Tipologia de les dificultats de convivència

La conflictivitat en l'etapa de l'educació primària és bastant minsa. La majoria de les dificultats de convivència vénen del no compliment de les

normes d'aula o de centre més que de violència pròpiament dita, encara que en alguna ocasió es puguin donar alguns episodis aïllats.

A les escoles de Primària, majoritàriament (...) no es viuen situacions greus de conflicte sinó més aviat alteracions de la convivència de menor intensitat però de manera continuada de tal manera que genera distorsió i no permet desenvolupar la tasca educativa en la seqüència prevista, aspecte aquest que, donada l’edat de l’alumnat, és de gran importància. (Resultats GdD Primària/ cita 27/

paràgraf 333)

Els conflictes es concentren majoritàriament entre i amb alumnes del cicle superior. (Resultats GdD Primària/ cita 29/ paràgraf 358)

La convivència es veu afectada per conflictes de "baixa intensitat":

disruptivitat a l'aula, problemes de puntualitat (sovint no atribuïbles als alumnes... especialment en els casos d'alumnes molt petits), discussions durant l'hora de l’esbarjo, ..., sovint causats per infants que també tenen problemes d’aprenentatge.

Els nens (ningú parlava de nenes) conductualment greus, que sortosament són pocs, són els que normalment es salten les normes de classe. Coincideix que són també molt endarrerits en els aprenentatges, per tant hi ha una successió d’esdeveniments que els porta a molestar. S’avorreixen, molesten, no deixen treballar, treuen de polleguera al mestre, és expulsat... (Resultats GdD Primària/ cita 57/ paràgraf 458)

Els moments de major risc són els que els alumnes passen fora de l'aula sense el seu professor tutor: els canvis d'espai (en els moments de canvi d'aula, quan es baixa al pati, es va al gimnàs, a l'aula de música...), però també al menjador, a les activitats extraescolars, en el transport escolar i

durant les hores que l'aula és atesa per professors no tutors i professors novells, amb poca experiència.

Els problemes entre alumnes es donen de forma més freqüent davant l’absència directa del mestre, és a dir en hores de pati, de transició o canvi de classes. (Resultats GdD Primària/ cita 44/

paràgraf 511)

També, els problemes de convivència són més evidents a l’hora de menjador escolar i en activitats extraescolars, sobretot quan aquestes últimes el nen/a les fa de forma forçada i obligada.

(Resultats GdD Primària/ cita 44/ paràgraf 512)

Un altre tema problemàtic és el del mal ús de les tecnologies de la informació i la comunicació: apareixen situacions de violència psicològica derivada d'una mala utilització de les eines de comunicació que tenen la base a Internet (Messenger, fotolog, facebook, correu electrònic...) i també una mala utilització dels telèfons mòbils, cada vegada més estesos en edats primerenques. Sovint les escoles han de fer una normativa específica que limiti l'ús del telèfon mòbil o fins i tot ho prohibeixi.

Darrerament a les escoles ens trobem amb un problema fins ara inexistent. És un problema derivat del mal ús de les noves tecnologies. Cada vegada és més freqüent els comentaris despectius, insults o amenaces entre els nois i noies mitjançant el messenger, el fotolog i/o les xarxes socials. (Resultats GdD Primària/

cita 43/ paràgraf 493)

S’estableix també una relació entre la manca de convivència amb un elevat índex d’immigració, tot i que els mestres destaquen que amb plans de convivència adients la conflictivitat disminueix en gran mesura.

Dues de les mestres participants i totes dues directores de CAEPs, i dins dels problemes de relacions entre els mateixos alumnes, destaquen els conflictes que es creen amb els alumnes nouvinguts i els enfrontaments entre alumnes autòctons i alumnes estrangers.

Són problemes basats principalment en el desconeixement de la llengua i les dificultats d’adaptació a les rutines i hàbits escolars i del país. (Resultats GdD Primària/ cita 59/ paràgraf 632)

Gràfic 1: Network de les dificultats de convivència dels alumnes

Un segon bloc de conflictes fa referència al professorat, ja sigui per què tenen conflictes entre sí, com perquè hi ha divergències entre ells i els seus alumnes o les seves famílies.

