La Millora de la Convivència a Secundària

AUTOR/S Joan Teixidó i Saballs i Miquel Castillo i Carbonell ANY DE

REALITZACIÓ

2009

LLOC DE

REALITZACIÓ DE L’ESTUDI

Catalunya

TIPOLOGIA DELS ENQUESTATS

88 equips directius de tot Catalunya (13 de Girona, 23 de Tarragona, 18 de Lleida, 23 del Barcelonès – Baix Llobregat i 11 del Vallès)

DESCRIPCIÓ L’estudi conclou que la convivència escolar és un tema d’actualitat que és motiu de preocupació, i que ha estat profusament estudiat. El fet de ser un estudi d’educació secundària posa de manifest que els episodis de violència en aquesta etapa educativa són més importants que en l’etapa d’educació primària. Explica també que hi ha diversos programes que aporten materials i instruments per treballar aspectes que contribueixen a millorar la convivència: treball de valors, mediació, igualtat de gènere...

Explicita també la necessitat de fomentar i difondre les experiències que duen a terme els centres educatius per prevenir la violència i resoldre els possibles conflictes, que etiqueta amb el nom de “Bones Pràctiques”.

Incideix també en la necessitat d’implicar el professorat en la problemàtica convivencial, ja que la no existència d’aquesta pot dur a un major nivell de conflictes al centre.

Així com també parla de la necessitat del treball en equip per tal d’afrontar les diferents situacions conflictives que es poden trobar en el centre educatiu.

Trobem també en aquest estudi un nombre molt elevat de propostes de millora tant a nivell

d’alumnat, com de famílies, com de professorat, i enfocat a cinc dimensions: educativa, professional, comunitària, organitzativa i de resolució de conflictes.

D’aquesta mostra d’estudis, a la majoria dels quals s’ha tingut accés a la totalitat del document, mentre que alguns s’ha partit d’articles publicats pels mateixos autors, es poden extreure una sèrie de punts en comú i que es destaquen a continuació:

1. La preocupació creixent per la temàtica de la convivència que porta a estudiar el tema des de les més diferents òptiques: alumnat, professorat, famílies, AMPA’s...

2. La multicausalitat en les dificultats de convivència: en diferents estudis es parla de causes personals, socials, culturals, familiars, escolars...

3. La percepció que als centres de primària el nivell de conflictivitat és relativament baix en referència a conflictes greus (a excepció de l’alarmista Informe Cisneros), mentre que s’identifiquen un gran nombre de conflictes de baixa intensitat, i que el nivell de convivència és força satisfactori.

4. La constatació que a secundària el nivell de conflictivitat és major que a primària.

5. Que el nivell de conflictivitat entre les noies és menor que entre els nois.

6. La necessitat de participar en plans de millora i introduir aquestes millores als centres.

7. La necessitat formativa del professorat per tal d’afrontar les dificultats de convivència que puguin ocórrer com també tenir eines per prevenir-les.

8. Així mateix es destaca que l’aula és el lloc de l’escola on tenen lloc menys situacions de manca de convivència, mentre que el pati és l’indret on hi ha més conflictes.

9. I es destaca també la necessitat del treball en xarxa, tot aprofitant els diferents agents educatius del territori.

Així mateix cal fer notar la multiplicitat de projectes que es duen a terme a nivell d’estat espanyol per tal de millorar la convivència en els centres educatius, dels quals destaquem:

1. Els programes d’Educació per a la Tolerància i Prevenció de la Violència en els Joves elaborats per Díaz Aguado (1998) i publicats per l’ Institut de la Joventut (de l’antic Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales). S’estructuren al voltant de set unitats temàtiques: el racisme i la intolerància, la violència, els joves, el poble gitano, immigrants, refugiats, drets humans i democràcia.

2. El programa “Aprendre a Ser Persones i a Conviure” de Trianes i Fernández-Figarés (2001), que subratlla la importància de les relacions interpersonals en l’educació escolar, cosa que significa que per tal de treballar la convivència escolar cal treballar també les competències socials (solució constructiva de problemes interpersonals, negociació, treball cooperatiu i comportament prosocial), el desenvolupament moral i l’autoconcepte.

3. Els Projectes SAVE (1995) i ANDAVE (1996) de Rosario Ortega i Rosario del Rey. El Projecte Sevilla Anti-Violència Escolar (SAVE). Comença amb una anàlisi dels diferents sectors socials: professorat, alumnat,

famílies i orientadors escolars. El projecte compta també amb un model d'intervenció que té com a eixos d'actuació, la funció tutorial i orientadora i una innovació curricular. El projecte s'articula en quatre programes modulars: la gestió democràtica de la convivència, el treball en grup cooperatiu, l'educació en sentiments i valors, i un programa de treball directe amb escolars que ja pateixen o provoquen maltractament. El Projecte Andalusia Anti- Violència Escolar (ANDAVE), es va desenvolupar durant els cursos 1997 i 1998. En aquest es va utilitzar el "Qüestionari sobre intimidació i maltractament entre iguals" dissenyat per Ortega i Mora Merchan (2001). La prova està estructurada en quatre grans blocs: a) Autopercepció de la convivència escolar; b) Autopercepció com a víctima dels altres / es; c) Autopercepció de l'abús cap a companys/es, i d) Tipus d'abusos, llocs en què es produeixen, característiques dels agressors i de les víctimes i actituds davant la violència entre iguals en el centre escolar.

