Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any LXXXVIII 30 d’abril de 2001 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 16-II-2001 ... 710
Comissió de Govern
Acta sessió 31-I-2001 ... 747 Acords sessió 14-III-2001 ... 756
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Trasferència de matèries i atribucions al
Sec-tor de Manteniment i Serveis ... 762
Cartipàs
Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte d’Horta-Guinardó ... 764 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sant Martí ... 764
Nomenament director de la Societat
Informa-ció i ComunicaInforma-ció de Barcelona, SA ... 764
Personal
Concursos i oposicions
Bases generals que han de regir la convocatò-ria d’un concurs oposició lliure per a la pro-visió de 4 places d’intendent de la Guàrdia
Urbana ... 765 Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 2 concursos per a la provisió de 5
llocs de treball, més vacants ... 769 2 llocs de treball de responsable de Promoció 771 3 llocs de treball d’Staff d’Imatge i Comunicació 771
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 16 de febrer de 2001, i aprovada el dia 30 de març de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia setze de febrer de dos mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or-dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Mara-villas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Bat-lle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Joaquim Molins i Amat, Magdalena Ora-nich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Or-tega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Antoni San-tiburcio i Moreno i la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les nou hores i quaranta minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues ses-sions anteriors, celebrades els dies 20 i 22 de desem-bre de 2000, l’esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aproven.
En el despatx d’ofici el Plenari del Consell Munici-pal, acorda:
1. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2001 (S1/D/2001 157), que comunica la designació de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, com a portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió en substitució de l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol, segons escrit del president del Grup de 10 de gener de 2001.
2. Quedar assabentat, dels decrets de l’Alcaldia, de 19 de gener i 1 de febrer de 2001 (S1/D/2001 158 i 286) que modifiquen la composició de les següents Comissions del Consell Municipal nomenant mem-bres: de la de Presidència i Hisenda, l’Im. Sr. Joan
Puigdollers i Fargas, en substitució de l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol; de la de Benestar Social, l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol; de la Serveis Urbans i Manteni-ment, la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina; de la de Seguretat i Mobilitat, la Ima. Sra. Magdalena Oranich i Solagran, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas; de la d’Infraestructures i Urbanisme, la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany, en substitució de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina; de la de Política de Sòl i Habitatge, la Ima. Sra. Joana Ortega i Ale-many, en substitució de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina.
3. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2001 (S1/D/2001 155), que designa membre del Plenari del Consell Municipal de Consum en representació de l’organització municipal el Sr. Joan Guix i Oliver, en substitució del Sr. Ricard Ar-mengol i Rossell.
4. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2001 (S1/D/2001 154), que designa mem-bres del Consell Municipal del Districte de Nou Barris, els Srs. Luis Miguel Guerra i Muñiz i Faustino Martín i García, la Sra. Sara Berbel i Sánchez, en substitució del Sr. Txetxu Sanz i Martínez, i les Sres. Palmira Sánchez i Vélez i Purificación Huerga i Morán.
5. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 9 de gener de 2001 (S1/D/2001 10), que designa el Sr. Jordi Mercader i Miró representant de l’Ajuntament a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
6. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2000 (S1/D/2000 5045), que en-comana a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona la creació i posada en marxa del Centre pedagògic i productiu vinícola de Can Calopa de Dalt. El Sr. Miró fa avinent que en aquest decret es fa referència a la denominació d’origen Barcelona quan en l’expedient tramitat per Parcs i Jardins de Barcelo-na es demaBarcelo-na la denomiBarcelo-nació d’origen Catalunya, la qual també s’usa en les cartes adreçades per l’alcal-de al conseller d’Agricultura l’alcal-de la Generalitat i és, a més, l’adequada, pel que que Barcelona no pot tenir una denominació d’origen específica: demana, doncs, que es rectifiqui en tal sentit el decret sens perjudici que el nom de Barcelona es pugui emprar com a identificatiu de la marca.
El Sr. Álvarez, després de demanar que les refe-rències al seu Partit es facin amb la nova denomina-ció de Partit Popular de Catalunya, vigent des del mes de novembre, planteja també els seus dubtes quant a la viabilitat de la denominació d’origen Barce-lona, i demana aclariments quant a la possibilitat que la producció de vi pugui significar una inclusió de l’Ajuntament en el sector alimentari.
També informa que no és intenció de l’Ajuntament dedicar-se a produir vi, sinó recuperar la tradició vití-cola de Barcelona i de Collserola amb el doble objec-tiu, per una banda, de promoció del nom de la Ciutat amb un vi de producció limitada destinada a actes ofi-cials i celebracions populars, i, per l’altra, de col·la-boració pedagògica amb l’Escola d’Agricultura de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la qual properament es signarà un conveni: per tant, no hi ha cap afany comercial.
El Sr. Alcalde indica que si hi ha altres preguntes sobre aquesta qüestió, es formulin pel tràmit regla-mentari.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2001 (S1/D/2001 211), que designa representant de l’Ajuntament al Consell d’Administració de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Mu-nicipal (PAMEM), el Sr. Raimon Belenes i Juárez.
8. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 29 de desembre de 2000 (S1/D/2000 5075-5077, 5324-5325, 5395-5396 i 5409), que aproven modifi-cacions de crèdit del Pressupost del 2000 (generació de crèdits per ingressos) per import d’1.000.000, 811.979, 1.883.325, 550.000, 5.335.422, 97.207.500, 55.062.454, 72.750.000 pessetes, respectivament.
9. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 29 de desembre de 2000 (S1/D/2000 5366), pel qual es transfereix crèdit del projecte d’inversions 99018.001 al projecte 20260.002.
10. Quedar assabentat de la signatura de les se-güents operacions de renovació de crèdit a curt termi-ni: a) amb Banco de Santander Central Hispano, SA, per 3.000 milions de pessetes al tipus d’interès Mibor més un diferencial de 0,25 punts i venciment el 9 de desembre de 2001; b) amb la Caixa d’Estalvis i Pen-sions de Barcelona per 9.000 milions de pessetes al tipus d’interès Euribor més un marge 0,20% i venci-ment el 13 de desembre de 2001; c) amb el Banco de Bilbao Vizcaya, SA, per 1.000 milions de pessetes al tipus d’interès Euribor més un diferencial de 0,125 punts i venciment el 17 de desembre de 2001; d) amb la Caixa de Catalunya per 1.000 milions de pessetes al tipus d’interès Euribor més el marge d’un 0,20% i amb venciment el 19 de desembre de 2001; i quedar assabentat també de la renovació tàcita de l’operació de crèdit a curt termini amb Banco de Santander Central Hispano, SA, per 3.000 milions de pessetes al tipus d’interès Mibor més un diferencial de 0,25 punts i venciment el 31 de desembre de 2001.
11. Quedar assabentat de l’operació de permuta fi-nancera sobre l’emissió de bons cupó zero octubre 1991 concertada amb Morgan Guaranty Trust el 30 de novembre de 2000.
12. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 15 gener de 2001 (S1/D/2001 70), que nomena fun-cionari eventual el Sr. Francisco Javier Sánchez Cano. 13. Quedar assabentat de sengles decrets de l’Al-caldia, de 10 de gener de 2001 (S1/D/2001 20 i 19), el primer dels quals aplica, des de l’1 de gener de 2001, a les retribucions del personal funcionari i labo-ral l’increment del 2% autoritzat per l’article 21 de la Llei 13/2000, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2001, mentre que el segon incrementa, des de la mateixa data en l’es-mentat percentatge, les quanties de les retribucions per assignació i representació i les indemnitzacions per assistència a les sessions del Plenari del Consell
Municipal i la Comissió de Govern dels membres de la Corporació.
14. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2001 (S1/D/2001 159), que estableix la retribució dels regidors de l’oposició amb dedicació exclusiva, segons el document adjunt.
15. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2001, que incrementa en un 2% les retribucions de tots els alts càrrecs municipals (personal eventual directiu i funcionaris de carrera classificats en els ni-vells 28 i 30 del catàleg de llocs de treball).
16. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 21 de de-sembre de 2000 i de 12 de febrer de 2001, que esta-bleixen les retribucions íntegres anuals del personal de l’estructura directiva de l’Administració municipal que es detalla en les respectives relacions adjuntes.
