Consell de Redacció:
Consell de Redacció:
Consell de Redacció:
Consell de Redacció:
Consell de Redacció: Dolors Brujats, Gabi Gómez, Miquel Turró, Fernando Aísa, Pep Invernó, Xavi Culubret, Estel Collado, Marta Palomeras i Albert Portas.
Col.laboradors:
Col.laboradors:
Col.laboradors:
Col.laboradors:
Col.laboradors: Xavi Camps, Llum Salvo, Rosa Rodríguez, Alba Arxé, Dani Aguilera, Laura Agustí, Santiago Turk, Juan Sebastián Reina, Leti Azábal.
Contacte: [email protected]
núm. 6
Hem començat un nou curs, i com cada any han arribat alumnes nous, els de primer d’ESO. També han arribat alumnes de fora del nostre país, els quals s’han hagut d’adaptar a la nostra escola. Però no només han arribat alumnes, sinó que també n’han marxat. És el cas dels alumnes de segon de batxillerat.
I això, encara que sembli un tòpic, ho diem perquè és important.
El Consell Escolar de l’IES Narcís Monturiol, com sabeu, té quatre membres que representen el sector dels alumnes en aquest òrgan. Dos d’aquests representants, l’Alba Comaposada i en Juan Jesús Castillo, coincidint amb l’acabament de la seva presència a l’institut i dels 4 anys que han estat representants dels alumnes, han deixat el centre. És per aquests motiu que durant el primer trimestre, i com a resultat de les eleccions per configurar el nou Consell Escolar, s’han renovat els noms que designen els nostres representants. A més, també s’han renovat alguns dels membres dels altres sectors: pares, professors i PAS.
Des del Consell Escolar, el que volem els alumnes és, en certa manera, millorar les condicions del centre, la conducta de certs estudiants i moltes altres coses que afecten la convivència entre tots els que formen part de la comunitat educativa.
Aquest any, a més, han començat les obres d’ampliació de l’institut. Tot i que som conscients de la importància i conveniència de la decisió de fer més gran i modern l’espai del centre, també volem manifestar que n’hem sortit perjudicats momentàniament amb la disminució del terreny de pati i la supressió temporal de les pistes de futbol i bàsquet i del gimnàs.
Per als alumnes de Batxillerat, Cicles Formatius i quart d’ESO ( aquests últims amb un permís especial del Departament d’Ensenyament) el fet de poder sortir del centre durant l’esbarjo ha mitigat els efectes de la mesura, descomptant les dificultats en la pràctica de l’Educació Física, és clar. Però per a tots els altres alumnes, i sobretot per als més petits, ens sap greu que es trobin amb tot això.
Relacionat amb les obres, també ens agradaria manifestar el nostre desencís per la suspensió de l’espectacle de circ atès que no hem pogut disposar d’espai per assajar. A causa d’això, els alumnes de quart i tercer ens hem vist afectats en no poder dur a terme les activitats que amb tanta emoció i entrega havíem estat preparant. Esperem que podrem reemprendre la preparació de l’espectacle durant el proper curs.
Per evitar totes aquestes molèsties, hauríem desitjat que les obres haguessin començat en període festiu, fora d’hores d’escola, ja que d’una manera o altra, com hem detallat, estan afectant la nostra vida escolar. Sabem, però, que les obres són complexes i els terminis estan fixats per la Generalitat.
Ningú pot canviar-ho ni oposar-s’hi. Davant de temes així, no podem decidir.
Ens hem de consolar pensant que és perquè el centre funcioni millor i obtingui també un millor aspecte de cara al futur.
Des d’ aquí reivindiquem, per finalitzar, que en situacions com aquestes, però sobretot en aquelles on poden ser útils i efectives les nostres opinions, se’ns escolti més. Ja sigui dins de cada aula, amb el delegat i les reunions de delegats o des del Consell Escolar, amb la nostra representació. I és que, potser sí que tenim una visió diferent de les coses, però no sempre és per criticar decisions sinó per intentar millorar-les.
Alumnes del Consell Escolar
ENS VISITEN ELS DE DUISBURG
Aquest és un petit reportatge fet a partir de les paraules i de les opinions que ens van oferir quatre alumnes de la ciutat de Duisburg que van venir el mes de febrer al nostre institut per fer un intercanvi. Són la Julia, de vint anys, la Lisa, de dinou, l’Omid, de vint i la Derya, de divuit. Els tres primers estan cursant l’últim curs de batxillerat i la Derya fa el segon curs de perruqueria. Van venir per conèixer el nostre institut, la nostra cultura, la manera que tenim de viure i de treballar... Són alumnes, doncs, de batxillerat i perruqueria que es van ajuntar amb alguns alumnes de l’institut per fer diverses activitats.
Van assistir a alguna classe, van anar al Museu Dalí, al Museu del Joguet, van visitar Barcelona, Girona, Cadaqués...
EDUCACIÓ I VIDA A ALEMANYA
En primer lloc, ens van dir que el seu institut és molt més gran que el Monturiol. Hi ha uns dos mil alumnes, molts d’ells són estrangers. L’horari és des de les vuit del matí fins a les dues del migdia. Les assignatures són més o menys les mateixes que les d’aquí. Tant el batxillerat com perruqueria, són tres anys.
Ells, però, no fan grec, només alemany, anglès i castellà. “Durant les classes podem menjar (no un gran àpat, però sí que podem picar alguna cosa, beure...), cosa que aquí no podeu”.
Quan els vam preguntar per la seva ciutat, van sorgir diverses opinions. Per una banda, els alumnes de batxillerat no en van donar una visió gaire positiva... Van dir que no és gaire maca ni gaire neta, que hi ha molta gent sense feina. Van co- mentar que un 10% de la població està a l’atur, a Alemanya, a Duisburg n’hi ha al voltant d’un 20%. Van comparar-la amb
Figueres i van dir que la nostra ciutat és més petita, més maca, potser més acollidora... En canvi, la Derya va afirmar que li agradava molt Duisburg, que era una ciutat molt maca, molt gran (d’uns 500.000 habitants) i que no la canviaria per res.
Pel que fa la vida familiar... van dir que actualment a Alemanya hi ha moltes parelles separades i que, (de fet com aquí), els fills solen anar a viure amb la seva mare. Per altra banda, van comentar que ells no donen tanta importància a la família com ho fem aquí: “Els alemanys som més independents, cadascú va més per la seva banda”.
DIFERÈNCIES ENTRE CATALUNYA I ALEMANYA Malgrat que tots van afirmar de seguida que Catalunya era maca i que els agradava molt, cap d’ells no s’hi voldria que- dar a viure. La manera que tenen de divertir-se és semblant a la d’aquí (cinema, concerts, discoteca)... D’altra banda, van destacar que havien trobat molt car el nostre país.
I pel que fa a la gent, la mentalitat... Van afirmar que ells eren més antipàtics i que, en canvi, els catalans som gent més amable i més oberta. Cal dir que totes les noies van coincidir a dir que, en general, havien trobat els nois d’aquí potser un xic masclistes. “S’arriben a fer una mica pesats, van pel carrer cridant “guapa!”, es fan els machos. Això ens ha sorprès bastant. Els nois alemanys acostumen a ser més tímids”.
PERSPECTIVES DE FUTUR
Les previsions que tenen pel futur són diverses. La Lisa, quan acabi el batxillerat, vol fer estètica. La Júlia vol fer un any sabàtic i anar a algun país de Sudamèrica (potser Argenti- na), i després estudiar política o sociologia. L’Omid vol ser professor de matemàtiques i fer alguna cosa relacionada amb l’esport. Finalment, la Derya vol obrir la seva pròpia perruqueria i més endavant poder fer classes.
INQUIETUDS SOBRE L’ACTUALITAT
Ens van explicar que del món en general els preocupaven les guerres, el canvi climàtic, les diferències entre rics i pobres.
Els problemes que, en general, ens preocupen a tots (a uns més que a d’altres). Del seu país en concret, ens van parlar de la seva situació política. No els agrada. Els immigrants, (van dir que n’hi ha molts) la majoria turcs i marroquins, viuen com en un gheto, apartats de la resta de la societat, sobretot a les zones més rurals. D’aquesta manera no es poden adaptar bé.
Una situació dels immigrants diferent a la que tenim aquí, però, en definitiva, el procés d’adaptació sempre resulta un tasca no gens fàcil. Amb aquests quatre companys de Duisburg ja hem pogut observar, a partir de quatre idees generals, força diferències, maneres distintes que tenen de veure la vida.
