el sistema sanitari català

EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

ELS CENTRES ASSISTENCIALS: organització i funcionament

L’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I DEL

CONEIXEMENT EN L'ÀMBIT DE LA SALUT

Màster Oficial en Gestió de la Informació i el Coneixement en l‘Àmbit de la Salut

el sistema sanitari català

LA LOSC CONFIGURA EL SISTEMA SANITARI CATALÀ:

LA LOSC CONFIGURA EL SISTEMA SANITARI CATALÀ:

· Mercat mixt de competència planificada i regulada. · Diversitat de fórmules de gestió.

· Descentralització de serveis.

· Desconcentració de l'organització: regions sanitàries i sectors sanitaris. · Participació comunitària: consells de direcció, consells de salut, participació òrgans de govern de les institucions sanitàries.

Departament Departament de SaluT de SaluT CatSalut CatSalut Institucions Institucions privades privades Institut Institut Salut Salut Institut Institut Català de la Català de la Salut Salut Centres Centres concertats concertats Centres no Centres no concertats concertats Sistema públic Sistema privat AGENTS PROVEÏDORS Ciutadans Ciutadans

ESTRUCTURACIÓ DE LA PROVISIÓ de serveis del sistema sanitari

ESTRUCTURACIÓ DE LA PROVISIÓ de serveis del sistema sanitari

ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA SANITARI A CATALUNYA

ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA SANITARI A CATALUNYA

Asseguradora pública - Compra / contractació de serveis

sanitaris

- Control de qualitat / utilització de centres assistencials. - Gestió fluxos usuaris - Ordenació assistencial al territori Conselleria de Salut

Regions Sanitàries Sectors sanitaris

Contractació amb la Xarxa de proveïdors

. ICS . EBA . Concertats Atenció Primària

. Hospitals públics (ICS) . Hospitals Concertats

Hospitalària Salut Mental Atenció sociosanitària

XSSUP XSMUP

XAPUP

SISCAT: Xarxa Sanitària d’Utilització Pública: xarxa de proveïdors Servei Català de la Salut XHUP 100% concertats - Política sanitària - Pla de Salut - Planificació - Acreditació - Regulació - Avaluació P R O V IS IÓ (D re t) P R E S T A C IÓ S E R V E IS (E x e c u c ió ) 30% 70% 80% 20% Definició de Definició de prioritats i prioritats i implementació implementació

FUNCIONS DE LA PROVISIÓ

FUNCIONS DE LA PROVISIÓ

Preu i mètode de pagament Preu i mètode de pagament Requisits d’informació Requisits d’informació Objetius del Pla de Salut Objetius del Pla de Salut

Sistema d’Avaluació Sistema d’Avaluació Objetius del Pla de Salut Objetius del Pla de Salut Compliment de Compliment de contractes contractes Satisfacció clients Satisfacció clients Xarxa de proveïdors Xarxa de proveïdors d’accés públic d’accés públic de Catalunya de Catalunya Departament de Salut Servei Català de la Salut Funció de prestació de Funció de prestació de serveis assistencials serveis assistencials

Xarxa de proveïdors dels serveis

sanitaris públics a Catalunya

Prestació dels Prestació dels diferents Serveis diferents Serveis sanitaris sanitaris Contractació/Compra Contractació/Compra Avaluació resultats Avaluació resultats

AGENTS DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC CATALÀ

AGENTS DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC CATALÀ

Proveïdors Proveïdors

públics Concertats

ICS

ICS

EPIC

EPIC

Entitats Privades

Entitats Privades

Propietat estat

Propietat estat--administracióadministració Funció pública Funció pública Capital 100% públic Capital 100% públic (Titularitat pública) (Titularitat pública) Gestió privada Gestió privada Capital privat Capital privat (Titularitat privada) (Titularitat privada) Gestió privada Gestió privada Naturalesa jurídica Naturalesa jurídica

PROVISIÓ DE SERVEIS: SISTEMA SANITARI PÚBLIC

PROVISIÓ DE SERVEIS: SISTEMA SANITARI PÚBLIC

públics Concertats

ICS

ICS

EPIC

EPIC

Entitats Privades

Entitats Privades

Propietat estat Propietat estat Funció pública

Funció pública Capital 100% públicCapital 100% públic Gestió privada Gestió privada Capital privat Capital privat Gestió privada Gestió privada CONDICIONANTS CONTRACTUALS

