Internet: http://www.bcn.es Núm. 30 / Any LXXXVIII 30 d’octubre de 2001 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió de 20-VII-2001 ... 1626 Acords sessió de 28-IX-2001 ... 1654
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords
sessió 18-VII-2001 ... 1660 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 18-IX-2001 ... 1661
Comissions del Consell Municipal
Acords
Acords del mes de setembre de 2001 ... 1662
Personal Concursos
Bases que han de regir la convocatòria de 2 concursos per a la provisió de 2 llocs de
treball, més vacants ... 1663 Cap del Servei de Manteniment, adscrit al
Districte d’Horta-Guinardó ... 1664 Informador/a de l’Oficina Municipal
d’Informa-ció al Consumidor ... 1665 Bases que han de regir la convocatòria d’1
concurs per a la provisió d’1 lloc de treball
de l’ICUB ... 1665 Responsable de botiga, més vacants ... 1667
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de juliol de 2001 i aprovada el dia 28 de setembre de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de juliol de dos mil u, s’hi re-uneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordi-nària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Porta-bella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Ma-rina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Bat-lle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdo-llers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciu-rana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gas-cón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 29 de juny de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
Tot seguit, a proposta del Sr. Alcalde, s’acorda: Fer constar el condol de tots els membres del Con-sistori per la defunció de l’Im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, que fou regidor i segon tinent d’alcalde d’a-quest Ajuntament; i trametre ad’a-quests sentiments a la seva família.
A continuació, es passa a tractar dels següents:
CANVIS EN EL CARTIPÀS MUNICIPAL
A) Comunicacions
Dins aquest apartat, primerament i d’acord amb l’article 5 del Reglament orgànic municipal, es dóna compte de la:
Credencial expedida per la Junta Electoral Central, expressiva de la designació de la Sra. Lourdes Mu-ñoz i Santamaria com a regidora d’aquest Ajuntament
en substitució, per defunció, de l’Im. Sr. Antoni Santi-burcio i Moreno.
El Sr. Alcalde requereix la presència de la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria i, després de comprovar la credencial, li pregunta si l’afecta alguna causa d’in-compatibilitat. La nova regidora electa contesta que no. Tot seguit, el Sr. Alcalde li formula la pregunta se-güent: ¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora de l’Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei i respectar i fer respectar la Constitució i l’Esta-tut de Catalunya? La Ima. Sra. Lourdes Muñoz i San-tamaria, dempeus, contesta que ho promet, i el Sr. Alcalde, atès que la nova regidora ha presentat a la Secretaria General la relació de béns i activitats esta-blerta als articles 75 de la Llei 7/1985, de 8 d’abril, re-guladora de les bases del Règim local, 148 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 15 i se-güents del Reglament orgànic municipal, li dóna pos-sessió del càrrec.
S’incorpora a la sessió la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria; i el Sr. Alcalde li dóna la benvinguda al Consistori.
Seguidament, en compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les re-solucions següents:
1r) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/200 2820), que designa segon tinent d’alcalde l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
2n) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2823), que designa portaveu del Govern Municipal l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira.
3r) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2825), que comunica l’escrit del Grup Municipal Socialista pel qual es designa portaveu de l’esmentat Grup l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher, modificant en aquest punt, el decret d’Alcaldia, de 3 de juliol de 1999, de constitució de la Junta de Por-taveus.
4t) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2824), que designa la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria membre de la Comissió de Go-vern i del Comitè de GoGo-vern.
5è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2822), que designa membres del Consell de les Dones de Barcelona, com a vicepresidenta la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria; i com a mem-bre, la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez.
6è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2826), que designa la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria membre de la Comissió Inter-departamental Barcelona Ciutat Educadora.
7è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2837), que designa president de la Co-missió Mixta del Paisatge Urbà el president de l’Insti-tut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida.
Medi-ambiental i de Sostenibilitat, en substitució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
9è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2828), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher covicepresident del Consell Municipal del Medi Ambient i Sostenibilitat, en substitució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
10è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2829), que designa l’Im. Sr. Ernest Mara-gall i Mira representant de l’Ajuntament a Barcelona Holding Olímpico, SA, en substitució de l’Im. Sr. An-toni Santiburcio i Moreno, tot proposant-lo a la Junta General com a membre del Consell d’Administració d’aquesta Societat.
11è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2831), que proposa a la Junta General de Proeixample SA el nomenament de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete com a president del Consell d’Ad-ministració d’aquesta Societat, en substitució de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan.
12è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2830), que designa l’Im. Sr. Ferran Julián i González representant de l’Ajuntament a Proeixample, SA, en substitució de l’Im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, tot proposant-lo a la Junta Ge-neral com a membre del Consell d’Administració d’aquesta Societat.
13è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2832), que designa el Sr. Josep Maria Torres i Sanahuja representant de l’Ajuntament a Promoció de Ciutat Vella, SA, en substitució de l’Im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, tot proposant-lo a la Junta General com a membre del Consell d’Adminis-tració d’aquesta Societat.
14è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2833), que designa la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran membre del Consell de Govern del Consorci de l’Institut de Salut Pública de Catalunya, en substitució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
15è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2834), que designa l’Im. Sr. Ferran Julián i González representant al Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, en substitució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
16è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2835), que designa l’Im. Sr. Ferran Julián i González membre i vicepresident del Consell de Go-vern del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
17è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2836), que designa membres:
De la Junta de Govern de l’Institut Municipal d’Ur-banisme, com a president l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; com a vicepresident Primer l’Im. Sr. Ferran Julián i González i com a membre l’Im. Sr. Jordi He-reu i Boher.
De la Junta de Govern del Patronat Municipal de l’Habitatge; com a vicepresident primer l’Im. Sr. Fer-ran Julián i González i com a membre la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria.
Del Consell d’Administració de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, com a vicepresidenta la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori en substitució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín i com a membres l’Im. Sr. Ferran Julián i González, en substitució de l’Im. Sr. Antonio Santiburcio i Moreno, i la Ima. Sra. Lour-des Muñoz i Santamaria.
De la Junta de Govern de l’Institut Municipal de Sa-lut Pública, com a vicepresident l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher, en substitució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
A continuació, el Sr. Alcalde proposa que el Plena-ri, declarant-ne prèviament la urgència, acordi les rati-ficacions i designacions següents:
B) Ratificacions
Ratificar els set decrets de l’Alcaldia següents: 1r) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2839), que designa l’Im. Sr. Ferran Ju-lián i González president de la Comissió de Política de Sòl i Habitatge i membre de la Comissió d’In-fraestructures i Urbanisme.
2n) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2840), que designa l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín membre de la Comissió de Política de Sòl i Habitatge.
3r) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2848), que designa la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán, regidora ponent de Salut Pública i Medi Ambient, en substitució de l’Im. Sr. José Igna-cio Cuervo i Argudín, modificant també la denomi-nació de la Ponència.
4t) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2849), que designa la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria regidora ponent de Política de la Dona.
5è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2850), que designa la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria membre de la Comissió de Ben-estar Social.
6è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2859), que designa la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria membre de la Comissió de Ser-veis Urbans i Manteniment.
7è) Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2860), que designa el Sr. Ricard Frigola i Pérez membre de la Junta de Govern de l’Institut Mu-nicipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, en substi-tució de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín.
C) Designacions
Designar l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Entitat Metropolitana del Transport, a l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i Tractaments de Residus i a la Mancomu-nitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona, en substitució de l’Im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno.
Adoptar, en l’exercici de les competències reserva-des a l’Ajuntament com a soci únic de les societats privades municipals que s’expressen, els acords se-güents:
1r) Designar membres del Consell d’Administra-ció de:
Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: president, l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; vice-president, l’Im. Sr. Ferran Julián i González; membre el Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
2n) Establir que el termini de designació dels con-sellers que es nomenen serà l’establert en els res-pectius Estatuts socials, sens perjudici de la reno-vació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament els presidents i els se-cretaris dels respectius Consells d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura públi-ca el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre mercantil i també la correcció d’errors mate-rials en cas necessari.
