PDF superior Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

usuaris i les seves possibilitats rehabilitadores i d’integració. El paradigma d’aquesta nova manera de fer és el que iniciaren els pares i amics de persones amb discapacitats, especialment psíquiques; com veurem després, “(...) a la dècada dels seixanta i setanta hi va haver un fort increment en la formació d’associacions per a la defensa dels drets dels disminuïts. En el cas dels psíquics qui les formaven eren majoritàriament pares”. 533 Un altre puntal en aquest procés renovador va ser el que va emprendre Càritas, 534 amb aportacions teòriques molt valuoses i amb intervencions a favor dels més desafavorits, tant en zones rurals com en barris urbans. L’any 1942 es va crear el Secretariado Nacional de Caridad de la Junta Técnica Nacional de la Acción Católica Española i cinc anys després es van aprovar els reglaments de Càrites, que configuren aquesta entitat com a òrgan oficial de la caritat de l’Església dedicat a pal·liar les necessitats bàsiques dels més pobres: menjar, salut (atenció, medicaments, vitamines, etc.), habitatge, vestit i acompanyament als pobres, immigrants i transeünts. Aquesta nova entitat va rebre una gran embranzida amb l’arribada de l’ajuda social americana, que va exigir una organització i coordinació estatal, diocesana i dels equips de repartiment a les parròquies, al mateix temps que suposava una font de finançament. 535 Malgrat la persis tència de pràctiques paternalistes, Càritas es va anar perfilant com la consciència “crítica” de l’Església. Van contribuir a aquests canvis, entre d’altres, tant les pastorals del cardenal Tarancón 536 com l’enfocament i les propostes del sociòleg i sacerdot català Rogeli Doucastella, 537 que a partir de la segona meitat dels anys cinquanta va intentar canviar l’“acció benèfica”, d’assistència passiva i pretècnica, per l’“acció social”, activa, promocional, participativa i tecnificada. 538 A partir dels seixanta emprenen una etapa de macroplanificació que suposa una contribució a la modernització de la intervenció social i, d’altra banda, adopten la noció de promoció social, entesa en un sentit comunitari, com veurem a través d’alguna de les seves aplicacions a Catalunya. 539 b. Les escoles d’assistents socials
Mostrar más

552 Lee mas

Serveis socials: informe sectorial 2013

Serveis socials: informe sectorial 2013

El sector dels serveis socials té per finalitat assegurar “el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones” (article 3 de la Llei de serveis socials de Catalunya). Així, els serveis socials engloben el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l‟atenció social de la població, que abasten serveis de titularitat pública i privada de l‟Administració i de les entitats locals.
Mostrar más

23 Lee mas

Informe sectorial: serveis socials

Informe sectorial: serveis socials

El sector dels serveis socials té per finalitat assegurar “el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones” (article 3 de la Llei de serveis socials de Catalunya). Així, els serveis socials engloben el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població, que abasten serveis de titularitat pública i privada de l'Administració i de les entitats locals.
Mostrar más

14 Lee mas

El model de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú: visió històrica i un anàlisi pràctic

El model de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú: visió històrica i un anàlisi pràctic

Un aspecte negatiu que es pot extreure d’aquest anàlisi és “l’oblit” del sistema de finançament amb referencia a les Illes Balears. Fins la nova introducció dins el model de 2009 de l’evolució de les variables i ponderacions de les necessitats de finançament, les Illes Balears han estat una Comunitat “a la deriva”, en referencia a que sempre ha estat una de les Comunitats Autònomes mes perjudicades pel cas de la solidaritat (faig referència especialment al Fons de Suficiència) ja que sempre ha rebut menys del que ha aportar per tal de garantir a la resta de les Comunitats Autònomes un repartiment “igualitari” per poder oferir certs serveis públics amb la mateixa qualitat. No només les Illes Balears s’han vist afectats per part de la “solidaritat”, altres Comunitats com Catalunya i Madrid també han estat les principals Comunitats Autònomes perjudicades per aquests repartiments.
Mostrar más

50 Lee mas

Acord de traspàs de la gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb els mitjans materials i econòmics corresponents