Diferències que no ens han de suposar mai un obstacle sinó, més aviat, una font de coneixement fàcil d’accedir-hi.
Estel Collado, Marta Palomeres i Leti Azábal
ens p arlen els de cicles
ELS CICLES TAMBÉ FEM CRÈDIT DE SÍNTESI
Dolors Brujats
Els Cicles Formatius també fem Crèdit de Síntesi. Està inclòs en el currículum obligatori i cal fer-lo al final de l’últim curs. La seva durada pot variar entre 60 i 90 hores que se solen distribuir en dues o tres setmanes de treball intensiu.
Per a què serveix el Crèdit de Síntesi?
Doncs es tracta de desenvolupar un conjunt d’activitats relacionades amb les competències professionals que s’han anat estudiant durant el cicle formatiu que tenen a veure amb els continguts dels altres crèdits.
És a dir, aplicar tots els coneixements apresos i demostrar que se saben relacionar. Cal que cada alumne/a determini el seu propi procediment de treball, seqüenciï les tasques a realitzar i s’organitzi el temps.
El Crèdit de Síntesi en els Cicles de la família professional d’Imatge Personal
Els CF de Perruqueria i el d’Estètica ho fem una mica diferent. Comencem el segon trimes- tre a fer una hora setmanal de crèdit per aca- bar-lo intensivament al tercer trimestre durant 6 dies.
El tema o centre d’interès és el món audiovisual, que en molt casos es concreta en una pel.lícula. Cal triar un personatge i fer-ne la caracterització. Un dels objectius específics és fer un treball de coordinació entre Perruqueria i Estètica, ja que per a carac- teritzar cada personatge cal la col·laboració entre alumnes d’ambdòs cicles.
És un feinada! Però al final , en la majoria dels casos, hi ha satisfacció per l’esforç realitzat.
CICLES FORMATIUS:
QUÈ PODEM FER QUAN ACABI EL CURS?
Dolors Brujats
El que es desitja més en acabar un any de dur treball és començar les vacances i ,com a tals, fer un dels esports més extesos: no fer res.També és clar que moltes vegades el final d’una etapa obliga a pensar en la següent. Això vol dir fer una previsió i així el futur no ens agafarà desprevinguts.
Tot seguit us fem un esbós d’algunes de les possibilitats que teniu en acabar el curs. Una ja l’hem dit: fer vacances, però alhora també podem fer altres coses.
Vet aquí unes orientacions:
CONTINUAR ESTUDIANT
Alguns de vosaltres continuareu estudiant.... esperem que no sigui per a repetir curs!! Si és així, ja sabeu què fareu, si no, teniu més possibilitats:
Fer un altre Cicle del mateix nivell que heu fet.
Inscriure-us al curs d’accés a Cicles de Grau Su- perior.
Anar a la universitat ( si heu fet el CF de Grau Su- perior)
Podeu fer batxillerat
Inscriure-us a un dels ensenyaments artístics de règim especial: art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, música i dansa, arts plàstiques i disseny (hi ha un seguit de Cicles de GM i GS que es fan a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Olot).
Ensenyaments d’esports en règim especial (esports d’hivern, muntanya i escalada i futbol sala).
Idiomes a l’Escola Oficial d’Idiomes.
A partir dels 18 anys podeu fer els cursos organitzats pels CFA (Centres de Formació d’Adults)
Podeu trobar més informació:
EAP de l’Alt Empordà - C/ President Kennedy, s/n 17600 Figueres - Tel. 972 511814
b7905262serveis.xtec.cat
ACCEDIR AL MÓN DEL TREBALL
Molts de vosaltres ja sabeu de què va, però potser us cal més informació per a poder ampliar experiència i sobretot millorar-la. Podeu:
1. Treballar per compte d’altres a. SOC Servei d’Ocupació de Catalunya
És un organisme que dóna els següents serveis:
Intermediació laboral (borsa de treball). Per a bus- car feina.
Oficina de Treball OTG
C/ Anicet de Pagès, 10-14 - 17600 Figueres Tel: 972 505049 - Horari: 8:15 a 13h Orientació per a la recerca de feina - Xarxa d’oficines de Treball OTG - Web SOC www.oficinatreball.net
- Administració Oberta de Catalunya AOC www.cat365.net
Formació professional ocupacional
Són cursos que podeu fer si esteu a l’atur. Podeu trobar més informació a:
- Xarxa d’oficines de Treball OTG - Web SOC www.oficinatreball.net
- Administració Oberta de Catalunya AOC www.cat365.net
1. Treballar per compte d’altres.
Consisteix a treballar per a una empresa a canvi d’un salari. Podeu trobar feina contactant amb:
a. Servei d’ocupació de Catalunya. SOC b. Empreses de selecció i de treball temporal c. Ocupació pública
2. Treballar per compte propi.
Consisteix a autoocupar-se, constituir una empre- sa i crear així el propi lloc de treball. Podeu con- tactar amb el Servei d’autoempresa
Formació professional contínua Espai virtual de formació e-CIFO
Destinat a donar informació, formació i orientació professional ocupacional. S’hi poden realitzar accions de teleaprenentatge i teletreball.
C/ Alfons Moré,1 - 17190 Salt
Tel. 972 40 55 70 - Cifo_salt.soc@ gencat.net Formació i treball
Escoles taller i cases d’oficis per a joves aturats de menys de 25 anys. Tallers d’ocupació per a aturats majors de 25.
Podeu trobar informació a:
- Xarxa d’oficines de Treball OTG - Web SOC www.oficinatreball.net
- Administració Oberta de Catalunya AOC www.cat365.net
Treballar a l’estranger - Pràctiques en empreses
- Xarxa Eures. Serveis europeus d’ocupació.
Informació, assessorament i intermediació labo- ral per a treballar en un altre país.
Ubicació de l’assessor Eures de la demarcació de Girona:
EURES - OTG del Servei d’Ocupació de Catalunya AV. Lluís Pericot, 86-90 - 17003 Girona
Tel. 972 48 32 01
b. Empreses de selecció i de treball temporal ESP. Empreses de selecció de personal
Dissenyen el perfil professional a partir d’un encàrrec concret, localitzen possibles candidats i els seleccionen.
ETT. Empreses de treball temporal
Contracten treballadors i els posen a disposició d’una empresa, anomenada usuària, amb caràcter temporal.
c. Ocupació Pública.
Llocs de treball que generen les administracions públiques.
Podeu trobar informació a:
- BOE: Butlletí Oficial de l’Estat www.boe.es - DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
www.gencat.net/diari
- BOP: Butlletí Oficial de la Província http//muga.ddgi.es/bop
Estar informats i accedir als serveis per a joves PIJ. Punts d’informació juvenil
És un servei públic i gratuït on sereu atesos per professionals i on podeu trobar informació sobre tot allò que us pot interessar: habitatge, estudis, treball, lleure, participació, turisme juvenil, mobilitat inter- nacional...
A les comarques gironines hi ha més de 50 Punts d’Informació Juvenil. Per a localitzar aquestes oficines es pot consultar la pàgina www.gencat.net/joventut
Plans Locals de Joventut
És un eina que utilitzen els ajuntaments i les comarques per planificar les actuacions que es desenvolupen en matèria de joventut, i que té en compte quins són els problemes i les necessitats dels i de les joves, alhora que potencia la participació d’aquests en la pre- sa de decisions.
2. Treballar per compte propi Servei d’autoempresa
És un programa de suport a la creació de noves empreses amb l’objectiu de fomentar l’autoocupació.
Podeu trobar informació a:
Direcció general d’economia social, cooperatives i autoempresa
Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria
Av. Lluís Pericot, 86-90 - 17003 Girona Tel. 972 48 32 02
?
2
1
de b a tx ille r at
4
...
L’equip de redacció d’Ictinews ha demanat als alumnes de quart d’ESO que ens diguin què pensen que serà el seu batxillerat, als que estan just a la meitat, és a dir a primer de batxillerat, que el valorin i als de segon , que ja són a punt d’acabar, que ens parlin de la seva experiència. Els resultats són aquests:
Quart d’ESO, això s’acaba o l’ansietat del què serà
Les opinions dels alumnes giren al voltant de la idea que el batxillerat serà difícil. Bàsicament perquè hi ha qui pensa que l’ESO se l’està traient amb bons resultats sense fer gaire esforç i que, possiblement, això s’ha acabat.