El Sr. Puigdollers demana que el Sr. Alcalde expli-qui els criteris que han determinat els canvis que s’acaben de presentar.
El Sr. Alcalde contesta que els canvis han estat motivats pel traspàs del Sr. Santiburcio, que ha fet necessària una reassignació de responsabilitats com a conseqüència de les funcions que a partir d’ara s’atribueixen als Srs. Casas, Cuervo i Julián, i de la designació del Sr. Maragall com a portaveu del Go-vern municipal.
Recalca que les modificacions no són el resultat de cap crisi de govern, sinó que han estat provocades per la mort del Sr. Santiburcio i tenen per objecte aconseguir la màxima eficàcia en l’acció del govern municipal.
El Sr. Puigdollers felicita els regidors als quals s’en-comanen noves responsabilitats; i després de fer no-tar la circumstància que els tres màxims càrrecs de responsabilitat d’aquest Ajuntament recauen en pro-fessionals de la medicina, considera que, a pesar de la potència numèrica del Grup Socialista, mai en la recent història democràtica d’aquesta Corporació el govern municipal no havia tingut tan poca capacitat de governar com ara i, per tant, la remodelació s’ha-via d’haver aprofitat per fer canvis més profunds en determinades àrees, sobretot quan, concretament, els diaris d’avui posen damunt la taula la greu proble-màtica que té la Ciutat en el camp de la seguretat ciu-tadana: lamenta, doncs, que els canvis signifiquin una continuïtat en aquesta situació i això motiva l’abs-tenció del seu Grup.
El Sr. Fisas felicita la nova regidora i tots aquells altres membres del Consistori als quals s’assignen noves responsabilitats, tot desitjant-los que les pu-guin exercir de la manera més eficaç; i reconeix la capacitat del Sr. Alcalde per introduir els canvis que consideri més pertinents en el govern municipal, res-pecte dels quals, tanmateix, el seu Grup opta per abstenir-se.
El Sr. Alcalde declina entrar en polèmica sobre les valoracions que el Sr. Puigdollers acaba de fer de l’actuació de l’equip de govern, el qual està donant mostres de la seva preocupació per la seguretat ciu-tadana i de la seva predisposició a dialogar amb les Administracions que hi tenen responsabilitats bàsi-ques, per tal de millorar la situació actual.
S’aproven, amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo-llers, Forn, Ciurana i Gascón i les Sres. Oranich, Or-tega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro, les propostes de ratificacions i de designa-cions ressenyades dins els apartats B) i C), després de declarar-se’n la urgència per unanimitat; i es dóna per aprovada, també per unanimitat, aquesta acta en la part que estrictament correspon a l’acord relatiu a
les societats Barcelona Gestió Urbanística, SA, i Pro Nou Barris, SA, per agilitar-ne la inscripció en el Re-gistre Mercantil.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, 28 de juny de 2001 (S1/D/2001 2496), que delega la presidència de l’Assemblea Ge-neral del Consorci per a l’Organització del 10è Cam-pionat de Natació en l’Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, designa vocals de l’esmentada Assem-blea General en representació de l’Ajuntament els Srs. Eduard Spagnolo i de la Torre i Albert Solé i Sicília, i vocal del Comitè Executiu del Consorci el Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre.
2. Decret de l’Alcaldia, 3 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2555), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Manuel Villalante i Llauradó, en substitució del Sr. Eduard Vicente i Gómez.
3. Decrets de l’Alcaldia, 3 i 9 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2566 i 2634), que designen membres del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social: en representació de la Judicatura i la Fiscalia, la Sra. Neus Pujol i Sánchez en substitució del Sr. Víctor Alegret i Tejeiro; en representació de l’àmbit universi-tari i professional, el Sr. Enric Leira i Almirall, en subs-titució del Sr. Jaume Alonso Cuevillas-Sayrol, i Jordi Conejos i Sancho, en substitució del Sr. Valentí Pich i Rosell; en representació de l’Inem, la Sra. Carolina Bellés i Torres en substitució del Sr. Ramon Inglés i Queral; i en representació de les associacions empre-sarials i gremials i de les centrals sindicals, els Srs. Javier Tubet i Alsina, en substitució del Sr. Francesc Castellví i Amigó, i Nicolás Cortés i Riojano, en subs-titució de la Sra. Isabel Martínez i Abril, i la Sra. Carmen Martínez i Ruzafa, en substitució del Sr. Alfred Clemente i Conte.
b) Mesures de Govern
1. Pla director del Parc de Montjuïc.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Casas, presenta aquesta mesura de govern dient que el Pla director del Parc de Montjuïc pretén convertir aquesta munta-nya en un lloc utilitzat i viscut pels ciutadans, poten-ciant el seu caràcter de parc, és a dir, de natura enri-quit per un seguit d’equipaments culturals i esportius de primer ordre; que s’hi vol articular un sistema co-herent, un lloc d’esbarjo, amb els criteris que imposa el segle que està començant; i que l’element unifica-dor i definiunifica-dor de Montjuïc és, en contrast amb el verd natural que predomina a la serra de Collserola, el verd urbà urbanitzat, però amb un plus d’equipament esportiu i d’oferta cultural.
Explica que la diagnosi dels diferents aspectes fun-cionals i morfològics de Montjuïc ha portat a les con-sideracions següents:
Montjuïc una importància cabdal com a fita i punt de referència de la Ciutat.
b) Aquesta mateixa singularitat ha actuat de barre-ra en la relació entre els diferents barris situats a ban-da i banban-da de la muntanya.
c) L’accessibilitat a la muntanya és clarament insu-ficient tant pel que fa a la seva connexió amb el Port i les Drassanes, com pel que fa a la porta del carrer del Foc, a l’entrada pel Polvorí, però, a més, l’accés més representatiu queda sovint bloquejat per l’ocupa-ció que en fa la Fira.
d) La manca de permeabilitat es manifesta espe-cialment a la zona del Poble-sec.
e) L’ocupació de Montjuïc s’ha portat a terme a tra-vés d’un procés de suma de peces que hi ha incorpo-rat equipaments de gran importància per a la Ciutat, però que han generat diversos problemes.
f) La diversitat d’usos, a pesar dels inconvenients, fa especialment atractiva la muntanya, però cal afe-gir-hi alguns elements complementaris per assegu-rar-ne un ús millor.
Informa que els criteris del Pla director parteixen d’una decisió prèvia sobre el paper de Montjuïc com a escenari en la metròpoli barcelonina, és a dir, mi-rant cap a la Ciutat i cap al seu entorn, i s’estableixen en base a: a) pensar la muntanya com a una unitat, encara que sigui pensada per peces; b) evitar l’efecte barrera sense afectar la necessària preservació mediambiental; c) constituir un doble sistema de re-correguts a l’interior de la muntanya, un d’ells basat en el transport públic i l’altre en la mobilitat a peu o sistemes alternatius per enllaçar els diversos parcs recuperant antics camins malmesos; d) potenciar les portes principals d’accés, la monumental de l’avingu-da de Maria Cristina, la nova porta de Miramar –recu-perant el vell projecte Forestier–, la porta del Delta al carrer del Foc i la porta Cerdà, que ha donar-hi accés pel carrer de la Mineria; e) emprendre la connexió del Poble-sec amb la muntanya, la reordenació dels bar-ris de la Satalia i de la Primavera, dels límits del ce-mentiri, la incorporació d’elements paisatgístics i de color en el mur vertical del Morrot amb un jardí xeròfil que sigui continuació dels jardins Costa i Llobera i un gran bosc en els altres vessants, el qual s’haurà d’in-filtrar entre els intersticis dels recintes de les cotes mitjanes i baixes; f) accentuar la singularitat del Cas-tell potenciant-lo com a observatori de la natura i del mar; g) incorporar un recorregut específic relatiu a la història de la muntanya: les pedreres, els túnels del Polvorí, les restes arqueològiques, les tombes jueves medievals i alguns equipaments insòlits; h) tenir en compte en totes les intervencions l’eficiència ecològi-ca dels recursos invertits.