Acord de traspàs de la gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb els mitjans materials i econòmics corresponents

En virtut d'aquesta previsió, l'any 2008 es va dur a terme el primer traspàs de gestió de diversos serveis especialitzats al Consorci, mitjançant l'Acord GOV/91/2008, de 27 de maig, pel qual es traspassa la gestió de determinats serveis socials especialitzats al Consorci de Serveis Socials de Barcelona i els corresponents mitjans materials, personals i econòmics. Aquest Acord va ser complementat posteriorment per l'Acord GOV/63/2009, de 21 d'abril, pel qual s'actualitza la relació del personal de la Generalitat de Catalunya afectat pel traspàs de gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
Mostrar más

5 Lee mas

Programa Làbora : Barcelona Mercat Laboral Reservat : memòria 2015

Programa Làbora : Barcelona Mercat Laboral Reservat : memòria 2015

Per una altra part, la conjuntura de crisi econòmica i social actual ha augmentat el volum i s’han agreujat les circumstàncies dels col·lectius vinculats a la que avui és l’Àrea de Drets Socials, abans Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament. L’atur registrat al desembre de 2014 a la ciutat de Barcelona era de 99.056 persones, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Es detec- ta un enquistament de la borsa d’atur estructural, així com un augment en el volum de persones amb risc d’exclusió social i laboral. En aquest sentit, els Centres de Serveis Socials comptabilitzen un augment dels casos atesos, en què la desocupació és un dels elements principals de la intervenció.
Mostrar más

94 Lee mas

Acord de traspàs de la gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona  i els corresponents mitjans materials, personals i econòmics [2008]

Acord de traspàs de la gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona i els corresponents mitjans materials, personals i econòmics [2008]

1RREVWDQWDL[zV¶KDGHWHQLUHQFRPSWHTXHDUUDQGHOD/OHLGH de novembre, de creació de l’especialitat d’educació social en el cos de diplomats de la Generalitat, el personal d’educadors i educadores socials està en procés de funcionarització, per la qual cosa es considera convenient ajornar el traspàs dels FHQWUHVGHJHVWLySUzSLDHVPHQWDWVHQDTXHVW$FRUGDXQVHJRQPRPHQW¿QVTXH hagi conclòs la convocatòria del procés selectiu, torn de reserva especial, per a l’accés al cos de diplomatura de la Generalitat de Catalunya, educació social, per DOSHUVRQDOODERUDO¿[GHO'HSDUWDPHQWG¶$FFLy6RFLDOL&LXWDGDQLD
Mostrar más

8 Lee mas

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

91 Sabem que és una cosa que ha de ser així però realment és una cosa que legalment està molt estipulat però que tens molt poca informació... Et diuen dades molt concretes: “La seva mare, tal, pare desconegut, tal...” però no tens una visió molt complerta del nen. Que això jo crec que ajudaria, tot i que entenc que legalment no es pot fer. Però no tens mai la seva història. Al centre d’acollida ell va estar poquet, segons el que sabem, des de novembre a juliol,... va estar poquet. No ens van explicar molt tampoc. Sí que ens van dir que tenien dubtes també sobre la seva evolució, si tindria alguna patologia... si que ens van dir “potser no és el nen més intel·ligent del món, però bueno...” ell se’n va sortint, és molt sociable. Tot i que recordo que el primer mes d’estar amb nosaltres estàvem a Vilanova i hi havia un senyor amb uns nens i recordo que, de cop, el vam veure com buscava al senyor, sempre busca molt l’afecte de l’adult. Això ens sobtava molt, podia passar qualsevol pel carrer i ell fer per anar- se’n amb aquella persona. Però després es va adaptar molt bé, van ser aquells primers 3 mesos a casa més intensius però quan va començar el cole va poder anar a la mateixa escola que treballa l’E. i el tenia molt de referent i se sentia més segur. I ara va a una altra escola però va molt content. Valorem l’experiència molt en positiu, la veritat.
Mostrar más