També hem trobat qui s’ho pren amb calma i diu que, essencialment, el batxillerat són els dos anys que segueixen a quart d’ESO, com dient que tampoc n’hi ha per tant. En alguna de les respostes obtingudes apareix un cert temor al treball de recerca i a la feina que pot compor- tar. Trobem l’opinió de les persones engrescades, que ja tenen ganes de ser-hi, al batxillerat, perquè segur que serà apassionant:
“dos anys plens d’experiències noves, positives i negatives, però noves”. Finalment, no podria ser d’una altra manera, hi ha qui mira més enllà i creu que el batxillerat és una etapa formativa que li permetrà arribar a trobar bones sortides professionals en el futur.
Primer de batxillerat, ja hi hem arribat o quan som pel tros
Ja hem arribat al batxillerat i ara ens trobem al mig del ball: “A mi m’està costant molt”.
Efectivament, en les respostes dels alumnes trobem una bona dosi de “buff!, sembla que això és més difícil que el quart d’ESO”. Hi ha qui parla sense embuts que el primer trimes- tre de primer és de pura adaptació al nou medi, “el canvi és brusc i dur” i, fins i tot, hi ha qui diu que li està costant més del que es pensava. D’altra banda, es veu que també hi ha gent que pensava que el batxillerat era molt
i molt difícil i, home, vist des de dintre, tampoc no mata, encara que reconeixen que han hagut de fer més feina que a quart. No falten els que pensen que només cal una mica d’esperit de superació, una mica de treball constant i ja està: “Només cal esforç i ganes”, encara que reconeixen que, de vegades, pot fer mandra. També hem trobat l’opinió d’aquells que no saben què dir: d’una banda esperaven més, més coneixement, esdevenir savis, però d’altra banda creuen que, amb el que fan, van més que servits. Finalment, trobaríem aquells del o tot o res. És a dir, els que pensen que si vols fer batxillerat has d’estudiar força i que si no, doncs no cal ni parlar-ne.
Segon de batxillerat, la veu de l’experiència o ja t’ho deia jo
Dels alumnes de segon, n’ hem recollit opinions diverses. En primer lloc, la dels que pensen que l’ESO dóna una formació escassa i que no pots anar pel món només amb el que vas aprendre a la secundària obligatòria. Per anar caminant segur pel món has de tenir el batxillerat. Hi ha qui, fent el batxillerat, ha trobat allò que realment vol fer, la seva vocació, la qual cosa sembla prou important un cop superats els “pardalets al cap”
d’aquella adolescència que va portar com va poder. “Has d’estudiar molt, però t’esforces perquè te n’adones que et condueix a fer el que en realitat vols”. Ens hem trobat amb qui demana un batxillerat de tres anys ja que pensa que en dos anys tot va massa comprimit. És una queixa que també trobem en el testimoni del que no ha sabut com po- der compaginar les naturals tendències a sortir pròpies de l’edat amb la necessitat de tancar-se a estudiar. Parlant de queixes, trobem la del qui pensava que tenir les tardes lliures era un regal dels déus per fer allò que li semblés més bé i s’ha trobat amb la crua realitat d’haver de passar-se-les estudiant:
“Pots pensar que cada tarda tindràs lliure, però, en realitat, descobriràs que no pots pa- rar”. La majoria dels testimonis recollits parlen, això sí, del canvi que els ha suposat fer el batxillerat, però tothom afirma que, ara que ja queda poc, ha valgut la pena l’esforç.
Hi ha diversos testimonis que afirmen que el batxillerat els ha donat la maduresa necessària per anar pel món. Em permeto fer el comentari personal que aquesta afirmació pot ser certa, però que no només és responsabilitat del batxillerat, sinó que també caldria parlar dels dos anys de creixement vi- tal que han passat, del que han après fora de les aules. Voldria acabar amb el testimoni del qui diu que, vist tot plegat amb perspectiva, tampoc n’hi havia per tant i que hi ha qui, de vegades, s’ofega en un got d’aigua.
EL BATXILLERAT DES DE L’ENTRADA FINS A LA SORTIDA: PARLEN ELS ALUMNES
Fernando Aísa
d’ESO
Diumenge, 25 d’abril, set de la tarda, tothom nerviós...Ja estàvem dins l’autobús, a punt de marxar cap a Itàlia. Que bé que vam estar una setmana sense els pares!El viatge d’anada se’ns va fer molt, molt, molt pesat. Massa hores d’autobús i, a més, sense po- der gairebé dormir. Però bé, entre cants, pel·lícules (cal dir que l’autobús tenia televisió) i cada dues hores deu minuts per anar a fer les necessitats, va passar tot molt ràpid i quan menys ens ho esperàvem, ja havíem creuat la frontera i ja estàvem a Itàlia. Vam arribar molt cansats i amb unes ulleres que ens arribaven als peus.
El primer dia en terres italianes, el vam passar a Verona, una ciutat mítica, tant per l’amfiteatre, que per mala sort vam trobar tancat, com per la història de Romeu i Julieta que s’amaga darrere un carrer preciós, ple de xiclets enganxats a les parets. Personalment, Verona va ser el lloc que més em va agradar dels que vam visitar. A la càmera de fotos, de 289 fotos, 125 són de Verona. Cal dir, que gairebé ens perdem per la ciutat, i això que no era massa gran. Seguint els consells dels ciutadans, tutto retto e destra, anàvem a pa- rar sempre allà mateix. L’hotel, per tenir 4 estrelles, no era res de l’altre món: les habitacions, molt petites, però també molt acollidores; tan acollidores que fins i tot l’olor de peus ens semblava agradable.
A partir d’aquí, el segon dia ens vam acostar a Venècia, la ciutat dels canals i les góndoles.
Parlant de les góndoles, van força cares i no sé si recomanar-les, perquè anar pels canals relaxa molt, és cert, però n’hi ha alguns que fan una pudor mortal. La Plaça de San Marc també és un lloc digne de visitar, sobretot si es fa de nit, ja que la il·luminació és meravellosa. I no hi ha gaire cosa més per veure a Venècia . A la nit vam tornar igual com havíem arribat: amb Vaporetto. I vam arribar amb un cop de volant a l’hotel on passaríem l’última nit.
El següent dia, ens vam dirigir a Florència. De fet, ens hi vam estar dos dies i em sembla que
encara no ho vam veure tot. El més impactant de la ciutat: el Duomo i la Cúpula de Brunelleschi.
Just davant del Duomo és on uns curiosos homes ens van fer una caricatura, pagant, és clar. Quins farts de riure que ens vam fer en veure els dibuixets que ens feien ridiculitzant- nos! També vam visitar la Galleria dei Uffizzi, un museu en el qual ens vam avorrir força i, en sortir, ens vam dirigir al Ponte Vecchio, un pont amb cases penjant, semblant al que hi ha a Girona però, per a mi, més bonic. L’única cosa que no vam veure, tot i tenir-ne moltes ganes, va ser l’ estàtua del David de Michellangelo. Ens vam haver de conformar amb una rèplica que hi havia als afores de la ciutat, en un punt des d’on es podia contemplar la lluminositat de Florència a les vuit del vespre.
I de fet, no hi havia gaire cosa més a veure, però l’últim dia encara vam poder visitar Lucca. I jo no entenc el costum que tenen els italians d’enganxar xiclets a tot arreu. Recordo que hi havia un carrer a Lucca que, en comptes d’asfalt, estava fet de masses viscoses de tots colors. Ara bé, al centre de la ciutat, hi havia l’antic amfiteatre, ara ple de botiguetes on es poden escurar fàcilment les butxaques. I ja a la tarda, cap a Pisa, a veure la famosa torre on, si un no és major d’edat, no hi pot pujar.
Aquest dia ens va ploure.
S’acostava el final de la setmana a Itàlia, i després de cinc dies de menjar pasta (en vam quedar fins als c... i fins al gorro) vam poder anar de compres, abans de pujar al vaixell que ens conduiria per mar fins a Barcelona. Un cop a Barcelona, tot van ésser cares de son i de malenconia. Cada cop quedava menys per arri- bar a casa i tornar a sentir la veu de les nostres mares dient-nos què havíem de fer. Però sobretot, el que més havíem trobat a faltar i que ens hagués agradat no tornar a sentir mai, era el so del despertador cada matí, intentant dir-nos que havíem de llevar-nos per tornar a començar de nou les classes.
...