17. Designar la Ima. Sra. Emma Balseiro i Carrei-ras representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’En-titat Metropolitana del Transport, en substitució de l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
1. MESURES DE GOVERN
1.1. Fòrum L’Escola i la Ciutat. Barcelona protago-nista de l’educació.
La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura, Sra. Subirats, explica que el Fòrum L’Escola i la Ciu-tat culmina el treball desenvolupat durant més de dos anys de relació entre les escoles i les entitats barce-lonines, actualment seixanta-vuit, que se senten cor-responsables de l’educació; que les activitats organit-zades han crescut considerablement i arribaren l’any passat a les dues mil, raó per la qual la distribució del programa a les escoles s’ha fet en forma de cd-rom; que el Fòrum, que tindrà lloc l’any vinent amb la parti-cipació previsible d’un miler de persones, té per ob-jecte repensar totes les activitats que vinculen l’esco-la i l’esco-la ciutat, és a dir: a) millorar l’esco-la situació curricul’esco-lar, perquè tals activitats, en les quals fins ara ja han pres part 1.200.000 escolars, no es poden produir estric-tament amb caràcter extraescolar donat que cada ve-gada tenen un vessant més pròpiament educatiu; b) replantejar el seu creixement determinant quines lí-nies s’han de desenvolupar i quines no; i c) veure com aquestes activitats, sobre les quals, fins i tot, s’han interessat ciutats que no formen part de la Xar-xa de Ciutats Educadores, com Milà, Lió i Berlín, es poden coordinar i oferir a les poblacions de les roda-lies de Barcelona, les quals ja hi estan participant molt intensament.
S’ofereix, finalment, a passar als membres que hi estiguin interessats, el dossier sobre el Fòrum, que està en fase de disseny inicial, raó per la qual seran molt ben rebudes les aportacions que hi vulguin fer.
El Sr. Ciurana demana aclariments sobre la data en què serà disponible el projecte definitiu, i sobre la participació dels agents educatius.
l’Institut Municipal d’Educació, no n’han estat assa-bentats fins ara: espera, doncs, poder conèixer la tas-ca del Consell de Coordinació Pedagògitas-ca i poder contribuir al disseny del Fòrum.
La Sra. Veciana es congratula de la iniciativa pre-sentada i es felicita que a Lisboa, des de la perspecti-va de “L’Escola per a la democràcia i la ciutadania” s’assolís transversalitzar la Carta de salvaguarda dels drets humans a les ciutats com a eix que pugui verte-brar la cultura dels drets democràtics.
La Sra. Subirats contesta a les anteriors interven-cions dient que una sèrie d’activitats del Consell de Coordinació Pedagògica són obertes i els membres del Consistori les poden conèixer i participar-hi; que el projecte distribuït és un primer esborrany a partir del qual es treballarà amb totes les entitats col·la-boradores; que el Fòrum, que es preveu organitzar al voltant de deu grups de treball, tindrà lloc l’abril del 2002 i el projecte no s’acabarà de configurar fins al proper mes de juny: per tant, invita els presents a for-mular-hi els seus suggeriments.
1.2. Àmbits de desenvolupament del 22@.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, informa del desenvolupament de la Modificació del Pla General Metropolità correspo-nent al districte d’activitats 22@ dient que a finals de mes els membres del Consistori podran disposar dels Plans especials que desenvolupen els diferents sec-tors d’iniciativa pública previstos, concretament el dels carrers Pujades-Llull (sector de llevant), el del Parc central i el dels carrers de Perú-Pere IV, que re-presenten en conjunt unes divuit illes de l’Eixample amb un sostre d’uns 600.000 m2, bàsicament per a activitat econòmica, però dels quals 50.000 seran per a habitatge protegit de desenvolupament municipal, i comporten unes cessions a càrrec del promotors amb les quals les ciutats rebran dues hectàrees d’equipa-ments tecnològics 7@ i altres dues de sòl per a zo-nes verdes i equipaments locals.
Concreta que els Plans esmentats han estat en-carregats a equips de professors de la Universitat Polictènica de Catalunya i tenen referents arreu del món pel seu caràcter innovador; que el Pla especial dels carrers de Pujades-Llull comprèn les illes delimi-tades pels carrers de Bac de Roda i Llull, l’avinguda Diagonal i els carrers de Pujades i del Pallars i té com a referència més clara la proximitat de la Unitat d’ac-tuació núm. 13 del Pla especial de reforma interior de Diagonal-Poblenou, l’entrega de l’avinguda Diagonal amb una façana de 150 metres i la relació amb el sector de Diagonal-Mar i amb el gran parc que s’èstà construint; que l’àmbit del Pla especial del Parc cen-tral abasta les illes delimitades pels carrers del Perú, de Bac de Roda, del Marroc i de Bilbao i presenta si-tuacions morfològiques ben diverses amb edificis d’habitatge d’una certa envergadura, parcel·lacions mitjanes o petites d’usos mixtos i parcel·les amb pe-ces poc desenvolupades que permetran organitzar de manera diferent els usos i les funcions; i que el Pla especial dels carrers del Perú-Pere IV comprèn les illes delimitades pels carrers del Paraguai, del Mares-me, de Cristóbal de Moura i de Josep Pla i té, com a element estructural més significatiu, l’encreuament del carrer de Pere IV amb la rambla de Prim, que fa crear un espai propi més singular. Afegeix que quan es portin a aprovació aquests Plans especials es po-dran veure les diferents solucions arquitectòniques,
les quals permetran usos diversos, en alguns casos complementaris de les indústries avui existents, per-fectament assimilables amb les del 22@, en altres petites activitats comercials i en altres d’habitatges consolidats, acceptats en el seu moment.
El Sr. Puigdollers, després de demanar aclariments sobre el calendari d’aprovació inicial dels Plans es-mentats pel Primer Tinent d’alcalde i també del Pla d’usos, manifesta que el desenvolupament del distric-te d’activitats @ té un caràcdistric-ter estratègic, raó per la qual el seu Grup el segueix amb molta atenció i per això ha de fer avinent que, en opinió de molts opera-dors, les actuacions en aquest territori resulten ara més difícils que quan hi havia la qualificació 22-a; que, segons tals operadors, resten encara coses per concretar i se’ls atén molt bé, però no se’ls resol res; i que, en definitiva, li sabria molt greu que per aquesta manca de concreció del govern municipal la Ciutat perdés oportunitats.
El Sr. Álvarez considera que el motiu de presentar aquesta mesura ha estat purament propagandístic, perquè no hi ha hagut concreció; que no es pot dir que l’Ajuntament actua de motor quan en una opera-ció que puja 35.000 milions de pessetes, només n’hi aporta 2.500; que els encàrrecs sempre es fan als mateixos equips d’arquitectes i això el porta a pre-guntar quins tràmits s’han seguit per encarregar aquests plans, i a demanar que s’ampliï el ventall dels arquitectes que col·laboren amb aquest Ajunta-ment; i que caldria millorar la política de comercialit-zació de les actuacions 22@ anant a buscar els ope-radors en comptes d’esperar que vinguin.
El Sr. Forradellas expressa l’acord del seu Grup amb la mesura de govern presentada, ja que el futur de la Ciutat, a més d’infraestructures i mesures, com la integració tarifària que n’afavoreixin l’ús, exigeix també iniciatives que situïn la Ciutat dins la nova eco-nomia i les activitats 22@, preocupació aquesta a la qual respon la mesura de govern avui presentada.
Adverteix, però, que el seu Grup mira amb una cer-ta preocupació la possibilicer-tat que una part dels equi-paments 7@ es puguin destinar a activitats econòmi-ques sempre que dues terceres parts es destinin a formació i difusió de les noves tecnologies, qüestió sobre la qual s’hauria de reflexionar en els seus jus-tos termes.
El Sr. Portabella posa en relleu la magnitud del pro-cés de desenvolupament de les actuacions 22@ que comporten la transformació d’1.000.000 de m2 de sòl industrial del Poblenou en sostre destinat a activitats econòmiques, i, en una part important, a aquelles vin-culades amb la nova economia, cosa que requereix un temps, una reconsideració en profunditat de les condicions urbanístiques i un seguit de mesures que, quan no s’està avesat en qüestions urbanístiques, sembla que es poden desenvolupar a una velocitat que no s’adiu amb l’exigida per la seva tramitació.