Comenta que tot això s’articula en dues grans líni-es d’actuació:
a) Un projecte gran i global de les cotes altes, re-sultat d’un concurs públic, en tràmit, perquè un equip interdisciplinari faci propostes sobre els accessos, el jardi xeròfil en el vessant del Morrot, la massa arbòria en els altres vessants, el conjunt de jardins temàtics, el caràcter singular del Castell i els recorreguts espe-cífics de redescoberta dels diversos indrets de la muntanya.
b) Un conjunt d’intervencions parcials, relatives al contacte amb el Poble-sec, a la porta Forestier de Miramar, al transport públic lleuger per l’interior del Parc i a l’hotel de Miramar.
Fa avinent que la Gerència del Pla director de Montjuïc, ja constituïda, s’encarregarà de fer-ne el desenvolupament, d’elaborar un Pla de promoció i ús del Parc, d’establir una línia de comunicació i in-formació continuada, i d’impulsar i supervisar l’exe-cució de les inversions i de coordinar les diverses actuacions.
Concreta que les previsions d’inversió en la munta-nya de Montjuïc són, fins al 2003, d’uns 5.000 milions de pessetes, dels quals 825 ja estan en obres, 2.062 corresponen a obres ja autoritzades que s’iniciaran aviat, i 2.000 corresponen a inversions vinculades al projecte de les cotes altes i a altres estudis en marxa. Acaba dient que els criteris que acaba d’exposar, la creació de la Gerència, les actuacions comple-mentàries, com les relatives a la Ciutat del Teatre, a la rehabilitació de Casarramona, a l’ampliació de la Fundació Joan Miró, a les obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Jardí Botànic, faran realitat la voluntat de constituir el Parc de Montjuïc com a cen-tre de l’espai urbà de Barcelona.
El Sr. Ciurana lamenta, d’antuvi, que fins aquest matí no se li hagi lliurat l’estudi que el seu Grup recla-mà en la Comissió i que ja havia estat presentat en una roda de premsa, no se li hagi lliurat fins aquest mateix matí i a hores d’ara encara no pugui disposar del fet per Barcelona Regional sobre la construcció d’un monorail entre Montjuïc i la plaça de Francesc Macià.
Dóna la benvinguda al Pla que s’acaba de presen-tar, però considera que arriba tard, tot significant que en una roda de premsa celebrada el dia abans de co-mençar la campanya de les darreres eleccions locals, el Sr. Alcalde ja anuncià el propòsit de convertir Montjuïc en una gran acròpolis verda i avui, dos anys després, els diaris tornen a reproduir el mateix titular, però en aquest temps, els 10.000 milions de pessetes que aleshores s’hi pensava invertir s’han convertit en 5.000 i, per altra banda, ningú ja no es recorda del Patronat que s’havia de constituir.
Opina que el Pla director que s’ha presentat con-vé a l’equip de govern per no caure en contradic-cions com les que s’han produït respecte a la cons-trucció o no del túnel; que el govern municipal ha deixat degradar la muntanya i el Pla avui presentat no preveu la construcció d’un hotel a Miramar; que s’ha deixat degradar també el Parc d’atraccions, el desmantellament del qual es preveia per a 1999, el Castell de Montjuïc i el Museu Militar, la situació al carrer permetent-hi l’existència de cotxes abando-nats, la seguretat ciutadana de la zona, i l’espai públic i s’han consentit l’existència de barraques i mancances en la neteja i en el manteniment del mo-biliari urbà.
Considera que el Pla en debat conté greus insufi-ciències:
a) No preveu cap procés participatiu en el si del Consell de Districte, ni entre els veïns, ni entre els Grups municipals, a pesar que afecta 400 hectàrees de la Ciutat;
b) No parla de l’ús i del futur del Castell i el Museu Militar, ni tampoc del Polvorí;
c) Fins al document que se li ha lliurat aquest ma-teix matí, el seu Grup no tenia cap coneixement de les despeses que podia comportar;
or-dre, ni tampoc diu què es pensa fer amb la venda ambulant;
e) Tampoc aborda el problema de la neteja i el manteniment i no conté cap concreció sobre el trasllat de determinades col·leccions museistíques a la plaça de les Glòries;
f) No fa cap referència a la constitució del Patronat. Diu, en conclusió, que per tots els motius que aca-ba d’exposar el seu Grup no pot compartir la lletra menuda del Pla director que s’acaba d’exposar.
El Sr. Álvarez manifesta que al començament d’aquest mandat el seu Grup formulà un prec en què demanava la millora de la muntanya de Montjuïc, ja que no es podia mantenir en l’estat actual un dels llocs més visitats de la Ciutat; que el Sr. Fisas, en la visita que féu a Montjuïc acompanyat per la Sra. Carreras-Moysi, pogué constatar quines eren les ne-cessitats d’aquest indret de la Ciutat; i que el Pla que s’acaba de presentar arriba tard, després d’haver-se incomplert les previsions fetes en el mandat anterior. Expressa la seva disconformitat amb la manera com el govern municipal ha portat aquest assumpte, tot adduint:
a) Que en la sessió de la Comissió d’Infraestruc-tures i Urbanisme del dia 21 de juny proppassat no s’hi comentà res i tanmateix l’endemà el Sr. Alcalde anunciava en una roda de premsa la redacció d’un pla director de Montjuïc, del qual el seu Grup ha ha-gut d’assabentar-se, una vegada més, a través dels mitjans de comunicació.
b) Que en la darrera sessió de l’esmentada Comis-sió, el seu Grup demanà el text de l’esmentat Pla, però no li fou lliurat i aquest matí se l’ha trobat en els seus escons.
Sosté, més endavant, la necessitat que el Pla di-rector presentat sigui sotmès a informació pública pel termini mínim d’un mes, en el qual no s’hauria de comptar el mes d’agost, per tal que els Districtes, els ciutadans i les entitats puguin formular les seves al·legacions sobre un espai que s’ha de convertir en el parc central de Barcelona, dins el qual han de con-viure natura, cultura i esport.
Mostra la seva preocupació per l’abast que pugui tenir la restauració i redefinició dels jardins del Parc de Montjuïc en vista de la mala experiència tinguda en el cas del Turó Park, que tanta polèmica ha aixe-cat entre els veïns.
Demana precisions sobre el futur del Palau d’Es-ports del carrer Lleida, després d’haver llegit en un di-ari d’avui que deixarà d’ésser equipament esportiu per convertir-se en teatre, qüestió sobre la qual el Pla director no diu res, quan, en opinió del seu Grup, hauria de mantenir el caràcter d’equipament esportiu. Diu, en resum, que el seu Grup coincideix amb l’equip de govern en la necessitat de solucionar la degradació actual del Parc de Montjuïc, però una vegada més les coses no s’han fet de la manera adequada.
La Sra. Mayol, després d’advertir que els comenta-ris que el Sr. Álvarez ha fet sobre el Turó Park potser s’expliquen perquè aquest regidor no assistí a l’acte d’inauguració que tingué lloc ahir, es mostra sorpresa per la reacció que han tingut els Grups de l’oposició davant del Pla director del Parc de Montjuïc, quan tot el Consistori comparteix la voluntat de convertir aquesta muntanya en un parc central en què confluei-xin cultura, natura i esport, ja que estan ben
encarri-lats els aspectes relatius a la cultura i l’esport, però cal millorar els relatius a la natura i en aquest terreny el concurs sobre les cotes altes fa una aposta molt important per acabar de definir aquest aspecte.
