ció municipal com a tal però garantitzen al ciutadà
que se seguiran camins de control i de rigor en la despesa, i no de pur augment tributari.
S'absenten de la sessió, amb la vènia de la Pre¬
sidència, la Sra. Gispert i el Sr. Vidal.
La Presidència obre un torn d'intervencions so¬
bre el text sotmès a deliberació.
El Sr. Comas després d'anunciar el seu propòsit de defugir generalitzacions, indica que Convergèn¬ cia i Unió ha tingut sempre un criteri diferent so¬ bre l'estratègia de negociació a seguir amb l'Estat,
propugnant elplantejament des del primer moment
del cas específic de Barcelona ateses les nostres sin¬
gularitats quant als serveis prestats i la urgència
dels nostres problemes; que, en canvi, elPartit dels
Socialistes ha mantingut la conveniència de resol¬ dre en primer lloc i conjuntament els problemes comuns a la totalitat dels Municipis i després els
propis de Barcelona; que la posició de la seva coa¬
lició, que no implicava cap renúncia a
enfrontar-nos amb els problemes generals de l'Administra¬
ció local, ha estat ben palesa com ho demostren diverses declaracions a les quals dóna lectura; que en canvi, fins el novembre de 1980 el Partit dels
Socialistes no reconegué la insuficiència per a Bar¬
celona de les solucions generals i la necessitat de
transferències pels serveis de competència estatal
prestats perl'Ajuntament, segons consta a l'acta de la sessió del23 de desembre de l'anypassat; que els
convergents han insistit reiteradament en la nor¬ malització de la situació econòmica municipal, que és condició indispensable per a una labor eficaç,
apreciació que també era compartida pel Sr. Alcal¬ de en la sessió citada; que apressar la situació del
nostre cas específic, que no admetia dilacions, no
constituia cap manca de solidaritat sinó una neces¬ sitat imposada per la gravetat de la nostra situació i pel servei als ciutadans de Barcelona, els interes¬
sos dels quals estan per damunt dels del propi
artit; que l'estratègia seguida ha provocat demores
en l'aprovació del Pressupost municipal ens ha
col-locat en un camí inviable (puix el mateix Sr. Al¬
calde acaba de puntualitzar que la solució aconse¬
guida no és definitiva), ha mantingut una major pressió fiscal sobre els nostres conciutadans sense que rebin a canvi més serveis públics, i ens h<>
portat a aprovar uns Pressupostos en base a uns acords que encara es troben en discussió però, això
si, ha contribuït a millorar sensiblement les finan¬
ces dels altres Municipis espanyols, excepte
els
deles grans ciutats i el seu entorn.
Exposa seguidament el Sr. Comas el seu criteri
sobre la millor solució per a Barcelona dient que l'Administració municipal gasta, sense comptar els
Transports públics, 1,30 per cada pesseta que in¬ gressa; que a pesar de les afirmacions de font
so-cialista, que sostenien la reducció del nostre dèficit
en els darrers anys, aquest importà uns 11.000 mi¬
lions l'any 1979 i 12.000 l'any 1980 i s'estima que assoliria enguany els 13.000 milions si se'l calcula¬
va en termes homogenis comprensius de la càrrega
financera assumida per l'Estat; que la raó de tals xifres són els serveis específics, l'insuficient
control
de la despesa i un defectuós funcionament intern;que en les seves intervencions en el Ple, segons re¬ flecteixen les actes, ha diagnosticat la gravetat de la nostra situació econòmica però també la possi¬
bilitat de trobar-hi remei reclamant el pagament dels esmentats serveis específics (l'import dels
quals se situa entorn dels 11.000 milions de pesse¬ tes, segons reconeixia el mateix Sr. Alcalde a la sessió del 23 de desembre de 1980) i l'absorció de
la càrrega financera derivada dels déficits d'exer¬ cicis anteriors; que la Corporació es troba en una situació de fallida comptable la sortida de la
qual
no ha de cercar-se per la via de la subvenció sinó
per la via de les compensacions pel sosteniment
dels serveis específics com afirmà la sessió del 23 de maig d'aquest any; que aquesta tesi s'abandonà
un mes i mig després sense que els òrgans col·le¬
giats municipals se n'haguessin desdit, coincidint amb la concertació autonòmica; que l'Estat no ens
regala res i s'ha limitat a enfocar la qüestió de la forma més convenient per als seus interessos però,
a juí del seu Grup, l'Ajuntament havia d'haver
encarrilat les negociacions vers el pagament dels serveis específics i l'assumpció de la càrrega finan¬
cera dels exercicis anteriors per part de l'Estat;
que la fórmula acceptada ens perjudica, no és indicada per al nostre mal ni li dóna solució defi¬ nitiva i no ha estat aprovada corporativament.
