FARÁ, AL MENOS, UNA CRIDACADA SEMANA

Epoca 2.4— ANY III.

,

4 ^4114%.,

•

no

41111~1~101111~1

40'?

Barcelona 1 de Maig de 1879. CRIDA 85

CADA

NUMERO 5

CUARTOS

ADMINISTRACIÓYREDACCIÓ

RAMBLA DEL MITX,

!número 15, ENTRESSUELO.

LO NU C1

FARÁ, AL MENOS, UNA CRIDACADA SEMANA

NÚMERO

ATRASSAT

4. ^CUARTOS

CERTÁMEN

DE «LO NUNCI»

Los premis oferts en lo programa y anuncis subse

güentsrelatiusáaquest Certamen, resultarenadjudicats

en loactecelebratlodiumenje últim, de lamaneraque 's continua:

Pavo 10 UNA TROMPETA DE PLATA Y 011.—LOCompte Jofre,

de D. Damas°Calvet, mestre en GaySaber.

ACCESSITS.—Lletreta,de D.Francesch Ubach yVinyeta,

mestreenGay Saber.—Un adaginou, de D.Joseph Ver dú.—Losfederals,deD. Joan Casademunt.—Nofóucás lich,de D. ArturGallart.

MENCIONS.—Glories de le terre.—Gestas.—Cansó nova de 1' Isabel.--Toros.--Remey heróich.—Una vegada era un...--L'indiferent.--Locasal de nou.--Cansódelbátrer.

enterro d'en Carnestoltas.--Fábulas.

(Veyam si farán proba.)—A /a son.--Lo Joch depilota.

PREMIDE LA ESTATUA DE LO NUNCL—Foll d' Amor,de D. Emill Vilanova.

AccÉsirs.--?e terral á terral, de D. AntonMartíyMes tre.--En Loni.de D. Francisco CendrayPuig.

MENcious.--Ma rehina.--Laestripacuentos.

PREMID'UN CUADRO DEL SR. URGELL.--LOS dosgossosy l'asemort, de D.Joseph Pahissa.

AccÉssir.--mgafeulosIde D. AntoniLleó.

MENCIONS.--nil—Détt té^unbastó.

PREMIDE LA TROMPETA DE PLATA OFERTA PER LA SOCIF.TAT CORAL LATROMPETA.--/: avaro, de D.Joseph Verdú.

Accessirs.—L`avaro, de D. Pere Poblador.--D. Roch,

de D. Joseph Garriga^y Lliró.

MENció.--Lacansó delavaro.

PREMIDE LACOLLECCIóDE POTOGRAFIAS OFERTA PRI. MI NTORAaENAs.--Descripciód'un tipo.^{de D.}Joseph Verdu•

AccÉssrrs.--1.' Antonet eego, de D. Narcis Capmany.

--Lo rey deis tipos, de D.Pere Poblador.--D. Joan, de D. JoaquirnComabella.

MENCIONs.--Tipopopular.--Unsereno.--La terraire.-- Lotraginer.--119obrehomel

PREMIDE VARIAS PARTITURAS CORALS OFERTA PEL SEN YOR

cusvmaA.—Societatcoral deElPorvenir,deSans.

MENció.--Societatcoral del Alba,deBarcelona.

pREMIAT AD L'ESTATUA EN LOCERTAMENDE LO NUNCI.

Antesmorir,antesmorir, que aborrecer.

(Cantor de lashermosas.) Son las dotze de la nit. La fosca ^es tan llisa y espessa, que cely terra 's confonen en un mardeten

ebras,

y á no ser pe '1 _vent que corra, semblaria que l' espays'

hagués

tornat massís.

Fa un fret

tintorer,

es

dir,

d'

aquell

que

pinta

lonas demorat y

tenyeix

las orellas ab

pintura

tan espessa que ^{no mes} las hi deixa sentir coissó.

4,

PREU DE SUSCRIPCIó

--

Barcelona, portatá do

micill, trimestre.. ^. 6 rs.

Fora de Barcelona. ^{. »} Cuba y Puerto-Rico. ^{. .} 16»

Extranjer^. /O »

De tant en tant lo tremendo

Jupiter

dona or^-

dres; lublica espay absa

ploma

de

foch,

y

desseguida

^{se sent}gran terratrémol á dalt de las

golfas.

Lamar al veurer que li véá sobre mésmu

llena,

arrufa'Ifront; y

volguent axamplarse

et

jega

á la

platja

tal munió d'onadas, que las

unas

pujan

á coll y béde lasaltras, y aixísque 's trovan en terraforastera, ^es reventar'escu

mejant

de rabia.