Recalca que el desenvolupament del projecte 22@ és de futur, però alguns dels processos que s’estan operant, requereixen més agilitat: per tant, l’equip de govern es preocupa perquè el temps de concreció de cada un dels àmbits sigui el menor possible tot i la magnitud de l’operació.
aquest Plenari abans de signar-ne l’aprovació inicial: per tant, no hi ha hagut cap intencionalitat propagan-dística, sinó simplement informativa.
Insisteix que abans d’aquest mes estaran aprovats inicialment els tres plans especials que avui ha co-mentat, i abans de finalitzar el més de març estaran també els altres tres determinats en el Pla General Metropolità, amb la qual cosa el sòl que disposarà de planejament arribarà al 35%: estan mancats, doncs, de fonament els retrets de lentitud i, per altra banda, essent possible obtenir les pertinents llicències, ex-cepte en aquells àmbits subjectes a suspensió, no es pot dir que les dificultats siguin més ara que sota la qualificació 22-a.
Comenta que els operadors estan molt interessats en el desenvolupament de les actuacions 22@ i avui mateix els diaris anuncien el propòsit d’un inversor d’esmerçar 9.000 milions de pessetes en un centre de dades, cosa que, en bona part, és fruit de la tasca que porten a terme els equips de Barcelona Activa, SA i de 22 Arroba BCN, S. A., que s’estan treballant en el pla d’usos; que el desenvolupament de l’opera-ció s’està produint als ritmes previstos; que els encàr-recs que es fan als professionals arquitectes, deriven del conveni signat amb la Universitat Politècnica de Catalunya; que el fet que els equips d’arquitectes com Manuel Solà Morales, Eduard Bru, Beth Gali, Oriol Clos, Enric Serna, Marià Robert i Josep Parce-rises figurin entre els que la Universitat esmentada ha acordat seleccionar, l’omple de satisfacció; i que en l’última reunió de la Comissió de Qualitat tingué oca-sió de comprovar la forma com es van introduint no-ves idees per al desenovolupament urbanístic d’a-questa zona de la Ciutat.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
2. Aprovar definitivament el Reglament orgànic mu-nicipal.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, comenta que el Reglament orgànic municipal, en el qual s’ha treballat des de fa mesos, és un dels principals elements dels desplegament de la Carta Municipal i el resultat d’un consens, ja ex-pressat en el moment de l’aprovació inicial, que s’ha traduït en la no formulació d’al·legacions durant la fase d’informació pública; i que s’hi fixen unes regles del joc, les quals generaran nous hàbits i pràctiques que van des del rol de l’Alcaldia i els regidors fins a les activitats de planificació i programació.
Destaca, per la seva qualitat, el paper que ha tingut la Secretaria General en la redacció del nou regla-ment, l’aprovació definitiva del qual enceta una nova etapa en endreçar els procediments i l’organització, precisant tant els processos de presa de decisions com els de control i fiscalització de l’activitat del go-vern municipal amb una regulació que obre camí a les institucions de l’Administració local espanyola.
El Sr. Molins manifesta que des del començament del mandat s’ha treballat intensament en la redacció, per consens, del Reglament orgànic municipal, tasca en la qual ha d’agrair l’ajuda dels tècnics municipals; però dissortadament la darrera setmana s’han produït uns fets que el porten a demanar que se n’ajorni l’aprovació, com ja avançà ahir al Sr. Maragall, per-què tot reglament ha d’anar acompanyat d’uns hàbits
i el seu Grup ha arribat a temps a descobrir que els criteris amb què la majoria pretén aplicar el nou regla-ment no són els que li agraden: concretaregla-ment es trac-ta de la utilització per part de tots els Grups presents en aquest Plenari dels mateixos mitjans tècnics a l’hora de defensar les respectives propostes, ja que quan el seu Grup ha intentat poder fer servir els ma-teixos mitjans tècnics que usa el govern municipal, se li ha denegat aquesta possibilitat sense que sàpiga entendre’n les raons. Afegeix que la primera vega-da que ha calgut interpretar la lletra del Reglament, que no pot preveure-ho tot, el seu Grup s’ha ado-nat que el criteri per a fer-ho és aquell tan antic que diu que tot allò que no hi és previst està prohibit: per tant, val més plegar i procurar que el nou Reglament expliciti tots els drets de l’oposició i això el porta a de-manar que es retiri aquest punt de l’ordre del dia per mirar de retrobar el consens perdut la darrera setma-na, altrament els membres del seu Grup hauran de votar en contra.
El Sr. Álvarez lamenta que al capdavall d’una feina molt positiva dels representants dels Grups munici-pals i dels equips d’experts, en la qual tothom ha ha-gut de cedir, no s’hagi atès la petició del Grup de Convergència i Unió i s’hagi fet una interpretació res-trictiva dels drets dels Grups municipals.
Admet que un reglament no ha de preveure-ho tot, però demana que el regidorponent assumeixi el com-promís que s’atendrà aquesta legítima petició del Grup per tal que el Reglament es pugui aprovar amb un consens que és indispensable; altrament, els membres del seu Grup es decantaran per l’abstenció. El Sr. Alcalde observa que essent l’aprovació del Reglament orgànic municipal molt important per al funcionament de l’Ajuntament, li sap greu que s’hagi aprofitat l’ocasió per plantejar una qüestió menor com és la utilització de determinats mitjans tècnics en el si d’aquest Plenari per completar l’exposició de determi-nats documents del govern municipal, ja que la litúr-gia d’aquest Plenari, com la de tots els Parlaments, es basa essencialment en l’ús de la paraula, de ma-nera que podria arribar a entendre que s’hi rebutgés l’ús dels esmentats mitjans tècnics, però no pas que aquesta pretensió es posi a la mateixa alçada que l’aprovació del Reglament orgànic municipal: invita, doncs, els Grups de l’oposició a recapacitar sobre el seu posicionament.
El Sr. Fisas puntualitza que el Grup Popular pretén que l’oposició estigui en igualtat de condicions res-pecte a la majoria i, per tant, si les paraules de l’alcal-de impliquen el compromís que els esmentats mitjans tècnics no seran utilitzats per ningú, el vot dels mem-bres del seu Grup serà positiu.
El Sr. Alcalde matisa que ara es tracta d’aprovar el Reglament orgànic municipal, sense barrejar una qüestió tan solemne amb la discussió sobre la utilitza-ció d’unes pantalles per presentar determinats as-sumptes de l’ordre del dia.
El Sr. Fisas insisteix que el seu Grup no vol barre-jar res, sinó poder accedir a les mateixes oportunitats tècniques, cosa que podria estar recollida perfecta-ment en el Reglaperfecta-ment presentat, el qual s’hauria d’aprovar per unanimitat.
dediquen precisament a definir els drets del govern i de l’oposició i a concretar, per exemple, coses com el nombre de proposicions que els Grups poden presen-tar en cada sessió, o els torns de paraules, delimitant així les funcions de la Presidència: per això el seu Grup en vista dels fets que s’han produït la darrera setmana, pretén que s’hi reculli també, d’acord amb la nota redactada pel secretari general i que ha fet ar-ribar el Sr. Maragall, que tots els Grups Municipals han de gaudir dels mateixos drets als efectes dels ar-ticles 14 i 23.1 de la Constitució a l’hora de fer co-nèixer les seves proposicions i mocions, que poden acabar essent acords municipals. Afegeix que si, per exemple, el Sr. Maragall pot mostrar unes gràfiques que fan més entenedor el contingut dels Pressupos-tos per demanar el vot favorable, els Grups que els critiquen ténen també el dret a usar els mateixos mit-jans per demanar el vot contrari, encara que la si-tuació no serà mai igual, perquè l’oposició no té al darrera l’ajuda dels funcionaris que treballen a les or-dres de l’equip de govern: no entén, doncs, com es pot produir un problema entorn de l’ús de tals mitjans tècnics.
Insisteix que el Reglament orgànic municipal tracta de definir com estan repartits els drets del govern i de l’oposició municipal, però no pot preveure-ho tot i, per tant, deixa un marge a la interpretació amb possibili-tat de recórrer als tribunals quan es cregui que tals drets han estat conculcats: per tant, es reserva defen-sar en la manera que estimi més oportuna els drets que la llei dóna al seu Grup i es reafirma en la petició que l’aprovació del Reglament esmentat es posposi fins a la propera sessió.