Entra després el Sr. Comas en l'anàlisi dels textos
sotmesos a aprovació, en la redacció dels quals no
ha participat ni n'ha tingut coneixement fins ahir
vespre. Indica que encara que la seva redacció ha
quals són: a) conceptuar com a ajudes i subven¬ cions gracioses els diners, o promeses de diners, lliurats per l'Estat; b) qüestionar la capacitat
cor¬ porativa per a administrar els interessos municipals
en establir uns mecanismes de control; c) obligar
a la Ciutat a pagar la superació de la crisi finan-cera en què ens trobem; i d) castigar econòmica¬
ment els funcionaris puix la redacció alternativa
oferta per l'Alcaldia en matèria d'emoluments, tot i ésser més hàbil, no clarifica les seves expectatives
retributives si es tenen presents la lentitud dels
processos legislatius estatals i la filosofia del Go¬
vern. Agrega que als efectes d'una negociació
que
no ha estat prou acurada no han de repercutir en ningú; que acceptant la Comissió de Seguiment la
Corporació abandona les sevesresponsabilitats; que
en aquest sentit si bé la versió sortida del Consell
de Ministres, que no és la sotmesa ara a votació,
era encara més taxativa en establir el vist i plau de l'esmentada Comissió com a requisit previ per a
l'aprovació dels Pressupostos per part de l'Ajunta¬
ment, lanova forma de resoldre les discrepàncies al si de la Comissió no salva la dependència d'aquest
Ajuntament respecte de l'Administració Central; que les Corporacions localstenen reconeguda plena personalitat jurídica; que des del prisma del dret
civil això significa ésser subjecte de drets i obliga¬ cions i tenir capacitat d'obrar per exercitar
uns i altres, capacitat que només pot quedar restringida
en cas de prodigalitat mitjançant els controls dels
tutors i dels interventors judicials, així com en cas de fallida, a través dels síndics;
que l'acceptació de les propostes en debat equival a una
autodeclara-ció d'incapacitat de l'Ajuntament, el qual no es troba en situació de fallida real encara que sí
comptable; que des d'una perspectiva
jurídico-ad-ministrativa, les autolimitacions que se'ns demanen constitueixen una violació del principi d'autono¬
mia municipal recongut expressament
en el Decret-Llei del 16 de gener de 1981, que ha suprimit di¬
versos controls que pesaven sobre l'Administració
local; que des d'una perspectiva constitucional
s'observa que els acords proposats poden incórrer
en inconstitucionalitat
per què no respecten l'au¬
tonomia garantida a l'art. 140 de la Constitució, on
es proclama, demés,
que els Municipis gaudiran de
personalitat jurídica plena i que el govern i l'ad¬
ministració municipal corresponen als respectius
Ajuntaments: per tant, cap altra instància no pot
reemplaçar, complementar o fiscalitzar la seva ac¬ tuació, salvant les atribucions del Poder judicial i
els casos d'intervenció o de tutela.
Anuncia que recolzant-se en les anteriors argu¬ mentacions, el seu Partit pensa presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra les propostes en estu¬
di, si són aprovades, amb les quals, malgrat totes les manifestacions favorables a l'autonomia muni¬
cipal reflectides a l'acta de la sessió del 4 d'agost,
aquest Ple s'autoincapacita fins el punt d'admetre
la retenció, amb càrrec a les aportacions que ha de realitzar el Ministeri d'Hisenda, de les sumes
endeutades de la Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administració local al Banc de Crèdit Local,
en cas d'impagament.
