Salut als
Districtes
2015
i La salut als districtes 2015: Horta-Guinardò
ii Presidenta
Gemma Tarafa i Orpinell
Gerència
Carme Borrell i Thió
Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez
Coordinació de l’informe Glòria Perez
Elaboració i redacció
Joaquín Salvador, Albert Espelt, Angels Orcau, Patricia García de Olalla
Revisió Mercè Gotsens
Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona:
Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa
Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll
Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt
Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano
Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla
Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz
Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona
Gestió de dades
Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida
iii
Índex
Presentació ... 0
Objectiu ... 1
Resultats principals ... 2
Les característiques de la població ... 2
Els hàbits de salut ... 4
L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ... 4
La salut reproductiva ... 5
La salut percebuda i les malalties transmissibles ... 5
La mortalitat ... 6
Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de
Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat
de decisió i gestió econòmica.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut
Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre
altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i
analitza sistemàticament dades sobre diferents problemes relacionats amb la salut, per
oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les
actuacions prioritàries. Es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos
anys un informe sobre la salut als districtes.
L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus
determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres
poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut,
així com, l’ús de serveis de la població del districte.
El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat
actual de salut de la població del districte d’Horta - Guinardó. A l’Annex 1 es presenten
en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població
estudiada i el càlcul d’indicadors. L’Annex 2 i l’Annex 3 contenen els resultats detallats
en forma de taules i figures, respectivament.
1
L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte d’Horta -
Guinardó i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals
necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut.
En particular, s’analitzaran:
- Les característiques de la població
- Els hàbits de salut
- L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives
- La salut reproductiva
- La salut percebuda i les malalties transmissibles
- La mortalitat
2
Les característiques de la població
La població d’Horta - Guinardó està formada l’any 2015 per 167.315 habitants dels quals
78.658 eren homes i 88.657 dones. La població s’ha mantingut estable durant la darrera
dècada, amb una densitat que es situa als 140 habitants per hectàrea, valor inferior al
global de Barcelona (157,5 habitants/hectàrea). A un 5,9% de les llars del districte hi
viuen 5 persones o més, percentatge inferior al de la ciutat (7,5%).
Igual que a la ciutat, la majoria dels habitants del districte són població adulta de 30 a
64 anys (l’any 2015 un 50,9% dels homes i un 48,1% de les dones).Des de 1996
s’observa una disminució de la població jove i un augment de la gent gran, amb una
certa estabilització d’ambdós paràmetres als darrers 3 anys (2013-2015). L’envelliment
de la població d’Horta – Guinardó , si bé era inferior a la ciutat, els darrers anys es mostra
similar (l’any 2015 l’índex de sobre-envelliment és de 49,8% en els homes i 56,4% en
les dones). Quant a la població gran que viu sola tendeix a augmentar, per exemple,
l’any 2015 un 20,1% dels homes i un 40,4% de les dones de 85 anys i més vivien sols.
A Barcelona la població estrangera va augmentar a partir de 2001, principalment al
districte de Ciutat Vella i, a partir de 2006, va augmentar també a la resta de la ciutat de
manera continuada fins el 2009, com és el cas d’Horta - Guinardó. Si bé és un dels
districtes amb menys població estrangera, el 2015 un 16,9% dels homes i un 17,3% de
les dones són nascudes en un país estranger, respecte el 22,9% dels homes i 21,7% de
les dones a Barcelona. La major part de la població estrangera procedeix de països de
renda mitja (83,4% dels homes i 86,39% de les dones) i alta (14,8% dels homes i 12,8%
de les dones).
Respecte al nivell d’instrucció, igual que a la ciutat, hi ha hagut una millora del nivell
d’estudis de la població d’Horta – Guinardó. Així ha disminuït l’alta proporció de població
sense estudis, passant l’any 1996 d’un 18,0% d’homes i d’un 25,1% de les dones, a
l’any 2015 amb 5,1% i un 7,7% respectivament). Tanmateix, la proporció de la població
amb estudis primaris o menys continua essent superior a la de la ciutat (26,1% dels
homes i 31,4% de les dones l’any 2015) i, al contrari, la proporció de persones amb
estudis universitaris continua essent una de les més baixes de la ciutat (20,4% dels
homes i 23,2% de les dones l’any 2015). La renda familiar disponible del districte d’Horta
3
–Guinardó és del 77,7 l’any 2014, per sota del valor 100 de la ciutat. A més, el pes de
l’atur registrat en població de 16 a 64 anys és 9,3% l’any 2015.
Els barris del districte d’Horta – Guinardó presenten diferències poblacionals importants
entre ells. Primerament, barris com El Baix Guinardó o El Carmel són molt extensos i
densament poblats, contràriament a barris com Montbau o Vall d’Hebron, amb menys
habitants, o el barri de La Clota amb molt poca població (que pot determinar la
inestabilitat en alguns indicadors del barri). D’altra banda s’observen desigualtats
socioeconòmiques en els barris. Destaca La Font d’en Fargues per presentar un índex
de renda per sobre de Barcelona, menys sobreenvelliment i un percentatge de població
estrangera molt baix respecte la resta de barris. Contràriament, el barri del Carmel és el
més desafavorit comparat amb la resta de barris del districte, amb més població amb
baix nivell d’estudis, més atur i una renda familiar molt per sota del de la ciutat. També
mostren un baix nivell socioeconòmic els barris de La Teixonera i Montbau.
L’absentisme escolar al districte d’Horta – Guinardó l’any 2014 és del 0,3%, inferior al
total de Barcelona (0,5%) i la taxa de graduació a 4rt d’ESO és del 90,0%, similar a la
del total de Barcelona (89,6%). En relació als indicadors relacionats amb l’habitatge,
aproximadament el 80% han estat construïts abans dels anys 80 encara que existeixen
diferències segons barris, així la Clota és el barri que presenta més habitatges construïts
abans dels anys 60 (56,8%) i el barri de La Vall d’Hebron presenta més habitatges
construïts durant el període 1981-2005 (53,9%). Per altra banda, l’any 2014 s’han
comptabilitzat al districte 43 persones sense llar, de les quals 35 dormen al carrer, 25
habitatges adjudicats per emergències socials (el 12,6% del total d’habitatges de la
ciutat) i 6450 sol·licitants d’habitatge de protecció oficial (el 3,8% de la població d’Horta
– Guinardó, valor lleugerament superior al 3,4% de Barcelona). En relació a la seguretat,
l’índex de victimització del districte és d’un 20,1%, lleugerament inferior al del total de la
ciutat (23,7%). Aquest índex comptabilitza el percentatge de persones entrevistades del
districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer
any. També s’han comptabilitzat 278 expedients de PIRMI (Renda Mínima d’Inserció)
actius (3,0% de la població del districte, percentatge lleugerament superior al 2,8% del
global de Barcelona), 757 persones usuàries dels Centres de Serveis Socials que han
rebut ajuts d'àmbit econòmic (19,0‰ de la població del districte, valor superior al 7,3‰
de Barcelona) i 246 persones amb plaça fixa al servei de menjador Social (1,5‰ de la
4
Els hàbits de salut
Respecte als hàbits no saludables, segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de
l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, s’observa que el percentatge d’obesitat
en homes, és superior al districte d’Horta – Guinardó en comparació al global de
Barcelona, exceptuant els homes de 45 a 64 anys on el percentatge del districte (13,8%)
és inferior al de Barcelona (20,9%). Les dones d’Horta – Guinardó majors de 55 anys i
les dones d’entre 25 a 34 anys presenten percentatges d’obesitat més elevats en
comparació al del global de Barcelona. Pel que respecta al consum de tabac, el
comportament és diferent segons el grup d’edat. Durant el període 2011-2014 el
tabaquisme en homes dels grups d’edat extrems (15-24 i 55 anys i més) és inferior al de
Barcelona, mentre que al grup de 25-54 és superior al de la ciutat.