114 Lee mas

Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010

Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010

La ciutat de Barcelona, per mitjà d’aquest Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010, vol refermar la seva voluntat de situar-se en el marc de referència socialment avançat definit per l’OMS i la Unió Europea. Vol expressar també el seu compromís amb l’impuls i el desplegament dels nous drets socials de ciutadania, tan rellevants per a la gent gran, reconeguts en els nous marcs normatius aprovats pels Parlaments de l’Estat espanyol i de Catalunya en matèria de dependència i de serveis socials. L’anàlisi dels perfils socials i demogràfics de les persones grans de la ciutat, les pautes evolutives d’aquests perfils, i els canvis accelerats en les estructures familiars, de suport i de convivència a Barcelona acaben de construir les pedres angulars que fonamenten el conjunt d’opcions recollides en el Programa Municipal. En síntesi, les polítiques públiques que han de configurar el full de ruta envers la ciutadania gran de Barcelona al llarg del que resta de la primera dècada del segle
Mostrar más

96 Lee mas

L'emprenedoria en els estudis d'Informació i Documentació: experipencia i visió des de la Universitat Oberta de Catalunya

L'emprenedoria en els estudis d'Informació i Documentació: experipencia i visió des de la Universitat Oberta de Catalunya

Els exemples esmentats, sense pretensió de constituir un recull sistemàtic o exhaustiu, il·lustren un ventall de situa- cions i contextos en la nostra professió on una iniciativa ha produït impactes notables en un període de temps relativament curt. I on s’han hagut de superar obstacles, assumir riscos i mobilitzar recursos. Com a exemples, resulten útils per a mostrar les potencialitats de la nostra professió. Però podrien resultar enganyosos perquè sem- bla que donen la impressió que iniciativa emprenedora és equivalent a èxit, o que suggereixen un panorama global de la professió excessivament optimista. De la mateixa manera que teníem presents aquests casos, també ens constaven iniciatives lloables de col·legues anònims de la professió que no havien reeixit per diverses raons, com per exemple la dificultat per a construir o fomentar les xarxes socials necessàries per a l’èxit d’una determinada iniciativa. I ens constava també un cert ambient de pessi- misme, posat de manifest per exemple en debats com el sorgit a la llista Iwetel amb el missatge «Thinkepi: el ocaso de las enseñanzas de Documentación en España» (Delgado, 2008).
Mostrar más

12 Lee mas

Pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme escolar de Barcelona: modificació

Pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme escolar de Barcelona: modificació

Aquesta comissió també té constància del conjunt d’actuacions fetes per la Direcció del centre escolar, amb la col·laboració dels Serveis Educatius i dels Serveis Socials, per a resoldre la greu situació del vostre fill/a ----, entre les quals hi ha reiterades gestions amb vostès. Totes, fins ara, sense resultats positius per a millorar la seva assistència a classe. Com a president/a d’aquesta Comissió de Tractament de l’Absentisme Escolar us faig avinent que la vostra inhibició davant l’absència continuada a l’escola del vostre fill/a, pot ser considerada una “infracció administrativa” segons l’article 157 apartat c) i d) de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i és susceptible de sanció econòmica a imposar segons l’article 161 apartat a) de la mateixa Llei.
Mostrar más

76 Lee mas

Programa Làbora: creació d'un mercat laboral reservat a persones en risc d'exclusió social: informe de govern

Programa Làbora: creació d'un mercat laboral reservat a persones en risc d'exclusió social: informe de govern

El dia 8 de juny de 2015 el Mercat del Born de Barcelona va acollir l’Espai Làbora, una iniciativa innovadora per desenvolupar un mercat laboral reservat per a persones en risc d’exclusió social. En el decurs de la Jornada, 35 empreses i entitats es van entrevistar —de manera individual i/o amb entrevistes grupals— amb persones candidates per cobrir llocs de treball o formar part de les seves bosses de treball. En total, van assistir al voltant de 300 persones usuàries a la jornada integrants del Programa Làbora. En el moment de tancar aquest document, 30 persones s’han inserit laboralment fruït de les entrevistes fetes en l’Espai Làbora, però en poden ser més, atès que les empreses i entitats participants es van emportar els currículums dels assistents i han pogut contractar sense fer-ho explícit als organitzadors de la jornada o als/les orientadors/es.
Mostrar más