AGENTS DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC CATALÀ

AGENTS DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC CATALÀ

Contracte programa

Contracte programa a)a) Xarxa Xarxa (pertinença xarxa de proveïdors públics)(pertinença xarxa de proveïdors públics) b)

b) Concert Concert (independent de la titularitat)(independent de la titularitat) c)

ELS CENTRES ASSISTENCIALS

Màster Oficial en Gestió de la Informació i el Coneixement en l‘Àmbit de la Salut

Configuració de la XHUP

Configuració de la XHUP

Actualment formen part de la XHUP 67 hospitals distribuïts en tot el territori. Tipologia d’hospitals:

• Alta tecnologia • Hospitals de referència • Hospital general bàsic • Hospitals aïllats

•Determina el sistema de pagament, les prestacions que poden oferir i l’àmbit de responsabilitat assistencial en funció de la seva resolució

Configuració de la XHUP

Configuració de la XHUP

HOSPITALITZACIÓ DE DIA. Atenció mèdica o d'infermeria programada per a pacients als quals s'ha d'aplicar en un mateix dia tractaments, tècniques o altres serveis de suport, que si no necessitarien hospitalització convencional. L'atenció d'hospital de dia es presta en hospitals d'aguts, hospitals psiquiàtrics i centres sociosanitaris.

HOSPITALITZACIÓ A DOMICILI. Alternativa assistencial que permet de prestar un conjunt d'atencions en el domicili dels pacients quan ja no necessiten d'una

infraestructura hospitalària, però encara precisen d'una vigilància continuada i

d'assistència.

HOSPITAL GENERAL D’AGUTS. són unitats d’hospitalització terapèutiques que tenen com a objectiu la compensació clínica de les malalties o descompensacions agudes severes i tenen, com a objectiu prioritari, la millora o remissió simptomàtica del pacient i el restabliment per al seu retorn a la comunitat. Són els centres sanitaris on es dedica la majoria de recursos a l'hospitalització general aguda que en alguns casos inclou també l'atenció psiquiàtrica.

ATENCIÓ PRIMÀRIA. Primer àmbit d'accés del ciutadà a l'assistència sanitària. Els seus serveis són d'accés directe de la població i constitueix el nucli fonamental del sistema sanitari. Integra l'atenció preventiva, curativa, rehabilitadora i la promoció de la salut de la comunitat.

Actualment formen part de la Xarxa d’Atenció Primària 345 equips:

268 Institut Català de la Salut (ICS)

13 Entitats de base associativa (EBA)

64 altra titularitat (Fundacions, Consorcis públics, Mútues...) DISPOSITIUS:

• ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS). Unitat territorial elemental en què s'estructura el sistema sanitari públic a Catalunya.

• CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP). Estructura física i funcional que permet el desenvolupament adequat de l'atenció primària de salut per part de l'equip de professionals sanitaris i no sanitaris que hi presten els seus serveis.

• EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que actuen en una àrea bàsica de salut on desenvolupen activitats relatives a la salut pública i a la promoció, prevenció, curació i rehabilitació de la salut individual i col·lectiva de la població que els correspon.

Configuració de la Xarxa d

Actualment formen part de la Xarxa d’Atenció a la Salut Mental 60 dispositius distribuïts en tot el territori

•CENTRE DE SALUT MENTAL (CSM). Constitueixen el referent per a l’atenció ambulatòria de tots els problemes de Salut Mental d’una població determinada, a nivell de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació, en col·laboració amb els Equips d’Atenció Primària, per a qualsevol dels grups d’edat:

•CSMA adults •CSMIJ infantojuvenil

•HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS DE PSIQUIATRIA: són unitats terapèutiques

d’hospitalització per a la compensació clínica de les situacions agudes i tenen, com a objectiu prioritari, la millora o remissió simptomàtica del pacient i el restabliment per al seu retorn a la comunitat.

Configuració de la Xarxa d

Configuració de la Xarxa d’’Atenció a la Salut Mental

Atenció a la Salut Mental

•SERVEI D’HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA DE SUBAGUTS. Recurs assistencial adreçat a la població amb trastorns mentals amb possibilitat d'evolució crònica que va acompanyat sovint d'una problemàtica sociofamiliar. Els pacients que es tracten són d'una alta complexitat clínica, amb desestabilització psicosocial important i requereixen d'una atenció especialitzada, en règim d'internament, de durada mitjana.