Los

pobres peixets

^se llevan ab

sobressalt;

las llíssaras fent tercerillas treuhen lo morro

enfora,

y al veurerlos finestronsclosos, d' un

cabussó posan la cua amunt, 's fican dins y com si barrinessin ^I'

aigua

^se'n haixan pe '1 rectacap al soterrani.

Las sardinas surten tal com se trobavan al Bit, y aviara d' assí yd' allá semblan un es cam

pall

de llansadoras de

plata.

Lo saitó^corraá vols per

indagar

d' ahontvé ja mareya, y

fuig,

tementse quevan á

agafarlo

per fer

péndrerli

la nacionalitat convertintloen anxova.

Las

anguilas presumidas garbejan

lo cos con' si's

passejessin,

per cridar atenció deis

pobres burros,

que dormian

tranquils,

des cansant de las

fatigas

^{detota una tarde}

perdu

da fent

giravols

ab la boca badada,entorn de l'

am d' un

pescador qu'

^en las escalas del moll s' entretenia féntlos'hi la

figuereta.

" gil.* ^{A —} "A., AS

çfr7 eT r•P *T¦ ..Are

cti.t‘

4r1P>

^'

'-

~ It

r

li 3 8

l 8

lIJpoca 2.' - ANY III.

OADA NUMERO

~

2 ^CUARTOS

ADMINISTBACIÓ Y REDACCiÓ RAMBLA DEL MITX,

'Dúmero tlS, ENTRESSUELO.

CERTAMEN DE «LO NUNCI»

Los premis oferts en lo pro~rama y anuncis subse- güents relatlus;i aquest Certamen, resull;iren adjudicats en lo acte celebrat lo diumenje últim, de la manera que 's continua:

PUM I D'UNA TROIfPITA DR PLATA ^Y ol.-Lo Compti Jofre, de D. Oamaso Calvet, mestre en Gay Saber.

ACCÉ8SITs.-Lletreta, tle D. Francesch Ubach y Vinyeta, mestre en Gay Saber.-Un adagi nou, de D. Josepb Ver- dÚ.-Lol {edtrall, de D. Joan CaAademunt.-No {ò" CtÍl-

tich, de D. Artur Gallart.

MENCIONS. - Glorie. de te twr'.-G"'/J8.-Can.ó IIova de 1\ l,abel.--TOf'o •. --Rem~ heróich.-Una vegada era

UII ... --L' indi{ef'mt.--Lo C/J84t de nou.--Ca".ó del Mlref'.

--Col-Iecciolleta.--L' mterro d' m Carne,tolta'.--Ftibula,.

(Veyam si faran proba.)-.4 la ,on.--Lo Jocn de pilllta.

PIIEIU DE l.A I!STATUA DI! LO NUNCI.--Folt d'Amor, de D. Emili VilanoY3.

ACCÉSIT8.--D, terrat IÍ terral, de D. Anton M'arti y Mes- tre.--En Loni. de D. Franeisco Cendra y Puig.

MINCIONs.--Ma rehina.--La e,tripa cuentol.

PIRilI D'UN €UADJ\O DIL 811. URGBLL.--Los dOI g08801 Y le as, mort, de D. Joseph Pablssa.

AccÉsSIT.~-¡Agafeulo,1 de D. Antoni Lleó.

MBNCIONS.--l!Im-Diu lè un ba'IÒ.

PRB)!I D. LA TROIIPI!TA DI PLATA OrBITA PEl I.A SOC/RTAT CORAL LA TROMPETA.--L' avaro, de D. Josepb Verdú.

AccÉssIT!I.--L' avaro, de D. Pere Poblador.--D. Roch, de D. Joseph Garriga y LJiró.

MINCIÓ.--La callló del avaro.

PREM/ DB LA COLLlCCIÓ DP. POT06UpiA8 OFRRTA PIL SI!- l'llOR AlI!ÑAS.--Dut:ripció d' 111& t¡po. de D. Joseph Verdu'

Barcelona 1 de Maig de 18'79.

ACCÉSSITS,--L' Antonel ugo, de D. Narcis Capmany.

--Lo rey delJ tipo&, de D. Pere Poblador.--D. Joan, de D. Joaquim Comabella.

MBNCIONS.--Tipo popular.--Un ,ereno.--La ttf'f'llir6.-- Lo tragiMr.--¡Pobre homeI

PIIBIfI DI! VARIAS PARTITURAS CORALS OFRRTA PIL SENTOI COSP/NEIIA.--Societat coral de El Pof'tlmir, de Sans.