Xavier Culubret
VIATGE A ITÀLIA
DE 4t D’ESO: TUTTO
RETTO E DESTRA
El dijous dia 26 d’abril, els alumnes de 3r i 4t d’ESO vam anar al Teatre Jardí a veure una adaptació del conegut Diari d’Anna Frank.
L’obra consistia en tres actrius que representaven, en un espai de tan sols 3x3 metres i fent servir com a únic decorat caixes de fruita (material que els amagats utilitzaren per a fer prestatgeries i altres coses, ja que vivint a la fàbrica de melmelades el tenien a mà), els tres costats de l’Anna que es distingeixen en el seu diari i que sovint semblen discutir-se: la part més fosca, més pessimista; la part optimista i més sentimental i la part més narrativa, l’Anna objectiva, que explicava la seva vida i la dels amagats.
Personalment, crec que l’obra no estava mal pen- sada, em va agradar la idea de desdoblar el personatge en tres “cares”, la idea de jugar amb els colors dels vestits per a representar cada personalitat (blau per a l’Anna pessimista, taronja
per a la narradora i verd per a l’optimista), i el fet de representar-la en un espai tan reduït per a expressar com es devien sentir els amagats. Les cançons que va cantar una de les actrius i la mú- sica que van posar algun cop de fons també eren bona idea, i trencaven una mica el constant monòleg de les tres actrius, a més de produir sensacions que ajudaven a posar-se una mica més en la pell del personatge. Però, tot i que l’obra durava poc més d’una hora, es va fer molt llarga.
Probablement l’obra es va fer una mica pesada perquè només hi havia un personatge i ,per tant, no hi havia diàlegs, que fan l’obra més dinàmica, però sobretot penso que va ser perquè el que es va representar a l’obra era el mateix que havíem vist el dia abans a la petita pel·lícula que havia de servir d’introducció a allò que veuríem el dijous.
La pel·lícula explicava fins i tot detalls com les discussions amb els altres amagats i l’enamorament amb el fill dels Vaan Daan, que són precisament alguns dels detalls que donaven co- lor a la narració, i diria que això va ser un error.
Tots coneixem el tema, els detalls més importants i el final d’aquesta història, cosa que, com a espectadors, potser fa perdre interès, si més no l’intriga de saber el final, que s’hauria de com- pensar amb aquests detalls que ens donen una millor idea de com va ser la vida d’Anna, detalls que, els que no havíem llegit el llibre no coneixíem i que jo trobo molt interessants. Crec que ja calia una petita introducció a la història per situar-nos, però a la pel·lícula haurien d’haver mirat d’estalviar-se aquests detalls, que llavors, quan veies l’obra, ja t’esperaves.
D’altra banda, suposo que també és normal que l’obra fos menys lleugera que altres vegades, perquè era una obra per exemplificar –i d’una manera força suau- el patiment dels milions de jueus que van ser assassinats pels nazis. El diari és una obra autobiogràfica, i segurament no és tan entretinguda com altres històries on la gent canvia de lloc – l’Anna es va passar gairebé dos anys tancada a la casa del darrere-, hi ha diàlegs i passen coses més variades. De fet, no és una obra pensada per entretenir, sinó per explicar.
En conclusió, crec que la feina de les actrius, la directora i la resta de l’equip va ser bona, però l’obra no va acabar d’agradar a gaire gent i potser sí que va servir per a saber més sobre el tema, almenys per a la gent que va estar mínimament atenta i que tenia interès en aprendre, però tenia poc ganxo per fer que la gent menys interessada en la vida d’Anna s’hi acabés interessant.
CRÍTICA DE TEATRE: EL DIARI D’ANNA FRANK
Estel Collado
Durant el segon trimestre, alguns alumnes de 4t d’ESO vam fer el crèdit variable impartit per l’Àlex Salgado sobre robòtica i, com a activitat del crèdit, cada alumne, va haver de construir un robot rastrejador .
El robot rastrejador, propulsat per dos motors, havia de seguir una línia negra sobre una superfície blanca gràcies a un sensor que capta la llum infraroja . Un dels motors havia d’estar engegat sempre i l’altre només quan el sensor captés la llum i girés per recuperar la línia.
Tot això controlat gràcies a un circuit electrònic imprès on, prèviament, hi havíem soldat tots els components per al seu òptim funcionament.
En aquest crèdit Variable hem pogut demostrar algunes aplicacions de la robòtica i l’electrònica.
Hem après com funciona un circuit electrònic, com fabricar una placa electrònica i saber els components que ha de tenir. Ens han ensenyat com soldar els cables i alguns principis sobre l’electrònica.
Durant les proves del funcionament del robot hem hagut de regular la velocitat dels motors i la sensibilitat del sensor, hem hagut de solucionar alguns problemes com un cable o un component mal soldat a la placa, i comprovar que el xassís que hem fet sigui l’adequat per al funcionament del robot.
El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vam fer una demostració del funcionament dels robots davant dels nostres companys del centre. Per poder veure el vídeo us podeu dirigir a la nova pàgina web del centre:
http://www.xtec.cat/iesmonturiol
ROBOTS INTEL·LIGENTS
Estel Collado
R
i
Xavi Camps
El grup d’alumnes i professors que ens dediquem a dur a terme l’Aula Oberta de l’IES Narcís Monturiol volem aprofitar aquesta secció per explicar-vos qui som, què fem a l’Aula Oberta i per què hi som.
Qui som?
Qui som?Qui som?
Qui som?Qui som?
Doncs bé, l’Aula Oberta està formada per un grup sempre reduït d’alumnes. Quan som més, no arribem a 12 alumnes, tots de primer o segon d’ESO.
Cadascú de nosaltres té un grup d’aula ordinària de referència, però a algunes matèries sortim del grup classe i anem a l’Aula Oberta. Això fa que a la nostra aula hi hagi alumnes diferents a cada hora. Al principi sembla una mica complicat però ràpidament t’hi acostumes perquè cada setmana som els mateixos. A més, des del segon trimes- tre, tenim una hora de tutoria conjunta els dimarts a la tarda que permet que ens coneguem i fem activitats en comú.
Aquesta organització possibilita que l’Aula Oberta no sigui un grup aïllat, sinó que els alumnes puguem compartir moltes activitats del grup classe ordinari.
Però quan estem a l’Aula Oberta podem fer tasques més properes als aprenentatges bàsics i amb una metodologia més pràctica.
Per què hi som?
Per què hi som?Per què hi som?
Per què hi som?Per què hi som?
Tots els alumnes que estem a l’Aula Oberta tenim o hem tingut dificultats o problemes amb els estudis que hem fet fins ara. Els motius d’aquest problemes són diferents per a cadascú, però pensant-hi una estona n’hem recollit els següents:
A alguns de nosaltres ens ha costat molt estudiar des de fa temps i això ha fet que ara ens costi en- cara més continuar aprenent coses noves, perquè hi ha coses que hauríem de saber i no sabem.
L’AULA OBERTA A L’IES NARCÍS MONTURIOL
Altres hem de reconèixer que hem causat problemes a l’aula normal perquè sovint se’ns feia molt pesat estar asseguts tanta estona, moltes vegades sense entendre res.
Alguns reconeixem que ens agrada cridar l’atenció i això, evidentment, arriba a fer enfadar el professor.
Uns quants tenim problemes a l’hora de con cen- trar-nos per estudiar i ens costa molt estar asseguts tanta estona.
Alguns no volem venir a l’institut, ens obliguen a fer-ho. Això no ens agrada i per això, a vegades, ens portem malament.
Per a la majoria de nosaltres és una barreja de tot el que acabem de dir.
Què hi fem?
Què hi fem?Què hi fem?
Què hi fem?Què hi fem?
A l’Aula Oberta hi fem activitats diferents en funció del professor amb qui ens toqui, però, en general, normalment fem classes com les de l’aula ordinària però amb exercicis que sabem. Davant d’activitats difícils ens és més fàcil preguntar al professor perquè som menys alumnes.
Sovint fer exercicis que som capaços de resoldre fa que ens sentim millor amb nosaltres mateixos i tinguem més ganes de treballar.
També fem molta comprensió i expressió oral i escrita, practiquem el càlcul i la resolució de problemes, i aprenem ciències naturals i socials fent murals i mapes i també buscant informació en llibres i per internet.
Per poder fer les activitats més manipulatives tenim un petit taller amb eines, i quan hem d’anar a buscar informació a internet o hem de presen- tar un treball, disposem dels ordinadors de l’aula del Projecte Singular.