Insisteix que el Pla director referma els usos de cul-tura, natura i esport en la muntanya de Montjuïc i pre-tén ampliar-ne la qualitat, l’accessibilitat i les possibili-tats de gaudi pel conjunt dels ciutadans.
Precisa que a Montjuïc s’hi estan fent coses: s’es-tan restaurant els Jardins de Laribal d’una manera molt respectuosa amb el seu origen i a final d’any se’n podrà gaudir; s’està treballant en el Parc d’atrac-cions i en el Tir al vol; s’ha obert un concurs de les cotes altes; i tot això expressa quina és la voluntat del govern municipal i s’ha de valorar com cal.
Subratlla la importància de la política de mobilitat del Pla director, el qual defineix el transport públic com el sistema fonamental de transport en la mun-tanya, principi que és bàsic, perquè altrament es des-virtuaria el seu caràcter de parc, i per aquest mateix motiu insisteix en l’accessibilitat a peu per tota la muntanya.
Diu, en conclusió, que el seu Grup comparteix en-tusiàsticament el Pla presentat tot i pensar que s’hau-ria pogut trobar per a l’edifici de Miramar un altre ús que no fos el d’hotel.
El Sr. Portabella comença advertint que el Pla di-rector no és un pla especial, sinó que es limita a defi-nir els grans eixos i a explicitar les idees que han d’orientar les diferents actuacions a fer en les 400 hectàrees compreses dins el seu àmbit; que combina, potenciant-los, els tres aspectes de cultura, natura i esport ja existents en la muntanya i procura integrar-los en la quotidianitat de les persones; que, lògica-ment, una muntanya dins d’una zona urbana planteja problemes d’accessibilitat que no presenta un terreny pla, especialment si és excèntrica, però el Pla fa una proposta que procura inserir el Parc de Montjuïc en l’espai central i això tindrà uns beneficis ben clars per a la ciutadania, ja que en podrà gaudir en les seves passejades de cap de setmana i li oferirà centres d’in-terès: aquesta és la idea que inspira al Pla presentat. El Sr. Casas pensa que les dues darreres interven-cions han deixat ben clar els objectius i la forma de participació. Agrega que el Pla director fixa els criteris dins dels quals s’han de moure les activitats a la mun-tanya de Montjuïc i serà desenvolupat en diferents instruments; que els visitants que rep Montjuïc cada any, entre 12 i 15 milions, no comparteixen pas la vi-sió que ha ofert el Sr. Ciurana, però el Pla pretén en-cara augmentar aquesta xifra fins als 20 milions pro-curant que vegin la muntanya com el parc central de la Ciutat, que la puguin utilitzar millor, que puguin dei-xar els seus cotxes a les portes, accedir-hi amb trans-port públic i baixar per les seves faldes per diferents camins.
hec-tòmetre cúbic, que representa el 25% de les necessi-tats de reg de la Ciutat, volum que probablement es podrà doblar en els propers quatre o cinc anys i que permetrà cobrir perfectament les necessitats de con-servació de la vegetació que s’hi planti, amb un estal-vi energètic ben eestal-vident perquè es tracta d’aigua que no exigeix un procés de potabilització. Afegeix que en els propers dies, setmanes i mesos es posarà en marxa el concurs de les cotes altes, el nou accés pel carrer de la Mineria, el projecte del Tir al vol, el camí del Far i el carrer del Foc, l’estudi del xerojardí, l’estu-di de la façana marítima, l’estul’estu-di de senyalització, els desnonaments al barri de la Primavera, el Pla espe-cial de la Font de la Guatlla, la restauració de l’edifici de la Font del Gat per instal·lar-hi el Centre d’informa-ció del Parc, les plantacions del Jardí Botànic, l’ade-quació de la llotja del Teatre Grec, les excavacions del Cementiri jueu, el nou jardí del Parc d’atraccions i les actuacions en el camp de futbol de la Satalia.
Concreta que totes aquestes actuacions, ja en marxa o a punt de posar-s’hi, totalitzen un 2.887 mi-lions de pessetes; que les inversions previstes a Montjuïc no totalitzen 10.000 milions de pessetes com el Sr. Ciurana ha dit, sinó 25.000 milions de pes-setes i d’aquests, a més dels gairebé 3.000 milions que acaba d’indicar, ja hi ha inversions per a altres 10.000 –en projectes com la Ciutat del Teatre, la re-habilitació de Casarramona, l’ampliació de la Funda-ció Joan Miró, la rehabilitaFunda-ció del Museu d’Art de Catalunya, l’edifici del Jardí Botànic, fet pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas o l’hotel de Miramar– que estan començant o bé acabant-se i, per tant, sumant ambdues quantitats, més els altres 2.000 milions que es preveu invertir fins al final del mandat s’arriba als 15.000 milions de pessetes en dos anys, quan els 10.000 milions de pessetes que havia esmentat l’alcalde en les seves declaracions es referien a un període de vuit o deu anys. Agrega que en transport públic s’hauran d’invertir no menys de 5.000 milions de pessetes per poder donar servei als 20 milions de visitants que la muntanya pot arribar a rebre; que sumant aquestes inversions, els 15.000 milions de pessetes esmentats abans i altres actua-cions de connectivitat es pot arribar als 25.000 mi-lions; i que si en el mandat actual l’Ajuntament ha es-tat capaç de destinar 5.000 milions als projectes de Montjuïc, en el proper n’hi podrà esmerçar altres tants sense cap problema.
Assegura que el document preveu òrgans d’orga-nització i coordinació sense concretar-ne, però, la for-ma; i que els projectes de desenvolupament del Pla director que requereixin participació, informació i de-bat, en tindran.
El Sr. Ciurana objecta que la realitat concreta de Montjuïc queda ben palesa en els comentaris, els quals llegeix, apareguts a la premsa on es diu que la lentitud de l’Administració ha propiciat el deteriora-ment de nombroses zones de Montjuïc, que la ruïna s’ha apoderat de l’antic Parc de Montjuïc i dels vells estudis de Miramar i que CiU denuncia la degradació del Parc de Montjuïc, i es parla de l’alarma social i les crítiques que provoca el seu abandó, el qual no es pot pas imputar a l’Administració de l’altra banda de la plaça de Sant Jaume.
Comenta que el projecte de l’accés pel carrer de la Mineria està aturat des de 1999 i que si bé tothom està d’acord en els usos de natura, cultura i esport,
alguns hi afegeixen els d’hotel de luxe i d’instal·la-cions militars.
Fa notar que en la documentació repartida l’espai ocupat pel Castell està cobert per una taca verda, cosa que el porta a preguntar si això vol dir que es pretén enderrocar el Castell.
El Sr. Álvarez lamenta que el Sr. Casas no hagi re-conegut, almenys, que la documentació s’ha repartit sense prou temps perquè els Grups de l’oposició po-guessin estudiar-la.
Insisteix a demanar aclariments sobre si el Palau d’Esports de Montjuïc continuarà essent equipament o es convertirà en teatre; i remarca que a la pàgina 30 del document lliurat s’està reconeixent l’existència, encara, de barraquisme a Barcelona.
El Sr. Alcober, en la seva condició de regidor del Districte de Sants-Montjuïc, subratlla que el cosit del Parc de Montjuïc amb els barris de l’entorn és, alho-ra, una dificultat i un valor; i que la llista de realitats que ell vol mostrar és ben diferent de la que ha pre-sentat el Sr. Ciurana: la remodelació del barri del Pol-vorí, feta conjuntament amb la Generalitat; la remo-delació de la Satalia; la definició dels nous accessos que han de servir per a donar més tranquil·litat als barris lligats amb el Parc; els convenis i acords d’ex-propiacions amb les persones que viuen al barri de la Primavera; la Ciutat del Teatre i els beneficis que ha reportat el barri del Poble-sec; la recuperació de Casarramona; les intervencions que s’han fet en el barri de la Font de la Guatlla; actuacions totes que s’han fet cercant el consens i la col·laboració de la gent afectada.