El Sr. Alcalde reitera que el funcionament d’aquest Plenari es basa en l’ús de la paraula; que la utilització dels mitjans tècnics té sentit en les propostes que fa l’equip de govern sobre els expedients que figuren a l’ordre del dia; que no es pot considerar que aquesta utilització comporti cap discriminació en el tracte igua-litari que han de rebre tots els Grups; i que en tot cas aquesta qüestió, que pot ésser discutible, no forma part del contingut substancial del Reglament orgànic municipal, ara bé si tan essencial és per al Grup de Convergència i Unió, estaria, fins i tot, disposat a ac-ceptar que la utilització de tals mitjans pugui quedar circumscrita a les sessions de les Comissions i se’n prescindeixi en aquest Plenari.
El Sr. Álvarez considera que són efectivament les Comissions, que compten amb la presència del per-sonal tècnic municipal, i no pas aquest Plenari el lloc idoni per a fer ús d’uns mitjans audiovisuals, als quals han de tenir també accés els Grups de l’oposició: amb aquest compromís el seu estaria disposat a vo-tar favorablement el dictamen.
El Sr. Molins addueix que en el món actual la imat-ge té molta importància i, per això, les sessions d’aquest Plenari es retransmeten per BTV i els Srs. Casas i Maragall se serveixen de mitjans audiovi-suals per mostrar unes dades que ja consten als ex-pedients: per tant, també el seu Grup desitja poder usar els mateixos mitjans i demana que s’ajorni l’a-provació del dictamen.
El Sr. Maestro significa que el Reglament orgànic municipal és la constitució interna d’aquest Ajunta-ment; que tots els Grups han fet un esforç per assolir el consens i, per això, no agrada totalment al govern ni a l’oposició, però agrada a tots; i que
expressa-ment s’hi han deixat de banda qüestions de detall, com la utilització dels mitjans audiovisuals o la super-fície dels despatxos dels Grups.
Creu, doncs, que val la pena no ajornar-ne l’entra-da en vigor, però admet que els Grups de l’oposició han de tenir accés als mateixos mitjans tècnics que la majoria, i es compromet a donar suport a aquesta pretensió: demana, doncs, que el Reglament en de-bat s’aprovi per consens.
El Sr. Forradellas observa que la importància del Reglament orgànic no permet que s’intenti ajornar-ne l’aprovació amb arguments que no tenen prou alçada: per tant, avança el vot favorable dels membres del seu Grup, ja que és fruit d’un treball laboriós de molts mesos, tot fent notar que a través de tal Reglament no poden capgirar uns resultats electorals que deter-minen les funcions i facultats de l’equip de govern i de l’oposició.
Sosté que cal ésser curosos amb els drets de l’oposició garantint-li despatxos i altres mitjans, però cal, també, posar el funcionament d’aquest Plenari a l’alçada del segle XXI; i pensa que és fàcil trobar me-canismes que permetin solucions equitatives per bé que les imatges que es projectin no facin variar el sentit del vot ni a una banda ni a l’altra de l’hemicicle, perquè tothom coneix per endavant l’abast de les di-ferents propostes que es plantegen: per tant, sugge-reix que es discuteixi la manera d’articular mecanis-mes perquè tothom se senti còmode a l’hora de presentar les seves propostes, cosa que no li sembla difícil d’aconseguir.
El Sr. Maragall recorda que en cap moment, durant els dos anys que ha durat la redacció del Reglament orgànic municipal, s’ha formulat una petició com la que ara es fa, la qual no és una qüestió que hi hagi de tenir cabuda i pot començar-se a discutir a partir d’ara.
Destaca que l’aprovació de tal Reglament permetrà assajar nous hàbits, gràcies a unes regles del joc no-ves i certes, però no es pot recórrer a qüestions me-nors i de forma per introduir modificacions significati-ves en els conceptes de fons, perquè aquest Plenari té funcions de debat polític, però, ensems, ha de prendre decisions de caràcter administratiu, és a dir, és a la vegada parlament i govern i això exigeix de-terminats equilibris i pactes que en permetin el funcio-nament correcte tant en la presa de decisions com en l’expressió de les posicions de cada Grup. Afegeix que quan el govern municipal utilitza determinats mit-jans per il·lustrar el contingut dels expedients, està desenvolupant de la millor manera les seves funcions executives al servei tant de l’oposició com dels ciuta-dans; ara bé, això no és contradictori amb poder trac-tar, d’acord amb la nota del secretari, la igualtat de tots els Grups en els procediments de debat, però ha de quedar clar, que, en tot cas, caldrà més rigor a l’hora de qualificar les diferents iniciatives i que, per altra banda, l’escenari natural de la majoria de les qüestions són les Comissions del Plenari.
d’informació pública, i es vol resoldre ara, de sobte, quan hi haurà temps per fer-ho bé.
El Sr. Fisas matisa que l’oposició també està al servei de la Ciutat; que ningú no pretén convertir les sessions d’aquest Plenari en un xou mediàtic, sinó únicament disposar dels mateixos mitjans audiovi-suals que el govern municipal per expressar les se-ves idees en favor de Barcelona; i que el seu Grup no tindrà inconvenient a votar-lo favorablement si, com ha dit el Sr. Maestro, s’estudia la possibilitat que l’oposició pugui disposar dels tals mitjans.
El Sr. Molins objecta que de regles de joc fa temps que n’hi ha, però el problema és que no s’uti-litzen bé; que un plànol no pot ésser necessari quan el mostra l’equip de govern i convertir-se en un es-pectacle mediàtic quan el mostra l’oposició; que si l’equip de govern pot presentar el dibuix de com serà una realitat, l’oposició ha de poder presentar una fotografia de com és; i que el seu Grup no ha formulat abans la seva pretensió, perquè no li havia passat pel cap que allò que pot fer el govern munici-pal no pogués fer-ho l’oposició, cosa que, casual-ment, s’ha produït aquesta setmana: cal, doncs, continuar parlant de la qüestió i mentrestant el seu Grup no pot votar favorablement el Reglament orgà-nic muorgà-nicipal.
El Sr. Alcalde assumeix el compromís de garantir la igualtat de tots els Grups en la utilització dels mit-jans tècnics en aquest Plenari i en les Comissions.
Reitera que aquest Plenari és un òrgan d’expressió política, cosa que s’ha de fer bàsicament mitjançant l’ús de la paraula; que el suport tècnic ha de versar únicament sobre el contingut dels expedients; i que està disposat a un acord sobre la utilització dels mit-jans tècnics en altres òrgans, però sense ajornar l’aprovació ara del Reglament orgànic municipal.
Tanmateix si el Grup de Convergència i Unió man-té el seu posicionament negatiu, espera que d’aquí uns mesos es pugui retrobar el consens.
El Sr. Fisas accepta la paraula donada per l’alcalde i, consegüentment, anuncia el vot favorable dels membres del Grup Popular; i el Sr. Molins manifesta que el seu Grup manté el seu posicionament.
El Sr. Alcalde es mostra disposat a trobar els me-canismes que eliminin els dubtes del Grup de Con-vergència i Unió sobre la utilització de determinats mitjans tècnics; i creu que en aquesta Sala ha de pre-valer el debat oral.
S’aprova el Reglament orgànic municipal amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje.
3. Resoldre les al·legacions presentades a l’Orde-nança fiscal núm. 3.6. de Mercats per a l’any 2001 i successius, aprovada inicialment pel Plenari del Con-sell Municipal el 22 de desembre de 2000; i aprovar-la definitivament.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
4. (F-0101) Modificar el contracte de préstec núme-ro 6045940 entre l’Ajuntament de Barcelona i el Ban-co de Crédito Local, segons les Ban-condicions que s’ad-junten; i autoritzar l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, regidor president de la Comissió de Presidència i
Hi-senda, a atorgar tota la documentació necessària per dur a terme la signatura de l’operació.
El Sr. Puigdollers observa que aquest dictamen comporta, en el fons, allargar fins al 2008 el retorn del préstec a Procivesa assumit per aquest Ajuntament, motiu pel qual el seu Grup votarà en contra.