26 Lee mas

Guia de serveis per a la petita infància i les seves famílies: Districte de Sant Andreu

Guia de serveis per a la petita infància i les seves famílies: Districte de Sant Andreu

És una associació adreçada a les famílies que acullen els seus néts i netes en el cas que els pares no es puguin fer càrrec dels seus fills, per defunció o altres motius. També s’ofereix suport a altres avis que es trobin en aquesta situació: què s’ha de fer i com, aspectes que cal tenir en compte, com es poden superar les possibles dificultats, suport emocional. A qui s’adreça

66 Lee mas

Carta de serveis de Drets Socials [2018]

Carta de serveis de Drets Socials [2018]

Serveis socials especialitzats molts venen definits per la llei, i altres són específics de l'Ajuntament de Barcelona; la forma d'accés és a través de la necessària derivació des dels serveis socials bàsics, com en els cas de Servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència (SEAIA), Servei d'habitatges d'inclusió amb suport socioeducatiu, Servei d'acolliment residencial per a la gent gran, etc. En aquesta mateixa secció i, per l'impacte que té a la ciutat de Barcelona, com a formes per a facilitar la integració de la persona en la societat, a través de la prevenció i la promoció social, s'exposen tres dels pilars bàsics: l'acció comunitària, l'atenció grupal i la participació social.
Mostrar más

83 Lee mas

Informe final exploració d'activitats econòmiques en entorn economia de les cures : Eixample

Informe final exploració d'activitats econòmiques en entorn economia de les cures : Eixample

Les accions dutes a terme al llarg del procés de l’estudi amb eixgran s’han cen- trat en un acompanyament en repensar i reestructurar l’entramat comunitari del territori per tal de poder treballar conjuntament i actuar de manera més productiva i coordinada en els seus objectius. Per això s’ha hagut de plantejar un procés de 3 sessions, amb una futura continuïtat a assumir per la pròpia taula, on consolidar i madurar l’entramat en si mateix i la seva comunicació, ge- nerant nous lideratges, prioritzant objectius i facilitant eines de treball conjunt. El procés de treball dut a terme amb les participants i les dinàmiques naturals del territori, dividit administrativament en Antiga i Nova Esquerra de l’Eixam- ple, reforcen la idea de que tots dos barris haurien de treballar conjuntament en taules més àmplies on integrar els diferents agents que actuen a tota l’Es- querra de l’Eixample. El futur a mig termini sembla dibuixar-se a partir de la connexió de les taules de treball en salut i gent gran de tots dos territoris. Actualment la xarxa de l’eixgran desenvolupa diferents projectes d’atenció a les persones grans de manera compartida:
Mostrar más

40 Lee mas

Avaluació del Fons d'ajuts d'emergència social per infants menors de 16 anys Ajuntament de Barcelona 2016 : resum executiu

Avaluació del Fons d'ajuts d'emergència social per infants menors de 16 anys Ajuntament de Barcelona 2016 : resum executiu

x Si, per millorar aquest dèficit de cobertura, es volgués estendre un ajut d’import equivalent a l’actual (1.200 €/any) a tots els infants que habiten en llars sota el llindar de pobresa detectats mitjançant la sol·licitud de beca menjador i que actualment no estan coberts (18.597 infants) el cost addicional seria de 22.316.400 € si es cobrís només als demandants de beca menjador, i de 30.338.400 € si aquests demandants fessin emergir un 35,9% més d’infants germans no demandants.

8 Lee mas

Programa d'Actuació del Districte de Sant Martí: 2008-2011: proposta de Programa d'Actuació del Districte informat favorablement pel Consell Plenari del Districte

Programa d'Actuació del Districte de Sant Martí: 2008-2011: proposta de Programa d'Actuació del Districte informat favorablement pel Consell Plenari del Districte

1.8.1. Continuar amb els programes d’acollida de nens i nenes sahrauís i els in- tercanvis de nens del districte amb nens d’altres realitats socials i culturals, desenvolupant accions de cooperació amb el poble sahrauí com ara les de l’associació Sant Martí amb el Sàhara dins del marc de l’agermanament del districte amb la daira d’Argub.