La taxa d’inicis de tractament per trastornd’ús de substàncies ha anat disminuint al CAS
Horta- Guinardó, passant de 1162,4 i 536,6 inicis de tractament per cada 100.000 homes
i dones, respectivament, de 15 a 54 anys l’any 2004 a unes taxes de 903,7 en homes i
381,3 en dones l’any 2015. La taxa d’inicis de tractament per trastorn d’ús de
substàncies al districte d’Horta-Guinardó està per sobre de la taxa de la ciutat, fet que
pot venir explicat, en part, per l’àmplia oferta de tractament del districte. CAS Vall
d’Hebron, CAS Horta – Guinardó i CAS Sant Pau.
L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives
Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya
per Barcelona, la població d’Horta – Guinardó té majoritàriament cobertura sanitària
exclusivament pública. Malgrat el gran augment de la població amb una assegurança
privada, entre els anys 2001 i el període 2011-2014 la població amb doble cobertura és
lleugerament inferior (34,7% en els homes i 35,4% en les dones) que la de la ciutat de
Barcelona que es situa al voltant del 37%.
Quant a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població d’Horta –
Guinardó ha visitat un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre
en el cas de la població infantil, observant-se un augment i amb valors similars als de
la ciutat. Així durant el període 2011-2014 les proporcions de visita han estat molt altes
en població menor de 15 anys (més del 90%) i també en població major de 65 anys (més
del 93%). La visita a l’especialista durant el període 2011-2014 mostra unes proporcions
més elevades que en la ciutat en homes de totes les edats. En dones són similars a les
5 consultes a urgències son similars en els homes durant el període 2011-2014 respecte
la ciutat, mentre que en les dones aquest percentatge en Horta – Guinardó és superior
al de la ciutat en tots els grups d’edat.
Mitjançant el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama s’han convidat a 21.784
dones en edat diana (entre 50 a 69 anys) al districte d’Horta – Guinardó, a la setena
ronda durant els anys 2012-2013, el que representa una participació del 59,2%. Les
ABS més participatives són la 7A (Sanllehy), 7G (Baix Guinardó) i 7E (Horta) amb una
participació del 63,2%, 62,7% i 61,1%, respectivament. La menys participativa és la 7F
(Lisboa) amb el 53,7%. Entre les dones que s’han realitzat la mamografia preventiva a
través del Programa, s’han detectat 44 casos de càncer de mama el que suposa una
taxa de detecció de 3,4 per 1.000 dones.
La salut reproductiva
La natalitat al districte d’Horta – Guinardó es mostra estable durant la darrera dècada
(7,7 naixements per 1.000 habitants l’any 2014. Les taxes d’embarassos i IVEs per 1.000
dones de 15 a 49 anys durant 2014 són de 42,4 i 8,3, respectivament, de manera que
la fecunditat és 34,2 naixements per 1.000 dones en edat fèrtil. Pel que fa a les dones
joves d’Horta – Guinardó, de 15 a 19 anys, la tendència és similar a la de Barcelona
ciutat, amb una fecunditat força estable (5,7 naixements per 1.000 dones de 15 a 19
anys l’any 2014), i lleugerament més baixa que a la ciutat (6,1 per cada 1.000 dones
adolescents).
Els principals resultats adversos de l’embaràs, com el baix pes al néixer, la prematuritat
i el baix pes per l’edat gestacional es mantenien estables al voltant del 7% a Horta –
Guinardó.
La salut percebuda i les malalties transmissibles
Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del
2011 al 2014 les dades de mala salut percebuda entre els homes són similars a Horta –
Guinardó i a la ciutat de Barcelona, tret dels molt joves (0-14 anys), amb un percentatge
superior al districte (8,4%) que al global de la ciutat (3,6%) En les dones, en canvi, la
declaració de mala salut percebuda es superior a d’Horta – Guinardó que a la ciutat
només en les de 45-64 anys (38,5% vs. 25,8% en el període 2011-2014).
Quant a la salut mental de la població d’Horta Guinardó i durant el període 2011-2014,
6
D’altra banda, segons dades del registre de malalties de declaració obligatòria, Es
mostra una evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones. La Teixonera
en homes i Horta en dones, són els barris que presenten les incidències més elevades.
Quant a la incidència de nous diagnòstics de VIH per l’any 2012 va ser inferior a la del
global de Barcelona en ambdós sexes (31,9 casos nous per 100.000 homes i 1,6 per
100.000 dones de Horta – Guinardó, respecte 54,5 i 4,9 en homes i dones de Barcelona).
Als darrers dos anys amb dades d’incidència de VIH en homes ha baixat notablement a
Horta – Guinardó (27,1 el 2013 i 12,1 el 2014). En els homes i les dones la incidència
de VIH és major en immigrants.
La mortalitat
La mortalitat a Horta –Guinardó segueix l’evolució decreixent de la ciutat de Barcelona,
així, l’any 2013 la taxa de mortalitat estandarditzada per edat és de 1.105,9 per 100.000
homes i 622,1 per 100.000 dones.. Igualment, la mortalitat prematura, mesurada en anys
potencials de vida perduts (APVP), mostra la mateixa tendència decreixent que el global
de Barcelona en els homes, on l’any 2013 es situa en 3211,6 per 100.000 homes. En
les dones aquest valor és de 2282,6 per 100.000 dones superior al global de Barcelona.
