Resultat i discussió: referent a cada infant

41

42

Tal i com es pot veure en la transcripció de les entrevistes finals, distingeix alguns estats emocionals durant la jornada: es troba bé, es diverteix, se sent bé quan aconsegueix fer un material que el considera d’una elaboració més complexa³¹. L’entrevista final l’ajuda a posar consciència en allò que ha fet i en el que no ha realitzat durant al matí, es justifica quan se li recorda una activitat que no ha executat dient que no hi ha pensat.³²

Organització del material durant l’activitat de transvasar líquids.

Coneix els materials que necessita i els utilitza adequadament, per exemple busca una taula per treballar, un lloc apropiat per realitzar l’activitat observada.³³ El material que necessita ja està preparat per l’adult a l’estanteria amb una safata i per tant només l’ha d’agafar. Quan acaba recull ordenadament, posant-ho tot a dins de la safata i ho deixa altre cop a l’estanteria tal i com s’ho ha trobat.

Inhibició

Tots els nens poden escollir lliurement amb quins materials volen treballar, sempre que la guia els hi hagi presentat abans. L’Antón tria el material de transvasar líquids³⁴ un material que ja li ha estat presentat prèviament, per tant, s’inhibeix d’agafar un material que no coneix. Els seus moviments són precisos i ajustats, evitant els impulsos. Es detecta un control en el moviment per no vessar l’aigua quan està transvasant, buscant la perfecció de l’acció³⁵. La Dra. Montessori (2017) així descriu l’exactitud en el treball “Una de las más inesperades, y por tanto más

31 Per ampliar la informació de l’exemple es pot consultar la taula genèrica de l’Antón a l’apartat 8.1 de l’annexa amb dades marcades en groc que identifiquen la metacognició dia 17-11-22, p.63.

32 Es pot consultar taula genèrica de l’Antón del dia 16-11-22. P.62.

33 Es pot consultar la transcripció de la seqüència de l’activitat de l’Antón a l’annexa, p.103.

34 Veure seqüència de treball de l’Antón a l’apartat 8.4 de l’annexa, p.103.

35 Veure seqüència de treball de l’Antón, dades marcades en blau a l’annexa on es descriu la precisió d’alguns moviments. 102.

43

sorprendentes, manifestaciones de los niños que actuaban libremente en nuestras escuelas, fue el afán y exactitud con que ejecutaban sus trabajos.” (p.106). Aquest control de moviment en la pedagogia Montessori es treballa ja des de molt petits en l’àrea de Gràcia i cortesia per tal d’aconseguir amb tot el cos un control del moviment just i precís. Aquesta precisió es pot veure durant l’activitat, però també mentre transporten el material amb la safata abans i després d’utilitzar-lo. En aquesta seqüència descrita es pot apreciar en la preparació del material com transporta dins la safata, entre altres materials, una gerra plena d’aigua.

Flexibilitat

Pel que fa l’anàlisi sobre la flexibilitat, es pot dir que l’Antón canvia algunes accions per tal d’aconseguir el seu objectiu: omplir totes les ampolletes amb l’aigua de la gerra fins al límit marcat (fins al coll de l’ampolla). Un cop la gerra està buida, canvia una acció prevista inicialment. Decideix igualar la mesura transvasant aigua de les pròpies ampolles en comptes d’anar a omplir altra vegada la gerra. Canviar les accions previstes suposa estar concentrat en allò que s’està fent, i així adonar-se que cal una nova l’acció i d’aquesta manera poder anticipar quina serà la més adequada i prendre la decisió. En aquest cas, l’Antón prefereix passar aigua d’una ampolleta a l’altra i no anar a omplir la gerra de nou. En la transcripció de la seqüència³⁶ es poden veure alguns aspectes que manifesten que hi ha concentració durant l’activitat, com és l’exemple de treure la llengua, un gest comunicatiu que segons els autors Forrester i Rodríguez (2025) aquest posat es dona quan hi ha relació entre la destresa manual, el llenguatge i la comunicació.

5.1.2 Referent a la Núria s’analitza la iniciativa i la planificació, la metacognició:

Iniciativa i planificació

Les dades evidencien que la Núria no escull cap activitat prèviament³⁷. Quan se li demana com tria amb quin material vol treballar contesta que l’elegeix mirant per l’ambient³⁸.Nnomés hi ha un dia en l’entrevista inicial que manifesta amb què treballarà però la informació contrarestada

36 Veure seqüència de treball de l’Antón, a l’annexa, p.102. Dades marcades en blau

37 Es pot veure a la taula d’iniciativa i planificació de la Núria a l’annexa, p.90.

38 Es pot consultar a l’annexe la taula d’iniciativa i planificació de la Núria dins l’annexa dels dies 16 i 19 de novembre a la columna “Què tens pensat treballar avui?”. P.90.