El Sr. Batlle, en resposta a la inquietud expressada pel Sr. Álvarez sobre el Palau d’Esports de Montjuïc, diu que el conjunt d’equipaments esportius del Parc olímpic tenen un caràcter polivalent i multifuncional que n’assegura la rendibilitat des de tots els punts de vista, esportiu, cultural, social i econòmic, rendibilitat que contrasta amb l’experiència d’altres ciutats olím-piques; que respecte al Palau d’Esports de Montjuïc s’obre un període de reflexió, perquè en el futur ha d’estar pensat per a grans espectacles esportius, però també per als grans espectacles culturals i re-creatius, polivalència que en fa necessària l’adequa-ció, ja que tal instal·lació fou projectada segons les necessitats de mig segle enrere; i que els condiciona-ments que es faran els propers mesos en aquest Pa-lau són temporals i no posen en qüestió el seu caràc-ter multifuncional.
un espectacle i altre desmuntant l’escenari; i que al Palau d’Esports de Montjuïc només s’hi fan unes vint-i-sis utilitzacions esportives a l’any i, per això, s’està estudiant remodelar-lo per a un ús més polivalent, sense excloure, però, l’esportiu.
2. La Declaració d’Amsterdam.
El Sr. Portabella explica que la Declaració d’Ams-terdam, aprovada per unanimitat a la Conferència Mundial sobre la Bicicleta tinguda en aquella ciutat l’any 2000, se centra en dos punts: el reconeixement del dret de totes les persones a anar en bicicleta i el compromís de les Administracions a promoure’n l´ús tant dins la ciutat com en el conjunt del territori; que els diversos punts, que declina llegir, de la Declaració poden agrupar-se en: a) la vertebració d’infraestruc-tures suficients perquè la bicicleta es pugui usar amb la mateixa naturalitat i comoditat que altres mitjans de transport; i b) els valors combinats del respecte al medi ambient i salut que l’ús de la bicicleta comporta. Agrega que la bicicleta ha d’incardinar-la dins els sis-temes de mobilitat habituals en la ciutat, perquè seria un error tant basar la mobilitat urbana en l’ús de la bi-cicleta, com tractar la bicicleta al marge dels altres sistemes de mobilitat: i per això, es farà un pla direc-tor de la bicicleta per promoure’n l’ús i incardinar-la dins els sistemes de transport, ja que afavoreix la mobilitat sostenible.
c) Informes
De la regidora presidenta de la Comissió de Pro-moció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç:
1. Comerç 2000 a Barcelona.
La presidenta de la Comissió de Promoció Econò-mica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, co-mença dient que l’ajornament de la presentació d’a-quest Informe que ja figurava a l’ordre del dia de la sessió anterior, n’ha permès una acurada lectura i valoració per part de tots els membres del Con-sistori; però, a més, l’Informe ha estat discutit amb els sectors comercials i amb la ciutadania i, per tant, ara només se’n farà un resum dels trets més signifi-catius.
Subratlla que l’Informe posa de manifest la vitalitat, el dinamisme i la consolidació de la renovació que està experimentant el sector comercial; que l’oferta comercial de Barcelona és àmplia, diversificada, com-petitiva i de qualitat; que gràcies a la transformació urbana i a la renovació del comerç, Barcelona amb els seus setze centres comercials urbans a cel obert, disposa d’una de les ofertes comercials d’aquestes característiques més importants d’Europa; que l’in-crement de la facturació, de l’ocupació i de la super-fície mitjana i l’alta valoració de la ciutadania i el prestigi de Barcelona com a ciutat internacional de compres, són alguns dels trets més característics del seu comerç.
Referint-se als indicadors reflectits en l’informe, co-menta que el comerç ocupa unes 161.000 persones, que representen el 17% del conjunt de persones ocu-pades de la Ciutat; que la facturació del comerç de la ciutat és d’un 3,5 bilions de pessetes –amb un incre-ment del 6,7% respecte a l’any anterior– i representa una tercera part del comerç de tot Catalunya i la seva aportació al producte interior brut és d’un 14% –amb un increment del 7% respecte a l’any anterior– i
re-presenta també una tercera part de l’aportació que hi fa el comerç de tot Catalunya.
En relació al comerç minorista, concreta que comp-ta amb 37.195 llicències; que ocupa 3.317.000 m2
amb una superfície mitjana de 89 m2; que
l’alimenta-ció, el tèxtil i el calçat representen un 50% del comerç minorista, tanmateix el major increment de l’activitat comercial es dóna en el parament de la llar; que els Districtes on han augmentat més les llicències mino-ristes són els de Ciutat Vella i l’Eixample, que té la quarta part del comerç de Barcelona, seguit pels de Ciutat Vella i de Sant Martí, amb un 11%, i pels de Sants-Montjuïc i de Sarrià-Sant Gervasi amb el 10%; que la ràtio de quaranta-un habitants per cada llicèn-cia d’activitat minorista es redueix en els Districtes de l’Eixample, de Ciutat Vella, de Sarrià-Sant Gervasi i de Gràcia.
En relació al comerç majorista, precisa que compta amb 12.841 llicències, xifra que no és habitual en al-tres grans ciutats, i ocupa uns 2.781.000 m2.
Fa avinent que la ciutadania valora amb un notable alt l’oferta comercial, els horaris i l’atenció que rep dels comerciants; que els percentatges de persones que compren en alguna ocasió per Internet era d’un 7% i en el darrer trimestre ha pujat fins al 9%; que un 37% dels comerciants confia que la seva situació mi-llorarà, un 41% pensa que es mantindrà i el 19% creu, en canvi, que minvarà; que hi ha en marxa sis plans de dinamització comercial i la campanya “Bar-celona, la millor botiga del món” assolí una gran impli-cació dels eixos comercials; i que Barcelona es con-solida com a ciutat internacional de compres i és la primera ciutat de l’Estat per les despeses que hi fan els turistes, els quals aquí, a diferència de Madrid, compren més en els petits establiments que no pas en els grans centres comercials.
Acaba dient que el comerç manté la seva importàn-cia en l’estructura productiva de la Ciutat a pesar d’ésser un sector madur; i que Barcelona és una de les grans ciutats comercials d’Europa.
El Sr. Alcalde constata la bona salut del sector co-mercial de Barcelona i el seu pes en l’economia, el seu dinamisme que impregna tota la Ciutat a través dels centres oberts, i l’excel·lent convivència entre to-tes les formes de comerç.
De la regidora ponent de Salut Pública i Medi Am-bient
2. Estat de la salut a Barcelona l’any 2000.
tball domèstic, segons les dones entrevistades, re-cau exclusivament en elles soles en el 49% dels ca-sos i en la seva parella en un 0,8%, mentre que se-gons els homes entrevistats aquesta responsabilitat recau exclusivament en ells en el 6,03% dels casos i en la seva parella en el 35%; que un 22% dels ho-mes i un 23% de les dones reconeixen compartir els treballs domèstics amb la seva parella i també estan igualats els percentatges –20% els homes i 20,3% les dones– quan tal responsabilitat recau en una persona contractada; que els homes treballen unes 57 hores setmanals, 44 en feines remunerades i 13 en treballs domèstics, i les dones en treballen 38 en feines remunerades i 23 en treballs domèstics; que entre els anys 1992 i 2000 ha disminuït en totes les franges d’edat el nombre de persones que no te-nen ningú amb qui compartir els seus problemes personals.