MBNC1Ó:--Societat coral tlel Alba, de Barcelona.

FOLL D'AMOR.

PIlIIlIAT AB L' BSTATUA F.N LO cnTAIfRN DB LO NUNCI.

I.

Antes morir, antes morir, que aborrecer.

(Cantor de Iu hermo,aB.)

SOR las dotze de la nit. La fosca es tan llisa y espessa, que cel y terra 's confonen en un mar de tenebras, y li DO ser pe'l vent que corra, semblaria que l' espay s' hagués tomat massís.

Fa un fret tintorer, es dir, d'aquell que pinta lo nas de morat y tenyeix las orellas ab pintura tan espessa que no mel las hi deixa sentir coissó.

CRIDA 8ts

NÚMERO ATRASSAT

4 ^CUARTOS

PREU DE SUSCRIPCIÓ Barcelona, portat 6. do-

micili, trimestre.. .. 6 ra.

rilra de r Ioni. . .. 8.

Cuba ^y Puerto-Rico . . • Ili • Extranjer. . . • . '10 •

De tant en tant lo tremenda Jupiter dona or- dres; l'ubricn l' espay ab sa ploma de focb, y dtlsseguida se sent gran terratrèmol li dalt de lal! golfas.

La mar al veurer que li vè li sobre mès mu- llena, arrufa 'I front; y volguentaxamplarse et- jega li la platja tal munió d' onadas, que las

U/l8S pujan a coll y bé de las altras, y aixi8 que 's travan en terra forastera, es reventan escu- mejant de rabia.

Los pobres peixets se lIevan ab sobressalt¡

las lIíssaras fent terceriUas treuben lo morro enfora, yal veurer los finestrons closos, d'un cabussó posan la cua amunt, 's fican dins

y

com si Larrillessin l'aigua se 'n baixan pe 'I recte cap al soterrani.

Las sardinas surten tal com se trobavan al llit, y anant d' assí y d'alia semblan un es- campall de lLaDsadoras de plata.

Lo saitó corra

a

vols per indagar d' abont vé la mareya, Y fuig, tementse que van

a

agafarlo per fer péndrerli la, nacionalitat convertintlo en anxova.

Las anguilas presumidas garbejan lo cos com si 's passejessin, per cridar l'atenció dels pobres burros, que donnian tranquils, des- cansant de las fatigas de tota una tarde perdu- da fent giravols ab la boca badada, entorn de l' arn d'un pescador qu' en las escalas del moll s'entretenia féntlos'hi la figuereta.

2

Las

petxinas,

^{com no} fá !luna, ^no saben s' hi ha cranchs per alli lavora que las

vigilin

ab los

arpiots amanits,

y no gosant

badarse,

's passan la pena y l'

esglay

dins d' unreconetde

casa.

Los pops

estampeixan

á las rocas sas vuit bocas

desdentegadas

y

penjats

ab tan bonas amarras, deixan venir la borrasca que men

trestant las bressa

qu'

es un recreyu.

Y creix la confusió y '1 trasbals dins lamar.

Los

peixos

^corran adelerats sense

sapiguer

lo que '1s passa; las onadas s' enverrenxinan, y quan més creixen en

soberbia,

més s' abaten desfetas en fonedissa escuma. Las arenas so

licitadas en dins y llansadas ^en

fora,

's mm

van arrodonintsosgrans; los

palets perden

sos

cayres y

ravejats

pe '1

aigua,

coberts d'amar

ga brumera,

rodolan sempc^{e sens}reposar. Lo vent nopara yenvestint de cego,cantaal unís

sonopavorós crescendo d' inmensa ramor, que 'Is ecos_no bastan ni gossantornar, y_la

fosca,

ab sanegra

mirada, contempla

lo monstruos desastre com sobirana

orgullosa

que domina per tot

Un

horne,

que vé de la

Barceloneta,

camina cap al mar enfonsant los peus en la sorra, y s' _{atura á} la voradelrompentda las °nadas.

Escolta,

avansa, y

parlant

tot soldiu:

«!deu

^ser

molt fredal» Se treu lo

barret,

s'

aixuga

ab la ma la suor del

front;

tira un pas _avant com atretper l' abisme que

remoreja

als seuspeus, exten los

brassos,

mormola un nom de dona y súbit

gira

esquena _y 's posa á corre tor nantsen pe '1rnateix carní que ha

vingut.

Al ser dalt de la

Riba,

observa á la claror deis fanals que, ran de

terra,

^un ombra

!larga, inmensa,

'1

persegueix.