També fem altres activitats que ens faciliten afron- tar millor la resta de l’horari com fer tapissos o anar a la piscina . Si les obres ens ho haguessin permès hauríem treballat un hortet. Aquestes activitats, a més de fer-nos aprendre coses noves, fan que la resta d’hores passin més ràpides i tinguem més ganes d’anar a l’Aula Oberta.
<
currículum obert
L’Aula Aberta és una classe on van alumnes que els costa aprendre. N’hi van pocs, per tant el professor pot ajudar més. També es fan més manualitats i esports, com per exemple anar a la piscina els divendres. Adg92
L’Aula Oberta mola molt perquè hi ha poca gent i em porto millor amb menys gent. Fem coses que molen molt: costura, tecnologia, etc. Jo pinto un quadre amb la Teia i amb la Glòria fem una catifa.
A l’Aula Oberta hi anem perquè ens portem millor que a l’aula ordinària. Kevin
Penso que està bé perquè ens donen una oportu- nitat per aprovar el curs, però a vegades és avorrit perquè hi va poca gent. Les classes són divertides perquè fem manualitats i dibuixem diferents coses per decorar la classe. També fem una excursió per anar a la piscina a banyar-nos. Yitan
L’Aula Oberta és una classe petita i hi ha menys alumnes que a la classe normal. A l’Aula Oberta hi ha professors perquè els alumnes estem millor que a l’aula normal. Zacarias
L’Aula Oberta és un lloc on hi va gent que li costen algunes matèries i, en aquestes, t’ajuden i estan més per tu. També fem manualitats i esport, com anar a la piscina, fer dibuixos i pintar caixes. Yero
L’Aula Oberta és una aula molt millor perquè fem cases amb la fusta i dibuixos diferents i em puc concentrar millor. Hi faig socials, matemàtiques, mirem pel·lícules i fem una excursió a la piscina.
No m’agrada caminar fins allà però m’agrada banyar-me. Omar
LA NOSTRA OPINIÓ
[ ]
... PARLEM AMB...
Podríeu explicar-nos, per començar, d’on provenen les vostres singulars aficions?
Carles: Al meu poble, Avinyonet de Puigventós, hi ha un club de petanca i un bon dia vaig apropar-m’hi a veure què. Vaig veure que se’m donava bé i vaig començar a jugar. D’això deu fer uns tres anys, quan en tenia quinze.
Marta: A mi em van introduir a la sardana els meus pares, que em van apuntar al Casino Menestral de Figueres quan tenia uns 5 anys. En principi, per tenir ocupats els dissabtes a la tarda... Més tard, la Societat Coral Erato em va demanar si volia entrar a la seva colla i anar a competir. M’hi vaig estar fins als 8 anys.
Vaig deixar-ho durant dos anys, per diverses circumstàncies, i als 10 vaig entrar a la Mediterrània Dansa, que és on estic actualment.
Bé, és evident que no és massa habitual trobar joves de la vostra edat que es dediquin a les aficions a què vosaltres us dediqueu. Teniu la sensació de ser
“diferents” de la resta de companys que us envolten al centre, per exemple?
Carles: Home, és evident que en el meu cas, la petanca és un esport força desconegut, envoltat de falsos tòpics com que és cosa de gent gran, només. En el meu treball de recerca he demostrat que això no és així. De fet però, no hi massa jugadors de la meva edat a la província de Girona i a l’institut, evidentment, ningú.
Però no tinc la sensació de ser “diferent”.
La Marta Soler i en Carles González estan a punt d’acabar el 2n curs de Batxillerat al nostre institut. Més enllà de la seva vida acadèmica, hem volgut parlar amb ells perquè ens acostin una mica a les seves aficions principals: la sardana i la petanca, a les quals han dedicat els seus respectius treballs de recerca de batxillerat.
Indiscutiblement dues activitats no massa habituals en gent de la seva edat, que majoritàriament es decanta pel funky o pel futbol si de ballar o fer esport es tracta. La Marta i en Carles ens desmunten els tòpics.
Marta: De fet, en el nostre institut hi ha hagut alumnes que també ballaven sardanes, tot i que ara ja no estu- dien aquí. Responent la pregunta, et diré que entre la gent de la colla no tens mai la sensació de ser “diferent”
però si ho parles amb gent de fora, ells sí que ho troben estrany. Alguna vegada se n’han rigut i tot...és una mica com el que deia en Carles de la petanca, la sardana està sotmesa al tòpic de ser “cosa de gent gran”..
Tant la Marta com en Carles comenten que el seu cercle més pròxim d’amistats es troba dins del món de les seves aficions. Tot i això, evidentment, no tenen problemes de relació amb els seus companys de classe per aquest fet. Fins i tot, els demanem si han intentat arrossegar algú al seu terreny....
Marta: Ens calen nois!! A la colla som majoritàriament noies i ens costa molt trobar balladors homes. He intentat alguna “captació” però la majoria prefereix dedicar els caps de setmana al futbol, per exemple.
Costaria de trobar un millor reclam: un grup format gairebé exclusivament per noies que demana la presència de nois per compar tir caps de setmana...Ni així! El futbol, sempre el futbol....Què és el que valoreu més de les vostres aficions?
Marta: A part de ballar, el fet de viatjar amb altra gent, de passar estones amb persones que comparteixen la teva dèria, dinar plegats... Tot i que la imatge típica del viatge conjunt amb autobús compartit s’ha perdut i ara tothom es desplaça pel seu compte, normalment.
Carles Gonzàlez
i Marta Soler
Carles: Una mica el mateix, diria jo. Estar amb els companys d’afició i també conèixer gent nova. A més, amb hotels i desplaçaments pagats.... té la seva gràcia.
Però sobretot l’emoció i tensió que genera competir...En el meu cas, quedar subcampió de Catalunya en seleccions territorials o tercer en modalitat de doblets (parelles) és tota una satisfacció..
En el món sardanístic també competiu , oi Marta?
Marta: Sí però en el nostre cas no hi ha gaire emoció.
El nivell provincial gironí on ens movem és bastant baix i sempre solem quedar primers... Quan es competeix a nivell de tot Catalunya, la cosa canvia. Les colles de Barcelona s’ho emporten tot. (En aquest punt, en Carles coincideix: a la capital hi trobem els millors petanquistes)
Quant de temps us ocupen les vostres aficions i quines perspectives de futur preveieu?
Carles: En el meu cas, hi dedico cada cop menys temps...Costa aixecar-se d’hora els diumenges per anar a competir (he, he, he...) però quan m’hi dedicava fort, una o dues horetes al dia segur que entrenava. Ara, com he dit, he afluixat bastant i, tot i que aniré a algun campionat a França, m’ho prenc més com a hobby Marta: Jo assajo un dia a la setmana una hora i mitja, tot i que a l’estiu ens hi dediquem més perquè hi ha més concursos. Pel que fa al futur, en el meu cas penso continuar implicant-m’hi com sempre. Els campionats són sobretot a l’estiu, que és quan més hores puc de- dicar-hi.
Tots dos heu basat els vostres treballs de recerca d’enguany en les vostres respectives aficions. Hi ha una certa voluntat de difusió i trencament de tòpics en aquest fet, segurament. Què n’heu tret d’aquests treballs?
Marta: He après moltes qüestions teòriques que desconeixia. Ara estic fent classes de sardana a escoles de primària com a activitat extraescolar (sense cobrar, snif) i aquesta informació que he recollit en el meu treball em va molt bé per tenir més recursos pedagògics. També he de dir que he inventat el sardanograma, que és un esquema que permet tenir una sardana concreta esquematitzada sobre paper:
repartiments, peus, tirades...
Carles: En el meu cas, no he obtingut molts coneixements nous fent el treball. El que pretenia era que servís, com he dit abans, per donar a conèixer als altres aquest esport i, sobretot, per trencar alguns tòpics, com que és un esport individual i per iaios.
Què penseu que es podria fer per apropar la sardana i la petanca als alumnes d’un institut com el nostre?
Carles: Primer de tot, caldria explicar bé les regles, tècniques i particularitats de la petanca. Es podria fer alguna exhibició o assistir a algun campionat i tot això es podria introduir fàcilment des de l’àrea d’Educació Física. (Preneu-ne nota, (Preneu-ne nota, (Preneu-ne nota, (Preneu-ne nota, (Preneu-ne nota, profesprofesprofesprofesprofes!)!)!)!)!)
Marta: En el cas de la sardana, des de l’àrea de Músi- ca, es podria introduir el ball tradicional, però també la sardanova (fusió sardana-jazz), que és molt diverti- da i,a més dels famosos curts i llargs, passos com el galop de fantasia donen joc per a entretenir-se fent activitat física.