La Sra. Balseiro tampoc considera encertat retar-dar l’amortització financera de 8.000 milions de pes-setes, i creu que valdria més repartir-la en diversos exercicis o, fins i tot, avançar-la: per això, el vot del seu Grup també serà negatiu.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
5. 1r) Aprovar l’acord convencional extrajudicial signat el dia 20 de novembre de 2000 amb Dragados y Construcciones, SA, pel qual l’Ajuntament abonarà la quantitat de 91.879.102 pessetes (552.204,52 euros) i l’empresa presenta en el Jutjat el desesti-ment dels recursos indicats en l’annex n/r 1.
2n) Autoritzar, disposar I obligar la quantitat de 91.879.102 pessetes (552.204,52 euros) a favor de l’empresa Dragados y Construcciones, SA, amb càr-rec a la partida 34201-01110-9901 del Pressupost de 2001, en concepte d’interessos legals meritats per la demora en el pagament de diverses certificacions d’obres realitzades per l’esmentada empresa.
El Sr. Puigdollers anuncia que els membres del seu Grup, encara que haurien de fer-ho en sentit con-trari, votaran favorablement aquest dictamen perquè tanca la possibilitat que la mala gestió del govern mu-nicipal generi més despesa per a l’Ajuntament, ja que si avui no es prengués aquest acord, els interessos de demora pujarien 18 milions de pessetes més.
La Sra. Balseiro es mostra d’acord a pagar aquests interessos de demora, tot recordant que en repetides ocasions el seu Grup ha reclamat del govern municipal el compliment dels seus compromisos i de la legislació vigent, com s’indica també en l’informe jurídic.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
6. Cedir al Consorci Sanitari de Barcelona l’ús de la planta baixa i part de la planta primera de l’edifici nú-mero 3 de l’antic complex de la factoria Phillips de la Zona Franca, ubicat en el carrer A, entre el passeig de la Zona Franca i el carrer B, segons plànol annex, per a la instal·lació i gestió d’un Centre d’Assistència Primària (CAP), per un termini de setanta-cinc anys i d’acord amb el plec de clàusules unit que s’aprova inicialment; sotmetre’l a informació pública pel termini de trenta dies i, si no s’hi formulen al·legacions o re-clamacions, tenir-lo per aprovat definitivament; i facul-tar l’Alcaldia per a la realització de totes les actua-cions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Es dóna compte que el dictamen següent a l’ordre del dia té aquesta nova redacció, conviguda a la Jun-ta de PorJun-taveus:
d’aquest passeig, per tal d’adequar la seva explotació al bon ús i funcionament de les platges que el mateix Institut conserva i gestiona. En el futur, de les con-cessions que faci Parcs i Jardins, se’n donarà compte al Plenari.
El Sr. Forn anuncia el vot favorable del seu Grup, però recorda que en un acord transaccional en Ple del Consell del Districte de Ciutat Vella s’instà el ge-rent de Parcs i Jardins de Barcelona a informar de les propostes sobre l’ús dels locals de la segona fase de la remodelació del passeig Marítim, atès que el pro-jecte inicial donava per fet que es dedicarien a bars, i el Sr. Casas indicà que no seria així.
La Sra. Balseiro opina que la competència per a adjudicar les concessions hauria de continuar essent d’aquest Plenari.
El Sr. Maragall precisa que la nova redacció recull el compromís de donar compte a aquest Plenari de les concessions que es facin.
La Sra. Balseiro es mostra d’acord amb aquesta solució i expressa la seva sorpresa perquè tal fórmula no s’apliqués en les concessions de la primera fase.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
8. Modificar la clàusula sisena del Conveni de col-laboració amb el Consorci de la Zona Franca de Bar-celona per a la construcció i explotació de l’edifici que albergarà el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelo-na, signat l’11 de juliol de 2000 i ratificat per aquest Plenari del Consell Municipal en la sessió del dia 21 del mateix mes i any, donant-li la nova redacció se-güent: “Sisena. Alienació de participacions. Cada part signant d’aquest Conveni podrà alienar a tercers, en qualsevol moment, la seva quota de participació en la comunitat de béns, sense perjudici de l’aplicació del dret de retracte de comuners que preveu l’article 1522 del Codi Civil”; gestionar el Conveni mitjançant la comunitat de béns de propietat indivisa formada actualment pel Consorci de la Zona Franca i l’Ajunta-ment segons docul’Ajunta-ment annex, subscrit el 27 de no-vembre de 2000, que es regirà pels Estatuts units, el contingut dels quals es ratifica, atribuint-li el caràcter i funcions propis de l’organització comuna, sense per-sonalitat en aquest cas, prevista en l’article 6.5, en relació amb l’article 9, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions pú-bliques i del procediment administratiu comú, segons la nova redacció que resulta de la Llei 4/1999, de 13 de gener; determinar que l’òrgan de gestió de la co-munitat de béns com a òrgan de gestió del Conveni restarà integrat en el Consorci de la Zona Franca a efectes del règim jurídic aplicable i a efectes pressu-postaris i de fiscalització economicofinancera, i, com a conseqüència, adaptar l’execució del Conveni a l’existència de la dita comunitat de béns com a òrgan operatiu, que ha de dur a terme la contractació de les obres i, en general, totes les actuacions encaminades a la construcció i funcionament de l’edifici esmentat.
El Sr. Puigdollers palesa el suport del seu Grup al Parc de Recerca Biomèdica, però també la seva pre-ocupació des del punt de vista juridicopatrimonial, pel fet que s’autoritzen alineacions per la via d’una modi-ficació del Conveni amb el Consorci de la Zona Fran-ca, amb la qual cosa aquest Plenari no tindrà conei-xement.
El Sr. Alcalde ofereix que se’n podria donar compte al Plenari com en el cas anterior; però el Sr. Puig-dollers considera procedent la ratificació plenària.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje.
9. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-me annex de la Direcció de Serveis Jurídics, les al·le-gacions presentades pels Grups Municipals de Con-vergència i Unió i Popular, per les Sres. Núria, Rosa i Margarita Falcó Romagosa i per la Federació d’Asso-ciacions de Veïns de Barcelona i la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, con-tra el plec de clàusules regulador de la subhasta per a la venda de la parcel·la destinada a la construcció d’un equipament comercial, situada enfront del pas-seig d’Andreu Nin, grafiada en el plànol annex, que és part i s’ha de segregar del solar delimitat per aquest vial, el carrer de Rosselló-Porcel, la ronda del Mig (avinguda Rio de Janeiro) i el centre lúdic en construcció, dins l’illa central del sector Renfe-Meri-diana; i convocar la subhasta per a l’adjudicació del contracte.
El Sr. Molins anuncia el vot negatiu dels membres del seu Grup, perquè es desestimen les seves al·le-gacions i per aquests motius conceptuals:
a) perquè en una situació de sòl tan precària com la que té la Ciutat, no li sembla convenient que aquest Ajuntament es vengui una superfície de 4.000 m2 de sòl i 30.000 m2 de sostre perquè s’hi faci un equipament comercial, sobretot quan s’està tramitant una modificació del Pla General Metropoli-tà per poder construir habitatge per a joves en sòl d’equipaments;
b) perquè en l’operació no deixa d’haver-hi una certa especulació, ja que els terrenys foren expro-piats el 1985 per a equipaments pagant-ne 45 milions de pessetes i ara surten a una subhasta de la qual es poden obtenir entre 2.000 i 3.000 milions;
c) perquè la nova superfície comercial resulta inne-cessària davant l’oferta existent en els Districtes de Nou Barris i de Sant Andreu i li sembla grotesca la re-ferència que l’informe de resposta a les al·legacions fa a la manera de revifar l’estructura comercial del nu-cli antic del Districte de Sant Andreu, que no la creu pas compartida pels veïns de la zona;
d) perquè els plànols que no se li han permès pro-jectar en una decisió que ha provocat el posicio-nament del seu Grup sobre el Reglament orgànic municipal, demostren que la nova implantació co-mercial de Renfe-Meridiana és assimètrica respecte dels eixos comercials pels quals s’està treballant des de fa molts anys, la Via Júlia, el passeig de Fabra i Puig i la plaça de Llucmajor en el Districte de Nou Barris, i el carrer Gran en el de Sant Andreu: juga en contra d’aquests eixos i això explica la mo-ció que es presentarà més endavant per ajudar el comerç de Nou Barris;
e) perquè per lleialtat institucional, quan el govern de Catalunya ha fet un pla territorial d’equipaments comercials que no preveu més superfície comercial en aquest indret de la Ciutat, l’Ajuntament abans d’aconseguir canviar-lo no pot treure a subhasta un terreny que no pot obtenir la corresponent llicència comercial;
El Sr. Álvarez anticipa, també, el vot negatiu del seu Grup: en primer lloc, per coherència amb la des-estimació de les seves al·legacions i, en segon lloc per la seva disconformitat amb les alienacions d’ac-tius, especialment patrimoni inmobiliari, per tal d’apli-car-ne el producte a finançar obres urbanístiques de caràcter electoralista.