També s’observen les diferències existents entre els professors que s'impliquen en la dinàmica del centre dels que no ho fan.

Un altre aspecte pel qual es generen problemes de relació i convivència entre els mestres és la poca implicació i identificació amb el projecte d’escola. (Resultats GdD Primària/ cita 45/ paràgraf 522)

En alguns casos es detecta l’existència de dificultats entre propis professors: l'augment de tasques, conflictes derivats dels drets adquirits d'alguns d'ells, la baixa implicació en la vida del centre... són aspectes que provoquen que el clima de centre es deteriori.

Així mateix sorgeix la problemàtica de la manca de preparació, tant pel que fa a professors novells com als que fa anys que són a l’escola i que no han adquirit competències específiques per afrontar problemes de convivència a l’aula.

Tots hem vist sortir de classe mestres plorant, cansats perquè han tocat fondo. (Resultats GdD Primària/ cita 63/ paràgraf 694)

Es constata com a factor important la manca de preparació del professorat per abordar aquest repte: “no ens hem format en com relacionar-nos amb els altres, l’hem adquirit a base de treball i feedback”. (Resultats GdD Primària/ cita 21/ paràgraf 247)

També es detecta el comentari d’equips directius queixosos dels problemes que provoca la manca d’estabilitat del professorat i les contínues anades i vingudes de substituts i interins que no poden, tot i la seva possible bona voluntat, implicar-se en la vida del centre.

Un dels factors que influeixen en els aspectes relacionats amb la convivència escolar, és l’estabilitat del professorat. Actualment amb l’arribada de nou professorat amb poca experiència educativa, de professors substituts amb poca permanència al centre, així com l’augment del professorat dins de la comunitat educativa degut a les mitges jornades, són factors que fan trontollar el bon funcionament i la disciplina escolar. Arribant a ser, sense cap dubte, aspectes difícils de controlar i de plantejar en les reunions de claustre o d’equips docents, quan vols cercar solucions per a la millora de la convivència. (Resultats GdD Primària/ cita 12/ paràgraf 154)

Per últim, quant a professorat, hi ha diverses opinions respecte la importància del paper del tutor i de la tutoria en la prevenció i resolució dels conflictes, es destaca la conveniència d’atorgar un paper preponderant al tutor. Això no treu que tots els professionals del centre hagin d’implicar-se en aquesta prevenció i/o resolució, sense inhibir-se de la seva responsabilitat, malgrat no siguin tutors del grup i/o alumne que ha provocat el conflicte en un moment determinat, sigui o no dins l’aula.

La figura del tutor és bàsica per la bona convivència del centre i han de ser flexibles i no obsessionar-se en complir els objectius planificats, moltes vegades s’han deixar de banda els continguts curriculars i treballar aspectes relacionats amb la bona convivència de l’aula, del centre i el respecte per tothom, companys i professors.

(Resultats GdD Primària/cita 111/ paràgraf 1396)

De vegades el tutor s’ho carrega tot, tots els professors són tutors durant la seva hora de treball amb el grup classe. No es pot passar la pilota calenta al professor tutor que no estava de vegades quan s’ha desenvolupat el problema. (Resultats GdD Primària/ cita 109/

paràgraf 1376)

Gràfic 2: Network de les dificultats de convivència del professorat

I les famílies són el tercer gran focus de conflictes. La falta de sintonia entre pares i mestres, la impossibilitat d'assistir a reunions i entrevistes (o desídia...), la manca de continuació de la tasca educativa que ve de l'escola... són múltiples situacions de malestar que afecten en gran mesura la vida a l'aula i a l'escola en general.

Així doncs es veu que la majoria de problemes vénen de la relació amb les famílies. Apuntàvem ja la manca de valors compartits i la manca de compromís en l’educació dels seus fills i filles, però sembla ser que s’agreuja en el moment en què les “normes” de l’escola alteren la vida familiar: “els/les mestres volem gestionar l’agenda de les famílies”. (Resultats GdD Primària/ cita 2/ paràgraf 31)