En l’àmbit de la difusió, tant la Marta com en Carles coincideixen que segurament una major presència en el mitjà televisiu ( com passa a França amb la petanca, per exemple) ajudaria molt perquè la gent s’apropés més a aquestes activitats.
Ja per finalitzar, ara que esteu a punt d’acabar l’últim curs de batxillerat, podríeu fer-nos un balanç de la vostra estada en el nostre centre?
Carles: Jo només hi he passat dos anys perquè venia de La Salle i la veritat és que estic molt content. Tot molt bé, cap problema...he conegut nous amics i crec que en marxaré amb una bona formació acadèmica, també. Encara no tinc clar què estudiaré, però segur que serà alguna carrera de ciències..
Marta: He passat sis anys aquí: tota l’ ESO i el batxillerat. També n’estic molt satisfeta i en valoro, sobretot, l’ambient familiar de les classes (pel que fa al nombre d’alumnes) a diferència d’altres instituts de Figueres on potser tot és més massificat.
Bé, doncs, moltes gràcies i que tingueu sort...
Arribats al final, preguntem malèvolament si en Carles es veu ballant sardanes i si la Marta s’imagina dedicant-se a la petanca. La resposta en ambdós casos és negativa. No sabem per què però ja ens ho temíem... En tot cas, potser l’entrevista ha servit perquè cadascun d’ells s’apropés una mica al món de l’altre i en sortís amb la sensació d’haver conegut una personalitat interessant. Nosaltres esperem que aquesta sensació arribi a tots vosaltres..
Fernando Aísa i Albert Portas
cultura
cultura ©
La germana, Sándor Marái, Empúries (2007) Sandor Márai, en aquesta última obra publicada de forma pòstuma, ens situa en plena guerra mundial .Z.,un cèlebre pianista , restarà prostrat en un llit d’hospital a Florència, víctima d’un vi- rus raríssim, lluitant amb les agressions del do- lor i l’atordiment de la morfina durant uns mesos.
Just en el moment en què el músic sembla re- nunciar a la lluita, una presència li dirà: “No vull que es mori”. Z no aconseguirà mai la certesa sobre la identitat d’aquella veu que l’arrossegarà cap a la vida.
El sol dels Scorta, Laurent Gaudé La Campana (2006)
Aquesta obra, premi Goncourt, ens presenta una nissaga familiar al sud d’ Itàlia. Els secrets acumulats a través de cinc generacions del clan Scorta -sang, robatoris, amors impossibles, exili i orgull- omplen aquestes pàgines amb una força d’evocació inaudita
Univers Hergé, JM Soldevilla Pagès Editors (2007)
Joan M.Soldevilla és un apassionat del món de Tintín des de la infància i amb aquesta obra vol proposar al lector un viatge multiforme per aquest món de vinyetes i retre un homenatge a un dels artistes clau de la cultura europea del segle XX.
Per a més informació: www.tintincat.com/ i www.editorialjuventud.es/tintincatala.htm
NARRATIVA ADULTS
CÒMICSCOMICS
ELS MILLORS LECTORS
ELISABETH ARIZA (1r ESO) i ÀLEX SALGADO
RE S SENYE S BIBLIO TE C A Gabriela Góme z
M.A.X., Àngel Burgas, La Galera (2003) Burgas, autor nascut a Figueres, ens situa l’ acció d’aquesta novel.la a l’Empordà del 2054. Dos adolescents es connecten a un joc virtual d’ordinador per viure aventures en l’ espai i el temps que triïn. Viatgen a l’Empordà del 2000, han de resoldre el cas d’uns avis perduts, però el programa castiga les errades...
La guerra del mons, H.G. Wells Quaderns Crema (2005)
Al 1938, Orson Welles, en adaptar aquesta obra a la ràdio, va fer creure a milions d’oients que la Terra havia estat envaïda pels marcians. El pànic va ser sensacional, tot i que es va deixar clar que es tractava d’un espai dramàtic. Cent anys després de la seva aparició, continua fascinant els lectors.
La ciudad de las bestias, Isabel Allende Debolsillo (2006)
Els joves protagonistes ,Nadia i Alexander, viatgen cap a l’Amazones amb la seva àvia buscant una bèstia gegantina. Al costat d’un xaman, coneixeran un món sorprenent
NARRATIVA JUVENIL
COL.LECCIÓ DAN BROWN
a
CRÍTIC A DE LLIBRE S CRÍTIC A MUSIC AL
Àngels i dimonis
Parla sobre la relació que, en l’actualitat, mantenen la ciència i l’església. A partir d’una prova que els científics troben, amb la qual po- den demostrar la teoria del Big-Bang, torna a aparèixer una secta satànica desapareguda: els illuminatti, que roben l’ antimatèria (la prova) i, posteriorment, la volen utilitzar per acabar amb el Vaticà. No explicaré si ho aconseguiran.
Vosaltres mateixos podeu engrescar-vos a descobrir-ho.
El gran engany
En el llibre s’explica com dos personatges volen arribar al poder. Un, inventant mentides contra la NASA. L’altre, amb fotos «falses» en què es demostra que un senador practica sexe amb les secretàries. Tot un joc de manipulacions per tal de poder arribar a la cosa més desitjada per a un polític nord-americà: governar el món.
COL.LECCIO DAN BROWN
X a vi Culubr et
Aquesta col·lecció de llibres és, probablement, una de les més importants del món. Escrita per Dan Brown, el nord- americà de moda quan parlem de novel·les i best-sellers, tot i ser una col·lecció formada solament per quatre llibres, el fet que cada un d’ells hagi estat traduït a més de trenta idiomes, la fa especial.
La fortalesa digital
Aquesta novel·la és més aviat per als entesos en informàtica. La NSA (Agencia de Seguretat dels EUA) es veu pressionada per un programador informàtic japonès (Tankado) al qual van fer fora per delatar l’agència en una ocasió. Ara, ell es vol venjar i vol acabar amb tot el sistema infiltrant un virus a la màquina central.
El codi Da Vinci
Segur que és la més coneguda, però no és pas la millor, segons el meu punt de vista. Aquí s’expliquen moltes teories sobre qui va ser Jesucrist i quins misteris existeixen sobre Maria Magdalena. El més curiós és que la pro- tagonista és descendent de Crist i tot s’acaba descobrint a partir de la mort de Saunière al Museu del Louvre, gràcies a un missatge ocult que el difunt deixa a la Gioconda instants abans de morir
Segons la meva opinió, Metallica és un dels conjunts de metal i hard-rock més grans i importants de tota la història. Al llarg de la seva carrera discogràfica, iniciada l’any 1981, han venut més de 100 milions de còpies dels seus discos. Us presento la meva selecció personal:
Kill ‘em all que és el primer CD de la banda, va ser editat l’any 1983 i és un clàssic dins del thrash metal. Ple de potència i qualitat, en ell hi destaquen cançons com Seek and destroy, The four horsemen o un dels solos de guitarra que més m’han impactat de Cliff Burton.
Ride the lightning, de l’any 1985, és el seu segon treball i considero que supera, i per molt, l’anterior. En aquest disc, Metallica compon la seva primera balada: Fade to black. I com ja sabeu, les balades dels grups heavys són les millors. No sé per a vosaltres, però per a mi sí. Però el millor disc de tota la història no l’hem d’anar a buscar a l’actualitat. Data de l’any 1986, ja fa fa 21 anys, i es titula Master of Puppets. A part de ser el millor de la seva història, també ho és en la història del metal. Les lletres de les cançons d’aquest àlbum no tenen punt de comparació amb les anteriors.
Són molt potents, però, al mateix temps, contenen una harmonia impecable.
El 1988 surt a la venta And justice for all. En aquest treball es demostra la gran qualitat del bateria del grup, que en treballs anteriors no havia pogut lluir. En aquest moment es va gravar de forma espectacular el primer videoclip de Metallica. El vídeo fa referència a One, un tema inèdit.