Confia que l’aplicació del Reglament orgànic muni-cipal, aprovat aquesta mateixa sessió, faci que es contestin dins de termini les preguntes del seu Grup, com la formulada fa un any sobre els metres quadrats de sòl municipal venuts els darrers cinc anys i el preu que se n’havia obtingut, pregunta que no ha estat contestada encara, potser perquè no interessa que la Ciutat conegui aquestes dades.
Indica, més endavant, que en els deu anys que fa de Regidor, la qüestió de les grans superfícies és d’aquelles en què ha vist més contradiccions entre allò que diuen els Grups polítics minoritaris dins l’equip de govern i allò que després aquests mateixos Grups voten aquí: ara el dictamen implica dir si o no a la implantació d’un nou gran centre comercial a Renfe-Meridiana, quan fa poc temps s’ha inaugurat el de la Maquinista i a la tardor ho serà el de Diagonal Mar, que serà el més gran de Catalunya, i això no lli-ga lli-gaire amb els programes de protecció del petit i mitjà comerç.
Opina, després, que el dictamen comporta un ús especulatiu del sòl públic, perquè uns terrenys expro-piats per 45 milions de pessetes, es pretenen vendre ara, després de canviar-ne la qualificació urbanística, per 2.965: per això, els antics propietaris en demanen la reversió i si els tribunals els donen la raó, hi ha dues possibilitats: o bé que l’Ajuntament hagi de pa-gar-los una indemnització adequada, o bé que els ter-renys hagin de tornar als seus antics propietaris sen-se que estigui en mans de l’Ajuntament obviar tal reversió amb una compensació econòmica, amb la consegüent inseguretat jurídica.
La Sra. Mayol diu que l’ordenació dels terrenys de Renfe-Meridiana ha estat motiu de debat i confronta-ció entre l’equip de govern des de tres mandats ençà, i la posició mantinguda pel Grup d’Iniciativa per Catalunya-Verds queda definida pel fet que el Grup sempre ha estat partidari: a) d’impulsar les àrees de nova centralitat; b) d’ordenar el sector de Renfe-Me-ridiana; c) d’implantar en aquesta àrea uns grans magatzems, no un nou centre comercial, ja que dinamitzen l’entorn amb una funció centrífuga; d) de defensar la ciutat compacta mediterrània amb una massa crítica d’habitatge i equipaments i amb barreja d’usos, també comercials; e) de promoure l’habitatge protegit per als sectors socials amb baix poder adqui-sitiu; i f) d’impulsar l’habitatge de lloguer per a joves: quan s’ha plantejat, doncs, la possibilitat que en els terrenys objecte del dictamen s’instal·lin uns grans magatzems, ha dit que sí, sempre i quan hi hagi equi-pament i habitatge, una part significativa del qual si-gui protegit.
Continua dient que damunt la taula hi ha un bon acord perquè incorpora els elements necessaris per a les tres forces polítiques que conformen el govern municipal, ja que preveu uns grans magatzems i ofici-nes, però en la negociació prèvia s’ha assumit el compromís de construir 2.500 m2 de centre cívic cul-tural en el barri de Porta, d’agilitar les cessions per poder construir la residència i el casal d’avis del
car-rer de la Maladeta i d’impulsar l’execució Pla especial del barri de Porta precisant que un 28% dels 800 ha-bitatges previstos seran de protecció oficial, afegint altres 200 habitatges protegits –100 en el barri de Porta i altres 100 en el Districte, però a prop d’aquest barri– i preveient 250 habitatges de lloguer per a jo-ves. Agrega que tot això incrementarà la població de la zona en 2.500 persones més; i que el gran magat-zem ajudarà a revitalitzar la zona i no entrarà en com-petència amb el comerç del Districte de Nou Barris, sinó amb el del centre de la Ciutat.
El Sr. Portabella comenta que les posicions contrà-ries al dictamen no es corresponen amb la realitat, perquè les coses no tenen un equilibri estàtic, sinó di-nàmic, en funció de cada moment i en això rau la difi-cultat de resoldre-les; que a Barcelona es manté un reequilibri entre el comerç de proximitat i els grans magatzems, perquè, segons dades de l’any 2000, la distribució de les compres dels turistes pagades mit-jançant targeta de crèdit és del 63,13% per als esta-bliments de comerç especialitzat i al detall, i del 36,87% per als grans operadors, mentre que a Madrid aquests percentatges són del 39 i del 60,3 % respectivament.
Afirma que el seu Grup creu en el comerç de proxi-mitat, que és característic d’un model de ciutat molt mediterrani, però que s’ha d’encaixar en un model de ciutat policèntrica i polifuncional: per tant, no li sembla cap disbarat crear en un Districte com Nou Barris una nova polaritat mitjançant uns grans magatzems, no una gran superfície, sobretot si, a més, es presenta una moció que reflecteix la preocupació perquè el co-merç de proximitat es continuï desenvolupant amb les mateixes garanties que fins ara.
El Sr. Maragall posa en relleu que les dues darre-res intervencions han contestat adequadament els ar-guments polítics dels Grups de l’oposició, els quals han qüestionat l’oportunitat de l’operació, però no pas la correcció de l’expedient. Hi afegeix que l’operació vol dur a terme el planejament vigent, el qual defineix una determinada combinació d’usos, cosa que alguns arguments de l’oposició obliden, en un plantejament massa focalitzat en un propietari, perquè els terrenys foren adquirits juntament amb un amplíssim paquet d’expropiacions i sobre tal zona es féu un planeja-ment que ha configurat nous usos i noves possibili-tats de desenvolupament de ciutat, com sempre fa l’urbanisme.
Sosté, doncs, que no es pot parlar, doncs, d’espe-culació, sinó de la millor defensa de l’interès general, ja que el bon negoci serà només per a la Ciutat i, especialment, per als veïns de Nou Barris, els quals amb aquesta actuació veuran completada una estra-tègia urbanística, econòmica i social que aconsella si-tuar en aquest indret un equipament comercial i això anirà acompanyat d’una sèrie d’actuacions pel que fa als equipaments esportius, les oficines i l’habitatges, algunes de les quals ja estan dutes a terme mentre que altres es desenvoluparan paral·lelament.
clàusules regulador preveu quines seran les conse-qüències de la sentència que recaigui en el plec judi-cial en curs.
El Sr. Molins puntualitza que els efectes beneficio-sos dels grans magatzems que es vol implantar po-den arribar a un radi de 50 o 100 metres i tanmateix el terreny on se situaran té al voltant el cementiri, els jardins i una peça d’habitatge: per això li sembla que valdria més implantar-los en els eixos comercials pre-existents, com ara la plaça de Llucmajor. Hi afegeix que tampoc els comerciants s’acaben de creure que els vagi bé i per això protesten; que d’inseguretat n’hi ha, encara que no es digui, llevat que tothom estigui convençut que la Generalitat acabarà no donant el permís i el projecte no es tirarà endavant, possibilitat en la qual li consta que confien almenys dos dels Grups integrats en l’equip de govern; i que deslleialtat institucional és dir que la Generalitat condemnarà a la misèria el Districte de Nou Barris si no autoritza aquesta gran superfície, frase que, per la seva condi-ció de regidor adscrit, ha pogut escoltar en una reunió del Consell d’aquell Districte.