L’evolució positiva de la mortalitat ha produït un increment constant de l’esperança de
vida en néixer, així, l’any 2013 a Horta – Guinardó l’esperança de vida es situa en 80,6
anys en els homes i en 86,1 anys en les dones, valors similars al global de la ciutat.
Quant a les principals causes de mort i segons grup d’edats, en la població de 15 a 44
anys la mortalitat és baixa i les principals causes mostren certes fluctuacions, no obstant,
l’any 2013 les primeres causes de mort en els homes són les lesions per accident de
trànsit i el suïcidi seguides de la Sida. En les dones joves la mortalitat és igualment
baixa, essent el càncer de mama, el càncer de pulmó i el suïcidi les primeres causes.
En la població de 45 a 74 anys, les principals causes de mort l’any 2013 en els homes
són el càncer de pulmó, seguit de la malaltia isquèmica del cor, que disminueix. En el
cas de les dones adultes, les primeres causes de defunció són el càncer de pulmó, la
malaltia cerebrovascular i el càncer de colon, mentre que el càncer de mama ha registrat
una notable davallada, situant-se en el quart lloc entre les causes de mort en dones de
45-74 anys. En els homes de 75 anys i més la malaltia isquèmica del cor és la primera
causa de mort el 2013, seguida de la malaltia cerebrovascular i el càncer de pulmó . En
les dones més grans de 75 anys i més, la malaltia cerebrovascular és la primera causa
7
En els barris del districte d’Horta – Guinardó hi ha certes desigualtats pel que fa a la
mortalitat, destacant el barri de Montbau que presenta majors taxes de mortalitat general
i de mortalitat prematura, i menys esperança de vida en ambdós sexes. Igualment, el
barri del Carmel presenta una major mortalitat prematura en els homes, condicionant
una menor esperança de vida, i el barri de la Teixonera presentava una major mortalitat
en dones. Contràriament, el barri del Baix Guinardó presenta millors indicadors de
8 El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del
districte d’Horta-Guinardó i dels barris del districte, així com la seva evolució utilitzant
les fonts d’informació disponibles a l’ASPB. Cal tenir en compte que el reduït nombre de
casos pot fer fluctuar les estimacions de les dades provinents de diverses fonts
d’informació limitant la validesa per realitzar inferències al nivell del districte i de barri.
La població del districte d’Horta – Guinardó ha mostrat la darrera dècada una evolució
similar al global de Barcelona amb una disminució de la població jove i un increment de
l’envelliment, i l’arribada de la població immigrant, tot i que aquesta arribada s’ha
estancat els últims anys. El nivell socioeconòmic del districte es mostra inferior al de la
ciutat, amb un al percentatge de població amb baix nivell educatiu, malgrat que hagi
augmentat els últims anys, un pes de l’atur registrat elevat i, per tant, un baix nivell de
renda familiar.
Pel que fa als hàbits de salut de la població d’Horta – Guinardó, en general, milloren els
darrers anys, amb una disminució de l’obesitat, del sedentarisme (que és dels més
baixos de la ciutat), i del tabaquisme, arribant a valors similars als de la ciutat en el cas
dels joves i els majors. Tanmateix, el grup de població adulta augmenta els hàbits no
saludables i presenta valors destacables d’obesitat i tabaquisme. L’ús de drogues al
districte, malgrat la millora, continua essent superior respecte la ciutat.
La majoria de la població d’Horta – Guinardó té cobertura sanitària exclusivament
pública, tot i que augmenta la població amb doble cobertura (pública i privada),
apropant-se als valors de Barcelona. Així, són mostres de la proximitat a la sanitat pública l’alta
freqüentació al metge/essa de capçalera i la participació en el programa de detecció
precoç de càncer de mama, lleugerament superior als valors de la ciutat.
A Horta – Guinardó la salut reproductiva mostra una tendència similar a la ciutat. La
fecunditat es mostra estable, encara que per sota la ciutat.
El percentatge de persones que declaren una mala salut percebuda es manté estable i
similar al global de la ciutat excepte els homes molt joves (0-14 anys) i les dones de
45-64 anys on els percentatges de mala salut percebuda son pitjors al districte.
9
El patró de la mortalitat de la població d’Horta – Guinardó és molt similar al global de
Barcelona, amb una disminució de la mortalitat general i de la mortalitat prematura que
propicien un augment de l’esperança de vida. Entre les causes de mortalitat s’observa
una tendència positiva en la majoria de causes. Cal remarcar la tendència a l’alça del
càncer de pulmó en les dones.
En els barris d’Horta – Guinardó, però, existeixen desigualtats, així per exemple el barri
de La Font d’en Fargues destaca per ser l’únic amb una renda per sobre de la ciutat de
Barcelona, i per tenir poca immigració. Al contrari, el barri de Montbau és el més
desafavorit socioeconòmicament, amb un sobreenvelliment elevat i una mortalitat
prematura molt elevada, sobretot entre els homes, i per tant, una esperança de vida
inferior. Contràriament, barris més afavorits, com el Baix Guinardó, presenten millors
indicadors de mortalitat.
El districte d’Horta – Guinardó, malgrat la millora dels darrers anys, presenta indicadors
estructurals com el nivell socioeconòmic per sota els valors del global de la ciutat. En
general presenta un nivell de salut similar a la ciutat. S’observen desigualtats en els
barris, essent Montbau, el Carmel i la Teixonera els barris amb pitjors indicadors
socioeconòmics i de salut. Així, cal prioritzar la instauració de polítiques socials i
d’ocupació que puguin millorar les condicions estructurals del districte per tal de millorar
les condicions de vida i treball dels seus habitants, i per tant puguin incidir en la millora
Annex I
1 Presentació
L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus
determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres
poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut,
així com, l’ús de serveis de la població del districte.
A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts
d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors
analitzats a l’informe.
Edició
2 Població d’estudi i fonts d’informació
La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de
Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats.
Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional
disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1).
Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors.
Indicadors Font d’informació
Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants
Estadístiques de l’Ajuntament i la Generalitat
Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona
Sistema d’Informació de Drogodependències
L’ús de serveis i la realització de pràctiques preventives
Enquesta de Salut de Barcelona
Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama
La salut reproductiva Registre de Natalitat
Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs
La salut Enquesta de Salut de Barcelona
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria
La mortalitat Registre de Mortalitat
3
Padró Municipal d’Habitants
El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui
correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal
d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la
informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les
seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la
retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat,
sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la
població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la
població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any
2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors.
Estadístiques socio-econòmiques de l’Ajuntament i Generalitat
D’altra banda, s’han consultat diverses fonts d’informació de l’Ajuntament i la Generalitat
que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la
ciutat i dels barris. Les fonts d’aquests indicadors són les següents: Registres del
Consorci d’Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la
Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro.
Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis
d’Inserció Social; Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Enquesta de
Victimització de Barcelona; Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials.
Enquesta de Salut de Barcelona
L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l’ASPB, té per
objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus
determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris
i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència
i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut
de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada
un dels districte. L’ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les
altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar
els Manuals al web de l’ASPB.1
4
També s’han utilitzat les dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades
dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament
de Salut amb els mateixos objectius que l’ESB i compartint una metodologia comuna.
Sistema d’Informació de Drogodependències
El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la
informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a
drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades
a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es
conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de
drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per
reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no
naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya.
Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama
D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona
Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa,
de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de
Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per
tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra
l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les
mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del
Vall d’Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic.
Registre de Natalitat
Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que
incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares.
L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics
als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport
informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques
oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a
Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any
de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat
2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm
5
es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de
creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al
web de l’ASPB.4
Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs
Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de
Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és
confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la
interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB
rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un
decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el
Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria
El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és
responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la
ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres
d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents
de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de
metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les
estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5
Registre de Mortalitat
Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic
de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció,
emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les
defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les
dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró
Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat
Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina
4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm
3 El control de malalties – Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona.
6
Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es
pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6
Indicadors
Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut
de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB
homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum
d’indicadors anuals i evolutius.
Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cadascun dels districtes i pel
conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les
dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut7
(ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex
II) i figures (Annex III).
6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm
7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que
constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari
Annex II
2
Presentació
L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus
determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres
poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així
com, l’ús de serveis de la població del districte.
A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents fonts
d’informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules comparatives
per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors del quals es disposa
d’aquests nivells de desagregació.
Edició
3
Índex
Presentació ... 2
Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Horta - Guinardó 1996-2015. ... 4
Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Horta - Guinardó 2015. ... 5
Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Horta - Guinardó 1996-2015. ... 6
Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Horta - Guinardó 2013. ... 7
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris d’Horta-Guinardó 2014. ... 8
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris d’Horta-Guinardó 2014. (continuació) ... 9
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris d’Horta-Guinardó 2014. (continuació) ... 10
Taula 6. Evolució dels indicadors de salut reproductiva. Horta - Guinardó 2005-2014. ... 11
Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Horta – Guinardó 2001-2011. ... 12
Taula 8. Evolució dels indicadors d’ús de drogues. Horta - Guinardó 2004-2015 ... 13
Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Horta - Guinardó 2005-2014. .... 14
Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Horta - Guinardó 2010-2014. ... 15
Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Horta - Guinardó 2001-2011. ... 16
Taula 12 Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama. Horta-Guinardó 2004-2013. ... 17
Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Horta - Guinardó 2013. (7ª ronda). ... 17
Taula 15. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Horta-Guinardó, 2002-20132 ... 19
Taula 16. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Horta-Guinardó, 2002-20132 ... 20
Taula 17. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Horta-Guinardó, 2002-20132. ... 21
4
Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Horta - Guinardó 1996-2015.
Homes 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015
Població 80.621 79.070 80.335 80.156 79.309 79.007 78.637 78.658 Edat
0-14 anys 12,5% 12,1% 12,7% 13,2% 13,2% 13,4% 13,5% 13,4% 15-29 anys 25,3% 22,2% 18,7% 16,1% 15,6% 15,2% 15,0% 15,2% 30-44 anys 20,7% 22,9% 25,6% 26,2% 26,0% 25,7% 25,1% 24,4% 45-64 anys 26,8% 24,7% 24,3% 24,9% 25,4% 25,5% 26,0% 26,5% 65-74 anys 10,3% 11,2% 10,6% 9,9% 10,1% 10,2% 10,4% 10,3% >=75 anys 5,0% 6,6% 8,1% 9,6% 9,8% 10,0% 10,1% 10,2%
Sobre-envelliment 32,8% 37,1% 43,5% 49,1% 49,3% 49,6% 49,2% 49,8%
Gent gran que viu sola
65-74 anys 5,6% 7,4% 8,8% 10,2% 10,5% 10,4% 10,7% 10,8% 75-84 anys 8,8% 11,2% 12,1% 13,1% 12,9% 13,1% 13,0% 13,3% >=85 anys 9,4% 16,5% 19,8% 19,5% 20,3% 20,7% 21,3% 20,1%
Població estrangera 2,2% 4,5% 12,9% 17,2% 17,2% 17,2% 16,9% 16,9% Països de renda alta** 36,9% 23,8% 13,8% 13,2% 13,5% 14,5% 15,4% 14,8% Països de renda mitja** 60,7% 74,0% 84,9% 84,7% 84,4% 83,5% 82,7% 83,4% Països de renda baixa** 2,3% 2,0% 1,2% 2,0% 2,0% 1,9% 1,9% 1,8%
Dones 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015
Població 89.211 87.677 89.800 89.751 89.146 88.922 88.595 88.657 Edat
0-14 anys 10,6% 10,3% 10,6% 11,2% 11,3% 11,4% 11,4% 11,3% 15-29 anys 22,2% 19,1% 16,5% 14,1% 13,9% 13,6% 13,3% 13,3% 30-44 anys 19,7% 20,9% 22,8% 22,9% 22,6% 22,4% 22,1% 21,8% 45-64 anys 27,1% 25,8% 25,3% 25,6% 25,9% 25,9% 26,0% 26,2% 65-74 anys 11,9% 12,7% 11,9% 11,4% 11,3% 11,4% 11,8% 11,9% >=75 anys 9,0% 11,1% 13,0% 14,8% 15,1% 15,4% 15,3% 15,4%
Sobre-envelliment 43,0% 46,6% 52,2% 56,4% 57,2% 57,3% 56,4% 56,4%
Gent gran que viu sola
65-74 anys 22,6% 23,1% 22,8% 23,3% 22,8% 22,3% 22,6% 22,6% 75-84 anys 30,3% 37,1% 37,8% 37,2% 37,1% 36,7% 37,1% 36,3% >=85 anys 15,2% 29,4% 34,5% 38,9% 39,3% 40,6% 40,5% 40,4%
Població estrangera 2,2% 4,6% 12,5% 16,4% 16,8% 17,1% 17,1% 17,3% Països de renda alta** 39,2% 23,9% 13,8% 12,5% 12,9% 13,2% 13,5% 12,8% Països de renda mitja** 58,5% 74,7% 85,4% 86,6% 86,2% 85,9% 85,6% 86,3% Països de renda baixa** 2,1% 1,2% 0,7% 0,9% 0,9% 0,9% 0,9% 0,9%
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) L’indicador ‘Gent gran que viu sola’ correspon a l’any 2000
5 F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s d e B ar ce lo na , A ju nt am en t d e B ar ce lo na ( ** ) P er ce nta tg e s r es pe cte e l t ota l d e p ob la ci ó es tr an ge ra T a u la 2 . D is tr ib u c ió a ls b a rr is d e ls i n d ic a d o rs s o c io -d e m o g rà fi c s . H o rt a G u in a rd ó 2 0 1 5 . H o m e s El B a ix G u in a rd ó C a n B a ró El G u in a rd ó L a F o n t d 'e n F a rg u e s El C a rm e l L a T e ix o n e ra Sa n t G e n ís d e ls A g u d e ll s M o n tb a u L a V a ll d 'H e b ro n L a C lo ta H o rta P o b la c ió 1 1 .7 4 0 4 .2 3 5 1 6 .7 7 3 4 .4 9 1 1 5 .0 8 1 5 .4 9 1 3 .1 2 3 2 .2 5 3 2 .6 4 9 2 9 2 1 2 .5 0 0 E d a
t 0-1
4 a n y s 1 2 ,4 % 1 2 ,3 % 1 3 ,4 % 1 5 ,0 % 1 3 ,9 % 1 3 ,3 % 1 2 ,0 % 1 3 ,2 % 1 2 ,6 % 1 6 ,1 % 1 3 ,8 % 1 5 -2 9 a n y s 1 6 ,1 % 1 5 ,8 % 1 4 ,9 % 1 5 ,1 % 1 5 ,1 % 1 5 ,6 % 1 5 ,0 % 1 2 ,7 % 1 4 ,3 % 1 5 ,4 % 1 5 ,1 % 3 0 -4 4 a n y s 2 4 ,8 % 2 4 ,3 % 2 5 ,6 % 2 1 ,4 % 2 5 ,8 % 2 6 ,1 % 2 2 ,2 % 2 2 ,1 % 2 0 ,8 % 3 3 ,9 % 2 2 ,9 % 4 5 -6 4 a n y s 2 6 ,6 % 2 7 ,6 % 2 6 ,4 % 2 7 ,3 % 2 5 ,0 % 2 6 ,3 % 2 7 ,0 % 2 7 ,6 % 2 8 ,4 % 2 2 ,6 % 2 6 ,9 % 6 5 -7 4 a n y s 9 ,5 % 1 0 ,7 % 9 ,8 % 1 2 ,4 % 1 0 ,8 % 9 ,9 % 9 ,7 % 6 ,3 % 1 2 ,5 % 3 ,8 % 1 0 ,9 % >= 7 5 a n y s 1 0 ,5 % 9 ,3 % 9 ,8 % 8 ,8 % 9 ,4 % 8 ,8 % 1 4 ,2 % 1 8 ,2 % 1 1 ,3 % 8 ,2 % 1 0 ,4 % S o b re -e n v e lli m e n t 5 2 ,4 % 4 6 ,5 % 4 9 ,9 % 4 1 ,4 % 4 6 ,4 % 4 7 ,1 % 5 9 ,5 % 7 4 ,2 % 4 7 ,6 % 6 8 ,6 % 4 8 ,9 % G e n t g ra n q u e v iu s o la 6 5 -7 4 a n y s 1 2 ,4 % 1 0 ,6 % 1 1 ,9 % 9 ,0 % 9 ,0 % 1 0 ,2 % 1 3 ,2 % 1 4 ,8 % 1 1 ,5 % 9 ,1 % 1 0 ,2 % 7 5 -8 4 a n y s 1 3 ,4 % 1 6 ,3 % 1 3 ,2 % 1 0 ,2 % 1 2 ,9 % 1 5 ,1 % 1 2 ,6 % 1 8 ,1 % 1 4 ,1 % 2 2 ,2 % 1 1 ,9 % >= 8 5 a n y s 1 5 ,7 % 2 4 ,1 % 2 3 ,5 % 1 5 ,7 % 2 0 ,5 % 2 0 ,0 % 1 9 ,6 % 2 1 ,6 % 2 1 ,8 % 1 6 ,7 % 1 9 ,6 % P o b la c ió e s tr a n g e ra 1 8 ,6 % 1 7 ,5 % 1 8 ,9 % 9 ,0 % 1 8 ,0 % 1 8 ,4 % 1 7 ,2 % 1 6 ,2 % 1 2 ,9 % 1 9 ,5 % 1 4 ,3 % P a ïs o s d e re n d a a lt a ** 1 8 ,5 % 2 0 ,9 % 1 6 ,3 % 2 6 ,9 % 9 ,6 % 1 0 ,3 % 1 1 ,0 % 1 1 ,3 % 1 3 ,5 % 1 ,8 % 1 5 ,1 % P a ïs o s d e re n d a m it ja ** 7 8 ,7 % 7 6 ,1 % 8 2 ,6 % 7 1 ,1 % 8 9 ,1 % 8 8 ,8 % 8 7 ,0 % 8 6 ,0 % 8 5 ,6 % 9 8 ,2 % 8 2 ,2 % P a ïs o s d e re n d a b a ix a ** 2 ,8 % 3 ,0 % 1 ,0 % 2 ,0 % 1 ,3 % 0 ,9 % 1 ,9 % 2 ,7 % 0 ,9 % 0 ,0 % 2 ,7 % D o n e s P o b la c ió 1 3 .7 3 6 4 .7 0 3 1 9 .2 9 9 4 .9 5 2 1 6 .4 1 7 5 .8 3 1 3 .5 7 0 2 .8 1 7 2 .9 6 4 2 7 4 1 4 .0 3 2 E d a
t 0-1
6
Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Horta - Guinardó 1996-2015.
1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015
Densitat d’habitants 150,9 139,1 141,8 139,1 141,0 140,6 140,0 140,0
Llars de 5 persones o més 8,7% 6,1% 6,2% 5,9% 5,9% 8,7% 5,9% 5,9%
Índex Renda Familiar 80,9 80,9 85,1 79,1 80,0 77,9 77,7 nd
Atur nd nd nd 10,3% 11,1% 11,1% 10,2% 9,3%
Nivell d’estudis en homes
Sense estudis 18,0% 14,3% 12,5% 12,0% 9,5% 8,9% 8,3% 5,1% Primaris 30,6% 29,3% 24,0% 22,6% 21,3% 18,2% 17,8% 21,0% Secundaris 19,9% 20,6% 21,7% 22,7% 23,8% 26,1% 26,5% 25,8% Batxillerat i FPII 21,3% 23,3% 27,0% 25,5% 27,4% 27,8% 27,8% 27,7% Universitaris 9,5% 12,1% 14,7% 17,1% 18,0% 18,9% 19,6% 20,4%
No consta 0,7% 0,4% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0%
Nivell d’estudis en dones
Sense estudis 25,1% 20,6% 17,5% 15,1% 12,8% 12,2% 11,4% 7,7% Primaris 31,8% 30,7% 25,8% 24,0% 22,9% 20,9% 20,4% 23,7% Secundaris 17,7% 18,3% 19,4% 20,7% 21,2% 22,4% 22,8% 22,2% Batxillerat i FPII 15,6% 17,8% 21,7% 21,0% 22,6% 23,0% 23,1% 23,1% Universitaris 8,9% 12,2% 15,4% 19,2% 20,4% 21,4% 22,3% 23,2%
No consta 0,9% 0,4% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0%
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
8
Taula 5.Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris d’Horta
-Guinardó 2014.