L’any 1991 va ser un any ple d’èxits, també. Llancen a la venta el Black Album, en el qual hi ha cançons, com sempre, molt potents. Una d’aquestes cançons és Nothing else matters, que per ser sincer, no m’agrada gaire i encara menys ara que la Lucie Silvas n’ha fet una versió per piano. Després de 4 anys sabàtics, el 1995 graven un nou disc titulat Reload i fins l’any 2003 no s’havien sabut notícies de Metallica. Aquest any van gravar St. Anger, el seu últim disc fins al moment. Les últimes notícies són que han promès una gira per Europa en la qual visitaran Espanya. Segurament el seu últim concert es durà a terme a Bilbao. Si voleu tenir una cita amb la història, ja sabeu on heu d’anar…
APUNTS PERSONALS SOBRE METALLICA
S a n tiago T urk
RETRATS DE FAMÍLIA
CRÍTIQUE S CINEMA T OGRÀFIQUE S Alber t P o rt as
RETRATS DE FAMILIA
ORIENTE ES ORIENTE (East is east)
Any:
Any:
Any:
Any:
Any: 1999 Director:
Director:
Director:
Director:
Director: Damien O’ Donnell Guió:
Guió:
Guió:
Guió:
Guió: Ayub Khan-Din Repartiment:
Repartiment:
Repartiment:
Repartiment:
Repartiment: Om Puri, Linda Basset, Jordan Routledge, Archie Panjabi, Emil Marwa Durada:
Durada:
Durada:
Durada:
Durada: 93 min Gènere:
Gènere:
Gènere:
Gènere:
Gènere: Comèdia Dramàtica
Ambientat a la Gran Bretanya dels anys 70, el film narra la història d’un pare d’origen paquistanès que es troba que els seus sis fills no volen seguir el mateix camí tradicionalista que ell. No volen que els seus matrimonis siguin concertats segons el costum religiós hindú sinó que volen viure segons els costums europeus del país que els ha vist néixer. La pel·lícula es construeix a partir de les situacions que genera aquesta tensió de voluntats enfrontades.
Extraordinària comèdia dramàtica amb excel·lents interpretacions, on s’hi barregen elements absolutament delirants amb moments de cruesa extrema.
La pel.lícula és un bon reflex (tot i que s’acosta sovint a la caricatura) del procés d’integració d’una cultura dins d’una altra radicalment diferent. El retrat d’aquesta família híbrida, de les seves renúncies, creences i incomprensions mútues es manté vigent malgrat els anys.
GOOD BYE LENIN!
Any:
Any:Any:
Any:Any: 2003 Director:
Director:
Director:
Director:
Director: Wolfgang Becker Guió:
Guió:
Guió:
Guió:
Guió: Wolfgang Becker & Bernd Lichtenberg Repartiment:
Repartiment:
Repartiment:
Repartiment:
Repartiment: Daniel Brühl, Katrin Saß, Chulpan Khamatova, Maria Simon, Alexander Beyer, Michael Gwisdek, Burghart Klaussner, Florian Lucas
Durada:
Durada:
Durada:
Durada:
Durada: 118 min Gènere:
Gènere:
Gènere:
Gènere:
Gènere: Comèdia Dramàtica
Berlín, 1989: un fill decideix ocultar-li a la seva mare que el Mur ha caigut després que ella hagi estat 8 mesos en coma. La dona, orgullosa de les seves idees socialistes, es desperta de cop en una Alemanya reunificada i capitalista.
Per evitar-li un trasbals que ell creu que la durà a la mort, Àlex, el fill, decideix convertir l’apartament familiar en una illa ancorada en el passat, un autèntic museu del socialisme en què la mare viu tranquil·lament, creient que res no ha canviat. Per fer-ho, Àlex acabarà involucrant-hi familiars i veïns.
La història no és només una entretinguda i original comèdia sinó també un agredolç retrat de les renúncies personals que va comportar aquell moment històric a la RDA. Amb aquest moment de rerefons, la pel·lícula se centra en les relacions entre un fill i la seva mare, basades en un profund amor i la necessitat d’evitar el sofriment d’aquells que tenim més a prop.
Tot plegat ens ofereix una pel·lícula plena de dosis d’humor i sentiment, d’emoció i d’humanitat que ens fan reflexionar i somriure amb el mateix grau d’intensitat.
XIV MOSTRA DE TEATRE DE BLANES: DE SHAKESPEARE AL HIP-HOP
Albert Portas
Del 25 al 27 d’abril d’enguany, vam participar amb el grup de teatre del nostre institut (batejat amb el nom de Kong-Eh Teatre) a la catorzena edició de la Mostra de Teatre d’IES Públics de les Comarques Gironines que es va dur a terme a Blanes. La finalitat d’aquest esdeveniment és reunir, en tres intensos dies, alumnes i professors de diversos instituts gironins (i fins i tot un del País Valencià) perquè mostrin els seus treballs escènics. Enguany hi van participar 17 centres de secundària que van oferir un total de 19 obres . La companyia professional ElnacionalNOensvol va ser l’encarregada d’inaugurar la Mostra amb l’obra The Conference. En paraules del propi grup, “fa cinc anys que creem parides. Una parida resulta difícil de parir.
Els tres actors es converteixen en llevadores per fer del part de la creació una tasca menys dolorosa i sobretot molt més divertida.” La peça, creada especialment per a aquesta trobada, recrea alguns dels esquetxos dels seus espectacles anteriors Estercolàcies I i II i Sel·lagineles o la tragèdia d’una cabra. Van oferir-nos una particular masterclass so- bre què és el teatre i quines són les claus profundes d’una bona obra. Els alumnes van gaudir d’allò més amb el seguit de gags que van presenciar en una hora carregada de talent i ironia. Els tres actors de la companyia, famosos per les seves aparicions televisives, van arrencar forts aplaudiments i mirades d’admiració per part del jove públic, que va veure en ells un referent interpretatiu carregat de frescor.
A partir d’aquí, la Mostra ens va oferir ,obra rere obra, un seguit d’espectacles heterogenis que van anar des del Shakespeare o Molière més clàssics, amb el Somni d’una nit d’estiu o El malalt imaginari, passant per la revisió i adaptació moderna del geni anglès, amb versions de Romeu i Julieta o de la nostra Feréstega Domada, fins a obres creades pels propis alumnes i professors, amb temàtiques i elements visuals i sonors propis dels referents vitals dels adolescents:
l’assetjament, el hip-hop, el rap, les festes rave, el món televisiu,etc.. Davant d’aquesta diversitat temàtica i
estètica i, tenint en compte que les edats dels actors fluctuaven entre grups formats per alumnes de pri- mer i segon d’ESO i d’altres amb alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius, es fa difícil fer una valoració qualitativa global dels espectacles.
En qualsevol cas, hem de felicitar-nos pel treball dut a terme pels nostres representants. Encapçalats per l’Ernest, director i autor de l’adaptació de l’obra, l’Alba, en Xavi, en Dani, l’Oriol, en Josu, l’Edu, la Cristina, la Jessi, l’Eric, l’Axel i en Felipe van superar les representacions que havien fet de La feréstega al Teatre Jardí i a Vilabertran. Molts dels participants a la Mostra van acostar-se a nosaltres per manifestar- nos que havien gaudit molt amb l’espectacle. La críti- ca ens afalaga i ens motiva per plantejar-nos de fer un nou espectacle i tornar a presentar-lo l’any que ve a la propera edició de la trobada, un esdeveniment cultu- ral remarcablement ben organitzat i amb el valuós propòsit d’acostar diferents procedències i maneres d’entendre el teatre escolar. Tot plegat, conforma una experiència singular que caldria potenciar, difondre i valorar com es mereix.
( ) ( ) ( ) ( ) ( )
notíc IES
entrevista a...
... PERFILS
MARGUI LARA
Margarida Lara, la Margui per a tothom, és una d’aquestes persones que sorprenen. Darrere d’una imatge de tranquil·litat s’hi amaga una persona intrèpida, valenta i amb moltes aficions.
Una de les més importants és la de viatjar.
Viatjar o fer turisme,
quina és la diferència?
Viatjar o fer turisme, quina és la diferència?
Per a mi són dues maneres diferents d’apropar-se a un lloc. Viatjar vol dir intentar viure , menjar, dormir..., com les persones del lloc. Fer turisme és una mirada menys compromesa, no t’impliques tant. A mi realment m’agrada viatjar, malgrat que he fet viatges com a turista.
Quin va ser el teu primer viatge?
Ara sembla un viatge molt senzill, però quan el vaig fer, tot era més complicat.
Quan vaig complir 18 anys, amb la meva germana Rosa vam agafar la motxilla i el tren amb destinació a Almeria. Volíem conèixer el poble on havíem nascut, Benizalón .Va ser un trajecte ple de complicacions (perdre els diners, recuperar-los ...), però després vam recórrer Andalusia improvisant i realment va ser molt interessant.