Se para y s'

ajup;

^'I

ombra 's contrau;

palpa

'1

terreno,

^notroba res, y al aixecarseveu

desplegarse

arrastrant se sempre lo fantasma tenebrós. Se passa las

mans per la

roba;

las 'lea á las

butxacas,

sac

seja

'1s

pantalons

y diu:

No,

^no tinch

mullecia;

!quina

mortmes dolsa he

tingut!

llóna

mitja

volta y ven corn ombra _Ii

fuig

al darrera; s'

esglaya,

y la por que li

agafa

li fa moure ab tal

seguidesa

las camas, que '1s fanals Ii passan

llisquens

pe '1 costat y corra sens adonarse que 's

rnogui,

_{cregut que téunas}

esgarrifansas

d'

aquellas

que sembla que's

hajin

afluixat las

corretjetas

deis muscles.

Ab la marxa que porta

(que

ni '1 tren de SarriáI'

aconseguiria)

^en undir Jesús se tro vaal Pla de

Palacio;

ensopega _contra un pe dris comsi

volgués

seurehi de cara, revéab lo

tostorro,

y s' hi_assenta al últim del modo que ho fan las personasque tenen criansa. Pas

seja

'1s ulls pe 'ls nuvols y veu lo

génit

de la font_; una sonrisa de benaventurat

desplega

sos

Ilavis,

y mormola

«!Ja

dech haver ar

rivat al cel!» Cambia de

posicio

perque trova assiento

dur,

y al espayar altre cop la mira da 's encantaveyent l'

ángel

de l' Aduana ab la trompeta als

dits,

y exclama

disgustat: !Ay pobra!

si

aqui

'm donan un instrument per fermel tocá, ^me comprometo y faréun paper

Ileig,

perque may hepogut entrar en la solfa.

Lo

griso

que passa li fa aixecar lo coll de l' americana y ah lo tremolor_que té,Ii petan las dents^{com un}

repiquet

de

castanyolas

y's ado

LO NUNCI.

na ab sorpresa que no es mort.S' alsa resolu dament, tica las mans á las

butxacas,

apreta 'ls brassos en locos per no deixar escletxas al

fret,

_y

arrupintse

prova d'

enquibir

lo cap dins del coll de l' americana; ^{com no} ho

logra

per que las «ellas se li

encallan,

exclama abira:

«La catástrofe no s' ha consumat. Tinch de

«morir altre

vegada, !oh

sortadversa! Perono

«me'nretracto,

Palmira;

teuó de la tomba. Si,

«la tomba del

silenci,

'1 clot de la

desditxa,

la

«dallunsas

sepulcrall...—Tú

'In deyas:

«!Ves

«ten á la Habanal...»

!Massa

bon sangro que

«tens, tortoleta

desparellada, augel

del altre

«sexo, serafina

engTescadoral...

Ni

jemechs,

«ni

singlots,

niarrebatsdel teudesfici

lograren

atraurermho del

enteniment;

ni en que s' hi

«haguéssen

posat certas personas... Res me

«va moure, !era lameya

planetal...

Per viurer

«haig

deser teu; sino,

vino

la mort, la mort

«tremenda,

res.dta,

envestiritla de frente cruel

«y

sanguinari

per mi mateixseuse misericor

«diani remissió.^»

Y trobantse ab 1'ánimo tan

decidit,

á pesar de que 'I fret lo fa anar mes arronsat que un

cuch,

s' enfila á la 'Jarana de la

l'out, guaita dins,

y

despres

de

!larga

reflexió diu: «Ili ha poca

aigua, aqui

^{no mes} m' hi estobaria y fora

una mort molt criticada; tu' entornoá la mar

vella, !allí!

^... El

piélago

inmenso de... de lamu

llena; la carreteradela Habana...

justa:

yPal miras' acabarád' enternir, guau

sápiga

que tancom hipogut hi

complert

la séva voluntat.

!Animo,

Leandra)!

niugú

destorbará lo teu in tent; ni 1' botde la

Deliciosa,

ni'!

municipal

que

vigila

perque las bellas que precien

banys

^no

sian profanadaspe '1s ulls deis nadadors. No hi ha

ningú;

lanit es

fosca,

la mar

plena,

los carrabiners

dormen,

las ganas hi_son, lo valor

no 'tmanca ?que 'tdetura? !Arriba Leandro!

Diu,

pren

embransida,

y d'Una corredissa pu

ja

le rampa de _la Riba. y 's pert de vistaper entre'1s mutas de

dogarel-las, pilas

de_{blat y} de fabons.