38 Lee mas

Sobre l'ecologia lingüística al País Basc: visió dels agents socials

Sobre l'ecologia lingüística al País Basc: visió dels agents socials

Frente a esa visión focalizada en el conflicto está a su vez la visión focalizada en el futuro compartido. A decir de otro/a participante, la tradición sociolingüística de Euskal Herria ha estado basada en el pensamiento procedente de Catalunya, principalmente en el auge de la década de los ochenta, y eso ha tenido sus ventajas, pero también sus hipotecas («…Catalunya tuvo sus meteduras de pata históricas y también grandes aciertos, y andamos sin poder quitárnoslos de encima, ambos, tanto los aciertos como las meteduras de pata»). Una idea principal que ha solido aplicarse al hilo de ese pensamiento es, por ejemplo, que cuando el idioma A y el idioma B se encuentran, la salida es siempre necesariamente conflictiva, que surge un enfrentamiento, y que sólo hay dos opciones de solución del conflicto: o domina A o domina B. Sin embargo, Albert Bastardas, al hablar de ecología lingüística, expone la vía del futuro compartido, propone Y (un idioma y el otro) y no O (un idioma o el otro), según con quién, sobre qué, cuándo etc. Ese planteamiento conlleva, por tanto, la necesidad de remodelar aquel paradigma que predicó en su momento la sociolingüística catalana («…creo que acertaron en muchas cosas, pero si dices que no hay dos soluciones posibles sino tres, A, B, A+B, se abre una opción más»). Según el/la participante anterior, eso puede ser un punto débil, pues exige romper con la tradición de un modo de pensar, pero también, un punto fuerte, porque da lugar a pensar que la fórmula del futuro puede ser híbrida.
Mostrar más

13 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 22 (2018)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 22 (2018)

Des del començament del segle XXI, a Europa, tant a escala nacional com local, s’han promulgat normatives per regular i sancionar comportaments a l’espai públic com ara exercir la mendicitat, pernoctar a la via pública o rentar-s’hi. En conseqüència, s’ha tendit a criminalitzar les activitats de supervivència de les persones sense llar en situació de carrer. Des d’una perspectiva històrica, l’Observatori Europeu del Sensellarisme (OES) apunta que aquestes mesures coercitives no són una novetat, sinó que existeix una línia feble dels processos de regulació de l’espai públic (O’Sullivan, 2007) que ha anat variant les seves formes i MXVWLˋFDFLRQVVHJRQVFDGDFLFOHGHUHJXODFLµ%DNHU Per exemple, si a l’edat mitjana l’“almoina” es considerava un instrument per a la salvació de l’ànima i redempció dels pecats dels “poderosos” (Geremek, 1989), a l’edat moderna es va consolidar la criminalització de la mendicitat i la vagabunderia perquè la pobresa ja no era una decisió divina, sinó que depenia de la moralitat i l’esforç en el treball dels mateixos individus (Morell, 2002). Les idees que Luter va exposar el 1520 van assentar els principis del model d’assistència de l’època, com l’abolició de la mendicitat o l’ajuda només als pobres que s’ho mereixen (els no aptes per al treball) i són de la mateixa ciutat (“no captaires aliens”), sempre que no se’ls auxiliï més del necessari, sinó “el just perquè no es morin de gana ni de fred”. Avui sabem que ni totes les persones sense
Mostrar más

155 Lee mas

Ajustaments i adequacions efectuats en el Pressupost 2018 prorrogat per a l'exercici 2019

Ajustaments i adequacions efectuats en el Pressupost 2018 prorrogat per a l'exercici 2019

a) 69.109.721,28 euros derivats de la integració a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de les Direccions de Serveis d’Urgències i Emergències Socials i de Serveis d’Intervenció Social de la Direcció d’Acció Social de la Gerència de Drets Socials (orgànic 0201) que passen a integrar-se com a capítol 4 prorrogat dintre de les aplicacions pressupostàries de l’IMSS. Com a informació addicional d’aquest document s’adjunta taula justificativa d’aquests moviments.
Mostrar más

72 Lee mas

Show all 10000 documents...