•UNITAT HOSPITALÀRIA DE REHABILITACIÓ: són unitats hospitalàries que tenen, com a objectiu prioritari, a més de la millora clínica, una funció rehabilitadora i de reinserció. Donen serveis adreçats a persones amb trastorns mentals greus, sovint d’evolució subaguda o crònica, en les que predominen els dèficits o inconvenients (handicaps) vinculats a la malaltia i que comprometen greument el nivell d’autonomia del malalt.

•SERVEI D’HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA PARCIAL. Recurs que presta atenció multidisciplinària als pacients amb trastorns mentals que requereixen d'un tractament terapèutic i/o rehabilitador intensiu, que poden mantenir els vincles amb la comunitat i la família durant el procés terapèutic i/o rehabilitador intensiu i que també el poden mantenir amb la comunitat i amb la família durant el procés terapèutic. Actuen també com a servei complementari per a l'externament i reinserció plena dels pacients en el seu medi familiar.

•REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA DE SALUT MENTAL. Unitats adreçades al tractament dels símptomes, dèficits i handicaps vinculats a la malaltia mental greu, facilitant o possibilitant el

manteniment en la comunitat.

Distingim dos nivells d’actuació:

Ambulatòria: serveis de rehabilitació comunitària.

Residencial: unitat residencial de rehabilitació i reinserció comunitària. Té com objectiu prioritari oferir un lloc de vida on s’efectuï la rehabilitació i la reinserció, per als pacients amb dèficits importants que requereixen atenció perllongada en el marc d'un context pròpiament sociosanitari, donada la seva vulnerabilitat i fragilitat psicopatològica, que no permeten la seva integració a residències pensades exclusivament com suport social i d'habitatge. Aquestes unitats residencials han d'ésser de dimensions reduïdes i poden estar físicament en la comunitat o en un entorn de serveis psiquiàtrics.

•HOSPITAL DE DIA PSIQUIÀTRIC. Adreçats a pacients amb descompensacions psicopatològiques que tenen necessitat d’atenció intensiva i continuada, en règim hospitalari i que no precisen hospitalització total.Distingim:

Hospital de dia vinculat a hospitalització d’aguts: l’objectiu fonamental és el d’escurçar el

temps d’hospitalització total o ser una alternativa a l’hospitalització total.

Hospital de dia en la comunitat: adreçats a pacients per als que, a més de la millora clínica i

atenció terapèutica, la seva inserció en l’àmbit comunitari ha de possibilitar la funció rehabilitadora i de reinserció social i familiar.

•CENTRE SOCIOSANITARI. Recurs d'internament dotat de característiques estructurals i de personal necessari per atendre pacients amb problemes sociosanitaris. Poden ser centres d'internament de finalitat sociosanitària exclusivament o hospitals autoritzats, tant per a l'internament d'aguts com per al sociosanitari.

Configuració de la Xarxa d

Configuració de la Xarxa d’’Atenció Sociosanitària

Atenció Sociosanitària

•UNITAT DE LLARGA ESTADA. Estructura d'hospitalització sociosanitària que té per funció el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions i també de suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d'aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació del malalt. Dins d'aquestes unitats s'inclou l'atenció a persones amb demència avançada i amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic.

Actualment formen part de la Xarxa d’Atenció Sociosanitària 105 dispositius distribuïts en tot el territori:

•UNITAT DE MITJA ESTADA – CURES PAL·LIATIVES. Estructura d'hospitalització sociosanitària que té com a funció oferir tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb càncer avançat o amb altres malalties inguaribles en fase terminal. El control de símptomes i el suport emocional al malalt i a la seva família són els objectius que ha de perseguir la unitat.

•HOSPITAL DE DIA SOCIOSANITARI. Servei d'assistència interdisciplinària, de predomini sanitari, on el pacient amb malalties i incapacitats físiques o psíquiques acudeix durant el dia per rebre tractament integral i retornar després al seu domicili. El tractament comprèn des de les cures d'infermeria i administració de medicació, la reeducació motriu pròpia de la fisioteràpia i l'ergoteràpia, fins a les

diverses modalitats de treball intel·lectual i corporal: teràpia ocupacional,

psicoestimulació, orientació a la realitat i teràpia recreativa.