Referint-se a la percepció del propi estat de salut que té la gent, subratlla que la gran majoria dels enquestats (el 80%) consideren que la seva salut és bona o molt bona, valoració que es manté gairebé estable des de 1992; i que prop d’un 50% de la gent gran considera bona o molt bona la seva salut.
Tocant a la utilització dels serveis sanitaris, indica que es referma el recurs a l’atenció primària a través del metge de capçalera, clarament identificat en un lloc on poden visitar-lo nou de cada deu persones en-trevistades, les quals solen ésser ateses durant cinc anys, per terme mitjà, pel mateix metge; i que en la relació amb el metge de capçalera la gent valora més les qualitats personals que no pas la competència professional i la comoditat.
Parla, a continuació, de les pràctiques preventives, des dels consells mèdics en les consultes personals fins als programes poblacionals, esmentant especial-ment la vacunació contra la grip, la prevenció de la tensió arterial, la citologia cervical i, especialment, la mamografia periòdica, que cobreix la majoria de do-nes entre 50 i 65 anys, i el programa de cribatge del càncer de mama iniciat en els Districtes de Ciutat Ve-lla i de Sant Martí i que es generalitzarà a tota la Ciu-tat el proper any.
Posa en relleu que les polítiques preventives ade-quades poden evitar que les diferències socials i econòmiques no comportin diferències en l’accés als serveis preventius, és a dir, ajuden a corregir les des-igualtats en el camp de la salut.
Fa referència, en darrer lloc, a les conductes indivi-duals relacionades amb la salut i comenta: a) que el consum de tabac ha disminuït en general però, se-guint una tendència internacional, s’ha incrementat entre les dones joves i aquestes dades reflecteixen l’èxit de les campanyes contra el tabaquisme, però també la vinculació entre alliberament i consum de ta-bac que fan determinades dones joves, a les quals s’adrecen, per altra banda, els esforços publicitaris de les empreses tabaqueres; b) les lesions per caigudes i cops en l’àmbit familiar presenten una tendència creixent; i c) els alts nivells d’ús del casc i del cinturó en l’àmbit de la circulació contrasten amb els d’altres ciutats espanyoles.
Diu, finalment, que l’estat de salut percebut és bo i això és molt important en una ciutat que incrementa la seva esperança de vida, és a dir, on cada vegada es viu més anys i això amb una percepció de benes-tar a la qual contribueixen els serveis sanibenes-taris.
La Sra. Treserra observa que a Barcelona s’està accentuant la tendència a l’envelliment i al sobreen-velliment de la població, que recau sobretot en la fe-menina i comporta solitud i augment de les malalties degeneratives i invalidants amb pluripatologies; i que això té conseqüències en la demanda de determinats serveis que es presten tant en els domicilis com en els centres especialitzats, més i quan moltes d’aques-tes persones estan incapacitades per fer determinats esforços i presenten un índex de solitud persistent.
Fa una crida a evitar les caigudes de la gent gran ampliant el temps per creuar determinades vies pú-bliques i millorant l’accessibilitat a espais i a edificis públics.
Comenta que l’important ús que s’ha fet el darrer any dels serveis d’atenció primària –els quals han vi-sitat un 65% de la població–, es deu principalment a les persones més grans de 65 anys, de les quals, per altra banda, han estat hospitalitzades un 16,9% d’ho-mes i un 14,6% de dones; i que aquesta dada palesa la complexitat de tractar aquest grup de població i la persistència de les pautes de necessitats i de recur-sos per atendre-les.
El Sr. Puigdollers significa que l’Informe presentat tracta de l’enquesta sobre la percepció de l’estat de salut que té la gent i segurament la seva dada més positiva és la relativa a l’esperança de vida en néixer, la qual, en ésser més alta per a les dones que per als homes, fa que la majoria de persones que viuen so-les a la nostra Ciutat siguin dones grans.
Fa notar que les polítiques preventives tenen uns resultats molt positius en el món de la sanitat i, per tant, cal aprendre aquesta lliçó i entendre que també en altres camps les polítiques més interessants són les preventives.
Li costa de creure que les xifres que es donen de lesions s’expliquin només per caigudes; i recomana que aquesta dada s’estudiï a fons i que s’adoptin me-sures preventives d’accidents en l’ús del carrer per part dels vianants.
La Sra. Mayol puntualitza que, efectivament, l’Infor-me versa sobre l’enquesta de salut i, per tant, ella no s’ha referit a l’esperança de vida, sinó a la percepció que té la gent de viure amb qualitat de salut; que el fet que la gent visqui més anys es té en compte a l’hora de dissenyar les diferents polítiques; que el 50% de la gent gran es considera amb bona salut; i que moltes de les lesions domèstiques es produeixen en els banys.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, que designa el Sr. Josep M. Lucchetti i Piu vocal del Consell General del Consorci de les Biblioteques de Barcelona, en substitució del Sr. Joan Conde i del Campo.
4. Ratificar l’acord de 25 de juny de 2001 de la Jun-ta de Govern de l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona que en modifica l’estructura organit-zativa.
b) Propostes d’acord
La Presidència disposa el debat conjunt dels dos punts següents en l’ordre del dia.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
5. Restar assabentat de l’informe de la Intervenció General sobre la fiscalització a posteriori correspo-nent a l’exercici de 2000.
6. Aprovar el Compte general de l’exercici de 2000 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes autò-noms municipals i a les Societats de capital íntegra-ment municipal.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, comença dient que els punts en de-bat permeten analitzar la realitat econòmica global de l’Ajuntament com a culminació d’un procés en el qual prèviament s’han examinat les Ordenances fiscals, el Pressupost, la liquidació del Pressupost i la Memòria anual distribuïda a tots els membres del Consistori i que conté un informe d’auditoria que és una exigèn-cia de qualitat i de verificació d’una realitat positiva en termes econòmics, fidel i respectuosa amb les nor-mes: per tant, ara es tracta d’aprovar el Compte ge-neral i rebre l’Informe emès per l’Interventor Gege-neral en l’exercici del control a posteriori de la gestió dels diferents sectors, districtes, organismes i empreses municipals.
Explica que el Compte general té per objecte, com diu l’article 189 de la Llei d’hisendes locals, posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econò-mic, financer i pressupostari i això ha de servir per orientar el present debat, el qual es produeix després de diverses reunions de la Comissió de Comptes i de moltes hores de treball dels Serveis municipals i dels Grups de l’oposició, de manera que es disposa de tots els elements de judici per treure’n les conclusions pertinents i donar l’aprovació al Compte General de l’any anterior.
Destaca que, deixant de banda altres qüestions de caire més estructural, com el model de finançament, els aspectes competencials o l’aprovació de la part de la Carta municipal encara pendent, les xifres de-mostren la bona situació econòmica de l’Ajuntament en els aspectes relatius a la gestió, perquè la gestió està sanejada i els comptes permeten constatar el compliment dels compromisos de govern assumits en el Programa d’actuació municipal: l’estalvi corrent està per damunt del 25% dels ingressos corrents; l’endeutament representa el 0,8% dels ingressos cor-rents; i a mig mandat ja s’ha aconseguit, de sobres, reduir la pressió fiscal en més d’un 5%.
Estalvia a l’auditori la menció de les xifres concre-tes de tots aquests paràmetres, però vol subratllar que s’està invertint d’acord amb les previsions; que en el primer any de mandat, que sempre sol ésser el més complex, s’ha superat el nivell del primer any del mandat anterior; i que s’ha compromès el 94% i s’ha certificat el 87% de les inversions previstes.