44

amb l’observació evidencia que no ho porta a terme. En dades quantitatives es pot dir que el percentatge coincident d’activitats que diu que farà i que acaba fent és del 0 % .

Metacognició

La Núria és conscient del què ha fet durant el matí, en les entrevistes finals es pot evidenciar. ³⁹ Ella mateixa manifesta el què ha fet i quan se li ressalta un material que ha dit que faria i no acaba fent, ho justifica dient que aquest estava ocupat o que no ha tingut temps de fer-lo perquè n’ha escollit d’altres.⁴⁰ Veu l’aprenentatge com un procés que avança amb la pràctica i l’edat.

Argumenta aquesta idea dient que ara ja sap fer alguns materials perquè els ha practicat i perquè és més gran.⁴¹ Reconeix que té unes habilitats que marquen la diferència amb els altres companys. A tall d’exemple, ella parla francès i això li permet fer un acompanyament puntual a una nena més petita que només sap francès⁴². Així mateix, reconeix que també té algunes limitacions. Manifesta que sap fer el material que tria però en algunes ocasions se li pot presentar algun problema i ha de demanar l’ajuda de l’adult quan és necessari.⁴³ També reconeix que alguns materials requereixen més temps d’utilització perquè són més complexes i que quan acaba de treballar està més cansada. Al mateix temps que afirma que hi ha certes hores del dia que està més descansada, posa l’exemple després de dinar, per tant, reconeix diferents estats d’ànim.⁴⁴ Aquest fet podria ser l’inici de consciència de la corba de treball de cada individu del qual en fa referència Maria Montessori (2010)⁴⁵ on al llarg del dia passem per diferents estats.

39 Per ampliar aquesta informació es pot veure les converses de cada dia transcrites a la taula genèrica de la Núria a l’apartat 8.1 de l’annexa, p. 66. Marcat en groc el que fa referència a la metacognició.

40 Veure conversa transcrita taula genèrica de la Núria a l’annexa del dia 17-11-22. Apartat 8.1, p.68.

41 Veure evidència en la conversa a la taula genèrica de la Núria a l’annexa del dia 19-11-22. Apartat 8.1, p. 71.

42 Veure evidència a l’annexa la conversa de la taula genèrica de la Núria a l’annexa del dia 16-11-22.

Apartat 8.1, p. 67

43 Veure evidència a l’annexa la conversa de la taula genèrica de la Núria a l’annexa del dia 19-11-22.

Apartat 8.1, p.72.

44 Veure evidència a l’annexa la conversa de la taula genèrica del dia 17-11-22. Apartat, 8.1, p.69.

45 Es pot ampliar aquesta idea en l’obra de María Montessori The Advanced Montessori method.

45

5.1.3 Referent a l’Ernesto s’analitzarà la iniciativa i la planificació, la metacognició:

Iniciativa i planificació

Malgrat que a cada entrevista prèvia l’Ernesto diu quins materials treballarà , només ho compleix una vegada, la resta de dies anomena diferents materials en l’entrevista inicial però no els fa.

Per tant, es pot pensar que hi ha la possibilitat que respongui amb la intenció d’acontentar a l’adult però sense posar consciència en els seus interessos. De les 13 activitats que ha nomenat al llarg de la setmana, només n’ha complert 2, això equival a un percentatge del 13,26 %.⁴⁶

Metacognició

En les converses durant les entrevistes s’evidencia que té certs problemes per recordar el què m’ha dit que faria en l’entrevista prèvia i li costa respondre-ho.⁴⁷ Quan se li pregunta com és que no ho ha fet un material, manifesta que no hi ha pensat.⁴⁸ Reconeix que té algunes habilitats i que aquestes fa que els seus companys li demanin ajuda, així ho manifesta en una de les entrevistes⁴⁹. Li costa reconèixer que ell en necessita, tot i així, en una ocasió manifesta que l’ajuden però ressalta que acaba la tasca fent-ho tot sol. ⁵⁰

5.1.4 Referent a l’Alba, s’analitza la iniciativa i la planificació, la metacognició

Iniciativa i planificació

L’Alba realitza alguns dels materials que diu que farà, no obstant no els fa tots. El que si sempre compleix i que té present en l’entrevista inicial és treballar conjuntament amb una seva companya. En el total de les 14 activitats que esmena en l’entrevista inicial durant la setmana en realitza 7, un percentatge del 50%.⁵¹

46 Veure evidència a l’annexa la taula d’iniciativa i planificació de l’Ernesto. Apartat 8.2, p.91.

47 veure evidència a l’annexa la taula de metacognició en la columna del què ha fet. Apartat 8.3, p. 95.