!Plorern...!

Ara que 'as vaga;

plorem

una

esturia, y aconsolémnos

aviat; ja

revindrá

després

lo sentimeut

general, qu'

eurahonant y lent lo

ploricolno

'ns

entendriam,

y escol ten ab pena ques' acosta lo desastre.

Al trovarseLeandro vorala llanterna

vella,

desopte 'srepensa yen lloch de baixar per astillero 's

dirijeix

á la Barceloneta.

Alli,

^se

guita

carrers y travessias

(qui

sab

quin'

una

mestremenda 'n porta de

cap)

s' atura de vant d' unafinestra

baixa,

coberta ab

gelosias

de

fusta;

treulos elastichs, desfá la corbata y ho nua tot; ^un caplo ferma als Ilistons de la

finestra,

altre .se '1 passa per sota las

aixellas;

lo nus se

estreny,

fa un

lay!...

molt

decandit,

se deixaanar, y comlo

Iligam

es so

brer y la distancia curta en compte de balan

drejar

perl' airecom se refiava, ^cau de boca terrosa demunt de las

llambordas, topant'

hi de cara, que 's deu haver

guarnit

^un nas mes

plá

y yermen que una ostia de cloure

oficis,

y 's

queda estirat,

llarch é

inmóvil,

semblant que

guayti

per l' escletxa de la

claveguera

com un

bordegás

que hi

cerques

balas ó

alguna

pessa de dos

esgarriada.

IV.

Lamarestá

quieta;

losvents,calculant per lo que

veuhett,

que hi ha

hagut

^{un cambi}

radical,

se repensan y^nofan la

oposició.

Un fresch

Ilaveig

somoulas

aiguas

y gron xantlas mollament saltan a la

platja,

dexanthi

glops

^escuma que la sorra se la xarrupa

coro si fos Ilecninadura.

Los

pescadors

ernpenyan las barcas á ai gua, amollant'hi

després

los artets.Lasoradas, las mábras y las

mollaras,

las

sipias,

las Iluer

nas y

amploya,

aixis que se 'n adonan s'

engrescan _totas

solas, alegria

^no las deixa estar en sossego creyent que 's

podrian

dis fressar ab

mantellina,

y remenan la cua ab motla fantasía ^comsi

ja

la

garbejessin.

Al

Iluny,

allí hont sembla que s' acabi lo cerco' de 1'

aigua

ylovuit del

cel,

espay se

colora ab vius

resplandors;

la boiras'aclareix ab matisos rosats, los rnivols s'

enrojeixen,

y de dins del marix lo

sol,

pausat,

majestuós,

vermell com una grana,

regalant claror, reste

nentIlencas

esgayadas

de Ilum que dauran lo

cel, puleixen

las

aiguas omplintlas

d' enllu heroadora trencadissa de

mirallets,

y

rodejat

d' una aureola

purporina

rosada y ab festons encessos, s' alsa y 'sremunta,

brillant, esplen dent,

hermós, escampantper cel yterra, de la destrenada cabellera rossa,

vida,

^amor y ale

gria,

y bessant á

dojo

encisadora coloraina de matisos que ho

enriqueixen

tot...

V.

Un

jove

que porta las barras embolicadas ab

un mocador de seda negra, desemboca

pél

carrer de Sant

Hem,

y 's

dirigeix

cap á la

platja; contempla

'1

grandiós espectacle,

ysus

pirata,

abracansa s' encaraab las onatletas que sumisas casi bé fi besan los peus, y '1s hi diu:

Ja

poden

estar

quietas, !ingratas!

ahir á la

nit,

tremendas y alborotadas

etgegareu

lomeucós sobra la arena.

!No

'n voleu de mi!

Ay

trist!..

tot ho he provat;^no

puch

matarme de capter me.Vosaltres m'

escupiu

^en terracomsi fós de

suro: 1' aire 'm retxassa perpesant;lo foch...

potser ^me fassi '1 _tontoyno mesvoldrá sucar

rimarme las entregas del

bigotet

que ab_tanta pena hi

conseguit.

No hi hamés; ^me consumi ré de

passió

d'

animo,

la salut ^me 'a valdrá de menos, y Leandro al fi morirá persa esti mada. Deu ho

vulgui!.

^. y que

trigui!.

EMILIVILANOVA.

22 Mars 1879.

LO COMPTE

JOFRE.

ParMIADA 114LA TROMPRTAD OR Y PLVI LOCP.RT4,NOWNDR LO Prt7NC4.