Districte Horta- Guinardó
El Baix
Guinardó Can Baró El Guinardó
N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ Educació
Absentisme1 51 0,3% nd nd nd nd nd nd
Taxa graduació2 90,0% nd nd nd nd nd nd
Atur3
Persones a l’atur
Homes 5.924 11,6% 726 9,3% 263 9,5% 1173 10,8%
Dones 5.969 11,1% 777 9,2% 296 10,2% 1293 10,9%
Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)
Total 5.215 43,8% 637 42,4% 232 41,5% 1065 43,2%
Habitatge Antiguitat
<1961 25,1% 34,5% 35,6% 30,8%
1961-1980 59,6% 54,7% 51,5% 55,1%
1981-2005 12,6% 9,0% 10,5% 10,0%
>2005 2,7% 1,9% 2,4% 4,0%
Persones sense llar
(dormint al carrer) 35 4,9% nd nd nd nd nd nd
Persones sense llar
(dormint en assentaments) 8 1,9% nd nd nd nd nd nd
Habitatges per a Emergències
Socials 25 12,6% nd nd nd nd nd nd
Persones inscrites al Registre
HPO4 6450 3,8% nd nd nd nd nd nd
Seguretat
Índex victimització5 20,1% nd nd nd nd nd nd
Mapa delictiu6 5,5% nd nd nd nd nd nd
Econòmics
Nombre d’expedients de PIRMI
actius 278 3,0% nd nd nd nd nd nd
Nombre de persones de ≥60
anys amb ingressos IPREM <1 12036 24,3% 1549 20,0% 645 25,1% 2277 22,3% Nombre de persones de ≥60
anys amb ingressos IPREM 1-2 16641 33,6% 2390 30,9% 893 34,8% 3127 30,6% Pensions no contributives en
majors 65 anys 757 19,0‰ 116 18,4‰ 37 18,3‰ 170 21,0‰
Usuaris dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts
d'àmbit econòmic 1641 9,8‰ 191 7,5‰ 87 9,8‰ 298 8,3‰
Menjador Social 246 1,5‰ 57 2,2‰ 26 2,9‰ 58 1,6‰
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
2 Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.
3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de
persones de 16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
c Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han
considerat delictius el darrer any.
4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
5 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte.
6Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
9
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris d’Horta
-Guinardó 2014. (continuació)
La Font d'en Fargues
El
Carmel La Teixonera
Sant Genís dels Agudells
N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰
Educació
Absentisme1 nd nd nd nd nd nd nd nd
Taxa graduació2 nd nd nd nd nd nd nd nd
Atur3
Persones a l’atur
Homes 386 13,6% 1312 13,2% 394 10,6% 236 11,7%
Dones 373 12,4% 1274 12,5% 367 9,9% 218 10,6%
Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)
Total 338 44,5% 1151 44,5% 336 44,2% 200 44,1%
Habitatge Antiguitat
<1961 26,8% 17,2% 14,9% 11,3%
1961-1980 53,1% 72,5% 65,3% 79,5%
1981-2005 17,6% 8,3% 17,1% 7,0%
>2005 2,5% 2,0% 2,7% 2,1%
Persones sense llar
(dormint al carrer) nd nd nd nd nd nd nd nd
Persones sense llar
(dormint en assentaments) nd nd nd nd nd nd nd nd
Habitatges per a Emergències
Socials nd nd nd nd nd nd nd nd
Persones inscrites al Registre
HPO4 nd nd nd nd nd nd nd nd
Seguretat
Índex victimització5 nd nd nd nd nd nd nd nd
Mapa delictiu6 nd nd nd nd nd nd nd nd
Econòmics
Nombre d’expedients de PIRMI
actius nd nd nd nd nd nd nd nd
Nombre de persones de ≥60
anys amb ingressos IPREM <1 536 19,0% 2949 33,4% 891 28,6% 570 24,9% Nombre de persones de ≥60
anys amb ingressos IPREM 1-2 683 24,2% 3670 41,5% 1087 34,9% 809 35,3% Pensions no contributives en
majors 65 anys 31 14,6‰ 157 22,5‰ 49 20,0‰ 28 14,6‰
Usuaris dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts
d'àmbit econòmic 61 6,4‰ 573 18,1‰ 111 9,8‰ 64 9,3‰
Menjador Social 3 0,3‰ 58 1,8‰ 8 0,7‰ 10 1,5‰
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
2 Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.
3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de
16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
c Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat
delictius el darrer any.
4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
5 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte.
6Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
10
Taula 5.Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris d’Horta
-Guinardó 2014. (continuació)
Montbau La Vall d'Hebron La Clota Horta
N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰
Educació
Absentisme1 nd nd nd nd nd nd nd nd
Taxa graduació2 nd nd nd nd nd nd nd nd
Atur3
Persones a l’atur
Homes 171 12,5% 182 11,4% 13 7,3% 1069 13,3%
Dones 157 10,9% 168 10,1% 12 6,8% 1036 12,4%
Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)
Total 145 44,2% 154 44,0% 11 44,0% 946 44,9%
Habitatge Antiguitat
<1961 28,0% 0,4% 56,8% 26,8%
1961-1980 68,1% 43,5% 10,7% 57,7%
1981-2005 3,0% 53,9% 1,0% 13,0%
>2005 1,0% 2,2% 31,5% 2,6%
Persones sense llar
(dormint al carrer) nd nd nd nd nd nd nd nd
Persones sense llar
(dormint en assentaments) nd nd nd nd nd nd nd nd
Habitatges per a Emergències
Socials nd nd nd nd nd nd nd nd
Persones inscrites al Registre
HPO4 nd nd nd nd nd nd nd nd
Seguretat nd nd nd nd nd nd nd nd
Índex victimització5 nd nd nd nd nd nd nd nd
Mapa delictiu6 nd nd nd nd nd nd nd nd
Econòmics
Nombre d’expedients de PIRMI
actius nd nd nd nd nd nd nd nd
Nombre de persones de ≥60
anys amb ingressos IPREM <1 334 18,7% 333 18,9% 35 32,4% 1917 23,3% Nombre de persones de ≥60
anys amb ingressos IPREM 1-2 575 32,1% 569 32,2% 33 30,6% 2803 34,1% Pensions no contributives en
majors 65 anys 29 17,2‰ 22 15,5‰ 7 64,8‰ 111 16,7‰
Usuaris dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts
d'àmbit econòmic 26 5,1‰ 19 3,5‰ 11 20,9‰ 211 7,9‰
Menjador Social 7 1,4‰ 1 0,2‰ 2 3,8‰ 27 1,0‰
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
2 Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.