Posa també en relleu la millora en els fluxos de pa-gaments i cobraments tot precisant que l’estoc de pendents de pagament a finals d’exercici s’ha reduït en més de 30.000 milions els darrers quatre anys i l’Ajuntament està pagant a dos mesos totes les seves factures; i que la xifra de pendents de cobrament, un
cop aplicats criteris de provisió que van més enllà de les recomanacions de la Sindicatura de Comptes, s’ha reduït també en 20.000 milions de pessetes; que tot això s’ha produït en un marc, el sistema de pa-drons, que genera perversitat; i que les relacions tant amb els contractistes i proveïdors com amb els contri-buents presenten una solvència i una qualitat immillo-rables.
Indica que, gràcies a la tasca dels diferents ser-veis, dels Grups i de la Intervenció i dels auditors, el model de gestió està en un procés constant de per-feccionament: han millorat els procediments de con-tractació, d’atorgament i control de subvencions, en-cara que queden coses millorables, els de pagament, els de recaptació i els de control de gestió.
Agraeix, doncs, la feina feta, amb gran professio-nalitat, per la Gerència Municipal, els informàtics, els Serveis d’Hisenda i l’Interventor, el qual ha formulat en el seu Informe una sèrie de recomanacions que serviran encara per millorar la gestió en el futur en els termes recollits en la Nota conjunta elaborada per la Intervenció i la Gerència, en la qual poden compro-var-se com s’han aplicat les millores recomanades en l’any anterior i s’apunten objectius nous per al proper exercici marcant el camí que queda per fer.
Diu, en conclusió, que la bona salut econòmica de l’Ajuntament permet que la Ciutat pugui plantejar amb un grau de llibertat relativament alt –encara que no tant com voldria– una discussió real d’objectius i de prioritats i ambicions de transformació ben pale-ses en l’ordre del dia d’aquesta mateixa pale-sessió: per això, la gestió econòmica és entesa i valorada per la ciutadania.
Acaba precisant, a instàncies del Sr. Alcalde, que en el període d’informació pública del Compte Gene-ral no s’ha rebut cap al·legació de particulars i les for-mulades pels Grups de l’oposició han estat contesta-des adequadament una per una.
La Sra. Recasens manifesta, d’antuvi, que el Grup de Convergència i Unió no pot compartir la valoració que acaba d’exposar el Sr. Maragall; i que el govern municipal està acostumat a grans operacions de pu-blicitat i de màrqueting i munta un gran aparador on ven un gran producte a preu baix, ja que segons ell els ciutadans cada any paguen menys impostos i re-ben més serveis i de millor qualitat i tot això ho fa quadrar sobre el paper i li permet moure’s amb el co-foisme de qui viu d’esquena a una realitat que és ben diferent de com el govern municipal la presenta.
Considera que el desgovern, l’anarquia, el desga-vell que impera a l’Ajuntament repercuteix en la Ciu-tat, en la qual el ciutadà se sent indefens i insegur, el botiguer, malgrat pagar els seus impostos, s’ha d’es-pavilar a protegir allò que és seu, i els joves se n’han d’anar a viure a fora perquè el govern municipal no els dóna oportunitats, i per la qual cada cop resulta més difícil transitar, perquè l’incivisme s’ha apoderat de la convivència ciutadana.
Entén que aquest discurs no s’allunya del tema en debat perquè governar una ciutat vol dir tenir rigo-rositat pressupostària, complir objectius i executar ac-tuacions ben planificades.
municipal; però aquest Ajuntament no ha elaborat les memòries esmentades i els ciutadans no poden sa-ber si allò que paguen en els seus impostos els és retornat en forma de serveis.
Opina que el govern municipal juga amb la confu-sió, barreja xifres, dilata respostes, no compleix allò que promet i està paralitzat i atrapat en una maquinà-ria administrativa farragosa i mentrestant el seu cap es dedica a fer volar coloms anunciant grans inver-sions, grans actuacions i grans projectes, però des-prés en molts casos l’execució resulta lenta i impre-cisa i plena d’imprevistos que comporten importants desviacions pressupostàries, i en molts altres les co-ses anunciades queden per fer.
En aquesta línia, argumenta que dels 32.000 milions de pessetes que s’havien d’invertir el 2000, només se n’han gastat 13.000, és a dir, el 40%; que només s’ha executat el 58% de les inversions que havien de fer di-rectament els Districtes, el 23% de les previstes en punts crítics de la xarxa de clavegueram, el 53% del Pla de clavegueram, el 13% de les obres d’enderroca-ment del Parc d’atraccions de Montjuïc, el 0% de les obres al Centre d’acollida d’animals, el 53% de les in-versions en equipaments de la Guàrdia Urbana, el 56% de les previstes en equipaments dels Bombers i el 0,3% dels projectes d’instal·lacions fotovoltaiques en edificis municipals; exemples tots ells que ha triat, per-què és molt conscient de la importància que tenen per als ciutadans, i perquè troba paradigmàtic que, mentre la inseguretat ciutadana està creixent de manera alar-mant en els nostres carrers –l’índex de victimització consumada ha augmentat un 15% en un any–, el go-vern municipal deixi de fer les inversions programades en equipament de la Guàrdia Urbana i dels Bombers, i que mentre avui s’han presentat grans idees sobre el Parc de Montjuïc, no s’hagin enderrocat encara les an-tigues atraccions en desús.
Indica que els expedients relatius a les instal·la-cions fotovoltaiques en els edificis municipals s’han ti-rat endavant malgti-rat les objeccions de caràcter sus-pensiu de la Intervenció per una sèrie d’irregularitats com, per exemple, una desviació a l’alça en el cost fi-nal, aspecte sobre el qual el seu Grup demana expli-cacions.
Insisteix que el govern municipal viu d’esquena a la realitat, perquè:
a) a la plaça de Catalunya hi ha immigració, delin-qüència i gent sense sostre i tanmateix només ha destinat 77 milions de pessetes a prevenir la delin-qüència, 569 milions a atendre persones sense sos-tre i 70 milions a atendre immigrants, i en canvi, ha dedicat 1.478 milions a publicitat amb un increment d’un 51% de les previsions inicials per a aquest con-cepte;
b) la gent jove està marxant de la Ciutat i tanma-teix dels 3.332 milions de pessetes destinats a com-pra de sòl, només se n’han gastat 1.222, és a dir, el 37%, i paral·lelament l’Ajuntament s’ha venut sòl per valor de 1.113 milions de pessetes i, per altra ban-da, només s’han destinat 109 milions a promoure habitatge social, quan en publicitat s’ha gastat cator-ze vegades més.
Afirma que el desgavell en la despesa ha arribat a fites insospitades en el cas de les expropiacions; i que, concretament, per una expropiació iniciada el 1988 amb una taxació de 108 milions de pessetes s’ha acabat pagant-ne 600.
Posa, doncs, en qüestió l’eficàcia i la gestió del go-vern municipal i té la sensació que ningú vetlla per l’ús que es fa dels recursos públics i una correcta ad-ministració, perquè ha detectat: desviacions a l’alça en partides supèrflues, no execució de despeses en partides bàsiques; factures que es queden al calaix sense pagar –com la de 6.000.000 girada a nom del Partit dels Socialistes de Catalunya per serveis pres-tats els anys 1998 i 1999, que fou pagada després de la denúncia que féu el seu Grup, però voldria saber si en queden més; dinars fets amb recursos públics so-bre els quals la Intervenció adverteix que cal justificar adequadament l’interès municipal que els motiva i el nombre i la representativitat dels assistents, que en alguns casos manca la signatura del regidor que au-toritza la despesa i que en altres casos despeses de restauració es comptabilitzen dins la partida de des-peses de material.