Afirma que a canvi de tais limitacions, l'Estat
ens promet un
projecte de llei on només es parla
de les ajudes i subvencions que ens dóna, però no de la injustícia que comporten: el sosteniment a
expenses nostres d'uns serveis estatals sense rebre'n
cap compensació; ni la desproporció entre el per¬ centatge d'escola pública a Barcelona, que és del
27 per 100, i la mitjana estatal que arriba al 70 per
100; ni l'absoluta necessitat de mantenir els nos¬
tres hospitals a fi de no causar perjudicis
sanitaris
a la població. Opina que l'objectiu de reduir el
nostre dèficit a la meitat en dos exercicis econò¬
mics no es podrà assolir sense un increment de la
pressió fiscal quan l'actitud procedent seria procu¬
rar situar-la en els mateixos nivells
que les altres ciutats, car els barcelonins no han de pagar pas el
doble puix no reben pas més serveis.
Considera que les propostes no són beneficioses
per a la Ciutat, ens fan perdre autonomia, dismi¬
nueixen la sobirania dels representants elegits pels ciutadans i obliga aquests a pagar duesvegades els serveis que reben puix quan paguen
els impostos
estatals ja contribueixen al sosteniment de l'escola
pública, de la sanitat pública i de la cultura pú¬
blica i no han de tornar-hi mitjançant la imposició
municipal.
Per les raons adduïdes, demana el Sr. Comas
que
es retirin aquestes propostes; que es renegoeiï el
nostre redreçament financer sobre la base
aprova¬ da pel Consistori que no ha estat modificada amb
posterioritat; i que si tal suggeriment no és accep¬ tat, la Presidència li permeti de mantenir consultes
amb els altres membres del seu Grup i de prendre
novament la paraula.
El Sr. Rahola manifesta que els documents en
debat han arribat a les seves mans avui al matí i fins poc abans de començar la sessió no n'ha cone¬ gut la versió modificada; que la premura de temps
li ha impossibilitat una anàlisi acurada però, en la
seva opinió, les esmenes no introdueixen canvis
substancials; que les solucions negociades repre¬
senten el reconeixement d'un estat d'insolvència
financera de l'Ajuntament a la qual s'ha arribat per causa d'una mala gestió, imputable a l'Admi¬
nistració anterior en bona mida però també a la
Corporació actual, puix, mesures arbitrades per a
pal·liar tal situació no han estat efectives; que les fórmules proposades no responen al
programa elec¬ toral de cap dels Partits polítics presents al Con¬ sistori i suposen, per tant, un gir substancial
en la política de l'equip de govern; que, es pretén can¬ viar una hipoteca econòmica que pesava sobre la
Ciutat per una altra de política, conseqüència tal
vegada, de negociacions que ultrapassen el marc
dels interessos municipals; que els Ajuntaments no són únicament entitats administratives encarrega¬ des de prestar bons serveis, sinó institucions polí¬
tiques, caràcter que no es pot menystenir; que la pressió fiscal de Barcelona duplica la de Madrid i
en canvi la qualitat dels serveis no és
pas millor aquí que en altres Ciutats; que no es pot
penalit-zar els barcelonins acceptant un document
que redueix a la mínima expressió les facultats políti¬
ques de la seva institució municipal creant una
Comissió de Seguiment que ha de donar la seva
conformitat prèvia -—extrem no desvirtuat satis¬ factòriament per la redacció oferta per l'Alcaldia1— als nostres Pressupostos l'aprovació dels quals
és
una de les atribucions més transcendents d'aquest
Consell plenari; que en definitiva, se'ns demana
que renunciem a les nostres facultats com varen
fer les últimes Corts franquistes amb la diferència
que mentre aquelles havien estat designades a dit aquesta Corporaci óes recolza en el sufragi popular. Segueix dient que en contrapartida de les res¬
triccions que ens imposa, l'Estat només assumeix dues obligacions: atorgar un crèdit extraordinari