.Dominue vobiscum•

Ocupaten cassaróssos,

coi en casserasd'Alarbs,

passavalo compte_Jorre de sajovenesa 'Is anys.

No I' encaparrá másciencia que 'I donarbéun colp debrant,

y eransois palots yganxos lo qu'ehlsignavaab sa ma.

—iDiuben salvatges ^alsMoros!

!Más !ayl qnesonlos cristiansI Cassem ós en lasmonlanyas,

2

Las petxinas, corn no fà lluna, no saben (4'

hi ha cranchs per alli la vora que las vigilin ab los arpiots amanits, y no gosanL badarse, 's passan la pena y l' eSila)' dins d'un recon et de casa.

Los pops estampeixan li las rocas sas vuit bocas desdentegadas y penjats ab tan bonas amarras, deixan veni!' la borrasca que meu- trestant las bressa qu' es un l'ecreyu.

Y

creix. la cOllfusió y

'I

trasbals dius la mar.

Los peix.os corruu adelerats sense sa~i::;uer Iu que 'ls passa; las onadas s' euverrenx.inan, y quan mès creixen en soberbia, mès s'abaten desfetas en fOlledissa escuma. Las arenas so- licitadas en dins y llansadas ell fOl'a, 's min- van arrodonint sos grans; los palets perdeu sos cayres y ravejats pe 'I aigua, coberts d' amal'- gil bl'Umera, rodolau sempl e sells reposar. Lo vent no para y envestint de ce~o, canta al uni:i- sono pavol'ós crescendo d' inmensa l'amor, que 'ls ecos no bastan ni gossan tornar, y la fosca, ab sa negra mirada, contempla lo monstruós desastre com sobirana or¡,(ullosa que domilla

per tot.. ...

Il.

Un home, que vé de la Barceloneta, camina cap al mar enfonsant los peus en la sorra, y s'atura

a

la vora del rompent da las onadas.

Escolta, avansa, y parlant tot li

1

diu: «¡deu ser molt freda!» Se treu lo barret,

s'

aixuga ab la ma la suor del front; lira un pas avant com atret per l'abisme que remoreja als seus peus, exten los brassos, mormola un nom de dóna y súbit gira esquena y 's posa

a

corre tor- nanlsen pe 'I mateix camí que ha vin~ut.

Al ser dalt de la Riba, observa

a

la claror dels fanals que, ran de terra, un ombrJ llarga, inmellsa, 'I persegueix, Se para y s'ajup; 'I ombra 's contrau; palpa '1 terreno, no troba res, y al aixecarse veu desplegarse arrastrant- se sempre lo fantasma tenebrós. Se passa las mans per la roba; las fica a las butxacas, sac- seja 'Is pantalons y diu: No, no tinch mullena;

¡quina mort mes dolsa he tingut! 1Jòna mitja volta y veu com l'ombra li fuig al darrera; s' esglaya, y la por que li agafa li fa moure ab tal seguidcsa las camas, que' ls fanals li passan Uisquens pe '1 costat y corra sens adonarse que 's mogui, cregut que té uuas esgarrifansas d' aquellas que sembla que 's hajin afluixat las corretjetas dels muscles.

Ab la marxa que porta (que ni 'I tren de Sarria l'aconseguiria) eu Ull dir Jesús se tro- va al Pla de Palacio; ensopega contI'a un pe- dris com si volguès seurehi de cara, revè ab lo tostorr'o, y s' hi assenta al últim del modo que ho fan las personas que tenen criansa. Pas- seja 'ls ulls l'e 'Is nuvols y veu lo génit de la font; una sourisa de beu3venturat desplega sos llavis, y mormola: • ¡Ja dech ha ver ar- rivat al cel!» Cambia de posiciò per'que tro va l' assiento dur, y al espayar altre cop la mira- da '5 encanta veyent l' angel de l' Aduanu ab la trompeta als dits y exclama disgustat: ¡Ay pobra! si aqui 'm do nan un instrument per fermel toca, me comprometo y farè un paper

lI ejg,

perque may he pogut entrar en la solfa.