3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de
16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
c Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat
delictius el darrer any.
4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
5 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte.
6Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
12
Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Horta – Guinardó 2001-2011.
Homes 2001 2006 2011 2011-14*
2011-14* Barcelona
Mala salut percebuda
0-14 anys 5,0% 5,0% 0,0% 8,4% 3,6%
15-44 anys 5,8% 6,6% 2,9% 6,0% 6,4%
45-64 anys 16,5% 16,5% 23,5% 14,1% 16,2%
>=65 anys 35,5% 52,7% 29,6% 39,6% 39,4%
Risc de patiment
psicològic 15-44 anys 10,1% 7,4% 14,1% 9,7% 8,0%
45-64 anys 15,3% 9,6% 19,6% 7,9% 10,2%
>=65 anys 20,3% 6,2% 9,3% 10,9% 9,1%
Obesitat
15-24 anys 0,8% 0,0% 6,7% 0,0% 2,7%
25-34 anys 6,2% 14,9% 6,7% 10,1% 6,7%
35-44 anys 10,9% 8,7% 19,2% 14,0% 13,9%
45-54 anys 15,9% 25,8% 10,3% 23,7% 18,1%
55-64 anys 10,9% 18,4% 22,7% 13,8% 20,9%
>=65 anys 6,6% 11,1% 6,8% 18,7% 16,7%
Sedentarisme
15-44 anys nd 56,7% 22,5% 39,2% 41,5%
45-64 anys nd 69,5% 33,3% 70,8% 64,1%
>=65 anys nd 88,4% 27,3% 78,2% 79,0%
Consum de tabac
15-24 anys 32,8% 19,9% 13,3% 6,2% 18,0%
25-34 anys 50,0% 37,0% 33,3% 42,4% 32,4%
35-44 anys 39,6% 35,5% 19,2% 40,8% 35,8%
45-54 anys 36,8% 42,9% 41,4% 35,1% 32,3%
55-64 anys 25,4% 23,6% 27,3% 6,9% 25,8%
>=65 anys 24,3% 7,4% 15,9% 7,8% 12,1%
Dones 2001 2006 2011 2011-14*
2011-14* Barcelona
Mala salut percebuda
0-14 anys 1,8% 3,1% 4,0% 2,1% 4,5%
15-44 anys 10,6% 10,5% 10,7% 10,0% 8,4%
45-64 anys 37,3% 36,5% 30,2% 38,5% 25,8%
>=65 anys 53,0% 54,6% 65,3% 49,4% 50,3%
Risc de patiment
psicològic 15-44 anys 18,5% 11,5% 14,6% 12,9% 12,3%
45-64 anys 22,1% 18,1% 22,6% 15,3% 16,3%
>=65 anys 30,5% 18,6% 41,5% 17,6% 17,1%
Obesitat
15-24 anys 5,5% 0,0% 0,0% 0,0% 2,5%
25-34 anys 2,9% 6,9% 3,1% 16,6% 9,6%
35-44 anys 9,1% 6,1% 11,1% 8,3% 8,6%
45-54 anys 14,9% 9,2% 3,6% 4,6% 10,4%
55-64 anys 22,1% 20,0% 20,0% 28,7% 16,1%
>=65 anys 12,2% 18,1% 12,2% 24,4% 20,2%
Sedentarisme
15-44 anys nd 59,7% 36,9% 64,4% 60,8%
45-64 anys nd 80,7% 49,1% 79,6% 70,7%
>=65 anys nd 90,2% 38,8% 77,7% 78,8%
Consum de tabac
15-24 anys 39,4% 26,8% 6,3% 24,7% 19,5%
25-34 anys 41,5% 24,6% 15,6% 20,1% 24,9%
35-44 anys 38,2% 41,8% 13,9% 19,9% 24,4%
45-54 anys 20,5% 24,7% 28,6% 39,1% 28,4%
55-64 anys 4,4% 11,8% 0,0% 6,0% 20,4%
>=65 anys 1,9% 3,7% 0,0% 0,0% 2,0%
Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible
(*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014. Cal ser prudent amb la interpretació de l’evolutiu amb les
Enquestes de salut de Barcelona pels anys 2001, 2006 i 2011. Tot i compartint una metodologia comuna, el baix nombre d’efectius en
16
Taula 11.Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Horta - Guinardó 2001-2011.