Com es viatjava ara fa 25 anys?
Viatjar dues noies soles amb motxilles i sense una idea clara del destí no era freqüent, a més a més, els mitjans eren molt precaris: el tren de Barcelona a Almeria tardava més de 24 hores... la societat ha canviat molt des d’aleshores.
Però et va agradar, i després...
A partir d’aquest moment viatjava amb amics sempre que podia (havia d’estalviar) i sempre eren viatges “so- bre la marxa “
Quin viatge creus que ha estat el més important per a tu?
L’estiu passat, amb la meva cunyada Dolors i la seva filla Raquel, vam recórrer durant cinc setmanes part del sud-est asiàtic: Laos, Cambotja i una part de Vietnam.
Quin era el vostre pla de viatge?
L’avió ens va portar fins a Bangkok; havíem preparat rutes diferents, llocs d’interès, però no teníem ni llocs per a dormir, ni mitjans de transport, tot ho fèiem segon la realitat del moment.
Com era el dia a dia, les coses com menjar, dormir...?
Dormíem a Guesthouses, pensions molt barates per a
“motxillers” i menjàvem en parades de mercats o al carrer.
Quin plat ens recomanaries?
Jo vaig menjar una mena de rates xineses que eren molt bones, però no vaig gosar tastar llagostes (els insectes, és clar)...la veritat és que encara culturalment és complicat menjar alguns plats.
Com era la relació amb la gent?
Aquest és l’aspecte més positiu del viatge. Quan et veuen al mateix autobús, menjant el mateix que ells i que no ets el turista tradicional, s’obren a tu i t’expliquen les seves coses, et fan compartir el menjar i no és estrany que et convidin a casa seva. És una altra manera d’entendre les relacions humanes.
Algun altre viatge important?
Un viatge a Perú, malgrat que anava de turista va ser una experiència molt interessant.
Es podia veure la realitat social del país i els problemes de la seva gent.
Alguna vegada has tingut por?
Normalment no penso mai que pugui passar res. A vegades és més arriscat venir a treballar que estar a un poblat de Laos .Però la veritat és que durant el primer viatge per Andalusia hi va haver moments complicats, sobretot perquè era mot jove i perquè era la primera vegada que em trobava que havia de solu- cionar els problemes en el moment.
Quins són els teus projectes?
Ara tinc previst anar a Egipte (com a turista ) i una idea que em fa molta il·lusió és fer tot el Camí de San- tiago sola i des de Roncesvalles fins a Santiago (ara ja he fet etapes amb gent de l’ Institut ).
Però jo sé que tens un altre projecte...
Sí ,vull tornar a Àsia, concretament m’agradaria fer Vietnam de nord a sud. Quan tens el cuc de viatjar és mot difícil no tenir projectes en ment.
M’ha agradat descobrir aquesta faceta teva . No saps fins a quin punt és important veure com les persones que tenim a prop poden donar-nos sorpreses tan agradables. Moltes gràcies.
Gabriela Gómez
bús tia obe rta
VISIONS DE LLUÍS LLACH
Vaig conèixer en Lluís Llach només com a poeta. Va ser a la meva època d’adolescent, cap al 78.
Em movia en un ambient on les qüestions polítiques no tenien rellevància; de fet, el que més recordo de la mort d’en Franco va ser la festa que ens van donar a l’escola.
El primer que vaig escoltar va ser I si canto trist. “Jo no estimo la por, ni la vull per a demà...”.
Em va impactar. A partir d’aleshores no he deixat d’escoltar-lo, descobrir-lo i admirar-lo com a poeta, músic i (artista) persona compromesa i coherent amb uns ideals i amb una línia política que m’ha anat contagiant al llarg dels anys. Aquest procés va coincidir amb la meva època d’estudiant a una Girona nacionalista i reivindicativa de moltes fites polítiques, socials i fonamentalment lingüístiques. A partir d’aquell moment, l’obra d’en Llach m’ha acompanyat en tots els moments importants de la meva vida. Escoltant-lo he plorat, m’he sentit forta, feble, feliç, trista, he sentit ràbia i plorat per esdeveniments polítics que han marcat la nostra trista història com amb el Campanades a mort: “... ja són tres penes més que hem de dur a la memòria...”. Ara en aquests moments difícils, Ítaca continua sent el meu projecte, com ho ha estat sempre, i potser encara amb més força. “...que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven... però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys...”
Ara en Llach diu que se’n va. Em preocupa a mitges. La seva obra és tan extensa que jo, particularment, tinc encara molt per descobrir. Em queda fer i refer tot el que ha fet i tant he admirat. L’escolto una i mil vegades i sempre descobreixo nous matisos, nous sentits, nova força. Vaig tenir la sort d’escoltar-lo al penúltim concert a Verges. Era el primer concert multitudinari que anava. Diuen que va ser un concert on dosificava les forces per a l’endemà. Jo el vaig trobar íntim, emotiu i amb la mateixa força de sempre. L’he sentit a Figueres, Girona, Verges, Llançà, Vilafant, Vilabertran... sempre en concerts intimistes de petit format però d’una gran emotivitat. A Verges no em va mancar res d’això... Potser alguna cançó? Moltes,segurament...
però era el seu adéu i respecto profundament la seva tria i la seva manera d’acomiadar-se del seu públic fidel i incondicional, de dir adéu al seu país petit. “...El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor...”.
Llach. Criticat i admirat. Crec que ningú pot negar la seva qualitat humana i professional. Amb èxits d’impacte popular que, quan una censura perversa va entendre, les lletres ja estaven al cor i a la veu del poble que repetia i repetia; el poder de convocatòria a casa i a l’estranger (al Camp Nou, al campus de Bellaterra a l’Olympia de París...); la capacitat de musicar els textos propis, extraordinaris, d’una gran sensibilitat, bellesa i profunditat així com els textos dels nostres poetes, per damunt de tots els d’en Martí i Pol, el seu amic i confident. No sóc especialista en la seva obra, només admiradora, però crec que en Llach és universal i que ha marcat una època perquè en Llach omple i encoratja, interroga sobre els sentiments humans més profunds, ens recorda la fragilitat de la nostra llengua, les seves lletres i la seva música ens uneixen en la catalanitat, en ideals comuns, en el respecte per l’ésser humà, en la necessitat de la identitat dels pobles i la seva preservació. Tot això són fets davant dels quals ningú que estimi la Humanitat i el país pot restar-hi indiferent.
Gràcies, Lluís, per haver aprofitat l’oportunitat que et donava l’escenari per denunciar, reivindi- car, estimar. Ara “... el vent porta acords, cal aprendre’n el so; cada nota fer-ne un pas del camí cap al nou cant.” Per aquests i molts d’altres versos, en Llach ha de ser una llavor per a tots els que hem vibrat amb les seves lletres i músiques. “...no abarateixis el somni, el teu estel que hi ha al fons del camí, no abarateixis el somni o et donaràs per menyspreu tu mateix”.
Podeu enviar les vostres col.laboracions a [email protected]
Llum S
alv o
passar l’estona
x ~
Trobeu el nom i cognom de 15 professors que tan sovint ronden per l’institut i que de tant en tant vénen a donar classe.
SO P A DE LLETRE S SUDOK U
S O L UCIONS
TIRA CÒMICA
Laura Agustí
Xavier Culubret
ELABORACIÓ Talleu el pit de pollastre en filets prims. Barregeu en un bol 3 cullerades d’oli, 2/3 del suc de llimona i una mica de sal. Introduïu els filets de pollastre en la barreja i deixeu-los marinant 20 minuts.
Peleu el mango i retireu-ne l’os. Després, talleu-lo a trossos. Poseu els trossos en una olla amb l’aigua i porteu- la a ebullició. Una vegada l’aigua hagi bullit, retireu-ho del foc. Afegiu la resta del suc de llimona i el licor de préssec.
Passeu-ho pel triturador fins que obtingueu una barreja ataronjada. Arrebosseu els filets amb aquesta barreja.
Després, poseu-los en una paella i fregiu-los amb la mantega i la cullerada d’oli. A punt per menjar! Bon profit!
POLLASTRE AMB
SALSA DE MANGO
Juan Sebastián Reina
INGREDIENTS Pit de pollastre 2 llimones (per al suc) 4 cullerades d’oli d’oliva 30 g de mantega 1 ou Sal Pa ratllat 1 mango en òptimes condicions 30 cl d’aigua 1 cullerada de mel 10 cl de licor de préssec