El Sr. Álvarez observa que el dictamen versa sobre una subhasta per a la venda d’una parcel·la destina-da a la construcció d’un equipament comercial, i no parla pas ni d’habitatges protegits ni d’equipaments; que la inauguració del centre de Diagonal-Mar la pro-pera tardor i més endavant la d’aquest nou centre co-mercial poden trencar l’equilibri actualment existent a la nostra Ciutat entre el comerç de proximitat i els grans centres comercials; que, en opinió dels afec-tats, el comerç del barri no té pas gaire bona salut; que la inseguretat jurídica no és pas un argument po-lític, sinó tècnic; que l’Ajuntament no ha de fer bons negocis, sinó servir l’interès general; i què, en definiti-va, el seu Grup votarà en contra de la venda d’un ter-reny perquè s’hi construeixi un nou centre comercial.
La Sra. Mayol addueix que l’habitage a construir en el barri de Porta pot resoldre la qüestió que ha plante-jat el Sr. Molins; i que per al seu Grup el gran magat-zem, no centre comercial, s’havia de combinar, com s’ha aconseguit, amb habitatge protegit i equipa-ments: per tant, no s’ha de fer una discussió adminis-trativa, sinó política sobre què pot significar això per a aquella zona i com la construcció del gran magatzem més l’hotel i les oficines, juntament amb habitatge i equipament, pot generar una àrea de nova centralitat. El Sr. Casas subratlla que el dictamen vol posar en ús la darrera parcel·la del Centre direccional de Renfe-Meridiana, en el qual s’han posat en marxa els espais esportius de Can Dragó, s’ha construït habitat-ge social en l’entorn d’aquest equipament, estan en construcció l’hotel i el centre lúdic, la Comissió de Govern va aprovar ja la subhasta de l’espai per a ofi-cines i ara s’aprova la corresponent als grans magat-zems, usos tots ells previstos des del primer moment. Considera que deslleialtat constitucional és voler canviar una normativa urbanística vinculant, a través del Pla General Metropolità i de la definició s’usos del Centre direccional, mitjançant una moratòria o un nou marc comercial: així s’ha explicat a la Generalitat, la qual encara té oportunitat de rectificar, altrament aquest Ajuntament haurà de defensar el dret de la Ciutat a desenvolupar en aquest espai allò que està previst des de fa vint-i-cinc anys, dret que no es deixa exercir perquè a Montigalà s’ha desenvolupat un cen-tre comercial.
Espera, doncs, que la normativa que sortirà de la moratòria sigui capaç de recollir el fet del centre di-reccional de Renfe-Meridiana i uns usos urbanístics que no es poden canviar, més i quan l’espai nord de la ciutat de Barcelona està desproveït comercialment i, per tant, a Nou Barris es pot desenvolupar allò que està previst des de vint-i-cinc anys enrera.
Fa avinent que l’Ajuntament està disposat, com es veurà en una moció posterior, a ajudar els comerciants de Nou Barris; i que el malestar dels comerciants està provocat, sobretot, per les normes sobre els horaris comercials dictades pel Govern de l’Estat i així ho ex-pressaren clarament els de Barnacentre.
Diu, en resum, que el govern municipal vol exercir la seva responsabilitat política d’acabar bé el desen-volupament del projecte Renfe-Meridiana, millorant-lo amb les aportacions que plasmen la sensibilitat políti-ca dels diferents Grups municipals que l’integren, en els aspectes d’habitatge social, de l’habitatge per a gent jove i dels ajuts als comerciants de l’entorn.
El Sr. Molins matisa que l’ordenació urbanística parla d’un mercat i no pas d’un gran centre comercial; que està segur que l’Ajuntament ara serà escoltat; i que la llei, potser, es canviarà, però, si no és així, obliga, tant si agrada com si no, perquè el projecte no es podrà tirar endavant sense la pertinent llicència d’activitats; que a més del de Montigalà, s’ha fet tam-bé el Centre de la Maquinista, que havia de cobrir les necessitats de la part nord de la Ciutat, però ara es pretén fer el de Renfe-Meridiana, que l’equip de go-vern té tot el dret a considerar convenient, com el te-nen també ell i el seu Grup a considerar el contrari i, per això, votaran negativament.
El Sr. Alcalde destaca que el dictamen culmina el procés de desenvolupament d’un centre direccional planificat des de fa molts anys amb les àrees de nova centralitat; que en la part nord-est de la Ciutat estan en marxa tres grans projectes, aquest de Renfe-Meri-diana, el de Sant Andreu-Sagrera i el de Diagonal-Mar; que tot això és molt positiu per a una ciutat que preveu assolir els 12.000.000 de turistes al 2004, tan-mateix la cosa no para aquí, perquè una ciutat real de 4.000.000 d’habitants pot aspirar a tenir uns quants centres direccionals més com aquest, que compta amb grans magatzems, hotel, centre lúdic, equipa-ments i habitatge.
Referint-se als efectes que pot tenir el centre co-mercial sobre el comerç de l’entorn, comenta que dintre Barnacentre, que es posa com a exemple d’una realitat comercial urbana a emular per unes al-tres ciutats, hi ha al-tres o quatre cenal-tres comercials de les mateixes característiques d’aquest que el dic-tamen preveu.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
11. 1r) Aprovar inicialment, la modificació de l’arti-cle 2 dels Estatuts de la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA. 2n) Sotmetre a informació públi-ca l’acord i les modifipúbli-cacions dels Estatuts per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; i 3r) i de no presentar-s’hi al·legacions: a) tenir per elevat aquest acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva; b) facultar l’Alcaldia perquè rea-litzi les actuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquests acords.
La Sra. Ortega avança el vot negatiu de Conver-gència i Unió, tot adduint que per una moció aprova-da a instàncies de l’equip de govern, la gestió del Parc d’atraccions del Tibidabo s’encarregà, amb ca-ràcter provisional, a la Societat municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, perquè es considerava el seu objecte social prou ampli per poder desenvolupar tal activitat; tanmateix ara es porta a terme una modifica-ció dels Estatuts socials perquè pugui fer-la, la qual cosa la porta a preguntar si amb això aquella gestió provisional s’està convertint en definitiva, quan el seu Grup ha manifestat en diverses ocasions la necessi-tat de cercar formes de gestió més escaients a través d’operadors més rendibles tan econòmicament com socialment, mantenint la titularitat pública del Parc, i de parlar a bastament d’aquesta qüestió en el si d’una Comissió, peticions que només han trobat si-lenci, evasives i contradiccions per part de l’equip de govern.
El Sr. Álvarez manifesta que el seu Grup opta per abstenir-se:
a) Perquè el canvi estatutari que es proposa pretén donar cobertura legal a la gestió de la Societat Muni-cipal d’Aparcaments i Serveis, SA, davant de la de-manda d’una part dels anteriors propietaris, tanmateix el seu Grup, que en el seu moment donà suport a l’adquisició per part d’aquest Ajuntament d’una ins-tal·lació tan emblemàtica per a la Ciutat, està en con-tra que la societat esmentada gestioni tal Parc perquè aquesta empresa es constituí per a gestionar aparca-ments i zones blaves, és a dir, com a instrument de la política de mobilitat, i no pas per a gestionar un cen-tre lúdic, camp en el qual no té know-how.
b) Perquè, en vista de les afimacions que féu el Sr. Maragall en la darrera reunió de la Comissió de Pre-sidència i Hisenda, el preocupa que aquesta incursió municipal en el camp de l’oci pugui ésser seguida per altres, quan hi ha operadors privats prou capacitats: per tant, torna a demanar que, salvada l’existència del Parc, es convoqui un concurs públic per gestio-nar-lo, ja que no té sentit que ho faci una administra-ció pública.
El Sr. Alcalde aclareix que l’Ajuntament no té pas intenció de gestionar centres lúdics, però en uns mo-ments en què cal acabar de perfeccionar tots els trà-mits que han de portar a la plena adquisició del Parc d’atraccions, sembla convenient fer aquesta modifica-ció d’estatuts que permet, a més, fer altres encàrrecs conjunturals per a ésser més operatius i poder reac-cionar amb rapidesa, amb els instruments propis d’una societat anònima, en el complex món de les suspensions de pagaments i de les fallides davant els tràmits que generen aquestes situacions. Afegeix que, una vegada salvat el Parc d’atracions i definida en aquest Plenari quina utilització pot tenir aquesta
part tan maca de la Ciutat a través de la modificació de l’ordenament urbanístic avui vigent, la gestió del Parc d’atraccions s’oferirà al sector privat.