Homes 2001 2006 2011
2011-14*
2011-14* Barcelona
Cobertura sanitària
Exclusivament pública 77,3% 74,6% 66,5% 65,4% 62,8%
Doble cobertura 22,7% 25,4% 33,5% 34,7% 36,7%
Consulta a l’AP el darrer any
0-14 anys 83,3% 95,0% 91,3% 91,2% 93,3%
15-44 anys 44,2% 55,1% 59,2% 62,4% 66,4%
45-64 anys 51,1% 68,6% 74,5% 72,1% 73,4%
>=65 anys 68,4% 91,4% 86,4% 93,7% 91,85
Consulta a l’especialista el darrer any
0-14 anys 63,3% 70,3% 65,2% 52,4% 45,2%
15-44 anys 59,2% 50,0% 42,3% 51,0% 44,0%
45-64 anys 66,2% 68,4% 64,7% 61,3% 57,3%
>=65 anys 71,1% 79,6% 68,2% 85,8% 80,9%
Consulta a urgències el darrer any
0-14 anys 41,7% 38,5% 39,1% 39,5% 41,5%
15-44 anys 24,3% 24,0% 16,9% 23,4% 26,1%
45-64 anys 18,8% 23,2% 9,8% 25,5% 22,9%
>=65 anys 14,5% 38,2% 18,2% 43,1% 29,1%
Consum medicaments darrers 2 dies
15-44 anys nd 33,8% 19,7% 38,1% 35,7%
45-64 anys nd 53,4% 54,9% 57,9% 60,9%
>=65 anys nd 89,0% 81,8% 84,3% 89,5%
Dones 2001 2006 2011
2011-14*
2011-14* Barcelona
Cobertura sanitària
Exclusivament pública 75,8% 74,5% 62,9% 64,1% 62,3%
Doble cobertura 24,1% 25,5% 37,1% 35,4% 37,5%
Consulta a l’AP el darrer any
0-14 anys 91,1% 84,4% 96,0% 93,8% 91,5%
15-44 anys 54,8% 64,2% 69,1% 73,2% 76,5%
45-64 anys 69,7% 70,8% 73,6% 85,3% 79,4%
>=65 anys 80,9% 88,8% 89,8% 94,4% 94,2%
Consulta a l’especialista el darrer any
0-14 anys 55,4% 66,7% 72,0% 35,4% 45,3%
15-44 anys 79,3% 78,7% 81,0% 50,2% 53,2%
45-64 anys 83,1% 92,0% 86,8% 75,5% 71,2%
>=65 anys 77,4% 84,3% 73,5% 82,8% 81,0%
Consulta a urgències el darrer any
0-14 anys 32,1% 53,1% 32,0% 49,8% 42,2%
15-44 anys 26,3% 31,6% 19,3% 35,5% 31,7%
45-64 anys 23,2% 31,7% 22,6% 37,1% 26,9%
>=65 anys 27,0% 29,6% 28,6% 34,2% 31,0%
Consum medicaments darrers 2 dies
15-44 anys nd 56,4% 45,2% 56,4% 56,9%
45-64 anys nd 73,4% 62,3% 77,1% 71,7%
>=65 anys nd 96,5% 95,9% 97,8% 96,0%
Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible
(*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014. Cal ser prudent amb la interpretació de
l’evolutiu amb les Enquestes de salut de Barcelona pels anys 2001, 2006 i 2011. Tot i compartint una metodologia comuna, el baix nombre d’efectius en algunes categories i possibles diferències en l’execució del treball de camp limiten la lectura de les variacions observades.
17
Taula 12 Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de
mama. Horta-Guinardó 2004-2013.
2004-2005 2006-2007 2008-2009 2010-2011 2012-2013
Ronda 3ª 4ª 5ª 6ª 7ª
Població convidada 18.679 21.540 21.847 22.147 21.784
Participació 57,4% 52,7% 57,5% 57,4% 59,2%
Càncers detectats 53 35 53 63 44
Taxa de càncers detectats
x 1,000 dones 4,9 3,1 4,2 5,0 3,4
Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona
Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de
detecció precoç del càncer de mama. Horta - Guinardó 2013. (7ª ronda).
7A 7B 7C 7D 7E 7F 7G
Població convidada 2.644 2.493 2.675 3.702 3.727 2.728 3.815
Participació 63,2% 57,6% 58,9% 56,0% 61,1% 53,7% 62,7%
Càncers detectats 9 5 6 3 11 4 6
T a u la 1 4 . E v o lu c ió d e l e s t a x e s d e m o rt a li ta t, m o rt a li ta t p re m a tu ra i e s p e ra n ç a d e v id a s e g o n s e l s e x e . H o rt a -G u in a rd ó , 2 0 0 2 -2 0 1 3 1 . H o m e s 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 D e fu n c io n s 8 3 1 8 7 0 8 1 1 8 8 2 7 8 7 8 5 6 7 8 7 8 2 6 8 3 4 8 0 0 8 1 3 8 2 2 T a x a b ru ta x 1 0 0 .0 0 0 h a b 1 0 3 7 ,3 1 0 8 0 ,4 1 0 1 2 ,5 1 1 0 1 ,1 9 8 3 ,8 1 0 8 1 ,7 9 8 1 ,3 1 0 1 5 ,2 1 0 4 3 ,5 9 9 7 ,8 1 0 2 5 ,1 1 0 4 0 ,4 T a x a e s ta n d a rd it z a d a 2 x 1 0 0 .0 0 0 h a b 1 4 3 8 ,2 1 4 9 4 ,9 1 3 5 8 ,4 1 4 7 2 1 2 5 0 ,9 1 3 5 8 ,9 1 1 9 9 ,9 1 2 4 7 ,1 1 2 0 5 ,1 1 1 1 7 1 1 1 8 ,1 1 1 0 5 ,9 T a x a A P V P
3 e
s ta n d a rd it z a d a 2 4 8 8 9 ,7 4 5 5 0 ,5 5 2 8 6 5 0 2 6 ,2 4 2 4 5 ,1 4 1 7 5 ,5 3 4 9 0 ,1 3 6 1 6 ,3 4 8 4 2 ,1 4 0 0 2 ,4 3 5 9 1 3 2 1 1 ,6 E s p e ra n ç a v id a a l n é ix e r 7 7 ,1 7 7 ,1 7 7 ,3 7 7 ,4 7 8 ,8 7 8 ,7 7 9 ,5 7 9 ,5 7 8 ,6 7 9 ,8 8 0 ,5 8 0 ,6 D o n e s D e fu n c io n s 8 2 4 8 8 1 7 9 2 8 5 8 7 8 7 8 3 2 8 1 5 9 5 4 8 3 1 8 8 6 9 4 5 8 9 0 T a x a b ru ta x 1 0 0 .0 0 0 h a b 9 2 2 ,3 9 8 2 ,3 8 8 4 ,2 9 5 8 ,9 8 7 9 ,7 9 3 7 ,8 9 0 9 ,4 1 0 5 7 ,8 9 2 4 ,9 9 8 7 1 0 6 0 ,1 1 0 0 0 ,9 T a x a e s ta n d a rd it z a d a 2 x 1 0 0 .0 0 0 h a b 8 1 5 ,1 8 4 5 ,1 7 4 4 ,5 7 7 7 ,8 6 8 2 ,3 7 1 4 ,6 6 8 7 ,5 7 5 5 ,9 6 4 1 ,4 6 5 4 ,8 6 7 7 ,9 6 2 2 ,1 T a x a A P V P
3 e
1 9 T a u la 1 5 . E v o lu c ió d e l a m o rt a li ta t e n l a p o b la c ió d e 1 5 a 4 4 a n y s . T a x e s e s ta n d a rd it za d e s
1 p
T a u la 1 6 . E v o lu c ió d e l a m o rt a li ta t e n l a p o b la c ió d e 4 5 a 7 4 a n y s . T a x e s e s ta n d a rd it za d e s
1 p
2 1 T a u la 1 7 . E v o lu c ió d e l a m o rt a li ta t e n l a p o b la c ió d e m é s d e 7 4 a n y s . T a x e s e s ta n d a rd it za d e s
1 p