•UNITAT DE MITJA ESTADA – CONVALESCÈNCIA. Estructura d'hospitalització sociosanitària que té com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats que hagin estat afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tracta de persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés quirúrgic, traumatològic o mèdic, prèviament tractat en fase aguda.

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

complexitat

Pluridisciplinar

Pluriprofessional

Més tecnificat………algunes pèrdues

Treball en equip

Pacient actiu

Control de resultats

……….

PROCÉS DE FRACTURA DE MALUC (FM) MAJOR DE 65 ANYS:

Access, diagnòstic i tractament

Input

L’inici del procés de FM es considera: •L’arribada a urgències per qualsevol mitja de transport i la recepció administrativa. Output

El final del procés de FM es considera:

•L’alta al domicili

Disseny del procés de Fractura de maluc en majors de 65 anys

Disseny del procés de Fractura de maluc en majors de 65 anys

Arriba el malalt a urgencies URGENCIES Es fa el registre administratiu El malalt es deriva al nivell adequat Acollida del malalt Procés diagnòstic S’Inicia el tractament Es sol·licita llit per ingrés hospitalari Es trasllada a la unitat d’hospitalitzaci ó d’aguts

Admissió d'urgències Área assistencial Admissió hospitalització

S’adjudica llit

PROCÉS DE FRACTURA DE MALUC (FM) MAJOR DE 70 ANYS: Access, diagnòstic i tractament

Possible intervenció UFISS (CAT) / Treballadora Social

Unitat d’hospitalització Acollida per l’equip multidisciplinar Planificació de procés de cures Planificació de l’alta Interconsulta a UFISS Geriàtrica Avís a treballadora social Bloc quirúrgic HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS Sol·licitud de llit al dispositiu adequat – Convalescència /Rehabilitació Es trasllada el malalt a la unitat de convalescència / Rehabilitació Seguiment del procès de cures UFISS: Valoració, control i gestió del malalt i recursos

adequats

Sol·licitud d'ingrés a hospital de mitja i

llarga estada

Hospital mitja / llarga estada (altres CCAA) Intervenció

quirurgica

Valoració del cas pel centre receptor S’admet d'ingrés i és sol·licita llit a convalescència / Rehabilitació

PROCÉS DE FRACTURA DE MALUC (FM) MAJOR DE 70 ANYS: Access, diagnòstic i tractament

CAT Altres CCAA Centre sociosanitari (CAT) Alternatives a l’hospitalització d’aguts Rep sol·licitud de demanda de llit

ESTADA A UNITAT DE CONVALESCENCIA / REHABILITACIÓ

Acollida per l’equip multidisciplina

r

Seguiment del procés de cures / Planificació de l’alta

Planificació de l’alta

UFISS: Valoració, control i gestió del malalt i recursos adequats (unitat de mitja –

llarga estada)

Equip interdisciplinar de l’hospital valora el recurs més

adequat

Altres CCAA

CAT: ESTADA A UNITAT DE CONVALESCENCIA/REHABILITACIÓ EN CENTRE SOCIOSANTIARI

ALTRES CCAA: ESTADA A UNITAT DE CONVALESCENCIA/REHABILITACIÓ EN HOSPITAL DE MITJA /LLARGA ESTADA

CA T Atenció de mitja estada Atenció de llarga estada Alta domicili/ Aten. Primària Trasllat al recurs adequat / al domicili PADES Hospital dia Atenció de mitja estada Atenció de llarga estada Alta domicili/ Aten. Primària

Episodis

VS

Processos

Metge 1 Metge 2 Metge 3 Infermera 1 Infermera 2 Infermera 3

Planta Urgències Quiròfan Hospital de dia Domicili pacient UCI CAP

Rols Professionals

Rols Professionals

El ciutadà

dret a que el seu problema de salut sigui

tractat com un procès i que es mantingui una

visió global

dret a ser atès en el dispositiu més adequat

i que la informació circuli

dret a accedir a la seva informació

Visites AP 41.000.000 2,3% domiciliàries Altes hospital 1.000.000 78% convencionals 22% CSI Visites hospital: CCEE 3.500.000 CAPs 1.000.000

Visites Salut Mental 214.000

Episodis sociosanitària 85.000

Urgències:

hospital 3.500.000

H.P. 2.700.000