El Sr. Álvarez demana, irònicament, que la modifi-cació de l’ordenació urbanística del Tibidabo no s’a-profiti per fer-hi un nou centre comercial.
El Sr. Alcalde en pren nota, tot matisant que aquesta preocupació del Sr. Álvarez no pot esborrar les culpes del Partit d’aquest regidor pels nous hora-ris comercials, les quals el sector comercial de la Ciu-tat té molt clares.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje, i l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treser-ra i Balseiro.
12. Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenan-ça dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barce-lona; sotmetre-la a exposició pública per un termini de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar reclama-cions i suggeriments per part dels interessats; i per al cas que no se n’hi formulin, tenir-la per aprovada defi-nitivament.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Mo-lins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ
13. Estimar en part les al·legacions presentades pel Gremi de Restauració de Barcelona i pel Grup Municipal Popular; afegir un apartat amb el núm. 7 a l’article 39 i modificar el redactat de l’article 39 en els termes del document que s’adjunta; desestimar la resta d’al·legacions presentades; introduir una dispo-sició transitòria; i aprovar definitivament les modifica-cions de l’Ordenança dels establiments i centres de comerç alimentari.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Mo-lins, Miró, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
La Presidència disposa, tal com ha convingut amb els presidents dels Grups, debatre ara els punts finals de l’ordre del dia a partir del número 52, que fou ajor-nat en la sessió anterior.
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
52. Informe sobre seguretat ciutadana.
La presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobili-tat, Sra. San Miguel, comença recordant que fa uns dos mesos els membres del Consistori van rebre un informe sobre la situació de la seguretat a Barcelona i una proposta sobre les actuacions per a millorar-la, però en aquest període han passat coses que cal destacar:
b) L’actuació exemplar de la Guàrdia Urbana en la detenció de part dels membres de l’esmentat coman-do i la consegüent desactivació de part dels atemp-tats terroristes que projectava, actuació que ha resta-blert a la Ciutat un clima de normalitat i ha produït una millora de la valoració que fan els ciutadans de les forces policials.
c) L’entrada en vigor el dia 13 de gener de la Llei del menor que eleva l’edat mínima de la responsabili-tat penal dels setze als divuit anys i la posada en fun-cionament de la Fiscalia del Menor que actua les vint-i-quatre hores del dia i de quatre Jutjats especials dedicats als menors, de manera que, com a conse-qüència de tot això, en els primers quinze dies de l’aplicació de la Llei s’han produit 557 detencions que han comportat internaments en 25 casos i situacions d’emparament de la resta.
d) L’entrada en vigor de la modificació de la Llei d’estrangeria, que no ha agreujat la inseguretat, però ha provocat una situació d’inestabilitat i de incertesa. e) El conjunt de factors i els acords presos en la darrera sessió del Consell de Seguretat Urbana, que l’alcalde juntament, amb la delegada del Govern, traslladà al ministre de l’Interior, els quals han tingut com a resultat l’arribada de nous efectius policials, que seran a la Ciutat de manera eventual.
f) Els acords estratègics a què ha arribat l’alcalde de Barcelona, exercint també funcions de president de la Mancomunitat de Municipis Metropolitans, amb el conseller d’Interior sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra.
g) La demanda d’adequacions legislatives que l’al-calde, juntament amb la delegada del Govern, feia ahir al ministre de l’Interior per poder fer front a noves realitats que estan pertorbant la convivència.
Entrant, després, en el contingut de l’Informe, expli-ca que s’hi fa un resum de l’evolució dels principals indicadors, en el qual s’assenyala un increment de la victimització en un 6,7% i una reducció del nombre dels fets delictius en un 5,4%; però les dades i la per-cepció d’inseguretat de la ciutadania eren contradic-tòries, més i quan el nombre de denúncies estava disminuint i així, si bé a l’última reunió de la Junta Lo-cal de Seguretat s’han confirmat les dades, després d’analitzar-les més a fons i contrastar els resultats amb les dades del més de gener d’enguany, es con-firma que els fets delictius estan pujant, especialment els robatoris amb intimidació i en interior de vehicles i aquest augment de l’activitat delictiva es deu als fac-tors següents, que l’Informe ja esmenta:
a) La globalització i l’augment de la mobilitat de les persones: en efecte, la gran capacitat d’atracció de Barcelona fa que hi vinguin tant turistes, com per-sones que no tenen garantit el sistema de vida en els països d’origen, les quals arriben aquí en condi-cions precàries de desemparament absolut i margi-nalitat, moltes vegades després d’haver pagat grans quantitats de diners a màfies organitzades que es dediquen al tràfic d’ésser humans, problema aquest que motivà al desembre la reunió a Palerm d’una convenció de les Nacions Unides i fou tractat també en un manifest del Fòrum Europeu per a la Segure-tat Urbana, del qual aquest Ajuntament és fundador i forma part. Per altra banda, la globalització de les comunicacions fa que ens arribin de forma immedia-ta imatges de fets produïts als volimmedia-tants dels nostres territoris i que s’acaben percebent com a cosa
prò-pia, amb el consegüent augment de la sensació d’in-seguretat.
b) L’augment de la delinqüència organitzada en bandes que s’aprofiten de les situacions de margi-nalitat de menors i d’altres persones.
c) Els col·lectius organitzats que arriben al nostre territori per fer grans robatoris en empreses o zones residencials i que apareixen i desapareixen en funció de la pressió policial a què estan sotmesos.
d) La consolidació de l’actuació de delinqüents ha-bituals, que s’estimen en unes 300 persones, espe-cialitzades en delictes menors i que actuen impu-nement, perquè la legalitat vigent no dóna resposta adequada a aquest problema: així, com diu la premsa d’avui, en els darrers anys s’han practicat unes 12.000 detencions sobre unes 400 persones identifi-cades, les quals victimitzen especialment els turistes i provoquen una sensació d’inseguretat en els comer-ciants i veïns.
e) L’existència d’un centenar de menors estrangers –la majoria magribins– desemparats, amb un alt per-centatge de dependència d’inhalants, sense cap refe-rència familiar coneguda i amb una alta mobilitat, els quals sobreviuen mitjançant la comissió de petits de-lictes en els espais públics, sobretot estrebades i furts amb violència, moltes vegades sota la direcció d’un adult. En aquesta línia, durant el 2000 han estat sot-mesos a seguiment per part dels educadors del car-rer 178 menors, uns 70% dels quals eren ja coneguts per la BEGAM, mentre que el percentatge dels que estan consumint substàncies tòxiques és del 57% i el dels que hi presenten addicció del 25%; per altra ban-da, la policia féu un miler d’actuacions sobre aquest centenar de menors que es troben en situacions de desemparament i la meitat d’aquestes actuacions es-taven relacionades amb la comissió de fets delictius, raó per la qual cal instar de la Generalitat que exer-ceixi les seves funcions d’empara i tutela.
f) L’augment de la violència domèstica: segons l’Institut Català de la Dona el 1999 es presentaren 3.288 denúnces per maltractaments i el Servei Muni-cipal d’Atenció a la Dona ha atès al voltant d’un miler de dones; la qüestió fou també àmpliament debatuda en el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana i incorpo-rada al seu manifest.
Subratlla, seguidament, que l’Ajuntament intenta tractar la seguretat ciutadana amb visió global i pro-gressista i amb accions preventives i de participació ciutadana.
Comenta que les accions preventives tenen caràc-ter incaràc-terdisciplinari i abasten principalment els Serveis de Benestar Social, de Salut Pública, d’Esports i de la Guàrdia Urbana, i es porten a terme tant des del sec-tor central, com des dels Districtes on es coneix la problemàtica de cada barri i es pot donar una respos-ta més immediarespos-ta als problemes.
Menciona, especialment, les accions adreçades als col·lectius de risc:
a) Les persones drogodependents, amb el Pla mu-nicipal sobre les drogues que està essent adaptat a les noves formes de consum –la cocaïna, els inha-lants, i les drogues de disseny– i, per tant, és d’espe-rar que acabi donant els seus resultats.