4. La “Pentacidad”, un programa d’autoregulació de la convivència que implica tant a alumnat, com a famílies, organismes socials i polítics, creat per la professora Begoña Salas, és un projecte que busca el desenvolupament de la persona en els seus cinc àmbits:

identitat personal, social, cos, ment i emoció. Aquest projecte té com a finalitat, treballar en cada estudiant el seu autoconeixement i autoacceptació, una millora contínua en el seu procés de socialització, el poder aprendre a decidir i resoldre els seus problemes d'aprenentatge; comunicar-se de forma assertiva amb els altres, autoregular les seves emocions i ser protagonista del seu projecte de vida.

5. El programa “Convivir es vivir” (1996) de la Comunitat de Madrid.

Aquest programa per al desenvolupament de la convivència i prevenció de la violència escolar és concebut com un programa

educatiu, interinstitucional, obert i preventiu. Persegueix els objectius següents:

a. Millorar els nivells de convivència en els centres educatius i en el seu entorn proper mitjançant la coordinació interinstitucional d'actuacions i recursos.

b. Fomentar les actituds de coneixement, respecte i tolerància per prevenir l'aparició d'actes violents dins i fora de la institució escolar.

c. Proporcionar al professorat habilitats i estratègies d'intervenció amb les quals afrontar els possibles conflictes que puguin sorgir en els centres relacionats amb el deteriorament de la convivència.

6. El Projecte Atlàntida, que sorgeix a Canàries el 1996 d'un col—lectiu plural de professorat de diferents etapes educatives, en col—laboració amb l'Associació estatal ADEME (Associació per al Desenvolupament i la millora de l'Escola). Atlàntida ha construït un innovador moviment teòric-pràctic sobre educació i cultura democràtiques en contacte amb centres educatius i els seus contextos propers en sis CCAA: Canàries, Múrcia, Madrid, Andalusia, Extremadura i Ceuta.

Atlàntida pretén:

• Analitzar críticament el nucli cultural bàsic de la nostra societat, i emfatitzar una proposta de valors democràtics, on sobresurt el compromís crític: revisar el model socioeconòmic, sociocultural i socioafectiu de la nostra societat, des del nou paper de la ciutadania comunitària i democràtica: quines competències calen per al nou ciutadà.

• Descriure els elements identificadors d'una educació democràtica i els eixos bàsics que permetin transformar la pràctica educativa, a partir d'un nou currículum comú i inclusiu, que cal redefinir amb urgència.

• Facilitar un model col—laboratiu de formació/autoformació del professorat que, a partir de problemes concrets sorgits de la pràctica educativa, persegueixin la reconstrucció democràtica.

• Promoure experiències autoformatives amb les famílies, l'alumnat, les AMPAS, i els serveis socioeducatius municipals, que facilitin la seva participació en la reconstrucció democràtica de la cultura escolar.

• Configurar una xarxa d'escoles i experiències democràtiques socioeducatives com a base per a l’elaboració de nous discursos i materials didàctics.

Finalitzat aquest apartat d’anàlisi d’algunes investigacions dutes a terme fins l’actualitat, es destaquen diverses necessitats que introdueixen el següent capítol de la present investigació:

1. La necessitat de continuar investigant els problemes de convivència que tenen lloc en l’actualitat a les escoles, i en el nostre entorn més immediat.

2. La necessitat d’establir processos de millora que ajudin als centres educatius a prevenir possibles situacions conflictives o bé a resoldre aquelles que ja han esdevingut. Processos de millora que cada centre caldrà que s’adapti a la seva realitat.

3. La necessitat d’implicar tota la comunitat educativa en el desenvolupament de les propostes de millora, aspecte clau per tal que qualsevol proposta tingui l’èxit desitjat. I el fet imprescindible

d’implicar les institucions en l’afrontament de situacions conflictives que sovint sobrepassen les parets de l’escola.

A TALL DE SÍNTESI

En el present capítol s’han analitzat diferents estudis realitzats fins al moment sobre la temàtica de la convivència i la violència.

A nivell europeu d’una manera més genèrica, tot partint dels estudis de Dan Olweus i fent una visió de les diferents investigacions que s’han dut a terme en diversos països; i a nivell d’estat espanyol, analitzant més en profunditat fins a vint-i-vuit investigacions elaborades fins al moment.

Evidentment no són totes les realitzades, però sí són una mostra representativa, en tant que s’han cercat estudis de totes les comunitats autònomes i que afectessin diferents col—lectius (totes les etapes educatives, que incloguessin també famílies, professors...)

Així mateix s’ha fet un breu anàlisi de les diferents iniciatives i propostes, a nivell europeu i espanyol, que s’han elaborat per resoldre conflictes i prevenir-los.

Per últim s’han detectat una sèrie de necessitats, fruit del que ja s’ha fet fins al moment, i que donen sentit a la investigació que es pretén realitzar.

4. Els processos de millora/canvi en l’àmbit de la