48 Es pot consultar l’evidència la taula genèrica en la conversa del 18-11-22. Apartat 8.1, p.76.

49 Es pot consultar l’evidència la taula genèrica en la conversa del 17-11-22. Apartat 8.1, p.75.

50 Es pot consultar l’evidència la taula genèrica en la conversa del 19-11-22. Apartat 8.1, p.77.

51 Es pot ampliar aquesta informació a la taula d’iniciativa i planificació de l’annexa. Apartat 8.2, p.92.

46 Metacognició

En les entrevistes l’Alba, moltes vegades prefereix que jo pregunti i normalment té pressa per acabar-les, per exemple em diu “Con qué me has visto trabajar?”⁵². Quan li vaig fent preguntes va recordant tot el què ha anat treballant durant el matí. Reconeix que hi ha materials que li costen més de fer, per exemple el material de les “puntillas”,⁵³ també quan parla de la plastilina⁵⁴. En les entrevistes també posa en valor el què està fent, quan li dic amb què ha jugat, em diu que no ha jugat que ha fet un “Land” (significat de material en euskera)⁵⁵, distingint-t’ho com dos conceptes diferents.

5.1.5 Referent a la Miren s analitza la iniciativa i la planificació, la metacognició, organització del material, inhibició i flexibilitat.

Iniciativa i planificació

Pel que fa a la iniciativa i planificació es pot dir que la Miren realitza 5 dels 10 materials que ha esmentat prèviament que faria durant la setmana, per tant, un percentatge del 50%. Durant les entrevistes exposa que realitzarà un material amb la seva companya⁵⁶. Durant l’observació d’una seqüència de treball⁵⁷ escull l’activitat lliurement. És totalment autònoma en la seva realització. Busca el lloc adequat per treballar amb aquest material i gestiona el temps que hi vol dedicar, per tant, és ella que decideix quan vol canviar d’activitat.

52 Veure evidència a l’annexa en les converses de la taula genèrica del dia 18-11-22. Apartat 8.1, p.80.

53 Veure evidència a l’annexa en la transcripció de la conversa de la taula genèrica del dia 16-11-22.

Apartat 8.1, p.79.

54 Veure evidència a l’annexa en la transcripció de la conversa de la taula genèrica del dia 19-11-22.

Apartat 8.1, p.81.

55 Veure evidència a l’annexa en la transcripció de la conversa de tal taula genèrica del dia 17-11-22.

Apartat 8.1. p. 80.

56 Veure evidència a l’annexa taula: d’iniciativa i planificació, Apartat 8.2, p.93

57 Veure evidència a l’annexa a la taula de seqüència de treball de la Miren. Apartat 8.4, p.99.

47 Metacognició

En la majoria d’entrevistes recorda el què ha fet durant el matí i el què ha dit que farà en l’entrevista. Si li demano per un material que no ha fet ho justifica dient que no hi ha pensat.⁵⁸ Amb els materials que ha fet no hi ha detectat cap dificultat, reconeix que no li costen.⁵⁹

Organització del material

Busca el lloc adequat per treballar. Coneix quin material necessita. Segueix un ordre en la seva utilització basant-se en els criteris d’utilització del material Montessori. Treu totes les peces i les deixa al costat, per col·locar-les de nou a dins. Deixa la caixa i la tapa a sobre la taula, aquesta última no la deixa en la posició correcte, la posa cap per avall i li priva de veure el dibuix que hi ha a la part de sobre. No obstant, quan necessita l’ajuda, la gira i se la mira per tal de consultar la posició de les peces restants. Quan acaba l’activitat, recull tot el material i l’endreça al seu lloc, abans de portar el material a l’estanteria, col·loca la cadira bé.⁶⁰

Inhibició

Escull un material que ja li han presentat anteriorment, utilitzant-lo segons els criteris montessorians. Es capaç de treballar amb els ulls tapats durant molta estona, una opció més que dona el material. No obstant, en algunes ocasions aixeca una mica l’antifaç per veure-s’hi, però, no se’l treu. Observa les peces que té per col·locar i les compara amb la imatge que té la tapa de la caixa. Es posa bé l’antifaç i acaba de muntar el binomi. És capaç d’inhibir-se i treballar amb els ulls tapats amb tot el que això comporta. Mostra capacitat de concentració amb el què està fent, no segueix els estímuls externs. La seva posició corporal manifesta senyals de concentració, mou la boca, ajunta els llavis i els treu endavant i els va movent.⁶¹

58 Veure evidència annexa a la taula de metacognició Miren. Apartat 8.3, p.97

59 ídem

60 Veure evidència a l’annexa seqüència de treball de la Miren. Apartat 8.4, p.98.

61 Ídem.

48 Flexibilitat

Durant l’activitat la Miren modifica la seva acció per resoldre el material i aplica alguna acció nova quan detecta una dificultat per tal d’acabar amb èxit. Per exemple, s’apuja una mica l’antifaç per comprovar les peces que li falten per col·locar a dins, tot observant el dibuix que té la tapa de la caixa⁶².