Assenyala que el desgovern ha arribat també als ingressos, terreny on sembla que es treballa per inèrcia confiant que els recursos arribaran per si sols i així:
a) Dels 8.363 milions de pessetes previstos per multes, se n’han recaptat només 1.909, és a dir, el 23%, i dels 2.250 milions que s’esperava rebre de la Unió Europea n’han arribat 76, és a dir, el 3%.
b) La Intervenció avisa que el retard –de vegades de quatre anys– a practicar les liquidacions de plus-vàlua perjudica els interessos de la hisenda muni-cipal.
c) Dels quatre exercicis anteriors ja tancats i no prescrits, queden pendents de recaptar 66.509 mi-lions de pessetes, dels quals els 17.000 que corres-ponen a l’impost sobre les activitats econòmiques re-presenten el 70% de la quantitat que es recapta en un any per aquest concepte.
d) Dels exercicis compresos entre el 1990 i el 1995, queden pendents ingressos que només han servit per a ampliar les despeses, però que mai no seran recaptats.
Es queixa de les traves que s’han posat a l’actua-ció del seu Grup en el període d’examen dels Comp-tes, tot dient que després de dos mesos i deu dies encara hi ha respostes pendents i documents no entregats, mentre que altres han estat facilitats fora de termini.
Pregunta per què Barcelona Regional és l’única empresa que s’escapa de la fiscalització dels Grups de l’oposició. Observa que el govern municipal enca-ra no ha informat com pensa complir les indicacions de la Sindicatura de Comptes sobre la fiscalització d’aquesta empresa; i suposa que tal societat no deu complir els principis de concurrència i publicitat, d’ob-jectivitat i de rigor pressupostari que han de complir les empreses subjectes a la Llei de contractes de les Administracions públiques i, per això, no es permet al seu Grup fiscalitzar-la.
l’estructura directiva dels instituts municipals; i que en els expedients hauria de constar la declaració de no desenvolupar activitats incompatibles i de no haver estat inhabilitat per a l’exercici de funcions públiques. Es pregunta, doncs, si deuen haver-hi altres casos d’incompatibilitat com el que el seu Grup ha trobat en l’empresa Trànsit Projectes, tot reclamant la resposta a la petició que feia el seu Grup d’una comissió infor-mativa –no d’investigació– per aclarir aquesta qüestió sense prejutjar res.
Diu, després, que de l’anàlisi dels expedients fets pel seu Grup en resulta:
a) que es fan despeses innecessàries, perquè no se’n justifica l’interès o la necessitat pública;
b) que els òrgans de contractació no vetllen perquè el preu pagat s’ajusti als estàndards del mercat;
c) que hi ha adjudicacions en les quals l’objecte del contracte no coincideix amb l’activitat declarada per l’empresa adjudicatària;
d) que en els expedients d’alguns contractes no consta que l’adjudicatari estigui al corrent dels seus pagaments i, fins i tot, en alguns casos s’ha con-tractat amb empreses que tenien deutes amb l’Ajun-tament;
e) que sistemàticament es fraccionen els imports dels contractes i es fan contractes menors de periodi-citat mensual que tenen el mateix objecte, per obviar la convocatòria d’una licitació pública;
f) que per eludir el principi de concurrència pública, s’invoquen raons d’urgència, però després l’execució del contracte sobrepassa, de molt, el termini determi-nant de la urgència;
g) que pel mateix motiu, es fan contractacions pel procediment negociat sense publicitat sense un motiu que el justifiqui;
h) que hi ha concursos que s’adjudiquen a l’oferta més econòmica, quan en tal cas calia haver convocat una subhasta;
i) que en contractes finançats amb fons europeus s’incompleix la legislació vigent pel que fa a l’aprova-ció del projecte, a l’autoritzal’aprova-ció de la despesa i a la determinació de l’objecte del contracte;
j) que s’incorporen als plecs condicions que, de manera directa o indirecta, discriminen positivament un determinat licitador en perjudici d’altres;
k) que hi ha irregularitats en l’actuació de les me-ses de contractació, perquè s’han valorat criteris que no figuraven en els plecs, s’han donat puntuacions diferents de les establertes en els plecs, s’han ac-ceptat ofertes superiors a la base de la licitació, s’han formulat propostes d’adjudicacions a favor de licitadors que no havien obtingut la puntuació més alta, s’han detectat errors en l’assignació de punts i s’han decidit, en cas d’empat, adjudicacions sense explicar-ne els motius;
l) que hi ha pròrrogues i modificacions de contrac-tes, que responen a raons d’interès públic, necessi-tats noves o causes imprevistes.
m) que s’incompleix l’obligació de trametre a la Sindicatura de Comptes còpia de tots els contractes firmats;
n) que els contractistes incompleixen sistemàtica-ment els terminis d’execució, els quals terminis mol-tes vegades han estat decisius per a escollir-los, sen-se que sen-se’ls imposi cap sanció.
o) que hi ha expedients d’obres en què manca l’ac-ta de replanteig, cosa que n’implica la nul·lil’ac-tat, o l’acl’ac-ta
de recepció, circumstància que impedeix de valorar les responsabilitats del contractista per vicis ocults;
p) que gairebé tots els expedients presenten des-viacions a l’alça per suposades modificacions i obres complementàries, cosa que, com assenyala la Inter-venció, posa en qüestió l’objectivitat d’unes adjudica-cions que se solen basar en l’oferta econòmica i el termini d’execució: així, concretament, en el cas del túnel de la Ronda del Mig, el cost s’ha incrementat un 58% i el termini d’execució s’ha allargat nou mesos més dels previstos.
Acaba dient que aquest Ajuntament actua a batze-gades i de manera imprevisible i això genera despro-pòsits, les conseqüències dels quals acaben pagant els ciutadans, els quals es troben indefensos davant una Administració que actua sense objectius clars i concrets, portada per la inèrcia d’un govern que ha perdut la iniciativa i l’empenta.
El Sr. Álvarez, després d’advertir que limitarà la seva intervenció a tractar del Compte general del dar-rer exercici dins el temps pactat a la Junta de Porta-veus, comença dient que el present debat és més im-portant que el d’aprovació del Pressupost, perquè en aquell s’anuncien voluntats polítiques quantificades, mentre que en aquest s’està rendint comptes d’allò que realment s’ha fet; i que en aquest sentit, ell consi-dera que la gestió econòmica no ha estat bona, com exposarà tot seguit, perquè la documentació és in-completa, hi ha moltes anomalies comptables impor-tants, s’ha fet una gestió allunyada de l’interès públic, i la recaptació d’ingressos ha estat deficient.
Desenvolupant aquests quatre aspectes comenta, en primer lloc, que per als Grups que no tenen res-ponsabilitats de govern és fonamental poder disposar de tota la documentació i, això no obstant, l’Informe de l’Interventor sobre la fiscalització a posteriori, un any més se’ls ha lliurat fora de termini, és a dir, quan ja s’havia esgotat el període d’informació pública amb l’ànim de dificultar la seva tasca de fiscalització i, per altra banda, no s’han facilitat els informes, prescrits per la Llei d’hisendes locals, sobre el cost i rendiment dels serveis públics i sobre el grau de compliment dels objectius establerts, documentació que és fona-mental per a justificar davant la ciutadania com s’han gastat els diners públics, i per a conèixer el cost i ren-diment dels serveis, i això demostra manca de volun-tat de transparència informativa.
Parla, en segon lloc, de les anomalies comptables, econòmiques i pressupostàries que ha trobat en els comptes tant dels Serveis centralitzats com dels Or-ganismes autònoms i les Empreses municipals i que es concentren, principalment, en les subvencions i en la contractació; i observa que moltes entitats benefi-ciàries de subvencions no han justificat després l’apli-cació que n’han fet, qüestió aquesta en la qual no ha notat cap avenç respecte a exercicis anteriors; i que en la contractació ha detectat una vintena d’anomali-es de singular importància com ara:
a) la manca de justificació de l’interès públic i del preu del contracte, cas en què es troben, entre altres vint, dos expedients del Districte de Sarrià-Sant Gervasi relatius a la contractació dels serveis de ne-teja d’edificis per 116 i 102 milions de pessetes;