Lo griso que pa sa li fa aixecar lo coll de l'

americana

yab lo tremolor que t;' li petan las dell com un repiquet de castanyolas

y

's ado-

LO NUNCI.

na ab sorpresa que no es mort. S' alsa resolu- dament, !ica las malls:i las butxacas, apreta 'Is brassos en lo cos Ver 110 deixar escletxas al fret, y arrupilltse prova d'enquibir lo cap dins

d~1 coll de l'americana; com no ho logra per- que la orellas se li encallau, exclama ab h'a:

-La catàstrofe 110 s' ha consumat. Tinch de

«morir altre vegad , ¡oh sort Ildversal Pero 110

«me'n retracto, Pt.11mira; teuó de la tomba. Si,

• 10. tumba del silenci, 'I clot de I desuitxa, la

«da\lulIsas sepulcrall ... -Tú 'm deyus: «¡Ves-

<lten

a

la Haballu! ... » ¡Massa bon 'angru que .tens, turtoleta desparellad3, augel del altre

«sexo, serafina ellgrescadora!... Ni jemechs,

«ni singlot:;, ni arrebats del teu desfici lugrare n ctl'uurel'mhu del enteniment; ni ell que s' hi

<lhaguésseu vosat certas persunas ... Hes me .va moure, ¡era la meva planela! ... Per viurer

«haig de ser teu; SiIlO, vill~a la mort, la mort

«lremenlla, re~'J1ta, envestintla de frente cruel

• y :san~uinari per mi mateix seuse misericol'-

«dia lli l'emissió.»

Y truballtse ab l' aui.:no tan decidit, a pesar de que 'I fret lo fa auar mes al'l'OI1:5at que Ull

cuch, s'enfila a la barana de la f\Jut, guaita dins, y des¡Jres de llarga reflexió diu: Ii Hi ha poca aigua, aquí 110 mes m' hi estobaria y fora una mort mult cl'iticada; m' entorno a la mar vella, ¡allil ... Elpiélago inmenso de ... de la mu- llena; la CatTetera Je la Habana ... justa: y Pal- mira s'acabara

u '

entel'llir, quan sapiga que tan com hi pogut hi cumplert la sèva voluntat.

¡Animo, Lealldrol ningú destorbara lo teu in- tent; ni l' botde la Delicio a, ui 'I municipal que vigila ~erque las bella s que preuen banys no sian profalladas pe 'Is ulls dels nadadors. No hi ha ningú; la uit es fosca, la mat' plena, los carrabiners (Iurmell, las ganas lli SOll, lo vaior no 't mallca ¿,que 't delUl'u? ¡Arriba LeanJro!

Diu, pren embransida, y d'una cOI'redissa pu- ja le rampa de la Riba y 's pel't de vi::;ta pel' entre 'Is munts de dOHarel-Ias, pilas de blat y de fabons,

III.

¡Plorem ... ! Ara que 'ns vaga; plorem una estuna, y aconsolêmnos avial; ja 'liS revindra desprès, lo sentiment general, qu'e1ll'ahonant y fent lo ploric6,~nu 'ns entendria m, y escol- teu ab pena que s'acosta lo de astre.

Al lrovartie J ... ealldro vora la llanterna vella, de sopte 's repensa y en 1I0ch de baixar per l' astillero 's dirijeix

a

la Barceloneta. AlIi, se- guint carrers y ttavessias (qui sab quin' una mes tremenda 'n porta de cap) s'atura de- vant d'ulla finestl'a baixa, coberta ab ~elosias de fusta; 's treu los elastichs, desfa la corbala y ho nua tot; l'un cap lo fel'ma als llistons de la finestra, l'altre .se 'I passa per sota las aixellas; lo nus se estreny, fa un lay! ... molt dec.andit, se deixa anar, y com lo lligam es so- brer y la di~tancia curta en compte de balan- drejar per l'aire com se l·etiava, cau de boca terrosa dem unt de las Ilambordas, topant' hi de cara, que 's deu haver guarnit un nas mes pla y vermell que una osUa de cloure oficis, y 's queda estirat, llal'ch

é

inmóvil, embl nt que guayli per l'escletxa de la c1ave~uera com un bordegas que hi ccrqu >s balas ó al 'llna pes. a de dos esgarriada.

IV.

La maresla quiel ; los vents, calculant per 10 que veuhell, que hí ha hUiut un cambi l'adical, se repeusau y no fan la oposició.

Un fl'esch lIavei¡; umou las aiguas y gron- xantlas mollameut allall a la platja, tlexantbi glop

J'

escuma que la sorra se la xarrupa corn ·i fos lIelLliuadura .

Los pe cador empenyan las uarcas a l' ai- gUil, amollau l'hi desprè:. lus artets. Las oradas, la' mabras y la mòllaras, las sipias, las lluer- na y l' amploya, aixis que se '11 adonan S' en¡;re cau totas solas, l'alegria no las deixa estar en sossego creyent que 's potlrian dis- fressat' ah mantellillíJ, y remenau la cua ab moUa rallta5ía com si ja la garbejessin .

AI lluny, allí hont sembla que s'acabi lo cercol de l'aigua y lo vult del tel, l' espay se colora ab vius re:<plandor's; la boira s' aclareix ah matiso.;; l'Muts, los 11 úvols s' enrojeixen, y de dill!'l del mar ix lo sol, pausat, majestuós, vermell com una grana, regalant claror, ¡este- lIellt lIencas esgayadas de llum que dauran lo cel, puleixen las ai~uas umplintlas d' enllu- herlladora trencadissa de mirallets, y rodejat d'una aureola purporina rosada y ab festons ence5SO", s' alsii y 's remunta, brillant, esplen- dent, h l'OIÓS, escampant per cel y terra, de la dosLren:ula cabellera l'ossa, vida, amor y ale- gria, y bessant à dojo encisadora coloraina de matisos que ho enriqueixen tot.,.

V.

U

n jove qUf! porta las barras emhoIicadas ab un mocadol' de seda negra, desemboca pèl carrer de Sant Hem, y 's dirig~ix cap n la platja; contempla '1 grandiós espectacle, y sus- pif'aut ab racansa s' eucam ab lasonauetas que sumi!ias casi bé li besan los peus, y 'Is hi diu:

Ja porleu estai' qllietas, ¡ingrat:.ts! ahir ú la nit, tremendas y alborotatlas etgegareu lo meu còs sobra la al'ena. INo 'o voleu de mi! Ay trist!..

tot ho he provat; no puch matarme de

cap

ter- me. Vosaltres m' escupiu en terra com si fós de suro: l'aire 'm retxassa per pesaAt; lo foch ...

potser me Cassi '1 tonto y no mes voldra sucar- rimarme las enh'egas del bigotet que ab tanta pena hi cOlIseguit. No hi ha més; me consumi- ré de passió d'animo, la salut me 'n valdra de menos, y Leandro al fi morira per sa esti- mada. Deu ho vulgui!.. y que trigui!.

E~IILl VILANOVA.

22 Mars '1879.

--00-00-0<>-0-0 ... _. - _

LO COMPTE JOFRE.

• LO I<CII.

-Dominu vobiscumo

••• J

,

fi

~ ....-.., UI ~ ; l J C ' + I \ , . I I _ ... ~"I.)'-' \,.I ~ --;-- ID¡;;;'.I ";'- 0

CERTAMEN DE LO NUNCI.-LAMINA PREMIADA AB UN CUADRO AL OLI.

LOS DOS GOSSOS Y L'ASE MORT.-FA.BULA DE LAFONTAINE.

~

^{- , .. ' __ J _} _- __ ::..--:..--

- -

~~

^{- - - - - " - ' . '.}

- ~ .:~1:'>~

~

- - - _ : - - - - : : - - -.- - - - : - - - -- - - - .--<" . •

- ~ ~ ~;:-' - ~'---::; ~---._.- .- ^- -- ^----;-

..---::::;::.-

~..-:---

:::----

_

. ..:;...-:---

-

^.

^~ --

^.'

-

~~ -=--- ~ ~.-::::::~::- - ~ .

. _'-~ ~~. _-~ - _.~~~

^{~ .}

-- ---- _{--=---- ~}

^,--

. .. - _.

^-

_. --~-- ~>~ -

^.-. ---:::::::-::

--;::::- ---

^--:::-

^----~

.

^./~ ---C .

t

'~ ) I

....-::;

~ .~~ ^~.:.:::- ---

::.:::::-::::::::>:.- '"' ^-

-- ~¿

_-- -. __ ^o

^{.-' ..} ~.~

"

~---. _. --~~ /. I ~.

^{•• ___ - -}

.--- .-=-~ -'/~ ~--.::.. \ :::;::::::: '¡

-- ...--- ~--.J::;.. .. "~. . I

Y':~~i :-:: ~ :;--; . _ P:- - ' " (~ ,

. .

---.::---~:::--;:;,/ .- ^"

.. -^~-----_:;:::;.-: ^---...::--:----:---<-~>.

-

^{--..-:. -.'}-./^--::;------ .-

:;;'~\t.;;:-~·

~

-~

~ -....~

<=:::= ~

---.,..,.

--

~

- ---

~

- '

-""---..

<'--_

^{J. - -}

~-.,--­

----.~ ~lIIIIJJII~r~~

...

-

~ .?

Per menjarse l' ase sense ofegarse, volen beurers avans tota r aigua del riu. jNo veuhen queJa mateixa aigua 'ls reventara.